PdJ: Branca Colònia de castors

UNA PROPOSTAUNA PROPOSTAEDUCATIVA PER AEDUCATIVA PER A

LA COLÒNIALA COLÒNIA

Federació d’Escoltisme Valencià

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comer-cials.

C O M M O N S D E E D

Sou lliure de:

copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra

fer-ne obres derivades

Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconéixer els crèdits de l'obra de la maneraespecificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera quesuggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra).

Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquestaobra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obragenerada amb una llicència idèntica a aquesta.

- Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència del'obra.- Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets

d'autor.- No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor.

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya

Decidim que la publicació tinga una lectura clara, senzilla i àgil, facilitant principalment la com-prensió dels continguts, per açò, proposem utilitzar l'ús genèric del masculí.

Les raons que ens exposa la RAE per a triar esta opció, ens convencen, ens pareixen lògiques ifonamentades i per això, les fem nostres1.

PUBLICA:

C/ Balmes, 17 - 46001 València (Espanya) Telf: 96.315.32.40 - Fax: 96.315.32.42

[email protected]

2007

COORDINACIÓ:Llistó Juan, AnaLluch Girbés, Eli

Sanahuja Morales, Amparo

CONSELL DE REDACCIÓ:Moliner Borja, María

Tormos Bernabeu, Arancha

DISSENY I MAQUETACIÓ:Civera Cerdán, Miriam

Montoro Recio, Isabel

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Lluch Girbés, Eli

Montoso Recio, IsabelFerrer Miralles, VicentMestre Jordá, Javier

EQUIP DE TRADUCCIÓ:Lluch Girbés, Eli

Navarro Montalt, MªFerrer Miralles, Vicent

Ferrer Miralles, MarLlistó Juan, Ana

IL·LUSTRACIONS:Ferragud Basagoiti, Ainhoa

COL·LABOREN:

fev - rosa dels vents castors 5

castors

Índex1. COM SÓN LES CASTORS

1.1. Psicologia evolutiva. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 1.2. Centres d’interés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111.3. Influències de l’ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

2. L’EDUCADOR DE LA COLÒNIA2.1. Funcions de l’educador de la colònia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182.2. Funcions del coordinador de la colònia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192.3. Orientacions per a l’educador de la colònia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

3. OBJECTIUS DE LA COLÒNIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

4. EL MÈTODE ESCOLTA EN LA COLÒNIA4.1. Marc simbòlic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

4.1.1. Tipus de marcs simbòlics en la colònia . . . . . . . . . . .. . . . . . . . 33

4.2. Llei i promesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344.2.1. Llei de la colònia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344.2.2. La promesa del castor . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

4.3. Educació per la acció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 364.4. Vida en xicotets grups . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 374.5. Programas progressius i atraients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 384.6. Vida en la natura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 394.7. Paper de l’educador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

5. MÈTODE PROJECTES: LA PRESA 5.1. Què es la presa? . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 435.2. Fases de la presa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

5.2.1. Idear i proposar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 445.2.2. Elegir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 455.2.3. Organitzar-se . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 455.2.4. Realitzar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 465.2.5. Celebrar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 465.2.6. Avaluar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

5.3. Repensar les fases del projecte en la colònia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 475.4. El joc democràtic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

6 castors fev - rosa dels vents

cast

ors

6. PROGRESSIÓ PERSONAL 6.1. Introducció a la progressió personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 536.2. Característiques de la progressió personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 536.3. Fases de la progressió personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 546.4. Com treballem la progressió personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 616.5. Eines per a treballar la progressió personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 626.6. Cerimonies i simbologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 636.7. Reconeixement . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65


castors

11.. COM SÓN ELSCASTORS


cast

ors

Què és la psicologia evolutiva?

És la part de la psicologia que s'encarregad'estudiar tots els canvis vitals d'una persona,des del seu naixement fins a la seua mort. Per

"canvis vitals" s'entenen totes aquelles evolu-cions experimentades a nivell psicomotor, emo-cional, social, cognitiu, sexual, de personalitat imoral.

11..11.. Psicologia evolutiva

Perquè només coneixent-les podrem adaptaradequadament el nostre treball com a educa-dors.

Perquè així descobrirem que les característi-

ques evolutives són relatives -suposen una orien-tació general per a l'educador-, i que cadaxiquet evoluciona de forma semblant però dis-tinta i única a la resta dels seus iguals.

Per què és important conéixer les característiques evolutives dels castors?

Àmbit Relació amb u mateix

Intel·lectual

- S'inicia la capacitat raonadora sobre coses concretes (idees senzilles).- Pot analitzar un o diversos pensaments i extraure conclusions vàlides per a actuar.- Entan millor les explicacions si vénen acompanyades d'exemples pròxims aallò que ell coneix.- Inicia la capacitat lectoescriptora en l'escola, la qual cosa obri la seua mental món de la paraula escrita.- Com millor aprén és tocant, fent, descobrint, jugant.

Afectiu - És capaç de tindre en compte l'opinió dels altres.- Pot parlar de les seues emocions i sentiments.

Caràcter- Comença a superar l'egocentrisme característic dels anys anteriors.- Comença a conéixer-se a si mateix i a diferenciar-se i comparar-se amb aquells que l'envolten, segons les seues limitacions i potencialitats.- És capaç d'acceptar i complir amb xicotetes responsabilitats.


castors

Àmbit Relació amb u mateix

Físic - La seua motricitat fina (escriure, retallar, pintar, etc.) millora notablement.- La seua motricitat grossa (córrer, botar, girar, enfilar) segueix evolucionant;per a ell ser hàbil i demostrar-ho és molt important.- Pot orientar-se en un entorn xicotet i mitjà (és capaç de comprendre jocs queutilitzen la brúixola, el Morse, símbols d'orientació, etc.)- Juga sense problemes amb els iguals de l'altre sexe.- Establisca curiositat per les diferències físiques i sexuals entre home i dona.- Pot assumir pautes d'higiene i ordre cap a si mateix i el seu entorn més pròxim.

Àmbit Relació amb els altres

Convivència

- El grup d'amics cobra més importància.- El nucli familiar segueix sent molt important, encara que l'escola i les activitats extraescolars permeten ampliar el cercle de relacions personals.- L'activitat més important per a relacionar-se amb els iguals és el joc.

Cooperació i lideratge

- Allò just i injust, el que està bé i està malament, ve determinat per les reglesdels adults.- Accepta les normes per a evitar les conseqüències negatives de no fer-ho.- Pot establir normes de convivència a partir d'anàlisis senzilles de "el que ésnecessari" per a no tindre conflictes.

Servei- Pot ajudar a un altre en tasques que ell ja domine.- Aprén a ajudar per imitació i seguint el model d'un adult significatiu en la seua vida.


cast

ors

Àmbit Relació amb la transcedència

Descobriment- La seua curiositat el porta a preguntar sobre Déu, Jesús, la mort i un altre tipusde religions, en funció dels estímuls que reba del seu entorn pròxim.

Comprensió- El seu desenvolupament cognitiu i espiritual no li permeten encara qüestionaro defendre les seues pròpies creences.- El castor creu i defén sempre l'espiritualitat amb què se l'educa a casa.

Àmbit Relació amb el món

Entornpròxim

- Es relaciona amb allò que l'envolta a través de l'experimentació i el joc.- La seua curiositat el porta a preguntar per a conéixer allò que el fascina iatrau.

Entorn llunyà

La televisió i el cine suposen per al castor una finestra al món: la imaginació i creativitat pròpies de l'edat estaran clarament influenciades per la informacióque li arribe a través d'aquests mitjans.

Medi ambient

- La curiositat que sent per tot inclou a la natura, sobretot els animals.

Habilitatmanual

- Encara que la seua motricitat fina segueix sent incipient en alguns aspectes,el seu desig per a experimentar i descobrir fa que vulga intentar quasi qual-sevol tipus de manualitat.


castors

11..22.. Centres d’interés

Perquè qualsevol persona puga ser educada,s'ha de comptar amb la seua participació activa.I comptar amb la voluntat d'algú només és possi-ble si li oferim una cosa que li atrau, una cosa queli agrada perquè forma part dels seus interessos.

Si coneixem el que li agrada a un castor,

podrem utilitzar-ho per a ensenyar-li qualsevolcosa.

I què és el que més els agrada? Evidentmentjugar. El món per a ells és un enorme lloc de jocs.Doncs juguem!

Tin en compte que...

- Els distints àmbits no són compartiments estancs, per la qual cosa cada xiquet madura d'unamanera distinta depenent de factors com la família, l'herència genètica, la cultura en què viu,etc.- Un xiquet pot estar madurant correctament en un o diversos àmbits i no en altres.- La sobreestimulació actual en la societat occidental, comporta avantatges i inconvenients quetu com a educador hauràs de reflexionar i tindre en compte.

Recorda...

- Tin sempre en compte les característiques evolutives dels castors amb què treballes.- Adapta les activitats que planifiques a la seua edat, d'aquesta manera els projectes seranprogressius i atraients per a ells.- No subestimes les seues possibilitats: un castor és capaç d'infinitat de coses si li deixem expe-rimentar i evolucionar.- A pesar de les característiques evolutives pròpies de l'edat, cada castor és únic: observa'l pera conéixer els seus esquemes mentals. D'aquesta manera podràs treballar amb ell molt millorla seua progressió personal.

Exemple:Els educadors d'una colònia de castors volen

ensenyar-los un poc d'història de l'escoltisme.Saben que una xerrada, per molt breu quesiga, els va a avorrir, així que ideen un gran jocen què els seus castors s'embarquen en unamàquina del temps per a viatjar fins a l'èpocade Baden Powell.

Per a realitzar aquest joc els porten un dis-

sabte a la platja. La màquina els deixa enl'Anglaterra de principis de segle, i allí anirantrobant fragments adaptats de la història delsescoltes. Cada vegada que es troba un tros totsdeixen de buscar, s'asseuen en cercle i un castorllig aqueix tros per als altres.

Una vegada llegida tota la història, se'lsproposa que la preparen per caus en forma deteatre.

De què serveix conéixer el que els interessa?


cast

ors

El joc és la gran eina en aquesta secció perquè és el seu principal centre d'interés. Amb ellpodrem fer-los entendre i interioritzar qualsevol actitud o valor.

Altres centres d'interés?

Pot haver-hi altres, per descomptat; la llistaque tens a continuació és fruit de la nostra expe-riència durant anys com educadors de castors,però el que els agrada als castors d'un agrupa-ment no té per què agradar-los als del teu...

- L'AVENTURA: exploradors, pirates, indis ivaquers, víkings, la selva...

- LA MÀGIA: bruixes, fetillers, monstres, fades,donyets, gnoms...

- ELS ANIMALS: absolutament tots.

- LES CAPACITATS FÍSIQUES: qualsevolmoment és bo per a demostrar que saben córrer,fer volantins, enfilar i escalar, bussejar...

- LLEGIR I ESCRIURE: en aquesta edat desco-breixen la màgia de les paraules. Voldrandemostrar-te que "han aprés ja" el mecanismelectoescriptor.

- LES PEL·LÍCULES: tota estrena que tinga aveure amb els centres d'interés anteriors.

UN CASTOR DEMOSTRA LES SEUES "HABILITATS"

fev - rosa dels vents castors

castors

13

Fonamentalment de la televisió: per a ells-igual que per a tots- és la millor finestra al món.

Quant a les capacitats físiques i la lectoescrip-tura, tals interessos són propis del moment evolu-tiu que viuen, són inherents a aquesta edat.

La major o menor passió que senten cap a untema o un altre ja dependrà de factors tals com

els gustos i aficions de pares i germans, els amicsi el que se’ls transmeta en el col·legi.

Encara que també és probable que desenvo-lupen un interés especial cap a un tema determi-nat per pròpia iniciativa i no per influència deningú. Ací juguen un paper important el caràcteri la personalitat del castor.

D'on procedeixen aquests centres d'interés?

No deu modificar-los (això seria manipulació ino educació) sinó ampliar-los, ja que això enri-queix la ment del xiquet i l'estimula a pensar enaltres temes a què ell, pel seu entorn, potser maihauria pogut accedir o l'hauria fet sent més major(per exemple: els jocs d'orientació en el muntan-ya, el nom de les estrelles, etc.).

