Embed Size (px)
Citation preview
28 d’abril - 23 Juny 2017P a l a u d e l e s A r t s r e i n a S o f í a d e Va l e n c i a
28 d’abril - 23 Juny 2017P a l a u d e l e s A r t s r e i n a S o f í a d e Va l è n c i a
© Victoria Bahr / Yahad - In Unum
MEMÒRIA GITANA
En la vespra de la Segona Guerra Mundial, n’hi havia centenars de milers vivint arreu d’Europa. Durant molt de temps, el seu destí a l'Europa oriental sota l'ocupació feixista va continuar sent desconegut. Tot i això, els gitanos van ser perseguits en massa pels nazis i els seus col•laboradors. Durant uns quants anys, Yahad - In Unum, en associació amb l'organització Roma Dignity (‘Dignitat Gitana’), ha investigat els pobles de l'Europa oriental, des de la Unió Soviètica fins a Romania, per entrevistar gitanos supervivents de la deportació a Transnístria (també coneguda com el Transndièster) i testimonis que van veure els afusellaments dels gitanos dirigits pels Einsatzgruppen (grups mòbils d'execució) i altres unitats alemanyes.
Fins avui, Yahad - In Unum ha entrevistat més de 180 gitanos supervivents i testimonis d’afusellaments de gitanos.
Yahad - In Unum treballa en estreta col•laboració amb l'organització Roma Dignity. Junts, han inaugurat un centre de recerca a Brussel•les dedicat al genocidi gitano a l’Europa oriental. Tots els materials, els arxius, les entrevistes filmades de supervivents i de testimonis es poden trobar allà. L’equip de Roma Dignity l’integren gitanos joves que volen saber i volen fer saber el passat dolorós del seu poble i transmetre'l a les generacions futures. ¡De manera que l'odi, finalment, siga silenciat!
Transmetre al poble gitano la història de les persecucions dels gitanos per donar compliment al dia d’avui al seu dret a la dignitat.
Ensenyar als europeus la història del genocidi gitano.
Combatre la discriminació contra els gitanos que persisteix fins avui.
Objectius
L’Equip
Zona d'investigació de Yahad del genocidi gitano.La llegenda del mapa
Costel Nastasie, president de Roma Dignity, durant l'entrevista d'un supervivent gitano a Cluj Napoca, Romania, agost de 2015.
El pare Patrick Desbois amb un supervivent gitano, Cazanesti, Romania, juliol de 2012.
Costel Nastiaie i Catalin Serban amb un supervivent gitano, Targoviste, Romania, juliol de 2012.
Gitanos nòmades a la Unió Soviètica, dècada de 1920.Orfebre del coure del grup de cositorari, a prop de Turnu-Magurele, Romania, preguerra.Dones de Rudari al mercat, a Bucarest, Romania, preguerra.V. Iarychev, treballador del kolkhoz (granja col·lectiva soviètica) gitano Nova-Drom, condueix un tractor, regió d’Azov, Rússia, 1936.Fabricant de pintes, Ploesti, Romania, preguerra.Ferrer sedentari, Targu Jui, Romania, preguerra.Dona gitana amb el seu fill, prop d’Orsova, Romania, 1913.Família gitana preparant mamaliga (farinetes de panís), Piatra Olt, Romania, preguerra.Manyà, Breasta, regió de Dolj, Romania, preguerra.Xiquet gitano. Sebes, Romania, 1938.Gitano sedentari, fabricant de catifes, Bailesti, regió de Dolj, Romania, preguerra.Escola gitana, Uzhgorod, Txecoslovàquia, preguerra.Gitanos nòmades, regió històrica de Dobruja a Bulgària / Romania, preguerra.Dones gitanes a Varsòvia, Polònia, 1940.Dones gitanes treballant als camps, Unió Soviètica, 1920.Gitanos ballant el ball Calus, Craiova, Romania, preguerra.Gitanos en un poble hongarès, 1928.Gitanos al kolkhoz, Krasny Romanes, Unió Soviètica, 1936.Gitanos rudari, Carpats, Romania, preguerra.Gitanos nòmades, Romania, preguerra.Gitanos calderari, Hongria, preguerra.Gitanos ursari, Romania, preguerra.
1.2.
3.
4.
5.6.7.8.
9.10.11.
12.13.
14.15.16.17.18.19.20.21.22.
