Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista dirigida als estudiants de secundària
Citation preview
UN
IVE
RS
ITAT
DE
BA
RC
ELO
NA
Ma
rç d
e 20
11w
ww
.ub
.ed
u
Especial
la Universitat
Ja has decidit on vols estudiar? Et convidem a conèixer la UB
La UB Els campus d’excel·lència Accés i selectivitat Opinió
Serveis i recursos Activitats Notícies Graus i centres de la UB
Campus d’excel·lència internacional
Orienta’t i tria!
3
Carta del rector
Benvolgut professor/benvolguda professora,
La Universitat de Barcelona ja ha preparat l’oferta formativa per al curs 2011-2012. Hem pràcticament consolidat la nostra proposta de graus, que actual-ment són 64 més 6 itineraris dobles, que abasten totes les branques del saber: Ciències Experimen-tals, Ciències de la Salut, Ciències Humanes, Cièn-cies Socials i Enginyeries. L’oferta, que ja s’ha va-lidat acadèmicament, disposa d’itineraris dobles i
ofereix la possibilitat d’obtenir mencions en alguns graus, amb perfils adaptats als nous requeriments professionals i a les demandes forma-tives de l’alumnat.
A més, la Universitat de Barcelona es manté com la primera univer-sitat de l’Estat segons tots els rànquings internacionals –com ja deus saber gràcies a la premsa– i, alhora, és l’única universitat espanyola que coordina dos campus d’excel·lència internacional. L’any 2009 va ser el Barcelona Knowledge Campus (BKC), ubicat a l’avinguda Dia-gonal i que compartim amb la Universitat Politècnica de Catalunya; i, al 2010, el Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc), dedicat a l’àrea de la salut, amb un agregat de facultats prestigioses, hospitals i centres de recerca reconeguts mundialment. Així mateix, em complau informar-te de la nostra participació en la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), que aplega les principals universitats intensives en recerca d’Europa.
Tot i que estem en temps de crisi, aquests reconeixements demostren que la formació i la recerca són clau per retornar a la societat allò que ens reclama i finança com a servei públic i que, sens dubte, ens ha de permetre avançar com a país.
La Universitat de Barcelona aporta, un curs més, la seva experiència i la seva dedicació per tal que els estudiants trobin en nosaltres els estudis que volen cursar, així com un munt de serveis adreçats a cobrir totes les seves necessitats: Servei d’Atenció a l’Estudiant, Esports UB, Escola d’Idiomes Moderns, etc.
Hem desenvolupat l’eina Claus i eines de futur, que mantenim actua-litzada a disposició de tots els centres de secundària. En aquest espai, en un llapis de memòria hi trobaràs des de la nostra història fins a la nostra oferta, passant pel detall de tots els serveis que oferim. El més important, però, és la qualitat del nostre equip humà, les persones que constitueixen la comunitat universitària més gran de Catalunya, les quals volem continuar treballant per mantenir la confiança de la socie-tat que ens envolta i de la qual formem part.
Una universitat de qualitat i a prop teu!
Dídac Ramírez i SarrióRector de la Universitat de Barcelona
4
Carta de la vicerectora
Benvolgut/benvolguda estudiant,
Quan aquesta revista t’arribi a les mans, és possible que ja hagis fet una elecció de futur: potser ja has triat quins estudis universi-taris vols cursar. De fet, és molt probable que, mentre has anat superant els diferents cursos de l’educació secundària obligatò-
ria, t’hagis anat plantejant el futur. La primera decisió la vas prendre quan vas decidir començar el batxille-rat en comptes dels cicles formatius, i ara, de nou, has de triar. Quins estudis? A quina universitat?
Les meves paraules volen tranquil·litzar-te, i és que el sistema educatiu és cada cop més permeable i permet redreçar el camí sempre que alguna decisió mereixi ser reconsiderada. Ara bé, és molt probable que la Universitat de Barcelona et pugui oferir la ti-tulació que més s’adapta al que vols estudiar. És una de les universitats més antigues de l’Estat espanyol, i té un futur molt prometedor. Durant els anys 2009 i 2010, ha estat mereixedora de molts reconeixements i, així, ja disposa de dos campus d’excel·lència inter-nacional: el Barcelona Knowledge Campus (BKC), que agrupa les facultats de la UB i de la Universitat Politècnica de Catalunya de la Diagonal; i el Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc), un cam-pus temàtic dedicat a l’àrea de la salut, amb facultats prestigioses i hospitals i centres de recerca coneguts mundialment. El nostre bagatge és, doncs, a la teva disposició.
Així mateix, t’oferim molts altres recursos que et fa-cilitaran la transició entre el batxillerat i la universi-tat, mitjançant el Servei d’Atenció a l’Estudiant, en què trobaràs informació i orientació. També podràs gaudir d’Esports UB, amb 100.000 m2 d’instal·lacions a l’avinguda Diagonal, i podràs aprendre idiomes i millorar-los a l’Escola d’Idiomes Moderns.
La Universitat de Barcelona és l’espai més gran d’educació superior a Catalunya. A més, disposa d’un equip humà preparat i entusiasta, que treballa per poder oferir-te la millor formació.
T’hi esperem!
Gemma FonrodonaVicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la
Universitat de Barcelona
Sumari
5 La Universitat de Barcelona, la Universitat
8 Els campus d’excel·lència internacional
10 Accés i selectivitat
12 Opinió: diferents punts de vista
14 Alguns dels serveis i recursos que t’ofereix la UB
16 Recursos en línia
18 Activitats per a l’alumnat de secundària
25 La divulgació científica a la UB
27 Actualitat i notícies
30 Graus que s’imparteixen a la UB. Curs 2011-2012
35 Directori de centres de la UB
39 Plànol dels campus
la UniversitatRevista de la Universitat de Barcelona
Número especial editat i coordinat per la Unitat de Comunicació.Disseny original de la portada: Primer Segona serveis de Comunicació. Producció gràfica, maquetació i impressió: El Tinter, SAL (empresa cer-tificada ISO 14001 i EMAS). Dipòsit legal: B-19682-97. Tiratge: 10.000 exemplarsVersió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat/Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC®.
5
Quan, al 1450, es va fundar la Uni-versitat de Barcelona, molt proba-blement no es va preveure que la seva trajectòria, com a institució d’ensenyament, seria tan llarga i ininterrompuda. La Universitat de Barcelona ha mantingut i augmen-tat el seu prestigi malgrat les dife-rents vicissituds a les quals s’ha vist abocada al llarg d’aquests gairebé 560 anys d’història. Durant molt de temps, la Universitat va ser l’única universitat. Després, cap al final del segle xx, amb l’aparició d’altres uni-versitats va esdevenir «la Central», nom amb què la coneixen els més grans. I ara, en ple segle xxi, és la Universitat de Barcelona.
La grandària i la diversitat de titu-lacions que la Universitat ofereix, que abasten tots els àmbits del saber, fan que avui sigui la pri-mera de l’Estat espanyol en tots els rànquings internacionals. A escala mundial, si la comparem amb universitats d’una grandària i d’unes característiques similars se situaria al lloc 33 del món.
La UB gaudeix de reconeixement estatal gràcies al programa Campus d’Excel·lència Internacional, que promou agregacions territorials en què es concentren facultats, em-preses i instituts de recerca, i que són un potencial focus d’atracció
de talent i de coneixement. Així, la UB, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va aconseguir un primer reconeixe-ment l’any 2009 amb el projec-te Barcelona Knowledge Campus (BKC), i un segon, l’any 2010, en solitari, pel projecte Health Univer-sitat de Barcelona Campus (HUBc), amb facultats prestigioses i hospi-tals i centres de recerca coneguts mundialment.
A escala internacional també cal destacar que la UB forma part de la xarxa de la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), a la
92.415 estudiants el curs 2009-2010
4.995 professors
2.348 personal d’administració i serveis
La Universitat de Barcelona, la Universitat
superfície total construïda: 601.263 m2 pressupost de 2010: 379.341.000
www.ub.edu
qual pertanyen molt poques uni-versitats d’Europa de prestigi en recerca intensiva; vint-i-dos per ser exactes. Només la Universitat de Milà i la Universitat de Barce-lona són de l’Europa meridional.
El pensament anglosaxó vincula la universitat a un campus terri-torial més o menys tancat, però la nostra universitat trenca aquest
model integrant-se en el conjunt de la ciutat de Barcelona i este-nent-se fins a municipis propers, com ara l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. Així, doncs, la UB no es configura en un campus tancat sinó obert, que alhora inclou cinc campus temàtics i territorials. Aquesta territorialitat i integració en el pai-satge urbà revitalitza i modernitza
carrers i barris impregnant-los del caràcter típic d’una ciutat uni-versitària. La invasió de carpetes UB als carrers és la mostra més visible de la nostra presència a la ciutat.
