PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS 2012 D’HAITATGEpisunyer.org/public/files/panel/informe_habitatge_2012_catalunya.pdf · 2,0% 58,4% 35,6% 45,5% 49,5% 27,7% 21,8% 30,7% 7,9%

PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS D’HABITATGE 2

01

2

L’informe que teniu a les mans és un resum dels resultats més importants de la primera edició del Panel de Polítiques Públiques Locals d’Habitatge desenvolupat el 2012. L’objectiu del Panel és recollir, de forma periòdica, aquella informació rellevant, actualitzada i comparable, per al seguiment de les polítiques locals dels ajuntaments de Catalunya de més de 10.000 habitants, exceptuant l’ajuntament de Barcelona. Les dades corresponen a l’any 2011. Les característiques generals de l’estudi i la descripció metodològica del mateix es poden trobar al lloc web: www.pisunyer.org. La realització d’aquesta investigació, impulsada per la Fundació Carles Pi i Sunyer, ha estat possible gràcies a la complicitat de polítics i tècnics dels ajuntaments i d’altres institucions, de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona, que hi ha donat suport tècnic. Des d’aquest moment agraïm la vostra atenció i us convidem a realitzar consultes, aportacions i suggeriments mitjançant les nostres adreces de contacte.

PRESENTACIÓ

1. GESTIÓ I PLANIFICACIÓ

1.1 Grups diana

1.2 Problemàtiques vinculades a l’habitatge

1.3 Conflictivitats vinculades a l’habitatge

1.4 Planificació

1.4.1 Utilització del Pla Local d’Habitatge

1.4.2 Intervenció en altres plans locals

1.5 Informació i estudis

1.6 Pressupost municipal

1.6.1 Reduccions en el pressupost municipal

1.7 Serveis a la ciutadania

1.7.1 Convenis de les oficines/borses d’habitatge amb la Generalitat

2. ACTUACIONS

2.1 Sòl i habitatge protegit

2.1.1 Promocions d’habitatge protegit

2.1.2 Gestió de les promocions d’habitatge protegit

2.1.3 Modificacions en les promocions d’habitatge protegit

2.1.4 Adjudicacions d’habitatge protegit

2.1.5 Adjudicacions d’HPO segons promotor

2.1.6 Adjudicacions d’HPO segons règim

2.1.7 Comercialització d’HPO. Règim de venda

2.1.8 Comercialització d’HPO. Règim de lloguer

2.2 Registre de sol·licitants d’HPO de Catalunya

2.2.1 Gestió d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer

2.2.2 Participació en la gestió d’habitatges de l’AHC

2.3 Ocupació il·legal d’habitatges

2.4 Foment del lloguer assequible

ÍNDEX

2.4.1 Borses de lloguer

2.5 Mediació hipotecària

2.5.1 Problemes d’impagament

2.5.2 Problemes de sobreendeutament

2.6 Foment del manteniment i la rehabilitació

2.7 Habitatges gestionats amb criteris socials

2.7.1 Habitatges destinats a allotjament temporal de ciutadans

2.8 Inspecció i control

3. RECOLZAMENT GOVERNAMENTAL I XARXES

3.1 Ens de referència

3.2 Xarxes i Associacions d’entitats i/o municipis

3.3 Contactes amb actors socials

3.4 Participació ciutadana

4. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ

4.1 Estructura i organització tècnica

4.1.1 Gestió dels departaments tècnics d’habitatge

4.2 Coordinació i canvis en les estructures organitzatives

4.2.1 Canvis significatius en les estructures dedicades a habitatge

4.3 Treballadors

4.3.1 Dedicació dels treballadors del capítol1

4.3.2 Modificacions en les plantilles de personal

4.3.3 Modificacions en les hores de dedicació

5. AVALUACIÓ

ANNEX

ÍNDEX

1. GESTIÓ I PLANIFICACIÓ

L’objectiu de treball prioritari en matèria d’habitatge és la “ampliació del parc dedicat a polítiques socials” ja sigui com a 1r objectiu (34,7% dels ajuntaments) o mencionat entre els 3 primers (58,4%). Destaquen objectius com “informar i assessorar” o “proximitat per realitzar tràmits” que tot i no destacar com a 1r objectiu si ho fan en algun dels 3 més prioritaris (49,9% i 45,5% respectivament).

34,7%

13,9%

11,9%

10,9%

8,9%

7,9%

5,0%

3,0%

2,0%

2,0%

58,4%

35,6%

45,5%

49,5%

27,7%

21,8%

30,7%

7,9%

9,9%

7,9%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Ampliació del parc dedicat a polítiques socials

Fomentar l'oferta de lloguer privat i mobilitzar parc vacant

Garantir proximitat per realitzar tràmits d'habitatge

Informar i assessorar a la ciutadania en relació als recursos d'habitatge

Evitar la pèrdua d'habitatges per temes d’impagament

Reordenar polítiques i serveis segons nou context econòmic

Fomentar manteniment i rehabilitació parc d'habitatges construït

Control situacions anòmales (sobreocupació, etc.)

Incidir en preus del mercat privat

Reactivar econòmicament sector de la construcció

Percentatge d'ajuntaments

Principals objectius de treball en matèria d'habitatge [n=101]

1r Objectiu Entre els 3 primers objectius

PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS D’HABITATGE

Font: Panel de Polítiques Públiques Locals d’Habitatge 2012

1.1 Grups diana

La “ciutadania en general” és el principal col·lectiu destinatari de les polítiques municipals d’habitatge pel 46,5% d’ajuntaments. Més específicament destaquen la “població amb risc d’exclusió social” (28,7%) i els “Joves” (17,8%). Les famílies monoparentals apareixen com l’últim col·lectiu destinatari (1% en segona opció).

