PDU PDE Normativa

Barcelona, desembre de 2008

PPPLLLAAA DDDIIIRRREEECCCTTTOOORRR UUURRRBBBAAANNNÍÍÍSSSTTTIIICCC

DDDEEELLL PPPLLLAAA DDDEEE LLL’’’EEESSSTTTAAANNNYYY

NNNooorrrmmmaaatttiiivvvaaa AAAppprrrooovvvaaaccciiióóó iiinnniiiccciiiaaalll

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE L’ESTANY Normativa. Aprovació inicial

Barcelona, desembre de 2008 2

SUMARI

PREAMBUL 6

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS 8 Article 1. Definició i objectius generals del Pla director urbanístic del Pla de l’Estany 8 Article 2. Objectius ambientals del Pla 10 Article 3. Marc legal 13 Article 4. Àmbit territorial 13 Article 5. Contingut 13 Article 6. Articulació del Pla 14 Article 7. Directrius i determinacions sobre el sistema d’espais oberts 15 Article 8. Directrius i determinacions sobre el sistema d’assentaments i del paisatge cultural 15 Article 9. Directrius i determinacions sobre el sistema de servei, produccions i les xarxes 15 Article 10. Seguiment del Pla 16 Article 11. Vigència, revisió i modificació del Pla 16 Article 12. Actuacions d’interès territorial no previstes pel Pla 16 Article 13. Interpretació del Pla 18 Article 14. Obligatorietat 18

TÍTOL II. EL GOVERN DEL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS 19

1. Regulació general 19 Article 15. Definició i objectius 19 Article 16. Tipus de sòl no urbanitzable 19 Article 17. Desenvolupament del Pla en el sistema d’espais oberts 21 Article 18. Definició i tipus de sòl en el sistema d’espais oberts 21 Article 19. Precisió de límits 22 Article 20. Edificacions, instal·lacions i infraestructures en els espais oberts 22 Article 21. Sòl de protecció especial: definició 23 Article 22. Sòl de protecció especial: regulació 23 Article 23. Sòl de protecció territorial: definició 26 Article 24. Sòl de protecció territorial: regulació 26 Article 25. Sòl de protecció preventiva 28 Article 26. Sòl de protecció preventiva: regulació 28

2. Subtipus del sistema d’espais oberts 29 Article 27. Definició dels subtipus del sistema d’espais oberts 29 Article 28. Àrees entorn dels assentaments 30 Article 29. Àmbits agroterritorials 31 Article 30. Forestal 32 Article 31. Connectors i corredors ecològics 33



Article 32. L’Estany 33 Article 33. Xarxa hidrogràfica 33 Article 34. Xarxa de senders i camins rurals 34 Article 35. Àmbits de protecció natural 36 Article 36. Sòl subjecte a riscos 36 Article 37. Terrenys amb pendent elevada 37 Article 38. Prevenció d’incendis 37 Article 39. Sòl de domini públic i servituds 38

3. Edificacions en Sòl No Urbanitzable 38 Article 40. Definició 38 Article 41. Disposicions generals de regulació de les construccions 39 Article 42. Condicions generals de construcció, ampliació o reforma de magatzems agraris 40 Article 43. Regulació de les construccions ramaderes 41 Article 44. Noves edificacions o ampliacions d’existents destinades a habitatge rural 42 Article 45. Catàleg de Masies i cases rurals 43 Article 46. Edificacions rurals 43 Article 47. Edificacions i instal·lacions vinculades a obres públiques 44 Article 48. Edificacions i instal·lacions d’interès públic 44 Article 49. Estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària 45 Article 50. Regulació de l’ús extractiu 46

4. Gestió per al desenvolupament sostenible 46 Article 51. Condicions generals de gestió per al desenvolupament sostenible 46 Article 52. Mesures correctores de l’erosió del sòl 47 Article 53. Mesures sobre la vulnerabilitat del medi hidrogeològic 47 Article 54. Mesures sobre la gestió del cicle de l’aigua 49 Article 55. Mesures de control dels residus 50 Article 56. Mesures correctores de les condicions acústiques i lumíniques 52 Article 57. Actuacions per a la conservació de la biodiversitat 52 Article 58. Actuacions per a la conservació, protecció o millora de la qualitat del paisatge 53

TÍTOL III. EL GOVERN DEL SISTEMA D’ASSENTAMENTS 54

1. Assentaments 54 Article 59. Definició 54 Article 60. Objectius de les determinacions 54 Article 61. Planejament urbanístic general vigent 55 Article 62. Determinacions específiques per a la reserva mínima d’habitatge protegit 55

2. Sòl Urbà. Estratègies dels assentaments 55 Article 63. Definició 55 Article 64. Determinacions específiques per a les àrees d’extensió de la conurbació central del Pla de l’Estany (Banyoles-Mata-Cornellà del Terri). 56 Article 65. Creixement moderat 56 Article 66. Millora i compleció de nuclis 58



Article 67. Manteniment del caràcter rural 59 Article 68. Estratègies específiques 60 Article 69. Determinacions sobre les edificacions 61

3. Sòl Urbanitzable 62 Article 70. Definició i categories 62 Article 71. Sòl urbanitzable a mantenir 63 Article 72. Sòl urbanitzable subjecte a modificacions 63 Article 73. Sòl urbanitzable a desclassificar 63

4. Patrimoni cultural 64 Article 74. Definició 64 Article 75. Marc legal 64 Article 76. Catàleg de la xarxa patrimonial 64 Article 77. Anàlisi dels nuclis històrics 65 Article 78. Béns Culturals del Patrimoni Català 65 Article 79. Elements o conjunts patrimonials 65 Article 80. Xarxa d’equipaments del patrimoni cultural 66 Article 81. Itineraris paisatgístics 66 Article 82. Elements naturals de valor patrimonial 66 Article 83. Protecció del paisatge urbà 66

TÍTOL IV. EL GOVERN DELS SISTEMES DE SERVEI, DE PRODUCCIÓ I DE LES XARXES 67

1. Activitats productives 67 Article 84. Definició 67 Article 85. Criteris per a la reorganització dels sistemes comarcals dels assentaments industrials 67 Article 86. Regulació de les àrees amb funció agrícola predominant o exclusiva 68 Article 87. Regulació de les àrees amb funció terciària 69 Article 88. Objectius en matèria de turisme i activitat cultural 69

2. Equipaments, dotacions i serveis 70 Article 89. Definició i tipus 70 Article 90. Càmping i àrees d’acampada autoritzada 71 Article 91. Serveis territorials - Àrees d’estada i miradors. 73

3. Infraestructures 74 Article 92. Definició i tipus 74 Article 93. Permeabilitat biològica de les infraestructures territorials 74

4. Infraestructures de la mobilitat 75 Article 94. Definició i tipus 75 Article 95. Infraestructures de la mobilitat viària 75 Article 96. Tipologies de xarxa viària i ferroviària 76 Article 97. Transport col·lectiu 76



5. Infraestructures de serveis 77 Article 98. Definició i tipus 77 Article 99. Condicions de les línies aèries o soterrades de transport de energia i de fluids 77 Article 100. Condicions de les instal·lacions de subministrament d’aigua, depuració d’aigües residuals, gas i instal·lacions de telecomunicacions 77 Article 101. Infraestructures de serveis d’abastament d’aigua 78 Article 102. Infraestructures de serveis de sanejament 79 Article 103. Infraestructures de servei i producció energètica 80 Article 104. Infraestructures de gestió de residus 80

ALTRES DISPOSICIONS 82

Disposicions transitòries 82 Primera 82 Segona 83 Tercera 83 Quarta 84

Disposicions addicionals 85 Primera 85 Segona 85 Tercera 85 Quarta 86 Cinquena 86

Disposicions finals 86 Única 86



PREAMBUL

El territori és una resultant. A partir de la matriu biofísica preexistent, els humans construïm noves realitats espacials i funcionals. La integració de tot plegat és el territori i per això té sentit dir que el territori és una resultant. Una resultant amb història, naturalment, que no s’explica sense considerar tots el referents temporals.

El planejament territorial en general, i l’urbanístic en particular, són exercicis de prefiguració d’aquesta resultant en el futur. Es tracta de crear les qualificacions de l’espai i la normativa funcional que encamini el territori cap a un determinat mapa. Sense port d’arribada el planejament no té sentit. I sense reconeixement del port de partida i de les incidències plausibles de la navegació, tampoc. En tot cas, el planejament ha de comptar amb uns mínims de complicitat social i amb una voluntat política clarament expressada.

Des del punt de vista urbanístic, el planejament com a mètode i el conjunt d’instruments que se’n deriven han de ser capaços de garantir, en funció de determinats objectius, coherència en l’espai i en el temps, respecte a les transformacions territorials. La raonable flexibilitat en les eleccions que aquestes transformacions determinen o condicionen s’ha de garantir amb transparència en el procés de formació de les eleccions i les seves motivacions.

El territori és un lloc de conflicte d’interessos diversos i contraposats. Aquests conflictes neixen del fet que el territori és la seu de la vida, de les activitats, de la història i de les històries, de les passions i de les emocions de la societat. És la societat, per tant, l’altre gran subjecte de la planificació. És més, podríem dir que la planificació és com una cremallera entre el territori i la societat. Oblidar aquesta doble natura de l’objecte de la planificació, ja sigui en la reflexió o en l’acció sobre la ciutat i el territori, és un error greu que condueix a greus distorsions.

La planificació és ara més que mai necessària. Com més complex esdevé el món, com més vastos els horitzons que s’obren a l’activitat humana, com més riques les interrelacions entre exigències, estructures, possibilitats i llocs, més necessari resulta un esforç d’ordenació. Avui la clau és individualitzar a qui correspon el poder de planificar. La planificació és l’eina d’una democràcia renovada i participada, amb les seves institucions renovades capaces d’expressar i representar realment els interessos comuns de la societat.

Amb aquests conceptes de base s’ha afrontat el treball de redacció de la normativa del PDU del Pla de l’Estany. La visió sistèmica del territori implica abandonar els processos de mera juxtaposició dels sistemes, cosa que comporta una nova visió estratègica planificadora dels fluxos, les relacions, les vores i les superposicions. Les xarxes són discontínues, mentre que la matriu és contínua; alhora, els subsistemes territorials no generen efectes neutrals. El PDU és l’àmbit de planificació adequat per analitzar i plantejar alternatives i abordar la millor solució possible per a l’opció presa, atenent a la integració d’objectius ambientals i socioeconòmics. L’espai lliure ve a ser la matriu paisatgística aflorant.



L’espai lliure es l’espai ple d’espai, és a dir l’espai pròpiament dit. És l’espai obert, natural, hidrològic, boscós, etc. no integrat en l’espai urbà o paraurbà, i articulats de manera més o menys connexa.. Però lliure tampoc no significa intacte. Hi ha espais lliures que són espais verges, certament, però la majoria de les vegades l’espai lliure és l’espai forestal més o menys transformat, o bé les zones agrícoles, o fins i tot un camp de golf, pot participar com a element configurador d’aquest espai lliure.

Al Pla de l’Estany l’espai lliure és encara el paràmetre territorial dominant. El model d’assentament permet encara observar la resiliència de l’estructura medieval característica de la Catalunya Vella, amb el mas com a element central. La civilització i el domini del camp pels ciutadans en competència amb el poder antic de l’església configura una manera de ser dels territoris europeus. Aquesta tensió és ben present a la comarca, en part a causa del fracàs de la segona industrialització. Aquesta estructura sensatament dispersa, vinculada a l’activitat agropecuària, configura un paisatge humanitzat d’alta qualitat. L’anàlisi des de l’espai lliure és essencial per definir l’estructura urbanística. El PDU ha d’esdevenir una eina fonamental per al manteniment de la qualitat i la singularitat de la matriu ambiental, paisatgística i cultural.

Així mateix, cal abordar processos de racionalització i de consens a escala comarcal que evitin l’ocupació sense sentit de l’espai lliure. El PDU és una escala adequada per ordenar el territori des d’una perspectiva sostenibilista, que va molt més enllà de l’ambientalista i conservacionista.

L’estructura territorial és essencial per definir la seva competitivitat i funcionalitat. La perspectiva sostenibilista integra la planificació des d’una perspectiva concurrent. Així, el PDU esdevé una eina per al diàleg entre els objectius socioeconòmics i les capacitats fenomenològiques del territori. No es tracta que el PDU eviti disfuncions sinó que permeti assolir objectius socioambientals predeterminats.



TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Definició i objectius generals del Pla director urbanístic del Pla de l’Estany

1. Aquesta Normativa, juntament amb la resta de documents exigits per l’article 56.2 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme (des d’ara TRLU), i l’article 63.5 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme (d’ara endavant RLU), constitueixen el Pla director urbanístic del Pla de l’Estany, el qual te per objecte establir les determinacions i mesures necessàries per aconseguir els objectius definits a l’apartat 3 d’aquest article.

2. El PDU, en tant que document per a la planificació del desenvolupament integral del territori conté, a més de les determinacions i mesures referides a l’apartat anterior, informacions, suggeriments i recomanacions que cerquen el foment de la governabilitat de la comunitat social del Pla de l’Estany. En conseqüència, les bases per la seva redacció són la informació concurrencial, el diàleg transversal i la presa de decisions operatives per al desenvolupament de polítiques de concertació social i política.

3. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany té els següents objectius:

a. Mantenir i millorar la qualitat paisatgística pel seu valor patrimonial, ambiental i econòmic.

La qualitat paisatgística del Pla de l’Estany està sobradament reconeguda. La singularitat de l’estructura càrstica que acull l’estany i l’estructura agroforestal amb poblament i elements patrimonials dispersos d’alta qualitat que caracteritza tant el terraprim com els aspres i la vall del Fluvià tenen un alt valor tant des del punt de vista cultural com ambiental, i representen el principal recurs econòmic de futur per a la comarca. El desenvolupament urbanístic i l’evolució natural d’un territori amb una accessibilitat capil·lar baixa però amb una alta connectivitat externa -amb Girona i Figueres i també amb d’altres territoris més llunyans a través de l’AP7 i, en un futur ben proper, amb Olot- ha d’assolir un alt grau d’integració en aquesta matriu singular, de manera que no només no es malmeti aquest recurs, sinó que es reforci i consolidi.

b. Mantenir les capacitats del territori per acollir la diversitat productiva que el caracteritza.

El Pla de l’Estany té una estructura productiva diversificada. El pes relatiu del sector primari és alt en relació a Catalunya, així com el pes del sector industrial, per bé que, com al conjunt del país, els serveis són la font fonamental de llocs de treball. El turisme hi té un pes relativament baix, però amb altes expectatives de futur. La diversificació econòmica és un valor que cal preservar a la comarca. Cal, però, que aquest valor sigui compatible amb el valor dels paisatge i amb una estructura territorial racional, basada en les oportunitats que ofereix la matriu biofísica.



El Pla ha de permetre la reubicació i consolidació del teixit industrial existent. Bé perquè ha quedat envoltat de sòl urbà residencial, o perquè es trobi dispersat i precis i una reunificació per ser competitiu i viable.

c. Consolidar l’activitat agropecuària, en fase de reconversió

La llarga tradició agrària de la comarca del Pla de l’Estany ha esdevingut un factor central en la preservació d’un paisatge i una estructura territorial de primeríssima qualitat. Tanmateix, l’evolució del sector ramader, avui centrat principalment en l’engreix, pot portar a una certa desvinculació de l’activitat ramadera amb la matriz biofísica que l’acull. La ramaderia intensiva és, en bona part, una activitat industrial.

Aquesta nova perspectiva, que ha permès el manteniment de la rendibilitat del sector agrari, requereix alguns elements d’encaix per tal que pugui ser duradora, sigui compatible amb l’ambient i segueixi permetent, en un futur, explorar noves funcions del territori agronatural.

d. Establir les bases d’una estructura coherent i jerarquitzada de la xarxa viària principal i la capil·lar per tal de conjugar eficientment l’accessibilitat externa de la comarca amb la capacitat de distribució i connectivitat internes.

Des del punt de vista viari, el Pla de l’Estany es caracteritza per la seva doble condició d’alta accessibilitat externa, en procés d’incrementar-se, i de connectivitat interna complexa. El relleu, l’alta dispersió del poblament rural –amb una densa xarxa capil·lar- i el model d’extensió de la ciutat central intensifiquen aquesta complexitat.

e. Assegurar la tutela i promoure la viabilitat dels nuclis històrics difusos en el territori.

Cada nucli històric té una doble característica, una doble funció i, per tant, comporta una doble sèrie d’exigències, que són les dues cares de la mateixa moneda. D’una banda hi ha el rol i el valor que tenen els nuclis històrics per la seva historicitat, val a dir pel fet que en el seu àmbit ha tingut lloc, al llarg dels segles, una intensa acumulació de valors que els ha convertit en un patrimoni de gran rellevància. De l’altra banda hi ha el rol que sorgeix de la seva condició d’indrets on s’hi ha de viure, s’hi ha de treballar, s’hi ha d’habitar: els nuclis històric, per tant, han de ser porcions vives, actives, dinàmiques dels organismes urbans i territorials dels que formen part.

Protegir de manera efectiva els nuclis històrics implica trobar una relació equilibrada i orgànica entre “estructures vitals” i “estructures formals”. Això significa, en altres termes, identificar entre les diferents activitats, entre les diferents formes de vida productiva, entre els diferents “tipus organitzatius” presents en la nostra època, quins són aquells que no només no resulten danyosos per a l’ordenació formal dels nuclis històrics, sinó que fins i tot puguin constituir-ne el contingut orgànic i homogeni i, per tant, revitalitzar- lo i conferir-li una nova força.



Article 2. Objectius ambientals del Pla

Els objectius ambientals del Pla es concreten en nou punts específics que es poden agrupar en tres grans àmbits temàtics:

a. Espais oberts i paisatge

1. Protegir els espais naturals de valor i garantir la seva connexió territorial i ecològica.

El PDU consolida la conservació dels espais naturals protegits de la comarca: l’EIN de Rocacorba, l’EIN de l’Estany de Banyoles i l’espai de Xarxa Natura 2000 del Fluvià. Al mateix temps, ha garantir-ne la connectivitat amb els espais naturals protegits del seu entorn més immediat: a l’W –el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en primera instància, connectat amb l’espai del PEIN de l’Alta Garrotxa al N i amb els de Collsacabra i Guilleries al S–, a l’extrem SW –l’espai del PEIN de les muntanyes de Rocacorba– i, més allunyats, l’espai de la Xarxa Natura 2000 de les riberes del Baix Ter i l’espai del PEIN de les Gavarres.

En aquest sentit, el Pla vetlla per la conservació dels principals eixos connectors presents a la comarca:

- L’àmbit que ressegueix les àrees més muntanyoses i forestades de la meitat occidental de la comarca.

- El sistema fluvial constituït pel riu Fluvià i el seu afluent, el Ser, al N de la comarca.

Més enllà d’aquests dos grans eixos principals, el Pla també reconeix i preserva diversos eixos secundaris, amb un interès local o comarcal, centrats en el Terri i alguns dels seus afluents (el Matamors i el Revardit, principalment) i en els mosaics agroforestals del terraprim.

2. Preservar els sòls agrícoles pel seu valor agronòmic, natural, paisatgístic i ambiental.

Els àmbits agroterritorials del Pla de l’Estany, més enllà del seu component productiu, constitueixen un referent singular de la identitat territorial i paisatgística del Pla de l’Estany i un element central en l’articulació dels espais oberts de la comarca. També constitueixen elements valuosos des de la perspectiva naturalística i ambiental com a hàbitats específics o àrees de suport funcional i de transició envers espais naturals propers.

Aquest conjunt d’arguments fa que la preservació de la matriu agrícola esdevingui un objectiu que transcendeix àmpliament la dimensió de l’activitat econòmica i se situï com una premissa socioambiental bàsica a l’hora de planificar el Pla de l’Estany.

3. Conservar i promoure la singularitat i l’excel·lència dels paisatges del Pla de l’Estany.

La qualitat paisatgística del Pla de l’Estany està sobradament reconeguda.

La singularitat de l’estructura càrstica que acull l’estany i l’estructura agroforestal amb poblament i elements patrimonials dispersos d’alta qualitat que caracteritza tant el terraprim com els aspres i la vall del Fluvià tenen un alt valor



tant des del punt de vista cultural com ambiental, i representen el principal recurs econòmic de futur per a la comarca. El desenvolupament urbanístic i l’evolució natural d’un territori amb una accessibilitat capil·lar baixa però amb una alta connectivitat externa –amb Girona i Figueres, i també amb d’altres territoris més llunyans a través de l’AP7 i, en un futur ben proper, amb Olot– ha d’assolir un alt grau d’integració en aquesta matriu singular, de manera que no només no es malmeti aquest recurs, sinó que es reforci i consolidi.

4. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics.

Actualment l’aigua no és un recurs escàs al Pla de l’Estany. Tanmateix sí que existeixen problemes de contaminació per nitrats dels aqüífers i zones amb un sanejament deficient.

L’aigua constitueix un recurs estratègic, tant en l’actualitat com, més encara, en el futur, en què poden donar-se episodis d’escassetat ateses les previsions de creixement demogràfic i els escenaris de canvi climàtic.

En aquest context, el Pla atorga una atenció especial a reconèixer la importància dels sistemes d’aigües superficials i subterrànies en el cicle de l’aigua i a garantir- ne la seva funcionalitat, incidint en qüestions com ara la protecció dels aqüífers i el sistema d’abastament d’aigua comarcal.

b. Assentaments i ocupació del sòl

5. Establir un model d’implantació que contingui el consum de sòl i minimitzi la dispersió i la fragmentació territorial.

Tal com exposa la Llei d’urbanisme en el seu article 3, el desenvolupament urbanístic sostenible ha de basar-se en la utilització racional del territori i en un ús eficient del sòl en tant que recurs limitat i no renovable. D’altra banda, el model territorial adoptat té una repercussió directa i clara en relació a l’eficiència dels fluxos ambientals. Així, les trames urbanes disperses i poc denses esdevenen molt ineficients en termes de proveïment de tot tipus de serveis i indueixen increments en el consum de recursos (aigua, energia, etc.), així com un augment de les necessitats de mobilitat obligada.

En aquest sentit, el model d’ocupació del sòl propugnat pel PDU tendeix a minimitzar la dispersió, tant d’assentaments com d’infraestructures, i a fomentar la compacitat.

6. Minimitzar la dispersió de les edificacions i instal·lacions en sòl no urbanitzable.

La proliferació d’edificacions i instal·lacions en sòl no urbanitzable, poc o molt propers a àrees urbanitzades o infraestructures ja existents, suposa una amenaça per al manteniment dels valors i funcions del sòl no urbanitzable i, en especial, dels espais agrícoles.

El PDU, per tant, incideix en l’establiment de mecanismes que ajuden a regular o limitar les possibilitats de desenvolupament de noves edificacions o instal·lacions en el sòl no urbanitzable.

7. Deixar lliures d’ocupació les àrees que presentin un risc natural més gran.

Les àrees amb un risc natural alt contrastat no són adequades per a eventuals desenvolupaments urbanístics. Tant pel propi risc sobre les persones com, en determinats casos, per l’afectació de la urbanització o la infraestructura sobre la



qualitat i la funcionalitat de l’entorn en el qual s’inscriu (cas de l’ocupació de zones inundables, per exemple, fet que pot incrementar els efectes d’una crescuda).

Majoritàriament, les restriccions relacionades amb els elements de risc ja estan fixades normativament amb caràcter general o sectorial. En qualsevol cas, el PDU recull i considera els factors de risc–a la seva escala de treball– i vetlla per tal de no plantejar opcions territorials que entrin en contradicció amb les àrees de seguretat o prevenció establertes.

c. Mobilitat i canvi climàtic

8. Establir les condicions necessàries per augmentar l’autocontenció comarcal i frenar el creixement de les necessitats de mobilitat obligada.

Segons l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana del 2007, el Pla de l’Estany té una autocontenció en dia feiner del 62,5%, la segona més baixa de les comarques gironines després de l’Alt Empordà. La baixa autocontenció acostuma a portar implícit un augment de la distància mitjana de desplaçament de la mobilitat obligada.

Tot i que les causes d’aquests dos fenòmens són múltiples, el desenvolupament d’un model territorial centrat en la urbanització dispersa i de baixa densitat i la especialització funcional del territori n’han estat alguns dels principals desencadenants.

Tanmateix, la diversificació econòmica comarcal (amb uns sectors agrari i industrial més importants que en d’altres comarques) fa possible que l’autocontenció no baixi encara més. Una economia centrada en el sector dels serveis (l’Alt Empordà n’és un exemple) té una autocontenció encara més baixa. Així doncs, el PDU també dedica especial atenció a planejar accions que mantinguin la diversificació econòmica de la comarca, en particular quant als sectors primari (agricultura i ramaderia, en aquest cas) i secundari (indústria).

Així mateix, la significació dels increments en els fluxos de mobilitat, principalment absorbits pel transport privat, amb els consegüents efectes socioambientals que això representa, comporta que el Pla dediqui una especial atenció a establir les condicions necessàries per contrarestar aquests efectes. És a dir, per contenir el creixement del sòl residencial dispers i de baixa densitat i per acostar els pols d’activitat a l’àrea amb més densitat de població de la comarca.