A més, la Universitat de Barcelona gaudeix d’un patrimoni excepci-onal: des de l’Edifici Històric de la plaça de la Universitat, a la qual dóna nom, de l’arquitecte Elies Rogent, fins a edificis sin-gulars d’Antoni Gaudí, passant pel Pavelló de la República, el Palau de les Heures i els edificis de Torribera. Així mateix, dis-posa de col·leccions d’art, del Museu de la Farmàcia Catalana, de la Col·lecció Sabater Pi, i de les col·leccions de mineralogia i d’instrumentació científica. Tot això –i més!– es recull al Museu Virtual, el primer museu virtual d’una universitat.
D’altra banda, la Universitat de Barcelona ofereix un ampli ventall de titulacions de grau i la possi-bilitat de cursar itineraris dobles entre algunes titulacions. Alho-ra, fa temps que ha incorporat
6
Segons els rànquings del Times Higher Education Supplement 2010 (THES), la UB ocupa el lloc 142è entre les dues-centes universitats millor valorades del món, la posició 49 entre les universitats europees i la posició 1 entre les universitats de l’Estat.
elements de millora per a l’acti-vitat docent, com ara plans d’ac-ció tutorial, destinats a orientar els estudiants mentre estudien a la universitat, i el campus virtual (Moodle), com a entorn d’apre-nentatge en línia, que dóna suport a la docència presencial amb una dedicació especial al procés d’aprenentatge. Amb el temps, s’han anat implementant metodo-logies docents actives a fi d’anar convertint l’estudiant en el prota-gonista del seu aprenentatge.
L’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barce-lona participa activament en la
formació continuada del professo-rat. És l’Agència de Polítiques i de Qualitat qui gestiona els proces-sos d’avaluació i acredita els ense-nyaments oficials, elabora estudis per millorar els ensenyaments i promociona la cultura i la gestió de la qualitat. Per la seva banda, la UB promou programes de millora i innovació docent i contractes programa academicodocents que permeten col·laborar econòmica-ment amb grups i centres que vulguin dur a terme accions espe-cífiques en aquest àmbit.
Les nostres facultats, la Unitat de Divulgació Científica i el Ser-vei d’Atenció a l’Estudiant (SAE), conscients de la necessitat d’apro-par els estudiants de secundària i batxillerat als estudis universi-taris, ofereixen activitats especí-fiques i treballen per promoure l’interès dels més joves per la ciència, la cultura i la universitat.
La UB disposa d’un ampli ventall de serveis que podràs conèixer llegint aquesta revista.
L’èxit de la nostra Universitat es construeix des de l’esforç cons-tant de la comunitat università-ria, que s’esdevé clarament el mo-tor que permet seguir en la línia de millora continuada per a la quali-tat i l’excel·lència en què ens tro-bem. Són les persones, des de la seva posició de professor, perso-nal d’administració i serveis, d’es-tudiant o d’exalumne, les que mar-quen el dia a dia de la institució. Des del disseny d’una titulació fins a la seva implementació, des del professorat fins a l’alumnat, amb el suport del personal d’administra-ció i serveis, la UB millora cada dia.
Així doncs, des de la Universitat de Barcelona, la Central, la Univer-sitat, allà on tots els membres són importants, continuem treballant.
7
19 centres
5 centres adscrits
106 departaments
www.ub.edu
Els campus d’excel·lència internacional
8
Què és un campus d’excel·lència internacional?És un projecte que promouen el Ministeri d’Educació i el Ministeri de Ciència i Innovació que pretén modernitzar les universitats espa-nyoles i posicionar-les en el pano-rama internacional. Es tracta d’una nova idea que integra universitats i centres de recerca, parcs cientí-fics, centres tecnològics, hospitals i entorn productiu. L’objectiu és crear un «ecosistema de coneixe-
ment» que potenciï la creació de llocs de treball, la cohesió social i el desenvolupament econòmic del territori.
Un campus d’excel·lència reque-reix, com a punts forts, especialit-zar-se i tenir visibilitat internacional i capacitat de generar riquesa per transformar l’entorn en què s’ubi-ca. Així mateix, ha d’excel·lir en la formació i la recerca i ha de tenir capacitat de respondre als proble-mes de la societat. Un dels grans
reptes continua sent millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
La UB coordina dos campus d’excel·lència internacional: el Bar-celona Knowledge Campus (BKC) i el Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc).
El Barcelona Knowledge Campus (BKC) és un projecte comú de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que el 2009 va rebre el reconeixement com a millor Campus d’Excel·lència Internacio-nal de l’Estat espanyol.
Aquesta proposta es basa en la vocació internaci-onal de totes dues universitats –líders per separat en àmbits específics de formació– i en la cerca d’un canvi del model econòmic per transformar l’entorn. El BKC serà, doncs, un motor impulsor de l’activitat científica, social i empresarial de l’entorn territorial de Barcelona.
Aquest campus ocupa 227 hectàrees, en què s’ubiquen 16 centres docents, 90 departaments i 15 biblioteques que constitueixen una xarxa de coneixement en expansió. Les instal·lacions aco-lliran més de 42.000 estudiants que cursaran les 53 titulacions de grau i unes 6.700 persones hi duran a terme estudis de postgrau i doctorat. El campus acull ensenyaments de l’àmbit de les cièn-cies de la vida, les ciències socials i la tecnologia.
BKC és un campus urbà, ubicat a la Diagonal de Barcelona, que s’integra a la ciutat per esdevenir un model de com la universitat pot contribuir a transformar-la.
El Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc) és un projecte que el 2010 ha rebut el reconeixement com a Campus d’Excel·lència Internacional de l’Estat espanyol. Com a iniciativa de formació, recerca i trans-ferència de coneixement, inclou totes les disciplines de les ciències de la salut. Aquesta suma té com a finalitat coordinar, dinamitzar i promoure la biomedicina, la bio-tecnologia i les tecnologies mèdiques amb l’objectiu de millorar la formació dels estudiants i l’assistència mèdi-ca per augmentar la qualitat de vida de la població.
El programa preveu, entre altres propostes, construir un parc de recerca (BioPol Research Institutes) i crear dos centres: un que concentri tota l’oferta de màsters i postgraus en ciències de la salut (Health High School) i un altre, el Health Meeting Point, que permeti visibi-litzar l’oferta conjunta del HUBc en materia d’innovació clínica i hospitalària, i pel que fa als avenços cientifi-cotecnològics que han sorgit dels centres de recerca i dels hospitals, per donar-los a conèixer a institucions, empreses, universitats i centres de recerca.
El HUBc aplega quatre centres docents i sis hospitals, que en total aglutinen prop de 12.000 professionals dedicats a la salut entre investigadors, docents, per-sonal sanitari i els 8.000 alumnes de les diferents titulacions (graus, postgraus i màsters) que s’estan formant en aquest sector.
La principal força del HUBc és l’elevat grau d’especialitza-ció en l’àmbit de la salut, que aportarà l’atracció de talent.
HUBc:
Més de 8.000 professionals sanitaris
Gairebé 4.000 persones entre personal docent i investigador permanent
Un total de quasi 22.000 persones implicades en el projecte
9
BKC:515.000 m2 de superfície construïda
6.800 investigadors
Més de 42.000 estudiants
10
El curs passat hi va haver novetats importants en l’accés i l’admissió a la Universitat. El vinent (2011-2012) presenta també algunes novetats. Les vies d’accés, segons els estu-dis que s’hagin cursat, són:
• Accés a la universitat d’alumnat de batxillerat: cal haver superat el batxillerat i aprovar les proves d’accés a la universitat (PAU).
• Accés a la universitat per a més grans de 25 anys (MG25): cal tenir 25 anys abans de l’1 d’oc-tubre de l’any en què es dugui a terme la prova, i superar-la.
• Accés a la universitat per a més grans de 45 anys sense títol de batxillerat (MG45): cal superar una prova d’accés i obtenir la resolució d’apte en una entrevista personal.
• Accés per a més grans de 40 anys mitjançant l’acreditació d’experiència laboral, sense títol de batxillerat (MG40): només cal acreditar experiència laboral o professional. En la convocatòria de l’any 2011, la UB ha ofert pla-ces per accedir per aquesta via a la majoria dels graus.
• Accés per a persones titulades de cicles formatius de grau supe-rior (CFGS): poden obtenir plaça mitjançant una preinscripció uni-versitària o també aquest curs presentant-se a la selectivitat.
• Accés per a persones que han iniciat estudis universitaris a l’Es-tat espanyol però que no els han finalitzat: poden obtenir plaça mit-jançant una preinscripció univer-sitària o bé sol·licitant que se’ls reconeguin els crèdits superats al centre on s’imparteix el grau.
El curs passat es va començar a aplicar un nou model de selec-tivitat, que va implicar un canvi en l’estructura que havia tingut la prova d’accés a la universitat (PAU) i també un nou procés per accedir-hi.
Ara les PAU s’estructuren en dues fases: una fase general i una fase específica.
• La fase general és obligatòria i consta de cinc exàmens: quatre són sobre les matèries comunes i un és sobre una matèria de modalitat.