1,0%

1,0%

8,9%

5,0%

16,8%

34,7%

28,7%

3,0%

4,0%

17,8%

28,7%

46,5%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50%

Famílies monoparentals

Altres

Gent Gran

Persones immigrades

Joves

Població amb risc d’exclusió social

Ciutadania en general

Percentatges d'ajuntaments segons els principals grups destinataris de les polítiques de foment de l'accés / manteniment d'habitatge [n=101]

Primer en importancia Segon en importància




1.2 Problemàtiques vinculades a l’habitatge

El “pagament dels lloguers”, i “poder seguir garantint un servei d’habitatge municipal per a la ciutadania” són les principals preocupacions dels ajuntaments en temes d’habitatge (62,4% i 59,4% d’alta preocupació respectivament), juntament amb “les persones sense llar”. El barraquisme és la problemàtica amb que genera menys preocupació.

13,9%

16,8%

16,9%

19,8%

25,7%

30,7%

32,7%

38,6%

39,6%

44,6%

45,5%

51,5%

53,5%

53,5%

56,4%

59,4%

59,4%

62,4%

86,1%

83,2%

83,1%

80,2%

74,3%

69,3%

67,3%

61,4%

60,4%

55,4%

54,5%

48,5%

46,5%

46,5%

43,6%

40,6%

40,6%

37,6%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El barraquisme

L’assetjament immobiliari

Altres

La manca de sòl

L’infrahabitatge

La sobreocupació

L’estoc d’habitatges sense vendre

La situació del sector de la construcció i immobiliari

L’emancipació dels joves

Dificultats per a desenvolupar el planejament per a crear HPO

El pagament d'hipoteques

L’habitatge buit

El mal estat dels edificis

La promoció i comercialització d’HPO

El preu de l’habitatge

Les persones sense llar

El manteniment dels serveis d'habitatge del municipi

El pagament de lloguers

Grau de preocupació dels ajuntaments respecte a problemàtiques vinculades a l'habitatge [n=101]

Alta o molt alta preocupació (3,4) Baixa o molt baixa preocupació (1,2)




1.3 Conflictivitats vinculades a l’habitatge

En el 29,7% dels municipis hi han hagut conflictes rellevants en matèria d’habitatge que hagin requerit la intervenció dels ajuntaments. Els “desnonaments” i “l’ocupació d’immobles” són els àmbits on es generen més conflictes (50% i 33,3% respectivament). D’altra banda, la sobre ocupació passa a ser un àmbit de conflictivitat residual (3,3%).

Sí29,7%

No70,3%

Conflictes rellevants* en temàtica d'habitatge que hagin requerit la

intervenció de l'Ajuntament [n=101]

*Entenem per rellevants aquells conflictes que transcendeixin als mitjans de comunicació, o ens els que ha intervingut la justícia

50,0%

33,3%

23,3%

16,7%

13,3%

13,3%

3,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Desnonaments

Ocupació d’immobles

Altres

Barraquisme o assentaments informals

Habitatge protegit

Infrahabitatge

Sobreocupació


Àmbits en els quals s'han produït els conflictes en matèria d'habitatge (possibilitat de més d'una resposta) [n=30]



1.4 Planificació

El 54,5% dels ajuntaments disposen d’un Pla Local d’Habitatge tot i que en algun cas aquest encara no estigui aprovat pel Ple. Dels municipis amb plans aprovats pel ple, la meitat van ser aprovats durant el bienni 2010-2011.

27,1%

22,9%

50%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

Any d'aprovació del Pla Local d'Habitatge (PLH) [n=48]

2005-2007 2008-2009 2010-2011

Sí54,5%

No45,5%

Percentatge d'ajuntaments que disposen d'un Pla Local d'Habitatge (PLH) [n=101]



1.4.1 Utilització del Pla Local d’Habitatge

Un 40% dels municipis que disposen d’un PLH el consulten “forma ocasional”. Un 25,5% el consulta “de forma habitual” (el mateix percentatge dels que “no el consulten”) i un 9% dels ajuntaments el consulten sempre. Els municipis majors de 50.000 habitants utilitzen els PLH amb més freqüència.

40,0%

25,5% 25,5%

9,1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

De forma ocasional De forma habitual No el consultem Sempre

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

Percentatge d'ajuntaments que consulten el Pla Local d'Habitatge per a concretar actuacions [n=55]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab. Catalunya



1.4.2 Intervenció en altres plans locals

Més d’un 60% dels ajuntaments han intervingut en altres plans locals a través de les àrees d’habitatge. Entre aquests, la gran majoria (un 67,2%) ho han fet en els PII. A molta distància, un 36,2% han intervingut en plans de joventut.

Sí61,1%

No38,9%

Percentatge d'ajuntaments que a través de les seves àrees d'habitatge han intervingut en alguna de les fases

(redacció, implementació) dels plans locals [n=95]

67,2%

36,2%

25,9%

25,8%

24,1%

19%

15,5%

10,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

Projectes d’Intervenció Integral en barris (PII)

Plans de joventut

Plans d’inclusió

Pla Actuació Urbanística Municipal (PAUM)

Plans estratègics de ciutat

Memòria social del POUM

Altres

Plans d’igualtat


Percentatge d'ajuntaments segons la intervenció de les àrees

d'habitatge en altres plans locals (possibilitat de més d'una repsosta) [n=58]



1.5 Informació i estudis

Les principals carències informatives són en relació als “desnonaments i persones en risc de perdre el seu habitatge” i a la “demanda d’habitatge assequible”. Destaca l’augment del dèficit d’informació relatiu a “ingressos i ajuts de la població” i “habitatges buits usats” amb uns percentatges acumulats del 46,6% i 44,6% respectivament.