L'únic cas en què s'ha d'intentar modificar elcentre d'interés d'un xiquet és quan aquest escontraposa als valors en què se'l pretén educar,per la qual cosa s'entén que aquest interés ésnociu per a ell: la vida sedentària, menjar deforma no equilibrada, jugar únicament a la vide-oconsola, etc.

Quin ha de ser la postura d'un educador?


cast

ors

11..33.. Influències de l’ambient

Un castor rep les mateixes influències del seuambient que un xiquet més major:

- família - escola- amics - televisió- activitats extraescolars- barri- ciutat o zona rural

La diferència consisteix en el mode en quèun xiquet d'aquesta edat es deixa modelar peraquestes influències: tot pot ser nou i apassio-nant, sorprenent i fins i tot màgic. Aquesta forçaamb què el seu món li influeix pot convertir-seen alguna cosa molt beneficiós o molt danyós,depenent dels valors inherents en cada factord'influència.

Quines són les influències de l'ambient per a un castor?

Exemple:Anna té 6 anys i viu en una plaça peatonal.

Els seus pares li deixen jugar en ella sempreque vaja acompanyada per Albert, el seugermà de 12 anys. Els dos ixen de casa a lesvesprades amb el bocata del berenar en lamà. Albert s'ajunta amb dos amics més de laseua edat a jugar. Com estan prohibits elsbalons en la plaça, els tres fan sempre xicote-tes boles amb el paper de plata del berenar i

juguen a donar als coloms que voletegen pel sòlamb elles. Quan es cansen deixen les boles tira-des i s’acomiaden. Anna sent devoció pel seugermà; té molt bona punteria i a ella li agra-daria ser com ell, així que fa la seua pròpiabola i practica amb els coloms més tranquils,però de moment mai els dóna. Com veu queAlbert no arreplega la seua bola al final, ellatampoc no ho fa.


castors

15

Ara comparem:Anna té 6 anys i viu en una plaça peatonal.

En un dels cantons està el local escolta on acu-deix el seu germà Albert tots els dissabtes a lavesprada. Hui és el primer dia que Anna acom-panyarà el seu germà al local i està molt ner-viosa. Vol portar una camisa com ell, encaraque sap que la seua serà de color taronja. Enla seua primera vesprada Ana s'ofereix volun-tària per a ajudar a un educador a netejar elracó de castors. Aquest li explica que el paperque ja no serveix es tira en el poal on posa"paper" per a poder reciclar-lo, i ella es diver-

teix fent boles amb ell i llançant-lo al poal.El diumenge al matí ix amb Albert a la

plaça per a jugar una estona amb els seusamics. Anna porta l'esmorzar en la mà i, quanacaba, fa una bola amb el torcaboques quel'embolicava i juga a encistellar-la en el conte-nidor de reciclatge, però erra i se li cau al sòl.

Albert la mira reprovador però, abans quepuga dir-li res, Anna li contesta: "tranquil! Ja séque hem de reciclar", i en el segon intent encis-tella.

Els adults més pròxims a ells es converteixen enles seues persones de referència: els volen i admi-ren, intenten imitar-los perquè puguen sentir-seorgullosos d'ells. Les seues accions i conductessempre tenen el mateix objectiu, "que em vul-guen, que em diguen que ho faig molt bé". Açòva a prevaldre per damunt d'allò que està bé omal, si amb la seua conducta reben l'afecte d'a-questa persona tan significativa per a ells.

Aquest poder es pot exercir a través de doscamins possibles:

- La manipulació: la persona de referènciautilitza la seua influència per a modelar el xiquetcom ella vulga, enganyant-lo en les raons per arealitzar una conducta o tindre una actitud deter-minada.

- L'educació: la persona significativa comptaamb la voluntat pròpia del xiquet per a apren-dre, i li explica el valor que subjau a una deter-minada actitud o conducta perquè sàpia perquèés millor aqueixa conducta o actitud que unaaltra diferent.

Encara hi ha un altre camí pel qual el xiquetpot aprendre una actitud o comportament: estracta de tot allò que veu o escolta el castor, i quedecideix imitar per admiració o perquè li semblauna cosa atraient o divertida.

A aquest tipus d'influències s'enfronten cons-tantment: el vocabulari en televisió, una barallade "majors" en el col·legi, la broma pesada d'uncompany a la seua mestra, un vianant que creua

en roig a tota velocitat... Ningú els explica si estàbé o malament, ningú els intenta convéncer per-què ho facen també. Decideixen ells.

Davant d'aquests aprenentatges, les personesque formem part de la seua educació hem de ferde filtre: explicar-los què és el correcte o inco-rrecte des del punt de vista de la justícia, de laigualtat, del respecte. Si som prou significatiusper a ells, condemnaran a aquells majors ques'han barallat.

Com a educadors, hem de tindre clar que elsprincipals adults de referència d'un castor són elspares o persones que els crien i els seus mestres.Altres persones amb gran poder d'influènciapoden ser els seus germans majors i els seusmillors amics.

Si contradiem en alguna cosa els seus pares omestres, ells ens ho faran saber i haurem de dia-logar llargament perquè ells mateixos elegisquenquè és el millor. Malgrat això, algunes vegadesés necessari parlar amb els pares, ja que elxiquet segueix convençut que allò que li haviaexplicat son pare o la seua mestra és la veritatabsoluta, tal és la fe cega que tenen amb qui elsama, educa i protegeix.

Un bon dia nosaltres també entrarem en elprivilegiat cercle de "els seus millors adults". Elcastor ens haurà atorgat la gran responsabilitatd'educar-lo i estimar-lo i ell aprendrà de nosal-tres amb fe cega. Molt atenció aleshores...

El poder de l'adult


cast

ors

L'única cosa que fa falta per a conéixer lesinfluències de l'ambient d'un castor és tindre ulls iorelles.

Pel seu vocabulari sabrem amb qui passa méstemps (adults, xiquets de la seua edat o la televi-sió).

Per la seua agilitat i coordinació sabrem quantde temps passa jugant i si ho fa fora de casa.

Pel seu nivell d'autonomia o dependència des-

cobrirem amb quanta iniciativa el deixen queactue...

Si sabem com creix i madura un castor i comés el seu context, coneixerem sense dificultat allòde què manquen, què necessiten aprendre, quèels interessa i importa i, en conseqüència, quinssón els valors latents en la seua forma d'actuar.

L’educador, un bon observador:

Un resum...

La conducta del castor estarà determinada per les seues característiques evolutives, els centresd'interés que tinga i les influències de l'ambient que reba.L'educador deurà conéixer-los per a poder millorar i adaptar la seua tasca educadora.

CARACTERÍSTIQUESEVOLUTIVESDE L‘ETAPA

INFLUENCIES DEL’AMBIENT

CENTRES D’INTERÉS

CONDUCTA DELCASTOR

EducadorEducador

Educador


castors

17

22.. L’EDUCADOR DELA COLÒNIA


cast

ors

Tant des de la FEV com per part de MSC, esproposa una sèrie de funcions que tot educador icap d'unitat escolta hauria de posseir. De totes lesgenerals que hi ha, disposem d'unes quantes, queconsiderem bàsiques, adequades a la branca decastors.

Hem de tindre en compte que l'educador decastors, igual que la resta o més si és el cas, ésmodel de persona per a aquests xiquets, que ésuna de les quatre eines que ens ofereix l'escoltis-me.

22..11.. Funcions de l'educador dela colònia

1. Participar activament en l'elaboració, segui-ment, execució i avaluació del PEA.

2. Participar activament en la vida del seuagrupament i en les seues estructures.

3. Establir relacions amb els pares i mares dela seua unitat per a afavorir una tasca educa-tiva integradora.

4. Responsabilitzar-se de la seua pròpia for-mació i acompanyar en la formació dels seuscompanys d'unitat.

5. Participar activament en les diferents estruc-tures federatives i col·laborar amb les entitatsdel seu entorn més pròxim (associacions, parrò-quia, entitat patrocinadora, etc.).

6. Elaborar, portar el seguiment i avaluar elsprogrames personals, els dels equips i els d'uni-tat, tenint en compte les necessitats i capacitatsde la persona.

7. Responsabilitzar-se del seu propi desenvolu-pament i viure els valors cap als quals tendeixel model de persona que proposem per a cons-truir un món millor.

8. Aplicar el Mètode Projecte com a sistema detreball que es desprén de la PedagogiaEscolta.

9. Participar activament i responsablement enla tasca educativa de la seua unitat i de l'agru-pament.

10. Realitzar activitats segures.


castors

19

22..22.. Funcions del coordinadorde la colònia

1. Participar activament, coordinar i ani-mar l'elaboració, seguiment, execució i avalua-ció del PEA.

2. Participar activament en la vida del seuagrupament i en les seues estructures.Organitzar, coordinar i animar la seua unitat.

3. Establir relacions amb els pares i maresde la seua unitat per a afavorir una labor edu-cativa integradora.

4. Responsabilitzar-se de la seua pròpiaformació i motivar i acompanyar en la formaciódels seus companys d'unitat.

5. Animar a la participació activa delsmembres de la seua unitat en les diferentsestructures federatives i col·laborar amb lesentitats del seu entorn més pròxim (associacions,parròquia, entitat patrocinadora, etc.).

6. Coordinar i animar l'elaboració, portarel seguiment i avaluació dels programes perso-nals, els dels equips i els d'unitat, tenint en

compte les necessitats i capacitats de la perso-na.

7. Responsabilitzar-se del seu propi desen-volupament, afavorir el dels membres de laseua unitat i viure els valors cap als quals ten-deix el model de persona que proposem per aconstruir un món millor.

8. Vetlar per l'aplicació del mètode pro-jecte com a sistema de treball que es desprénde la Pedagogia Escolta.

9. Participar activament i responsablementen la tasca educativa de la seua unitat i de l'a-grupament.

10. Vetlar per la seguretat de les activitatsque es realitzen en la seua unitat.

11. Vetlar per la tasca educativa de la seuaunitat i del grup.

12. Coordinar i gestionar campaments i llocsd'acampada.

22..33.. Orientacions per a l'educa-dor de castors

Recursos adults:

- Núm. d'educadors: mínim dos educadors,l'ideal seria un educador per cau.

- Edat dels educadors en castors: 20 anys- Cap d'unitat: 2 anys d'experiència


cast

ors

ACTITUDS:ActiuImaginatiuCreatiuComprensiuPacientEmpàticAssertiuAtent a la diversitat dels xiquetsQue incorpore a la seua vida els valors en

què intenta educar

HABILITATS:Posseïdor de recursosCapacitat d'improvisacióCapaç de mantindre el control de les situa-

cions conflictives

CONEIXEMENTS:Coneixedor del mètode general i el de

branquesConeixedor dels interessos i influències de

l'ambient dels xiquets

Actituds, habilitats i coneixements interes-sants:

Ja que es tracta de la branca de més curtaedat i conforme a la psicologia evolutiva delscastors, seria interessant que l'educador saberade jocs, danses, dinàmiques i que haguera rea-litzat algun tipus de monogràfic relacionat ambaquests temes.

Actituds, habilitats i coneixements bàsics:

Què passaria si no es compleixen aquests requisits?

Des del Programa de Joves es donarà prioritat a les branques majors. A l'hora de crear unanova branca, s'hauran de complir els requisits establits. Si s'haguera de tancar una branca perfalta de recursos adults es realitzaria començant per castors i l'última branca a tancar seria labranca ruta.

Els fonaments d'aquesta estratègia són els següents:- Correspon a la finalitat de l'escoltisme. L'escoltisme té com a objectiu ajudar als joves a exer-

cir un paper actiu per a la transformació de la societat.- El desenvolupament de la branca ruta tirarà de la branca dels adolescents fent que aquests

ocupen el seu lloc com a secció intermèdia entre la infància i la joventut. L'èxit de les branquesde pioners i companys forts assegurarà un equilibri entre les edats i s'aproximaran a l'estatòptim de tindre 50% dels membres amb edats superiors als 12 anys i 50% amb edats inferiorsals 12.- El desenvolupament d'aquesta branca tindrà un efecte positiu sobre el lideratge adult. D'una

banda, evitarà la necessitat de tindre responsables massa joves i, per un altre, millorarà l'en-trada de responsables. Totaçò, al seu torn, tindrà un efecte benèfic en les seccions més joves.


castors

21

33.. OBJECTIUS DE LACOLÒNIA


cast

ors

1/4

Objectius específics:

Continguts a treballar a la branca:

- Recollir informació percebent el medi que l'envolta amb els cinc sentits.- Conéixer i expressar qualitats del seu entorn.- Mostrar interés per buscar l'origen d'allò que veuen.