• La fase específica és voluntària i ofereix a l’estudiant, que pot exa-minar-se d’un màxim de tres matè-ries de modalitat de batxillerat que tria ell mateix, la possibilitat de pujar la nota. Per fer el càlcul, es parteix de les dues qualificacions de les matèries superades a la fase específica que, un cop ponderades, donin les notes més altes.
Què és la nota d’accés? La nota d’accés és la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en la fase general, sempre que sigui igual o supe-rior a 4 punts, ponderada amb
ACCÉS I SELECTIVITAT
www.ub.edu
11
l’expedient del batxillerat de l’es-tudiant. La nota d’accés està compresa entre 5 i 10 punts i té una validesa indefinida.
Nota d’accés = 0,6 x qualificació de la mitjana de batxillerat + 0,4 x qualificació de la fase general
Què és la nota d’admissió?La nota d’admissió, que pot arri-bar fins als 14 punts, incorpora les qualificacions corresponents a les matèries de les quals l’estu-diant s’hagi examinat voluntària-
Podeu consultar tota la informació per a l’accés i l’admissió als ensenyaments de grau a: http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/index.html i a www.ub.edu/admissions/graus
El curs passat, més de 16.000 estudiants van escollir la UB en primera opció.
El 78,5 % dels estudiants que han accedit aquest curs a la UB l’havien triat en primera preferència.
Medicina, Educació Primària, Infermeria i Psicologia de la UB són els ensenyaments que tenen més demanda en primera preferència a tot el sistema universitari català.
La UB ofereix 10.804 places per als ensenyaments de grau, el 28,6 % del sistema universitari públic català (curs 2009-2010).
ment en la fase específica, sempre que es compleixin dos requisits: s’ha d’haver obtingut una qualifi-cació igual o superior a 5 punts, i ha de correspondre a una matèria de modalitat de batxillerat vincu-lada a la branca de coneixement del grau al qual es vol accedir.
Nota d’admissió = nota fase gene-ral + a*M1 + b*M2,
(M1 i M2 són les dues millors qualificacions de les matèries superades en la fase específica,
i a i b els factors de ponderació (0,1 o 0,2) associats a les matèries examinades).
En el cas d’estudiants de CFGS que facin la selectivitat, la nota d’admissió es calcula de la mane-ra següent: nota mitjana del cicle formatiu + a*M1 + b*M2.
Ara la selectivitat permet obtenir una nota d’admissió específica per a cada títol de grau i uni-versitat on es vulguin cursar els estudis.
12
www.ub.edu
DIFERENTS PUNTS DE VISTACom s’ha valorat el model de selectivitat i el procés per accedir a la universitat que es va estrenar el curs passat?
Naila Alba MartínezEscola Universitària d’InfermeriaVa cursar batxillerat i va fer les proves d’accés a la universitat (PAU) per accedir a l’ensenyament d’Infermeria
Et va condicionar saber que hi havia un nou model de selectivitat a l’hora de pre-parar-te per als exàmens?La veritat és que em vaig dedi-car a estudiar totes les matèries, òbviament, aquelles assignatures que trobava més difícils les vaig preparar més a fons. Crec que cal tenir molt en compte les assigna-tures que s’han de triar en la fase específica i saber les ponderaci-ons de les matèries dels graus als quals vols accedir, i triar en la fase específica les assignatures que millor se’t donen.
Vas presentar-te a la fase espe-cífica? Per què?Sí, perquè realment era un avan-tatge per accedir al grau i per-què no només tu estàs intentant pujar nota, tothom ho intenta. A mi, personalment, la selec-tivitat em va ajudar a pujar la nota d’admissió, atès que jo sabia molt bé quines eren les assignatures que volia que em comptessin més per poder-me’n beneficiar. Aquest és, per a mi, l’aspecte més positiu de la selectivitat.
Jenifer Ansio DazaFacultat d’Economia i EmpresaVa accedir a l’ensenyament d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE), per la via dels cicles formatius de grau superior (CFGS)
Quina ha estat la teva via d’accés a la universitat?Vaig accedir a la universitat des-prés d’haver finalitzat el cicle formatiu de grau superior d’Ad-ministració i Finances.
Per què vas decidir estudiar a la universitat?D’entrada no m’havia plantejat anar a la universitat un cop fina-litzat el curs. Tot i així, atesa la situació econòmica en què ens trobem, com més estudis i més preparació puguem tenir, millor. Pensava acabar el cicle superior per poder accedir al món labo-ral en l’àmbit relacionat amb el que havia estudiat, però com que ara mateix és gairebé impossible, vaig decidir continuar estudiant.
Creus que t’ha beneficiat el nou procés per accedir a la universitat?Personalment a mi sí que m’ha
beneficiat perquè tenia una nota alta del mòdul que no hauria pogut aconseguir a través de la selectivitat.
Quines expectatives s’han vist acomplertes i quines no de la idea que tenies del que era anar a la universitat?D’una banda sabia que anar a la universitat era un pas important, no té res a veure amb anar a l’ins-titut i la relació professor-alumne és totalment diferent. Després d’haver finalitzat el pri-mer semestre, m’ha semblat tot més difícil del que m’imaginava.
13
Rosa Giralt DonatoINS El Palau (Sant Andreu de la Barca)Correctora de les proves d’accés a la universitat (PAU) des de l’any 2008
Penses que l’actual selecti-vitat pot haver modificat la manera de preparar-se per a aquestes proves? No especialment. Tot i que la prova és un condicionant important al llarg dels dos cur-sos, especialment en el segon curs, cal no oblidar que l’ob-jectiu principal és la superació amb èxit del batxillerat, la qual
Vas accedir a l’ensenyament que havies demanat en prime-ra opció? No. La meva primera opció era Medicina, però no vaig obtenir la nota suficient per accedir-hi, i vaig renunciar a la plaça; final-ment vaig matricular-me a Infer-meria. Tot i això, estic molt con-tenta amb aquest grau, i en cap cas no canviaria d’estudis.
Creus que t’ha beneficiat la nova selectivitat?Crec que sí. Com he dit abans,
amb la selectivitat vaig pujar la nota d’admissió i no sé si hauria estat així amb l’antiga selectivi-tat, perquè totes les assignatures m’haurien comptat el mateix.
Quines expectatives s’han acomplert i quines no de la idea que tenies del que era anar a la universitat?La veritat és que de la idea que tenia d’anar a la universitat al que hi he trobat, realment hi ha una gran diferència, sobretot pel que fa al professorat. Des del primer dia el
professor és més proper a l’alum-nat del que m’havia imaginat: ens fan participar, pots demanar tutori-es perquè et resolguin els dubtes, pots fer-los consultes i demanar-los dubtes al final de la classe si es tracta d’una qüestió puntual i t’ho expliquen tot, tot i que no sé si això és així a totes les facultats. Aquest aspecte és el que més m’ha sorprès, i de moment no hi ha cap expectativa que no s’hagi acomplert perquè estic molt con-tenta amb el que he triat i amb la Universitat que he triat.
cosa és equivalent a una bona preparació per superar les pro-ves.
Com a correctora d’exàmens, has notat alguna diferència en l’actitud o en els resultats dels estudiants?No ha canviat excessivament. Sí que es pot percebre un cert can-sament, fins i tot atabalament, per la durada i la quantitat de proves. En qualsevol cas, ja he comentat en la pregunta anterior que l’èxit en la superació de les dificultats és directament propor-cional a fer un bon batxillerat.
Com valores l’elevada parti-cipació dels estudiants en la fase específica?És positiu i, en certa manera, és reflex de l’interès per obtenir la màxima puntuació per poder ser
admesos als estudis que volen cursar.
Quins aspectes consideres positius i quins negatius de les PAU i del nou procés per accedir a la universitat?És cert que per a molts alumnes haver de fer moltes proves en pocs dies és costós, però no hem d’oblidar la importància de fer unes proves úniques i iguals per a tothom en un sistema educatiu tan divers com l’actual.
Pots donar algun consell a l’alumnat que es prepara per a les PAU d’aquest curs?Potser cal començar a pensar que la preparació ja comença durant el primer curs i, de fet, tenir clar que un bon treball durant el bat-xillerat és clau per superar aques-tes proves.
OPINIÓ
14
www.ub.edu
ALGUNS DELS SERVEIS I RECURSOS QUE T’OFEREIX LA UB
SERVEI D’ATENCIÓ A L’ESTUDIANTUnitat especialitzada que atén de manera persona-litzada els futurs estudiants, l’alumnat que està cur-sant estudis, l’alumnat amb necessitats educatives especials, temporals i interculturals, i l’alumnat es-tranger de programes d’intercanvi que fan estada a la UB temporalment, per facilitar-los la informació, l’assessorament i el suport necessaris durant tot el període d’aprenentatge i el procés d’orientació pro-fessional.Per a més informació, accediu a www.ub.edu/sae.