9. Establir les condicions necessàries que afavoreixin la implantació de modes de transport més eficients per minimitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum d’energia.

Entre les externalitats del sector del transport hi figuren de forma destacada la seva contribució al consum energètic i les emissions de CO2 associades que contribueixen a fomentar el canvi climàtic. En aquest sentit, totes les mesures que contribueixin a disminuir les distàncies mitjanes de desplaçament i a promoure una mobilitat amb mitjans més sostenibles, especialment en relació al foment del transport col·lectiu, representen una millora substancial en termes d’eficiència ambiental dels fluxos de mobilitat.

El repartiment modal actual del Pla de l’Estany implica una gran dependència del vehicle privat. Tot i que el Pla no pot determinar condicions suficients per garantir el transvasament modal o la reducció de la mobilitat amb vehicle privat,



sí que ha d’establir les condicions necessàries perquè aquest transvasament o aquesta reducció siguin possibles. És a dir, garantir la mixticitat d’usos i la compacitat de les àrees urbanes, així com proposar intervencions que augmentin l’eficiència i la viabilitat dels sistemes de transport públic.

Article 3. Marc legal

El PDU del Pla de l’Estany s’ha redactat d’acord amb la legislació territorial, sectorial i urbanística vigent, com també amb la resta de disposicions legals aplicables.

Tota referència a la “legislació territorial, sectorial i urbanística vigent” s’ha d’entendre que remet a l’ordenament aplicable a Catalunya.

Article 4. Àmbit territorial

L’àmbit territorial del PDU del Pla de l’Estany comprèn la totalitat de la comarca del Pla de l’Estany i, per tant, la totalitat dels termes municipals de Banyoles, Camós, Cornellà de Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls.

Article 5. Contingut

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany està integrat pels documents següents:

a. Memòria de la informació i diagnosi territorial, que inclou els estudis justificatius corresponents.

b. Plànols d’informació.

c. Plànols d’ordenació.

d. Normativa.

e. Bases tècniques i econòmiques per al desenvolupament del Pla.

f. Programació de les actuacions.

g. Informe de sostenibilitat ambiental.

h. Estudi de la mobilitat generada

2. La regulació continguda en aquest Pla director constitueix un conjunt de directrius i determinacions d’obligat compliment per part del planejament urbanístic, tant general com derivat, referits als municipis compresos dins el seu àmbit territorial.

3. La present Normativa, juntament amb els plànols d’ordenació, constitueixen un cos normatiu específic en matèria urbanística de la comarca del Pla de l’Estany i prevalen sobre els restants documents del Pla. En allò no previst per aquesta Normativa s’aplicarà la legislació urbanística i d’ordenació del territori aplicable en cada cas.

4. Els documents d’informació tenen caràcter informatiu i justificatiu.

5. Les indicacions del Pla que puguin referir-se a espais situats fora de l’àmbit descrit a l’article anterior s’hauran d’entendre solament com a propostes, mancades de valor normatiu.



6. Els documents que configuren el Pla director volen ser, també, els components d’una base de dades territorial actualitzable i ajustable en el seu procés de desenvolupament, a l’abast de les institucions polítiques i de la societat civil del territori.

Article 6. Articulació del Pla

El PDU s’articula en base a disposicions de caràcter orientatiu, prestacional i prescriptiu.

Són de caràcter orientatiu les directrius que expressen les finalitats del PDU pel que fa a les opcions escollides i les prioritats establertes, i que orienten els comportaments dels subjectes interessats per les indicacions a llarg termini; tenen caràcter prestacional les indicacions sobre els criteris urbanístico-territorials i paisatgístico-ambientals a adoptar per a l’avaluació del desenvolupament dels assentaments; són de caràcter prescriptiu les proteccions paisatgístico-ambientals i les salvaguardes urbanístico-territorials.

El conjunt de les disposicions constitueix la referència per a les intervencions als diferents nivells, des del supramunicipal al municipal.

1. Les determinacions del PDU constitueixen el marc d’orientació per a les accions dels subjectes públics i privats, i concerneixen:

a. la localització de les funcions d’excel·lència i/o d’especial rellevància econòmica i social, en relació amb l’ordenació de les polaritats urbanes;

b. les prioritats d’elecció i els criteris de realització de les xarxes infraestructurals i dels modes de transport;

c. els criteris d’expansió dels assentaments urbans i dels centres edificats;

d. la valorització del sistema paisatgístico-ambiental.

2. Les directrius identifiquen les modalitats de coordinació de les accions dels subjectes públics i privats vers les finalitats del PDU i es refereixen també a les eines per a la gestió i per a l’actuació del Pla. Aquestes directrius se subdivideixen en els següents procediments:

a. procediments per a la recepció i l’adequació de les indicacions i de les determinacions dels Plans supracomarcals;

b. procediments per a la gestió del PDU respecte la seva actuació i respecte a les opcions dels Plans sectorials;

c. procediments per a la formació, la verificació i la coordinació dels POUM.

3. Les indicacions per al desenvolupament dels assentaments representen unes referències puntuals, individualitzades sobre la base d’específics criteris d’avaluació i dels coneixements disponibles, respecte als quals els subjectes públics i privats interessats s’hauran de confrontar.

Els criteris d’avaluació se subdivideixen sobre la base dels següents factors:

a. urbanístico-territorials, que comprenen els indicadors i els paràmetres d’assentament que els municipis, singularment o agregats, adopten o que tenen en consideració, bé per a les opcions de nous assentaments, bé per revisar eventuals previsions no coherents amb les directrius del PDU;



b. paisatgístico-ambientals, que concerneixen els criteris que els municipis, singularment o agregats, adopten amb l’objectiu d’orientar les transformacions del paisatge i de l’ambient cap a condicions de més qualitat.

4. Les prescripcions de protecció afecten als recursos paisatgístico-ambientals no negociables per la seva rellevant qualitat físico-natural, estètica o històrico-cultural, mentre que les prescripcions de salvaguarda concerneixen les àrees del territori subjectes a riscos naturals o tecnològics, a àrees que permeten el manteniment de la funcionalitat futura de les infraestructures existents, o també a àrees del territori on es preveu realitzar intervencions d’interès supramunicipal.

Article 7. Directrius i determinacions sobre el sistema d’espais oberts

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany estableix, d’acord amb l’article 56.1.c) del TRLU, les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl.

Així mateix, precisa els tipus bàsics de sòl de protecció especial, de protecció territorial i de protecció preventiva i regula les obres, usos i edificacions que es poden admetre en cadascun d’ells.

2. En el Títol II d’aquesta Normativa es concreten els elements bàsics de la xarxa territorial del sistema d’espais oberts; les mesures de gestió per al desenvolupament sostenible; la regulació general dels tipus de sòl; la regulació de les construccions, instal·lacions i serveis tècnics; i la regulació general dels usos.

Article 8. Directrius i determinacions sobre el sistema d’assentaments i del paisatge cultural

1. En el Títol III d’aquesta Normativa es concreten les directrius i les determinacions establertes per al sistema d’assentaments.

2. El Pla director urbanístic defineix la xarxa patrimonial i del paisatge amb l’objectiu de preservar, conservar, investigar, difondre, comunicar i interpretar el patrimoni històric, tradicional o paisatgístic del Pla de l’Estany, canviant el concepte de gestió basat en el producte, pel de la comprensió i el protagonisme actiu en el coneixement i gaudi del patrimoni.

Article 9. Directrius i determinacions sobre el sistema de servei, produccions i les xarxes

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany concreta l’ordenació dels equipaments existents, previstos o proposats, com a elements estructuradors de l’àmbit territorial.

2. En el Títol IV d’aquesta Normativa s’estableixen les condicions d’implantació i accessibilitat dels elements que formen part del sistema d’equipaments territorials.

3. El Pla director urbanístic, d’acord amb el que estableix l’article 56.1 del TRLU, estableix les determinacions sobre desenvolupament sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic.



4. Així mateix, concreta i delimita les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara xarxes viàries, hidràuliques, energètiques, de sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments i altres de semblants.

5. En el Títol IV d’aquesta Normativa es concreten les directrius i les determinacions respecte al sistema productiu.

Article 10. Seguiment del Pla

Correspon el seguiment del Pla director als ajuntaments del Pla de l’Estany inclosos dins de l’àmbit territorial d’aquest Pla i a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, amb la coordinació de la Secretaria per a la Planificació Territorial i el suport de la Direcció General d’Urbanisme i de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, en el marc de llurs respectives competències.

Article 11. Vigència, revisió i modificació del Pla

1. La vigència d’aquest Pla és indefinida. No obstant, aquest Pla es podrà revisar un cop transcorreguts deu anys de la seva entrada en vigor o abans, bé per imperatiu de la planificació territorial que es formuli, bé quan justificadament ho decideixi el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en coherència amb els objectius d’aquest Pla definits a l’article 1 d’aquesta Normativa.

2. Amb l’objectiu d’adequar les determinacions del Pla director urbanístic del Pla de l’Estany a circumstàncies no previstes que es detectin en el seu seguiment i en els supòsits previstos reglamentàriament, es podrà procedir a la modificació del Pla, d’acord amb el procediment establert a l’article 81 del TRLU, per a la seva formulació, limitant però el tràmit de consulta prèvia a l’aprovació inicial i el d’informació a l’ens local a l’àmbit territorial del qual es produeixi la modificació puntual.

3. El planejament urbanístic general municipal podrà establir normes més restrictives respecte a les establertes per aquest Pla, sense que això requereixi la seva modificació prèvia.

Article 12. Actuacions d’interès territorial no previstes pel Pla

1. Sense perjudici de les modificacions del Pla a què fa referència l’article 11, no es consideren modificacions aquelles actuacions que, tot i no haver estat previstes específicament o emparades directament pel marc normatiu del Pla, se’ls reconeix, d’acord amb el que estableix aquest article, un elevat interès per al desenvolupament del territori en coherència amb els objectius adoptats pel Pla.

2. L’actuació s’ha de definir en un avantprojecte o avanç de pla i pot ser promoguda per l’administració de la Generalitat, per l’administració local o pels particulars. En aquest últim cas, l’avantprojecte ha d’ésser tramès a la Generalitat amb informe favorable per l’ajuntament o ajuntaments afectats per la iniciativa.

3. Les actuacions d’interès territorial han de permetre, a través dels tràmits urbanístics necessaris en cada cas, la transformació urbanística de peces de sòl de protecció preventiva que en quantitat o localització no queden compreses en l’abast que correspon



a les estratègies definides per a cada nucli. Aquestes actuacions poden afectar també peces de sòl de protecció territorial, amb les limitacions establertes en l’article 24.

4. El reconeixement de l’elevat interès territorial de l’actuació l’ha d’acordar la Comissió d’Urbanisme de Catalunya a la vista de l’avantprojecte o avanç que ha d’anar acompanyat d’un informe de la Secretaria per a la Planificació Territorial i en el seu cas dels informes d’altres departaments que poguessin ésser determinants per a la viabilitat de l’actuació. L’avaluació de l’interès territorial de l’actuació ha de tenir en compte el valor estratègic d’aquesta per al desenvolupament territorial i/o l’interès supramunicipal que serà especialment considerat si l’actuació és promoguda o participada per un grup significatiu d’ajuntaments. En tot cas l’avaluació de l’interès territorial es farà també en funció de la qualitat, potencialitat i localització del sòl que es proposa transformar i de la consideració de possibles alternatives, en especial si es tracta de sòl de protecció territorial, amb el benentès que l’actuació ha de tenir un balanç clarament positiu per al territori.

5. L’acord de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya permet iniciar la tramitació de l’instrument urbanístic adequat al tipus d’actuació de què es tracti. L’acord pot, així mateix, assenyalar paràmetres obligatoris i altres requeriments bàsics dels instruments urbanístics a redactar.

6. En tot cas, les actuacions excepcionals a què fa referència aquest article han de complir les següents condicions per a què puguin ser reconegudes com d’interès territorial:

a) Han de tenir una dimensió i requeriments funcionals que justifiquin una localització que no segueix les pautes d’extensió de les àrees urbanes establertes pel Pla.

b) Els motius per a fonamentar l’interès territorial de l’actuació són les millores que pot representar per al territori en termes d’equipament, medi ambient, desenvolupament econòmic, projecció internacional, cohesió social o qualitat de vida.

c) L’actuació ha de proposar solucions ambientals satisfactòries a les necessitats d’accés, en funció dels fluxos previsibles i de provisió de serveis d’aigua, energia, telecomunicacions i eliminació de residus, com també respecte les altres variables ambientals regulades per disposicions sectorials. Així mateix, l’actuació ha de proposar solucions ambientals adequades per al manteniment o la restauració de la funcionalitat ecològica global de l’entorn en el qual es desenvolupi i respectarà les disposicions d’obligat compliment relatives a la prevenció de riscos.

d) L’actuació ha de complir les exigències d’ordenació, arquitectura, materials, colors i complements de vegetació que assegurin una acceptable integració en la morfologia del territori i el paisatge. L’avantprojecte de l’actuació que se sotmeti a la Comissió d’Urbanisme ha d’incloure les especificacions amb aquestes finalitats que siguin necessàries.

e) Les actuacions han d’excloure l’ús d’habitatge, llevat d’aquells pocs casos que s’haguessin de destinar a guardes permanents de les instal·lacions, si bé es pot admetre en casos excepciona ls per motius d’urgència o d’especial interès públic, sempre que quedi garantida la satisfactòria integració de la nova implantació en el sistema d’assentaments urbans del territori.

7. En cas que l’avantprojecte o avanç de l’actuació formi part d’una proposta de revisió del pla d’ordenació urbanística municipal, s’ha de sotmetre a la consideració de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, que ha de valorar-ne l’interès territorial, amb



anterioritat a l’aprovació inicial de la revisió. En aquest cas, la Comissió s’ha de pronunciar exclusivament sobre l’interès territorial de l’actuació que es proposa, la qual se sotmet a aquest tràmit per no quedar compresa dins dels paràmetres establerts pel Pla per al planejament urbanístic, sense entrar a valorar la resta de determinacions de la proposta de revisió.

8. També s’ha de seguir el procediment establert en aquest article per a la tramitació de modificacions o revisions de planejament urbanístic municipal que classifiquin com a sòl urbà o urbanitzable parcel·les aïllades de sòl no urbanitzable ocupades per indústries o altres activitats.

Article 13. Interpretació del Pla

1. Les directrius i les determinacions del Pla i, més concretament, d’aquesta Normativa, s’interpretaran en base a aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents històrics i legislatius, tinguin en compte principalment el seu esperit i finalitat, així com la realitat social del moment en que han d’ésser aplicats.

2. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, s’estarà al que indiquin els plànols d’escala més gran (el divisor de l’escala més petit), és a dir, en els que la definició sigui més acurada.

3. Si es produeixen contradiccions entre la regulació de les previsions del Pla en els diferents documents es considerarà vàlida la determinació que impliqui espais públics o d’interès públic més amplis i una menor densitat d’habitatges o un índex d’aprofitament menor.

Article 14. Obligatorietat

Tant l’administració, organismes públics, com els particulars estan obligats a complir les directrius i les determinacions del Pla i, especialment, d’aquesta Normativa. Qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d’iniciativa pública o privada, haurà d’ajustar-s’hi segons el que preveu l’article 100 del TRLU.



TÍTOL II. EL GOVERN DEL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

1. Regulació general

Article 15. Definició i objectius

1. El sistema d’espais oberts comprèn tot el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanístic en el moment de redacció del Pla i aquell nou sòl classificat com a no urbanitzable resultant de les propostes del Pla..

2. Mitjançant el sistema d’espais oberts, el Pla assenyala les parts del territori que, en principi, han de ser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar-ne negativament els valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici de les actuacions que poden autoritzar-se en les circumstàncies i condicions que aquestes normes estableixen.

3. El Pla considera el sistema d’espais oberts com un component fonamental de l’ordenació del territori i, per tant, cal considerar les determinacions que el regulen com a bàsiques per al desenvolupament del Pla.

Article 16. Tipus de sòl no urbanitzable

Amb la finalitat de modular les normes de protecció en funció de les condicions de les diferents àrees de sòl i dels papers que han de representar en el territori, el Pla ha distingit sis tipus bàsics de sòl no urbanitzable que ha inserit a l’interior de les categories descrites en l’article 19:

1. Rural

Sòls amb valors socials i paisatgístics vinculats a la seva activitat fonamentalment agropecuària bé sigui periurbana bé sigui plenament agrària.

2. Espais agrícoles de valor

Sòls amb valor agrícola que el Pla, amb l’objecte de garantir l’ús racional del territori, decideix en gran mesura de mantenir lliures i no incorporar- los en els processos urbans.

Correspon a les àrees que mantenen conreus o pastures i es protegeixen per el reconeixement social i ambiental de l’activitat agrària i el seu caràcter multifuncional, com a productora d’aliments i d’altres béns, com a element d’equilibri territorial, especialment front a la pressió urbanística, de preservació del paisatge i la biodiversitat i del patrimoni natural i cultural de la comarca.

La zona d’espais agrícoles de valor interès està constituïda per:

a) Els àmbits territorials d'especial valor a escala comarcal, amb predomini d'usos agraris, que per la seva estructura en mosaic, la



seva diversitat de sistemes agrícoles i seminaturals, així com per tractar-se de zones de transició entre les àrees naturals d'especial interès i la resta d'àrees forestals, fluvials i d'especial interès natural. També inclou les àrees on la vocació i els usos actuals són netament agrícoles i ramaderes.

b) Constitueixen en general sòls d'especial valor agrícola els sòls lliures que per les seves característiques naturals (morfologia, composició del sòl, disponibilitat de recursos hidràulics, posició, etc...) i la seva destinació tradicional a l'explotació agrària han de mantenir l'activitat agropecuària com a ús primordial.

3. Forestal

Comprèn les àrees amb masses arbòries i arbustives en les seves diferents qualitats i circumstàncies quan l’activitat forestal és la principal.

Correspon a les àrees amb vegetació arbòria dominant, que són principalment pinedes, alzinars i matollars, i vegetació de ribera i pollancres. D’acord amb la legislació forestal vigent, lleis 6/1988 i 7/1999, totes aquestes àrees tindran la consideració de sòls forestals permanents.

4. D’interès ecològic i paisatgístic

Sòls que, sense destacar l’ús predominant ni l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa, defineixen el paisatge i l’estructura del territori en atorgar la personalitat que li és pròpia.

El seu valor pot estar reconegut en part pel planejament territorial i pels estudis sectorials, encara que és el pla el que preserva voluntàriament els valors d’aquests sòls, reconeixent les seves especificitats en relació amb la seva posició respecte del nucli o les característiques del territori. També, per la seva estratègica situació, assumeix unes funcions ecològiques de primer ordre que en cap cas no poden ser substituïdes o suplantades.

5. Espais naturals protegits

Són els sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu. Denominats també de protecció especial, tenen reconeguda sectorialment la protecció mitjançant una llei o decret, com és el cas dels parcs nacionals i naturals, les reserves naturals integrals, etc., i la resta dels espais PEIN o dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000. Poden delimitar-se tants subtipus com defineixi la regulació específica.

6. Altres usos existents

Sòls en els quals s’hi emplacen altres usos existents específics del sòl no urbanitzable i legalment autoritzats, el qual convé destacar per raons d’estructura territorial.

Per a la regulació específica poden delimitar-se els subtipus: serveis de la xarxa viària, dotacions de càmping, usos extractius, camps de golf, dotacions privades.



Article 17. Desenvolupament del Pla en el sistema d’espais oberts

1. Els plans especials de qualsevol tipus, fins i tot els d’àmbit supramunicipal, que persegueixin objectius diferents dels anteriorment enunc iats i que incideixin en el territori classificat com a sòl no urbanitzable, hauran de justificar expressament l'observació de les determinacions d'aquest Pla.

2. Tot plegat, sens perjudici d’obtenir les autoritzacions preceptives per part d’altres administracions competents per raó de la matèria.

3. Les determinacions sobre el sistema d’espais oberts contingudes en aquest Pla són d’aplicació immediata. No obstant, es podran tramitar plans especials per al desenvolupament del sistema d’espais oberts, que tinguin per objecte la implantació dels usos admissibles d’acord amb l’article 47 del TRLU i amb les determinacions d’aquest Pla, o be amb les finalitats següents:

a. la millora de la qualitat biològica del medi rural;

b. la protecció i regeneració de conreus i espais forestals;

c. la protecció i regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals;

d. la promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal;

e. la protecció i la millora de la vialitat rural;

f. l’activitat educativa formativa en relació al medi natural;

g. l’activitat del lleure: acampada, estades esportives, càmping, turisme actiu, vol a vent, aeromodelisme, etc.

h. d’altres finalitats anàlogues.

4. Els plans especials esmentats en l’apartat anterior podran ajustar les condicions de l’edificació, restringir els usos permesos i augmentar la superfície mínima de les finques en la regulació de cada tipus de sòl i respecte dels diferents usos.

5. Els plans especials de qualsevol tipus que persegueixin objectius diferents dels anteriorment enunciats i que incideixin en sòls inclosos dins del sistema d’espais oberts, hauran de justificar, expressament, l’observació de les determinacions d’aquest Pla.

6. Tot això, sense perjudici d’aquelles altres autoritzacions que es requereixin per part d’altres administracions amb competències per raó de la matèria que es tracti.

Article 18. Definició i tipus de sòl en el sistema d’espais oberts

1. El Pla distingeix tres tipus bàsics de sòl en els espais oberts:

a. Sòl de protecció especial

b. Sòl de protecció territorial

c. Sòl de protecció preventiva

2. Dins de cadascun d’aquests tipus de sòl, el Pla pot distingir subtipus en funció de la seva naturalesa específica i de les mesures de protecció que convingui establir en cada cas.

3. Les normes relatives al sistema d’espais oberts incloses al Pla seran d’aplicació directa i executives a partir de l’entrada en vigor del Pla. Les normes prevaldran sobre



les del planejament territorial sectorial i urbanístic vigents en aquells aspectes en què siguin més restrictives amb relació a les possibles obres, edificacions i implantació d’activitats que poguessin afectar els valors del sòl que en motiven la protecció.

Article 19. Precisió de límits

1. El Plànol O02 d’ordenació assenyala a escala 1/25.000 els límits dels diferents tipus de sòl que componen el sistema d’espais oberts. Aquests límits poden ser concretats pels instruments de planejament urbanístic que defineixin l’ordenació a escales més detallades, sempre que no hi hagi augments substancials de superfície de sòl de menor protecció en perjudici del de major protecció, sense perjudici de la possibilitat, prevista en el Pla, de classificar als POUM parts del sòl de protecció preventiva com a sòl urbanitzable. En tot cas, s’han de justificar les variacions de forma de la delimitació que hi calgui introduir.

2. La línia de delimitació entre el sòl de protecció especial o de protecció territorial i les àrees urbanes en les quals el Pla defineix estratègies que permeten una extensió de l’ocupació urbana pot variar com a resultat del planejament urbanístic que determini l’abast de l’extensió i el traçat detallat d’aquesta línia. En tot cas, la determinació de les àrees d’extensió ha de justificar l’ocupació de sòl de protecció especial o territorial si hi ha possib ilitat d’ocupar només sòl de protecció preventiva.

3. Quan la separació entre dos tipus de sòl d’espais oberts coincideixi amb un nou traçat d’infraestructures proposat pel Pla, i la definició final d’aquest en el projecte sectorial corresponent sigui diferent del que s’assenyala en els Plànol O02 d’ordenació, es pot ajustar la línia de separació entre tipus de sòl a la que estableixi la nova infraestructura sempre que no comporti pèrdues significatives en configuració i quantitat de sòl de major grau de protecció. L’ajustament s’ha de formalitzar mitjançant el procediment de modificació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal.

Article 20. Edificacions, instal·lacions i infraestructures en els espais oberts

Amb la finalitat d’orientar l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en els diferents tipus d’espais oberts, i sense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística derivada i la normativa sectorial, el Pla distingeix tres tipus d’intervencions en funció dels seus efectes i objecte:

A. Aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic.

La seva presència està associada a la gestió i millora del territori rural, com és el cas de les edificacions i instal·lacions pròpies de l’agricultura a cel obert, la ramaderia i la silvicultura extensives, el turisme rural, les instal·lacions i edificacions per a la protecció i valorització del medi natural i d’altres assimilables.

B. No aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic.

No contribueixen a la gestió i millora del territori no urbanitzat, natural o agrari, ja que aquest els proporciona únicament un espai d’ubicació i, per tant, les edificacions són sovint assimilables a les d’ús industrial, com és el cas de les edificacions per agricultura intensiva i les granges, o determinades edificacions i instal·lacions d’interès privat i un ús intensiu del sòl com les previstes en l’apartat 3.g. de l’article 17. Es tracta d’activitats no prohibides per la legislació urbanística però que no poden incloure’s en el tipus A.



C. Són d’interès públic.

Infraestructures i equipaments d’interès públic que han de situar-se en el medi rural, que comprenen:

infraestructures lineals (C1) com carreteres, ferrocarrils, conduccions, etc.; elements d’infraestructures (C2) com, parcs solars, parcs eòlics, depuradores, plantes de tractament de residus etc; i elements d’equipament públic que la legislació urbanística no prohibeix en sòl no urbanitzable (C3) com cementiris, establiments penitenciaris i d’altres.