4%

8%

10%

11%

12%

17%

28%

7,9%

13,9%

24,8%

3,0%

16,8%

25,7%

36,6%

36,6%

24,8%

17,8%

31,7%

43,6%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

Rehabilitació privada

Altres

Habitatges sobreocupats

Preus de l’habitatge

Habitatges amb ús turístic

Infrahabitatges

Estat de les edificacions

Habitatges buits usats

Ingressos i ajuts reals de la població

Estocs d’obra nova per vendre

Habitatges destinats a polítiques socials

Demanda d’habitatge assequible

Desnonaments i persones en risc de perdre el seu habitatge

Dèficits del municipi a nivell de dades i informació (aquella necessària però que no té) per a desenvolupar correctament les polítiques d'habitatge [n=100]

Més dificitari entre la 2a i 4a opció més deficitaria


1.6 Pressupost municipal

En el 61,4% dels municipis catalans no hi ha hagut canvis significatius en l’assignació pressupostària del 2011 en comparació amb la de l’any anterior. D’altra banda, en el 34,7% dels municipis hi ha hagut reducció en el pressupost d’habitatge. Els municipis de més de 50.000 habitants són els que més han reduït els pressupostos d’habitatge.

61,4%

34,7%

4,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

No hi ha hagut canvis significatius Hi ha hagut reducció Hi ha hagut augment

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

Canvis en els pressupostos destinats a habitatge l'any 2011 respecte de l'any anterior [n=101]




1.6.1 Reduccions en el pressupost municipal

Dels municipis que han aplicat reduccions pressupostàries en les partides destinades a habitatge, un 38,5% han reduït fins a un 10% en relació amb l’any anterior i un 34,6% entre un 10 i un 20%. En un 15,4% dels ajuntaments la reducció ha estat superior al 50%.

38,5%

34,6%

11,5%

15,4%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

Fins a un 10% Entre un 10 i un 20% Entre un 30 i un 50% Més d'un 50%

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

Percentatge d'ajuntaments segons el grau de reducció pressupostària aplicat el 2011 [n=26]



1.7 Serveis a la ciutadania

El 62,4% dels municipis disposen “d’una oficina o borsa d’habitatge concertada amb la generalitat”, aquest percentatge augmenta fins el 100% en els municipis de més de 50.000 habitants. D’altra banda, un 37,6% canalitzen la informació a través d’una “oficina genèrica d’atenció al ciutadà”. En general, els municipis de més de 100.000 habitants són els que ofereixen majors serveis als ciutadans en temes d’habitatge.

62,4%

37,6%

29,7% 29,7%

18,8%

13,9%10,9%

4,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Oficina/borsa d’habitatge concertada

amb Generalitat

Oficina genèrica d’atenció al ciutadà

(OAC)

Oficina dels serveis socials municipals

Serveis tècnics municipals

Altra estructura municipal especialitzada

amb vocació de finestreta única

Oficina municipal d’informació al

consumidor (OMIC)

Altres Oficina de mediació hipotecària

Mitjans per canalitzar la informació i serveis als ciutadans en matèria d'habitatge (possibilitat de més d'una reposta) [n=101]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents



1.7.1 Convenis de les oficines/borses d’habitatge amb la Generalitat

El 90,5% dels ajuntaments han signat convenis amb la Generalitat per a disposar de “borses de lloguer socials”, seguides de les “oficines d’habitatge” amb un 74,6% d’ajuntaments amb convenis.

90,5%

74,6%

46,0%

20,6%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Borsa de lloguer social

Oficina d’habitatge (ajuts a la rehabilitació, cèdules d’habilitat, etc.)

Borsa Jove d’Habitatge

Altres


Modalitats de convenis de l'oficina/borsa d'habitatge concertada amb la Generalitat (possibilitat de més d'una reposta) [n=63]



2. ACTUACIONS

Les “tramitacions d’ajuts al lloguer”, amb un 26,7% de mencions en primera instància i un 61,4% entre les tres primeres, és l’actuació a la que es dedica més hores i personal. Destaca també “l’atenció al ciutadà” que tot i no sobresortir com a primera més activa, 12,9%, si que ho fa dins de les tres més actives (un 53,5%).

26,7%

13,9%

12,9%

12,9%

12,9%

5%

5%

5%

3%

3%

61,4%

22,8%

34,7%

53,5%

30,7%

15,8%

27,7%

18,8%

21,8%

10,9%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Tramitació ajuts a l'allotjament (al lloguer, d’emergència, RBE, etc.)

Gestió de sòl i urbanisme

Promoció, gestió o adjudicació d’HPO

Atenció al ciutadà

Foment del lloguer i mobilització del parc desocupat

Gestió del parc públic d’habitatges

Actuacions de foment de la rehabilitació

Allotjament de persones amb risc d’exclusió social

Actuacions de control de l’habitabilitat

Funcions d’inspecció i control de la utilització i situació del parc


Actuacións més actives (en dedicació d'hores i personal) desenvolupades pels ajuntaments [n=101]

Primera més activa Entre les 3 més actives



2.1 Sòl i habitatge protegit

El 82% dels ajuntaments afirmen disposar de reserves de sòl urbanitzable delimitat o sòl urbà no consolidat que inclogui reserves de sòl per a habitatge de protecció oficial.

82%

66%

55%

51%

36%

34%

9%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

Sòl urbanitzable delimitat o sòl urbà no consolidat que inclogui reserves de sòl per a habitatge de protecció oficial

Sòl de titularitat municipal qualificat per a la promoció d'habitatge de protecció oficial

Sòls qualificats amb el sistema d'habitatge dotacional

Patrimoni Públic de Sòl i Habitatge constituït

Promocions en curs o acabades sobre sòl dotacional

Solars inclosos en el registre municipal de solars sense edificar

Àrees de tempteig i retracte


Ajuntaments que disposen dels següents recursos relacionats amb la gestió de sòl per habitage protegit [n=100]



2.1.1 Promocions d’habitatge protegit

El 41,6% de municipis de Catalunya disposaven de promocions d’habitatge protegit acabades o en construcció el 2011. A mesura que augmenta la grandària dels municipis augmenta també el percentatge fins a situar-se en el 87,5% en els municipis més grans.

34,8% 35,3%

53,8%

87,5%

41,6%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

Municipis amb promocions d'habitatge protegit, acabades o en construcció, durant el 2011

[n=101]



2.1.2 Gestió de les promocions d’habitatge protegit

El 41,5% dels municipis que han realitzat durant l’any promocions de nous habitatges protegits les han gestionat a través d’una societat municipal. El mateix percentatge d’ajuntaments ho ha fet també a través d’un operador privat.