- Assertivitat- Responsabilitat- Actitud crítica- Afany de progrés- Construir, transformar- Estimulació dels cinc sentits- Creativitat, imaginació - Superació- Autonomia

Objectius específics:- Ser obert i alegre.- Manifestar les seues emocions.

Continguts a treballar a la branca:- Sentiments- Empatia- Assertivitat

2/4

Línia educativa: intel·lectualRelació amb u mateix

Línia educativa: afectivaRelació amb u mateix


castors

23


Continguts a treballar a la branca:

- Superar l'egocentrisme.- Observar el que l'envolta.- Donar-se compte de les seues limitacions i potencialitats.- Acceptar i acomplir amb les seues responsabilitats.- Afrontar les situacions amb optimisme.

- Pensament lateral- Responsabilitat- Felicitat- Alegria- Esforç- Visió crítica

- Sentit de l'humor- Xicotet grup- Autoestima- Superació- Presa de decisions

3/4Línia educativa: caràcter Relació amb u mateix

Objectius específics:- Conéixer i utilitzar diferents formes d'expressió de l'afecte i de l'amor.- Realitzar activitats sense discriminació de gènere cap a ell mateix i cap alsaltres.- Conéixer i assumir pautes d'higiene i ordre cap a si mateix i el seu entorn méspròxim.- Conéixer i desenvolupar hàbits alimentaris saludables.- Conéixer i descobrir les possibilitats i capacitats motrius del seu cos.

Continguts a treballar a la branca:- Gènere- Sexualitat- Afectivitat- Ordre

- Higiene- El cos i les seues possibilitats- Alimentació sana

4/4Línia educativa: física Relació amb u mateix


cast

ors

Línia educativa: convivènciaRelació amb els altres

2/3

Objectius específics:- Observar i descobrir la diversitat en altres xiquets i acceptar-la.- Acceptar als xiquets amb característiques diferents a les seues.- Mostrar respecte per les opinions dels altres.

Continguts a treballar a la branca:- Heterogeneitat: immigrants, reli-gió, sexe, classe social, idees políti-ques, discapacitats (físics, psíquics,sensorials).- Proximitat

- Integració- Respecte - Amor i afecte cap als altres- Empatia

Línia educativa: cooperacióRelació amb els altres

2/3

i lideratge

Objectius específics:- Acceptar i respectar les regles establides en els jocs.- Dur a bon terme les tasques que li assigne la colònia/l'estol.

Continguts a treballar a la branca:- Cooperació- Responsabilitat- Companyia

- Joc en equip- Participació i cooperació- Actitud servicial


castors

25

- Fer una bona acció diària.- Desenvolupar actituds d'ajuda i col·laboració amb els companys.

3/3Línia educativa: serveiRelació amb els altres

Continguts a treballar a la branca:- Egoisme- Actitud d'ajuda- Egocentrisme

- Observar i explorar l'entorn amb actitud de respecte i cura cap a la natura.

Continguts a treballar a la branca:- Curiositat, inquietud- Explorar- Obertura a l'entorn- Respecte- Relació amb la natura (vivència...)- Flora i fauna- Geologia

- Rutes naturals- Campisme- Orientació i topografia- RRRR(reciclar, reutilitzar, reduir,recuperar)

1/6

Línia educativa: medi ambient Relació amb el món




cast

ors

- Interessar-se per tot el que passa seu voltant.

Continguts a treballar a la branca:- Curiositat, inquietud- Explorar- Afany de progrés- Diferents medis de comunicació: ràdio, premsa, TV, Internet...

Línia educativa: informacióRelació amb el món

2/6

i mitjans de comunicació

3/6Línia educativa: tecnologiaRelació amb el món

- Descobrir les seues capacitats tècniques i manuals.- Ser conscient de la necessitat de supervisió per a l'ús de les tecnologies.- Conéixer els beneficis i perjudicis de les noves tecnologies.

Continguts a treballar a la branca:- Curiositat, inquietud- Creativitat- Gaudi- Ús de les tecnologies: Internet, videojocs, mòbil, mp3, TV...- Habilitats tècniques i manuals




castors

27

- Ser conscient d'allò que necessita.

Continguts a treballar a la branca:- Actitud crítica- Responsabilitat- Austeritat- Consum de productes- Consum de recursos- Modes i marques- Economia- Globalització- Piràmide de Maslow

4/6Línia educativa: consumRelació amb el món

- Saber resoldre amb habilitat les tasques que elegeix en el projecte de branca.- Proposar-se metes estimulants i abastables.

Continguts a treballar a la branca:- Afany de progrés- Responsabilitat- Autonomia- Esforç, treball, superació- Actitud crítica- Estudis

5/6Línia educativa: treballRelació amb el món




cast

ors

Objectius específics:- Descobrir diferents tipus de manifestacions culturals.- Explorar diferents cultures i interrelacionar-se amb elles desenvolupant actitudsde respecte.- Gaudir de les manifestacions i tradicions culturals com a font de coneixement ioci.

Continguts a treballar a la branca:- Curiositat, inquietud- Descobriment- Respecte- Tradicions- Cultures del món (interculturalitat)- Literatura- Art- Música- Llengua

6/6Línia educativa: culturaRelació amb el món


castors

29

Objectius específics:- Ser capaços de sorprendre's i fascinar-se enfront de la meravella i el misteriinexplicable de la vida i de tot el que existix a través dels símbols suggeridorsi vius que trobem a la natura.- Aprendre a viure en la colònia i l'estol utilitzant el perdó i la gratitud en larelació amb els altres.- Descobrir Déu com un amic que confia en nosaltres i ens ajuda a començarnovament.- Experimentar l'amor de Déu des de la colònia/l'estol, la família, la natura… - Experimentar que ens necessitem els uns als altres per a complementar-nos ienriquir-nos.- Compartir-ho tot treballant a través de la vida en la colònia/l'estol.- Conéixer i respectar altres cultures diferents de la seua.

transcendènciaRelació amb la

1/3

Línia educativa: conéixer

Continguts a treballar a la branca:- Conéixer/ viure/ celebrar (mètode projectes)

Objectius específics:- Treballar amb la comunitat més pròxima (per i amb la colònia/l'estol), per aviure el sentit comunitari de compartir i fer les coses entre tots.- Acceptar els altres castors/llops i fomentar els valors del respecte, convivènciai perdó-agraïment.

Continguts a treballar a la branca:- Valors- Conéixer/ viure/ celebrar (mètode projectes)- Interreligiositat

Relació amb la transcendència 2/3

Línia educativa: viure


cast

ors

ACLARIMENTS SOBRE ELS OBJECTIUS DE BRANCA:

LA BRANCA DE CASTORS TÉ ENTITAT PRÒPIA?Per descomptat, és una branca independent amb identitat pròpia. Molts dels objectius queacabes de llegir coincidiran amb aquells que pugues treballar en l'estol. Però açò és lògic,ja que les edats no són compartiments estancs i un mateix objectiu - per exemple,"Aprendre a treballar en grup"-, pot ser potenciat en edats més majors, donant-li moltsmatisos distints en funció de la maduresa del xiquet.

ELS OBJECTIUS ES PODEN ACONSEGUIR EN UN ANY? Sí, en la mesura en què un xiquet de 1r de primària els pot aconseguir. Tornant a l'exem-ple d'abans ("Aprendre a treballar en grup"), el fet que un castor compartisca els mate-rials i puga preparar un senzill joc entre dos o tres, ja suposa un èxit quant al treball engrup; si fa açò, podem afirmar que té consolidat l'objectiu dins de la branca.

Objectius específics:- Apreciar les xicotetes atencions i detalls en la relació amb els companys.- Expressar els estats d'ànim i d'allò que els preocupa i els emociona.- Interessar-se pels membres de la pròpia sisena i ajudar-los quan ho necessiten.- Sentir-se part d'una comunitat més gran que la colònia/l'estol (grup, parròquia,poble...).- Disfrutar de la natura experimentant moments de descans i silenci.- Meravellar-se amb els elements de la natura (la nit, les estrelles, la pluja, elsarbres, les flors...).- Sentir-se afortunats per tindre amics, família i gent que ens estima.- Fer d'allò que es viu motiu de celebració i pregària (pujar a la muntanya,encendre un foc, inici de la marxa...).

Continguts a treballar a la branca:- Valors- Conéixer/Viure/Celebrar (mètode projectes)- Amor com a valor motor

Relació amb la transcendència 3/3

Línia educativa: celebrar


castors

31

44.. EL MÈTODEESCOLTA EN LA COLÒNIA


cast

ors

44..11.. Marc simbòlicEl marc simbòlic és una eina pedagògica que

ens fa més fàcil la transmissió de valors als nos-tres xiquets.

Es tracta d'un llenguatge que el castor enténperquè la seua base és la fantasia i el joc.

Amb ell construïm una mini societat adapta-da a la seua edat on es poden reflectir la grandiversitat d'actituds humanes, tant positives com

negatives. I en aqueixa xicoteta societat, elscastors aprenen jugant aquelles conductes queens hem proposat amb el PEA.

D'aquesta manera poden comprendre milloren què consisteix un projecte de branca.

El nivell de fantasia enfront del de la reali-tat en aquesta branca es podria representaraixí:

AMBIENT DEFANTASIA

AMBIENT DEFANTASIA IAVENTURA

AMBIENT D'AVENTURA

AMBIENT DE DESCOBRIMENT

AMBIENT DEREPTE I SERVEI

CASTORS LLOPS EXPLORADORS PIONERS COMPANYS

REALITAT

FAN

TASI

A

Això sí, hem de ser acurats i no oblidar-nosd'establir paral·lelisme entre la societat real i el

marc simbòlic perquè aquest siga verdadera-ment útil.

Per a ajudar el xiquet a interpretar la realitat en què viu, però des de la imaginació i el joc. Elcastor ha de comprendre el que l’envolta amb els seus instruments, no amb els de l'adult.

Per a educar en valors: dóna sentit al joc escolta; ja no és jugar per jugar, sinó jugar per a apren-dre.

PER A QUÈ SERVEIX?

CARACTERÍSTIQUES

Universal: ha de proporcionar una visió glo-bal de la realitat, amb totes les actituds, tant lesdesitjables com les rebutjables.

Continuïtat educativa: tota l'activitat de labranca s'ha d'inserir coherentment amb el marcsimbòlic.

Funcional: pràctic, que servisca per a acon-seguir els objectius. En cas contrari és només jugar.

Obert a l'entorn: ha de fomentar la relació delxiquet amb el seu entorn natural, buscant el seucompromís en aquelles facetes que li permet elseu desenvolupament.


castors

33

Motivador: o siga, atractiu, divertit, dinàmic.I això moltes vegades depén de nosaltres. Siel castor s'avorreix, no comptarem amb laseua voluntat per a aprendre..

Participatiu: el marc simbòlic ha de crear unclima de llibertat i respecte mutu, on el xiquet sesenta escoltat i recolzat per a participar en lesdecisions de la unitat. Imaginatiu: ha de suposar un món ple de

fantasies però sense perdre la seua connexió

amb la realitat. Ha de fomentar la imaginació,la creativitat i l'expressió de vivències. Volemcastors "desestructurats" i per a això calampliar-los el seu món de jocs.

Flexible: ha de donar cabuda a quasi qualse-vol activitat, a qualsevol presa, encara que apriori no estiga relacionada amb el marc simbò-lic. Sempre es pot fer algun tipus d'enllaç.

44..11..11.. Tipus de marcs simbòlics en la colònia

Marc simbòlic estable o de branca

Totes les branques tenen un marc simbòlic fixeque no canvia en el temps i que respon als com-ponents de la societat: valors, normes, models opersonatges, relacions i maneres d'organitzaciósocial i simbologia (ritus, costums i símbols). En elcas de la colònia, estem parlant de El riu dels cas-tors, de Fernando Martínez Gil.