Article 21. Sòl de protecció especial: definició

1. S’inclouen en aquests tipus aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells espais que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor natural i connectiu.

2. A partir de l’anàlisi i reconeixement de les àrees homogènies reconegudes en aquest Pla director i caracteritzades bàsicament per un conjunt de trets funcionals, morfològics, biogeogràfics i paisatgístics que són comuns en cada àrea, s’estableixen els següents subtipus de sòl, reflectits en els plànols d’ordenació:

1. Sòl inclòs en PEIN o Xarxa Natura 2000.

2. Sòl de valor natural i connectiu.

3. El sòl de protecció especial del present PDU incorpora el sòl amb risc i/o afectacions naturals. Per aquest motiu, no s’ha creat una ulterior categoria, ja que s’entén que les situacions de risc, afectació i vulnerabilitat queden incloses en un sòl on no són previsibles transformacions importants.

Article 22. Sòl de protecció especial: regulació

1. El sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat, sens perjudici de la precisió de límits que es regula en l’apartat 2 de l’article 19. Amb aquesta finalitat ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal llevat que, de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. En els sòls de protecció especial determinats pel Pla s’ha d’aplicar el règim que estableix aquest article.

2. En relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i dels articles concordants del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, s’entén que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’esmentat article 47 del TRLU, i que són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.



3. En el sòl de protecció especial, només es poden autoritzar les següents edificacions de nova planta o ampliació de les existents:

a) Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla. Aquestes edificacions corresponen a les de tipus A de l’article 20.

b) Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del present article per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. Aquestes edificacions o instal·lacions corresponen als tipus B i C de l’article 20.

c) Quan les ampliacions d’edificis destinats a usos que poden ser admesos en sòl no urbanitzable no poguessin complir les condicions establertes a l’apartat anterior i fossin imprescindibles per a la continuïtat de l’activitat i aquesta fos d’interès per al municipi, es pot autoritzar una ampliació fins al 20% del sostre i del volum existent que no es subjecti total o parcialment a les condicions assenyalades.

4. En el sòl classificat com de protecció especial que estigui destinat a activitats agràries, s’entén com a edificacions motivades per la millora de la seva gestió les necessàries per a l’agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general, aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i els articles concordants del Reglament (Decret 305/2006).

5. Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables en determinades circumstàncies en el sòl no urbanitzable a l’empara de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i dels articles concordants del Reglament (Decret 305/2006), requereixen, per a ser autoritzades, la incorporació de l’estudi d’impacte i integració paisatgística. Aquest estudi correspon, en contingut i finalitat, amb l’estudi d’impacte i integració paisatgística a què fan referència l’article 48.1.b del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge i les normatives que les desenvolupen, i haurà d’incloure un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. En tot cas, no s’autoritzaran aquestes edificacions i activitats en sòl de protecció especial si hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòls de protecció preventiva o territorial. Tampoc s’autoritzaran noves edificacions en sòl de protecció especial si existeixen alternatives de reutilització d’edificacions existents en desús.

6. Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, corredors hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic). L’estudi d’impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra ha de tenir en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental és preceptiva la realització, dins l’estudi d’impacte i



integració paisatgística, d’una valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades.

7. L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial ha de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien. L’estudi ha de considerar les següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors a protegir:

a) Vegetació i hàbitats de l’entorn.

b) Fauna de l’entorn.

c) Valor edafològic productiu.

d) Funcions de connector biològic.

e) Estabilitat del sòl.

f) Funcions hidrològiques.

g) Connectivitat territorial.

h) Gestió dels residus.

i) Accessibilitat i necessitat de serveis.

j) Increment de la freqüentació.

k) Patrimoni cultural i històric.

l) Patrimoni geològic.

m) Zones humides.

n) Paisatge.

o) Qualitat atmosfèrica.

p) Millora esperada de l’espai protegit.

En tot cas, les dimensions de l’àrea de sòl –superfície, amplada, etc.– seran determinats en la valoració dels efectes de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial.

8. En els marges i límits de parcel·la dels sòls de protecció especial destinats a la producció agrària, s’ha de mantenir o, en el seu cas, s’ha de reposar la vegetació natural espontània o la tradicional de la zona (rengles d’arbres o arbusts, bardisses,...) en tant que factors de biodiversitat i del paisatge. Els departaments competents han de definir programes de foment amb aquest objectiu.

9. Els plans d’ordenació urbanística municipal podran si s’escau i per raons de racionalitat i coherència amb l’ordenació, classificar com a sòl urbanitzable peces de sòl de protecció especial, sempre que es destinin a localitzar sòls de cessió destinats a espais lliures públics, equipaments comunitaris i espais lliures privats que actuïn com a cinturó verd en favor de la ciutadania.

10. Les activitats extractives que tinguin lloc en el sòl de protecció especial es regeixen per allò establert a l’article 50.



Article 23. Sòl de protecció territorial: definició

Comprèn aquell sòl que el Pla no considera necessari que formi part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que té valors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació, atès que existeix en l’àmbit del Pla suficient sòl de protecció preventiva per donar resposta a totes les necessitats de desenvolupament urbanístic que es donessin al llarg del seu període de vigència.

El pla distingeix tres motius pels quals el sòl ha d’ésser considerat sòl de protecció territorial i en conseqüència ha de ser preservat o se n’ha de condicionar la transformació a un suficient interès territorial:

A. Interès agrari i paisatgístic.

Present a àrees d’activitats agràries d’interès per al territori, en aque lls terrenys que aporten paisatges significatius o identitaris de l’àmbit territorial i també en terrenys que per estar molt poc contaminats per l’edificació convé mantenir en el període de vigència del pla com espais no urbanitzats estructuradors de l’ordenació del territori.

B. Potencial interès estratègic.

Present en aquelles àrees de sòl que per raons de localització, connectivitat, topografia o altres condicions poden tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva possible transformació a un reconeixement de l’interès estratègic d’aquesta.

C. Preservació de corredors d’infraestructures.

En àrees de sòl que, per raó de la seva situació al llarg de determinades infraestructures o en llocs crítics del territori, han de quedar excloses de transformacions urbanístiques amb la finalitat de no dificultar futures propostes de millora de la mobilitat territorial o de dotació d’infraestructures en general.

Article 24. Sòl de protecció territorial: regulació

1. El sòl de protecció territorial ha de mantenir majoritàriament la condició d’espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat ha de ser classificat com a no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal, llevat dels casos que es preveuen en aquest article.

2. El sòl de protecció territorial resta subjecte a les limitacions que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i a les condicions que es deriven dels motius que en cada cas justifiquen la seva consideració com a sòl de protecció territorial que s’especifiquen a la memòria del Pla. Així mateix, s’ha de tenir en compte les recomanacions que s’assenyalen a l’apartat 3 d’aquest article.

3. L’autorització relativa a les edificacions que podrien ser admissibles d’acord amb la legislació urbanística i l’execució d’infraestructures que s’empara en la legislació sectorial han de tenir en compte les següents recomanacions referides als tipus d’intervenció que estableix l’article 20.

a) Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic.

A. Autoritzable d’acord amb la parcel·lació i la morfologia de l’espai.

B. Autorització restringida. Factor favorable si forma part d’una explotació agrària extensiva de superfície gran. Especial atenció a la integració paisatgística.

C1. Assegurar la permeabilitat necessària. Especial atenció a la integració paisatgística.



C2. Admès. Especial atenció a la integració paisatgística.

C3. Excepcional. Especial atenció a la integració paisatgística

b) Sòl de potencial interès estratègic

A. Autoritzable d’acord amb la parcel·lació i morfologia de l’espai.

B. Autorització restringida. Evitar instal·lacions molt grans, d’amortització llarga o de desplaçament difícil. Millor en situacions que minimitzin l’afectació de la potencialitat del conjunt de l’àrea.

C1. Admès.

C2. Millor en situacions que minimitzin l’afectació de la potencialitat del conjunt de l’àrea.

C3. Millor en situacions que minimitzin l’afectació de la potencialitat del conjunt de l’àrea.

c) Sòl de preservació de corredors d’infraestructures.

A. S’admeten les de fàcil desplaçament o amortització curta. També es poden admetre les que no compleixin aquest requisit i es comprovi que no han d’afectar la funció d’aquest sòl i aquelles que, tractant-se d’elements motivats per l’explotació agrària d’aquest sòl, no tinguin una alternativa raonable de localització.

B. No s’hauria d’autoritzar.

C1. Admès.

C2. Admès si va associat a la funcionalitat del corredor.

C3. No s’hauria d’ubicar en aquest tipus de sòl.

4. El sòl de protecció territorial pot ser objecte d’actuacions d’urbanització, o en general de transformació, només en els següents casos:

a) Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic.

Extensió d’àrees urbanes amb estratègia de creixement moderat i millora i compleció. Excepcionalment i amb especial consideració del valor del lloc que es proposa transformar, de les alternatives possibles i de la integració paisatgística necessària, actuacions d’interès territorial no previstes pel Pla mitjançant el procediment que estableix l’article 12.

b) Sòl de potencial interès estratègic.

Actuacions d’interès territorial estratègic no previstes pel Pla mitjançant el procediment que estableix l’article 12.

Per a la implantació d’usos i activitats en aquest tipus de sòl serà necessària la tramitació d’una modificació del planejament urbanístic intermunicipal corresponent que assenyali l’àmbit de sòl que ha de ser classificat com a sòl urbanitzable. La modificació puntual haurà de justificar l’adequació de la proposta als objectius d’aquest Pla director i fixar les condicions d’ordenació i de gestió supramunicipal per al tipus d’ordenació concret.

c) Sòl de preservació de corredors d’infraestructures.

No admet actuacions d’urbanització o en general de transformació que no estiguin funcionalment associades a les infraestructures que han de situar-se en el corredor.



4. Els plans d’ordenació urbanística municipal podran si s’escau i per raons de racionalitat i coherència amb l’ordenació, classificar com a sòl urbanitzable peces de sòl de protecció territorial, sempre que es destinin a localitzar sòls de cessió destinats a espais oberts públics, equipaments comunitaris i espais oberts privats que actuïn com a cinturó verd en favor de la ciutadania.

Article 25. Sòl de protecció preventiva

1. S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableixi, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

2. També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 12 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

3. Els plans d’ordenació urbanística municipal podran, si s’escau i per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, classificar com a sòl urbanitzable peces de sòl de protecció preventiva, sempre que es destinin a localitzar sòls de cessió destinats a espais oberts públics i/o equipaments comunitaris.

Article 26. Sòl de protecció preventiva: regulació

1. El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu1/2005).

2. Els plans d’ordenació urbanística municipal poden, si s’escau, classificar com a urbanitzable les peces de sòl de protecció preventiva que tinguin la localització i la proporció adequades en funció de les opcions d’extensió urbana que el Pla d’ordenació urbanística municipal adopti d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbà que en cada cas estableix el Pla.

3. El sòl de protecció preventiva que mantingui la classificació de sòl no urbanitzable continua subjecte a les limitacions pròpies d’aquest règim de sòl, amb les especificacions que estableixi en cada cas el Pla d’ordenació urbanística municipal i altres instruments de planejament urbanístic, si escau. Sense perjudici de les restriccions específiques per a determinades àrees establertes en el Pla d’ordenació urbanística municipal o altres instruments urbanístics, cal considerar, en general, el sòl de protecció preventiva com una opció preferent davant de la del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable.

4. Els plans d’ordenació urbanística municipal podran si s’escau i per raons de racionalitat i coherència amb l’ordenació, classificar com a sòl urbanitzable peces de sòl de protecció preventiva, sempre que es destinin a localitzar sòls de cessió destinats a espais oberts públics, equipaments comunitaris i espais oberts privats que actuïn com a cinturó verd en favor de la ciutadania.



5. Els plans municipals han de posar una especial atenció en l’ordenació de l’àmbit del sòl de protecció preventiva, sense perjudici de la capacitat del Pla d’ordenació urbanística municipal de precisar, d’acord amb el Pla director urbanístic, l’ordenació de tot el sòl no urbanitzable del terme municipal. El Pla estableix recomanacions per a una adequada ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanís tic en el capítol 2 d’aquest Títol i condicions d’integració paisatgística en els espais oberts en les disposicions transitòries.

6. Amb la voluntat d’ordenar el procés de conurbació de l’àmbit central del Pla de l’Estany (sistema Banyoles-Mata-Cornellà del Terri) i garantir que el territori pugui acollir els creixements previsibles a mig i llarg termini amb la màxima eficiència i amb la màxima sostenibilitat econòmica, ambiental i social, el Pla assenyala, amb la indicació d’àmbits preferents d’extensió, aquelles àrees de sòl no urbanitzable de protecció preventiva de major idoneïtat per a l’extensió del teixit urbà, la creació de ciutat i la localització de sòl per a activitats econòmiques.

2. Subtipus del sistema d’espais oberts

Article 27. Definició dels subtipus del sistema d’espais oberts

1. Aquest Pla director defineix els subtipus del sistema d’espais oberts, que configuren la seva fesomia i que esdevenen elements referencials de les actuacions que en ell hi poden tenir lloc, amb la finalitat de garantir la compatibilitat dels usos i la idoneïtat de les instal·lacions i construccions amb l’estructura i característiques físiques del territori on es localitzen i d’aconseguir la seva integració en el medi i reduir-ne el seu impacte.

2. Els subtipus del sistema d’espais oberts són els següents:

a. Àrees entorn dels assentaments.

b. Àmbits agroterritorials.

c. Sistema de connectors territorials.

- Forestal

- Connectors i corredors ecològics.

- L’Estany.

- Xarxa hidrogràfica.

- Xarxa de senders i camins rurals.

d. Proteccions.

- Àmbits de protecció natural.

- Sòl subjecte a riscos.

- Terrenys amb pendent elevada.

- Prevenció d’incendis.

- Sòl de domini públic i servituds.

3. Els plans d’ordenació urbanística municipal podran establir els subtipus d’espais no urbanitzables de protecció que considerin adequats en funció dels seus objectius i del



seu àmbit d’actuació, sense contradir les determinacions del Pla, amb el benentès que no es consideren contradictòries les disposicions que pretenguin un major grau de protecció o una major restricció de les possibles transformacions.

4. La definició d’aquests elements i les determinacions relatives a les condicions d’implantació i limitacions en l’edificació i ús del sòl que comporten es regulen de forma genèrica i bàsica en els articles següents, sense perjudici de les determinacions específiques per a cada tipus de sòl o sistema que aquest Pla director estableix.

Article 28. Àrees entorn dels assentaments

1. Aquest Pla considera un element territorial bàsic del sistema d’espais oberts el conjunt d’horts, marges, arbredes i altres espais entorn dels nuclis que han de restar lliures d’edificació pel seu valor paisatgístic. Per això estableix mesures específiques de planificació i gestió.

2. Aquestes àrees defineixen els àmbits espacials que, juntament amb els nuclis urbans de la xarxa d’assentaments del Pla de l’Estany, estableixen conjunts poblacionals d’especial valor patrimonial i paisatgístic.

3. Les edificacions destinades a explotacions agrícoles o ramaderes intensives i la resta d’edificacions i activitats, autoritzables en determinades circumstàncies en el sistema d’espais oberts, requeriran, per a ser autoritzades en aquests àmbits, un estudi d’impacte i integració paisatgística i la justificació que no hi ha alt ernatives raonables d’ubicació a d’altres indrets.

4. D’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els plans d’ordenació urbanística municipal hauran de classificar com a sòl no urbanitzable les àrees identificades en els plànols d’ordenació d’aquest Pla director.

5. Per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, els plans d’ordenació urbanística municipal podran incorporar terrenys inclosos en les àrees delimitats per aquest Pla director urbanístic a àmbits en sòl urbà o urbanitzable, en els casos següents:

a. Quan es justifiqui la necessitat de la seva inclusió per a solucionar mancances d’accés al nucli. En aquest cas s’inclouen també les operacions encaminades a localitzar una àrea d’esplanada, si s’escau amb un punt d’informació i aparcament, tal i com s’indica en l’article 92 d’aquesta Normativa.

b. Quan s’utilitzin per a relocalitzar aprofitaments urbanístics amb l’objectiu de compensar l’adquisició, per part de l’administració pública, d’edificacions incloses en el Catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge descrit en l’article 76 d’aquesta Normativa o les seves incorporacions.

c. Quan convingui incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent.

d. Quan sigui necessari per al desenvolupament de les extensions del nucli que l’estratègia assignada pel PDU permet, amb l’exigència d’atenció prioritària a una acurada integració tipològica i paisatgística de les noves construccions al caràcter del conjunt que formen el nucli amb la seu area.



Article 29. Àmbits agroterritorials

El sector agropecuari representa el 8% del Valor Afegit Brut de la comarca i es troba distribuït per tota la superfície comarcal, tal i com es pot veure en el plànol TC01 de Matriu agrícola.

Els principals àmbits agroterritorials de la comarca són:

1. La Vall del Terri

Agronòmicament són les millors terres de conreu de la comarca, en termes de textura, profunditat, drenatge i composició. L’existència d’aigua converteix aquest àmbit en un dels més dinàmics i amb futur del Pla de l’Estany, en especial en la mesura que s’hi ha desenvolupat una agricultura intensiva d’horta.

2. Vall del Matamors i del Remançar

Són terres amb qualitats agronòmiques excel·lents i amb enormes potencialitats de reg.

3. Pla de Martís

Conforma la superfície agrícola més gran de la comarca i, consegüentment, amb parcel·les més extenses, molt adequades en termes de competitivitat de les explotacions.

La seva orografia, extraordinàriament plana, contribueix a la seva homogeneïtat i admet qualsevol ús agrari.

Agronòmicament són terres bones, amb possibilitats de ser regades, cosa que dóna un valor afegit molt important.

4. Planes de Cornellà de Terri i Vilademuls

Corresponen al conjunt d’espais agraris del pla de Galliners, la plana de Vilademuls, la plana de Sant Esteve de Guialbes, la plana de Vilafreser, la plana del Terri (Rabós, Sords i Santa Llogaia) i les planes de Borgonyà i els Pujals (dels Cavallers i dels Pagesos).

Agronòmicament són secans frescals excel·lents, però que no admeten massa aigua. Molt adequats per a conreus de secà amb molt valor afegit: lleguminoses de gra (cigrons, llenties), plantes aromàtiques o fruiters de secà.

Fonamentalment aquestes planes estan constituïdes per terrenys argilosos i forts (amb un excel·lent comportament agronòmic durant els períodes de sequera).

Conformen un mosaic agropecuari i forestal al voltant dels masos amb un alt valor paisatgístic.

5. Les valls de Campmajor

Edafològicament és l’espai que presenta els sòls més bons, bàsicament fondals amb textura profunda, bona composició i bon drenatge.

Morfològicament és l’única zona de la comarca que presenta materials d’origen paleozoic.

Ambient frescal amb excel·lent pluviometria i grau d’humitat.

La major part dels farratges (a banda de les pastures i alguns prats) que s’hi conreen no requereixen aigua.



6. Plana de la Vall del Revardit (cap al Terri)

Sòls amb bones qualitats agronòmiques: són materials terciaris ben drenats i amb excel·lent predisposició a la introducció d’elements mecànics per millorar- ne la seva eficàcia productiva.

Permeten conreus extensius (cereals i farratges), però la qualitat del sòl pot obrir noves i variades perspectives agràries.

7. Vall del Fluvià i Plana de Crespià (torrent de Merler)

Aquest àmbit es correspon amb les planes de l’àmbit més septentrional de la comarca: planes d’Esponellà, Vilert, Orfes i Parets d’Empordà.

Des del punt de vista edafològic, són terrenys sorrencs relativament pobres, però el clima plujós permet uns rendiments acceptables i, fins i tot en molts anys, bons.

Predomina el paisatge mosaic agropecuari de camps sense tancar, amb conreus extensius amb vocació ramadera. Paisatge agrari ordenat i estructurat per petites planes, només separades per bosquines d’alzines i pins. L’àmbit s’obre als aspres empordanesos (terrenys amb poca fondària i relativa rendibilitat, però que admeten aigua abundant que millora les produccions sempre extensives de cereals i farratges).

Espai agrari amb algunes millores estructurals recents, per exemple la plantació de noguers.

8. Banda occidental de l’Estany de Banyoles

Conformat per un conjunt de terres amb fragilitat extrema. Catalogat com a Espai Natural d’Interès atès que, per la seva ubicació, juga un paper primordial des d’un punt de vista ambiental i paisatgístic.

Article 30. Forestal

1. La comarca presenta una àrea forestal extensa, que cobreix més de 14.000 ha d’una superfície comarcal de 26.280 ha, tal i com es pot veure en el plànol TC02 de Matriu forestal. La superfície forestal pràcticament no s’ha modificat en els últims 6 anys, i tot i que ocupa més del 50% de la superfície comarcal només aporta el 0,25% del PIB total de la comarca (dades de 2005). La zona dels aspres és la que presenta un percentatge més gran de massa forestal, seguida del terraprim. La principal massa boscosa està constituïda per pi blanc, espècie forestal amb escàs valor afegit. La segona espècie en abundància és l’alzina, formant alzinars o boscos mixtes amb el pi blanc.

En la vall de Sant Miquel de Campmajor també apareixen retalls de pi roig amb roure martinenc.

L’any 2006 a la comarca hi havia 305 Plans de Gestió Forestal, que abastaven una superfície de 5.710 ha, un 40% de la superfície forestal.

2. Els plans d’ordenació urbanística municipal concretaran les delimitacions zonals i les proteccions necessàries per garantir la funcionalitat dels àmbits forestals delimitats per aquest Pla director.



Article 31. Connectors i corredors ecològics

1. El Pla considera elements territorials bàsics les connectivitats i els corredors ecològics, en tant que garantidors de la continuïtat del sistema d’espais oberts del Pla de l’Estany que tan sols és possible amb la complementarietat dels diferents tipus d’espais naturals. La seva funció és possibilitar la mobilitat d’espècies i poblacions, mitjançant el contacte entre ecosistemes i els espais naturals amb fronteres permeables.

2. La delimitació d’espais en termes de connectivitat s’ha realitzat a dos nivells:

- Un primer nivell que no es pot circumscriure als límits administratius comarcals, sinó que s’ha delimitat prenent en consideració un àmbit escalar més extens.

- Un segon nivell d’espais d’interès connectiu amb un interès local i comarcal.

Els sòls amb aquests dos nivells de valor connectiu han quedat recollits en el Plànol O02 d’ordenació, dins la categoria de sòl de protecció especial amb valor natural i connectiu.

3. Les implantacions de noves infraestructures lineals al territori i l’adequació d’infraestructures existents seguiran les directrius de l’article 96 i extremaran les solucions de connectivitat quan interceptin els connectors identificats en aquest Pla.

4. Els plans d’ordenació urbanística municipal concretaran les delimitacions zonals i les proteccions necessàries per garantir la funció connectora dels espais amb valor connectiu delimitats per aquest Pla director.

Article 32. L’Estany

1. L’element més rellevant pel que fa a la hidrologia i a la hidrogeologia és el sistema lacustre d’estanyols, dels quals l’Estany de Banyoles n’és el màxim exponent. L’estany se situa al centre de la comarca i constitueix la manifestació lacustre de proporcions més grans de Catalunya. Té forma de vuit i un volum de 16,12 hm3. Tot i que té una petita conca de recepció superficial, és alimentat majoritàriament per surgències del fons de l’estany, igual com la resta d’estanyols de l’àmbit.

2. L’Estany, conjuntament amb la Vall de Campmajor, Pla de Martis i Vall del Terri, constitueixen una de les reserves d’aigua subterrània més important de la zona. És una conca lacustre de més de 100 Hm3. A través dels seus brolladors constitueix el principal transvasament natural d’aigües des de la conca del riu Ter al riu Fluvià, a través del rec d’Espolla i del Clot d’Espolla.

3. L’estany i el seu entorn no urbanitzat està reconegut per la legislació sectorial com a espai PEIN, i per tant ja gaudeix de protecció. El Pla ha recollit i integrat aquesta realitat incloent el mateix àmbit PEIN en la categoria de sòls de protecció especial, i ampliant als sòls no urbanitzables adjacents aquest nivell de protecció.

Article 33. Xarxa hidrogràfica

1. Aquest Pla considera elements territorials bàsics del sistema d’espais oberts del Pla de l’Estany la totalitat de la xarxa hidrogràfica del territori: estanys, rius, torrents i barrancs, representats en el plànol TA04 d’hidrografia.



2. D’acord amb l’article 6 del Reial Decret 849/1986 pel qual s’aprova el Reial Decret de Domini Públic Hidràulic (RDPH), els marges de les lleres públiques estan subjectes, en tota la seva extensió longitudinal a:

- una zona de servitud de 5 metres d’amplada per a ús públic. Aquesta zona té les finalitats establertes a l’article 7.1 del RDPH. Qualsevol actuació en ella estarà sotmesa a l’especificat de l’article 7.2 del RDPH. Les autoritzacions per a les plantacions d’espècies arbòries en aquesta zona requeriran autorització administrativa prèvia.

- una zona de policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin, segons allò establert en l’article 9 del RDPH. Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres, caldrà disposar de la corresponent autorització prèvia (instruint-se l’expedient davant l’Agència Catalana de l’Aigua i obtenint-ne la corresponent autorització per part de l’organisme hidràulic competent), a menys que el POUM o altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’administració haguessin estat informats per l’organisme hidràulic competent i hagueren recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte. En tot cas, s’estarà a allò previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH.