BIBLIOTECALa UB, amb els serveis de suport a la docència, s’integra al Centre de Recursos per a l’Aprenen-tatge i la Investigació (CRAI), una xarxa que abas-ta 19 biblioteques que es distribueixen en els di-versos campus i centres de la UB.Ofereix sales i llocs habilitats per a l’estudi, servei de préstec, aules amb ordinadors, zona Wi-Fi UB disponible a gairebé totes les biblioteques, servei de préstec d’ordinadors portàtils, horaris d’ober-tura durant la setmana, 6.300 punts de lectura, sessions de formació d’usuaris i el servei Pregun-teu al bibliotecari, disponible les 24 hores, els 7 dies de la setmana.Amb un fons de gairebé dos milions de llibres i revistes especialitzades, és una de les primeres biblioteques de Catalunya i de l’Estat espanyol.Per a més informació, accediu a www.bib.ub.edu
IDIOMESA l’Escola d’Idiomes Moderns (EIM) de la UB tin-dràs la possibilitat d’estudiar molts idiomes: cur-sos des del nivell bàsic fins al nivell superior en tots els campus de la UB, en diferents períodes de l’any i amb un gran ventall d’horaris.També ofereix cursos de capacitació per a l’alum-nat que participa en un programa de mobilitat internacional i posa a l’abast dels estudiants cen-tres d’autoaprenentatge de llengües per reforçar i complementar el que s’aprèn a classe.Per a més informació, accediu a www.eim.ub.es.
Col·legis majors (propis i adscrits): 1.774 places.
1.649.786 fons de monografies.
Fins a 16 llengües estrangeres impartides a l’EIM.
15
MOBILITAT ACADÈMICALa UB té una llarga tradició de relació i col-laboració amb universitats de l’Estat espanyol i d’altres països, i ofereix als estudiants la possibi-litat de fer intercanvis nacionals i internacionals amb gairebé 500 universitats.Els programes en què participen més estudiants són el SICUE, pel que fa a la mobilitat nacional, i l’ERAS-MUS, pel que fa a la internacional, però també hi ha convenis generals i específics de condicions molt si-milars a les del programa ERASMUS, i beques que donen suport a la mobilitat dels estudiants.Per a més informació, accediu a www.ub.edu/mobilitat.
ESPORTSEn els gairebé 100.000 m2 d’equipaments espor-tius d’Esports UB, podràs gaudir dels avantatges següents:+ Una àmplia oferta d’activitats dirigides.+ Tot un conjunt d’instal·lacions, com ara piscina, pistes de tennis i de pàdel, sales d’activitats diri-gides i de condicionament físic, camps de futbol i de rugbi, pavelló poliesportiu i pista d’atletisme, entre d’altres.+ La possibilitat de participar en competicions universitàries.Per a més informació, accediu a www.ub.edu/esports.
ACTIVITATS CULTURALSLes activitats culturals ocupen un lloc molt impor-tant en el món universitari.La UB disposa de grups de teatre, agrupacions mu-sicals i una orquestra simfònica amateur de quali-tat. La majoria de membres són estudiants univer-sitaris que provenen dels múltiples ensenyaments que s’imparteixen a la Universitat.Per a més informació, accediu a www.ub.edu/aclt.
BEQUES I AJUTSTens a l’abast beques i ajuts en qualsevol etapa uni-versitària: per a recerca, cursos d’estiu, per ampliar es-tudis o investigar a l’estranger, per estudiar la llengua i la cultura d’un país, per treballar de lector o d’auxiliar de conversa, per participar en un programa d’inter-canvi, per fer pràctiques de treball a l’estranger, etc.Consulteu les beques i ajuts a què l’alumnat pot optar al llarg dels estudis universitaris a www.ub.edu/bequesiajuts.
SOLIDARITATA la UB podràs participar en accions de coopera-ció per al desenvolupament i per a la defensa dels drets humans.Solidaritat UB, com a organització de la UB, partici-pa en projectes de cooperació que contribueixen a enfortir la societat civil i les organitzacions populars dels països de l’anomenat Tercer Món.Desenvolupa i fomenta els teus valors solidaris!Per a més informació, accediu a www.solidaritat.ub.edu.
488 beques de col·laboració en serveis i unitats
180 medalles obtingudes en els campionats universitaris
Cicle de música amb 19 concerts
1.500 joguines recollides a la UB en la campanya de Nadal
1.660 estudiants estrangers acollits en el marc de programes d’intercanvi.
www.ub.edu
UNIVERSITAT DE BARCELONA El web de la Universitat de Barcelona encaixa amb la filosofia Web 2.0, que possibilita la comunicació entre els au-tors i els usuaris de la pàgina.Els continguts s’ordenen en tres grans apartats temàtics (Estudis i docència; Recerca i innovació; i La Universitat) i els textos apareixen en tres idiomes: català, castellà i anglès. El web de la UB inclou vídeos sobre diversos temes i està preparat per integrar noves eines tecnològiques que permetin la partici-pació i la col·laboració dels usuaris.
CRAI biblioteca
Facilita l’accés i la difusió dels recursos d’infor-mació, col·labora en els processos de creació del coneixement i contribueix a la consecució dels objectius de la Universitat.
Campus virtual de la UB
És un entorn d’aprenentatge en línia que dóna suport a la docència presencial i semipresencial i també a l’estudi. Permet de disposar d’un es-pai comú que facilita el contacte entre els com-panys, utilitzar llistes de distribució, participar en fòrums i xats i fer servir la missatgeria interna.
16
Estudis i docència
Tots els estudis que oferim i, entre d’altres, la informació per accedir-hi, les beques, la mobilitat, etc.
RECURSOS EN LÍNIA
UBTV
És el canal de televisió de la Universitat de Barcelona, en què es retransmeten en directe, a través d’Internet, continguts i vídeos a la carta.
La Universitat
Coneix la nostra Universitat, com som, la història, l’organització i els serveis.
Recerca i innovació
Les dades més rellevants pel que fa a recerca, innovació i transferència del coneixement.
mónUB
És el portal dels estudiants i disposa d’una zona oberta per consultar infor-mació acadèmica, de caràcter cultural i de participació de l’alumnat. Hi trobaràs una intranet per consultar l’expedient acadèmic, fer tràmits en línia o rebre no-tícies personalitzades.
Centres i ICE
Accés directe als centres de la UB.
Xarxes socials
La UB també té perfils a Facebook i Twitter, en què es recullen les activitats i les notícies adreça-des als futurs i actuals estudiants. El Youtube ins-titucional i el blog del rector completen la xarxa de canals de la institució a l’anomenada Web 2.0.
17
Activitats per a l’alumnat de secundària
www.ub.edu
18
L’alumnat de secundària pot col·laborar amb la UB en diferents activitats dissenyades específicament per tractar temes com ara:
• L’accés al món universitari.• El coneixement pràctic dels diferents
ensenyaments que s’hi imparteixen.• Els recursos que faciliten la transició
del batxillerat o dels cicles formatius de grau superior (CFGS) a la universitat.
Taller d’Enginyeria Electrònica i Tecnologia de la Informació (TEeTI)T’apropa de manera pràctica al coneixement de l’electrònica en el desenvolupament tecnològic de la societat actual mitjançant diverses activitats amb un com-ponent interactiu orientades a fomentar l’interès per la ciència i la tecnologia. Consta de tres blocs: Tecnologia i sostenibilitat energètica; El món del mòbil, i Els sentits de l’automòbil.
Taller d’Enginyeria de Materials (TEMA)És una activitat pràctica que t’apropa al paper clau que tenen els materials en el desenvolu-pament tecnològic de la nostra societat. Així mateix, et presenta la figura de l’enginyer de mate-rials com un professional que té una formació interdisciplinà-
ria amb un vessant científic i un altre de tecnològic, i que és capaç de resoldre problemes relacionats amb el disseny, la creació, l’obtenció, el processa-ment, la selecció i el reciclatge de materials. El taller consta de dos blocs, que es duen a terme al llarg del matí: De què estan fetes les coses? i Materials fun-cionals.
INFOFEST - MATEFESTVols saber com és un ordinador per dins i muntar-ne i desmun-tar-ne un? T’agradaria conèixer més coses del programari lliu-re? Aprendràs això, i molt més, jugant! No faltis a la INFOFEST. És la teva festa!A la festa de mates podràs gaudir de jocs i visions, proves i qües-tions matemàtiques, rostres de matemàtics cèlebres… Tot, sota un envelat matemàtic. Així doncs, la teva és la MATEFEST!
LES ENGINYERIES
Sortides geològiquesLa Facultat de Geologia organitza, al llarg de tot el curs, un seguit d’excursions geològiques que dirigeix professorat de la Facultat. Podràs visitar, entre d’altres, llocs com ara la serra de Collserola, l’aqüífer del Garraf, la muntanya de sal de Cardona, les empremtes de les antigues glaceres del massís del Carlit o la geologia a prop del teu centre de secundària.
LES EXCURSIONS
Campus Científics d’EstiuLa UB acollirà, durant el mes de juliol, estudiants de quart d’ESO i de primer de batxillerat de tot l’Estat, que han estat seleccio-nats pels seus mèrits acadèmics, per participar en els Campus Científics d’Estiu que organitzen la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia - Minis-teri de Ciència i Innovació, i el Ministeri d’Educació.L’objectiu d’aquest campus d’estiu és promoure i incenti-var les vocacions científiques de l’alumnat de secundària mitjan-çant una sèrie d’activitats que ells mateixos han de dur a terme al llarg de quinze dies, en dife-rents centres i sobre diferents temes vinculats a la ciència.