Notes al peu, d'esquerra a dreta
HI HAVIA GITANOS FELIÇOS
ABANS DE LA GUERRA
Barise K., nascuda el 1930.Gheorghe S., nascut el 1928.
Gitanes sedentàries, Bucarest, Romania, preguerra.Ursari amb un ós, Bulgària, 1937.
En la vespra de la Segona Guerra Mundial, els gitanos vivien arreu de l’Europa oriental, de Romania a Rússia. Amb la seua recerca, Yahad - In Unum s’ha trobat amb supervivents gitanos de molts grups distints, inclosos els calderari, rudari, ursari i gabor. Alguns d'aquests grups treballaven el ferro o la fusta, mentre que altres feien ballar óssos o venien cavalls. Avui, trobem rastres d'aquesta història en la memòria de supervivents.
“Érem sedentaris, vivíem en barraques.” Maria B.Entrevista: Mincesti Pauleasca, Romania, 24 de juliol de 2012.
Afores de Mincesti Pauleasca, el poble de Maria, Romania, 24 de juliol de 2012.Maria amb el nostre equip durant l'entrevista.
La família de Maria és dels rudari. Eren sedentaris i vivien en una casa tot l’any. Els rudari són coneguts sobretot per la seua habilitat per a treballar la fusta. Feien cistelles, bressols, culleres i olles. En el segle XIX, la majoria feien prospeccions per trobar or.
“Érem treballadors de la terra.”Barise K., nascuda el 1930.Entrevista: Chouto Orizari, República de Macedònia, 20 d’abril de 2014.
Chouto Orizari, República de Macedònia.
Notes al peu, d'esquerra a dreta
Notes al peu, en el sentit de les agulles del rellotge
Columna esquerra
Notes al peu
Barise va nàixer a Macedònia, al poblet de Gjorče Petrov, a les muntanyes. Els seus pares treballaven la terra. Durant la Segona Guerra Mundial, Macedònia va ser envaïda pels alemanys i els seus aliats búlgars i italians. El pare de Barise es va amagar a les muntanyes i va lluitar al costat del partisans, contra els ocupants.
“No teníem casa. Anàvem de poble en poble.”Gheorghe S., nascut el 1928.Entrevista a Liesti, Romania, el 27 de novembre de 2013.
Els pares de Gheorghe.Liesti, Romania.
Gheorghe formava part del grup dels calderari, que estava especialitzat en la caldereria. Son pare es deia Iorgu i sa mare, Elena. Aquesta família nòmada tenia una caravana i muls; es traslladaven de poble en poble a través de Romania. Durant la Segona Guerra Mundial, igual com milers d’altres gitanos, la família va ser deportada al riu Bug, a la regió de Transnístria. Un soldat alemany va abatre sa mare a tirs abans d'arribar al camp.
“Amb els nostres óssos anàvem a les grans ciutats. Començaven a ballar quan sentien música.” Filofteia B. Nascuda el 1936.Entrevista: Florica, Romania, 31 de juliol de 2012.
L’equip de Yahad - In Unum durant l'entrevista de Filofteia.Un poble dels ursari a Florica, Romania.
Filofteia és del grup dels ursari. Els seus pares havien comprat als pastors dos ossets. Mostraven els seus óssos per les ciutats romaneses. Ensinistraven els óssos i els ensenyaven a ballar amb música per després exhibir-los per les ciutats de Romania. Durant la guerra, Filofteia i els seus pares van ser deportats a Transnístria en un tren de mercaderies. Després d’aconseguir fugir-ne, els membres familiars van tornar al seu poble i van recuperar els seus óssos.
Columna dreta
Notes al peu, de dalt cap avall
Notes al peu, en el sentit de les agulles del rellotge
Toqueu un dels botons de baix per veure el testimoni triat
L'ARREST
Istrate I., nascut el 1920.Alexandra P. Nascuda el 1932.
Proximitats de Pskov, Rússia, setembre de 2012.
Casa on van portar els gitanos després d’arrestar-los, Petropavlovskaya, regió de Krasnodar, Rússia, 3 d’abril de 2012. Al maig de 1942 el govern del general Antonescu, aliat amb els Nazis, va ordenar inscriure els gitanos. Els policies romanesos van arrestar les famílies gitanes, encarregant als seus bulibaşi, caps de la comunitat local gitana, de reunir-los. Van arrestar les famílies nòmades però també algunes de sedentàries. Antonescu volia deportar els gitanos a Transnístria, una regió situada entre els rius Dnièster i Bug. L'arrest va constituir el primer pas del crim.