3. Les actuacions sobre les lleres públiques hauran de tenir en compte l’establert als “Criteris d’intervenció en Espais Fluvials” redactades per l’Agència Catalana de l’Aigua el març de 2002 o altres documents posteriors d’aplicació.

4. Es determina una franja de protecció de 10 metres des de l’eix dels torrents i barrancs i mesurats horitzontalment, que serà el límit d’ubicació de les tanques, excepte pels casos de tanques permeables destinades a l’ús de ramaderia extensiva.

5. La línia de protecció definida anteriorment com a protecció dels torrents i barrancs serà el límit de referència des d’on es complirà el paràmetre de separació de construccions a límits de parcel·la definit en cadascun dels tipus de sòl del sistema d’espais oberts.

6. En els casos d’implantació d’usos d’explotació ramadera o similars en què el sanejament necessari dels mateixos pugui afectar la salubritat de les escorrenties naturals aquesta separació s’ampliarà fins la distància de 25 metres.

7. Es prohibeix específicament interrompre els torrents o variar la seva direcció eliminant la vegetació i fent moviments de terres per ampliar els conreus del voltant.

8. Es prohibeix l’eliminació de la vegetació de la xarxa hidrogràfica i el pas de camins que discorrin per la seva llera i que alterin la seva capacitat de desguàs.

Article 34. Xarxa de senders i camins rurals

1. El Pla director identifica en el seu Plànol P04 d’itineraris paisatgístics, els següents tipus de senders i camins rurals:

a. Grans recorreguts: comprèn les rutes ja senyalitzades i reconegudes per les entitats excursionistes del país :

- GR1, Sender històric transversal.

- GR2, Sender La Jonquera-Aiguafreda.



b. Rutes a peu i en BTT: comprèn aquells camins forestals que defineixen una xarxa d’accessibilitat als nuclis i al seu territori proper, de manera que es garanteixi per a cada sistema de nuclis un servei a la gent que viu, treballa, gaudeix, estudia, vigila i té cura del territori.

c. Vies Verdes: comprèn un conjunt de senders i camins amb un pendent suau que, generalment, no excedeix del 5%. Aquest Pla director urbanístic recull la via verda comarcal actualment en realització, que ha de desenvolupar la funció que a altres indrets de Catalunya fan les vies verdes que han sorgit de la recuperació d’antics traçats ferroviaris en desús. La Via Verda del Pla de l’Estany s’ha d’incloure en el sistema de vies verdes de les comarques gironines del consorci de vies verdes de Girona..

2. L’administració procurarà pel manteniment en bon estat de la base dels vials i tenir convenientment senyalitzats els senders i camins rurals, per regla general de caràcter públic, si no es demostra el contrari.

3. A instàncies de l’administració o de particulars, s’admetran petits ajustos de traçat amb la finalitat d’adequar-se millor a la topografia, respectar elements de valor singular (patrimoni vegetal, cultural), millorar l’impacte en el paisatge o millorar les condicions de trànsit a les cruïlles.

4. En el conjunt de senders paisatgístics s’admetrà:

a. la millora i condicionament, en base a un paviment d’aglomerats, de formigó o asfàltic, quan:

a1. els usos, existents o nous, ho requereixin per a facilitar l’accessibilitat en l’època d’hivern o bé per forts pendents, per la neteja de neu o dels boscos.

a2. hi hagi revolts molt tancats, trams molt estrets o bé forts pendents i quan els usos, existents o nous, ho requereixin per a facilitar l’accessibilitat als boscos i als conreus.

a3. s’hagi de garantir l’accessibilitat a alguns nuclis o activitats, tant existents com de nova creació, admeses en el sòl no urbanitzable.

b. Aquests vials no poden superar els 4 metres d’amplada, excepte en revolts molt tancats o bé en els casos en que es puguin generar llocs de creuament de vehicles, podent anar a amplades de 5,50 a 6 metres.

c. la senyalització del conjunt de senders paisatgístics, així com les zones restringides de pas de vehicles i els punts d’accés als recorreguts (aparcaments).

5. En el recorregut de la Via Verda s’admetrà:

a. la millora d’alguns camins per arribar a assolir amplades de 1,80 m;

b. el condicionament i separació física en relació a la xarxa de carreteres, quan siguin coincidents, sempre i quan es garanteixi la continuïtat dels traçats originals;

c. la reconstrucció de paviments i murs de pedra, si aquesta actuació és necessària per a la seguretat i el manteniment dels camins;

d. la senyalització homogènia i adequació al llarg del recorregut de zones de descans i de lleure, prioritzant la recuperació, si s’escau, dels elements del patrimoni construït.



6. L’obertura de nous camins, vies rurals, itineraris o altre tipus de vialitat o actuacions sobre la xarxa de senders i camins rurals sol·licitades per un particular requeriran l’obtenció de llicència municipal.

La sol·licitud s’ha d’acompanyar de documentació suficient sobre el disseny del nou traçat, característiques del vial, justificant la conveniència de l’actuació, la no afectació sobre la xarxa bàsica i les mesures correctores d’integració paisatgística.

7. L’obertura d’un nou camí en un espai d’interès natural (EIN), d’accés motoritzat al medi natural, d’acord a la Llei 9/1995, de 27 de juliol, i el Decret 166/1998 que el desenvolupa, a més d’estar sotmès a les determinacions esmentades, no pot superar els 4 metres d’ample ni un pendent de 10%, tret de situacions singulars degudament justificades.

8. El pla especial és l’instrument adequat per redefinir, amb exactitud, la jerarquia de la xarxa viària, els traçats, amplada i característiques, respectant en tot cas la xarxa viària bàsica, que tindrà caràcter d’indicativa i establint mesures correctores adequades per a la integració paisatgística.

9. Per tal de facilitar el trànsit de maquinària agrícola, no es permetrà la construcció de tanques noves en un espai inferior a 5 metres de l’eix del camí.

10. Totes les noves construccions se separaran dels camins existents un mínim de 10 metres, excepte quan en la definició concreta dels tipus de sòl s’estableixi una distància superior. Aquestes distàncies, considerades mínims desitjables, es podran disminuir justificadament en els casos en què la configuració del territori les faci inassequibles.

Article 35. Àmbits de protecció natural

El Pla director ident ifica en els seus plànols d’ordenació els àmbits de protecció natural que han estat delimitats per les administracions competents, fins al moment de la seva aprovació:

A. Àmbit de l’Estany de Banyoles, així com de la seva Zona de protecció.

B. Àmbits inclosos dins el PEIN.

C. Espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000.

Article 36. Sòl subjecte a riscos

1. Els sòls subjectes a riscos geològics (moviment de vessant, grau de resposta del sòl a la propagació de les ones sísmiques, risc d’expansivitat d’argiles i risc de col·lapses) són els representats en el plànol TB03 de risc geotècnic.

2. El planejament urbanístic delimitarà amb precisió les zones de risc i determinarà, si s’escau, les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades d’acord amb l’ordenació, excloent les zones amb risc geològic molt elevat de qualsevol destinació que hagi de comportar un risc greu per a les persones.

3. Les zones de vulnerabilitat mitjana i alta per al medi hidrogeològic tindran unes condicions d’ús específiques, detallades a l’article 53 d’aquesta normativa.

4. L’ús dels terrenys sotmesos a risc d’inundació es regula pel que assenyala l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en



funció de la planificació hidràulica que ha d’establir els àmbits de la zona fluvial, zona del sistema hídric i zona inundable per episodis extraordinaris. Veure plànol TB01 d’inundabilitat.

5. Les àrees de sòl de protecció territorial que hagin estat així tipificades pel Pla exclusivament per causa de la seva inundabilitat, d’acord amb les delimitacions proposades per l’Agència Catalana de l’Aigua, passaran automàticament al règim del sòl de protecció preventiva si per causa de canvis en el règim hidràulic o per la utilització de models més precisos de predicció, l’administració hidràulica deixés de classificar- les com a inundables.

6. Les peces de sòl de protecció territorial per causa de la seva inundabilitat, confrontants amb àrees urbanes podran, amb les limitacions derivades de l’estratègia del Pla, ser classificades com a sòl urbanitzable en el planejament d’ordenació urbanística municipal si es compleixen els requeriments que estableix al respecte l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006).

Article 37. Terrenys amb pendent elevada

1. D’acord amb la directriu de planejament continguda en l’article 7 del RLU i en el 9.4 del TRLU, el planejament urbanístic general:

a. No pot alterar la classificació com a sòl no urbanitzable d’aquells terrenys que tinguin un pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. A aquests efectes, els plans d’ordenació urbanística municipal que prevegin la incorporació al procés de transformació urbanística de terrenys amb pendent superior al 20% han d’acreditar que el creixement dels nuclis existents no és possible en altres terrenys, bé sigui perquè el municipi no disposa de terrenys en contigüitat amb el nucli amb pendent igual o inferior al 20%, bé sigui perquè els existents han de ser classificats com a sòl no urbanitzable, d’acord amb els criteris legals establerts en l’article 32 del TRLU.

b. No obstant el què estableix el paràgraf anterior, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, els plans d’ordenació urbanística municipal poden incorporar terrenys amb pendent superior al 20% a sectors de planejament derivat, sempre que s’estableixi que els referits terrenys no poden acollir cap tipus d’edificació ni d’altres actuacions que alterin la morfo logia del relleu.

En tot cas aquests terrenys no són computables als efectes del compliment dels estàndards legals mínims d’espais oberts públics i equipaments comunitaris.

c. En tot cas, s’aplica el què estableix l’article 26 del TRLU pel que fa als terrenys que reuneixen les condicions de sòl urbà.

2. Aquest Pla identifica els terrenys amb pendent superior al 20% en el plànol TD05 d’Inadequació física legalment reconeguda per a la urbanització.

Article 38. Prevenció d’incendis

1. El Pla director urbanístic del Pla d’Estany considera necessari prioritzar la política de prevenció d’incendis, sobretot en els àmbits que hagin estat declarats d’alt risc d’incendi (Veure plànol TB04 de risc d’incendi).



2. De conformitat amb el que disposa la llei 5/2003 i el decret 123/2005, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, els POUM hauran de fixar les obligacions següents:

a. Assegurar l’existència d'una franja exterior de protecció de vint- i-cinc metres d'amplada al voltant, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida, que compleixi les característiques que s'estableixen per reglament.

b. Mantenir el terreny de les parcel·les no edificades lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida.

c. Elaborar un pla d’autoprotecció contra incendis forestals que s'ha d’incorporar al pla d'actuació municipal, d'acord amb el Pla de protecció civil d’emergències per a incendis forestals a Catalunya (Infocat).

d. Disposar d'una xarxa d’hidrants homologats per a l’extinció d’incendis que compleixi les característiques establertes per decret.

e. Mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els d'accés, i les cunetes.

3. Els càmpings i les àrees d’acampada autoritzada també hauran d’incorporar una franja perimetral de seguretat davant del risc d’incendi, de dimensions i característiques tècniques proporcionades al risc d’incendi i a les condicions del terreny. Els POUM s’encarregaran de concretar les esmentades dimensions i característiques cas a cas.

Article 39. Sòl de domini públic i servituds

1. Cal respectar les servituds fixades per la legislació sectorial vigent:

a. Domini públic hidràulic (franges de servitud: 5 m i de policia: 100 m).

b. Domini públic de carreteres (edificació: 50/25; servitud: 25/8 m; afecció: 100/50/30 m, segons aquella que estableixi la legislació sectorial de carreteres per a cada tipus de via).

c. Servitud línies elèctriques.

d. Camins ramaders (la part delimitada com a domini públic és, justament, l’amplada del camí, que pot variar de 20 a 75 m, així com les zones d’abeuratge i descans del bestiar).

e. Forest d’utilitat pública.

f. Jaciments arqueològics i àrees d’expectativa arqueològica (entorn de protecció amb un radi de 100 metres des del centre de la troballa).

3. Edificacions en Sòl No Urbanitzable

Article 40. Definició

El Pla director defineix els tipus i les estratègies per a les edificacions existents en el sòl no urbanitzable. Dins aquesta categoria s’inclouen les edificacions rurals, els habitatges rurals i els petits nuclis que no estiguin considerats com a sòl urbà per cap tipus de planejament anterior a aquest Pla director.



Article 41. Disposicions generals de regulació de les construccions

1. Les intervencions en el sistema d’espais oberts han d’assegurar el respecte a les condicions naturals i paisatgístiques de l’entorn, contemplar els imperatius derivats del principi d’ús racional dels recursos i complir les determinacions relatives a les condicions d’implantació i limitació en l’edificació i ús del sòl que comporten els elements bàsics del territori definits en aquest Pla director, i les determinacions específiques per a cada tipus de sòl.

2. D’acord a l’art. 47 del TRLU, en el sòl no urbanitzable únicament es poden autoritzar:

a. Les construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació de recursos naturals o, en general, rústica.

b. Les construccions destinades a habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificada associades a activitats rústiques.

c. Estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària.

d. Les construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques.

e. Les construccions destinades a les activitats de turisme rural o de càmping autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal corresponent.

f. La rehabilitació dels habitatges rurals inclosos en el Catàleg específic de masies i cases rurals, d’acord a l’art. 47.3 del TRLU.

g. Les actuacions específiques per a activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural en els supòsits previstos a l’art. 47.4 del TRLU.

3. Les edificacions, existents o de nova construcció hauran de disposar d’elements de tractament de les aigües residuals. La no realització d’un sistema de depuració en les condicions especificades pels serveis tècnics municipals corresponents serà motiu de denegació de la llicència.

4. L’autorització d’obres i usos d’interès públic s’ajustarà als procediments previstos en els arts. 48, 49 i 50 del TRLU.

5. Qualsevol projecte de construccions pròpies d’una activitat agrícola o ramadera que superi els 500 m² d’ocupació, un sostre de 1.000 m² o es trobi en un dels supòsits de l’article 48.2.a) del RLU, se sotmetrà al procediment regulat per l’article 48 del TRLU, d’acord amb l’article 49 del mateix TRLU, i amb l’article 68.8 del RLU. Així mateix, s’haurà d’efectuar un estudi d’impacte i integració paisatgística, d’acord amb l’article 17 del Reglament que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de Protecció, gestió i ordenació del paisatge.

6. Per edificar en un terreny caldrà que l’accés al mateix es faci per un camí ja existent. Queda taxativament prohibida l’obertura de nous camins per a donar accés a parcel·les rústiques amb objecte d’edificar.



7. En absència de directrius de paisatge del Catàleg del paisatge de les comarques gironines, les construccions en sòl no urbanitzable compliran les condicions que s’estableixen en la disposició transitòria primera d’aquesta Normativa, les quals seran d’obligat compliment de manera indefinida en aquells aspectes en què les directrius no estableixin una regulació alternativa.

8. D’acord amb el que disposa la Llei 8/2005, i en tot cas en allò que no sigui regulat de manera més específica per les directrius de paisatge derivades de l’aprovació del Catàleg de paisatge, les tanques de finca, parcel·la o recinte dins l’àmbit dels espais oberts compliran les condicions que s’estableixen en la disposició transitòria segona d’aquesta Normativa, les quals seran d’obligat compliment de manera indefinida en aquells aspectes en què les directrius no estableixin una regulació alternativa.

9. En absència de directrius del paisatge, l’informe d’impacte i integració paisatgística que ha d’emetre l’òrgan competent en matèria de paisatge serà preceptiu en els casos que es fixen en la disposició transitòria tercera d’aquesta Normativa.

10. D’acord amb l’article 46.4 del RLU, els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable tenen el deure de costejar i d’executar les obres i actuacions necessàries per donar compliment a les mesures correctores que s’estableixin en el pla especial urbanístic o en l’aprovació del projecte, així com el deure de complir les condicions de caràcter urbanístic que estableixi la llicència municipal, d’acord amb el què disposa l’article 59 del RLU.

Article 42. Condicions generals de construcció, ampliació o reforma de magatzems agraris

1. S’entén per magatzem aquella instal·lació destinada a emmagatzemar productes agrícoles, d’eines i màquines vinculades a una explotació agrícola, ramadera o forestal. Inclou també les basses de rec i els pous de captació d’aigua.

2. Els paràmetres i condicions generals d’aquestes edificacions s’estableixen a continuació, sense perjudici del compliment del que determina aquest Pla director urbanístic per a cadascun dels tipus de sòl i del que estableix la legislació sectorial vigent en cada cas:

a. Només es permeten per a emmagatzemar eines del camp, maquinària, productes agrícoles i altres elements relacionats directament amb l’explotació agrícola, pecuària o forestal, i aquelles instal·lacions de caràcter familiar destinades a l’elaboració artesanal de productes derivats de la pròpia explotació agrícola, pecuària o forestal, amb les condicions de l’article 48.1.c) del RLU.

b. Cal acreditar la propietat d’una finca que compleixi les condicions de finca mínima establertes en l’article 44.2.d) d’aquesta Normativa. Es podran aportar finques independents situades dins del terme municipal. Aleshores l’edificació se situarà en la finca més ben orientada, de menys valor agrícola o en la de major dimensió.

c. Les construccions seran de planta baixa amb una alçada màxima de 7,00 metres, excepte les instal·lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària, i tindran la superfície que es justifiqui necessària per portar a terme l’explotació . En planta l’edificació es disposarà en sentit longitudinal seguint la directriu plana de la corba de nivell, amb una dimensió màxima de 30 m. En el cas de voler ampliar aquesta dimensió major, caldrà



produir una reculada de fondària mínima 1,00 m; la fondària, o dimensió contrapendent serà inferior a 20 m.

d. En els llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectarà i plantarà al llarg de les edificacions fileres d’arbres, d’una classe característica del lloc, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 metres de longitud, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció.

e. La composició arquitectònica correspondrà al tipus tradicional del lloc. Les construccions tindran els materials, acabats i colors fixats amb caràcter general per al sòl urbà, de bona qualitat i adequats a l’entorn.

Article 43. Regulació de les construccions ramaderes

1. S’entén per construccions ramaderes els allotjaments destinats a la cria i l’engreix de bestiar.

2. Les construccions ramaderes en sòl no urbanitzable, sense perjudici de les disposicions establertes a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció integral de l’administració ambiental i del que aquest Pla director urbanístic determini per a cada tipus de sòl, han de complir les següents condicions:

a. Justificar el compliment de la legislació sectorial vigent vinculada a les explotacions i a la gestió de fems i purins.

b. Situar les construccions en llocs assolellats i ventilats i, en tot cas, fora de la trajectòria dels vents dominants en el sentit dels nuclis habitats.

c. Acreditar que la finca que compleixi les condicions de finca mínima establertes en l’article 44.2.d) d’aquesta Normativa es podrà vincular a la titularitat única de terrenys discontinus situats dins del terme municipal, als efectes de complir les condicions de finca mínima, formant una unitat orgànica, que caldrà inscriure en el Registre de la Propietat. En aquest cas, l’edificació se situarà en la finca més ben orientada, de menys valor agrícola o en la de major dimensió, i es requerirà la inscripció en el Registre de la Propietat de la inedificabilitat de les altres parcel·les de conjunt.

d. Les construccions seran de planta baixa amb una alçària màxima de 5,00 metres, excepte les instal·lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària. La llargada no serà excessiva per tal de que no en dificulti la seva implantació morfològica en l’espai. Les edificacions seran de planta rectangular, volum simple, coberta a dues aigües i amb el tractament exterior comú a la resta d’edificacions existents en el sòl no urbanitzable de la vall.

e. En el llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectarà i plantarà al llarg de les edificacions fileres d’arbres, d’una classe característica del lloc, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 metres de longitud, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció.

f. En el cas de granges situades dins del PEIN s’extremaran les condicions d’integració ambiental, situant- les en els llocs de menor impacte, i construint-se amb composicions arquitectòniques que corresponguin al tipus tradicional del lloc, amb els materials, acabats i colors tradicionals.



Article 44. Noves edificacions o ampliacions d’existents destinades a habitatge rural

1. S’entén per habitatge rural aquell vinculat funcionalment de manera expressa a l’explotació agrícola o ramadera.

2. Els habitatges en el sistema d’espais oberts hauran de complir, a més dels requisits i condicions que determina l’article 50 del RLU, les següents condicions:

a. La consolidació, ampliació o construcció ha d’estar forçosament vinculada a una explotació agrícola, ramadera o forestal i, acreditar fefaentment aquest extrem.

b. Per a la construcció de noves edificacions destinades a habitatge familiar s’ha d’acreditar, d’una banda, la preexistència de l’explotació agrícola o ramadera, que estigui configurada com a una unitat econòmica tant des del vessant de la legislació fiscal com de la sectorial o que formi part d’un conjunt integrat d’unitats econòmiques d’explotació, sota una direcció empresarial comuna; i, d’altra banda, la necessitat de l’habitatge en relació a les funcions de vigilància, assistència o control derivades o exigides per les característiques de l’explotació i s’ha de destinar a residència habitual de la persona titular de l’explotació o de qui exerceixi les funcions esmentades.

c. La consolidació, ampliació o construcció està condicionada a la inscripció registral de la indivisibilitat de la finca. En cas que la construcció es vinculi a la titularitat única de terrenys discontinus que formen una unitat orgànica, caldrà inscriure en el Registre de la Propietat la inedificabilitat de les altres parcel·les del conjunt.

d. La finca mínima segons la legislació sectorial admesa en el sòl no urbanitzable és aquella que s’ajusta a les Unitats mínimes de conreu o a la Unitat mínima de Producció Forestal, establertes a l’annex del Decret de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre Unitats mínimes de conreu, i al Decret 35/1990, de 23 de gener, sobre Unitats mínimes forestals. Aquestes són les següents:

- Unitat mínima de conreu en terreny de regadiu: 1,00 ha.

- Unitat mínima de conreu en terreny de secà: 4,50 ha.

- Unitat mínima forestal: 25 ha.

Cas que el planejament urbanístic general o el derivat estableixin una superfície de les unitats mínimes superiors a les abans esmentades, prevaldran les superfícies superiors.

e. En les finques que compleixin la condició de finca mínima i tinguin un habitatge rural, podrà autoritzar-se, amb les condicions expressades a l’article 50.3 del RLU, l’ampliació de l’habitatge existent com a ampliació del programa familiar, sense segregar la finca original, sempre que es justifiqui per estrictes necessitats de l’explotació agrícola o ramadera i que el nou habitatge es configuri constituint un conjunt arquitectònic composat amb l’edificació preexistent, bé reformant cossos d’edificació annexes, o bé conformant un nou volum junt a l’actual.



3. Condicions de l’edificació:

a. L’edifici respondrà a les tipologies existents.

b. Les edificacions se separaran més de 5,00 m dels límits de propietat.

c. L’alçària màxima serà de 7,00 m corresponent a planta baixa, una planta pis i sotacoberta.

d. Caldrà preveure i determinar en el projecte de l’edificació en el projecte de l’edificació el corresponent sistema de captació d’aigua potable i de depuració d’aigües residuals.

Article 45. Catàleg de Masies i cases rurals

1. Les edificacions identificades en un Catàleg de masies i cases rurals municipal, podran destinar-se a habitatge familiar, a un establiment de turisme rural o a activitats d’educació en el lleure i de restauració, tal i com preveu l’article 47.3 del TRLU i 55.1 del RLU. També es poden destinar a un establiment hoteler -amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament-, si ho preveu expressament la fitxa del Catàleg corresponent.

2. La rehabilitació d’aquestes edificacions ha de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original, prèviament determinats al Catàleg, d’acord a l’art. 55.3 del RLU.

3. Els projectes de rehabilitació d’edificacions incloses al Catàleg de masies i cases rurals han de ser sotmesos a informació pública pels ajuntaments corresponents, per un termini de 20 dies, i a l’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, que s’ha d’emetre en un termini de 2 mesos.

4. Aquest Pla potencia la reutilització del patrimoni edificat. El planejament municipal determinarà les condicions d’aquestes edificacions i el Catàleg de masies i cases rurals municipal especificarà els usos admesos (habitatge; hoteler; restauració; allotjament rural independent; equipament cultural; equipament de la natura) i les actuacions (restauració, rehabilitació i/o ampliació).

5. El Pla director urbanístic, atenent a criteris d’accessibilitat, sensibilitat, potencial turístic i dinamització econòmica de la comarca, recomana prioritzar les intervencions sobre les cases rurals que es trobin al llarg dels recorreguts de les Vies Verdes, Itineraris Patrimonials, i alguns Senders Paisatgístics, per davant d’altres que es trobin allunyades, on la reutilització vindrà condicionada per les dificultats del condicionament de l’accés que es requereixi.

Article 46. Edificacions rurals

1. El territori del Pla de l’Estany, de clara vocació agropecuària, és ple d’edificacions rurals que han estat necessàries per a garantir el bon funcionament de la que, fins fa poc, ha estat la seva activitat principal. Aquest Pla estableix com a fonamental la implantació o la represa d’activitats que permetin la recuperació de la integritat del territori. Amb aquest objectiu, el Pla director urbanístic del Pla de l’Estany determina la necessitat que



s’elaborin inventaris de les edificacions rurals que, pel seu valor patrimonial, mereixin ser preservades.

