Embed Size (px)
DESCRIPTION
Fanzine/Anuari de l'organització Partisans Bohemis
Citation preview
1
“NOMÉS PER
A BOJOS” ANUARI-FANZINE DE
PARTISANS BOHEMIS SANT JORDI 2015
MARÇ 2015]
COMENÇAMENT DELS COMENÇAMENTS Per Assemblea de Partisans Bohemis HI TROBAREU:
Acte a Morralla “Festa
sí, lluitar també!”.
El Projecte Formatiu
de l’Ateneu
El Taller de Pensament
crític sobre política.
Opinions de la nova
militància.
“He triat un camí
caòtic”
Editorial: Valoració de
la Trobada d’Entitats
L’assetjador dels
Bohemis
Estudiants de la UDG.
Crònica del Viatge a
Sueca. Homenatge
Ovidi Montllor.
Diàlegs versemblants
a l’Ateneu
Benvolguts a tots i a totes a aquesta primera entrega del fanzine de
Partisans Bohemis “Només per a bojos”. Som un col·lectiu jove que tot
just celebrem el nostre primer any de vida. Volem apropar-vos a través
d'aquesta petita publicació a alguns dels actes i activitats que hem anat
fent al llarg d'aquest temps. Per a nosaltres, petites fites que han articulat
un ventall molt ampli: Educació, cultura popular, autogestió, etc...
Per apropar-vos ho hem fet de la millor manera que hem sabut; redactant
les nostres vivències d'aquest entramat d'actes en els quals hem estat
partícips de forma més o menys activa. Hem escrit les nostres experiències
i valoracions d’allò que hem fet i vist. No us espanteu pas si com a títol
aquest porta les famoses anotacions d'en Harry Haller - posteriors al tractat
del llop estepari-, ja que, potser qui us ha donat el pamflet no és res més
que un personatge que de la mateixa forma en què apareix, desapareix en
l’espessa boira, o el teatre màgic -en què es celebren les velades
anarquistes- es troba dintre d'un banc expropiat que te per nom Ateneu
Popular “Sa Fera Ferotge”..., i tu ets el personatge de l'obra.
D'una forma o l'altra ens sentim familiaritzats amb en Harry Haller. Tristos
pel món en què ens ha tocat de viure, detestem aquest sistema absurd,
però que percebem la necessitat de canviar-lo, estem convençuts fins al
moll de l'os que només lluitant podrem canviar el sistema establert. Doncs
en aquestes fulles trobaràs quelcom de nosaltres. Un grup de persones
combatives i compromeses en aquesta lluita conjunta contra aquest bord
sistema.
Com en Harry, aneu seguint les pistes o senyals daurades. No doneu res
per suposat, encamineu-vos sols en aquest interminable camí que és el
saber, observeu els diferents paisatges que aquest us proporciona allà on
mireu. I si voleu, ens podem conèixer.
Esperem que us agradi i que siguin més els que vinguin.
...(”No per a qualsevol”).
2
A continuació es va fer la presentació dels portaveus de
les diferents entitats participants, amb una breu exposició
respecte la posició que des dels respectius col·lectius es
feia, i de les possibles respostes que havien contemplat.
Tot seguit es dugué a terme el col·loqui amb la
participació oberta a tots els assistents. Aquest va estar
dinàmic i va comptar amb una participació entusiasta per
part de bona part dels assistents, tot generant-se un
debat força interessant que transcorregué des del tema
proposat fins a anàlisis de la situació dels moviments
socials a Blanes i rodalies.
FESTA SÍ, LLUITAR TAMBÉ!
Per Guillem FORMACIÓ, AUTOGESTIÓ I CULTURA POPULAR
"No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa al carrer i participa. Participa en el ball, la festa, dóna les mans al teu germà. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu." Vicent Andrés Estellés (Mural del País Valencià)
El 15 de febrer de 2014 vam organitzar
un acte a l’espai creatiu “Morralla” de
Blanes on vam pretendre donar a
conèixer el contingut i les
conseqüències de l’aprovació del
aleshores projecte de Llei de Seguretat
Ciutadana, que avui tristament és una
realitat.
Vam convidar a totes les organitzacions
amigues de Blanes i rodalies, de les
quals en van participar mitjançant un
representant la PAHC-Blanes, Arran,
Procés Constituent Blanes, Blanes
Solidari, CNT Maresme-La Selva,
Gingkgo Biloba i la Xarxa Ecologista
dels Boscos de Blanes. Partisans
Bohemis també va participar de la
Taula Rodona.
Amb aquest acte vam pretendre donar a conèixer el
posicionament i les eventuals respostes que les entitats i
moviments socials de la comarca i comarques properes
pensaven adoptar davant l’eventualitat de que s’aprovés el
projecte de Llei, com dissortadament ha passat. Finalment,
l’objectiu últim fou donar lloc a un debat-col·loqui que servís
per a donar a conèixer les diverses entitats que des de
diferents àmbits d’actuació lluiten i lluitaran per la defensa dels
Drets del poble, i que servís també per a estendre el debat a
la població, fent-lo partícip del mateix.
Aquest esdeveniment va estar moderat pel professor de
Filosofia del Dret Jaume Nadal, que ens va fer una petita
exposició inicial més aviat acadèmica del que és un projecte
de Llei, en quin punt es trobava aquest projecte en concret, i
una succinta aproximació a les conseqüències legals que
s’esdevindrien un cop aquest fos aprovat. També aprofità per
rebatejar la que avui es coneix per “llei mordasa” com a “Llei
de la patada a la boca” (raonant que de fet constituïa un pas
més enllà en la repressió que ja havia representat fa anys la
Llei Corcuera o “Llei de la patada a la porta”).