A la Unió Soviètica ocupada, l'arrest de les famílies gitanes van tenir lloc des de l'estiu de 1941.
“La policia entrava a cada casa i treia la família fora, on els camions ens esperaven.” Alexandra P. Nascuda en 1932.Entrevista: Pskov, Rússia, 1 de setembre de 2012.
Alexandra amb l’equip Yahad.Proximitats de Pskov.A ca Alexandra.
Després a Pskov, els polizei vingueren a arrestar Alexandra, nascuda el 1932, i la seua família sencera, que era gitana sedentària. Entraren a la casa i feren eixir adults i xiquets, enmig del fred. Els carregaren en camions i els portaren al camp de Moglino, on estigueren empresonats diverses setmanes en condicions terribles. Aleshores Alexandra va ser deportada al gueto de Lodz, a Polònia. Son pare, Vassilli, va morir en un altre camp a Gdansk. Alexandra va poder retrobar sa mare després de diversos mesos en un orfenat, a continuació de l’alliberament.
Nota al peu
Notes al peu, d’esquerra a dreta, de dalt cap avall
Notes al peu, en el sentit de les agulles del rellotge
“Els policies vingueren i ens arrestaren. Ens portaren cap al riu Bug, de caserna en caserna de la policia.”Istrate I., nascut el 1920.Entrevista: Ivesti, Romania, 23 de novembre de 2013.
Carrers d'Ivesti, Romania.Istrate i l’equip de Yahad.Istrate durant l'entrevista.
La família d’Istrate va ser arrestada per la policia a la ciutat de Ciorasti. Nòmades, s’havien establert temporalment al poble, transportant calderes i tendes. Els pares d’Istrate, Bucolo i Rucovina treballaven el coure. La policia va portar els gitanos de caserna en caserna fins al riu Bug. Una vegada allà, despullats de totes les seues pertinences, la família d’Istrate va ser forçada a traslladar-se a un búnquer (un refugi cavat en terra). La seva àvia, Zorila, va morir allà a causa de les penoses condicions de vida. Al final de la guerra, Istrate i la resta de la seua família va ser obligats a tornar caminant a Romania.
Toqueu un dels botons de baix per veure el testimoni triat
Ilie S., nascut el 1922.Mita S., nascuda el 1937.
Kovalivka, Ucraïna, 31 de juliol de 2011.
Camí de deportació a Transnístria, Moldàvia, maig de 2013.
Els gitanos nòmades de Romania foren arrestats i deportats a Transnístria per policies romanesos, a partir de l'1 de juny de 1942. Els obligaren a caminar d’una caserna de policia a una altra. La deportació dels gitanos sedentaris, que eren considerats “perillosos i indesitjables” començà al setembre de 1942. Els amuntegaren en vagons de bestiar cap a Transnístria.
Les execucions de gitanos començaren al principi de la deportació. Els qui estaven esgotats i ja no podien continuar sovint eren executats pels guàrdies.
“Ens van posar en vagons de tren per anar a Transnístria. Eren vagons de bestiar.” Mita S., nascuda el 1937.Entrevista: Garla Euga, Romania, 23 de novembre de 2010.
Mita amb un resident ucraïnès de Kovalivka.A ca Mita. Garla Mare, Romania, 23 de novembre de 2010.
Mita a Kovalivka, Ucraïna, 31 de juliol de 2011.Com més amunt.Mita i el seu nét, Catalin, membre dels equips de Yahad - In Unum i de Roma Dignity. Garla Mare, Romania, 23 de novembre de 2010.
La família de Mita era sedentària. Els seus pares eren llauradors; cultivaven cereals al poblet de Burila Mare. Va ser allà on sa mare i els seus germans van ser arrestats per la policia romanesa. Mita i la seua família van ser carregats en vagons de bestiar a Tiraspol (actualment Moldàvia) i després els deportats van haver de caminar a un poble prop el riu Bug. Allà, els esperaven la fam i les execucions sumàries. Els avis de Mita i els seus oncles van morir d'inanició al campament.
Notes al peu, d'esquerra a dret i de dalt cap avall
LA CARRETERA
Notes al peu, en el sentit de les agulles del rellotge avall
Mita és l’àvia d'un els membres dels equips de Yahad - In Unum i Roma Dignity. Al juliol de 2011, els nostres equips van dur Mita als llocs de deportació a Kovalivka, a l’actual Ucraïna. Va poder veure les ruïnes de la casa on va ser empresonada, el camp on els seus familiars estan enterrats i parlar amb els residents ucraïnesos del poble, testimonis del genocidi.