2. En les edificacions rurals preexistents que, pel seu valor patrimonial, mereixen ser preservades, es pot admetre, mitjançant la figura d’un pla especial que inventariï aquestes edificacions i assigni els usos i els condicionants pertinents, la implantació o la represa d’activitats rústiques, d’usos d’equipament turístic rural o d’elaboració i comercialització de productes artesanals o similars, sempre no residencial.

3. Aquest Pla, atenent a criteris d’accessibilitat, sensibilitat, potencial turístic i dinamització econòmica de la comarca, recomana prioritzar les intervencions sobre les edificacions rurals que es trobin al llarg dels recorreguts de les Vies Verdes, Itineraris Patrimonials i alguns Senders Paisatgístics.

4. Als efectes d’inventari d’edifici en sòl no urbanitzable, les edificacions existents en sòl no urbanitzable que pivoten a l’entorn d’un edifici principal (casa Pairal, Mas o Masia) i que acostumen a ser volums generalment vinculats a antigues o vigents explotacions agropecuàries amb escassa qualitat estructural i arquitectònica, no comptabilitzaran als efectes de còmput de sostre edificable consolidat imputable en una potencial transformació de l’activitat per la qual varen ésser construïts.

Article 47. Edificacions i instal·lacions vinculades a obres públiques

1. D’acord amb el que preveu l’apartat 6.d de l’article 47 del TRLU, es podran autoritzar en el sistema d’espais oberts les construccions i les instal·lacions vinculades a l’execució, manteniment i servei de les obres públiques.

2. En la sol·licitud de llicència de les edificacions i instal·lacions vinculades a l’execució de les obres públiques caldrà justificar la necessitat de les construccions o instal·lacions que es projectin, així com indicar les zones afectades i les mesures correctores previstes en ordre a preservar les condicions naturals, l’equilibri ecològic i els valors paisatgístics. No seran autoritzades aquestes instal·lacions si malgrat tot es considera que afecten greument algun d’aquests valors.

3. Les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats i colors que garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l’entorn.

Article 48. Edificacions i instal·lacions d’interès públic

1. Solament podran autoritzar-se edificacions i instal·lacions d’interès públic, referenciades a l’apartat 4 de l’article 47 del TRLU, amb le s condicions de l’article 47 del RLU i seguint el procediment previst a l’article 48 del TRLU, sempre i quan es compleixin, a més de les disposicions generals per al sistema d’espais oberts, les específiques de cada tipus de sòl, i les que es defineixen a continuació.

2. En la tramitació de l’autorització per a ubicar una construcció d’aquest tipus en el sistema d’espais oberts caldrà justificar, de forma expressa i motivada, les raons en què es basa la necessitat de situar la instal·lació en el medi rural en general, i en l’indret concret on es proposa la seva situació.

3. Per a les edificacions i les instal·lacions que en aplicació d’allò establert al TRLU es declarin d’interès públic, s’haurà de redactar un pla especial o be aprovar el



corresponent projecte d’acord amb el procediment previst a l’article 48 del TRLU i 57 RLU, que contempli, com a mínim, les següents determinacions:

a. Justificar explícitament la inexistència de riscs per a les zones confrontants pel que fa als valors agrícoles, forestals, ecològics i paisatgístics.

b. Definir les condicions formals i tècniques de la nova edificació i les mesures corresponents per tal d’assegurar l’aminorament de l’impacte i la integració ambiental de les instal·lacions.

c. Especificar l’ocupació màxima de l’edificació segons el tipus d’instal·lació i la distància mínima als límits de finca i als camins rurals, que en cap cas podrà ser inferior a vint metres (20 m).

d. Determinar que el sostre edificable serà el que de manera justificada sigui necessari per al desenvolupament de l’activitat d’interès públic. Ordenar i definir els accessos necessaris i instal·lacions complementàries que l’edificació i l’activitat proposada requereixi, així com les infraestructures i serveis necessaris per a la instal·lació i desenvolupament de l’activitat proposada.

e. En la memòria del pla especial caldrà justificar l’interès públic de les actuacions que es proposin, la coherència de la sol·licitud amb l’àmbit on se situïn i, d’acord amb les determinacions d’aquest Pla director pel tipus de sòl que es tracti, la justificació de la impossibilitat de la seva implantació en el sòl urbà. Així mateix, comprendrà un estudi econòmico-financer acreditatiu de les possibilitats reals d’execució i gestió de l’edificació i instal·lació proposada.

f. S’exigirà també, si és necessari, l’adequació d’una infraestructura per a extinció d’incendis i d’altres mesures preventives o correctores en relació a l’entorn, complint en qualsevol cas sempre la normativa vigent de prevenció d’incendis forestals respecte la reserva de franges de protecció.

g. Caldrà també incorporar un estudi d’avaluació de l’impacte de la construcció i instal·lació en el medi on es situï.

h. Addicionalment, caldrà justificar la inexistència de riscs geotècnics.

4. D’acord amb l’article 47.2 del RLU les actuacions específiques d’interès públic s’han d’implantar sobre la superfície de sòl que requereixi la seva funcionalitat, la qual serà susceptible de segregació, sempre que no doni lloc a una resta de finca matriu inferior a la unitat mínima de conreu o forestal.

5. En aquells casos en què s’autoritzin edificacions i instal·lacions d’interès públic, l’ajuntament corresponent podrà exigir el compliment d’aquelles condicions necessàries per a garantir la restitució del sòl afectat per l’actuació, en el supòsit que l’activitat autoritzada finalitzés, d’acord amb l’article 59 del RLU.

Article 49. Estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària

1. S’admet, amb les condicions de l’article 52 del RLU, la instal·lació de noves estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària dins de l’àrea d’afecció de carreteres.

2. El projecte constructiu d’aquestes instal·lacions ha de contemplar específicament les mesures de prevenció de la contaminació lumínica en horari nocturn, així com



d’adequació paisatgística per les parts posterior i lateral de l’activitat, amb pantalla vegetal arbrada densa, amb espècies autòctones.

3. Serà preceptiu tramitar davant l’organisme competent, el qual tingui la tutela i conservació de la xarxa viària en la que es projecti l’estació de carburants, la petició d’autorització i obtenir-ne el vist- i-plau.

Article 50. Regulació de l’ús extractiu

1. Es considera ús extractiu les activitats d’aprofitament d’aigua i minerals superficials i profunds. Les activitats d’explotació d’àrids i terres tindran sempre caràcter temporal.

2. L’ús extractiu de qualsevol tipus està subjecte a llicència municipal, la qual resta condicionada a la prèvia obtenció de l’autorització preceptiva per part dels organismes competents i en el cas d’àrids i terres, al Programa de Restauració aprovat per l’administració corresponent, que ha de respectar el principi de restauració integrada, que haurà de ser degudament garantit mitjançant les formes legalment establertes.

3. Les activitats extractives han d’obtenir l’autorització o la llicència ambiental, d’acord amb la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció integral de l’administració ambiental i del seu Reglament (Decret 136/1999, de 18 de maig, modificat pel Decret 143/2003, de 20 de juny).

4. Sens perjudici dels anteriors articles, l’ús extractiu se sotmet al procediment de l’article 48 del TRLU, de forma que el projecte d’activitat s’ha de sotmetre a informació pública per l’ajuntament corresponent i a aprovació definitiva de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, que l’ha d’adoptar en tres mesos.

5. Quan les activitats anomenades de millora agrícola de finques comportin unes actuacions d’excavació i/o terraplè que per la seva naturalesa i la seva tècnica executiva puguin ser assimilables a activitats extractives, o amb una variació de terres superior als 10.000 metres cúbics/hectàrea; aquestes es consideraran com a activitats d’abocament de terres o extractives, segons el cas, i per tant s’hauran de tramitar com a tals.

4. Gestió per al desenvolupament sostenible

Article 51. Condicions generals de gestió per al desenvolupament sostenible

1. Aquelles actuacions que hagin d’executar-se en el sistema d’espais oberts d’aquest Pla que puguin comportar un impacte ambiental negatiu d’acord amb la legislació sectorial vigent, hauran d’efectuar una Avaluació d’impacte ambiental que acompanyi el projecte corresponent, d’acord amb la Llei 6/2001 i legislació concordant.

2. Així mateix, hauran de complir les mesures de gestió per al desenvolupament sostenible establertes en els articles d’aquest Capítol.



Article 52. Mesures correctores de l’erosió del sòl

1. Els moviments de terra estan sotmesos a l’obtenció de llicència municipal en tots els casos, tal com recull l’art.179 del TRLU.

2. En general, no s’autoritzaran les activitats que comportin erosió o alteració irreversible de la textura natural del sòl.

3. En cas de rompuda de terrenys qualificats cadastralment de forestal, pastures, matoll, mata baixa, i en general, aquells de naturalesa no agrícola, prèviament, cal obtenir el corresponent permís de rompuda per part de l’administració competent.

4. Els moviments de terres que impliquin explanacions mitjançant desmantellament de marges, no podran superar un pendent final resultant del 15%.

5. Els moviments de terres per fer terrasses no podran originar ribes, desmunts o terraplens superiors a tres metres d’alçada i pendents superiors a 1H:1V. Tret dels moviments de terra amb finalitat agrícola, caldrà plantar i hidrosembrar, amb espècies autòctones o adaptades al lloc, la superfície que separa les terrasses resultants, tret que s’estabilitzin amb pedra seca o escullera.

6. No podrà modificar-se la geometria de les vores ni eliminar-ne les franges de vegetació quan la finca es beneficiï d’ajudes vinculades a la preservació de la flora i la fauna o a la restauració del paisatge tradicional.

7. Serà obligació del propietari i/o usuari realitzar un acurat ús i maneig dels sòls agrícoles per tal d’evitar la seva degradació. Per això, cal assegurar el manteniment dels marges de les parcel·les amb risc d’erosió. Cal evitar la degradació de l’estructura del sòl per pràctiques agràries incorrectes i per manca d’aportació de matèria orgànica als conreus. Caldrà seguir estrictament les normes d’aplicació de purins com a fertilitzants dels conreus, a partir de l’anàlisi dels sòls sobre els que s’aplicaran.

8. Els projectes per a la implantació d’infraestructures (TAV, gasoducte, MAT, clavegueram, xarxes de subministres fluids) que comportin moviments de terres amb desmunt de marges naturals amb vegetació, transvasament de lleres i/o creuament de zones terrassades, hauran d’incloure la restitució a l’estat original.

Article 53. Mesures sobre la vulnerabilitat del medi hidrogeològic

Per a les zones de vulnerabilitat mitjana i alta pel medi hidrogeològic cartografiades en el plànol TB05 Vulnerabilitat del medi hidrogeològic s’especifiquen les condicions d’ús següents:

a. Sòl no urbanitzable i sòl no urbanitzable amb perspectives de convertir-se en urbanitzable :

o De forma general, en medi amb vulnerabilitat alta no són admeses les activitats que contempla l’annex I del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel que s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per la declaració de sòls contaminants. No obstant, aquestes activitats seran admeses únicament en el marc de nou sòl urbanitzable industrial, i estaran subjectes a les mesures que especificarà l’estudi hidrogeològic de detall perceptiu i a la legislació sectorial vigent.



Si s’admeten activitats de perillositat alta, o sigui, les que estan incloses al Reial Decret 9/2005, s’hauran d’aplicar les següents mesures:

§ Mesures de prevenció dins el pla d’ordenació:

- zonificació de l’àmbit d’acord a criteris objectius de vulnerabilitat hidrogeològica i distribució/ordenació d’activitats en base al següent criteri: localització d’activitats de major risc en àrees de menor vulnerabilitat relativa.

§ Mesures de protecció del medi davant la perillositat de l’activitat:

- projecte d’impermeabilització específica del terreny en el projecte d’urbanització per afavorir l’aptitud del sòl a l’hora de suportar l’activitat.

§ Mesures de control de l’estat de les aigües subterrànies:

- projecte d’instal·lació d’una xarxa de piezòmetres pel control del nivell de les aigües subterrànies, i pel control de la qualitat de les aigües subterrànies,

- projecte d’instal·lació d’un dipòsit de regulació i control de les aigües pluvials previ al seu abocament, i

- projecte d’instal·lació d’un sistema propi de sanejament de l’aigua que resulta de l’activitat i de les aigües pluvials.

o En medi amb vulnerabilitat mitjana són admeses totes les activitats industrials de perillositat alta i baixa.

Si s’admeten activitats de perillositat alta, s’hauran d’aplicar les següents mesures:

§ Mesures de prevenció dins el pla d’ordenació:

- zonificació de l’àmbit d’acord a criteris objectius de vulnerabilitat hidrogeològica i distribució/ordenació d’activitats en base al següent criteri: localització d’activitats de major risc en àrees de menor vulnerabilitat relativa.

§ Mesures de protecció del medi davant la perillositat de l’activitat:

- projecte d’impermeabilització específica del terreny en el projecte d’urbanització per afavorir l’aptitud del sòl a l’hora de suportar l’activitat.

§ Mesures de control de l’estat de les aigües subterrànies:

- projecte d’instal·lació d’una xarxa de piezòmetres pel control del nivell de les aigües subterrànies, i pel control de la qualitat de les aigües subterrànies,

- projecte d’instal·lació d’un dipòsit de regulació i control de les aigües pluvials previ al seu abocament, i

- projecte d’instal·lació d’un sistema propi de sanejament de l’aigua que resulta de l’activitat i de les aigües pluvials.



o Pel què fa a les explotacions agropecuàries:

§ En zones amb vulnerabilitat alta no s’admetrà cap nova construcció ni ampliació de granges.

§ En zones amb vulnerabilitat mitjana només s’admetrà l’ampliació de les explotacions ramaderes existents sempre que ho permetin les condicions de distàncies entre granges.

§ En zones amb vulnerabilitat baixa s’admetran noves construccions i ampliacions de granges, sempre que s’eviti la concentració d’explotacions i activitats ramaderes amb producció intensiva, sobretot en zones ja actualment pressionades, complint les determinacions amb relació a les distàncies entre granges i respecte a les vies de comunicació fixades a la legislació sectorial vigent.

b. Sòl urbanitzable poc desenvolupat:

o Si el planejament general ja contempla activitats potencialment contaminants, s’exigirà un estudi hidrogeològic de detall que concreti l’escenari i justifiqui la necessitat d’aplicar les mesures especials de prevenció, protecció i control abans definides.

c. Sòl urbanitzable en fase de desenvolupament:

o El planejament derivat haurà d’incorporar un estudi hidrogeològic de detall que concreti l’escenari i justifiqui un seguit de mesures d’acord amb l’abast de la vulnerabilitat del medi i la tipologia de les activitats industrials previstes.

d. Sòl urbanitzable consolidat:

o Se seguiran les normes sectorials ja existents de control de les relacions de l’activitat amb el medi hidrogeològic.

Article 54. Mesures sobre la gestió del cicle de l’aigua

1. L’ús de les aigües superficials i subterrànies es regula pel Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.

2. Per al conjunt de lleres d’aigua: rius, torrents, sèquies, fonts i els espais margeners dels mateixos es prendran en consideració els “Criteris d’intervenció en espais fluvials” establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua del DMAH.

3. Aigües residuals:

a. Queda totalment prohibit abocar residus de cap tipus a la llera dels cursos d’aigua naturals o artificials (rius, torrents, sèquies...).

b. Les edificacions ubicades en sòls inclosos dins del sistema d’espais oberts caldrà que assegurin l’eliminació de les aigües residuals mitjançant sistemes de depuració adequats:

- connexió a la xarxa de clavegueram, quan sigui possible per l’existència d’un col·lector territorial proper.



- la utilització de sistemes de tractament d’aigües residuals, prioritzant sistemes que tinguin un consum energètic baix i una mínima producció de fangs.

- quan no sigui possible, depuració mitjançant foses sèptiques.

c. El sistema de depuració escollit haurà d’assegurar un efluent que compleixi els paràmetres de depuració de les aigües marcats per la legislació vigent.

d. Les activitats classificades com a potencialment contaminants requeriran, per a la seva instal·lació, ampliació, modificació o trasllat, l’aprovació per part dels ajuntaments corresponents dels tractaments previs a l’abocament necessaris per a descarregar els seus efluents amb els nivells de qualitat marcats per la legislació vigent.

e. Totes les activitats ubicades al terme municipal, qualsevol quines siguin les seves característiques, han de tenir resolt el sistema d’abocament d’aigües residuals de tal manera que eviti la contaminació del medi. Sense prèvia autorització de permís d’abocament, els ajuntaments corresponents no autoritzaran l’obertura, ampliació, modificació o trasllat de cap establiment.

4. Regulació d’obres hidràuliques de reg:

a. La construcció d’un embassament de reg requerirà la sol·licitud de llicència municipal i quan ho determini la llei, l’informe favorable de l’administració competent, molt especialment pel que fa a la prevenció de la ruptura. La sol·licitud haurà d’anar acompanyada d’un plànol on s’especifiqui el disseny de la sortida d’aigües amb filtres de graves o qualsevol altre sistema filtrant, que asseguri la sortida d’aigua sense materials en suspensió que puguin provocar obturacions dels sistemes de reg. A més a més s’hauran de dissenyar sistemes de protecció dels amfibis i de caiguda de la fauna en general, com rampes de sortida de l’aigua (de fusta o de pedres) amb un pendent inferior al 10% i disseny del fons amb cubetes a una cota inferior a la cota de sortida de l’aigua, que assegurin la persistència d’aigua un cop l’embassament és buit.

b. Es prohibeix l’addició de productes químics (fertilitzants o fitosanitaris) a l’aigua de l’embassament que puguin suposar perill per a la salut humana o per a la vida silvestre, en cas d’immersió en l’aigua de l’embassament.

Article 55. Mesures de control dels residus

1. En general, es prohibeix l’abandonament dels residus, el seu dipòsit o emmagatzematge i qualsevol altre actuació sense la corresponent autorització.

2. Residus agraris i ramaders:

a. Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació sectorial vigent que assegurin una gestió adequada, en funció del tipus d’explotació, dels excrements sòlids i líquids, dels animals morts, de les aigües residuals, del efluents de fums i gasos així com d’altres residus i disposar de sistemes de càrrega i descàrrega d’animals adequats al tipus de producció. En aquest sentit, totes les explotacions ramaderes (exceptuant les que no comercialitzin la seva producció i les que acreditin el compliment de la normativa de la producció agrària ecològica i de la producció integrada) hauran



de disposar i aplicar un Pla de gestió de les dejeccions ramaderes i portar un llibre de gestió.

b. Es prohibeix l’aplicació de les dejeccions ramaderes al sòl, fora dels conreus que l’admeten com a fertilitzant, llevat quan es tracti de restauració de sòls. A les parcel·les afectades per les proteccions del sistema fluvial o xarxa hídrica i dels barrancs connectors, l’aplicació de les dejeccions ramaderes es realitzarà amb les mateixes condicions que a les zones vulnerables en relació a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries i, per tant, seguint les especificacions quant al volum i forma d’aplicació determinades als manuals de gestió de purins per a la seva utilització agrícola, establertes pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.

3. Productes agroquímics:

Es prohibeix l’abandó d’envasos de productes agroquímics i la neteja de cubes aplicadores de fertilitzants i fitosanitaris en cursos d’aigua, naturals o artificials.

4. Residus de la construcció:

a. La sol·licitud de llicència municipal per a l’enderrocament, l’excavació i la construcció de noves obres ha d’anar acompanyada d’un document que avaluï els volums i les característiques dels residus que s’originaran en les operacions d’enderroc, excavació o construcció, les operacions de destriament o recollida selectiva projectades pels residus que es generin i les instal·lacions de reciclatge o disposició del rebuig on es gestionaran en cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra.

b. El productor dels residus per enderrocs, noves construccions o excavacions té l’obligació de dipositar una fiança en el moment d’obtenir la llicència municipal, acord amb la legislació vigent en matèria de residus de la construcció.

5. Emplaçament d’infraestructures de tractament de residus:

a. Els particulars o entitats que realitzin el tractament o l’eliminació dels seus residus hauran d’obtenir l’autorització corresponent per al desenvolupament de l’activitat. Seran considerades infracció urbanística les instal·lacions o equipaments que desenvolupin activitats de tractament, emmagatzematge o eliminació de residus i que no disposin de la corresponent autorització i podran ser clausurades immediatament. El Consell Comarcal del Pla de l’Estany i els ajuntaments corresponents afavoriran les iniciatives que tinguin per objecte la recuperació, reutilització i valoració dels materials residuals.

b. Es prohibeix l’eliminació, mitjançant deposició, de residus en terrenys que no hagin estat prèviament autoritzats pels ajuntaments corresponents, així com la descàrrega en dipòsits o abocaments particulars de qualsevol tipus de residus diferents a aquells que hagin pogut ser motiu d’autorització.

c. Les instal·lacions de tractament de residus requeriran l’elaboració d’un pla especial on es consideri, entre altres qüestions tècniques, l’impacte ambiental de l’activitat i les mesures correctores a introduir, amb especificació de destí final dels residus tractats.



Article 56. Mesures correctores de les condicions acústiques i lumíniques

1. A cada àrea del sistema d’espais oberts els serà d’aplicació les determinacions establertes en la legislació sectorial relatives a la contaminació acústica i lumínica.

2. Pel que fa a les àrees establertes en la Llei 6/2001/, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per la protecció del medi nocturn i la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, en el sistema d’espais oberts de la comarca del Pla de l’Estany s’estableix que:

• Els sòls de protecció especial seran considerats com a una àrea de sensibilitat acústica alta i una àrea en la qual només es podrà admetre una brillantor mínima.

• Els sòls de protecció territorial seran considerats com a una àrea de sensibilitat acústica moderada i una àrea en la qual només es podrà admetre una brillantor mínima.

• Els sòls de protecció preventiva seran considerats com a una àrea de sensibilitat acústica moderada i una àrea en la qual només es podrà admetre una brillantor reduïda.

Article 57. Actuacions per a la conservació de la biodiversitat

1. Protecció de la flora, la fauna i els hàbitats naturals:

a. Es protegeix la flora i la fauna autòctones segons la directiva 92/43 CEE i la seva modificació de 1997, referent a la conservació dels hàbitats naturals i la flora i la fauna silvestres, considerant-se com a espais que necessiten un especial tractament tots aquells espais que continguin hàbitats catalogats com a prioritaris o d’especial interès per aquesta directiva, dins l’àmbit d’aquest Pla director.

b. Els ajuntaments podran establir mesures de protecció de sectors territorials concrets del seu terme municipal on es trobin els enclavaments de vegetació singular i afavorir-ne la conservació i desenvolupament, si escau.

2. Manteniment dels marges del conreus:

a. Per la seva importància com a refugis de biodiversitat, es procurarà pel manteniment de la vegetació i dels arbres que apareixen en els marges dels conreus. En cas de necessitat de controlar el creixement de la vegetació es podrà actuar sobre l’estrat herbaci i arbustiu mitjançant sega o desbrossada mecànica o manual. Els arbres autòctons dels marges de camins, conreus i xarxa de rec es protegeixen específicament. Quan quedin afectats per les obres de millora de les infraestructures, caldrà justificar la impossibilitat tècnica de mantenir-los, per obtenir la llicència municipal.

b. Es recomana no cremar i/o aplicar productes herbicides als marges amb vegetació de les parcel·les. En cas de necessitat de controlar el creixement de la vegetació per afectar la productivitat del conreu es podrà eliminar selectivament mitjançant esbrossada manual o sega. En tot cas, sempre complint la legislació de prevenció dels incendis forestals vigent.



3. Protecció de l’arbrat:

a. En qualsevol obra que es realitzi dins l’àmbit territorial d’aquest Pla i en el que les operacions de les obres o pas de vehicles i maquinària es realitzi a menys de 4 m de distància d’un arbre amb diàmetre superior a 40 cm, prèviament a l’inici dels treballs, aquests arbres s’hauran de protegir al llarg del tronc en una alçada no inferior als 3 metres des de terra i en la forma indicada pel servei municipal competent. Aquestes proteccions seran retirades un cop acabada l’obra.

b. Els arbres singulars, quan estiguin subjectes a alguna intervenció que comporti la seva afectació, obligatòriament s’han de trasplantar o realitzar plantació de restitució segons les fórmules proposades a les normes tècniques de tractament d’arbrat.

Article 58. Actuacions per a la conservació, protecció o millora de la qualitat del paisatge

1. Creuament de sòl rural per línies aèries o soterrades de transport de matèria i/o energia:

a. Cas d’haver de creuar-se el sòl rural per noves línies aèries o soterrades de transport de matèria o energia (línies elèctriques, oleoductes, gasoductes, línies telefòniques, etc), aquestes es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors al llarg de les infraestructures de comunicació o per aquells terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística del territori, i sempre el més allunyades possible dels espais inclosos dins del tipus de sòl de protecció especial. El traçat de noves línies, l’adequació o el trasllat de les existents requerirà la formulació de pla especial en el que es determini la seva necessitat, les alternatives de traçat amb la determinació del de menor impacte i les mesures correctores dels impactes ambientals negatius que s’hi puguin produir.

b. En el cas de les línies aèries de transport elèctric d’alta tensió es col·locaran proteccions en les torres i els cables per evitar accidents a l’ornitofauna.