3
Tothom es va implicar i vam conèixer de primera mà les conseqüències de fons que
s’esdevindrien més endavant amb la posada en pràctica de l’expressió última d’una política que
culmina així, de moment, l’escalada repressiva que estem patint els moviments socials i, al cap i a
la fi, la societat mateixa, es a dir, tots nosaltres.
Després d’aquesta Taula Rodona i en el mateix espai, uns companys de la plataforma No a la
MAT – La Selva, ens van explicar la seva lluita. Un cop escoltats, tots plegats vam fruir d’una
botifarrada popular i, per últim, de les actuacions musicals de quatre grups vinguts per l’ocasió
des de diferents contrades catalanes. Suc de Civada, Cor Fort, Quimera i Te Mare animàrem la
festa fins acabar ben entrada la nit.
La Jornada va suposar un gran èxit de convocatòria per a la nostra, fins aleshores, joveníssima
organització. D’aquesta experiència vam aprendre i en vam sortir enfortits i animats per dur a
terme tots els projectes que des d’aleshores hem iniciat.
Partisans Bohemis.
4
Des de que es va ocupar la seu bancària de la Caixa amb l’obertura de l’Ateneu Popular Sa Fera
Ferotge, ara ja fa aproximadament un any, Partisans Bohemis ens hem volgut encarregar del
projecte formatiu de l’Ateneu Al llarg d’aquest any hem dut, i
seguim duent a terme, classes de repàs dirigides a tots
aquells infants i nois i noies fins a l’ESO (aquesta inclosa) que
ho necessiten i no tenen recursos econòmics, o per aquells
que simplement volen fer la feina i necessiten un ambient de
tranquil·litat. També estem realitzant un Taller de pensament
crític sobre política, que es du a terme un cop al mes, i que
està dirigit a tot aquell a qui li interessi, vulgui saber més o
vulgui començar a saber.
Actualment estem bastint una biblioteca popular que serà
inaugurada el pròxim 30 de maig. El nostre principal objectiu
és acostar la cultura literària bàsica a la societat, ja que
creiem que la lectura és una molt bona eina que pot ajudar-
nos a arribar a tenir un pensament crític, a tots i a cada un de
nosaltres.
La biblioteca l’hem pogut iniciar gràcies a la solidaritat de la
gent que ens ha donat llibres, hem pogut arreplegar-ne un von grapat i els estem preparant
`perquè en breu estiguin a la disposició de tots. Un cop recollits els llibres hem decidit separar-los
en 16 blocs, començant per la novel·la, passant pel teatre o l’infantil i acabant pel bloc de
superstició, allà on trobarem tots els llibres referents a la religió, a les sectes o a les ciències
esotèriques entre d’altres.
Tot sigui per acostar la lectura a tota la societat, des d’infants a adults. Així que, un cop
inaugurada la biblioteca, ja no tindràs excusa per no perdre’t entre les lletres mentre naveguis per
les pàgines del saber , de l’amor o de la fantasia.
AGAFA UN LLIBRE I VIATGE! LLEGEIX I ALLIBERAT!!!
PER ÁLVARO TALLER DE PENSAMENT CRÍTIC
Molts relacionen la paraula “revolució” amb
violència, amb armes, amb assaltar el Palau
d’Hivern... però crec que s’obliden de la
matèria prima de la revolució, del que fa
Presentació del Taller 1a Trobada
Per Txell EL PROJECTE FORMATIU DE L’ATENEU
5
moure a la gent per fer possible canviar les
coses: el pensament.
Per aquesta raó, a Partisans Bohemis vam
començar un viatge amb tota la gent que ens
volgués acompanyar amb la fi de
conscienciar al poble i fer possible que les
ments, que ara es troben atrapades per la
corrent, puguin nedar contra aquesta en
busca de respostes a les seves incògnites.
Amb la col·laboració del professor Jaume
Nadal que actua com a guia per encaminar
les nostres sessions, hem organitzat el taller
mensualment, de forma que tot aquell qui
vulgui vingui i ens ajudi a buscar plegats la
resposta a preguntes com: Què és la
política? Què és la justícia? Què és la
llibertat?? En l’educació del poble per al
poble creiem trobar una clau per sortir de la
presó d’aquesta ignorància generalitzada i
buscar el nostre propi camí de la mà de
grans pensadors i filòsofs, però de forma
totalment autònoma.
El nostre viatge ha començat, nosaltres
donem la mà a tothom que vulgui unir-se en
aquesta travessia. “El coneixement ens
farà lliures”.
Diuen que el sentit comú és el menys comú
dels sentits i no fa falta més que donar una
ullada a la historia per adonar-se que no
s’allunya tant de la realitat aquesta afirmació.
El que avui veiem com quelcom natural en
altres èpoques fou el més estrany que mai
s’havia vist; bé, doncs avui posar-se a mirar
al voltant, veure fam, pobresa, guerres i
adonar-se que alguna cosa no funciona en
aquest món i que coses que consideren
normals podrien ser el més anormal, ens va
fer sospitar que aquest problema procedia
d’un sistema que ens manipula i controla com
si fóssim simples titelles encadenades al
destí del capital. Alhora però, també ens vam
adonar que aquestes cadenes no eren
invisibles i molt menys irrompibles. Per això
ens hi trobem en aquest camí, un camí cap a
la llibertat individual, per començar a trencar
les manilles fer-nos més lliures i, per tant,
responsables i compromesos amb el nostre
context concret en l’espai i el temps.