41,5% 41,5%

36,6%

4,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

l’Ajuntament per mitjà de societat municipal

Concertades amb operador privat l’ACH en sòls cedits l' Ajuntament Directament per l’Ajuntament

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

Diferents modalitats de gestió de les promocions d'habitatge protegit en curs o acabades

durant l'any 2011 (possibilitat de més d'una resposta) [n=41]10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab. Catalunya



2.1.3 Modificacions en les promocions d’habitatge protegit

En les promocions d’habitatge protegit realitzades pel propi Ajuntament s’ha modificat el preu o el règim de tinença. Un 73,7% han rebaixat el preu de venda o lloguer. Paral·lelament el 52,6%, han modificat el règim de tinença inicialment establert.

Sí73,7%No

26,3%

Promocions realitzades pel propi Ajuntament

(sol o a través d'una SM) on s’ha rebaixat el preu de venda o lloguer d’alguna promoció

respecte el màxim [n=19]

Sí 52,6%

No 47,4%

Promocions realitzades pel propi Ajuntament (sol o a través d'una SM) on s’ha canviat el règim de tinença d'alguna promoció previst

inicialment [n=19]



2.1.4 Adjudicacions d’habitatge protegit

El 42% dels municipis varen realitzar durant el 2011 processos d’adjudicacions d’HPO de nova construcció. Per trams de població, els municipis que més processos d’adjudicació realitzaren van ser els de més de 100.000 habitants (87,5%).

Sí42,0%

No58,0%

Ajuntaments que han realitzat proccessos d'adjudicacions d'habitatge protegit de nova

construcció durant el 2011 [n=100]

34,8% 33,3%

61,5%

87,5%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab.

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

Ajuntaments que han realitzat proccessos d'adjudicacions segons trams de població [n=100]



2.1.5 Adjudicacions d’HPO segons promotor

En el 59,5% dels casos on es van produir adjudicacions d’habitatge protegit de nova construcció el promotor va ser l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. En un 42,9% va ser l’Ajuntament (de manera directa o a través d’una societat municipal). Aquesta segona opció és la més utilitzada pels municipis de més de 50.000 habitants.

59,5%

42,9%

23,8%

11,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Agència de l'Habitatge de Catalunya Ajuntament Operadors privats lucratius Operadors privats no lucratius

Processos d'adjudicació d'habitatges, segons promotor (possibilitat de més d'una resposta) [n=42]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents



2.1.6 Adjudicacions d’HPO segons règim

Un 66,7% d’ajuntaments que van realitzar processos d’adjudicació d’habitatge protegit de nova construcció van ser per habitatges en règim de lloguer. Tot i que les adjudicacions en règim de lloguer amb opció de compra van ser minoritàries hi destaquen els municipis de més de 100.000 habitants.

50,0%

66,7%

38,1%

21,4%

7,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Habitatges de lloguer Habitatges de venda de règim general o especial

Habitatges de venda de preu concertat Habitatges de lloguer amb opció de compra

Processos d'adjudicació d'habitatge protegit de nova construcció segons règim [n=42]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents



2.1.7 Comercialització d’HPO. Règim de venda

Un 51% dels municipis creuen que les restriccions en l’accés al finançament per part de les entitats financeres és el principal factor que condiciona la venda d’HPO. En segona instància un 23% dels municipis destaquen la baixa solvència dels ciutadans que hi volen accedir.



51%

23%

14%

9%

2% 1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Les restriccions de finançament per part de les entitats

financeres

La baixa solvència dels demandants

El preu no competitiu respecte el mercat privat

Altres factors La ubicació Les característiques dels habitatges

Percepció dels principals factors que condicionen la comercialització dels habitatges d'HPO en

règim de venda [n=100]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

en

ts

2.1.8 Comercialització d’HPO. Règim de lloguer

Un 34,3% dels municipis perceben que els procediments poc àgils en l’adjudicació dels habitatges de lloguer en condicionen la seva comercialització seguit per la no competitivitat dels preus respecte el mercat privat amb un 32,3%.



34,3%

32,3%

12,1%

9,1%

7,1%

5,1%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

Procediment poc àgil (adjudicacions, renúncies, etc.)

Renda no competitiva respecte el mercat privat

Altres factors Les despeses addicionals imputades a la renda

Les característiques dels habitatges

La ubicació

Percepció dels principals factors que condicionen la comercialització dels habitatges d'HPO en

règim de lloguer [n=99]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

en

ts

2.2 Registre de sol·licitants d’HPO de Catalunya (RSHPOC)

Més d’un 70% dels municipis catalans participen en la gestió del RSHPOC. Entre aquests, la modalitat de gestió clarament majoritària és la d’utilitzar el propi registre de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (80,6%). En el cas dels municipis de més de 100.000 habitants els models de gestió es divideixen a parts iguals.

Si71,3%

No28,7%

Ajuntaments de Catalunya que

gestionen el RSHPOC [n=101]

80,6%

19,4%

0% 20% 40% 60% 80%

Per mitjà del registre de l’Agència de l'Habitatge de Catalunya

Per mitjà d’un registre propi


Modalitat de gestió del RSHPOC [n=72]



2.2.1 Gestió d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer

Un 48% dels municipis participen en la gestió d’HPO de lloguer de titularitat de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Els municipis majors de 50.000 habitants són els que disposen de més habitatges en règim de lloguer de titularitat municipal.

48%

38%

29%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Sí, de titularitat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya No Sí, de titularitat de l’Ajuntament

Participació en la gestió d'habitatges de protecció oficial en règim de lloguer segons la titularitat de l'habitatge (possibilitat de més d'una opció) [n=101]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents



2.2.2 Participació en la gestió d’habitatges de l’AHC

El 44,9% dels municipis gestionen habitatges cedits per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per tal d’impulsar polítiques socials al municipi. Un 59,2% col·laboren en l’administració del parc d’habitatges.