2. Adequació paisatgística de les edificacions:

a. Per aconseguir una major integració en el paisatge de les edificacions en sòl rural, caldrà realitzar un tractament de la vegetació integrador que disminueixi el seu impacte paisatgístic.

Aquesta es realitzarà, preferentment, amb espècies vegetals autòctones. Les condicions de l’enjardinament o la restauració vegetal s’especificaran en el projecte de construcció, ampliació o reforma que es presenta per l’obtenció de la corresponent llicència.

b. De forma general s’estableix que la tipologia, els materials i els sistemes constructius aparents han de ser els propis i coherents amb l’àmbit territorial on l’edificació estigui emplaçada.



TÍTOL III. EL GOVERN DEL SISTEMA D’ASSENTAMENTS

1. Assentaments


1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany reconeix com a sistema d’assentaments els nuclis de població existents dins del seu àmbit territorial i estableix directrius, estratègies i determinacions a seguir per a l’ordenació dels usos i activitats admesos a cada un d’ells.

2. En concret, es fixen les següents:

a. Determinacions en sòl urbà i estratègies d’assentament.

b. Determinacions en sòl urbanitzable.

c. Determinacions sobre les edificacions en sòl no urbanitzable.

d. Àmbits d’ordenació urbanística especial.

2. D’acord amb les determinacions i estratègies de desenvolupament que estableix el Pla i amb les característiques físiques, socials i econòmiques de cada nucli i àrea urbana, el planejament urbanístic ha de definir el model d’implantació urbana i les determinacions concretes que regularan les iniciatives d’urbanització i d’edificació.

Article 60. Objectius de les determinacions

La determinació espacial i normativa del sistema d’assentaments té les finalitats següents:

1. Potenciar la polaritat urbana que vertebra el territori comarcal.

2. Establir un model d’implantació que contingui el consum de sòl i minimitzi la dispersió i la fragmentació territorial.

3. Assegurar una oferta de sòl industrial amb les dimensions i la ubicació adequades per mantenir l’actual diversificació econòmica de la comarca.

4. Configurar territorialment la comarca per tal d’augmentar l’autocontenció comarcal i frenar el creixement de les necessitats de mobilitat obligada.

5. Deixar lliures d’ocupació les àrees que presentin un risc natural més gran.

6. Fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans.

7. Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments.

8. Permetre la millora i la compleció dels nuclis històrics de la comarca.



Article 61. Planejament urbanístic general vigent

1. Els àmbits dels nuclis i àrees urbanes assenyalats en el plànol PA03 de planejament vigent comprenen el sòl urbà i urbanitzable previstos en el planejament urbanístic vigent, d’acord amb la informació disponible en el moment de la redacció del Pla director. En tot cas, prevaldrà l’àmbit que realment estigui classificat com a sòl urbà i sòl urbanitzable en el moment de l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del Pla de l’Estany.

2. La definició de les directrius i les determinacions que es proposen estan referides a la situació física real del nucli o àrea urbana en el moment de redacció del Pla.

3. En termes generals, el Pla pot afectar les expectatives del planejament vigent pel que fa al sòl urbà i urbanitzable en aquells casos en què s’assenyala, de forma expressa, la modificació o la desclassificació total o parcial de determinades peces de sòl.

4. Les directrius i les determinacions que s’estableixen han d’ésser tingudes en compte com a referències vinculants en les revisions dels plans urbanístics, en les modificacions d’aquests que afecten les superfícies de sòl urbà o urbanitzable i en la consideració de l’oportunitat de desenvolupar sectors de sòl urbanitzable.

Article 62. Determinacions específiques per a la reserva mínima d’habitatge protegit

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany estableix que els municipis hauran de vetllar perquè es compleixi la legislació sectorial vigent referent a l’habitatge protegit.

2. El Pla determina que els municipis hauran d’evitar que les noves promocions d’habitatge que gaudeixin d’alguna mena de protecció es localitzin formant conjunts o àrees tancades desvinculades del nucli.

2. Sòl Urbà. Estratègies dels assentaments


1. Constitueixen el sòl urbà, d’acord amb la definició de l’article 26 del TRLU, aquells terrenys que el planejament urbanístic municipal ha inclòs de forma expressa en aquesta classe de sòl o be aquells que, en execució del planejament urbanístic derivat, han assolit el grau d’urbanització que aquest determina.

2. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany estableix, sobre el sòl urbà i urbanitzable, estratègies de desenvolupament i determinacions a fi de donar compliment als objectius de desenvolupament dels nuclis:

a. Determinacions específiques per a les àrees d’extensió de la conurbació central del Pla de l’Estany (Banyoles-Mata-Cornellà del Terri).

b. Creixement moderat

c. Millora i compleció de nuclis

d. Manteniment del caràcter rural



3. El Pla també estableix estratègies concretes per a àrees especifiques del Pla de l’Estany:

Canvi d’ús i reforma interior

Intensificació urbana i centralitat

Reducció

Separador urbà

4. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany estableix directrius per la regulació de les edificacions en sòl urbà, per adaptar- les a les condicions històrico-ambientals de l’entorn físic i geogràfic en el que s’insereixen. Tanmateix, la competència màxima del sòl urbà correspon als POUM.

Article 64. Determinacions específiques per a les àrees d’extensió de la conurbació central del Pla de l’Estany (Banyoles-Mata-Cornellà del Terri).

1. Aquest Pla director estableix, en funció de les previsions de creixement del Programa de planejament territorial i de l’anàlisi del territori, referències quantitatives especifiques per a la determinació de les previsions de sòl d’extensió de la conurbació central de la comarca (Banyoles-Mata-Cornellà del Terri). Aquestes previsions es consideren necessàries i adequades per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica de la comarca, sota el principi del desenvolupament urbanístic sostenible definit a l’article 3 del TRLU i a la Memòria de l’ordenació d’aquest Pla.

2. La Memòria d’ordenació recull la justificació numèrica d’aquests creixements, així com les densitats recomanades. Tanmateix, les característiques finals d’aquests sectors es definiran al planejament urbanístic municipal. En cap cas, aquestes característiques poden contradir els objectius establerts en l’article 60 d’aquesta normativa.

3. El Plànol d’ordenació O02 mostra la localització d’aquestes àrees d’expansió.

Article 65. Creixement moderat

1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis o àrees de petita dimensió urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. En àmbits on no hi hagi àrees urbanes d’importància més gran, algunes a les quals s’assigna l’estratègia de creixement moderat poden assolir, en funció del seu valor de posició, una funció nodal en relació amb el seu entorn pròxim.

2. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal pot proposar és a que resulti de l’aplicació de la següent expressió alfanumèrica:

Moderat: E= (30/100)*A

E: superfície de l’extensió urbana admissible

A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent

3. La superfície de l’àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) s’ha de determinar de la manera següent:



• S’han de comptabilitzar tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla director, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge, incloent-hi tota la superfície viària, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que formen part dels àmbits dels nuclis històrics i les seves extensions assenyalats en els Plànols d’ordenació. En cas que les trames considerades estiguin en contigüitat amb altres trames consolidades o urbanitzades destinades a activitat econòmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o per tractar-se d’àrees especialitzades, una proporció d’aquestes es considera que forma també part de l’àrea urbana existent a efectes de càlcul, amb els límits següents:

§ a) No ha d’incrementar en més del 30% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul.

§ b) Es comptabilitza només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins d’una franja al voltant d’aquesta mateixa àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d’aquesta.

4. La superfície d’extensió urbana que determinarà el Pla d’ordenació urbanística municipal comprèn els sectors de sòl urbanitzable i el sòl urbà no consolidat que estigui en disposició d’ésser desenvolupat per no contenir edificacions i usos de difícil desplaçament.

5. El sòl urbà no consolidat que estigui ocupat per teixits urbans o instal·lacions que hagin de ser objecte d’un procés de remodelació, la complexitat del qual permet preveure que no es desenvoluparà dins dels primers 8 anys de vigència del Pla, no s’ha de tenir en compte en el càlcul. En tot cas, el Pla d’ordenació urbanística municipal ha de justificar aquesta previsió.

6. L’extensió que resulta de l’aplicació dels apartats anteriors comprèn els teixits urbans de base residencial i aquells destinats a l’activitat econòmica industrial o terciària que s’integren en la trama general de l’àrea urbana. L’extensió representa el màxim orientatiu que el Pla considera adequat per al termini 2008-2026. En cas que s’hagués d’excedir aquest màxim, encara que sigui en poca quantitat, s’ha de justificar expressament per la racionalitat de l’ordenació, la coherència amb els objectius del Pla o altres motius d’interès públic.

7. El planejament urbanístic ha de definir els àmbits de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable constituents del creixement i ha de fer explícita la comprovació que no excedeixen del límit establert en aquest article. Tanmateix, i amb la finalitat que les limitacions del creixement convencional no afectin negativament la solució de necessitats o oportunitats de millora de l’àrea urbana, s’admet com a justificació per a sobrepassar si és necessari el límit d’extensió establert la provisió de sòl per als següents usos, d’acord amb les especificacions que s’assenyalen en aquest apartat:

a) Habitatges de protecció pública en proporció superior al mínim establert per la legislació.

b) Establiments hotelers.

c) Equipaments públics supramunicipals.



d) Equipaments privats qualificadors del nucli i àrea urbana (culturals, turístics, científics, sanitaris, educatius...).

e) Propostes de compactació de sòl urbanitzable classificat en el planejament vigent, d’acord amb el que assenyala l’article 68, apartat 2.

L’increment d’habitatges de protecció pública té com a limitació que el total d’habitatges de protecció pública –existents més previstos- no ha d’excedir del 40% del total d’habitatges del municipi –existents més previstos-.

Els equipaments i establiments hotelers que hagin de justificar una extensió més gran han d’estar en parcel·la única, no segregable i d’ús excloent.

Els terrenys destinats a habitatges de protecció pública, equipaments públics o privats i hotels, que per raó d’aquests usos excedeixin de l’extensió obtinguda per aplicació del que estableixen els apartats 1, 2, 3 i 4 d’aquest article, no poden variar el seu destí urbanístic sense una prèvia modificació, en aquest sentit, del Pla director.

Els motius de justificació de majors extensions assenyalats són vàlids també en les modificacions dels POUM.

8. Aquesta estratègia afecta als següents nuclis:

• Camós

• Crespià

• Esponellà

• Melianta

• Palol de Revardit

• Serinyà

Article 66. Millora i compleció de nuclis

1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis rurals i àrees urbanes que per la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la urbanització o que tenen un baix nivell d’accessibilitat. D’acord amb aquesta estratègia, els plans d’ordenació urbanística municipal corresponents se centraran en el manteniment, la reconstrucció i millora de les trames urbanes existents amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc. Tanmateix els plans d’ordenació urbanística municipal podran determinar, mitjançant la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà d’aquestes àrees, petites extensions encaminades a la compleció de l’assentament, la regularització de la franja perimetral o, en el seu cas, a ubicar correctament un nou element d’activitat econòmica o equipament. Els petits creixements seran suficients per a atendre les necessitats internes del nucli.

2. Aquesta estratègia fa referència als següents nuclis:

• Centenys.

• Corts.

• Fares.



• Fontcoberta.

• Galliners.

• Les Anglades.

• Orfes.

• Sant Andreu del Terri.

• Sant Esteve de Guialbes.

• Santa Llogaia del Terri.

• Sant Martí de Campmajor.

• Sant Vicenç de Camós.

• Terradelles.

• Can Llavanera.

• Vilademuls.

• Vilamarí.

• Vilavenut.

• Vilert.

3. Aquest Pla identifica aquests nuclis en els plànols d’ordenació, amb la clau que consta en les llegendes corresponents.

Article 67. Manteniment del caràcter rural

1. Mitjançant l’establiment d’aquesta estratègia, el Pla regula dos tipus d’entitats existents:

a) les formades per agrupacions d’edificacions rurals que mantenen una clara separació entre elles, on estableix que caldrà que es mantingui la configuració dispersa de l’assentament i s’eviti una compactació contradictòria amb el seu caràcter estrictament rural;

b) les que presenten una estructura compacta, de petita magnitud, resultat de l’adaptació morfològica a una singularitat del territori, on estableix que es mantingui aquesta configuració.

2. Els plans d’ordenació urbanística municipal inclouran aquests assentaments en el sòl no urbanitzable i establiran les normes adequades per al manteniment del seu caràcter. Tanmateix no s’exclou, quan estigui justificat per algun objectiu d’interès públic, que alguna d’aquestes àrees es pugui incloure en una delimitació de sòl urbà amb una ordenació que asseguri el manteniment del seu caràcter.

3. Per la singularitat del Pla de l’Estany, existeix una gran quantitat d’elements que s’inclouen en aquesta estratègia. Per aquest motiu, no s’ha inclòs simbologia per aquesta estratègia en el Plànol d’ordenació i s’entén que hi queden inclosos tots els



nuclis i agrupacions de masies als que no s’hi hagi assignat estratègia en els articles anteriors.

Article 68. Estratègies específiques

1. Són objectius del Pla la minimització de les àrees especialitzades aïllades d’ús residencial, l’augment de la integració urbana d’aquelles que estan en contigüitat amb nuclis històrics i la solució de les disfuncions ocasionades per coexistència de sòl industrial i residencial. Són per tant propostes coherents amb els objectius del pla director aquelles que les revisions dels POUM facin en el sentit de disminuir el sòl qualificat per al desenvolupament d’àrees especialitzades aïllades, aquelles altres encaminades a aconseguir una major integració de les àrees especialitzades que són contigües als nuclis històrics i aquelles que solucionin coexistències problemàtiques d’àrees industrials i residencials sense afectar al desenvolupament socioeconòmic de la comarca.

2. Quan sigui necessari per a facilitar la supressió de qualificacions urbanístiques existents que possibiliten el desenvolupament de noves àrees especialitzades en localitzacions contradictòries amb els objectius del Pla, les revisions del POUM poden proposar, en substitució, increments de sòl urbanitzable dels nuclis històrics i les seves extensions que continguin similar nombre d’habitatges o superfície d’activitat econòmica, sempre que es respectin els objectius de l’article 60.

La supressió d’àrees qualificades que per causa de la seva localització, topografia, falta d’accessibilitat o dificultat de dotació de serveis siguin d’improbable urbanització no pot motivar la creació d’extensions de substitució en els termes establerts en aquest apartat.

3. En algunes àrees especialitzades el Pla expressa la conveniència (la necessitat) de reorientar el seu desenvolupament per tal que sigui més coherent amb els objectius d’ordenació territorial, mitjançant l’assignació d’alguna de les estratègies següents:

a) Intensificació urbana i centralitat. S’identifica en aquelles àrees que per la seva posició respecte els altres teixits urbans o per la seva accessibilitat, existent o prevista, convindria que augmentessin la densitat d’habitatges i d’usos urbans amb la finalitat d’una utilització més eficient del sòl i d’una millor estructuració de l’assentament urbà, així com que augmentessin la seva funció de centralitat mitjançant un augment en la mixticitat d’usos (terciari i serveis per completar el monocultiu residencial existent en el moment de l’aprovació del Pla), per disminuir la necessitat de desplaçaments a altres nodes de la comarca.

• Nucli de Mata (Porqueres). Estratègia que té per finalitat augmentar lleugerament la densitat d’habitatges i crear una nova centralitat a l’entorn de l’actual plaça del President Companys. Aquest augment de densitat ha de permetre l’encabiment de terciari i equipaments per crear una polaritat a l’interior de Mata i així augmentar la qualitat del teixit urbà i disminuir les necessitats de mobilitat de la població resident.

b) Reducció. S’assenyala en aquelles àrees previstes pel planejament urbanístic, i fins i tot existents, que comporten una extrema contradicció amb els criteris de planejament territorial, en les quals ja sigui pel seu escàs grau de consolidació o per la gran afectació dels valors territorials que comporten, es considera socialment rendible abordar al seva reducció.



Les edificacions existents i les parcel·les de titularitat privada en el moment de l’aprovació del Pla (no s’inclou en aquest cas les parcel·les del promotor) no es deixaran fora d’ordenació. El planejament urbanístic municipal establirà el règim especial i, transitori, si s’escau, que donarà resposta als drets edificatoris dels particulars en la transformació d’aquest sol.

• Urbanització de Can Closes (Porqueres)

• Urbanització de la Bescaula (Porqueres)

c) Canvi d’ús i reforma interior. S’assigna en aquelles àrees on el Pla ha detectat disfuncions de la dinàmica urbana causades per la presència d’una àrea especialitzada amb un ús determinat. D’acord amb aquesta estratègia els plans d’ordenació urbanística municipal corresponents han de centrar les seves propostes en els canvis d’ús i les reformes urbanes necessàries per solucionar la disfunció, assignant un ús residencial i/o dotacional al sòl en qüestió.

• Sòl industrial a l’interior del nucli de Banyoles:

• Actual localització d’ESPA, a l’extrem S de l’Estany de Banyoles.

• Zona industrial al NE de Banyoles. Inclou el sòl urbanitzable industrial UP-5 i el sòl urbà industrial UA-5a i els àmbits del Pla Especial II i Pla Especial III del POUM de Banyoles.

d) Separador urbà. S’assenyala l’obligació de mantenir una franja o superfície de sòl determinada per evitar un continu urbà i per preservar els valors naturals, connectius i territorials d’aquesta peça de sòl. El manteniment d’aquest separador, a través d’un projecte específic de més detall, es pot fer mitjançant la seva classificació com a sòl no urbanitzable, o mitjançant instruments urbanístics i projectuals adients dins del sòl urbà que en garanteixin i millorin la seva funcionalitat actual.

• Àrea que va des del pas de la GIV 5146 per sobre del riu Matamors fins a l’aiguabarreig del Matamors i el Terri.

4. El desenvolupament de les estratègies requereix la seva concreció mitjançant els instruments de planejament urbanístic adequats en cada cas.

5. La localització d’aquestes estratègies específiques es pot trobar en el plànol d’ordenació O02.

Article 69. Determinacions sobre les edificacions

1. Els municipis inclosos dins de l’àmbit territorial d’aquest Pla hauran d’adaptar els seus documents de planejament urbanístic vigents, en el sentit següent:

a. Els nuclis amb delimitació de sòl, sense normes urbanístiques, hauran de complir les condicions que s’estableixen en la disposició transitòria d’aquesta Normativa.

b. Els nuclis amb document de planejament general amb normes urbanístiques hauran d’adaptar la seva normativa a la disposició transitòria d’aquesta Normativa.

c. Els nous plans d’ordenació urbanística municipal hauran de redactar-se tenint en compte la disposició transitòria d’aquesta Normativa.



2. En absència d’aquesta adaptació, les edificacions hauran de complir les condicions que s’estableixen en la disposició transitòria d’aquesta Normativa.

3. Sòl Urbanitzable

Article 70. Definició i categories

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany estableix, sobre els sectors de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat que es relacionen en l’apartat 4 d’aquest article, les directrius i determinacions que s’especifiquen en aquest capítol, a fi de donar compliment als objectius expressats d’aquesta Normativa.

2. Més enllà del sòl urbanitzable previst en el planejament vigent, el Pla no crea nou sòl urbanitzable, sinó que els creixements previstos en els nous POUM hauran de tenir lloc en el sòl no urbanitzable de protecció preventiva. En aquells nuclis on el Pla no assenyali els àmbits preferents de creixement es podrà ocupar el sòl del sistema d’espais oberts en funció de les estratègies del Pla i de l’article 19 de la present normativa. En el cas dels municipis de Banyoles, Porqueres i Cornellà del Terri, el Pla sí que determina de manera indicativa sobre el sòl de protecció preventiva les àrees preferents d’extensió, deixant per al planejament urbanístic municipal la concreció final d’aquestes àrees.

3. El planejament municipal haurà de localitzar els creixements en el sòl de protecció preventiva seguint les estratègies fixades pel Pla:

• El sistema central del Pla de l’Estany (Banyoles- Mata- Cornellà del Terri) concentrarà la majoria dels creixements residencials i industrials previstos per a l’escenari 2026.

• Els creixements previstos s’hauran de fer en continuïtat amb les trames urbanes existents i amb criteris de compacitat i mixticitat d’usos per maximitzar l’eficiència en el consum de sòl, reduir les necessitats de mobilitat obligada i millorar la qualitat urbana dels nous creixements.

• El Pla estableix l’extensió aproximada per a l’horitzó 2026 dels creixements residencials i industrials. Aquesta extensió s’ha d’entendre com a un màxim orientatiu. En cas que s’hagués d’excedir aquest màxim, s’haurà de justificar expressament per la racionalitat de l’ordenació, la coherència amb els objectius del Pla o altres motius d’interès públic.

• Si per motius estratègics queda plenament justificat que en un futur es necessita més sòl industrial d’abast comarcal no lligat als creixements per continuïtat municipals, aquest s’haurà de concebre, dissenyar i gestionar amb un caràcter supramunicipal.

4. En base a la seva situació, possibilitats de desenvolupament sostenible, i relació amb el nucli existent i el seu entorn, el Pla director estableix, per a aquests sectors de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat, les categories següents:

a. Sòl urbanitzable a mantenir.

b. Sòl urbanitzable subjecte a modificacions.

c. Sòl urbanitzable a desclassificar.



Article 71. Sòl urbanitzable a mantenir

1. El sòl urbanitzable a mantenir comprèn aquells sectors que aquest Pla director considera necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, sota el principi del desenvolupament urbanístic sostenible definit a l’article 3 del TRLU i a la Memòria d’ordenació d’aquest Pla.

Tot el sòl urbanitzable no inclòs en les categories de sòl urbanitzable subjecte a modificacions i sòl urbanitzable a desclassificar es considera sòl urbanitzable a mantenir.

2. El sòl classificat com a urbanitzable que manté aquest Pla és quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de la comarca, evita la dispersió sobre el territori i afavoreix les continuïtats amb les xarxes viàries i de serveis i permet el desplegament de programes de sòl i d’habitatge.

3. Per a aquests sectors el Pla director manté els objectius, condicions d’ordenació, edificació, ús i gestió que fixa el planejament general municipal respectiu.

Article 72. Sòl urbanitzable subjecte a modificacions

Per al sector de sòl urbanitzable industrial de Banyoles (veure plànol d’ordenació O02), sense pla parcial aprovat UP-5, el Pla estableix la necessitat de convertir- lo en sòl urbanitzable residencial.

Article 73. Sòl urbanitzable a desclassificar

1. Aquest Pla director preserva de la seva transformació i desenvolupament urbà els terrenys integrats en els sectors de sòl urbanitzable delimitat sense planejament urbanístic aprovat i executat, que es relacionen a continuació i s’identifiquen als plànols d’ordenació.

Aquests terrenys, o part d’aquests, no consolidats urbanísticament, han de ser classificats pel planejament general urbanístic municipal com a sòl no urbanitzable, i qualificats com a sistema d’espais oberts i s’han d’integrar al tipus de sòl immediat definit per aquest Pla.

2. Aquests sectors són:

a. Serinyà. Sòl urbanitzable residencial de Reclau (Turó d’en Parella)

b. Serinyà. Sòl urbanitzable industrial SAU-1.

3. Les determinacions d’aquest Pla director s’han d’incorporar al planejament urbanístic general i/o derivat, i han de ser observades per aquests, sense perjudici de llur immediata aplicació, d’acord amb la Disposició transitòria d’aquesta Normativa.



4. Patrimoni cultural


1. El concepte de xarxa patrimonial es refereix al conjunt d’elements que la conformen, així com a la seva articulació a través de l’espai físic territorial i a través de la coherència de la seva gestió a l’interior del paisatge de suport.

2. La definició d’aquesta xarxa suposa la consideració dels elements arquitectònics patrimonials i dels conjunts urbanístics que formen la base històrica del Pla de l’Estany, el sistema d’espais constituïts pels seus entorns de protecció, els senders o recorreguts, i els espais visuals de connexió que els relacionen.

Article 75. Marc legal

1. Els instruments generals de protecció del patrimoni cultural en tot el territori català són la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català, que defineix les mesures generals a aplicar en tots aquells edificis i béns que requereixin un cert grau de protecció, i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de Protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

2. D’acord amb els articles 59 i 69 del TRLU, les administracions competents han d’incloure en un catàleg els monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals que calgui protegir. Aquest catàleg forma part de la documentació imperativa dels plans d’ordenació urbanística municipal.

Article 76. Catàleg de la xarxa patrimonial

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany estableix com a fonamental la catalogació dels elements o edificacions que, per llur especial interès històric, tradicional i/o paisatgístic cal preservar o recuperar, d’acord amb la legislació citada en l’article anterior.

2. De l’inventari històric i arquitectònic del Pla de l’Estany destaca la presència d’elements arquitectònics de diversa època i tipologia. Tot i les seves reduïdes dimensions, la comarca mostra una remarcable heterogeneïtat geogràfica, en la que podem trobar disseminat un ric i variat patrimoni cultural, amb un destacat llegat arquitectònic preferentment d’època medieval i moderna, estès per tota la comarca de forma aïllada o bé agrupat en forma de veïnats o pobles. Tampoc cal oblidar la riquesa comarcal en jaciments arqueològics, tot i que no formin part d’aquesta publicació.

L’inventari editat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany aplega en total 498 fitxes de les quals 133 són de Banyoles, 37 de Camós, 79 de Cornellà del Terri, 19 de Crespià, 37 d’Esponellà, 28 de Fontcoberta, 16 de Palol de Revardit, 41 de Porqueres, 19 de Sant Miquel de Campmajor, 21 de Serinyà i 68 de Vilademuls.