“Les persones més dèbils que ja no podrien continuar, les mataven a tirs.” Damienta i Ilie S., nascuts el 1926 i 1922, respectivament.Entrevista: Liesti, Romania, 26 de novembre de 2013.
Damienta i Ilie durant l'entrevista amb l’equip Yahad.Carrers de Liesti, Romania.Igual que més amunt.
Damienta i Ilie formaven part d'una família d’orfebres del coure. Van ser arrestats per policies romanesos a Ramnicu Sarat, a Romania. Els policies van fer creure el bulibaşa, el cap del campament gitano, que els gitanos tindrien cases de camps i terres bones prop del riu Bug. En realitat, els van forçar de manera violenta a recórrer la carretera fins a arribar al riu Bug. Els més dèbils els van matar pel camí. En arribar allà, Damienta i Ilie va ser obligats a viure als forats cavats en terra i va ser sotmesos a treball forçat. Molts dels seus familiars van morir d'inanició durant la deportació.
Toqueu un dels botons de baix per veure el testimoni triat
Notes al peu, en el sentit de les agulles del rellotge, cap avall
Notes al peu, d'esquerra a dret
Leana G., nascuda el 1934.Serguei G., nascut el 1933.
Lloc d'execució de gitanos a Polykovichy, regió de Migilev, Bielorússia, 30 d’abril de 2012.
Fosses comunes de gitanos a Kovalivka, Ucraïna, 31 de juliol de 2011.Lloc d'execució de gitanos a Novosofievka, regió de Dniepropetrovsk, Ucraïna, 30 de juny de 2010.
Després de diversos dies o setmanes de caminar o de ser portats en vagons de bestiar, els gitanos romanesos van arribar a Transnístria, on la policia romanesa els va forçar a viure en forats en terra o búnquers, als camps, en barraques o en cases abandonades. Privats de tot, despullats de les seues pertinences, víctimes del terror dels guàrdies romanesos i ucraïnesos, els gitanos van morir a centenars de fred i epidèmies, així com també d’execucions sumàries.. Alguns foren obligats a treballar en condicions terribles. Altres feien barates amb la població local a fi de sobreviure.
Al territori soviètic ocupat pels alemanys, els gitanos, sobretot els dels kolkhozos gitanos, eren afusellats pels Einsatzgruppen i altres unitats alemanyes a la vora de fosses comunes o els mataven en un camió de gas.
Milers de gitanos van ser exterminats durant la Segona Guerra Mundial a l’Europa oriental.
“Al camp caminàvem per damunt de cadàvers.”Leana G., nascuda el 1934.Entrevista: Cazanesti, Romania, 29 de juliol de 2012.
Carrers de Cazanesti, Romania.Igual que més amunt.
EL GENOCIDI
Notes al pue
Leana amb l’equip Yahad equip durant l'entrevista.Leana amb el pare Desbois, president de Yahad - In Unum.
La família de Leana era nòmada i va ser arrestada pels policies romanesos. Amb el seu carro tirat per dos rucs, van ser deportats a Transnístria i empresonats en un camp envoltat per filferro espinós. Els gitanos hi van morir a centenars d'inanició, fred i tifus. Els guàrdies locals freqüentment violaven les xiques del camp. Leana va conèixer tots els horrors de la deportació, on va perdre la mare i els germans.
“Van portar els gitanos en grups a la tomba.”Segei G., nascut el 1933.Entrevista: Aleksandrovka, Rússia, 2 de desembre de 2009.
Lloc on hi havia l'antiga escola gitana.Serguei amb l’equip Yahad durant l'entrevista.Ubicació on van fer concentrar-se els gitanos abans de l’afusellament.
Serguei vivia al kolkhoz d'Aleksandrovka abans de la guerra (Aleksandrovskoye en aquell temps), a la regió russa de Smolensk. En el període d’entreguerres les autoritats soviètiques hi van establir un kolkhoz gitano. El 1942, durant l'ocupació alemanya, els nazis van arrestar tots els gitanos d'Aleksandrovka, els van empresonar, els van despullar dins un graner i els van executar vora una fossa comuna fora del poble. Serguei i la seva família van aconseguir fugir de l'execució perquè els alemanys van creure que eren russos. Serguei va pujar a la teulada de sa casa i va observar tot l’afusellament dels homes, dones i xiquets del kolkhoz gitano d'Aleksandrovka.