CAMPUS D’ESTIU
19
II Olimpíades de GeologiaLa UB col·labora, juntament amb altres universitats catalanes i ins-titucions, en les Segones Olimpí-ades de Geologia, una iniciativa que vol estimular i implicar els estudiants de batxillerat en el coneixement d’aquesta ciència remarcant la importància que té en el món actual i promocionant-ne el progrés i el desenvolupa-ment.
OLIMPÍADES
Fem química al laboratoriDescobreix si la teva vocació és la química. La Facultat de Química ofereix unes sessions en què podràs participar en ex-periments de laboratori ben in-teressants, com ara Reaccions a petita escala, El racó del fred, Identificant analgèsics, i les no-ves pràctiques que s’han incor-porat a aquesta sèrie: El detectiu químic, Destil·la que destil·laràs, Caiguda lliure en medis viscosos o Posa’t les piles!, entre d’altres.
Experiments de físicaAquesta activitat s’ha organit-zat amb l’objectiu que l’alumnat dugui a terme un seguit d’expe-riments innovadors i suggeridors que estiguin relacionats amb les noves tecnologies i materials, que tot i l’interès que presenten són difícilment assequibles en els centres d’ensenyament. Es distri-bueix l’alumnat en grups reduïts, en què podran manipular directa-ment els materials tot seguint les indicacions del professorat o dels monitors.
PRÀCTIQUES EN LABORATORIS
I tu? Jo, bioquímicaEn aquest curs es combinen xer-rades sobre els temes capdavan-ters de la bioquímica i la biologia molecular, d’interès en la nos-tra societat, amb pràctiques de laboratori en què l’alumnat duu a terme experiments en petits grups de treball.
www.ub.edu
20
Apropa’t a la UBXerrades a càrrec d’un professor de la UB adreçades a l’alumnat de secundària, en què es tracten temes centrals com ara l’accés al món universitari. S’acompanyen d’una visita a l’Edifici Històric de la UB, amb la companyia d’un personatge històric rellevant per a la història de la ciència.
La UB s’apropaXerrada d’un professor de la UB als centres de secundària de Catalunya per col·laborar amb els responsables dels centres en les tasques d’informar i pro-porcionar eines i recursos per facilitar la transició i, sobretot, l’adaptació dels futurs estudiants a la Universitat.
Jornada de portes obertesCada centre de la UB organitza xerrades adreçades a l’alumnat de secundària, en què s’ofereix a l’estudiant tota la informació necessària per orientar-lo en la transició del batxillerat a la uni-versitat i perquè pugui decidir quin ensenyament cursarà.
Xerrades-tallerDins del programa Ubica’t a Mates, la Facultat de Matemàti-ques ofereix xerrades-taller adre-çades a l’alumnat de batxillerat de la branca cientificotècnica. Aquest curs s’han dut a terme aquestes xerrades:
• 1+1>2: programant formigues• Nusos, enllaços i trenes
LES XERRADES
21
www.ub.edu
22
AlehoopÉs un recull de recursos en línia útil per elaborar el treball de recer-ca. Dóna accés a moltes fonts d’in-formació i ofereix, de cada recurs, un breu comentari que en descriu l’abast temàtic i cronològic, així com altres característiques parti-culars. La Facultat de Biblioteco-nomia i Documentació proposa un seguit de tallers pràctics que consisteixen en una presentació de l’Alehoop i en una explicació complementària a l’aula d’infor-màtica de la Facultat.
Facultat de BiologiaOfereix al professorat de secundà-ria diverses propostes de treballs de recerca en l’àmbit de la biolo-
gia, que tutoritza el professorat de la Facultat per facilitar consultes, aclariments i demostracions, si cal.
Facultat de MatemàtiquesPer vuitè any consecutiu, la Facul-tat de Matemàtiques ofereix un programa de suport als tutors i alumnes que estiguin interessats a dirigir i dur a terme, respec-tivament, treballs de recerca en l’àmbit de les matemàtiques, tant amb propostes de treball com amb l’ajut d’alumnat de la Facultat.
Facultat de GeologiaOfereix l’assessorament del pro-fessorat de la Facultat, amb la possibilitat d’utilitzar els laboratoris
Activitats que ofereixen suport, des de les diverses facultats, als tutors que vulguin dirigir treballs de recerca i a l’alumnat que estigui interessat a elaborar-los.
del centre per a les propostes de treballs de recerca en l’àmbit de la geologia. El Col·legi de Geòlegs atorga anualment un premi al mi-llor d’aquests treballs.
Parc Científic de Barcelona (PCB)El programa Recerca a Secundà-ria, adreçat especialment a la co-munitat educativa, acull alumnat de primer de batxillerat que hagi d’iniciar el projecte de recerca. Ofereix la possibilitat de disposar de l’ajut d’un tutor del Parc Cien-tífic de Barcelona, el qual, durant un any aproximadament, propor-ciona assessorament bibliogràfic i també sessions pràctiques als laboratoris del Parc.
SUPORT A LA RECERCA
23
Tallers Alehoop Adreçat al professorat de secundària encarregat de tutorar els treballs de recerca del batxillerat.
ACTIVITATS PER AL PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA
Per implicar el professorat de secundària en les diferents activitats que poden dur a terme els seus estudiants, la UB organitza activitats com ara:
Viu la geologiaVols conèixer la feina del geòleg? La Facultat de Geologia organit-za un curs adreçat a l’alumnat de ciències de secundària perquè durant uns dies dugui a terme les tasques pròpies del geòleg i conegui els diversos aspectes conceptuals, tècnics i aplicats que inclou. L’alumnat que hi estigui interessat tindrà la pos-sibilitat de compartir tres dies amb estudiants i professorat de la Facultat.
Psicòlegs al laboratoriLa Facultat de Psicologia orga-nitza un taller en què pots conèi-xer un altre vessant del món de la psicologia i la recerca, que es duu a terme al laboratori.El taller s’organitza en quatre activitats participatives: Aplica-cions psicològiques de la realitat virtual; Descobreix com funcio-na un laboratori d’electroencefa-lografia i com ens ajuda a estu-diar el cervell; La recerca amb animals de laboratori en l’àmbit de la psicologia, i El que l’estudi dels patrons de moviments ocu-lars ens pot revelar.
Taller d’intel·ligència artificialDins del programa Ubica’t a Mates, la Facultat de Matemàtiques ofe-reix a l’alumnat de secundària
el Taller d’Intel·ligència Artificial, que vol apropar una tecnologia d’alt impacte de manera didàctica i divertida. Dins el programa hi ha sessions informatives i pràctiques relacionades amb la confecció d’un robot, i una competició entre tots els centres participants amb un premi al millor treball.
El sarró del geòlegPréstec de col·leccions de roques de la litoteca de la Facultat de Geologia.
Per facilitar la utilització d’aques-tes col·leccions, les fitxes i els textos complementaris s’han integrat en una aplicació infor-màtica anomenada El sarró del geòleg. A més, hi trobareu un mapa amb la localització dels diferents tipus de roques.La Facultat de Geologia posa a disposició dels centres de secundària, en règim de préstec, aquestes col·leccions, i ofereix a l’alumnat la possibilitat de dur a terme tallers sobre roques i minerals, posant un èmfasi especial en les seves aplicacions per obtenir materials i objectes bàsics en la vida quotidiana.Així mateix, l’alumnat de secun-dària, assessorat pel professorat, pot utilitzar les instal·lacions i les mostres de la litoteca en l’elabo-ració de treballs de recerca.
TALLERS
www.ub.edu
24
Els enigmes congelatsDesprés de la bona acollida de l’edició anterior, la UB ha decidit convocar una segona edició del concurs «Els enigmes congelats» per al curs 2010-2011.L’activitat consisteix en un con-curs de projectes per fomentar la recerca de solucions originals a reptes actuals de la ciència, adre-çat a estudiants de secundària i a joves entre 15 i 17 anys. Els parti-cipants proposen solucions crea-tives a reptes que la ciència actual encara no ha pogut solucionar.Per què hi ha més matèria que anti-matèria? És possible una vacuna contra el VIH? Quant es pot allargar la vida dels humans? Estem sols a l’Univers? són les propostes gua-nyadores d’aquest any.
Premi Ferran AdriàLa UB convoca la segona edició del Premi Ferran Adrià per a tre-balls de recerca de batxillerat que
tractin les ciències i tecnologies de l’alimentació, la nutrició, la cuina i la gastronomia.
El jurat de la primera edició va atorgar el premi al treball «Mari-datge ciència/cuina, una simbiosi per al paladar». Se’n va valorar especialment l’excel·lent treball de síntesi personal i sistemàtica sobre la relació entre la ciència i la cuina que l’autora va dur a terme.