3. L’anàlisi de les estructures d’assentament comarcal s’ha realitzat mitjançant un estudi puntual dels nuclis rurals, és a dir, de la xarxa d’assentaments de connexió entre els centres que pertanyen al sistema urbà comarcal i l’edificació difusa.

El procés d’anàlisi s’ha traduït en una fitxa detallada capaç de descriure les peculiaritats de cada nucli històric.



Article 77. Anàlisi dels nuclis històrics

1. Per a una selecció de nuclis es realitza una anàlisi descrivint-ne la morfologia territorial, l’ús, la tipologia urbana, els elements destacats, el sistema dels nuclis nascuts després del 1975, les condicions socio-econòmiques i el tipus d’obligacions jurídiques a les quals estigui sotmès.

A més de les dades objectives i descriptives ja esmentades, s’assignen també valoracions en relació a la qualitat paisatgística, arquitectònica i de la matriu edificada.

Cada fitxa conté il·lustracions fotogràfiques de l’indret i cartografies il·lustratives que fan referència a la topografia, a l’anàlisi dels usos i a l’anàlisi de la forma urbana respecte a la vialitat.

2. Per a la selecció dels centres s’han adoptat els següents criteris:

a. l’evolució demogràfica;

b. el valor històric i paisatgístic resultant de la fitxa dels béns culturals.

3. Sobre la base d’aquesta anàlisi, han quedat exclosos:

a. els centres de dimensions molt petites;

b. tots els centres de poc valor arquitectònic;

c. els centres on la recent expansió, prevista pels instruments urbanístics, hagi estat realitzada de forma completa i es pugui per tant considerar conclosa.

Article 78. Béns Culturals del Patrimoni Català

1. Inclou tots aquells monuments històrics i conjunts històrics que, fins al moment de redacció d’aquest Pla director, han estat declarats o incoats com a béns culturals d’interès nacional (BCIN) o com a béns culturals d’interès local (BCIL), amb independència de si tenen, o no, delimitat el seu entorn de protecció.

2. Aquests tipus d’elements estan identificats en el plànol P03 de Patrimoni cultural.

Article 79. Elements o conjunts patrimonials

1. Inclou tots aquells elements i conjunts patrimonials que, pel seu valor cultural o testimonial, mereixen ser conservats o, com a mínim, documentats. La seva inclusió en aquest Catàleg respon a una doble finalitat:

a. obtenció i conservació de fonts documentals d’aquests elements, per tal de preservar el seu testimoni cultural;

b. establiment d’un fons de referència d’elements, com a pas previ a la inclusió en els futurs catàlegs a elaborar.

2. Aquests tipus d’elements del Catàleg estan identificats en el plànol P03 de Patrimoni cultural.



Article 80. Xarxa d’equipaments del patrimoni cultural

1. Inclou tots aquells equipaments que, en el moment de redacció d’aquest Pla director, estan fent tasques de suport per al coneixement i la divulgació del territori.

Article 81. Itineraris paisatgístics

1. La funció dels itineraris paisatgístics és relligar el territori i el patrimoni. Més enllà dels elements estàtics, permeten de descobrir la comarca com una realitat plural i col·lectiva, oberta a d’altres realitats.

2. Aquests tipus d’elements del Catàleg estan identificats en el plànol P04 Itineraris paisatgístics..

Article 82. Elements naturals de valor patrimonial

1. La Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge té per objecte preservar els valors i impulsar la integració del paisatge en el planejament. Amb aquesta finalitat la Llei preveu que l’observatori del paisatge, que depèn del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, elabori els Catàlegs del Paisatge per a cada un dels àmbits corresponents als Plans Territorials Parcials, i preveu que els ajuntaments impulsin l’elaboració de les Cartes del Paisatge a partir del que estableixen els esmentats catàlegs.

2. Els elements de valor patrimonial, cultural, estètic, ambiental, econòmic, actual o potencial que formin part de l’inventari del Catàleg del Paisatge, així com les diferents cartes del paisatge que es redactin en el futur podran ser incorporats a aquest Catàleg.

Article 83. Protecció del paisatge urbà

1. L’especial configuració de molts dels nuclis del Pla de l’Estany i la posició estratègica que, sovint, tenen els elements que composen el seu patrimoni, condiciona la voluntat d’aquest Pla director urbanístic de protegir les visuals dels elements de la xarxa patrimonial des de determinats indrets dels assentaments i del paisatge. El planejament que es redacti en desenvolupament del present Pla director o dels diferents planejaments municipals hauran de tenir en compte la protecció d’aquestes visuals, especialment en el sòl de protecció territorial d’interès agrari i paisatgístic, i incorporar la documentació gràfica adient que justifiqui el respecte als elements inclosos en el plànol P03 de patrimoni cultural, així com d’altres que els POUM estableixin necessaris.



TÍTOL IV. EL GOVERN DELS SISTEMES DE SERVEI, DE PRODUCCIÓ I DE LES XARXES

1. Activitats productives


En matèria d’assentaments productius, el PDU persegueix dos objectius de reorganització:

a) incrementar la formació d’economies externes logístiques per a les empreses, és a dir, l’accessibilitat a les infraestructures i als serveis necessaris al desenvolupament de les activitats productives;

b) atenuar l’impacte territorial dels assentaments productius, especialment sobre el sistema relacional i sobre el paisatge, evitant la disseminació d’àrees de dimensió reduïda i de naus aïllades.

Article 85. Criteris per a la reorganització dels sistemes comarcals dels assentaments industrials

En matèria d’organització dels assentaments productius, el PDU preveu que:

1. Els municipis, singularment o associats, promoguin la concentració dels edificis productius en les àrees ja dotades amb serveis i garanteixin alts nivells de connexió amb les xarxes logístiques, així com bons nivells de compatibilitat amb el context urbanístic i ambiental.

2. La concentració dels edificis productius existents i col·locats en contextos urbans no compatibles sigui promoguda i realitzada també mitjançant les eines de la planificació concertada (programes integrats) i mitjançant acords públic/privat.

3. En la reorganització de les àrees d’assentaments productius existents, s’hagin de tenir en compte i avaluar les següents oportunitats:

a. reordenació de la vialitat i de l’aparcament amb infraestructures adequades al transport de mercaderies, racionalitzant els accessos a cadascuna de les àrees i als sectors en el seu conjunt, amb la finalitat d’evitar la incorporació directa a carreteres de la xarxa bàsica des dels diferents edificis industrials, i al mateix temps d’augmentar la fluïdesa de la xarxa viària principal de servei dels mateixos assentaments;

b. incorporació d’activitats de servei a les persones i a les empreses, com ara activitats direccionals, administratives, de crèdit, d’assegurances, o també activitats del terciari avançat de la consultoria empresarial, d’elaboració i control de dades, d’activitat expositiva, etc.;

c. incorporació d’àrees per a instal·lacions tecnològiques innovadores, destinades a la recuperació total i reutilització dels recursos empleats en els



cicles productius, compresos els de subministrament energètic, tenint com a objectiu l’estalvi energètic i la compatibilitat ambiental;

d. individualització de les àrees de compleció per a la reubicació de les activitats productives situades en localitzacions inadequades;

e. individualització de les infraestructures, dels centres de servei i de les intervencions necessàries a la tutela ambiental i de la salut pública, respecte a les empreses amb riscos d’accidents rellevants i a les indústries contaminants;

4. En la reorganització de les àrees existents i la planificació d’eventuals noves àrees per a assentaments productius ha d’assegurar-se en tot cas:

a. la compacitat del disseny organitzatiu, amb el conseqüent estalvi de sòl;

b. la creació de límits ben identificats;

c. la màxima reutilització dels edificis existents;

d. l’eventual eliminació de manufactures i infraestructures inutilitzades i inutilitzables.

5. Pel què fa al nou sòl industrial comarcal, de la mateixa manera que amb el sòl residencial, el Pla preveu creixements contigus a zones industrials existents, en concret a Cornellà del Terri (Veure Plànol d’ordenació O02 Directrius d’ordenació i gestió) Al mateix temps, no es permet la reproducció de petites peces de sòl industrial escampades per la comarca, que augmentarien la fragmentació del territori sense aconseguir satisfer les necessitats funcionals reals del teixit empresarial de la comarca.

6. L’estratègia de desenvolupament de les àrees d’activitats econòmiques promou el reforçament de l’àmbit central del Pla de l’Estany per tal de conformar una àrea comarcalment potent que assoleixi les economies d’escala necessàries per fomentar models de mobilitat més sostenibles, redueixi la necessitat d’establir noves infraestructures i, a la vegada, millori l’eficiència en els fluxos de l’aigua i l’energia.

7. El Pla també estableix un canvi d’ús a una zona industrial de l’interior del nucli de Banyoles i a la zona que ocupa actualment ESPA (Veure Plànol d’ordenació O02 Directrius d’ordenació i gestió ). Per la seva localització actual, aquestes peces tenen un ús inadequat, per les molèsties que l’activitat industrial ocasiona en la població resident del nucli de Banyoles, per la qualitat i coherència amb el continu urbà del nucli de Banyoles i per qüestions de mobilitat. Per tant, tot i que en la proposta del Pla no es proposa una zona concreta per la seva reubicació, sí que s’haurà de tenir en compte que quan aquest canvi d’ús i reforma acabi tenint lloc s’haurà de trobar un emplaçament dins la comarca per encabir aquestes activitats d’elevat interès estratègic pel Pla de l’Estany no lligades als creixements per continuïtat municipals previstos i que requereixen una superfície que els creixement proposats pel Pla no poden absorbir. Aquest emplaçament s’haurà de regir per l’article 12 de la present normativa i s’haurà de concebre, dissenyar i gestionar amb un caràcter supramunicipal.

Article 86. Regulació de les àrees amb funció agrícola predominant o exclusiva

1. El PDU persegueix, amb la pròpia disciplina en matèria d’àrees agrícoles, els següents objectius:

a. incrementar la competitivitat de les activitats agrícoles, ja sigui en el vessant de les produccions tradicionals o en el vessant de la innovació;



b. assegurar la persistència de la tradicional relació positiva entre les exigències de la producció agrícola i les de la gestió del paisatge.

2. Les zones amb funció agrícola predominant o exclusiva són individualitzades pels instruments urbanístics municipals, considerant la configuració del sistema empresarial agrícola existent, la capacitat productiva del sòl, les característiques històriques i perceptives del paisatge, les limitacions d’ordre físic a un ús agrícola rentable, la presència d’infraestructures agrícoles realitzades o en programa, la caracterització social i econòmica del territori i el grau de naturalitat dels ecosistemes.

3. S’han de considerar com a zones de funció agrícola exclusiva –limitant en aquestes la col·locació de noves expansions urbanes, d’assentaments industrials o artesanals i d’infraestructures – els territoris on es detecti una o més de les següents característiques:

a. presència d’inversions públiques ja efectuades o en curs, en matèria d’irrigació;

b. presència de sòls d’alta qualitat agronòmica i d’elevada fertilitat o, en tot cas, presència de sistemes empresarials agrícoles orientats cap a produccions amb un elevat valor afegit;

c. presència d’elements destacats del paisatge agrari;

d. reforestacions efectuades pels ens públics i entregades als privats amb el relatiu pla de conservació.

4. Els sòls agrícoles del Pla de l’Estany quedaran reconeguts principalment en el Pla en dues categories del sistema d’espais oberts: els sòls de protecció territorial agrícola i paisatgística, i els sòls de protecció de protecció preventiva. El gruix dels paisatges agrícoles del terraprim, el pla de Martís, la vall de Campmajor i la plana del Terri estaran inclosos en el grau màxim d’aquesta protecció, la protecció territorial agrícola i/o paisatgística. Els criteris d’inclusió d’aquestes àrees agrícoles com a sòls de protecció no respondrà exclusivament a criteris agronòmics, sinó també a reforçar la funcionalitat d’espais d’interès natural o connector propers i a garantir franges de sòl no urbanitzat en localitzacions estratègiques que evitin la formació i/o extensió de continus urbans.

Article 87. Regulació de les àrees amb funció terciària

1. Des de l’òptica urbanística i territorial, els usos terciaris es caracteritzen per la vinculació de l’activitat a un espai, la possibilitat d’assistència freqüent de públic en general al local, la seva compatibilitat amb els usos quotidians de la població resident i, finalment, el caràcter de negoci privat que, generalment, tenen aquestes activitats.

2. Els municipis regularan la implantació i l’exercici de les activitats comercials d’acord amb la legislació sectorial de comerç.

Article 88. Objectius en matèria de turisme i activitat cultural

1. El PDU del Pla de l’Estany persegueix la consolidació d’una economia diversificada en l’oferta turística, cultural i del lleure.

2. El PDU considera com a components d’aquesta economia:

a. la capacitat hotelera;



b. la capacitat extrahotelera, incloent-hi el turisme rural;

c. l’Estany de Banyoles;

d. el paisatge rural i el mosaic agroforestal;

e. les àrees protegides organitzades per a la seva freqüentació;

f. els jaciments arqueològics organitzats per a la seva visita;

g. el patrimoni històrico-arquitectònic;

h. els museus;

i. els concerts, les exposicions i les activitats culturals en sentit ampli;

j. els senders equipats i els carrils bici;

k. les instal·lacions recreatives, les àrees de descans i les instal·lacions esportives a l’aire lliure;

l. les fires i les festes tradicionals.

2. Equipaments, dotacions i serveis

Article 89. Definició i tipus

1. El sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials està format pels elements dotacionals que estructuren la totalitat de l’àmbit territorial d’aquest Pla director urbanístic. El Pla proposa una sèrie d’equipaments territorials públics que completen i corregeixen les mancances del sistema d’equipaments actuals de la comarca.

2. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany concreta l’ordenació dels equipaments existents, previstos o proposats. Així mateix, proposa una localització orientativa dels equipaments territorials supramunicipals. Tanmateix , cal que el planejament urbanístic municipal defineixi la concreció de les reserves necessàries per a completar, amb els equipaments proposats, la xarxa d’equipaments proposada en l’apartat 3. del present article.

3. Els diferents tipus de sistemes d’equipaments, dotacions i serveis territorials supramunicipals existents i recollits per aquest Pla són els següents:

a. Equipaments territorials comarcals públics:

o De gestió de residus: Dipòsit de residus controlat de Puigpalter (Banyoles), deixalleria de Banyoles.

o De sanejament d’aigües residuals: EDAR de Cornellà del Terri.

o Turístico-educactius: Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (municipi de Serinyà), Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (municipi de Banyoles) i Museu Darder d’Història Natural (municipi de Banyoles).

b. Equipaments territorials privats:

o Esportiu privat: SPEH (municipi de Porqueres) i Club Natació Banyoles (municipi de Banyoles).

o Cultural: Bosc de Can Ginebreda (municipi de Porqueres).



o Càmping: municipis de Porqueres, Sant Miquel de Campmajor i Esponellà.

c. Serveis territorials:

o Àrees d’estada, miradors, aparcaments:

• Sant Patllari (Porqueres)

• Església de Santa Maria de Porqueres (Porqueres).

• Turó del Castell (Porqueres).

• Puig de Sant Martirià. (Banyoles)

4. Els diferents tipus de sistemes d’equipaments, dotacions i serveis territorials supramunicipals previstos per aquest Pla són els següents:

a. Equipaments territorials comarcals públics:

o Sanitari – Assistencial – Sociosanitari (municipi de Banyoles).

o Esportiu (municipi de Porqueres).

o Educatiu (municipi de Cornellà).

o De gestió de residus : Estació de transferència de residus industrials (municipi de Cornellà del Terri), Planta de reciclatge i dipòsit controlat de terres i runes (Porqueres), Planta de Voluminosos i estabilització de resta (àmbit dipòsit de residus controlat de Puigpalter).

Article 90. Càmping i àrees d’acampada autoritzada

1. Càmpings

L’elevat valor paisatgístic del conjunt de la comarca i la fragilitat que alhora pot presentar aquest valor paisatgístic, motiva que el Pla dediqui un article específic als sòls destinats a l’acampada a l’aire lliure. Principalment, el Pla fa esment a: model, tipologia, usos, disposició i localització formal que han de tenir aquest tipus d’instal·lacions.

Actualment es localitzen al Pla de l’Estany els següents càmpings en servei, en el moment de la seva aprovació. La seva compatibilitat es determina en funció dels criteris que s’estableixen en l’apartat 1.a del present article.

• Porqueres. Càmping el Llac Compatible

• Sant Miquel de Campmajor. Càmping La Vall de Campmajor. Compatible

• Esponellà. Càmping Majokal. Compatible

• Esponellà. Càmping Esponellà. Incompatible

a.. El Pla Director classifica els càmpings en funció de la seva compatibilitat d’ús amb les zones inundables definides per l’Agència Catalana de l’Aigua i d’acord amb els criteris establerts en l’article 6 i en la Disposició Transitòria 1a del RLU:

- Càmpings compatibles totalment: aquells situats en àrees exteriors a l’avinguda del període de retorn de 500 anys, o bé incloses en aquest període però dins d’una zona d’inundació lleu (zona inundable on les



condicions hidràuliques presenten un calat inferior de 0,40 m, una velocitat inferior a 0,40 m/s i el producte d’ambdós inferior a 0,08 m²/s).

- Càmpings compatibles parcialment: aquells situats en àrees situades parcialment –al voltant del 50%– en zones inundables dintre del període de retorn de 500 anys i dintre de les zones inundables greus o bé moderades.

- Càmpings incompatibles: aquells situats totalment en zones inundables dintre del període de retorn de 500 anys i dintre de les zones inundables greus o bé moderades.

Els propietaris d’aquestes instal·lacions podran aportar davant de l’administració actuant la documentació acreditativa de la inundabilitat i, en conseqüència, de la compatibilitat de la instal·lació basada en documents de major detall i precisió de càlcul de les àrees inundables.

b. D’acord amb l’article 6.4 del RLU, els plans especials per a la nova implantació de càmpings en sòl no urbanitzable no podran incloure àrees d’acampada ni serveis de càmping en zones d’inundació greu i/o moderada de la zona inundable. En aquestes zones únicament s’hi poden admetre espais lliures vinculats a l’establiment o a l’activitat. Les zones d’acampada i les zones de serveis s’han de situar fora d’aquestes zones.

c. Els càmpings compatibles parcialment hauran de situar la zona d’acampada i les zones de serveis fora de les zones inundables moderades o greus. L’ús admès per aquestes zones inundables és el d’espais lliures vinculats a l’establiment o l’activitat.

d. Els càmpings incompatibles hauran de procedir al tancament de l’activitat.

e. En cap supòsit les instal·lacions destinades a càmpings, siguin existents o de nova creació, poden formar una estructura d’àrea residencial destinada a caps de setmana o vacacionals.

Totes aquelles instal·lacions modulars tipus: mòbil-home, caravanes, cases prefabricades amb o sense rodes, mòduls prefabricats d’estructures rígides que comporten un ancoratge en el sòl, no són aptes per a ubicar-se en sòl no urbanitzable i menys formant nuclis de població en una instal·lació pensada per al càmping.

2. Àrees d’acampada autoritzada

a. El Pla director urbanístic admet la creació d’àrees d’acampada autoritzada.

b. S’entén per àrees d’acampada autoritzada aquells espais de terreny forestal, públic o privat, degudament delimitats, condicionats i que disposen de les autoritzacions necessàries, destinats a l’ocupació temporal amb tendes de campanya i que siguin utilitzats per entitats, associacions o grups juvenils o socials sense ànim de lucre, per a l’organització de campaments especialment destinats als seus membres o a aquells col·lectius que consten com a beneficiaris en els seus fins associatius.

c. Les zones d’acampada autoritzada hauran de reunir, com a mínim, les característiques següents:

- Hauran d’estar perfectament delimitades amb fites, estaques o elements similars. No s'hi podran usar tanques metàl·liques ni altres tancaments



artificials que formen una pantalla contínua o afecten negativament l’estètica del paisatge.

- Podran reutilitzar les construccions rurals existents per a la localització de les instal·lacions bàsiques (sanitaris, dutxes, cuines...), d’acord amb l’article 56 de RLU. En cas de no ser possible, caldrà justificar que l’edificació d’instal·lacions lleugeres s’integrin amb el paisatge o bé tenen un caràcter efímer o són desmuntables.

- L’emmagatzematge de residus s’efectuarà en recipients de fàcil neteja, proveïts de tapa. La retirada dels residus s’efectuarà amb la freqüència i els mitjans adequats i es dipositaran en els contenidors de l’ajuntament del terme municipal on es faci l’activitat, o en un abocador controlat.

- Haurà d’haver-hi una franja perimetral de seguretat davant del risc d’incendis, amb les característiques tècniques que s’indiquen d’acord amb les condicions del terreny.

- Disposaran d’un servei d’aigua potable i de les instal·lacions sanitàries adequades.

d. Aquest Pla no identifica les àrees d’acampada.

El corresponent POUM de cada municipi, d’acord amb les estratègies que es determinin, fixarà el sòl apte per a aquest ús.

Article 91. Serveis territorials- Àrees d’estada i miradors.

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany reconeix com a serveis territorials una sèrie d’àrees d’estada situades en punts característics del territori des dels que es pot gaudir lliurement de la naturalesa, sense perjudici de que la planificació municipal pugui incorporar-ne de nous.

2. Els elements que han estat identificats en el plànol d’itineraris paisatgístic s P04 d’aquest Pla com a àrees d’estada i miradors són:

• Sant Patllari (Porqueres).

• Església de Santa Maria de Porqueres (Porqueres).

• Turó del Castell (Porqueres).

• Puig de Sant Martirià. (Banyoles).

3. Es considera oportuna la incorporació de nous elements que puguin actualitzar i/o completar els serveis territorials reconeguts inicialment per aquest Pla director. Tant les administracions com els agents privats han de poder proposar la inclusió de nous elements en ell, mitjançant informe favorable previ dels tècnics del Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

La seva titularitat podrà ser pública o privada. La gestió i control haurà de ser, preferentment, municipal.



3. Infraestructures


1. El sistema d’infraestructures territorials està format per aquell conjunt d’elements d’interès general que són fonamentals per assegurar el desenvolupament i funcionament del conjunt del territori, atesa la seva important contribució a l’hora d’assolir els objectius del planejament referents a la mobilitat i a l’abastament de serveis.

2. El Pla director estableix les determinacions generals dels sistemes d’infraestructures territorials sense perjudici del que estableixi, de forma més específica, la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que els afectin.

3. Els diferents tipus de sistemes d’infraestructures territorials previstos per aquest Pla director són els següents:

a. Infraestructures territorials de la mobilitat.

b. Infraestructures territorials de serveis.

Article 93. Permeabilitat biològica de les infraestructures territorials

1. La implantació de noves infraestructures lineals al territori, o la reforma de les ja existents que suposin l’aparició d’una barrera física, caldrà que tingui en compte mesures correctores per assegurar la seva permeabilitat biològica. Aquestes mesures contemplaran, específicament, solucions permeables quan separin sòls de protecció especial i/o territorial amb valor agrícola i paisatgístic.

2. Sempre que sigui necessari realitzar terraplens, desmunts, escombreres o superfícies ocupades pel parc de maquinària, caldrà assegurar la seva revegetació i reposició, si s’escau, amb les mateixes espècies de la zona o adaptades al lloc, amb una densitat adequada, determinada pels serveis municipals i/o comarcals competents.

Els òrgans competents que han de vetllar pel compliment d’aquestes reposicions i/o garantir la permeabilitat biològica, establiran les garanties econòmiques pertinents pel compliment dels compromisos contrets.

3. Les obres de drenatge que es realitzin a les noves infraestructures hauran d’estar adaptades a la protecció de la fauna:

a. Sempre que sigui possible, la inclinació de les parets de les obres de drenatge no superarà els 15º de pendent i tindrà una textura superficial de les parets rugosa, formada per escullera o per terra.

b. Caldrà construir una vorera en els drenatges amb circulació d’aigües permanents per facilitar el pas de petits mamífers, rèptils i amfibis.

c. Quan sigui necessària la construcció de pous de caiguda verticals, caldrà tancar l’entrada amb reixes horitzontals de llum inferior a 10 mm.



4. Infraestructures de la mobilitat


1. El sistema d’infraestructures territorials de la mobilitat comprèn la xarxa viària i altres d’infraestructures fixes i, així mateix, el sistema logístic i els intercanviadors nodals associats als anteriors. El Pla director estableix la xarxa de connectivitat física –de persones i mercaderies– que permet un funcionament integrat de l’espai territorial, tant pel que fa a l’àmbit del Pla com als diversos àmbits superiors en què aquest s’insereix.

2. El Pla director defineix les infraestructures de la mobilitat viària i tracta el transport col·lectiu.

Article 95. Infraestructures de la mobilitat viària

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany reconeix com a infraestructures de la mobilitat viària bàsica els eixos de llarg recorregut de la xarxa bàsica primària, la resta de la xarxa bàsica fixada pel Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (des d’ara PITC), les carreteres locals i les pistes de muntanya. Cadascun d’aquests tipus de vies s’identifiquen en els plànols d’ordenació.