44,9%

59,2%

22,4%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Gestió d’habitatges cedits per l’AHC per impulsar polítiques socials municipals

Col·laboració en l’administració del parc de l’AHC Altres

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

Formes de participació municipal en la gestió d'habitatges de titularitat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (possibilitat de més d'una resposta) [n= 52]



2.3 Ocupació il·legal d’habitatges

La ocupació il·legal d’habitatges protegits promoguts pels ajuntaments pendents d’adjudicació va representar casi un 10% de mitja en tots els municipis de Catalunya durant el 2011.

9,9%

2,2%

8,8%

23,1%

37,5%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Catalunya 10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab.

Ocupacions il·legals d'habitatges protegits promoguts per l'Ajuntament pendents d'adjudicació [n=101]

No Sí

pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents



2.4 Foment del lloguer assequible

Un 71,3% de municipis van realitzar tramitacions de prestacions pel pagament dels lloguers i un 63,4% van realitzar assessorament especialitzat. Destaca el percentatge d’ajuntaments que disposen d’una borsa de lloguer concertada amb la Generalitat, 62,4%, davant dels que no tenen una borsa concertada, el 7,9%.

71,3%

63,4%

62,4%

53,5%

33,7%

30,7%

19,8%

16,8%

7,9%

5,9%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

Tramitació de prestacions per al pagament del lloguer de la Generalitat de Catalunya

Assessorament especialitzat en aspectes relacionats amb el lloguer

Borsa de lloguer concertada amb la Generalitat

Difusió o sensibilització

Ajuts propis per al pagament de despeses relacionades amb l’habitatge

Detecció d’habitatge desocupat

Contactes o acords concrets amb entitats financeres per a la mobilització de l’estoc d’habitatges

Contactes o acords concrets amb promotors o agents immobiliaris per a la mobilització de l’estoc d’habitatges

Borsa de lloguer no concertada amb la Generalitat

Exempcions, recàrrecs o bonificacions fiscals


Actuacions realitzades pels municipis durant l'any 2011 per fomentar el lloguer assequible

[n=101 ]



2.4.1 Borses de lloguer

En els ajuntaments amb borses de lloguer, en un 68,7% de casos han augmentat les sol·licituds de demandants d’habitatge de lloguer juntament amb un augment del 62,7% en el cas de propietaris que han sol·licitat llogar els seus habitatges. D’altra banda, tant la solvència del demandants com els preus de lloguer han disminuït (un 92,5% i un 80,6% d’ajuntaments respectivament).

68,7%

62,7%

47,8%

38,8%

9%

13,4%

10,4%

6,0%

7,5%

37,3%

92,5%

80,6%

17,9%

26,9%

46,3%

53,7%

53,7%

6%

19,4%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Sol·licituds de demandants d’habitatge a les borses

Sol·licituds de propietaris per a llogar els seus habitatges per mitjà de la borsa

Incidències relacionades amb impagaments

Temps d’espera dels habitatges abans de ser llogats

Diferència entre el preu de la borsa i el preu de mercat

Solvència dels demandants

Preus dels lloguers


Variacions dels següents elements en els municipis amb borses de lloguers durant l'any 2011 [n=67 ]

Augmenten Disminueixen Es mantenen igual



2.5 Mediació hipotecària

Un 30% dels plens municipals han aprovat una declaració relativa als desnonaments per impagament d’hipoteques.

Un 50,5% dels municipis ofereixen algun servei adreçat als ciutadans amb problemes d’impagament d’hipoteques, percentatge que augmenta fins un 87,5% en els municipis més grans.

Sí30%

No70%

Aprovació per part del Ple d'alguna declaració relativa als desnonaments per

impagament d’hipoteques [n=100]

50,5%

37,0%

55,9%

61,5%

87,5%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Catalunya 10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab.

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

Ajuntaments que ofereix algun tipus de servei adreçat a les persones afectades per problemes d’impagament d’hipoteques [n=101]



2.5.1 Problemes d’impagaments

Els municipis que ofereixen serveis en qüestions d’impagaments d’hipoteques realitzen principalment orientació bàsica (78,4%) i derivacions cap a l’Ofideute de la Generalitat (60,8%)

78,4%

60,8%

33,3%

29,4%

27,5%

15,7%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

Orientació bàsica

Derivació a l’Ofideute (Generalitat de Catalunya)

Mediació amb les entitats per evitar desnonaments

Allotjament per a persones desnonades

S’ofereix assessorament especialitzat

Altres


Serveis que ofereix el municipi a persones afectades per problemes d'impagament d'hipoteques [n=51 ]



2.5.2 Problemes de sobre endeutament

Un 54% de municipis han realitzat contactes amb agents per problemes de sobre endeutament. D’aquests, un 66,7% ho han fet amb entitats dedicades a la protecció o assistència social i un 64,8% amb l’Ofideute. Destaca en el cas dels municipis de més de 100.000 habitants uns contactes molt alts amb les entitats financeres.

Sí54,0%

No46,0%

Contactes i/o acords establerts amb algun agent per a problemes de

sobreendeutament [n=100]

66,7% 64,8%

40,7%

27,8%

13,0%

7,4%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Entitats dedicades a la protecció/ assistència

social

Ofideute de la Generalitat de

Catalunya

Entitats financeres Col·legis professionals Entitats dedicades a la protecció dels

consumidors

Altres

Agents amb els quals els ajuntaments han establert contactes i/o

acords per temes de sobreendeutament [n=54 ]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab. Catalunyap

erc

en

tatg

e d

'aju

nta

me

nts



2.6 Foment del manteniment i la rehabilitació

Un 63,4% dels municipis van realitzar inspeccions en edificis amb necessitats de rehabilitació i un 60,4% dels ajuntaments van realitzar seguiment d’ajuts a la rehabilitació de la Generalitat i ordres d’execució. Aquestes van ser les actuacions més realitzades en matèria de foment de la rehabilitació i/o el control a l’habitabilitat.