És una obra global en la qual estan represen-tades gran quantitat d'actituds humanes a travésde personatges del món animal i vegetal.

Cada personatge és un prototip humà ambels seus comportaments, problemes i virtuts.

També hi ha símbols col·lectius: la colònia decastors, les distintes espècies animals, els humansde la ciutat...

I un símbol que aglutina a tots: el riu del bosc,el Gran Germà.

D'aquesta manera, aquesta història es va con-siderar adequada perquè representava la com-plexitat d'una societat, i quins papers podemadoptar enfront de les situacions que ens potdeparar viure en ella.

Com compleix amb les característiques que hade tindre un marc pedagògic perquè siga edu-catiu, qualsevol projecte que preparen els cas-tors pot adaptar-se a aquest món de fantasia.


cast

ors

La història mostra al xiquet una actitudenfront de la injustícia paral·lela a l'actitudescolta: Moi, el castor protagonista, va a larecerca del mal que afligeix el seu amic el riuper a salvar-lo i que va a contracorrent de laindiferència de la majoria d'animals del bosc.

Moi comença la seua aventura amb lesbenediccions i consells de la seua colònia -elgrup de suport, on tots cooperen-, i en el seucamí trobarà a uns pocs animals que l'ajudaran,

com Ras (valor de l'amistat), i altres que el ridi-culitzaran (contravalors). Amb aquest castor, elxiquet comprendrà el valor d'estimar la naturai de canviar i millorar el propi entorn, senseimportar que els altres no opinen com tu.

Cal aclarir que la lectura d'aquest llibre ésper a xiquets més majors, per la qual cosa es fanecessària una adaptació per part dels educa-dors.

En la Llei de la Colònia estan definides lesquatre relacions, que inclouen els Principis fona-mentals de l'Escoltisme:

El castor s'esforça a ser:- Hàbil (Relació amb el món)- Treballador i Endreçat (Relació amb u

mateix)

- Amic de la natura i de tots (Relació ambels altres)

- Amic de Jesús (Relació amb la transcen-dència)

44..22.. Llei i promesa

A tindre en compte per l’educador: S'ha d'enriquir cada presa elegida per la colònia, tenint en compte les possibilitats que ofe-

reix el marc simbòlic de la mateixa. Per exemple, si el tema elegit és el mar, podem buscar unapel·lícula relacionada per a fer un vídeo-fòrum, proposar a la colònia una eixida a la platja,etc. Fer present el marc simbòlic del riu en el funcionament general de la colònia: visquem com a

castors, immersos en la fantasia de la presa, els caus, els animals del bosc, etc.

Marc simbòlic de cada projecte

Totes les preses elegides pels castors tenen unmarc simbòlic adaptat a les característiquesdel projecte i al seu nivell evolutiu.

Aquests marcs reflecteixen també els compo-nents de la societat.

44..22..11.. Llei de la colònia


castors

35

El moment que un castor faça la promesa és elmateix en què ell decidisca que té clar que liagrada ser castor, que li agrada jugar amb laresta de castors i que, a més de jugar, li agrada-ria participar d'aquests jocs, donant més idees iportant una progressió en el quadre, ajudant apreparar-los per als altres i quan el castor sigaconscient que, mentres juga, està aprenent.

El moment concret és diferent per a cada cas-tor, hi ha qui està més madur, les idees se li amun-tonen en el cap i l'única cosa que vol és compar-

tir-les i jugar, i hi ha qui està un poc més passiu ono acaba d'assabentar-se de què està fent allíamb una camisa taronja. En el moment en què elcastor està integrat, sap de què va tot això delscastors i té ganes de jugar, si no ho ha proposatse li pot suggerir que ho faça, encara que, perregla general, tots volen fer la promesa i el quecal fer és frenar-los un poc i fer-los reflexionar.

No convé que demorem massa el que faça lapromesa, ja que fins que no la fa, la seua pro-gressió no comença, és un dent de llet.

44..22..22.. Promesa del castor

Quan la fan?

La promesa és una cerimònia important, per aaixò hem de reunir-nos tant amb els qui la van afer com amb la resta. L'ideal és que siga el propicastor qui sol·licite fer la promesa i passar de"dent de llet" a ser un castor en tota regla. Ladiferència fonamental és que a partir d'aquestmoment, el castor pot començar la seua progres-sió personal, passant replecs i dentellades.

En la reunió prèvia amb els castors que volenfer la promesa, se li pregunta per què vol fer-la,en què creu que ha canviat de quan va entrar enla colònia a ara, en quines coses ha millorat i si

realment vol comprometre's a ser castor i a pro-gressar amb la resta de castors, a ser un exempleper a les dents de llet i ser un bon escolta.

A la resta se'ls comenta que hi ha castors quevan a donar un pas important, que és una cerimò-nia seriosa i que no podem fer favades.

El fet que siga una cerimònia important tam-poc ha d'angoixar al xiquet fins al punt que novulga demanar la promesa. Se'ls planteja que tin-dre la promesa, és la forma d'explicar a la restaque estan disposats a jugar i a aprendre com acastors.

Com la fan?


cast

ors

44..33.. Educació per l'acció

Aquest mode de contemplar l'educació dónatotal protagonisme al xiquet, ja que és ell quipren les regnes del seu procés d'aprenentatgea través de l'exploració. El castor, a través deljoc, mira, manipula, construeix, llig, escolta,actua i, amb tot això, coneix i aprén.

L'educació per l'acció es concreta, tal comproposa la FEV, en el mètode projectes: a tra-vés de la realització de la presa, el castor cons-trueix el seu coneixement, ja que en aquest pro-cés posa en pràctica i millora les seues habili-tats, actituds i capacitats, acompanyat sempreper l'educador. Ara bé, és necessari que cadaactivitat vaja seguida d'una reflexió perquè elcastor puga interioritzar el que va aprenent idescobrisca els valors de la llei mitjançant lesaccions que decideix portar a terme.

Si utilitzem l'educació per l'acció amb elsnostres castors, estarem adaptant de la millor

manera possible la nostra tasca educadora ales característiques evolutives pròpies de l'edat- el castor és pura acció!-, i això suposa moltesmés possibilitats d'èxit en la consecució delsobjectius educatius que ens hàgem plantejat.

Però atenció, el terme educació per l'accióens pot confondre: és impossible determinar larelació exacta entre una activitat i un objectiueducatiu. Tot educador voldria trobar l'activitatque correspon directament a un determinatobjectiu educatiu. Però la veritat és que cadaxiquet experimentarà cada activitat a la seuamanera i l'impacte educatiu resultant variaràd'individu a individu.

Per això, sempre haurem de tindre en comp-te les característiques úniques de cada castorper a analitzar i observar de quin mode unaactivitat en concret l'ajudarà a evolucionar iaprendre.


castors

37

44..44.. Vida en xicotets grupsDins de la colònia de castors ens dividirem

en caus, que són equips més xicotets.

Per què utilitzarem els xicotets grups?

- Personalització: per al major coneixementdels xiquets (punts forts i dèbils, gustos, proble-mes…). Per això, es recomana un educador percada cau i equips de 6 a 8 persones.

- Per a passar-ho bé: la vida en xicotet grupes relaciona amb la colla, que és el primer llocde socialització dels xiquets que volen seradults. En la colla, es diverteixen, juguen, posenregles als jocs, aprenen a valorar-se… Ésimportant la relació afectiva en qualsevol tipusde grup; si no hi ha sintonia, la cosa no funcio-narà.

- Tots podem aprendre: en un grup gran ésdifícil trobar tasques per a tots, i és fàcil quealguns no realitzen cap. En el xicotet grup ésmés fàcil que tots progressen.

- Tots som útils: en els caus els càrrecs sónrotatius, tots aprenem de tot, evitant l'especia-lització i posant al servei dels altres les meueshabilitats.

- Per a aprendre la democràcia: en el xico-tet grup aprenem a respectar-nos, a complir i afer complir les regles del joc (dialogar, nego-ciar i consensuar) -la democràcia-. El meu vot ila meua participació és important, si falle esnota, i no falle als educadors i a la unitat, emfalle a mi mateix i al meu equip.

- Responsabilitats de l'equip: tots han departicipar en la missió del projecte i fer-se res-ponsables de cadascuna de les tasques que hanelegit.

- Identificació: denota un sentiment de perti-nença. El nom amb què denominen al cau, unlloc on els agrade estar, sol estar relacionatamb elements de la natura.

Per a finalitzar aquest punt, ací tens una interessant reflexió de William Glassser sobre l'apre-nentatge:

Aprenem el...

10% d'allò que llegim20% d'allò que sentim30% d'allò que veiem40% d'allò que veiem i sentim70% d'allò que discutim80% d'allò que fem90% d'allò que ensenyem a una altra persona

"Aprenem el 80% d’allò que fem i el 90% d’allò que ensenyem a una altra persona”

D'aquesta reflexió podem deduir el següent: si vols que els teus castors interioritzen els valors delteu programa de branca, fes que els visquen.


cast

ors

Proposem una formació natural dels xicotetsgrups, en el qual els castors s'uneixen als seuscompanys més afins formant equips amb certaflexibilitat oberts a modificacions en la seuaformació, segons els interessos o necessitats quevagen sorgint.

L'important és que els xiquets se senten agust amb els seus companys. Els castors en xico-tet grup aprenen a conviure, redescobrir-se,relacionar-se i progressar mamprenent juntsprojectes comuns i fomentant la cohesió grupal.

El xicotet grup és anual (pot ser revisable sialgun component del xicotet grup o algun edu-cador ho comenta).

Dins del xicotet grup autònom, cada xiquetjuga un paper i té una responsabilitat real que

és necessària per a la vida de l'equip.Depenent de la presa elegida, cada xiquetadopta un rol diferent, imprescindible per albon funcionament del projecte.

En la branca de castors no hi ha un coordina-dor de cau ja que per l'etapa en psicologiaevolutiva en la qual es troben no seria el mésapropiat, perquè no s'encarregaria de coordi-nar sinó de manar i imposar el seu criteri.Encara és prompte per a poder exercir derepresentant.

No hi ha càrrecs estables en els xicotetsgrups, el que es fa és el compromís personal enles preses que elegeixen, es crearà alguncàrrec en el cas que siga necessari.

44..55.. Programes progressius iatraients

Un programa és la declaració prèvia sobreel procés educatiu que segueixen els castorsen l'escoltisme. És un sistema que defineix totesles accions que anem a realitzar i els seusobjectius finals, encara que part que les acti-vitats es desenvolupen amb més o menysespontaneïtat en funció dels interessos i aspi-racions dels xiquets.

Un programa educatiu ha de respondre trespreguntes fonamentals:

- Què fa un castor en l'escoltisme? La respos-ta a aquesta pregunta serien les activitats, queen el nostre cas es troben emmarcades en lespreses.

- Com el fa? Ací parlarem del mètode, comel sistema mitjançant el qual organitzarem lesactivitats que proposem als castors.

- Per què el fa? En aquest cas ens referiremals objectius educatius finals proposats per acada branca, que es defineixen d'acord amb laMissió i els Principis de l'Escoltisme.

Un projecte és progressiu per a un castor si... Suposa un repte continu que pot ser abastable pel xiquet. Contempla totes les àrees de desenvolpament de la persona: física, social, espiritual, afec-

tiva, intel·lectual i del caràcter. Anima constantment el xiquet a seguir amb la seua formació. Part del nivell que té el castor i té en compte les seues carències i necessitats.


castors

39

Un projecte és atraient per a un castor si... Part dels seus centres d'interés (així els resultarà atractiu i voldran participar en ell). Té en compte les influències que el castor rep de l'ambient on viu. Utilitza el joc com la eina pedagògica principal. Compta amb la guia constant de l'educador. És útil: permet viure noves experiències i aprendre coses desconegudes fins ara.

44..66.. Vida en la natura

Per a un castor és molt important la vida al'aire lliure i en la natura, per això hem d'estardins del local el menor temps possible. El fetque siguen xiquets i que en aquesta etapa dela vida pintar o escriure siga per a ells impor-tant no significa que hàgem de convertir açò enun col·legi. No podem asseure'ls a fer tallers oa pintar contínuament.

Per les seues característiques evolutives, elxiquet el que més desitja és jugar, i com méscontacte tinga amb l'aire lliure millor.

