«Treballar a l’estranger és bo per als joves»

Cinc minuts per trobar l’amor de la teva vida

ENTREVISTA: Xavier Sala i Martín analitza la difícil situació econòmica d’Espanya ··· pàgINA 3

L’speed dating és un sistema de cites ràpides per buscar parella que s’ha estès de Los Angeles a Barcelona ··· pàgINA 6

Puja la febre del runningLa passió per córrer fa aparèixer noves maneres de practicar aquest esport

REpoRTATgE ··· 4 i 5

ESTUDIS DE pERIoDISME UNIVERSITAT poMpEU FABRA

N.13 - 14.03.2013

A l’asfalt.Un grup de runners al costat de la Torre Agbar de Barcelona. àLEX RAMIS

2.Enllaços DIJOUS14 De març DeL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Startup: Empresa de creació recent, habitualment dedicada a noves tecnologies i amb un model de negoci innovador

Bloc de blocs

Cum laude

L’amic ninotaire

Cristina Soler CosDIRECCIÓ D’EL PETIT INFINIT

Nacho Sánchez PardoFUNDADOR D’INQBARNA

Cesca Vacca PeyMODEL

DanielAranyó BatlleDIRECtOR DE FOtOgRAFIA

··· Aquesta estudiant de magisteri i psicologia forma part de l’equip de direcció del musical El petit infi-nit, que s’ha estrenat aquest diu-menge al Teatre Principal d’Olot. La història d’un bar musical dels vuitanta ha omplert la sala i ha de-mostrat que el teatre amateur té molt per oferir. Soler s’ha encarre-gat de la direcció sobre l’escenari.www.teatreprincipal.olot.cat

··· L’empresa de desenvolupa-ment d’apps InQbarna ha parti-cipat a l’MWC 2013 amb un es-tand propi. Hi ha presentat, entre d’altres, Nice City Pass, app selec-cionada per l’Ajuntament de Niça per gestionar el transport públic. Sánchez dirigeix aquesta startup* catalana que va fundar fa quatre anys al costat de cinc companys. www.inqbarna.com

··· Aquesta osonenca de 20 anys és una reconeguda model i ha pro-tagonitzat campanyes de marques com Vespa, BMW i Hollister. Viu a Barcelona, però ha treballat a Xangai i París. La seva carrera va progressar quan va quedar fina-lista de l’Ibiza Model Award, que la va portar a signar per la presti-giosa agència Francina Models.www.francinamodels.com

··· Amb un peu a Barcelona i un altre a Hollywood: després d’estu-diar a l’American Film Institute, Aranyó ha participat en projec-tes de banda i banda de l’Atlàntic. Biutiful, High School Musical i A tres metros sobre el cielo són alguns dels seus títols cèlebres. Ara treballa en Los últimos días i Combustión, que s’estrenaran a finals d’abril.@danielaranyo

L‘hora del tupperReceptes per carmanyolacuinescuina.blogspot.comBlog de cuina casolana. ··· Què: Opcions culinàries fàcils i ràpides de fer per omplir de ma-nera original les nostres carma-nyoles. ··· Qui: Marga Pradas.

blablacar.esServei destinat a compartir cotxe per fer viatges a preus molt eco-nòmics.

Voltant pel mónUna experiència globalvoltantpelmon.comDiari de vivències d’una parella que s’ha proposat conèixer tots els indrets del globus terraqüi.

·1·

·2·

·3·

Apunts

F a uns anys, una impor-tant entitat financera es-panyola va prendre una decisió que va sorpren-

dre els treballadors: les parets en-tre els despatxos serien de vidre. Per això, avui a les oficines cen-trals tots els treballadors es veuen entre ells, s’observen. Un juga a l’ordinador, el veuen; si parla per telèfon, el veuen; si fa el gandul, el veuen i si llegeix el diari, el ve-uen. L’efecte és eficient perquè no fa falta que ningú els miri de veri-tat. Els treballadors tenen la sen-sació que tots els ulls els observen i amb això els directius ja en tenen prou. Una mesura fruit, sens dub-te, d’un excés d’imaginació al de-partament de recursos humans.

Aquesta anècdota, però, no és res més que un senyal d’alerta del que podria passar a tota la socie-tat. Fenòmens com les xarxes so-cials evidencien que la intimitat i la vida privada són un colador de mirades indiscretes. Aquest con-tagi progressiu ha arribat a la po-lítica, com s’aprecia en el cas de les escoltes. Encara més, es difon la idea segons la qual la intimi-tat és un destorb susceptible de ser remogut i esclafat per prote-gir “béns majors”. Així, es poden espiar polítics per controlar la cor-rupció, es poden observar els tre-balladors per assegurar la produc-tivitat i es poden posar càmeres per assegurar la seguretat pública.