Tot això ens converteix, per tant, en
revolucionaris. Revolucionaris perquè no
volen viure amb cadenes. Volem realment
poder decidir sobre les nostres vides i sobre
que és el millor per a nosaltres. Perquè no
som robots programats per caminar a
l'uníson. Per això va néixer aquest grup de
bojos amb un
sentit poc
comú, i per
això estic a
Partisans
Bohemis.
Perquè
encara que
el món ens
oprimeixi, la
vida mereix
de ser
viscuda si és
en llibertat.
Per Maitane. OPINIÓ DE LA NOVA MILITÀNCIA
6
Amb aquest pensament hem començat a
intentar despertar consciències, fent que la
gent es pregunti coses i començant així un
petit moviment que, poc a poc, aspira a
tothom trenqui les seves cadenes. A força de
dubtar, de no donar res per suposat.
Desintoxicant-nos la ment dels mitjans de
comunicació i aplicant aquest sentit poc
comú. Aquí estem. Canviant el món des del
nostre petit racó, caminant a contra pas del
que marca la societat. Qui vulgui unir-se està
convidat a col·laborar contra aquest ordre
que vol imposar com a inamovible allò que
ens imposa el capitalisme. I tu? ¿t’atreveixes
a pensar?
Per què tantes persones caminen amb els
ulls tancats? Som simples ovelles en un prat
erm, sense past, ple de femta que se’ns
acumula. Els nostres pastors són llops cruels
i despòtics. Trien a mà alçada quina serà la
nostra mort. No es preocupen del que els
soluciona la vida. Gràcies a les benes i
cadenes que ens ha posat ens duen per
camins caòtics; ens claven pedres als peus i
sagnem, xoquem contra arbres morts i ens
assegueren el nyap. Estem en un camp de
mines.
Cada cop ens endinsem més en un bosc, on
acabarem tots perduts, ovelles i llops, els uns
per ignorància, els altres per benefici. Per
què volen fer-nos perdre? Doncs perquè és
el seu infern. En tots els inferns narrats hi ha
dos classes de criatures: les que torturen i les
que són torturades. De moment no hi estem,
però ens hi acostem de mica en mica. I no ho
sabem. Ens fan creure que estem en un cel o
que ens hi estem dirigint. Un dels meus
referents, el filòsof alemany, Arthur
Schopenhauer deia: “Este mundo no es
solamente un infierno, sino que sobrepasa al
de Dante, en tanto que cada ser humano
debe ser un demonio para con el otro” (El
arte de envejecer – Aforismo 173). Les
persones són tan ignorants que ens fem mal
a nosaltres mateixos. Per la bena del
desconèixer. La gent així no veu.
Tot hi això, hi ha persones que bateguen.
Estan colpits, moribunds; però saben i volen
fer saber el que passa. Ens hem desfet de la
bena. Som ovelles descarrilades. Som
l’esclau que ha sortit de la caverna de Plató.
Hem vist la llum del dia i sabem el que està
passant. Ens hem adonat de la barbàrie que
estan cometen els llops. Certament, haig de
dir que aquests llops no tan sols tenen una
bena, sinó que no tenen ulls, són cecs. Però
tenen la gran avantatge del poder. Les
ovelles en deixar que hi hagi persones que
els guiïn, són febles i sens conèixer la força
que tenen, se’ls menyspreen. Els llops són
en realitat, falsos pastors. D’ovelles, però,
n’hi ha que se n’han adonat de l’engany. Les
males llengües els anomena ovelles negres.
Doncs sí! Som ovelles negres però veiem la
resta de colors, veiem la llum. La nostra lluita
no es combatre sol contra els llops, sinó que
hem de fer veure a les altres ovelles la llum.
Els hi hem de treure les benes. Hem de ser el
foc: cremar cadenes, cremar benes, cremar
falses ovelles i llops! El meu foc ha estat i és
a Partisans Bohemis i els companys de
l’ateneu Popular “Sa Fera Ferotge”. El meu
foc ha sigut endinsar-me en els llibres de
grans lluitadors i pensadors que no han
volgut ser simples ovelles. Jo tampoc no vull
ser ovella de ningú. Pensa, organitzat i lluita!!
Per Miquel. HE TRIAT UN CAMÍ CAÒTIC
7
EDITORIAL: LA NOSTRA OPINIÓ
Valoració de la Taula d’Entitats organitzada
per Arran-Blanes el 18 d’octubre de 2014.
“Abans de tot cal definir que s’entén per
‘moviment revolucionari’. És evident que això
designa, en primer lloc, un moviment en el que
les persones tenen en comú, si no una ideologia,
si més no una voluntat de ruptura amb el sistema
en el qual viuen, una presa de consciència de la
necessitat d’inventar noves formes de lluita i
contra violència. Però també suposa que el
moviment te [o contempla], la possibilitat, encara
que només sigui teòrica, de fer la revolució”.