Doncs bé, com hem d'utilitzar el seu centred'interés per a la seua educació, hauríem d'uti-

litzar el pati, el camp, la platja, la muntanya, elpoble... i posar tot açò a disposició i com amarc immillorable dels seus jocs, incloent en ellsel treball de valors com l'autonomia, l'austeritati l'espiritualitat, trobant en cadascun d'aquestsllocs el signe visible de Déu.

El fet que siga la branca inferior quant aedat no significa que no puguen fer acampadesde Nadal, d'estiu, de pasqua, de secció, eixidesd'un dia, o rutes de tres dies dins del campa-ment d'estiu. De fet és molt beneficiós per a ellsi són totalment capaços, d'aquesta forma afa-vorim la seua autonomia i responsabilitat.


cast

ors

Un últim apunt: de tots és sabut que elsxiquets tenen piles per a estona i que són incan-sables. Per això, si se'ns cansen en una ruta,alguna cosa no estem fent bé; no es tracta de

caminar per caminar sinó de tindre un objectiuclar, o d'anar posant pistes, o llegint trossosd'una història al llarg del camí, tot dins del marcsimbòlic i del joc.

44..77.. L’educador escolta

Des de l'escoltisme entenem que l'educadorjuga un doble paper:

- Educador com a model Nosaltres podem elegir totes les eines per a

educar en valors que proposa la metodologiaescolta, a excepció del model de l'educadorescolta, ja que ens agrade o no, en el momenten què som educadors som models, i més enedats tan primerenques, on els castors ens pre-

nen com una referència. Per això és molt impor-tant mantindre sempre una conducta coherentamb allò que els estem demanant als nostresxiquets.

- Educador com a suport i acompanyantL'educador, a més, és un acompanyant de

l'educació i la progressió de cada castor: had'anar enriquint i recolzant la seua progressió.


castors

41

Ens agradaria destacar, a més, que l'educador de castors deu:

Col·laborar sense ser paternalista ni protector. Ensenyar a acceptar els entropessons sense dramatitzar els errors. Animar els esforços per a la consecució de metes. Practicar la recerca de solucions amb atenció a la diversitat i no l'entrega de respostes estandarditzades i úniques. Desenvolupar l'esperit crític. Possibilitar un espai on tot el món puga expressar les seues emocions i desenvolupar totes les seues capacitats. A mesura que el xiquet evoluciona, l'educador fomentarà cada vegada més la seua autonomia, ensenyant-li a ser independent i a assumir responsabilitats. .


cast

ors

42

55.. MÈTODE PROJEC-TES: LA PRESA


castors

43

El mètode projectes és la metodologia que proposa la FEV per a educar als escoltes en els valorsque defensem.

El mètode projectes pot ser definit com:

Es proposa un tipus d'entitat educativa en la qual:

* Hi ha un ambient proveït d'afecte, atenció i respecte, on tots poden participar.* El xiquet és protagonista, ell fa les coses: educació per l’accció.* S'exploren les necessitats i interessos del xiquet, i a partir d'ells, es promou la iniciativa personal, la solidaritat, la interacció i l'exercici de la llibertat responsable.* Es potencia el plaer de fer qualsevol cosa i aconseguir-la, la qual cosa sosté la motivació.

Quins objectius pretén aconseguir el mètode projectes?

- Provocar nous aprenentatges dins del projecte, que servisquen per a la vida diària.Aquests nous aprenentatges seran en forma de coneixements, habilitats i actituds.- Deixar veure pràctiques socials que incrementen el sentit dels aprenentatges. El projecteha d'aterrar en la realitat pròxima.- Descobrir nous sabers, nous mons en una perspectiva de motivació. Importància del fac-tor cultural.- Desenvolupar la intel·ligència col·lectiva i la cooperació.- Ajudar a cada membre del grup a prendre confiança en si, a reforçar la identitat personal icol·lectiva. Permetre identificar adquisicions i carències en una perspectiva d'autoavaluació i d'a-valuació final.- Desenvolupar l'autonomia i capacitat de fer eleccions i negociar-les.- Formar per a la concepció i conducció de projectes.

55..11.. Què és la presa?

Un conjunt d'experiències que involucren els educands en pro-jectes complexos i del món real per a desenvolupar habilitats iconeixements. L'educador acompanya i orienta els educands encadascuna de les fases del mètode: motivar, proposar, elegir,organitzar, realitzar, celebrar i avaluar. A través de l'acompan-yament i guia es pretén que els educands aconseguisquen el nom-bre més gran d'aprenentatges possibles durant el projecte, sentestos cada vegada més autònoms en la seua gestió.

(Institut tecnològic d'Estudis Superiors de Monterrey).


cast

ors

A continuació presentarem les fases del mètode projectes junt a la manera d'organitzar-se i par-ticipar i els aspectes que es potencien en cadascuna d'elles:

55..22.. Fases de la presa

55..22..11.. Idear i proposarÉs la primera fase del projecte en què els castors són els protagonistes.

Cada cau haurà d'elegir un tema per a la presa i preparar la seua presentació.

El paper de l'educador en aquesta fase consisteix a comprovar, de tant en tant, que tots par-ticipen, són escoltats, que ningú imposa la seua opinió, que argumenten les seues propostes, etc.La intervenció només serà en cas necessari. Hi ha algunes tècniques interessants que podem pro-posar als caus perquè tots donen idees: pluja d'idees, philip 66.

Abans de començar una presa existix un treball previ dels educadors: motivar.És una fase prèvia al projecte la finalitat de la qual és:

- Educar en els centres d'interés dels castors, donant a conéixer noves realitats i, amb això, noves motivacions que s'acosten als valors escoltes.

- Fomentar la seua creativitat.- Ajudar-los a descobrir temes o aspectes nous.Pot fer-se a través d'una ambientació general amb infinitat d'objectes que no tinguen relació

temàtica entre si; amb un joc amb fotos de diferents temes; amb una visita a un museu o exposicióatípica, etc.


castors

45

55..22..22.. ElegirÉs la segona fase i es realitza amb tota la conseja en assemblea.

Ha arribat l'hora de fer les presentacions de la idea de cada cau.

El paper de l'educador és fomentar el diàleg, que tots expressen la seua opinió i l'argumen-ten però que també tots siguen escoltats. L'ideal és arribar a una presa consensuada.

55..22..33.. Organitzar-se

Treball per caus: una vegada decidida la presa, es reuneixen per a concretar la seua mis-sió i els compromisos personals amb les responsabilitats de cada membre.

A continuació, una vegada formalitzats els compromisos, es redacta la carta de la presa deixant-la a la vista en el racó de la colònia.

L'educador ha de seguir amb la seua presència intermitent, intervenint només quan ho conside-re necessari per tal d'animar, conciliar, centrar, etc.

Enriquiment: és responsabilitat del kraal. Una vegada elegida la presa i perfilades les den-tellades, el kraal ha d'analitzar la progressió personal de cada castor i els objectius del PEB.Així es té clar i consensuat, d'una banda, quin aspecte cal treballar amb cada xiquet i com acon-seguir que els castors el tinguen present a l'hora de decidir el seu compromís personal, i per unaltre, quins aspectes necessita millorar la colònia com a grup i com es pot treballar en el marcde la presa elegida.


cast

ors

55..22..44.. Realitzar

Es realitzen les dentellades i es desenvolupa el compromís grupal que ha adquirit cada caucom a equip.

El paper de l'educador és acompanyar a cada castor en la realització del seu compromís iparticipant en les activitats com un més. Cap a la meitat d'aquesta fase, el kraal ha de revisaramb cada castor el compromís personal perquè aquest analitze com el porta, vore si hi ha pro-blemes de temps o de capacitats, tant de més com de menys.

55..22..55.. Celebrar

Toda la unitat celebra l'èxit de la presa. És important l'ambient de celebració; en aquestmoment s'haurien de posar en comú els sentiments i emocions viscuts al llarg del projecte.

El paper de l'educador ha de ser, per això, el de facilitador de moments per a reflexio-nar sobretot allò que s'ha experimentat, a ser possible a la llum de textos espirituals: Paraulade Déu, contes, pensaments…

55..22..66.. Avaluar

L'autoavaluació dels quaderns de progressió personal i dels compromisos personals es fa enel cau. És preferible fer-la abans de l'avaluació general per a poder aportar a l'assemblea elque es considere útil per al creixement comunitari.

La conseja en assemblea discuteix i avalua temes que ens impliquen a tots: un cau que no ha com-plit amb el seu treball, un castor que impedeix el bon funcionament amb la seua actitud, una felicita-ció que es vol fer pública, etc.

El paper de l'educador ha de mantindre el seu paper d'acompanyant, vetlant perquè tots opi-nen i siguen escoltats, demostrant amb el seu exemple que dels errors s'ha d'aprendre. Es tracta d'a-nalitzar el que realitza i detectar els èxits i els errors, tant en les activitats com en el compliment dela carta de la presa.


castors

47

A continuació presentarem un quadre on queden reflectides les fases del projecte. A la dreta apa-reix el que es treballa i potència en cada fase i a l'esquerra qui el fa.En totes elles el castor és el protagonista.

CAUS

COLÒNIA

CASTOR, CAUS ICOLÒNIA

COLÒNIA

PROPOSAR

ELEGIR

ORGANITZAR-SE

REALITZAR

CELEBRAR

AVALUAR

CAUS

CONSEJA

CreativitatExpandir els seus horitzonts

Descobrir nove cosesParticipació

Presa de decisionsCentres d'interèsTreball en equip

Diàleg

Diàleg Acceptació d'opi-

nionsPresa de decisions

Compromís

Organitzar-seRepartir tasques

Practicar el què? com?quan? qui?

Adquirir noves aptitudsPosar el que un sap al ser-

vei dels altresConéixer-se

Superar les divisionsCelebració

Passar una bona esto-na amb els amics

Observar el que hemfet

Reflexionar sobre lopositiu i negatiu

Descobrircom progressar


cast

ors

RECORDEM...

El CAU és el xicotet equip dels castors. La COLÒNIA és el conjunt de tots els castors. La CONSEJA està formada per tota la colònia i pels seus educadors. La PRESA és el projecte de la colònia. En la fase d'ORGANITZAR-SE no hi ha la figura del coordinador (ni per tant un consell de coordinadors). Açò és degut a les característiques evolutives dels castors: generalment, enca-ra no són capaços de fer de representants d'altres, i estenen a expressar la seua pròpia opi-nió abans que la del cau al qual representen.


castors

49

55..33.. Repensar las fases del projecte en la colònia

Motivar

Aquesta fase prèvia correspon als educadors. L'objectiu no és tant de generar enells idees de projectes -per l'edat tenen moltes-, sinó expandir els seus horitzós i des-cobrir-los coses noves. Exemples per a motivar: passada de diapositives, sala multi-sensorial, circuit de jocs, visita a un museu…

Proposar

Els castors proposen idees per a la seua presa a través dels caus. Poden fer-ho demúltiples formes: amb mural, teatre, un joc, etc.

Al principi el educador haurà de coordinar aquest treball; amb el temps, els cas-tors són capaços de preparar les seues propostes en casa, si la divisió del treball ésclara.

ElegirQualsevol elecció és vàlida si és a través del consens, el qual ja és possible en

aquestes edats.L'educador modera l'elecció, no la dirigeix.

OrganitzarÉs fonamental el funcionament en equips (caus) i l'adequada distribució del treball

perquè aprenguen a ser autònoms.Se'ls ha d'ensenyar a repartir- se el treball.No s'ha eternitzar aquesta fase perquè els xiquets perden motivació.

Realitzar

L'educador haurà d'ordenar les activitats i jocs per a assegurar-se que tots les rea-litzen. La presentació i coordinació de cadascú corre a càrrec del castor o castors quel'han preparat (són perfectament capaços de presentar i coordinar si se'ls ensenya).

CelebrarHi ha moltes formes de celebrar que hem acabat el projecte. Per a no caure en la

repetició, els educadors han d'ensenyar als seus xiquets exemples d'aquesta varietat.Els xiquets segueixen sent els protagonistes: ells elegeixen el tipus de celebració i laporten a terme amb el nostre ajut.