Premi Recerca per a la PauLa UB convoca la sisena edició del Premi Recerca per a la Pau per a treballs de recerca de bat-xillerat, amb l’objectiu de pro-moure l’educació per a la pau en totes les modalitats del batxillerat i enfortir la cultura de pau des de la recerca.
Els treballs poden ser individuals o col·lectius, i s’han de presentar abans del 15 d’abril del 2011.
II concurs literari de ressenyes de pel·lícules i llibres: tu tries, llibre o pel·liLa Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Bi-blioteconomia i Documentació convoca aquest concurs per pro-moure l’ús del català en textos que ens acostin a la visió que, des del món del cinema i la li-teratura, es té dels arxius, les biblioteques, els centres de do-cumentació i, en general, de tot allò relacionat amb la gestió, el tractament i la difusió de la in-formació.
Hi poden participar, en categories diferenciades, alumnat matriculat en qualsevol ensenyament de la UB, alumnat de batxillerat o CFGS i alumnat de la Universitat de l’Experiència. El termini de pre-sentació d’escrits finalitzarà l’11 d’abril del 2011.
PREMIS
Per a més informació de totes aquestes activitats, consulteu www.ub.edu/futursinousestudiants/activitats.htm
25
LA DIVULGACIÓ CIENTÍFICA A LA UBLa Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació Digital i Promoció té com a objectiu apropar la recerca a la societat facilitant a la ciutadania l’accés al coneixement que es genera a la Universitat.
Durant aquest curs, s’han organitzat diverses activitats i també s’ha treballat amb altres institucions i unitats per oferir propostes ben engrescadores:
LA UB DIVULGA
Programa d’activitats de divulgació científica que coordina la UCC+i amb la col·laboració del Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE).
Pinta’m un conte
Activitat adreçada a infants de 5 i 6 anys, en què un narrador i un il-lustrador, que dibuixa en directe les diferents històries, expliquen tres contes.
• Com es va formar la muntanya de Montserrat? Fa molts anys, el paisatge català era totalment dife-rent de l’actual: hi havia un mar al pla de Lleida i el Mediterrani no tenia aigua.
• Praderies de posidònia, la planta mediterrània per excel·lència, que actualment està greument ame-naçada.
• Fenòmens meteorològics ex -trems: com una gota d’aigua no fa el cicle habitual sinó que es veu immersa en una inundació que la transporta a llocs insos-pitats.
www.ub.edu
26
www.ub.edu
Espectacle de titelles sobre l’origen de la vida i l’evolució dels éssers vius
Espectacle infantil que té com a objectiu fomentar l’interès dels infants per la ciència. Sota el gui-atge de Charles Darwin, pare de la teoria de l’evolució, i de Susanna i Emma, dues girafes de 150 anys que no saben per què tenen el coll més curt que les girafes actuals, s’explica quins són els diversos mecanismes implicats en el pro-cés evolutiu.
La veu dels arbres
Espectacle que uneix el clown amb projeccions audiovisuals per donar a conèixer la dendrologia, la ciència que estudia la història dels arbres examinant-ne els anells de creixement, i la importància que tenen els arbres dins l’ecosistema.
L’espectacle està pensat com a mitjà per atreure el públic cap a la ciència i despertar el seu interès per aquest àmbit del coneixement.
Tardes de ciència i xocolata
Aquesta activitat consisteix en una sèrie de conferències científiques al Museu de la Xocolata durant els mesos de març i abril. Les xer-rades s’adrecen a estudiants de secundària i al públic en general.
El tema central és la xocolata i la seva relació amb els diferents àmbits del coneixement cientí-
fic. D’aquesta manera, les confe-rències les impartiran experts de diverses facultats de la UB com ara Física, Química, Odontologia, Geologia, Medicina, Farmàcia i Matemàtiques.
Alguns dels temes dels quals parlaran els ponents són la salut bucodental, la planta del cacau o els beneficis de la xocolata en el sistema cardiovascular.
La Universitat dels nens i les nenes
Durant aquest curs 2010-2011, en el marc del programa la Uni-versitat dels Nens i les Nenes de Catalunya, la UB acull alumnat de cinquè de primària perquè co-negui de primera mà la Universi-tat i la tasca dels científics.
La finalitat de la iniciativa, pione-ra al sud d’Europa i en què parti-cipen les vuit universitats públi-ques catalanes, és apropar la ciència, la cultura i la universitat als més joves i, alhora, fomentar l’excel·lència i les vocacions cien-tífiques.
El tema per a les diferents activi-tats organitzades a la UB és «Com serà la Terra del futur? Aproxima-ció al present i passat del nostre planeta», i s’ha tractat des de l’òptica de la biologia, la geologia i la física.
Aquestes jornades, que tenen lloc durant dos dies del curs, les impulsa l’Associació Cata-lana d’Universitats Públiques (ACUP), amb el suport de diver-ses entitats.
Us convidem a visitar el portal de divulgació científica UB-Ciència a www.ub.edu/infociencia/
LA DIVULGACIÓ CIENTÍFICA A LA UB
27
ACTUALITAT I NOTíCIES
La Facultat de Geologia de la UB i l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA), del Consell Superior d’Investigacions Científi-ques (CSIC), van presentar conjun-tament el passat mes de novem-bre un estand a l’Expominer, el saló de minerals, fòssils i joieria de la Fira de Barcelona. L’objectiu era apropar el públic al món de la geologia i de l’enginyeria geolò-gica. Així, doncs, es van organit-
zar diverses activitats divulgatives en què van col·laborar professors, estudiants i doctorands. «Què fa un geòleg o un enginyer geòleg?», per exemple, va ser una de les propostes per donar a conèixer aquesta apassionant professió a estudiants de secundària i batxi-llerat. També s’hi van fer xerrades curtes i s’hi van projectar docu-mentals divulgatius sobre el món de la geologia.
ExpAlimentsExpAliments és una iniciativa per donar a conèixer els camps de coneixement dels ensenyaments que s’imparteixen al campus de l’Alimentació de Torribera: Nutrició Humana i Dietètica, i Ciència i Tec-nologia dels Aliments. L’organit-zació de la jornada va ser a càrrec de les facultats de Farmàcia i de Química de la UB. Hi van participar investigadors de l’Institut de Recer-ca en Nutrició i Seguretat Alimen-tària (INSA·UB). S’hi van progra-mar, així mateix, diverses activitats i tallers sobre l’alimentació i les seves bases científiques, nutrició i dietètica, i la recerca més actual en aquests camps. El públic assistent va aprendre a fer plastilina amb ingredients de cuina, va tastar un pa de pessic al microones i va poder participar en un taller sobre esferificacions i cucs comestibles.
Expominer
Projecte HomeLa Universitat de Barcelona fomenta la responsabilitat social envers causes humanitàries i socials que impliquen l’alumnat, els familiars i el personal de la Universitat. Per aquesta raó, en el marc d’un con-veni de col·laboració amb l’ONG Projecte Home Catalunya, treballa pel tractament i la prevenció de les drogodependències. Ambdues institucions parteixen de les premisses següents:– El consum de drogues minva el rendiment acadèmic.– La Universitat ha de ser un entorn lliure de drogues.– La societat ha d’esmerçar esforços per resoldre el problema de les
drogues a Catalunya, des d’una visió integral.
www.ub.edu
L’Estatut de l’Estudiant Universi-tari (EEU), publicat el passat mes de desembre i que ha impulsat el Ministeri d’Educació, té com un dels objectius fonamentals augmentar la implicació i la participació dels estudiants en la vida universitària. Aquest nou Estatut recull els drets i els deures dels estudiants i preveu crear un consell d’estudiants uni-versitaris de l’Estat.
El Dr. Miquel Martínez, catedràtic de Teoria de l’Educació de la UB, que ha participat en l’elaboració d’aquesta normativa, ens respon algunes preguntes perquè en cone-guem les novetats.
– Quins aspectes regula aquest nou Estatut de l’Estudiant, que fins ara no estaven regulats?Estableix un marc que regula els drets i els deures dels estudiants, que ara són vigents en algunes uni-versitats però no en d’altres. Amb l’aprovació d’aquest Estatut, són d’aplicació per a totes les universi-tats. També crea el Consell d’Estu-diants, que treballa a escala estatal. A més, l’EEU suposa un important pas endavant en la consolidació d’una universitat que, en el seu ves-sant docent, cal que estigui centra-da en l’activitat d’aprenentatge de l’estudiant i en l’atenció i orientació que aquest necessita per assolir nivells òptims d’aprenentatge.
– Què aporta la creació del Con-sell d’Estudiants Universitaris de l’Estat?Ofereix un espai de reflexió, debat i intervenció en la política universi-
Carpeta UBUn any més, la UB ha convocat el concurs per elegir el disseny de la carpeta del curs vinent. Hi pot participar l’alumnat de grau, lli-cenciatures, diplomatures, docto-rat i màsters universitaris matri-culat durant el curs 2010-2011.
La proposta guanyadora l’escolli-ran els membres de la comunitat universitària de la UB, entre els dissenys que hagi preseleccionat, prèviament, un jurat d’experts.