Jean-Paul Sartre – “Les communistes ont peur
de la révolution” (1970)
El dissabte 18 d’octubre vam coincidir bona
part de l’anticapitalisme revolucionari amb
presència a la vil·la de Blanes en una
“Trobada d’entitats en lluita pels Drets
Socials” organitzada pel jovent de l’esquerra
independentista d’Arran-Blanes.
El tema que se’ns plantejà i en torn el qual
havia de transcórrer la trobada era l’anàlisi de
l’estat present i futur dels moviments socials
a Blanes, així com el de cadascuna de les
organitzacions que hi érem pressents i la
proposta de plans o intencions respecte el
futur.
La valoració que des de l’assemblea de
Partisans Bohemis en fem és la següent:
1- L’estat actual dels moviments socials a
Blanes reflexa un evident augment de la
mobilització social d’una manera proporcional
a com s’ha donat en tot nucli de població
mitjà, gran o molt gran, en especial. En
aquest aspecte vam reiterar la necessitat de
canalitzar aquestes pulsions motivades per
diferents conjuntures per tots conegudes cap
a vies de militància que s’encerclin dins de
l’anticapitalisme combatiu o revolucionari.
2- En un futur seria desitjable enfortir la unió
entre les entitats que prioritzin les vies
revolucionàries com a mitjà més efectiu per
assolir la transformació social i la destrucció
total del Sistema Capitalista
independentment de les especificitats de la
ideologia esquerrana que cada Entitat tingui
com a pròpia i amb la qual combregui. Com
deia aquella màxima d’Albert Camus: “en
política, són els mitjans els que han de
justificar els fins”. En conseqüència, la nostra
opinió respecte la unitat d’acció entre els qui
defensem els mitjans revolucionaris,
diferenciant-nos de les organitzacions que
pretenen arribar a una transformació més o
menys radical del Sistema per les vies
institucionals en comptes de considerar
prioritari l’enfrontament obert i radical amb el
Sistema en tots els àmbits i sense limitar-nos
als estrets marges que el Sistema Capitalista
delimita amb la seva “legalitat”. Considerem
precís apostar amb valentia per la legitimitat
dels processos revolucionaris en contra de la
legalitat vigent, quan la situació esdevingui
una disjuntiva entre ambdues.
3- Junt amb altres representants dels
moviments socials, defensem, en
conseqüència amb lo dit en el punt anterior,
la necessitat d’enfortir i consolidar l’Ateneu
Popular de Blanes “Sa Fera Ferotge” com
a màxima expressió i símbol de
l’anticapitalisme combatiu a Blanes.
4- La necessitat d’organitzar-nos tots els
revolucionaris anticapitalistes per tal de
treballar de forma coordinada en dos àmbits
d’acció que considerem els pilars bàsics per
a la preparació del poble davant d’un
eventual procés revolucionari:
a) FORMACIÓ AUTOGESTIONADA DEL
POBLE: Creiem que aquesta és una tasca
fonamental, en la qual es troba la veritable
clau de l’èxit d’un possible moviment
insurrecte. I ho és tant per a que aquest es
pugui produir com per a que de produir-se,
tingui èxit.
8
Fem una lectura força crua (però que creiem
realista), respecte l’estat actual de la
formació de la classe treballadora. El Sistema
Capitalista porta generacions conreant-nos
com a consumidors-productors, immersos en
una cultura de consum que devalua d’una
forma persistent la necessitat d’adquirir un
pensament fonamentat en el coneixement, la
qual cosa equivaldria a tenir una classe
treballadora composada per persones amb
pensament crític i autònom, és a dir, lliures.
Per contra, el Capitalisme ha tingut cura
d’oferir tot un seguit de distraccions i
anestèsies intel·lectuals que ens han estat
subministrades des de la més tendre
infantesa i amb les quals creixem com
quelcom del tot natural. Televisió, religió i
culte, i una llarga llista de banalitats que
esdevenen fonamentals per les persones
com ara el futbol comercial o la infinitat de
concursos i esdeveniments que ens van
suggerint quin ha de ser el nostre aspecte i
quins han de ser els bens que hem
d’ambicionar, ignorant de forma sistemàtica
els valors autèntics que poc tenen a veure
amb l’aparença o les propietats. La inèrcia
que generacions de submissió al Capitalisme
ha generat, resta incrustada en el fons de
nosaltres i no és fàcil en sortir-nos-en
d’aquesta dinàmica, en la qual constantment
que ens tempten per a tornar-hi a caure.
Considerem doncs, juntament amb altres
companys i entitats, que aquest ha de ser un
camp d’acció preferent i vital per la
consecució d’una Revolució que
veritablement doni pas a un model diferent
d’organització social allà on els valors de
solidaritat, honestedat i justícia social siguin
protagonistes.
b) ACCIÓ DIRECTE CONTRA EL CAPITAL
Cal mantenir una actitud constant
d’enfrontament directe i radical en tots els
àmbits i per totes les vies al nostre abast
contra aquest Sistema criminal. Això implica
aprofitar tota ocasió per augmentar la tensió
social i fer evidents en tot moment les
contradiccions del Capitalisme mentre bastim
entre tots els anticapitalistes de caire
revolucionari estructures al marge de les
institucions que vagin conformant l’embrió
d’una societat post-capitalista. És a dir, que
cal conjugar l’atac al Sistema i la defensa
activa davant les constants agressions que
aquest infringeix a la classe treballadora,
amb la creació i consolidació progressiva
d’espais alliberats allà on el poble pugui
veure satisfetes totes les seves necessitats
bàsiques sense restar sotmès al jou de
l’Estat Capitalista.