El dret a la intimitat és un dels més fonamentals però per a que existeixi de veritat cal exercir-lo. En canvi, per voluntat pròpia, mol-tes persones exposen tota la seva vida a les xarxes. A còpia de deixar que tothom entri dins el nostre es-pai íntim acabarem per perdre to-talment la intimitat. Aquesta es-piral ens pot conduir a un punt en què ja no podrem decidir què coneixen de nosaltres i què no. Llavors, potser descobrirem que totes les parets que ens envolten són de vidre. ···

Una societat amb parets de vidre

paU feRRandoestudiant de belles arts a la ub

forma part de roigestudironddeserviette.blogspotcom

jOAN PIñOL

Qui som? el suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de periodisme de la universitat pompeu fabra, en el marc del taller integrat de periodisme. aques-ta assignatura té lloc en una redacció integrada on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (upf.ràdio), televisió (btV) i internet (vilaweb.cat/cetrencada). ··· edICIÓ laura mont, anna pérez i Joan piñol ··· aRT I foToGRafIa amparo montejano, marina presas i alex ramis ··· RedaCCIÓ Carla marchesi, alba martínez, aleix mercader, Catalina mir, laia miranda, paula montañà, Òria montar-dit, Cèlia muns, Josep andreu palacions, meritxell parramon, Carlota planas, anna prat i Jordi ribàs ··· pRoJeCTe edIToRIaL I dISSenY teresa domingo i olga lamas ··· SUpoRT doCenT a pReMSa albert montagut i olga lamas ··· CooR-

dInaCIÓ edIToRIaL irene da rocha, albert elduque, ariadna fernández, marta narberhaus i Xavier ramon ··· CooRdInaCIÓ de La RedaCCIÓ InTeGRada salvador alsius i francesc salgado ··· CoRReCCIÓ gabinet lingüístic··· faCeBooK

facebook.com/upfcetrencada ··· TWITTeR @cetrencadaupf ··· e-MaIL cetrencada.upf@gmail.com

Bla Bla CarViatjar compartint despeses

Traient l’antifaç.3DIJOUS14 De març Del 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Col·lectiu Wilson: Entitat formada per sis acadèmics catalans amb ideals diferents amb l’objectiu de “contribuir al debat sobre l’autodeterminació de Catalunya”

«La feina dels economistes no és la de fer prediccions»

··· Els economistes sembla que sempre fan prediccions.··· La veritat és que la feina dels economistes no és la de fer pre-diccions. El que sí podem fer, com els metges, és diagnosticar la ma-laltia. El meu diagnòstic de l’eco-nomia catalana no és bo. ··· Poden els governs combatre l’atur juvenil?··· El problema de l’atur no el so-lucionarà la inversió pública: ni el de la Unió Europea, ni el d’Espa-nya ni el de Catalunya. L’atur el re-duiran les empreses quan comen-cin a créixer i a crear llocs de tre-ball. Tots els esforços – inclosos els del govern –haurien d’anar des-tinats a fer que les empreses tor-nin a funcionar amb normalitat.··· La taxa d’atur dels menors de 25 anys arriba a Espanya al 55%. Què en pensa?··· Els joves són víctimes de tres problemes greus. El primer és un sistema educatiu que no els ha preparat correctament per a la vi-da real del segle XXI. El segon és el mercat laboral dual que té Es-panya: es protegeix molt els que ja tenen feina– insiders– i es deixa desprotegits als que no en tenen –outsiders–. Com que els joves co-mencen des de zero, queden fora del sistema. Cal eliminar la duali-tat del mercat laboral a través de l’eliminació de contractes múlti-ples. Finalment són víctimes de la crisi tant els que són joves com els que no ho són.··· Com es valora la xifra de l’atur des dels Estats Units?··· Un país amb taxes de desocu-pació tan elevades no pot durar molt. Això fa que als EUA es ve-gi la situació espanyola amb pre-

Xavier Sala i Martín (1963) és un economista d’èxit, professor a Colúmbia i líder del Col·lectiu Wilson*. També és conegut per les seves americanes de colors vius i per la seva passió pel Barça.

XAVIER SALA I MARTÍN

EConomIsTA

ANNA PRAT ÒRIA MONTARDIT

ho haurien de fer. Jo vaig marxar als 23 anys i encara no he tornat. L’experiència internacional et dó-na una amplitud de mires, una experiència sobre com funciona el món real i unes vivències que no pots tenir si et quedes tota la vida a casa.··· Els joves han de veure la fei-na des d’una perspectiva dife-rent a la dels seus pares?··· només pel fet que la tecno-logia ha canviat radicalment en els darrers vint anys, el treball ha canviat. A això s’hi ha de sumar que, en els darrers trenta anys, hi ha hagut 4.000 milions d'asiàtics que han decidit fer el mateix que fèiem nosaltres però amb més qualitat i a menor preu. ··· Com es tradueix això a la pràctica? ··· És com si tinguessis un restau-rant que ha funcionat tota la vida i, de sobte, et posen un altre res-taurant igual però a meitat de preu just al davant del carrer. Lògica-ment no pots seguir fent el que fe-ies fins ara, per més que hagi fun-cionat durant cent anys.