El passat mes de novembre va tenir lloc, al Paranimf de la UB, la jorna-da d’acollida «Vine a conèixer la universitat dels teus fills», adreçada als familiars dels nous estudiants universitaris. L’organització de l’acte va ser a càrrec del Vicerectorat d’Es-tudiants i Política Lingüística.
A l’acte es va oferir la xerrada «Estudiar a la UB» i es va pre-sentar el Pla d’acció tutorial. L’acte va finalitzar amb un con-cert del Cor de la Universitat de Barcelona.
Vine a conèixer la universitat dels teus fills
Miquel MartínezCatedràtic de Teoria de l’EducacióHa col·laborat, com a assessor de la Secretaria General d’Universitats del Ministeri d’Educació, en l’elaboració de l’Estatut de l’Estudiant Universitari.
ENTREVISTA
EL NOU ESTATUT DE L’ESTUDIANT
28
La UB i l’Hospital Clínic han signat un acord de col·laboració per dur a terme un programa d’activitats de suport acadèmic a estudiants de la UB que, per qüestions de salut, han de fer llargues estades a l’Hospital Clínic i, en conseqüència, es veuen obligats a interrompre els estudis. El programa té com a objectiu mantenir actius intel·lectualment els estudiants entre 18 i 30 anys que, per motius de salut, han de deixar els estudis universitaris. D’aquesta manera, es pretén afa-vorir la possibilitat que aquests joves continuïn vinculats al món acadèmic durant l’estada a l’hos-pital. Dins el programa, s’or-ganitzaran activitats de suport
acadèmic, com ara seminaris sobre diferents matèries cultu-rals i científiques. Es calcula que
es podran beneficiar d’aques-ta iniciativa aproximadament 15 alumnes cada any.
Suport a malalts
tària a escala estatal. És un òrgan clau en la governança del sistema universitari, que, juntament amb el Consell d’Universitats estatal –de què formen part els rectors– i la Conferència General de Política Universitària –constituït pels con-sellers responsables de les comu-nitats autònomes– configuren els tres espais de decisió i regulació de la política de l’Estat en matèria d’universitats. Però, de tota mane-ra, és un òrgan en construcció. L’Estatut defineix el marc, però cal exercir la funció, que depèn dels seus membres: aproximadament 88 estudiants –un per universitat–, representants d’associacions, el ministre, dos representants del Ministeri i cinc persones més que designa el ministre. És un òrgan que fins ara no existia i que actua com a interlocutor directe entre els estudiants universitaris i el Ministeri.
– En què consisteix la forma-ció integral de l’estudiant que propugna aquest Estatut?L’Estatut es refereix a la formació de l’estudiant no només en el vessant professional, creador i científic, sinó també com a perso-na que, al llarg d’uns anys, forma part d’una comunitat en la qual cal que trobi eines i condicions per poder desenvolupar-se tant en l’àmbit personal com artístic i esportiu de manera adient. En aquest sentit, es fa una referència especial a la necessitat que els contextos de vida i aprenentatge universitaris contenen els valors propis de les societats democrà-tiques i plurals, i que sovint els estatuts de les universitats pro-clamen entre les fites de la forma-ció universitària.
– Quin paper han tingut els estu-diants en l’elaboració d’aquest Estatut?Les associacions i col·lectius d’es-tudiants que, des de fa anys, reclamen la necessitat d’un esta-tut, han participat de manera molt activa en tot el procés. També el Consell de la Joventut i les asso-ciacions d’estudiants amb disca-pacitat. Certament, no tots els estudiants han estat igualment sensibles a aquesta necessitat, i per això durant els mesos de desembre i gener es van dur a terme unes jornades de presen-tació en què representants de totes les universitats van debatre les possibilitats i els límits de l’Estatut, així com els punts forts i també els febles. Ara comença de veritat la posada en marxa de l’Estatut, i la implicació dels estu-diants de totes les universitats és una condició necessària.
29
30
www.ub.edu
GRAUS QUE S’IMPARTEIXEN A LA UBCURS 2011-2012
65 ensenyaments de grau
ARTS I HUMANITATSArqueologia Facultat de Geografia i Història www.ub.edu/graus/arqueologiaBelles Arts Facultat de Belles Arts www.ub.edu/graus/bellesarts
Cinema i Mitjans Audiovisuals Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) – centre adscrit
www.ub.edu/graus/cinema
Conservació i Restauració de Béns Culturals Facultat de Belles Arts www.ub.edu/graus/conservacio
Disseny Facultat de Belles Arts www.ub.edu/graus/dissenyEstudis Anglesos Facultat de Filologia www.ub.edu/graus/estudisanglesosEstudis Àrabs i Hebreus Facultat de Filologia www.ub.edu/graus/estudisarabshebreusEstudis Francesos (*) UAB-UB Facultat de Filologia www.ub.edu/graus/estudisfrancesosEstudis Literaris Facultat de Filologia www.ub.edu/graus/estudisliterarisFilologia Catalana Facultat de Filologia www.ub.edu/graus/filcatalanaFilologia Clàssica Facultat de Filologia www.ub.edu/graus/filclassicaFilologia Hispànica Facultat de Filologia www.ub.edu/graus/filhispanicaFilologia Romànica Facultat de Filologia www.ub.edu/graus/filromanicaFilosofia Facultat de Filosofia www.ub.edu/graus/filosofiaHistòria Facultat de Geografia i Història www.ub.edu/graus/historiaHistòria de l’Art Facultat de Geografia i Història www.ub.edu/graus/historiadelartLingüística Facultat de Filologia www.ub.edu/graus/linguisticaLlengües i Literatures Modernes Facultat de Filologia www.ub.edu/graus/llenguesmodernes
* Grau interuniversitari
5 itineraris simultanis
31
CIÈNCIES SOCIALS I JURíDIQUESAdministració i Direcció d’Empreses Facultat d’Economia i Empresa www.ub.edu/graus/ade
Antropologia Social i Cultural Facultat de Geografia i Història www.ub.edu/graus/antropologiaCiències Polítiques i de l’Administració Facultat de Dret www.ub.edu/graus/politiques
Comunicació Audiovisual Facultat de Formació del Professorat www.ub.edu/graus/comunicacioaudiovisual
Comunicació i Indústries Culturals (en procés d’aprovació)
Facultat de Filologia www.ub.edu/graus/cic
Criminologia Facultat de Dret www.ub.edu/graus/criminologiaDret Facultat de Dret www.ub.edu/graus/dretEconomia Facultat d’Economia i Empresa www.ub.edu/graus/economia
Educació Infantil Facultat de Formació del Professorat www.ub.edu/graus/educacioinfantil
Educació Primària Facultat de Formació del Professorat www.ub.edu/graus/educacioprimaria
Educació Social Facultat de Pedagogia www.ub.edu/graus/educaciosocialEstadística (*) (UB-UPC) Facultat d’Economia i Empresa www.ub.edu/graus/estadisticaGeografia Facultat de Geografia i Història www.ub.edu/graus/geografiaGestió i Administració Pública Facultat de Dret www.ub.edu/graus/gap
Informació i Documentació Facultat de Biblioteconomia i Documentació www.ub.edu/graus/informaciodocumentacio
Pedagogia Facultat de Pedagogia www.ub.edu/graus/pedagogia
Publicitat i Relacions Públiques Escola Superior de Relacions Públiques – centre adscrit www.ub.edu/graus/publicitat
Relacions Laborals Facultat de Dret www.ub.edu/graus/relacionslaboralsSociologia Facultat d’Economia i Empresa www.ub.edu/graus/sociologiaTreball Social Facultat de Pedagogia www.ub.edu/graus/treballsocial
TurismeEscola Universitària d’Hoteleria i Turisme (CETT) – centre adscrit
www.ub.edu/graus/turisme
* Grau interuniversitari
32
CIÈNCIESBiologia Facultat de Biologia www.ub.edu/graus/biologiaBioquímica Facultat de Biologia www.ub.edu/graus/bioquimicaBiotecnologia Facultat de Biologia www.ub.edu/graus/biotecnologiaCiències Ambientals Facultat de Biologia www.ub.edu/graus/ambientalsCiències Biomèdiques Facultat de Biologia www.ub.edu/graus/biomediquesFísica Facultat de Física www.ub.edu/graus/fisicaGeologia Facultat de Geologia www.ub.edu/graus/geologiaMatemàtiques Facultat de Matemàtiques www.ub.edu/graus/matematiquesQuímica Facultat de Química www.ub.edu/graus/quimica
ENGINYERIESEnginyeria Biomèdica Facultat de Medicina www.ub.edu/graus/engbiomedicaEnginyeria de Materials Facultat de Química www.ub.edu/graus/engmaterialsEnginyeria Electrònica de Telecomunicació Facultat de Física www.ub.edu/graus/engelectronica
Enginyeria Geològica (*) (UPC-UB) Facultat de Geologia www.ub.edu/graus/enggeologicaEnginyeria Informàtica Facultat de Matemàtiques www.ub.edu/graus/enginformaticaEnginyeria Química Facultat de Química www.ub.edu/graus/engquimica
* Grau interuniversitari
www.ub.edu
El 86,5 % dels titulats tornaria a escollir la Universitat de Barcelona per cursar estudis.