63,4%

60,4%

60,4%

45,5%

44,6%

42,6%

38,6%

35,6%

32,7%

29,7%

27,7%

27,7%

23,8%

23,8%

19,8%

12,9%

7,9%

5,0%

4,0%

0% 20% 40% 60%

Inspeccions en edificis amb necessitats de rehabilitació

Seguiment d’ajuts a la rehabilitació de la Generalitat

Ordres d’execució

Exempcions, recàrrecs o bonificacions fiscals

Tramitació de cèdules d’habitabilitat de segona ocupació

Acompanyament a les comunitats (mediació, gestió d’obres, assessorament tècnic, etc.)

Multes coercitives

Assessorament especialitzat en rehabilitació

Ajuts propis (de l’Ajuntament) per al foment rehabilitació d’edificis

Tramitació del programa autonòmic d’Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITES)

Estudis per al coneixement de la situació del parc

Actuacions en el marc d’una àrea de conservació i rehabilitació

Sensibilització (campanyes, xerrades, tríptics, etc.)

Execucions subsidiàries

Tramitació ajuts per instal·lació d’ascensors del Consorci Metropolità de l’Habitatge

Ajuts propis per a l’acondicionament interior d’habitatges

Programa propi (de l’Ajuntament) d’Inspeccions Tècniques d’Edificis

Altres

Facilitats de finançament (avançament dels ajuts de la Generalitat, avals, etc.)


Actuacions realitzades pels municipis durant el 2011 per al foment de la rehabilitació o el control de l'habitabilitat [n=101]



2.7 Habitatges gestionats amb criteris socials

Un 46,1% dels municipis disposen d’habitatges per a l’allotjament temporal de persones amb risc d’exclusió socials o emergència habitacional. D’altra banda un 31,8% dels ajuntaments disposen d'òrgans de coordinació on hi participen les àrees d’habitatge i serveis socials.

46,1%

31,8%

30,6%

23,3%

20,3%

10,6%

7,9%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50%

Habitatges destinats a allotjar de forma temporal persones amb risc d’exclusió social o amb situacions d’emergència habitacional

Òrgan de coordinació amb la participació d’habitatge i de serveis socials (taules, d’adjudicació, etc.)

Acords amb entitats del tercer sector que allotgen persones en risc d’exclusió

Reglament d’adjudicació d’habitatges destinats a finalitats socials

Habitatges adscrits a la xarxa d’habitatges d’inclusió (Generalitat)

Altres

Equipaments per a l’allotjament de persones sense sostre


Instruments relacionats amb l'allotjament de col·lectius amb necessitats específiques [n=89 ]



2.7.1 Habitatges destiants a l’allotjament temporal de ciutadans

Un 46,1% de municipis disposen d’habitatges destinats a allotjar persones amb risc d’exclusió social. Amb un 71,4%, els municipis més grans són els que disposen de més habitatges. Aproximadament un 35% dels municipis que disposen d’habitatges, en disposen de més de 5.

33,3%

51,7%

63,6%

71,4%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab.

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

en

ts

Existència d'habitatges destinats a allotjar de forma temporal persones amb risc d’exclusió social

segons trams de població [n=89]

D'1 a 565%

De 6 a 2025%

De 21 a 5010%

Nombre aproximat d’habitatges destinats a allotjar de forma temporal persones amb risc d’exclusió social [n=40 ]



2.8 Inspecció i control

Un 58,4% dels municipis no realitzen cap tipus de seguiment en relació a la utilització anòmala dels habitatges. Dels que sí que realitzen algun tipus d’actuació, destaquen les relacionades amb la sobreocupació i l’infrahabitatge, ambdues amb un 47,6%.

Sí41,6%

No58,4%

Realització d'actuacións de seguiment,

control, sanció o intervenció en relació a la utilització anòmala dels habitatges

[n=101]47,6%

47,6%

31%

21,4%

14,3%

11,9%

0%

0% 10% 20% 30% 40% 50%

Sobreocupació

Infrahabitatge

Utilitzacions fraudulentes de l’HPO

Barraquisme o altres assentaments informals

Habitatges permanentment desocupats

Altres

Habitatges d’ús turístics no legalitzats


Tipus de situacions en les que han intervingut els ajuntaments en relació a la

utilització anòmala dels habitatges [n=42 ]



3. RECOLZAMENT GOVERNAMENTAL I XARXES

La Generalitat és l’organisme governamental que ha donat més suport en matèria d’habitatge ja que un 80,2% dels municipis afirmen haver-ne rebut d’algun tipus, seguit de les diputacions amb un 72,3%.

80,2%

72,3%

27,7%

12,9%9,9%

7,9% 6,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Generalitat de Catalunya

Diputació Consell Comarcal Govern central Consorci Mancomunitat Unió Europea

Organismes governamentals que han donat algun tipus de suport als ajuntaments en matèria d'habitatge [n=101]

Formació Assessorament Finançament Algun tipus de suport

pe

rce

nta

tge

sd

'aju

nta

me

nts



3.1 Ens de referència

La Generalitat és el primer ens de referència en temes d’habitatge per un 66,3% dels municipis seguit de les diputacions amb un 21,8%. Si es tenen en compte les mencions dins els 3 principals ens de referència els percentatges augmenten fins a un 95% i un 78,2% respectivament.

66,3%

21,8%

5,0% 5,0%2,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

La Generalitat La Diputació Un altre Ajuntament El Consell Comarcal Altres

Ens de referència per l'assessorament en temes d'habitatgetriats triats pels ajuntaments com a primera opció [n=101 ]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents



3.2 Xarxes i Associacions d’entitats i/o municipis

Un 49,5% dels municipis pertanyen a alguna xarxa o associació d’entitats i/o municipis. Dins d’aquests, destaca la pertinença a la Xarxa de Mediació de Lloguer social amb un 82%. En els municipis de més de 100.000 habitants destaca la pertinença a l’Associació de promotors públics (AVS).

49,5%

30,4%

52,9%

76,9%

100,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Catalunya 10-20.000 hab.