··· La investigació és la solució perquè més universitaris tro-bin feina després dels estudis?··· La solució als nostres proble-mes no vindrà de l’R+D. Tornem a l’exemple del restaurant: creus de veritat que els problemes de la senyora a qui li han posat un restaurant al davant i a meitat de preu se solucionen fent R+D? no dona, no! És veritat que la senyo-ra haurà de fer les coses diferent: nou ambient, nova carta, nous dis-senys, nous productes, etc. És a dir, haurà d’innovar. Però no és cert que aquesta innovació tingui res a veure amb R+D! Pep Guardiola havia d’innovar cada cop que juga-va contra el madrid. Però no tenia un departament d’R+D al Barça!··· Com va arribar a ser profes-sor d’universitat?··· Per ADn i per accident. Els meus pares, tots dos, eren mes-tres d’escola. Per tant, suposo que una mica ho porto a la sang. D’al-tra banda, em vaig ficar al món de l’economia per equivocació: bus-cava fer-me ric. Un cop dins vaig descobrir que m’agradava però, sobre tot, m’agradava l’economia en l’àmbit acadèmic i, per tant, em vaig fer professor.··· Què li aporten personal-ment els seus alumnes?··· Amb la seva cara veig si la me-va feina està ben feta o no. si la seva mirada s’assembla a la mira-da perduda que tenen les vaques quan miren els trens, aleshores sé que estan perduts i no ho es-tic fent bé. si els brillen els ulls i somriuen, senyal que ho ente-nen. A la gent li fa il·lusió enten-dre les coses.··· El millor de la Universitat de Colúmbia? I de la UPF?··· sens dubte, l’ambient aca-dèmic a les dues. ··· La vestimenta forma part del seu “personatge”?··· Excepte la gent que va despulla-da, tothom té un personatge que inclou la vestimenta. Això és cert tant si són “pijos”, com si són “pro-gres”, com si són “gangs”, com si són executius. naturalment, jo no en sóc una excepció. ···

ocupació perquè pot causar l’ex-plosió de conflictes socials com els que hi ha a l’orient mitjà o a Grè-cia. També es veu amb escepticis-me: com que un país no pot viu-re massa temps amb tant d’atur i en aquest cas les dades d’atur no s’adapten a la realitat, hi ha d’ha-ver economia submergida.

··· Afecta l’última reforma la-boral els joves?··· metre l’economia no torni a créixer, la reforma laboral no be-neficia ningú. ··· Llavors la solució és que els joves marxin fora a treballar...··· marxar i treballar a l’estran-ger és bo per els joves. molts més

··· Ignorància financeraPer alguna raó misteriosa l’eco-nomia no s’ensenya a les escoles i, per això, es té por d’aquest con-cepte. En conseqüència, Xavier Sa-la i Martín remarca que “hi ha gent que demana hipoteques sense sa-ber si hi ha dació en pagament o no, gent que compra plans de pensions sense saber que ho pot perdre tot perquè està invertint en renda variable, etc.” L’economis-ta català busca que la gent perdi la por als números.

··· Entendre per explicar“Si tu entens una cosa, la pots ex-plicar”, defensa Xavier Sala i Mar-tín. Afegeix que “el problema arri-ba quan tu mateix no ho entens”. Com a professor, abans d’expli-car alguna cosa als seus alumnes universitaris se l’estudia. L’econo-mista català afirma rotundament que “pots posar-hi la mà al foc, si a la teva facultat hi ha un profes-sor que no explica bé, és que ell mateix no ho entén. No en tinguis cap dubte!”

Economia didàctica

Xavier Sala i Martín també col·labora amb programes

com Divendres de TV3 o El Món a Rac1. XSiM

4.Plaça central cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Múixing: És tant un esport com una forma de transport nòrdic amb trineus que es caracteritza per l’ús de gossos de tir

4.Plaça central cetrencada@cetrencadaUPF

Bojos per córrer

Un esport en auge

PaUla MontañàCèlia MUns

La Maria Vidal i l’Alfredo Sánchez, estudiants universitaris de 20 anys corren per alliberar tensions i di-minuir l’estrès. “A Barcelona no et sents sol perquè hi ha molta gent que corre”, afirma la Maria, cansa-da després de córrer la Mitja Mara-tó de Barcelona. És la primera ve-gada que hi participen i asseguren que l’experiència ha estat positiva.