AvaluarIgual que en la celebració, hi ha moltes formes d'avaluar. Ensenyem-los aquesta

varietat i deixem que a poc a poc porten les regnes de l'avaluació.Són capaços d'autoautoavaluar-se i fer crítiques constructives, si els ho expliquem.

No els infravalorem.

Sabent ja que aquest mètode educatiu és hui en dia una eina vàlida i valuosa, per què moltes vega-des no arriba a bon port? Per què ens estanquem en alguna fase i després correm estressats per aacabar la presa? Qui ha de portar les regnes del projecte, l'educador o els castors?

Amb el següent quadre intentarem respondre a aquestes i a altres preguntes:


cast

ors

- Quina fase ha de dirigir l’educador? Motivar- Quant ha de durar una presa? Al principi, mai més de dos mesos. Quan ja han aprés la dinà-mica del Mètode Projectes, és possible allargar-la.- Quant ha de durar cada fase? Motivar, proposar i elegir no han de durar més de tres reu-nions en total. La durabilitat de les altres fases dependrà de la maduració de la colònia.

L'educador ha de ser un guia, un estimuladord'experiències i no un agent directiu o un simpleobservador.

Amb els nostres castors, igual que amb lesaltres branques, hem de tindre present elsegüent:

- La implicació i el nivell de responsabilitatpresos pels educadors en el procés de cadaprojecte i de cada activitat ha de disminuir gra-dualment conforme els castors vagen adquirintmés habilitats i experiència, i així assumir mésresponsabilitats.

A poc a poc, els castors passen d'organitzar

activitats determinades a responsabilitzar-sede tot el projecte.

- Com més s'involucren els castors en l'elec-ció, preparació i organització d'una activitat,major i més intensa va a ser la seua experièn-cia i més ric serà el seu contingut educatiu.

- L'educador, com a facilitador d'experièn-cies, ha de procurar alguna que tinga relacióamb el descobriment d'una realitat social des-favorida. Açò es planteja per a treballar lasolidaritat i acció social de forma progressiva, ique no arriben a la unitat d'exploradors, perexemple, sense conéixer res de la realitat socialdel seu entorn.

55..44.. Joc democràticEl joc democràtic o institucional és una cosa

molt característica dins de la pedagogia delprojecte.

Per què el joc democràtic? Perquè, per a laFEV, l'educador és un guia o acompanyant, i elseducands són els protagonistes del seu propiaprenentatge.

Una forma eficaç de permetre aquests dosrols és el joc democràtic: a través d'ell els cas-tors potencien la seua autonomia i la seuacapacitat de coordinació i cooperació, mentresl'educador queda "més lliure" per a exercird'observador actiu i enriquir quan el considerenecessari.

Exemples de joc democràtic:

? Xicotet grup (cau): actua a l'hora deproposar un projecte, de realitzar una part delmateix, etc. Amb la supervisió d'un educador, elcau també s'encarrega de coordinar i que escomplisca el que es decideix en l'assemblea. Ésl'òrgan "executiu". Porta a terme la programa-ció final i supervisa la realització del projecte.

? Conseja en assemblea (educadors de labranca i tota la colònia): és l'òrgan "legislatiu" i


castors

51

"judicial" que es reuneix quan cal prendre unadecisió que concerneix a tots, per a arribar alconsens d'un nou projecte, per a celebrar, per aavaluar,…

- Conseja nocturna: en l'obra El riu dels cas-tors, tota la colònia es reuneix de nit per a cele-brar algun esdeveniment important. Sempre

que siga possible, podem fer les cerimònies -promeses, consecució d'insígnies, arribada a l'e-tapa de servei- amb els nostres castors a laposta del sol, en un bosc i prop d'un riu (unafont també serviria, a falta d'alguna cosamillor...). La Conseja Nocturna està igualmentformada pels educadors de la branca i tota lacolònia.


cast

ors

66.. PROGRESSIÓPERSONAL


castors

53

66..22.. Característiques de la progressió personal

La progressió es desenvolupa en relació a unmodel de persona:

El desenvolupament del castor no es dóna enqualsevol direcció, sinó que està guiat per un

model de persona que reflexa els valors plas-mats en la llei escolta.

El model de persona que proposem respon auns valors i a una visió integral de la personaen què es té en compte la relació amb u mateix,

66..11.. Introducció a la progressió personal

La branca de castors és una etapa més dinsde la vida escolta del xiquet, dins del seu apre-nentatge en l'escoltisme. Per això, encara quel'edat dels castors condicione, com en la restade branques, la forma d'aplicar els Principis del'Escoltisme, són els mateixos per a totes lesedats.

En l'escoltisme, un dels pilars fonamentals ésla progressió personal de cada xiquet dins dela vida d'experiències compartides del grup enel qual està immers.

En la colònia, la progressió es realitza a tra-vés de les mateixes àrees de desenvolupamentque en la resta de branques, amb la diferènciaque ací cobra una especial importància unmètode basat en la imatge visual, és a dir, lasimbologia.

Des de l'escoltisme marcarem un estil quesorgeix d'una vivència interna, d'una celebraciócontínua de diferents experiències i del nostrecompromís, ple de símbols i signes que l'expres-sen i identifiquen.

Progressió personalÉs l'avanç de cada castor dins del marc simbòlic del riu, en el qual passen per diversos replecsi, a través del qual, van progressant i madurant.


cast

ors

amb els altres, amb el món i amb la transcen-dència.

Hi ha tres elements fonamentals que busca-rem desenvolupar a través de la progressiópersonal:

- La llibertat. És a dir, aprendre a elegir, aoptar, i per a açò, aprendre a discernir. Queaquest camí de progressió ajude a cadascú aser cada vegada més lliure.

- La veritat. Aprendre a actuar basant-nosen allò essencial: ser autèntic, ser u mateix.Aprendre a ser més i no a tindre més, ser per-sona en la qual els altres poden confiar.

- L'amor. Els coneixements, habilitats, tècni-ques, tenen valor quan es posen al servei delsaltres. L'amor s'expressa en l'entrega, en el ser-vei, en la vida comunitària, en la solidaritat, enxicotetes actituds quotidianes.

* Progressió personal: És personal perquè part de la realitat de cadascú, de comcadascú dels nostres xiquets percep la realitat que l'envolta segons els ambientsque han influït en la seua vida.

Cadascú d'ells es planteja progressar tenint en compte les seues debilitats ipotencialitats de forma que els seus compromisos siguen desafiaments, reptes quevulguen superar tenint en compte les capacitats de cadascú perquè no arriben aimpossibilitar el seu propi desenvolupament.

* Progressió comunitària: El desenvolupament de la persona s'emmarca dins dela societat, no és possible aconseguir la progressió de manera individual.El castor creix i progressa en la mesura que interacciona amb la resta de perso-nes que l'envolta. Aquesta interacció permet aprenentatges recíprocs dins de lacomunitat de persones a la qual pertany. La nostra proposta potència la vida enel xicotet grup; és des d'aquest espai on el castor realitza els seus compromisos iavalua la seua progressió.

66..33.. Fases de la progressió personal

Es proposa una estructura en tres etapes,considerant que és un procés d'aprenentatgecontinuat:

1. Etapa d’acollida: aprendre i entendre pera realitzar un compromís.

2. Etapa de desenvolupament: aprofundir enels aprenentatges de manera voluntària i cons-cient després del compromís.

3. Etapa de servei: posar al servei delsaltres els nous aprenentatges.


castors

55

Aquest és el moment en què el castor comen-ça a participar en la unitat amb la resta decompanys. És important que el xiquet nou s'inte-gre a poc a poc en el seu funcionament vivint

totes les seues experiències amb una actitudd'aprenentatge, acompanyat per la resta de lacolònia i dels seus educadors.

Etapa d’acollida

Proposem una duració aproximada de dosmesos, temps adequat per a tindre l'expe-riència de participar en un projecte (presa) idel coneixement del funcionament de la uni-tat i de la resta de companys.

És recomanable no demorar el temps en larealització del seu compromís per a evitarque el castor continue jugant amb la resta decompanys sense ser realment conscient d'allòque està fent.

Duració

El castor, des de les primeres reunions, hade participar activament en les propostes dela colònia. D'aquesta manera s'involucra iestà més atent a tot el que succeeix.

Generalment, tots els castors, en començarla ronda, seran dents de llet, que és com s'a-nomena als qui estan en l'etapa d'acollida.Açò és així pel fet que és l'única branca ambun sol any de progressió.

Per tant, no comptarem amb castors mésveterans que ens puguen ajudar en la inte-

gració dels nous.L'únic cas en què es pot donar aquesta cir-

cumstància, serà quan, començada ja laronda, es presenta un xiquet nou.

Durant les primeres reunions, es fan jocsper a explicar el funcionament d'una colònia,què són els castors, el seu lema, com es distri-bueixen per caus, què és una presa, per quèens anomenem dents de llet, com i quanpodem sol·licitar la promesa, etc.

Metodologia

El principal paper que exerceix l'educa-dor en la branca de castors és el d'animar imotivar el desig de conéixer el funcionamentde la colònia i les ganes de comprometre'samb ella.

Per a això, és fonamental saber adaptar itrasmetre la llei escolta.

Algunes idees de com treballar la LleiEscolta:

- Per a conéixer-la: el joc, el conte, larepetició, tindre-la a la vista (per mitjà d'unpanell o semblant), avaluació del projecte, enqualsevol activitat o espai quotidià, model del'educador i de la resta de companys i elmarc simbòlic,…)

- Per a viure-la: la convivència, el marcsimbòlic, espais socials, espais d'intercanviamb altres escoltes,…

Paper de l’educador

En finalitzar aquesta etapa el castorconeix i viu:

- El funcionament de la colònia (la propos-ta de joc, les normes, els equips,…).

- Els seus companys i educadors.- La Llei Escolta adaptada a la seua edat.

Finalitat


cast

ors

En aquesta etapa el castor part d'un com-promís previ en el qual ha manifestat la seuaintenció de seguir jugant amb la resta de la

colònia i complir les normes de convivència ques'hagen consensuat entre tots.

Etapa de desenvolupament

Proposem una duració aproximada de huitmesos per a portar a terme aquesta etapa.Hem d'intentar que la majoria de la colònia

haja acabat la seua etapa de desenvolupa-ment abans del campament d'estiu.

Duració

El castor pren un paper actiu en les presesi és responsable de portar a terme el seucompromís individual dins de el seu cau i dela unitat a què pertany.

És important que se senta protagonista; elseu sentiment d'utilitat és fonamental en el seuaprenentatge individual i col·lectiu, i tambéen el sosteniment de la seua motivació.

Igual que en totes les branques, els castorstenim 4 relacions a què anomenem replecs.Un replec és una corba que fa el riu en el seucamí cap a la mar. Cada castor ha de pro-gressar avançant pel riu i per tant, passarpels quatre replecs. Aquests replecs estanrepresentats per animals i colors.

Metodologia

El castor progressa individualment i encomunitat d'una manera integral tenint encompte les quatre relacions: amb u mateix,amb els altres, amb el món i amb la transcen-dència.

La nostra intenció és que els castors pro-gressen en el seu creixement personal permitjà d'experiències reals d'aprenentatgesocial i individual.

Buscarem que en finalitzar aquesta etapael castor haja:

- progressat en les quatre relacions- participat en 2 o 3 preses complint els

seus compromisos- interioritzat gran part dels objectius de

la branca- assumit la importància del servei cap a

aquells té prop.

Finalitat


castors

Hi ha quatre replecs importants en aquestriu, on un castor nedant, quan arribe a cadas-

cun d'ells, trobarà a un animal en la vora.

RReepplleeccss ddeell rriiuu ddeellss ccaassttoorrss::

Barú i RasBarú, la formiga treballadora i Ras, el gat endreçat (relació amb u mateix): en aquest

replec del riu el castor trobarà a dos animals que representen les següents qualitats.

Barú: és un personatge viatger, a qui li encanta recórrer el bosc per a conéixer a tots els seushabitants. En la seua motxilla porta sempre el necessari per a observar l'entorn (una brúixola,una lupa, uns prismàtics) i per a estar preparada davant de qualsevol circumstància (una manta,una cantimplora, unes quantes llavors per a menjar...). Li encanta compartir tot el que té i sapamb aquells que es va trobant pel camí. I no li avergonyeix demanar consell si hi ha qualsevolcosa que no entén. Mai es dóna per vençuda; si es compromet amb alguna cosa, no para fins aaconseguir-la. Línies educatives: intel·lectual i del caràcter.