20-50.000 hab.

50-100.000 hab.

>100.000 hab.

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

en

ts

Pertinença a alguna xarxa/associació d'entitats i/o municipis vinculats a la gestió de les polítiques d'habitatge

[n=101]

82,0%

36,0%

26,0%

16,0%

10,0%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

Xarxa de Mediació de Lloguer Social

Associació de promotors públics (AVS)

Comissions o grups d'agrupacions municipalistes (FEMP, ACM)

Xarxa d’habitatges d’Inclusió

Altres


Ajuntaments segons la xarxa/associació d'entitats i/o municipis als que estan vinculats [n=50]



3.3 Contactes amb actors socials

Hi ha un contacte baix amb els actors socials relacionats amb l’àmbit d’habitatge. Els contactes més alts són els mantinguts amb els promotors i entitats bancàries, 23,8% d’ajuntaments amb contactes alts. Comencen a aparèixer contactes amb moviments socials com les per exemple les PAH (14,9%).

23,8%

23,8%

19,8%

14,9%

9,9%

76,2%

76,2%

80,2%

85,1%

90,1%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Promotors

Entitats bancàries

Entitats no lucratives del tercer sector

Moviments socials (PDHD, PAH, etc.)

Associacions i col·legis professionals


Intensitat dels contactes mantinguts pels ajuntaments amb diferents actors per a

desenvolupar actuacions en matèria d'habitatge [n=101 ]

Contacte alt o molt alt Contace baix o molt baix



3.4 Participació ciutadana

Del total dels ajuntaments, un 24,8% va realitzar algun procés de participació ciutadana i un 23,76% va realitzar reunions d’òrgans estables de participació. Destaquen dins d’aquest segon grup els municipis de més de 100.000 habitants

24,8% 23,8%21,8%

12,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Processos de participació ciutadana (tallers, audiències, etc.)

Reunions d’òrgans estables de participació (comissió de seguiment, etc)

Pla de Participació associat al Pla Local d'Habitatge

Altres

Ajuntaments que han impulsat alguna actuació de participació ciutadana en l'àmbit

d'habitatge [n=101 ]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents



4. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ

Un 87,1% dels ajuntaments disposen d’un regidor delegat amb competències específiques en habitatge. Un 95,5% dels ajuntament que disposen d’una regidoria amb competències en temes d’habitatge ho fa de manera compartida amb altres matèries. La més freqüent és “Urbanisme” amb un 69% del municipis seguit de “Territori” amb un 35,7%.

Dedicació exclusiva

4,5%

Dedicació compartida

95,5%

Ajuntaments amb regidories d'habitatge segons la seva dedicació [n=88]

69%

35,7%

34,5%

28,6%

11,9%

6%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

Urbanisme

Territori

Altres

Medi ambient

Serveis Socials

Joventut


Matèries amb les quals es comparteix la gestió d'habitatge (possibilitat de més d'una resposta) [n=84]



4.1 Estructura i organització tècnica

Un 71,3% dels ajuntaments disposen d’algun àmbit tecnicoadministratiu (departament, direcció, servei, societat municipal, etc.) que centralitza les actuacions en matèria d’habitatge. En els municipis de més de 100.000 habitants tots disposen d’aquest instrument de gestió.

56,5%

76,5%

92,3%

100%

71,3%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

Ajuntaments que tenen un departament tècnic que centralitza les actuacions d'habitatge

[n=101]



4.1.1 Gestió dels departaments tècnics d’habitatge

Un 54,2% dels municipis amb àmbits tècnics d’habitatge tenen serveis o departaments propis. Un 41,6% disposen de societats municipals que centralitzen les actuacions en matèria d’habitatge, forma de gestió que destaca en els municipis de més de 50.000 habitants.

54,2%

41,7%

4,2%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Departament, direcció, servei del propi Ajuntament Societat Municipal Altres

Forma de gestió de l'àmbit tecnicoadministratiu d'habitatge [n=72 ]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents



4.2 Coordinació i canvis en les estructures organitzatives

La gran majoria de municipis de Catalunya, un 72,3%, mantenen una coordinació puntual entre l’àrea d’habitatge i les altres àrees de l’Ajuntament.

72,3%

18,8%15,8%

7,9% 6,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Coordinació puntual Comissió/taula que s'encarrega de fixar criteris i pautes comunes

Un programa transversal entre totes les àrees

Programació anual conjunta d'activitats amb pressupost assignat

Altres

Espais transversals de coordinació amb altres àrees (possibilitat de més d'una resposta)

[n=101]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents



4.2.1 Canvis significatius en les estructures dedicades a habitatge

En el 58,4% dels municipis no hi ha hagut canvis significatius en les estructures d’habitatge. En un 22,8% dels ajuntaments s’han creat noves estructures organitzatives davant d’un 5,9% dels ajuntaments que han suprimit organismes. També s’han produït reestructuracions organitzatives en un 27,7% dels municipis.



58,4%

27,7%

22,8%

18,8%

8,9%5,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

No hi ha hagut canvis Altre tipus de reestructuració organitzativa

S'ha creat una estructura organitzativa nova

Canvi del/la responsable tècnic/a

Canvi de gestió indirecta a gestió directa

S’ha eliminat l'organisme existent

Canvis significatius en les estructures tècnicques i/o administratives dedicades a l'habitatge en

relació amb l'anterior mandat [N=101]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

en

ts

4.3 Treballadors

Un 81% dels municipis disposen de treballadors dedicats a l’àmbit d’habitatge. Del total de treballadors, un 20% són funcionaris, un 30% laborals i un 50% està en la categoria d’altres contractes (aquí hi trobem majoritàriament el personal de les Societats Municipals que en moltes ocasions ells mateixos no es consideren personal de l'Ajuntament).