En aquesta via d’acció valorem enormement
la tasca que ve realitzant dia a dia la
Plataforma d’afectats per l’habitatge i el
Capitalisme a Blanes, que han fet efectius els
Drets bàsics de tota persona respecte a
habitatge, aliment i vestit amb les comissions
que hi treballen en aquests àmbits dins de
l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge.
Considerem que cal avançar en aquesta
direcció sense desaprofitar l’ocasió de plantar
cara al Capitalisme amb intel·ligència i la
capacitat de demostrar amb l’acció diària la
possibilitat de mantenir estructures
autogestionades pel poble al marge del
Sistema. En aquesta línia tornem a reiterar la
importància, pel que fa a l’àmbit concret de
Blanes, de consolidar i promoure el lideratge
de l’Ateneu Popular com a referent i punt de
trobada dels grups antisistèmics d’aquesta
vil·la i les poblacions circumdants.
Per cloure i a mode de conclusió, constatem
la bona sintonia amb els moviments socials
9
amb els quals compartim el Banc Expropiat
de Blanes, i com a organització vam
reafirmar-nos en la necessitat d’assolir la
unitat d’acció entre les organitzacions de
l’esquerra anticapitalista que coincideixin en
la necessitat de prioritzar les vies d’acció més
amunt senyalades i a les quals considerem
afins i veritablement revolucionàries. En la
nostra opinió, aquesta unitat és més
important que una de més ample que inclogui
altres organitzacions que pretenguin prendre
les institucions per a produir canvis en el
Sistema més o menys radicals, però que
veiem com un perill de desactivació popular
que podria produir-se en diluir les tensions
socials en campanyes orientades a obtenir el
vot per opcions radicalment reformistes,
tement que un cop passades unes eleccions
podrien esdevenir novament relaxades.
En qualsevol cas, la nostre manca de tot
dogmatisme fa que no ens obstinem tant com
per rebutjar els companys que creuen que
seria positiva l’entrada d’opcions
anticapitalistes en les institucions, i fins i tot
no sentenciem que aquesta eventualitat no
pogués tenir efectes positius en els
moviments clarament revolucionaris.
El que afirmem, i aquest punt sí que el tenim
prou clar, és que la tasca principal i prioritària
no ha d’encaminar-se a l’assoliment d’una
entrada més o menys contundent de
determinades forces polítiques en les
institucions, i que si aquesta es produeix, ha
de servir per l’assoliment de la prioritat
absoluta de fer una Revolució que destrueixi
el Sistema Capitalista aquí, i tant de bo, arreu
del món.
“Si desitgen tornar a la democràcia directa, la del
poble en lluita contra el sistema, la dels homes
concrets contra la serialització que els transforma
en coses, per què no començar per aquí? Votar,
no votar: és el mateix. Abstenir-se és, en efecte,
confirmar la nova majoria, sigui la que sigui. Res
del que es faci al respecte tindrà sentit si al
mateix temps, és a dir des d’avui, no es lluita
contra el sistema de la democràcia indirecta que
ens redueix deliberadament a la impotència,
tractant d’organitzar, cadascú d’acord amb les
seves possibilitats, l’ampli moviment antijeràrquic
que a tot arreu qüestiona les institucions.”
Jean Paul Sartre – “Eleccions, trampes per a
idiotes” (5 de gener 1973).
Fins aquí la nostra valoració sobre la
Trobada del moviments en lluita pels Drets
Socials i, per extensió, una declaració
somera i superficial però esperem que prou
clara de quins són els nostres principis, les
nostres fílies i fòbies, i les nostres intencions.
Per la unitat d’acció de tots els qui volem la
Revolució! Llibertat o mort!!
TOT COMENÇA EN UN MATEIX!!!
Vaig escoltar parlar d'ells a mitjans de l'any
passat. Vaig llegir la seva introducció al que
vénen a ser les seves propostes i la seva
'ideologia'. El lema 'Només per a bojos' em
va captivar bastant, però ho vaig acabar
d'entendre quan vaig veure que volien
incentivar la lectura dels grans pensadors i
promoure activitats que encenguessin el
pensament. No s’agafen a una bandera; això
no és un partit polític, això no és un dogma;
no és una questió de banderetes, sinó una
questió del carrer i de gent de a peu.
‘’No puc ensenyar res a ningú. Només puc
fer-los pensar '' (Sòcrates)
Per Iván L'ASSETJADOR DELS BOHEMIS
10
Per aprendre, primer s'ha d'aprendre a
aprendre i això només s'aconsegueix a través
de l'anàlisi del que ens envolta, tant
sociològic, com psicològic, com antropològic,
com polític, com econòmic i com tu vulguis,
però movent el cul i fent alguna cosa de
veritat.
Després m'assabento del lo del banc
expropiat i em cauen els ous a terra; quina
ironia, quina resposta a tot això que ens està
passant i que ens afecta alguns i a algunes, i
van i el converteixen en un centre cívic,
promovent activitats d'aprenentatge de
llengua, de ball, de lectura, però sobretot de
PENSAMENT.
'' Pensar sense aprendre és esforç perdut;
aprendre sense pensar, perillós. '' Confuci
Quan vaig assistir al taller de Pensament
Critic, em vaig adonar del propòsit real de tot
això: no és cridar l'atenció, no és ser un
anarquista, és aportar alguna cosa a la
societat, útil de veritat, ajudar-los a pensar...