Ras: aquest gat del carrer es va convertir en el millor amic de Barú des que va descobrir queen el bosc es viu molt millor. És un gat afectuós i amable que no tem expressar els seus senti-ments. Com a bon gat, li encanta endreçar-se i mantindre el seu entorn net i ordenat. Gaudeixcorrent, botant i donant cabrioles en l'aire, i sempre té temps per a un bon joc. A l'hora de men-jar, s'esforça per provar altres coses a part del peix, perquè sap que una bona alimentació ésfonamental per a estar fort i sa. Es posa furiós quan veu que algú abusa del més dèbil, peròutilitza sempre el diàleg per a solucionar les coses. Línies educatives: afectiva i física.

Rebrú

Rebrú: és l'ós amic de la natura i de tots (relació amb els altres). Aquestes són les seues qua-litats: respecta a tots els animals del bosc, per molt diferents que siguen a ell; mai incompleixles lleis sagrades del bosc. Línia educativa: convivència. És molt juganer, però accepta les reglesde cada joc i, si cal posar-se a treballar, no tem portar la iniciativa. Línia educativa: coopera-ció i lideratge. Posa el que sap al servei dels altres i ajuda a qualsevol que necessite un parelld'urpes fortes i voluntarioses. Línia educativa: servei.


cast

ors

Salki

Salki: és el teuladí hàbil (relació amb el món). Les seues qualitats són: és un gran coneixedorde la natura i el bosc, mai es perd perquè sap els secrets d'una bona orientació. Línia educati-va: medi ambient. S'interessa molt per tot el que ocorre al seu voltant; per això, en els seus innu-merables vols, ha descobert cultures, gents i animals molt distints a aquells que habiten en elbosc. Línies educatives: informació i mitjans de comunicació. Cultura. Aquest teuladí és molt hàbilamb les seues aletes, i pot construir qualsevol cosa a partir d'elements naturals. Això sí, no liagrada desperdiciar res i utilitza només allò que necessita. Línies educatives: tecnologia, consumi treball.

Gran Germà

Gran Germà, el riu: és la font de tota la vida del bosc, és el gran amic de tots, com Jesús,simbolitzat pel color blanc. És la senzillesa, l'alegria, la fraternitat. (relació amb la transcènden-cia). Les qualitats del riu dels castors són: anima a protegir entre tots el bosc, perquè és el llocsagrat on tots els éssers viuen. Línia educativa: coneixement. És un gran coneixedor de la vidade Jesús i trasmet amb contes i jocs els valors que es desprenen dels seus ensenyaments. Líniaeducativa: comprensió. Defén amb l'exemple la solidaritat, la tolerància, l'amor i el respecte,sense importar-li el que opinen altres animals o els éssers de la gran ciutat. Línia educativa:vivència.

Quan la colònia elegeix una presa i s'orga-nitza el treball a realitzar per caus, arriba elmoment que cada xiquet tria una dentellada.

La dentellada és l'acció que el castor realit-zarà perquè la presa arribe a bon port.

CCoomm ttrreebbaallllaa uunn ccaassttoorr eellss qquuaattrree rreepplleeccss??


castorsExemple:

La colònia ha decidit que la seua nova presaserà "Els científics". El cau de Tània vol encarre-gar-se de buscar una llista d'animals en perilld'extinció per a fer un mural. A la castora li hanexplicat en el col·legi els seriosos perills quecorre el linx, així que, amb l'ajuda del seu edu-cador, es compromet a:

- Buscar en Internet fotos del linx.- Esbrinar en quines zones del país sobreviu

encara aquest animal.- Preguntar-li a la seua mestra què estan

fent els científics per a evitar l'extinció del linx.Ara serà tasca dels seus educadors el que

Tània treballe els quatre replecs amb el seudentellada.

DENTELLADA BARÚ I RAS REBRÚ SALKI GRANGERMÀ

Tània :- Buscar en

Internet fotos dellinx.

- Esbrinar en qui-nes zones delpaís sobreviuencara aquest

animal.- Preguntar-li ala seua mestraquè estan fent

els científics pera evitar l'extinció

del linx.

Superar la ver-gonya de parlaramb la mestra iexplicar-li perquè necessita

aquesta informa-ció.

Ajudar a Albertamb la seua

part del mural,ja que al castorse li dóna molt

malament encaratallar i pintar.

Buscar enInternet.

Confeccionar elmural.

Explicar a lacolònia els perillsque corre el linxi què es pot ferper a protegir-

lo.

Depenent de la maduresa del castor, podràrealitzar una o dos dentellades en cada presa.

És molt important tindre un mural amb la pro-gressió dels castors penjat en un lloc visible perquèpuguen vore i recordar els seus progressos

Cada vegada que un castor aconsegueix aca-bar una dentellada, caldrà deixar-lo reflectit enel mural. Suggerirem dibuixar els anomenats"dents del castor", en referència a la paraula den-tellada.

Es important felicitar-lo davant de la colònia.

La consciència de la progressió és bàsica en elseu desenvolupament com a persona. El castorpren consciència de la seua evolució en les avalua-cions, ja que, gràcies a la taula de progressió; ésconscient dels aspectes treballats en les quatrerelacions. Aquesta anàlisi li permet adonar-se dequins aspectes ha de seguir potenciant, tenint-lospresents en els seus futurs compromisos. El cau, lacolònia i els educadors acompanyen el castor enaquest procés.

L'educador jugaran amb els castors senseperdre de vista el seu paper d'acompanyanti de facilitador d'experiències. Estarà pen-dent de les necessitats individuals de cadaxiquet integrant-les en el xicotet grup.

L'etapa de servei és fonamental en lapedagogia escolta. Els joves experimenten elservei des de la seua entrada en l'escoltismeperquè el servei es convertisca en una mane-ra de viure, en un estil de vida personal.



cast

ors

Suposa l'última etapa de progressió d'uncastor, a la qual accedeix després d'una ceri-

mònia que reconeix els seus progressos en l'eta-pa de desenvolupament.

Etapa de servei

La duració aproximada serà d'un o dosmesos, sent el moment clau el campament

d'estiu.

Duració

El castor posa al servei de la resta decompanys els seus aprenentatges. Participaen les preses de la mateixa manera que l'hafet fins ara, i es compromet a realitzaraccions a nivell individual, dins del xicotetgrup i amb la resta de la unitat.

La diferència amb l'etapa de desenvolu-pament és la seua actitud de servei, sent

conscient de ser un model per a la resta decompanys.

A part de prendre un rol actiu en el pro-jecte, adopten un rol d'acompanyant i demodel per a la resta de castors que es trobenen les etapes d'acollida i de desenvolupa-ment. (Recordem que aquest cas suposaràuna minoria de la colònia)..

Metodologia

L'educador acompanya als castors de ter-cera etapa fent-los conscients del seu papercom a models. Els ajuden a ser bons acom-panyants de la resta de la colònia. I han de

servir de model per als propis xiquets.L'educador ha de facilitar, a més, expe-

riències de servei com a exemples.


Perseguirem educar els joves perquèsiguen agents de canvi social. Doncs bé, elservei no sols és cosa dels companys, tambépodem a treballar aquest valor des de cas-tors.

Aquesta etapa permet posar al serveidels altres els seus aprenentatges d'acord a

uns valors.En finalitzar aquesta etapa buscarem que

el castor conega i visca:- El servei- Ser model de persona- Una aproximació del funcionament de la

següent branca (estol).

Finalitat

Exempeos:Empar és una castora de tercera etapa.

Acabem de començar una presa, "explora-dors". Miquel ha entrat nou fa dos mesos, iEmpar el veu un poc verd per a pensar ideesper a passar dentelladas, a pesar que ha fet lapromesa, així que li proposa preparar junts unjoc d'orientació i pistes per a trobar el pitxerperdut de l'emperador.

Guillerm també és un castor detercera etapa i, a part d'una dentellada per apreparar ell només un joc, s'ha proposat ajudara Juli tots els matins en el campament a buscarla seua roba en la motxilla i a ordenar latenda. Aquesta serà la seua segona dentella-da.


castors

66..44.. Com treballararem la pro-gressió personal?

La progressió personal es desenvolupa através del projecte de branca. Els castorsjuguen i aprenen per mitjà de projectes, peraçò és important que la progressió personal noes deslligue del projecte.

El xiquet realitza la seua progressió perso-nal integrant-la en cadascuna de les fases delmètode projecte. El procés de la progressiópersonal és el següent:

1. COMPROMÍS:Una vegada elegit el projecte (la presa) i

dividides les tasques o missions a cada xicotetgrup, cada xiquet es compromet a realitzar unaacció relacionada amb la missió (dentellada).Els compromisos es prenen en xicotet grup(caus). L'elecció d'aquesta dentellada es dónaen la fase d’organitzar.

2. REVISIÓ:És important que aquests compromisos

siguen revisats durant el desenvolupament de lapresa per a vore la seua evolució i possibleredefinició. A açò se li anomena avaluació con-tínua, i es dóna fonamentalment en la fase derealitzar.

3. AVALUACIÓ:Una vegada arribem a la fase d'avaluar del

mètode projectes, es realitza també una ava-luació individual. Consisteix a revisar cadascu-na de les tasques (dentellades) que s'ha propo-sat cadascun dels castors junt al seu cau.

El castor s'autoavalua: açò té una especialrellevància, ja que és el moment en què elxiquet analitza i valora el seu compromís pre-nent consciència de quins aspectes de la seuapersona ha treballat i quins no tant. A més, unaautoavaluació suposa sempre una oportunitatexcel·lent per a madurar.

El paper de l'educador al costat dels xiquetsde tercera etapa és crucial en aquest moment.


cast

ors

66..55.. Eines per a la progressiópersonal

- Mètode projectes: és el marc que facilitaels aprenentatges dels castors. Els xiquets, quanjuguen sols, s'organitzen i segueixen espontà-niament les mateixes fases que proposa aquestmètode. Utilitzar-les és una qüestió de sentitcomú.

- Quadern personal: la consciència de laseua progressió és un aspecte fonamental i l'úsdel quadern personal facilita enormement açò.

En aquest quadern s'arreplega la propostametodòlogica de cada branca adaptada alllenguatge del xiquet. És personal per a cadacastor, té un format interactiu en el qual ell potanar escrivint, fent-lo cada vegada més seu.

Les finalitats del quadern personal són lessegüents:

- Donar a conéixer la proposta metodòlogi-ca de castors.

- Fer conscient al xiquet dels seus aprenen-tatges.

- Crear un suport en què el castor pugaescriure els seus compromisos i avaluar la seuaevolució.

- Proporcionar una eina de seguiment per al'educador.

Com cadascun dels xiquets escriu el seu com-promís en el quadern, posteriorment podenavaluar:

A. Si han aconseguit el resultat que espe-raven.

B. Quines relacions i objectius han treba-llat a l'hora de portar a terme el seu compro-mís.

- Mural de la presa: eina visual on tota lacolònia plasma el projecte elegit. Aquest mural

està format per xicotets murals per a cadascundels caus, i en ell s'anota la missió i els compro-misos individuals. El mural facilita tindre pre-sents els nostres compromisos, ens serveix per arealitzar les revisions.

- Carta de la presa: la colònia en assembleaplanteja la natura de la nova presa en unadeclaració d'intencions en forma de mural. Lacarta ha de respondre a les següents pregun-tes:

- Com s'anomena la nova presa?- En què ens anem a convertir? Quina histò-

ria anem a viure?- Quins objectius volem aconseguir?- Quant de temps li anem a dedicar?

Tots els xiquets, al costat dels seus educa-dors, signaran la carta per a atorgar-li valide-sa i demostrar un compromís per part de tots.

- Enriquiment de la progressió personal: Elseducadors treballen la progressió personaltenint en compte:

- Els valors prèviament establits en el PEA.- Les conductes plantejades en el PEB.- La presa elegida.- Les necessitats, potencialitats i motivacions

de cada xiquet.