Funcionari20,1%

Laboral29,9%

Altres contractes50,0%

Vincle laboral del total de treballadors dedicats a habitatge [n=402]



4.3.1 Dedicació dels treballadors del capítol1

Un 57,7% dels treballadors del capítol 1 (funcionaris i laborals) dediquen més de 30 hores setmanals a temes d’habitatge. El 23,9% hi dediquen menys de 10 hores setmanals mentre que el 7,5% s’hi dediquen a mitja jornada.

Menys de 10h23,9%

Entre 11 i 20h10,9%

Entre 20 i 30h7,5%

Més de 30h57,7%

Hores de dedicació setmanals del total de treballadors del capítol1 [n=201]



4.3.2 Modificacions en les plantilles de personal

El 64,4% dels municipis han mantingut el nombre de treballadors dedicats a temes d’habitatges davant del 27,7% que n’han disminuït el nombre. Els municipis més petits han tendit a mantenir el nombre de treballadors i els més grans a disminuir-lo.



64,4%

27,7%

7,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

S’ha mantingut el nombre de treballadors Ha disminuït el nombre de treballadors Ha augmentat el nombre de treballadors

Modificacions en la plantilla de personal d'habitatge el 2011 en relació amb l'any anterior [n=101]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

4.3.3 Modificacions en les hores de dedicació

La tendència general duta a terme per més del 70% dels municipis ha estat la de mantenir les hores de dedicació a temes d’habitatge mentre els percentatges del municipis que han augmentat o disminuït les hores es manté semblant (un 13,9 i un 15,8% respectivament).

70,3%

15,8%13,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

S’ha mantingut Han disminuït Han augmentat

Modificacions en les hores dedicades a habitatge el 2011 en relació amb l'any anterior [n=101]


pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents



5. AVALUACIÓ

El 90,1% dels municipis pensen que les polítiques municipals d’habitatge depenen del suport d’altres entitats governamentals. Per contra, en 83,3% creu que el teixit associatiu de la ciutat no intervé de manera activa en les actuacions relacionades amb habitatge.

90,1%

65,3%

54,5%

53,5%

53,5%

48,5%

45,5%

41,6%

41,6%

39,6%

36,6%

35,6%

32,7%

16,8%

9,9%

34,7%

45,5%

46,5%

46,5%

51,5%

54,5%

58,4%

58,4%

60,4%

63,4%

64,4%

67,3%

83,2%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Les polítiques municipals d’habitatge depenen de les estratègies o el suport d’altres entitats governamentals

Les estructures de l’Ajuntament treballen de forma coordinada i transversal en temes d’habitatge

Hi ha un acord polític d’àmbit local que dóna continuïtat a la política en habitatge

Els reptes més importants que planteja l’habitatge estan inclosos a l’agenda política

La política d’habitatge ha perdut pes en el marc de les polítiques que presta en municipi

Hi ha coordinació adequada entre els diferents nivells de govern (Generalitat, Diputació, ens locals) pel que fa a l’habitatge

La política local d’habitatge del municipi ha incorporat les noves tecnologies

Els instruments i recursos d’habitatge de l’Ajuntament estan adaptats per donar resposta a les demandes de la ciutadania

La política d’habitatge és més una política econòmica que una política social

La política local d’habitatge del municipi ha donat molta importància a les qüestions mediambientals

Hi ha idees innovadores per a afrontar els nous reptes que planteja l’habitatge

L’Ajuntament té recursos i eines per detectar les noves necessitats en matèria d’habitatge

La política local d’habitatge del municipi ha incorporat de forma efectiva la perspectiva de gènere

El teixit associatiu intervé de manera activa en les actuacions relacionades amb habitatge


Percepció subjectiva del grau d'acord amb les següents afirmacions [n=101 ]Molt o bastant d'acord Poc o gens d'acord



Annex

De 10.000 a 20.000 habitants Abrera Argentona Badia del Vallès Balaguer Banyoles Berga Caldes de Montbui Calella Canet de Mar Canovelles Cardedeu Castell-Platja d'Aro Castellbisbal Castelló d'Empúries Corbera de Llobregat Cubelles Cunit Deltebre L'Escala La Garriga La Llagosta La Seu d'Urgell Les Franqueses del Vallès Lliçà d'Amunt Malgrat de Mar Mollerussa Mont-roig del Camp

Montgat Montornès del Vallès Palau-solità i Plegamans Premià de Dalt Ripoll Sant Andreu de Llavaneras Sant Carles de la Ràpita Sant Celoni Sant Joan de Vilatorrada Sant Just Desvern Sant Quirze del Vallès Sant Sadurní d'Anoia Tàrrega Tordera Torelló Torroella de Montgrí Vallirana Vilassar de Mar De 20.001 a 50.000 habitants Amposta Barberà del Vallès Blanes Calafell Cambrils Castellar del Vallès El Masnou El Vendrell

Esparreguera Esplugues de Llobregat Figueres Gavà Igualada Manlleu Molins de Rei Montcada i Reixac Olesa de Montserrat Olot Palafrugell Pineda de Mar Premià de Mar Ripollet Roses Salou Salt Sant Adrià de Besòs Sant Feliu de Guíxols Sant Joan Despí Sant Pere de Ribes Sant Vicenç dels Horts Santa Perpètua de Mogoda Sitges Tortosa Vic Vilafranca del Penedès

Els municipis inclosos a l'estudi són els següents:

De 50.001 a 100.000 habitants Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cornellà de Llobregat El Prat de Llobregat Girona Granollers Manresa Mollet del Vallès Rubí Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Viladecans Vilanova i la Geltrú Més de 100.000 habitants Badalona L'Hospitalet de Llobregat Mataró Reus Sabadell Santa Coloma de Gramenet Tarragona Terrassa


FUNDACIÓ CARLES PI I SUNYER Casa Golferichs Gran Via de les Corts Catalanes, 491 08015 Barcelona Tel. 934 527 115 Fax 933 233 431 [email protected] www.pisunyer.org

Documents

PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS 2012 D’HAITATGEpisunyer.org/public/files/panel/informe_habitatge_2012_catalunya.pdf · 2,0% 58,4% 35,6% 45,5% 49,5% 27,7% 21,8% 30,7% 7,9%