Jo, que estic a les portes d'entrar a la
Universitat, escoltar un professor
d'Universitat de Filosofia del Dret em va
deixar tan al·lucinat ..., però no només això,
si no el que atreu això, gent que es mou de
veritat, sense excuses ni fotos a twitter de
manifestacions, gent aconseguint coses de
veritat. Col·laboren amb la PAHC,
reparteixen menjar als més necessitats, roba,
ara estan muntant una biblioteca ...
Per tot això, vaig decidir finalment donar-los
suport d'alguna manera, perquè ja he perdut
temps suficient en les putes joventuts
polítiques que l'únic que serveixen és per fer
activitats per aconseguir vots.
He estat un assetjador, no estava segur del
que era tot això, però definitivament, aquesta
gent es mou de veritat i el més important:
busquen les maneres de promoure aquest
moviment, que surti d'un de propi, a partir
d'un pensament crític, d'una anàlisi
argumentat de la situació real que t'envolta,
des d'una moneda fins a un sindicat. Cal
aprendre a ser crítics, cal crear espais per a
gent que vulgui sortir d'aquest cicle viciós del
capitalisme tan defensat pel liberalisme, per
un mercat lliure on qualsevol pugui fer-se d'or
i explotar a qui pugui.
Fins un nen s'adona que això no avança, en
veure que el nostre sistema no ha canviat
des de fa més d'un segle.
Estem estancats ciutadans, hem de reunir-
nos, debatre solucions, posar-nos metes
petites per anar avançant a poc a poc, però
sobretot no perdre l'esperança. Si et sents
sol, si veus que aquesta societat és una
merda, deixa de queixar-te i ORGANITZA'T.
“Si vols canviar el món , canvia't a tu
mateix " (Mahatma Gandhi) Allà fora hi ha
gent prou bohèmia per no entrar a defensar
un tros de tela i defensar el que importa de
veritat: EL CONEIXEMENT!
11
PARTISANS BOHEMIS A LA UDG Article de les companyes de la Facultat d’Educació i
Psicologia
Sandra Escobar, Veronica Floro, Íngrid Guerrero, Yasmina León, Natalia Morales i Sandra Tristán
Som alumnes de segon curs del grau de
pedagogia de la UDG. A finals de l’any
passat i des de l’assignatura de “Política i
Legislació Educativa”, se’ns va proposar la
realització d’un treball d’investigació sobre
algun projecte educatiu que fos original i
transformador. Vam tenir clar d’entrada, que
volíem treballar alguna proposta que estigués
fora de l’àmbit institucional, ja que
considerem que per pal·liar les mancances
d’un territori concret, és molt més efectiva
l’autogestió i l’acció comunitària promoguda
des de la base social, que no pas aquelles
iniciatives creades per les classes dirigents,
moltes vegades desconeixedores de les
necessitats reals de la ciutadania.
Així doncs, vam decidir centrar la nostra
investigació en l’organització Partisans
Bohemis i més concretament en un dels
tallers que estan duent a terme al centre
social okupat Sa Fera Ferotge; el Taller de
Pensament Crític sobre Política. Ens va
semblar un projecte molt engrescador; en
primer lloc perquè creiem que la manca de
pensament crític és quelcom molt estès dins
la nostra societat, i en segon, perquè podem
corroborar que a la pròpia universitat, els
continguts curriculars i les metodologies
d’avaluació que se’ns plantegen, no van gaire
més enllà d’aportar un aprenentatge
memorístic a l’alumnat, enlloc de
proporcionar uns coneixements que ens facin
capaces de bastir els nostres arguments i
crear un pensament propi. Després de poder
assistir a alguna de les sessions del taller, i
d’impregnar-nos dels materials que el
dinamitzador utilitzava per a guiar-les, vàrem
poder viure en primera persona com es
desenvolupaven certs procediments que
s’havien pensat per assolir l’objectiu principal
d’aquesta activitat; conèixer l’arrel dels
conceptes que aglutina un tema tan ampli
com és la política, a traves de la filosofia del
dret. Arribar a una definició clara i
fonamentada de paraules com ara justícia,
igualtat o respecte, ajuda a les participants a
proporcionar riquesa als seus raonaments i
per consegüent, a donar espai de cabuda a
converses i debats profunds i plens de
contingut. Tot això permetent en tot moment
que les participants expressessin el seu punt
de vista envers els temes que durant la
sessió podien anar sorgint.
D’altra banda, ens va encisar la idea de que
en un espai d’aquestes característiques, la
imatge del qual ha pogut estar moltes
vegades malmesa a través dels mitjans de
comunicació i de les institucions, hi
poguessin confluir tot un seguit de persones
de característiques personals, socials i
econòmiques tan dispars, confirmant així una
de les nostres hipòtesis inicials; que els
projectes que s’engeguen per i des de la
comunitat, no només tenen més capacitat
d’anar a l’arrel de les necessitats reals, sinó
que també promouen la cohesió social del
territori i ajuden a eliminar els prejudicis.
En definitiva, aquest treball de recerca ens va
servir per ratificar que l’educació és un
element que es troba present en tots els
àmbits de la nostra vida i que si som capaces
de reflexionar, qüestionar-nos tot allò que ens
envolta d’una forma crítica i fem que això ens
serveixi per aportar coherència a les nostres
accions individuals i col·lectives, estarem
apropant-nos al canvi social que tots i totes
anhelem, i ara podem afirmar que aquest és
un principi que els nostres companys de
Partisans Bohemis tenen present en
cadascuna de les accions de duen a terme.