Toqueu un dels botons de baix per veure el testimoni triat
Eva Justin, assistent de Robert Ritter, mesurant les dimensions d'un crani de sinte (gitano del centre d’Europa), Stuttgart, Alemanya, 1938.
Models de caps d’homes gitanos, Berlín, Alemanya 1942.
Eva Justin i un metge mesurant les dimensions d'un crani de sinte a Stuttgart, Alemanya, 1938.
Elaboració d'un genealogia gitana, Colònia, Alemanya, preguerra.
Fent un model d'argila d'una cara de gitano, Alemanya, 1936
1941, Romania“Biològicament, els gitanos ens ha alterat molt més que els jueus, ens ha contaminat molt més que no aquells.” Livian Stan
“Els resultats de la nostra investigació ens han permès per caracteritzar els gitanos com a persones d'orígens etnològics totalment primitius, amb un endarreriment mental que els fa incapaços d'adaptació social real.” Robert Ritter, teòric racial nazi alemany, director del Centre de Recerca d'Higiene Racial, a partir de 1936.1793, Alemanya
“Els gitanos en un estat ben ordenat són avui dia com una plaga en el cos d'un animal .” Martinus Zippel
2007 Itàlia. A les deu en punt del matí vaig veure xiquets bruts jugant amb una pilota. Les dones eren per allí perquè havien anat al metro a pispar carteres i els homes estaven dormint perquè potser havien estat treballant tota la nit robant apartaments.
1940, Romania. “El problema gitano és el problema racial més important, agut i greu de Romania.” Sabin Manuila.
1990 Ucraïna. Ciutadans, alerta! Hi ha gitanos en la secció de passatgers.
LES PARAULES QUE MATEN
2013, França. Potser Hitler encara no en va matar prou.
2002, França. Són gent asocial que no respecta la propietat, que no té cap codi moral i per a qui les paraules que utilitzem no tenen cap significat.
1999, Grècia Han saquejat botigues i n’han tret benefici de les vendes, s’han embolicat en baralles amb els ciutadans del municipi, han atacat empleats municipals i han creat problemes amb el repartiment de les ajudes.
2003 Romania Hauríem de muntar tendes i mantenir-los fora de les nostres ciutats.
2008 Romania La comunitat gitana representa un potencial criminal explosiu.
2006 Rússia Els gitanos són gitanos. Fumen, beuen i tenen fills molt prompte.
1905, Alemanya. Una plaga contra la qual la societat s’ha de defensar sense descans.
Notes al peu, d'esquerra a dreta
1942 “Per decret del Reichsführer SS amb data de 16 desembre, els mig gitanos, gitanos romanís [del sud i est d’Europa] i membres dels clans parents de sang no alemanya han de ser ràpidament deportats a un camp de concentració…” Heinrich Himmler. Alemanya
Afusellament d'una dona gitana dins Polònia durant la guerra.
Afusellament de gitanos a Sabac, Iugoslàvia, 1941-1942.
Un grup de Roma gitanos espera l’execució, Unió Soviètica, 1942.Fossa comuna de víctimes gitanes a Iugoslàvia, durant la guerra.
Arrest de gitanos, Rennignen, Alemanya, 1937.
Control d'identitat durant una batuda de gitanos a Colònia, Alemanya, 1937.
Vista de l'entrada al camp de gitanos al carrer de Brzezinska, al gueto de Lodz, després de la liquidació, Polònia, 1942.
Deportació de gitanos i sintes del sud-oest d’Alemanya, Hohenasperg, 1940.
1.
2.
3.
4.
PARAJMOS
Gitanos en deportació cap als campaments de concentració de Kozara i Jasenovac, Croàcia, 1942.
Un policia serbi escorta un grup de gitanos cap a la seua execució, Iugoslàvia, 1941-43.
Presoners gitanos al camp de treball de Belzec, Polònia 1940.
Dos nens gitanos s’abracen mentre un tercer observa. Data i localització desconegudes.
Gitanos al camp de Tiraspol després de l’alliberament, Romania, 1944.
1.
2.
3.
4.
5.
© Victoria Bahr / Yahad - In Unum
L'exposició Memòria Gitanaha estat produïda per Yahad - In Unum
www.yahadinunum.org
www.yahadinunum.org
© Victoria Bahr / Yahad - In Unum