2. El Pla defineix en els seus plànols d’ordenació les reserves de sòl necessàries per a nous traçats. La representació gràfica d’aquests traçats té un caràcter indicatiu, ajustable en els projectes sectorials que han de ser redactats amb posterioritat.

Malgrat això, la solució de traçat proposada per a cadascun dels trams ha de ser contemplada entre les diferents alternatives de traçat incloses en el document del planejament sectorial corresponent, per tal d’escollir aquell que cobreixi, de forma satisfactòria, els objectius definits en aquesta Normativa.

3. El Pla director urbanístic estima necessàries les següents actuacions de millora de les infraestructures de la mobilitat viària bàsica:

a. La construcció de la ronda oest de Porqueres, des de l’antiga C-150a fins a la GIV-5247, amb un traçat fonamentalment urbà. Aquesta ronda ha de millorar l’accessibilitat de Mata, Camós, S i W de Banyoles i Sant Miquel de Campmajor, i al mateix temps ha de servir de frontera clara del desenvolupament urbà al S de Mata, protegint el sòl agroforestal de Camós.

b. Millores viàries en la GIP-5121l, entre el Veïnat de Martís i Crespià.

c. Remodelació de l’actual GIV-5248 a l’W de l’estany per pacificar el trànsit i reservar un espai per a vianants i ciclistes.

d. La construcció i remodelació de vials existents per crear un eix cívic que connecti el nucli de Cornellà del Terri amb la C150a.

e. Remodelació de la C150a d’entrada a Banyoles pel S per a crear un eix cívic.

f. El desdoblament de la C-66 a N de Borgonyà. El Pla recull el projecte aprovat i pendent de licitació.

g. Excloure de la xarxa de vies estructurants rurals les vies GIV-5243, GIP-5244 i GIV-5246.



4. Les característiques específiques d’aquestes actuacions seran precisades en els plans sectorials i projectes de traçat que elaborin les administracions competents, d’acord amb la legislació aplicable i amb les determinacions que estableix aquest Pla director. El planejament urbanístic general que comprengui trams viaris previstos pel Pla encara no executats, o sense projecte de traçat, definirà les reserves de sòl necessàries per a la seva construcció. Així mateix, el planejament urbanístic general i, en el seu cas, els plans especials urbanístics precisaran les condicions d’inserció de la via en l’entorn territorial i urbà.

Article 96. Tipologies de xarxa viària i ferroviària

1. Sense perjudici de les tipologies corresponents als plans sectorials d’infraestructures de mobilitat i de la titularitat de les vies, el Pla director urbanístic, des de la perspectiva funcional i geogràfica que proporciona el seu àmbit espacial, adopta les tipologies següents per a la definició de les propostes de xarxa viària: vies estructurants primàries, vies estructurants secundàries, vies estructurants rurals i vies estructurants urbanes.

2. Vies estructurants primàries (EP). Vies de trànsit segregat, i sense accessos de confrontants. En el cas del Pla de l’Estany correspon amb les vies de la xarxa bàsica del PITC.

3. Vies estructurants secundàries (ES). Vies de trànsit no sempre segregat –poden tenir interseccions a nivell, de dos o tres carrils només, de cir culació contínua, sense accessos de confrontants. No poden travessar nuclis urbans, excepte quan tinguin trànsits de poca intensitat. En el cas del Pla de l’Estany correspondria, fonamentalment, amb les vies de la xarxa comarcal.

4. Vies estructurants rurals (ER). Carreteres interurbanes amb condicions molt limitades de velocitat, tenen accessos a confrontants i travessen nuclis urbans, amb les degudes condicions de restricció de seguretat. En el cas del Pla de l’Estany correspondrien, fonamentalment, amb moltes de les vies de la xarxa local gestionades actualment per a la Diputació de Girona.

5. Vies urbanes estructurants (EU). Vies dotades d’urbanitat, amb gran capacitat viària, de caràcter multiusuari i amb accessos a confrontants, travessen zones urbanes. Algunes d’aquestes vies són actualment vies comarcals o vies locals, i d’altres tenen titularitat municipal

6. Pel què fa a la xarxa ferroviària, el Pla incorpora el traçat del tren d’alta velocitat.

Article 97. Transport col·lectiu

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany identifica les necessitats de millora de la quota modal del transport col·lectiu a la comarca, i estableix els condicionants d’estructura territorial que permetin aquesta millora.

2. Les mesures de gestió de la mobilitat són competència del Pla director de mobilitat de les comarques Gironines, tanmateix el present Pla identifica mancances i proposa directrius de solució, recollides a la Memòria.



5. Infraestructures de serveis


1. El sistema d’infraestructures territorials de serveis comprèn aquelles instal·lacions hidràuliques, energètiques, de sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments i altres de semblants.

2. El Pla director urbanístic estableix els següents tipus:

a. Infraestructures de serveis d’abastament d’aigua.

b. Infraestructures de serveis de sanejament.

c. Infraestructures de serveis energètics.

d. Infraestructures de gestió de residus.

e. Infraestructures de telecomunicacions.

Article 99. Condicions de les línies aèries o soterrades de transport de energia i de fluids

1. Cas d’haver-se de creuar el sistema d’espais oberts per noves línies elèctriques d’alta o mitja tensió, oleoductes, gasoductes, línies telefòniques, etc, aquestes es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors al llarg de les infraestructures de comunicació o per aquells terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística d’aquests sòls.

2. Per regular el seu traçat i les mesures adequades a aquestes finalitats es redactaran plans especials.

Caldrà incorporar en aquests instruments de planejament estudis de traçats alternatius que justifiquen la solució menys lesiva al medi. Alhora, caldrà establir el tipus de tractament de la vegetació i l’arbrat existent en els àmbits de protecció definits per la legislació sectorial vigent amb la finalitat de reduir l’impacte paisatgístic. Està prohibida la utilització d’herbicides, ja que tots els sòls necessiten una protecció del mantell vegetal apropiada en cada cas.

Pel que fa a les mesures per evitar la correcció, els projectes s’hauran de sotmetre al que s’estableix en l’article 42.

3. El traçat de noves línies i l’adequació o el trasllat de les existents requerirà el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental en els termes en què es recull a la Llei 6/2001, de 8 de maig, que modifica el RDL 1302/1986, de 28 de juliol, d’avaluació d’impacte ambiental.

Article 100. Condicions de les instal·lacions de subministrament d’aigua, depuració d’aigües residuals, gas i instal·lacions de telecomunicacions

1. Caldrà que les instal·lacions fixes de dipòsit o elevació es disposin amb criteris d’encobriment, enterrant- les o amb tractament vegetal. Els mateixos criteris seran d’aplicació pel que fa al tancament exterior. L’espai lliure necessari per a la



funcionalitat de les instal·lacions es tractarà amb criteris de paisatge i vegetació adequats a les característiques de l’indret.

2. L’admissió de les instal·lacions que es proposin, o la legalització de les existents, es farà mitjançant pla especial que contempli la seva necessitat, l’àmbit d’ocupació necessari, l’estudi d’alternatives de localització i l’elecció justificada en funció del menor impacte en el paisatge i el tractament edificatori i paisatgístic adequat a l’entorn, amb solució de les contradiccions que es puguin plantejar segons el tipus de sòl on se situï.

3. Les instal·lacions de transport (canonades) es desenvoluparan mitjançant projecte d’urbanització o d’obres complementàries per implantació i millora de serveis existents, en el què s’analitzi la necessitat i adaptació del traçat i s’avaluïn les alternatives possibles, justificant l’elecció de menor impacte, especificació de les condicions tècniques menys lesives i tractament de restauració.

4. L’ordenació i regulació sobre la localització de les instal·lacions de telecomunicacions requerirà la tramitació d’un pla especial que es redactarà en coherència amb els criteris esmentats en aquesta Normativa i amb el que es determini a la legislació sectorial vigent en el seu moment.

Article 101. Infraestructures de serveis d’abastament d’aigua

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany defineix els elements de la xarxa de serveis d’abastament d’aigua existent i determina, sense perjudici del que determini en un futur el Pla d’abastament d’aigua a Catalunya de l’ACA, les actuacions bàsiques per pal·liar les mancances detectades.

2. Els elements bàsics de la xarxa de serveis d’abastament del Pla de l’Estany s’identifiquen en els plànols d’ordenació d’aquest Pla director, mitjançant les claus que consten en les llegendes corresponents.

Les actuacions bàsiques recollides en el Pla director s’especifiquen al capítol sisè de la Memòria de l’ordenació i es recullen el plànol O05 d’infraestructures d’abastament d’aigua.

a.- Es proposa interconnectar a nivell de xarxa de distribució en alta pressió els diferents serveis d’aigua potables dels municipis en direcció nord sud:

• De Serinyà a Banyoles: connexió des de Serinyà al dipòsit de Casellas d’Avall, i pel Pla d’Usall fins els pous de Melianta.

• De Melianta a Banyoles: pel Pla de la Bruguera i del dipòsit de sobre el Turó de Lió fins a la CC-150a.

• De Centenys fins al dipòsit de la Casanova.

• A Vilavenut, nou dipòsit i canonada en alta des del pou.

• Des de el veïnat de Fares a Puigpalter de Dalt.

• De Cruanyes a Palol de Revardit, per la GIV- 5147.

• De Borgonyà al Veïnat de Dalt i Pujals dels Cavallers, GIF-5145.

• De la República a la xarxa d’aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter



b.- Es proposa la millora i adequació de les instal·lacions dels nuclis històrics i conjunt de masos o veïnats: Llevanera, Orfes, Galliners, Vilavenut, Vilademuls, Sant Marçal de Quarantella, Tarradelles, Sant Esteve de Guialbes, Vilamarí, Palol de Farga, Olives, Vilafreser, Sords, Castell de Rebós, Puig Surís, Sant Miquel de Campmajor.

Alguns d’aquests conjunts no tenen instal·lació adequada i en altres es obsoleta, vella o deficient. Cal una actuació ajustada a les necessitats tècniques i de salubritat vigents en matèria de captació i distribució racional de l’aigua potable.

Per tal d’evitar l’ofegament de les deus d’aigua, s’han de racionalitzar l’obertura i explotació dels pous de captació i alhora establir un programa d’interrelació municipal, interconnectant en base a anells els diferents pous de distribució de cada un dels nuclis, establint si cal limitadors de cabdal de pas entre municipis a raó de 10 m³/dia.

Article 102. Infraestructures de serveis de sanejament

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany defineix els elements bàsics de la xarxa de sanejament existent i determina, d’acord amb el Pla de sanejament de l’Agència Catalana de l’Aigua (PSARU 2005), les actuacions bàsiques per pal·liar les mancances detectades.

2. Els elements bàsics de la xarxa de sanejament del Pla de l’Estany s’identifiquen en els plànols d’ordenació d’aquest Pla director, mitjançant les claus que consten en les llegendes corresponents.

De les actuacions bàsiques recollides pel Pla director en el capítol sisè de la Memòria de l’ordenació. Destaquen:

a. Ampliació de la EDAR de Cornellà de Terri.

b. Augment de la capacitat de transport del col·lector en alta que va des de Banyoles fins l’EDAR del Terri.

c. Construcció d’una estació depuradora i col·lectors de recollida al nucli de Melianta del municipi de Fontcoberta

d. Ampliació de la depuradora per a Serinyà

3. Per a la resta de nuclis, aquest Pla estableix directrius per a resoldre la depuració de les seves aigües negres mitjançant:

a. la utilització de sistemes de tractament d’aigües residuals que garanteixen que l’efluent de sortida a medi tingui la qualitat òptima d’acord la legislació vigent.

b. la utilització de línies de tractament que suposin un baix consum energètic i una producció de fangs mínima

c. garantir la correcta gestió dels fangs d’acord amb la legislació vigent en matèria de residus.

d. Quan no sigui possible cap dels dos supòsits anteriors, s’optarà per un sistema de depuració convencional.

4. Pel dimensionament i disseny de la xarxa de recollida d’aigües pluvials caldrà prendre les següents mesures quantitatives i qualitatives que garanteixin el bon funcionament i la integració a l’entorn:



a. Mesures Quantitatives:

- El sistema de drenatge urbà es dimensionarà amb una capacitat suficient per evacuar l’escorrentiu provocat per una tempesta de fins a 10 anys de període de retorn.

- El cabal punta d’abocament de la nova xarxa, ja sigui en lleres naturals com a xarxes existent, s’establirà en funció del cabal punta d’escorrentiu provocat per una pluja de les mateixes característiques en les condicions prèvies a la transformació dels terrenys. Caldrà garantir que la transformació dels terrenys no afecti els sectors consolidats aigües avall del sector.

Per tal fi, s’adoptaran les següents mesures:

- Mesures generals de laminació dels cabals puntes ja sigui en basses de laminació com en dipòsits subterranis ubicats en els espais lliures dels punts baixos dels nous sectors.

- Mesures individuals de laminació incloent normativament la necessitat de laminació a nivell de parcel·la mitjançant la construcció de dipòsits, cobertes vegetades o altres mesures justificades.

- Combinació de mesures generals (per als vials) i individuals (per a les parcel·les).

b. Mesures Qualitatives

- Caldrà garantir la qualitat de les aigües abocades al medi. Serà necessari retenir i tractar els hidrocarburs i sòlids arrossegat per l’escorrentiu dels primers 20 mm de pluja o un volum mínim equivalent a 40 m³ per hectàrea de superfície impermeable.

- En xarxes separatives és recomanable prendre mesures que en garanteixin el seu funcionament òptim.

Article 103. Infraestructures de servei i producció energètica

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany defineix els elements bàsics de la xarxa de serveis energètics existent.

2. Els elements bàsics de la xarxa d’infraestructures de serveis energètics del Pla de l’Estany s’identifiquen en els plànols d’ordenació d’aquest Pla director, mitjançant les claus que consten en les llegendes corresponents.

3. Ateses les característiques d’alt valor paisatgístic de la comarca s’haurà de ser restrictiu en l’emplaçament d’hortes solars i camps fotovoltaics fora de les cobertes de les àrees industrials i/o d’equipaments territorials, i es requerirà un informe de la Direcció General de Paisatge.

Article 104. Infraestructures de gestió de residus

1. El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany defineix els elements bàsics de la xarxa de serveis de gestió de residus existent, així com les actuacions bàsiques per pal·liar les mancances detectades pel Pla de millora ambiental del Pla de l’Estany. Com a actuació



bàsica s’ha identificat la construcció d’una nova deixalleria comarcal i emmagatzematge de residus industrials.

2. Els elements bàsics de la xarxa de serveis de gestió de residus del Pla de l’Estany s’identifiquen en els plànols d’ordenació d’aquest Pla director i s’especifiquen en la Memòria de l’ordenació.

3. En l’article 55 d’aquesta Normativa es regula l’abocament de residus i l’emplaçament d’infraestructures de tractament de residus en sòl no urbanitzable.



ALTRES DISPOSICIONS

Disposicions transitòries

Primera

En absència de directrius de paisatge, les construccions en sòl no urbanitzable compliran les condicions que s’estableixen en aquesta disposició, les quals seran d’obligat compliment de manera indefinida en aquells aspectes en què les directrius no estableixin una regulació alternativa.

a. Implantació: atès que una adequada implantació contribueix significativament a la integració paisatgística, s’avaluaran diverses alternatives d’emplaçament i se seleccionarà la més adient en relació al paisatge.

b. Perfil territorial: es preservaran les línies del relleu que defineixen els perfils panoràmics i s’evitarà la localització d’activitats sobre els punts prominents, els careners i les cotes més altes del territori, on la projecció de la silueta de l’edificació en la línia d’horitzó modifiqui el perfil natural perceptible del paisatge.

c. Proporció: les implantacions han de ser proporcionades a la dimensió i escala del paisatge, de manera que s’evitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una presència impròpia i desproporcionada.

d. Pendent: en totes les intervencions s’evitarà ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris anivellaments, es procurarà evitar l’aparició de murs de contenció de terres, i se salvaran els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetació.

Per tal de minimitzar l’impacte visual, les edificacions s’esglaonaran o es descomposaran en diversos elements simples articulats evitant la creació de grans plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferències de cota entre el terreny natural i el modificat.

e. Parcel·la: la correcta inserció en el medi rural de qualsevol implantació requereix que una proporció mínima del 70% de la parcel·la on s’ubica mantingui el caràcter d’espai rural no artificialitzat que ha d’actuar de coixí amb l’entorn no transformat, tot i que s’admeten les actuacions necessàries per donar un correcte tractament als límits de la implantació.

f. Tractament exterior: serà obligatori el tractament com a façana de tots els paraments exteriors de les edificacions sigui quina sigui la seva finalitat. Com a materials d’acabament, només s’utilitzaran aquells que presentin colors i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge i no introdueixin contrastos estranys en la seva imatge dominant.



Segona

1. En tant el Pla no hagi incorporat les directrius de paisatge derivades de l’aprovació del Catàleg de paisatge, d’acord amb el que disposa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i en tot cas en allò que no sigui regulat de manera més específica per les esmentades directrius, les tanques de finca, parcel·la o recinte dins l’àmbit dels espais oberts compliran les condicions que s’estableixen en aquesta disposició transitòria per tal que els pugui ser atorgada la llicència preceptiva a què obliga l’article 179 del TRLU.

a. La construcció de tanques en els espais oberts ha de limitar-se a aquells casos en què siguin imprescindibles en funció de l’ús i les circumstàncies del lloc.

El Pla recomana, quan sigui possible, la utilització d’altres sistemes que la tanca per l’assenyalament del límit de la propietat o de l’àmbit de l’activitat.

b. Amb les excepcions de l’apartat i) no s’admetran tanques d’obra, llevat dels murs de pedra seca d’alçada no superior a 90 cm.

c. Les tanques podran ser de vegetal viu o de materials que permetin la transparència en tota la seva alçada.

d. Les tanques transparents podran complementar-se amb vegetals propis de l’entorn per aconseguir el grau d’opacitat que es desitgi.

e. Les tanques tindran un tractament regular i homogeni en tota la seva longitud.

f. Els materials manufacturats utilitzats en les tanques tindran colors discrets per tal que s’integrin bé en el fons cromàtic del lloc.

g. Sempre que no sigui incompatible amb l’activitat que motivi la necessitat de tanques, aquestes permetran el pas de la petita fauna terrestre pròpia del lloc.

h. Les tanques d’obra existents i les que preveu l’apartat i) es tractaran amb superposicions de vegetal viu per tal de millorar la seva integració en el paisatge.

i. Només s’admetran tanques d’obra o opaques en general en aquelles parcel·les on per motius de seguretat calgui garantir la impossibilitat d’accés o de vistes i no existeixin altres fórmules de tancament que puguin garantir-ho.

2. Aquestes condicions seran d’obligat compliment sense perjudici de les determinacions més restrictives o més específiques que continguin els plans d’ordenació urbanística que no siguin contradictòries.

Tercera

1. D’acord amb el que disposa la transitòria primera de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, en absència de directrius del paisatge, l’informe d’impacte i integració paisatgística que ha d’emetre l’òrgan competent en matèria de paisatge serà preceptiu en els següents casos:

a. Projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable als quals fa referència l’apartat 4 de l’article 47 del TRLU.

b. Projectes de construccions i dependències pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació de recursos naturals o, en general, rústica i les destinades a habitatge familiar o a allotjament de treballadors temporers a què fan



referència els apartats 6.a) i 6.b) de l’article 47 del TRLU quan superin algun dels següents paràmetres:

- Ocupació en planta 500 m²

- Sostre 1.000 m²

- Alçada total 10 m²

c. Plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova planta destinades a activitats de turisme rural o de càmping a què fa referència l’apartat 6 e) de l’article 47 del TRLU.

d. Edificacions de qualsevol tipus en sòls urbans i urbanitzables que hagin de romandre aïllades de manera indefinida, o ubicades en punts molt visibles, i per les seves dimensions hagin de tenir una presència acusada en el paisatge. L’informe serà preceptiu quan a més de la ubicació especialment visible, la construcció superi algun dels paràmetres establerts a l’apartat b).

e. Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcel·laries que afecten un àmbit de més de 100 ha.

f. Nous traçats de camins rurals, i les variacions de traçat dels existents, de més de 1.000 metres de longitud.

g. Tanques de finques, parcel·les o àmbits d’activitats de més de 1.000 metres de longitud.

h. Totes les construccions visibles que se situïn en les proximitats dels penya-segats, de les riberes fluvials i de les làmines d’aigua de llacs o embassaments.

2. A més dels casos previstos en aquesta norma, l’òrgan que hagi d’atorgar la llicència podrà demanar un informe d’impacte i integració paisatgística en aquells casos en què ho consideri convenient.

3. Tots els projectes que s’hagin de sotmetre a l’informe d’impacte i integració paisatgística de l’òrgan competent incorporaran l’estudi d’impacte i integració paisatgística.

Quarta

Les edificacions, a més de complir la normativa d’edificació del planejament municipal vigent, hauran de complir les següents condicions:

a. Les façanes i cobertes seran tractades amb materials que per la seva textura i color s’integrin discretament en el conjunt edificat existent sense produir contrastos o estridències que afectin la qualitat de la imatge del nucli i del territori.

b. Les edificacions que hagin de formar part de la imatge dels nuclis existents es projectaran amb el grau de fragmentació volumètrica necessari per a facilitar la seva integració en les pautes formals del conjunt.

c.- Els nuclis històrics, els conjunts de cases que s’han valorat com a Millora urbana i/o compleció, resoldran el seu creixement amb models propis de l’estructura de propietat i divisió parcel·lària similar a la del nucli històric a que fan referència. S’evitaran parcel·lacions urbanístiques de geometria rígida i superfície poc adient a l’estructura del nucli històric.



Disposicions addicionals

Primera

1. D’acord amb allò establert pels articles 56.4 i 80.1 del TRLU, els municipis en què s’ubiquen els sectors de sòl urbanitzable a desclassificar relacionats a l’article 73 d’aquesta Normativa han d’adaptar llur planejament urbanístic general a les determinacions d’aquest Pla director, sense perjudici de l’executivitat immediata del Pla des de la seva entrada en vigor. L’adaptació s’haurà de produir dins del termini màxim de dos anys des de l’endemà de la publicació de l’aprovació definitiva del Pla director i l’han d’aprovar inicialment dintre dels sis mesos següents, seguint a continuació la tramitació adient.

2. Els plans d’ordenació urbanística municipal, les modificacions de planejament urbanístic general i els plans parcials urbanístics en tramitació a l’entrada en vigor d’aquest Pla director, s’han d’adaptar a les seves determinacions si en aquella data no s’ha produït l’aprovació definitiva de l’expedient.

3. L’incompliment dels terminis fixats en aquesta Disposició addicional pot comportar l’adopció de les mesures previstes als articles 80.3 i 88 del TRLU.

Segona

1. Les determinacions d’aquest Pla director urbanístic són normatives i vinculen a les administracions i als particulars.

2. Mentre no es completi l’adequació del planejament urbanístic general a les determinacions d’aquest Pla, els ajuntaments no poden tramitar figures de planejament ni instruments de gestió ni atorgar llicències que contradiguin aquest Pla director, i estan obligats a advertir de forma expressa de la seva existència, vigència i del caràcter vinculant de les seves determinacions en respondre a les consultes i sol·licituds d’informació urbanística que formulin els particulars.

Tercera

1. Els plans d’ordenació urbanística municipal dels municipis inclosos en l’àmbit d’aquest Pla director estan exempts de l’obligació de regular el sistema d’espais oberts, d’acord amb allò establert per l’article 14 d’aquesta Normativa En tant que poden adoptar directament la regulació establerta en la present normativa.

2. Els plans d’ordenació urbanística municipal poden preveure la necessitat o la conveniència de plans especials per a l’ordenació i desenvolupament dels usos admesos i per a la gestió del sistema d’espais oberts, per tal de precisar-ne el règim d’utilització i, si s’escau, de preveure mesures per a posar-lo en valor, per fer efectius els objectius d’aquest Pla director.



Quarta

Els límits gràfics que identifiquen els diferents tipus i sub-tipus de sòl assenyalats en els plànols d’ordenació, es podran precisar en el moment de l’adequació del planejament general del municipi a les determinacions del Pla director, respectant les regles següents:

a) No s’alterarà substancialment la forma i funcionalitat de cada tipus o sub-tipus proposat en els plànols d’ordenació del Pla director.

b) La superfície de cadascun dels tipus i sub-tipus en els plànols esmentats no es podrà alterar, en cap cas, en més d’un 5% d’augment o disminució.

c) La precisió i ajust dels límits haurà de justificar-se per raó de:

- Referir-se als límits que per cada tipus de sòl hagi establert el planejament general vigent.

- Adequar-se a les característiques topogràfiques i morfològiques dels terrenys.

- L’existència d’arbrat, vegetació o altres elements naturals i artificials d’interès, que justifiquin la precisió per tal de reforçar i clarificar la consecució dels objectius de protecció pretesos.

- Els límits de propietats.

- Les xarxes d’infraestructures de serveis.

Cinquena

Les referències a l’òrgan competent de paisatge contingudes en aquesta Normativa al·ludeixen a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Els informes que requereixen la decisió d’aquest Òrgan tindran caràcter vinculant quan així ho determini l’ordenament jurídic vigent.

Disposicions finals

Única

El Pla director urbanístic del Pla de l’Estany entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i d’aquesta Normativa al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Documents

PDU PDE Normativa