12
VIATGE A SUECA L’Ovidi més que mai
Crònica de Ricard
Per fi, després de tant de temps marxem a Sueca. El cotxe a rebentar; quatre més la gossa. En acabar la pancarta a l’ateneu posem rumb directe per la nacional -clar, nosaltres som de família molt humil, tan humil…- De banda sonora, com no, l’Ovidi i altres grups de punk. Al cotxe molt de riure, molt de fum. Fent-la petar. A punt de caure ja als països valencians, quasi creuant la frontera... Ais!, els mossos ens paren. “Buenas noches -o quelcom així, diu el policia- ¿sabe usted que circula con las luces antiniebla encendiadas?, estacionen allí…” Quasi una hora d’interrogatori, intercanvi de dades, blablabla, drogo test, i llest. Per fi marxem quan en Guillem -que ha estat a qui havien parat- surt i, com no, li demana a la Txell si li pot embolicar una cigarreta amanida de les seves quan, tot gratant-se el cabell, descobreix un cigarro amanit al més pur estil western a la seva orella que ha presenciat tota la policial escena. El riure no va decaure fins a arribar a Sueca..
Un cop arribats -em sorprèn gratament com s’assembla el català de Sueca amb el nostre gironí/salat, a València (potser com a totes les ciutats), l’idioma esdevé molt brut, potser bord, i es parla ràpid; cosa que dificulta l’empresa d’entendre’s- ens trobem amb na Maria Isona (coordinadora del col·lectiu Reconstruint Fuster), i una companya seva per fer-nos una benvinguda ben parida davant el bust de Sir. Joan Fuster, al costat de la cooperativa. Aquest cap de setmana és la data del seu naixement -23 de novembre- es ret homenatge a l’Ovidi, que ja fa vint anys que va marxar de vacances. Xerrem una
bona estona; cafetons & cigarrets. Des-extrapolem, parlem de política, de notícies relacionades, d’independentisme, de les dificultats de crear una bona consciència de classe al territori valencià, “les dificultats són les dobles aquí”, ens diu la Maria.
En acabar ens dirigim a Casa Fuster. En aquests moments -ens diu la Maria- roman tancada. La façana, ben llisa, és d’estil medieval. No té pintades feixistes, per cert, en aquest moment. L’ homenatge tindrà lloc al corral del costat. Dintre ens trobem amb l’Armand Fletes (coordinador de La Xala i mestre de cerimònies per a l’ocasió). Eufòric, ens explica com rotllarà tot. Aquesta gent porta preparant l’homenatge des de fa cosa d’un any. En s comenta que aviat començaran a preparar el següent acte per l’any vinent. No els hi pot sortir res malament. Això de no haver dormit ens comença a passar factura. Desvariegem, el cansament arremet amb força. Comença a arribar la gent; el rebombori és impressionant. L’acte comença amb un grup de dolçaines i timbales (que entren progressivament des del carrer, amb força),
13
interpretant cançons mores. Ja a dins -tot de gom a gom- la Maria diu un discurs molt emotiu sobre els moviments culturals independentistes valencians, i de la importància de les figures emblemàtiques -Fuster i Montllor-, que són una inapropiable font de riqueses per a ells, i exemple de perseverança per les lluites dels valencians vers el jou establert. En acabar, donà gràcies a les famílies d’en Guillem Agulló i Vicent-Andrés Estellés per la seva assistència.
Na Maria Isona durant el seu discurs presentant l’Homenatge a Ovidi
El programa mana; actuació seguida d’un petit vídeo (recull d’imatges extretes de l’exposició “Ovidi Intemporal”, amb petits aforismes -molt irònics- de Sir Joan, llegits per un veí de Sueca), continuat d’una altra actuació, i així una rere altra. Entre tantes actuacions en recordem amb afecte unes quantes, com (en ordre cronològic): l’actuació d’en Cesc freixes (que va interpretar “la samarreta”), una espectacular posada en escena d’en Botifarra (molt conegut als països valencians, llàstima que aquí no tant...), interpretant “m’aclame a tu” (lletra d’Estellés que va adaptar Montllor). Impressionant torrent de veu que evocava en Botifarra -pèls de gallina. Després, na Isabel-Clara Simó va llegir uns textos inèdits en què parlava de la seva estreta relació amb l’Ovidi -quan aquest vivia a Barcelona, de com va viure els últims mesos de vida, “ell no tenia por del càncer” deia, també que el trobava amb una tendresa i una humilitat colpidora, pot ser com un infant, molt tranquil, i sense por durant els mesos finals... En mig de tot això... [a Sueca, com a tot el País Valencià, hi ha molta tradició de tocar algun instrument a la banda del poble, o si
més no a la banda del barri en les ciutats. Doncs en mig d’això, en Guillem, presa del cansament es va perdre quan anava al cotxe a per la gossa. Encara recordo rient quan em deia que va seguir una d’aquestes bandes domingueres que tocaven pel carrer, pensant que formava part de l’homenatge. Com va caminar erràtic quasi mitja hora amb aquests a causa del deliri de no dormir, tot just m’ho explicava quan tornaven a passar de nou en la seva erràtica processió per davant nostre, entre nosaltres i Casa Fuster.] En Miquel Gil, ens va delitar amb “homenatge a Teresa”, amb la seua veu rascada que semblava que hagués experimentat tot allò del que se'ns parla a la cançó. Després, en Jacint d’Alcasser i la rondalla, amb les guitarres. Un emotiu Miquel Gironès (dolçaina, gralla, percussió i veus d’Obrint Pas) a la dolçaina, acompanyat d’una guitarra, que van interpretar “homenatge a Teresa” fent la part vocal amb dolçaina. Semblava que dins la dolçaina s’amaguessin l’Ovidi infant amb la Teresa i tots els nois de classe, que arribessin a través del temps des de dintre l’instrument, amagades, de mentre Teresa els ensenyava tantes cosses [...]. Finalment el plat fort va ser l’esperadíssima (sobretot per a nosaltres) muixeranga. Mai no havíem vist cap en directe, va ser una cossa que no es pot cristal·litzar amb paraules. L’ascendència de les notes t’entra amb violència pels peus fins que s’instaura a l’estomac i es queda allà pampallugant. Els timbals redoblant (com si és tractes d’una experiència summament vèlica) donà el to solemne a la muixeranga.