Aquest enriquiment ha de dur-se a terme enles reunions de kraal de branca i, d'una formamenys planificada, cada vegada que l'educa-dor, en el treball directe amb el castor, el con-sidere necessari per a reorientar el seu apre-nentatge.


castors

66..66.. Cerimònies i simbologiaDes de l'escoltisme marcarem un estil que

sorgeix d'una vivència interna, d'una celebraciócontínua de diferents experiències i del nostrecompromís, ple de símbols i signes que l'expres-sen i identifiquen.

Què són els símbols?Els símbols són allò que utilitzarem per a

representar la realitat d'una manera distinta ala qual es presenta. Els símbols són útils quantots els membres de la comunitat que els utilit-zen coneixen el seu significat. Per exemple, elfulard per a un castor (i per a la resta del seuagrupament escolta) significarà la seua perti-nença a l'agrupament.

En l'escoltisme els símbols són valuosos per-què:

- Expressen de manera privilegiada un con-tingut a vegades complex i divers.

- Manifesten el progrés incorporant els sen-timents i vivències que comporta la progressió.

- Recorden els passos donats en el progrés.- Ens lliguen a un grup que els comparteix,

interpreta i designa.- Permet que la nostra progressió siga exem-

ple per als altres facilitant la comprensió d'allòque s'ha viscut.

De quins moments parlem?Aquests moments marquen la progressió per-

sonal, i és important que es constaten tant anivell personal com a nivell comunitari.

Podem destacar:

- Incorporació de nous membres a l'agrupa-ment- Constitució de la branca- Promesa- Elecció d'una acció determinada a desen-volupar- Conclusió de la mateixa, després de refle-xionar sobre el seu desenrotllament- Transició d'una etapa a una altra- Pas a una altra branca

Quin caràcter han de tindre?- Protagonisme del castor- Consciència de la seua evolució personal- Trobada comuna- Facilitar la consolidació del grup- Desenvolupament de la capacitat d'elecció i compromís- Serietat i alegria- Reflexió i sentit de la celebració

Com s'ha de celebrar?La celebració pot basar-se en l'austeritat, el

joc, l'alegria, la senzillesa, el sentit comunitari,etc.

Qualsevol que siga el ritual que s'empre pera marcar aquesta fita ha de reunir almenys trescondicions:

- Individualitat: precisa d'una acció lliure del castor que només ell pot realitzar i que ha d'assumir íntegrament.- Explicitació: manifestació externa.- Simbolisme: és el marc simbòlic en el qual l'ésser humà situa els afectes lligats a l'acció.

ETAPES ETAPA D'ACOLLIDAETAPA DE

DESENVOLUPA-MENT

ETAPA DE SERVEI ALTRES

MOMENTS ACELEBRAR

- Benvinguda-Adhesió al grup

- Compromís(Promesa)

- Progressió: dente-llades aconseguides,preses finalitzades

- Servei: dentella-des aconseguides

- Moments de transi-ció d’etapa

- Pas a l’estol- Incorporació d’un

nou castor- Moments a desta-

car


cast

ors

A continuació, parlarem de dues cerimònies molt importants per a un castor:

PROMESA

La colònia, junt amb els seus educadors, forma un cercle o una ferradura. Els educadors cri-den: "castors!". I la colònia contesta "compartir!". A continuació, es pot resar l'oració del castor.Durant la cerimònia, al castor que ha demanat fer la promesa se li pot preguntar qualsevol cosasobre el marc simbòlic, (les qualitats d'algun animal) o sobre la Llei de la Colònia. Després, men-tres agafa el fulard amb la mà esquerra i saluda per primera vegada com un castor amb ladreta, repeteix el text de la promesa. Els educadors li donen l'enhorabona saludant-lo i esdonen la salutació del castor entre ells, xocant les cues (un estén les palmes cap amunt i xocaamb l'altre que les té cap avall).

Després de la cerimònia es fa una festa de celebració, com un berenar o semblant.

Text de la promesa"Davant de Jesús i de tota la colònia em compromet a seguir sent un bon castor i participar

amb il·lusió en les preses que construïm, complint la Llei de la Colònia."

Oració del castor"Jesús, en aquest dia, et donem gràcies per participar del nostre jocs, fes que la nostra presa

siga útil a tots, per a construir un món que ens agrade, amén".

TRANSICIÓ

Els passos d'etapa a etapa en la progressió personal són necessaris i importants dins de laprogressió individual i comunitària. Els moments de transició són espais simbòlics: significatius,dinàmics i conscients. El protagonisme i la participació dels xiquets són fonamentals.

No hem de passar d'una etapa a una altra sense traçar en el camí una línia que indique enquin moment ha decidit seguir avant. No hem d'acomiadar-nos una setmana i tornar la següenten la següent etapa de progressió. Cal assenyalar una fita en la vida en la colònia del castor.

El comiat de la branca es realitza de manera progressiva perquè el xiquet integre els seusaprenentatges i experiències obrint-se davant de si un nou camí amb un ampli ventall d'oportu-nitats.

Ja en la cerimònia del passe, els educadors poden ambientar-la explicant que tota la colò-nia de castors estem en l'interior del cau.

Ara ha arribat el moment de partir, eixir del riu per a conéixer nous camins i aventures aixíque tots els castors s'acomiaden els uns dels altres, donant-se les cuades de castor. Els seus edu-cadors parlen del seu pas per la colònia i que açò no és el final, sinó el principi d'un muntó d'a-ventures i coses noves per a aprendre i descobrir.

Així que eixen del cau, passant per davall d'un bordó, després del qual les seues dents decastor es transformaran en les orelles del llop. Se'ls pot donar un record del seu pas per la colò-nia.


castors

66..77.. ReconeixementEl fulard és el símbol que representa la per-

tinença a un agrupament. El castor posseeix unafulard en el moment que comença a formarpart d'un agrupament escolta.

El pasafulard és el símbol de la promesa ocompromís de cada xiquet. El castor porta elpasafulard quan realitza la seua promesa.

Les fustes del color de la unitat representenel nivell de progrés en l'etapa de desenvolupa-ment. Cada fusta simbolitza que s'ha complit el

compromís individual (dentellada) dins del xico-tet grup. El castor inclou fustes en el seu cordósegons haja progressat en el projecte (presa).

Les fustes de color morat representen elnivell de progrés en l'etapa de servei. El castorinclou fustes en el seu cordó segons haja pro-gressat en el projecte sense perdre de vista elseu rol en l'etapa de servei.

SI ERES EDUCADOR DE CASTORS...

"En el viatge de la teua vida has d'espentar la teua canoa amb el rem, i no remar comen un vaixell. La diferència està que, en el primer cas, tu mires a l'horitzó i vas sempre avant,mentres que en el segon no pots mirar on vas i has de fiar-te d'altres que regeixen el timó, ambla qual cosa pots xocar contra algun escull abans d'adonar-te.

Molta gent intenta remar en aquesta vida d'aquesta manera. Altres encara prefereixenuna navegació passiva, deixant-se portar pel vent de la sort o pel corrent de la casualitat: ésmés còmode que remar, però és igualment perillós.

Jo preferisc a algú que mire davant de si i sàpia conduir la seua pròpia canoa, és a dir,que s'òbriga ell només el seu propi camí.

Guia per tu mateix la teua pròpia canoa, sense apendre dels altres. Estàs partint des delrierol de la infància per un viatge d'aventura. D'allí passaràs al riu de l'adolescència. Desprésdesembocaràs en l'oceà de l'edat adulta, per a arribar al port que desitges aconseguir.

En el teu camí trobaràs dificultats i perills, bancs de boira i tempestats. Però, sense aven-tures, la vida seria terriblement monòtona. Si saps moure't amb atenció, navegant amb fidelitati amb tenacitat alegre, no tindràs motiu perquè el teu viatge no siga un complet èxit, per xico-tet que fora el rierol del qual vas partir".

Baden Powell, Guida da te la tua canoa.

No subestimes les possibilitats d'un castor. No li entregues el rem quan arribe a l'estol ofins i tot, a la unitat d'exploradors.

Deixa que aprenga a remar ja amb sis anys, deixa que ell siga qui guie la seua pròpiacanoa des del rierol de les seues primeres aventures com a escolta.

El seu viatge serà així molt més ric i estimulant.


cast

ors

1 Resposta de la RAE a la consulta realitzada al maigdel 2007Des d'un punt de vista estrictament lingüístic, els des-doblaments a què vosté fa referència en la seua consul-ta, fruit de l'interés per evitar el sexisme que suposa-dament comportaria l'ús exclusiu de les formes grama-ticalment masculines en els casos de substantius ambflexió de gènere que designen sers animats i, per tant,susceptibles de referir-se a individus d'un o altre sexe,són innecessaris.L'interés a realitzar sistemàticament estos desdoblamentsté el seu origen, en uns casos, en el desconeixement delque gramaticalment es definix com "ús genèric del mas-culí gramatical" i, en altres, en la voluntat declarada perpart de determinats col·lectius socials i polítics de supri-mir este tret inherent al sistema de la llengua com si fórauna conseqüència més de la dominació històrica del barósobre la dona en les societats patriarcals. No obstant, l'úsgenèric del masculí gramatical ha de veure, simplement,amb el principi bàsic de l'economia lingüística, que supo-sa la materialització en l'àmbit comunicatiu de la tendèn-cia general del ser humà a obtindre els seus fins amb elmenor esforç possible.L'ús genèric del masculí gramatical es basa en la seuacondició de terme no marcat en l'oposició binària mas-culí/femení.En lingüística, l'expressió "no marcat" al·ludix al termeque opera quan la distinció en què es basa una oposiciód'este tipus queda inactiva; dit d'una altra manera: quanno és rellevant la distinció, el sistema determina l'úsd'un dels dos termes, que passa a incloure també, enla seua referència, el subconjunt designat pel termemarcat (el femení, en el cas de l'oposició de gènere). Estaés la raó que en els substantius que designen sers ani-mats, el masculí gramatical no sols s'empre per a referir-se als individus de sexe masculí, sinó també per a desig-nar la classe, açò és, a tots els individus de l'espècie,sense distinció de sexes. També s'anul·larà en l'oposicióquan substantius d'este tipus s'empren en plural, podent

incloure en la seua designació a sers de l'un i l'altre sexe.Cabria preguntar-se en quina mesura és incorrecta estarepetició, de totes tots innecessària des del punt de vistalingüístic. Estrictament, només quan l'oposició de sexesés un factor rellevant en el context es requerix la pre-sència explícita d'ambdós gèneres. El desdoblamentindiscriminat conduïx a l'eliminació de la possibilitatde l'ocupació distintiu; este fenomen propiciat per fac-tors sociopolítics, i no del propi sistema lingüístic, es con-sidera inadequat, més que per la seua "incorrecció", perresultar un factor empobridor, d'una banda, i generadord'un llenguatge artificiós, per un altre.Pel que fa a la concordança i a l'exigència d'un article odeterminant davant de cada substantiu resultant del des-doblament, quan es coordinen dos o més noms concretsels referents de la qual són entitats distintes, el normal irecomanable és que cada un d'ells vaja precedit del seupropi determinant.Evidentment, el normal és que els parlants tracten de miti-gar la pesadesa en l'expressió provocada per tals repe-ticions, afany que ha suscitat la creació de solucions arti-ficioses que contravenen, de forma més o menys flagrant,les normes de la gramàtica, com dir el diputat o diputa-da, les i els ciutadans, o l'aplicació de recursos enginyo-sos, com l'ocupació del símbol de l'arrova (@) per a inte-grar en una sola paraula les formes masculina i femeni-na del substantiu: l@s niñ@s. Així mateix, s'han assajat,a vegades, substitucions sistemàtiques com la ciutadaniaen compte dels ciutadans, les persones afectades, encompte dels afectats, l'alumnat en compte dels alumnes,etc.; estos artificis són, en el millor dels casos, inneces-saris, i, en el pitjor, rebuscats i fins a ridículs.A tot açò s'afig la impossibilitat d'aplicar consistent-ment i en tots els contextos possibles estos procedi-ments i tot procediment no consistent, en este cas peranar contra la naturalitat lingüística, està condemnatal fracàs. De fet, estos fenòmens es produïxen exclusiva-ment en l'àmbit del llenguatge polític i administratiu perraons, insistim, de caràcter extralingüístic."

FEV - Col·lecció Rosa dels Vents

Documents

PdJ: Branca Colònia de castors