33
Trobareu tota la informació dels graus de la UB a: www.ub.edu/graus
CIÈNCIES DE LA SALUTCiència i Tecnologia dels Aliments Facultat de Farmàcia www.ub.edu/graus/cta
Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) – centre adscrit
www.ub.edu/graus/activitatfisica
Ciències Mèdiques Bàsiques Facultat de Medicina www.ub.edu/graus/mediquesbasiquesFarmàcia Facultat de Farmàcia www.ub.edu/graus/farmacia
Infermeria
Escola Universitària d’Infermeria i Escola Universitària d’Infermeria Sant Joan de Déu – centre adscrit
www.ub.edu/graus/infermeriawww.ub.edu/graus/infermeriasjd
Medicina Facultat de Medicina www.ub.edu/graus/medicinaNutrició Humana i Dietètica Facultat de Farmàcia www.ub.edu/graus/nutricioOdontologia Facultat d’Odontologia www.ub.edu/graus/odontologiaPodologia Escola Universitària d’Infermeria www.ub.edu/graus/podologiaPsicologia Facultat de Psicologia www.ub.edu/graus/psicologia
ITINERARIS SIMULTANIS
La UB ofereix la possibilitat de cursar itineraris dobles que permeten d’assolir dues titulacions de manera simultània, com ara:
• Dret – ADE• Dret – Ciències Polítiques i de l’Administració• Matemàtiques – ADE• Matemàtiques – Enginyeria Informàtica• Matemàtiques – Física
La inserció laboral dels nostres titulats se situa en un 92,4 %.
www.ub.edu
MÀSTERS UNIVERSITARIS DE LA UB
QUÈ SÓN ELS MÀSTERS UNIVERSITARIS?
Són estudis adreçats a alumnat uni-versitari titulat que estigui interes-sat en una formació avançada que li permeti d’assolir una especialitza-ció acadèmica o professional, o bé que vulgui iniciar-se en el camp de la recerca i accedir a un doctorat.
La Universitat de Barcelona ofereix per al curs 2011-2012 més de 150 màsters universitaris en àmbits tan variats com:
• ARTS I HUMANITATS• EDUCACIÓ• EXPERIMENTALS I ENGINyERIES• SALUT• SOCIALS
Consulta’n l’oferta específica i tota la informació a:www.ub.edu/masteruniversitari
34
Escola Universitària d’Infermeria
Feixa Llarga, s/n, Pavelló de Govern08907 l’Hospitalet de LlobregatTel. 934 024 292 Fax: 934 029 [email protected]/infermeria
n Infermerian Podologia
Facultat de Belles Arts
Pau Gargallo, 4 08028 BarcelonaTel. 934 034 060 Fax: 934 021 [email protected]/bellesarts/
n Belles Artsn Conservació i Restauració
de Béns Culturalsn Disseny
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Melcior de Palau, 14008014 BarcelonaTel. 934 035 770 Fax: 934 035 [email protected]/biblio/
n Informació i Documentació
Facultat de Biologia
Avinguda de la Diagonal, 645 08028 BarcelonaTel. 934 021 086 Fax: 933 307 [email protected]/biologia/
n Biologian Bioquímican Biotecnologian Ciències Ambientalsn Ciències Biomèdiques
Facultat d’Economia i Empresa
Avinguda de la Diagonal, 690-69608034 BarcelonaTel. 934 024 300 – 934 024 468Fax: 934 021 [email protected]/economiaempresa/
n Administració i Direcció d’Empreses
n Economian Estadístican Sociologia
35
DIRECTORI DE CENTRES DE LA UBDIRECTORI DE CENTRES DE LA UB
www.ub.edu
Facultat de Farmàcia
Avinguda de Joan XXIII, s/n08028 BarcelonaTel. 934 021 314 Fax: 934 035 884
Campus de l’Alimentació de Torribera
Avinguda de Prat de la Riba, 17108921 Santa Coloma de GramenetTel. 933 928 002 [email protected]/farmacia
n Ciència i Tecnologia dels Aliments
n Farmàcian Nutrició Humana
i Dietètica
Facultat de Filologia
Gran Via de les Corts Catalanes, 58508007 BarcelonaTel. 934 035 583 Fax: 934 035 [email protected]/filologia
n Comunicació i Indústries Culturals (en procés d’apro-
vació)
n Estudis Anglesosn Estudis Àrabs i Hebreusn Estudis Francesosn Estudis Literarisn Filologia Catalanan Filologia Clàssican Filologia Hispànican Filologia Romànican Lingüístican Llengües i Literatures
Modernes
Facultat de Filosofia
Montalegre, 608001 BarcelonaTel. 934 037 722 Fax: 934 037 [email protected]/filosofia
n Filosofia
Facultat de Física
Avinguda de la Diagonal, 64708028 BarcelonaTel. 934 021 116 Fax: 934 021 [email protected]/fisica/
n Físican Enginyeria Electrònica de
Telecomunicació
Facultat de Formació del Professorat
Passeig de la Vall d’Hebron, 171, edifici de Migdia, campus de Mundet08035 BarcelonaTel. 934 035 118 Fax: 934 035 [email protected]/fprofessorat
n Comunicació Audiovisualn Educació Infantiln Educació Primària
36
Facultat de Dret
Avinguda de la Diagonal, 68408034 BarcelonaTel. 934 024 346 Fax: 934 024 [email protected]/dret/
Facultat de Dret. Relacions Laborals
Còrsega, 409 08037 BarcelonaTel. 934 039 310 Fax: 934 039 [email protected]/dret/
n Ciències Polítiques i de l’Administració
n Criminologian Dretn Gestió i Administració
Públican Relacions Laborals
Facultat de Geografia i Història
Montalegre, 608001 BarcelonaTel. 934 021 090 Fax: 934 037 [email protected]/facgh/gh.htm
n Antropologia Social i Cultural
n Arqueologian Geografian Històrian Història de l’Art
Facultat de Geologia
Martí i Franquès, s/n08028 BarcelonaTel. 934 021 336 Fax: 934 021 [email protected]/geologia/
n Geologian Enginyeria Geològica
Facultat de Matemàtiques
Gran Via de les Corts Catalanes, 58508007 BarcelonaTel. 934 021 598 Fax: 934 021 [email protected]/
n Matemàtiquesn Enginyeria Informàtica
Facultat de MedicinaCampus de Medicina - Clínic August Pi i Sunyer
Casanova, 14308036 BarcelonaTel. 934 035 258 Fax: 934 035 [email protected]/medicina
Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge
Feixa Llarga, s/n08907 l’Hospitalet de LlobregatTel. 934 034 752 Fax: 934 034 [email protected]/medicina/
n Medicinan Ciències Mèdiques
Bàsiquesn Enginyeria Biomèdica
Facultat d’Odontologia
Feixa Llarga, s/n, Pavelló de Govern08907 l’Hospitalet de LlobregatTel. 934 024 256 Fax: 934 029 [email protected]/odontologia
n Odontologia
Facultat de Pedagogia
Passeig de la Vall d’Hebron, 171, edifici deMigdia, campus de Mundet08035 BarcelonaTel. 934 035 199 Fax: 934 035 [email protected]/pedagogia
n Educació Socialn Pedagogian Treball Social
Facultat de Psicologia
Passeig de la Vall d’Hebron, 171,edifici de Ponent, campus de Mundet08035 BarcelonaTel. 933 125 009 Fax: 934 021 [email protected]/psicologia
n Psicologia
Facultat de Química
Martí i Franquès, 1-1108028 BarcelonaTel. 934 021 201 Fax: 934 111 [email protected]/quimica/
n Químican Enginyeria de Materialsn Enginyeria Química
37
Escola Superior de Cinemai Audiovisuals de Catalunya(ESCAC)
Colom, 84-9008222 TerrassaTel. 937 361 [email protected]
n Cinema i Mitjans Audiovisuals
CENTRES ADSCRITS
Escola Superior de Relacions Públiques
Urgell, 187Recinte de la Universitat Industrial08036 BarcelonaTel. 933 215 462 Fax: 934 100 [email protected]
n Publicitat i Relacions Públiques
Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme (CETT)
Avinguda de Can Marcet, 36-3808035 BarcelonaTel. 934 280 777 Fax: 934 286 [email protected]
n Turisme
Escola Universitària d’Infermeria Sant Joan de Déu
Santa Rosa, 39-5708950 Esplugues de LlobregatTel. 932 800 [email protected]/
n Infermeria
Institut Nacional d’EducacióFísica de Catalunya (INEFC)
Avinguda de l’Estadi, s/n (Anella Olímpica)08038 BarcelonaTel. 934 255 445 Fax: 934 263 [email protected]
n Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
38
www.ub.edu
39
ON ESTUDIARÀS?