14
DIÀLEGS VERSEMBLANTS A L’ATENEU
Ens inventem un diàleg versemblant sobre la vaga i la violència entre dos personatges
versemblants d’un Ateneu força versemblant (En Francesc i en Fausto es troben darrere la barra de l’Ateneu Popular “Sa Fera Ferotge” de Blanes..) Francesc: Escolta Fausto, no et pares de vegades a pensar en quant ha avançat l’ésser humà en aquests 6.000 anys, però, malgrat tot encara som esclaus de tantes coses, coses virtuals, quimèriques, i primitives?. Per exemple Fausto, encara estem subjugats a un món de violència. De fet amic meu, és ella qui fa de moderadora de les nostres societats més modernes, i a partir d’ella podem obtenir la batuta per instaurar els nostres drets arbitràriament. Fausto: Crec que entenc on vols anar a parar company però, que entens per violència company? Francesc: Doncs, amic meu, entenc la violència com una causa i efecte que incideix en les relacions morals, i dintre d’aquest, company, en tenim tres estadis diferents. Al primer estadi trobem la violència pura; que és aquella que té com a fi la mateixa violència; qualsevol de nosaltres pot estar un dia empipat i descarregar la seva ira llançant la tele per la finestra. En el segon estadi, trobem la violència obrant; que és aquella que instaura el dret; n’és un exemple la guerra civil espanyola. I finalment, tenim la violència administrativa; que és aquella que conserva l’anterior; en aquest estadi podríem trobar la llei mordassa que conserva el dret de l’anterior. Fausto: Entenent els teus arguments company, qualsevol entendria que l’única via de canviar la societat actual és la violència… Francesc: No amic meu! Hi ha més camins que ens poden conduir a aquesta empresa. Un d’ells n’és la paraula, als quals anomenarem mitjans purs. Aquests són mitjans no-violents. Comprenen la conversa, l’amor per la pau, la simpatia… Aquests
mitjans, amic no estan castigats pel dret imperatiu, però engendren un risc. Són les mateixes paraules. ¿Com podem entendre'ns si cadascú utilitza les paraules de la manera en què aquest sent i considera les coses? Fausto: Amic meu, en la teva teoria es perd la pràctica, voles massa alt i falles per no veure el que succeeix aquí avall. Però diguem, ara que s’acosta l’1 de Maig, no creus que lluites com aquesta van agafant i prenent força dia a dia, i que aquest n’és un camí de poder fàctic? Francesc: Tot el contrari amic Fausto, et recordo que aquells fets van ser summament violents, i que si el poder estatal va considerar el dret a vaga, va ser perquè no podia ser evitat. Fausto: ¿Vols dir doncs Francesc, que aquesta vaga no serveix per a res més, sinó com a re-afirmació del poder estatal per restar aquesta al seu mateix sí? Francesc: Vejam Fausto, proves de donar dues passes per davant i això et posiciona una per darrere meu. El que vull dir, és que cap manifestació no tindrà cap efecte rellevant si aquesta no es compromet obertament a contrariar la violència jurídica imperativa en el moment. Fausto: Això amic! ara t’escolto! Això és el que cal, unir-nos tots, ajuntar-nos, ser fidels a aquests ideals universals. Apa! Anem a fumar una cigarreta i continuem parlant d’això al carrer! Francesc: Clar que sí amic meu! Ja portes foc? Ja porto jo el paper.. (Tots dos surten lentament al carrer.) Per: Ricard
15
VINE AMB NOSALTRES, ORGANITZAT I LLUITA!!
ASSEMBLEES OBERTES CADA DIJOUS A LES 18:30 A L’A. P. DE BLANES
ATENEU POPULAR “SA FERA FEROTGE” (MAS ENLAIRE, 3)
_____________________________________________________________________________________________________________________
ENCARA NO TENS LA TEVA SAMARRETA
DE PARTISANS??!! Per 6€ col·labores amb
nosaltres i te’n portes una obra d’art!! Recordeu...
TOT COMENÇA EN UN MATEIX!!
I PROPERAMENT.....
Enric Casasses diu “Just on la força em falla”
i altres poemes a l’A. P. Sa Fera Ferotge!! 23
D’ABRIL (SANT JORDI 2015) A LES 20:00!!
16