Cada any la Marató i la Mit-ja Marató de la ciutat tenen més participants. Del 2006 al 2012 els participants de la Marató gaire-bé es van quadruplicar, de 4.500 a 15.000 corredors. En el cas de la Mitja Marató passa el mateix; mentre que l’any passat hi va ha-ver 12.700 inscripcions, en la dar-rera edició hi van participar més de 14.000 atletes.

Córrer a BarcelonaPerò no tothom es pren aquest es-port com una competició. També augmenta el nombre de persones que corren a Barcelona per altres motivacions. Hi ha qui ho fa per motius de salut, d’altres per diver-sió, per hobby o simplement per sentir-se millor. Del que no hi ha dubte és que el nombre no para de créixer. El boom del running, la bojeria per córrer a la capital, és innegable.

Córrer és sa, assequible i pràc-tic. Però sobretot córrer és barat. Aquest podria ser un dels motius principals d’aquesta febre del cór-rer que afecta a tanta gent. Ja no cal pagar un gimnàs, amb unes sabati-lles d’esport n’hi ha prou per man-tenir-se en forma. A més, aquest

esport et dóna tota la llibertat que necessites: el pots practicar on vul-guis i quan vulguis.

“Hi ha llocs millors per córrer que Barcelona, aquí has de fer molt d’asfalt, però sempre pots anar a la Ciutadella o al passeig Marítim”, diu Ignasi Baldellou, estudiant de 21 anys d’International Business i runner aficionat des de fa cinc anys. I amb aquesta frase resumeix el que pensen molts dels corredors de la ciutat: no és perfecte, podria ser mi-llor, però tothom pot trobar zones al seu gust per entrenar-hi.

Un dels llocs més concorre-guts de la ciutat és el Passeig Ma-rítim; tots els runners de Barcelo-na han entrenat alguna vegada al costat del mar. Es tracta d’una zo-na plana, amb poca gent i pocs se-màfors. Tot i no ser el centre de la ciutat hi ha bon transport públic per accedir-hi.

Collserola també és una bo-na zona per anar a córrer. Tot i que hi ha més desnivell, al pulmó de Barcelona estàs en contacte amb la natura i evites la contaminació del centre de la ciutat. Però l’altra cara de la moneda és que Collse-rola no té massa bon transport pú-blic i està força lluny de les zones residencials.

Finalment, l’avinguda Diago-nal amb més d’11 quilòmetres de llargada és la tercera zona més ha-bitual per als runners de la ciutat. És la solució fàcil, el lloc més pràctic i accessible. A les sis del matí, la Di-agonal ja està plena de corredors. Aquesta zona té una molt bona co-

municació i està a prop de les zo-nes més habitades de Barcelona. Tot i així, la part negativa de cór-rer per l’avinguda són l’alta con-taminació i els nombrosos semà-fors que impedeixen la continuï-tat del recorregut.

CanicrossEl boom del córrer ha anat més en-llà de la pràctica tradicional. Hi ha qui no en té prou amb unes sim-ples sabatilles d’esport i opta per alguna de les noves modalitats del running. És el cas dels qui practi-quen canicross que no es confor-men a passejar el gos ho han con-vertit en un esport.

Es tracta d’una modalitat que deriva del múixing, però en el ca-nicross es lliguen el gos a la cintura amb un arnès especial. És un tre-ball en equip entre el gos i el cor-redor que fa que es creï una rela-ció especial entre ells. “Interactues molt amb la gossa, es crea un vin-cle. Quan em veu posar-me les sa-batilles ja vol sortir a córrer, tam-bé nota el vincle.” Òscar Romera és bomber i corre des de sempre, però des de fa tres anys també entrena i competeix amb la seva gossa Ona.

Tot i que Catalunya és pione-ra a l’estat espanyol en canicross, als països nòrdics aquesta moda-litat està molt més estesa. “Aquí et tracten una mica com un boig”, ens explica. Tots els gossos poden competir però les races més habi-tuals són els bracos i els pòinters. Són gossos amb una morfologia que els permet córrer molts qui-

Pel centre de Barcelona, en grup, amb el gos, per la Diagonal o a la muntanya. Descalç, al costat del mar, sol o acompanyat, d’hora al matí, empenyent un cotxet, a la tarda, a la nit o escoltant música. sigui com sigui, però que sigui corrent.

··· Al Passeig Marítim i l’Avingu-da Diagonal hi ha els recorreguts que més freqüenten els aficionats a córrer de Barcelona. Són itinera-ris accessibles i pràctics.

les rutes més habituals a Barcelona

120

B20

B2

lòmetres a gran velocitat; però a aquests campions també se'ls ha de cuidar. “No faig cap seguiment veterinari especial, però li dono un protector d’articulacions i contro-lo el que menja i el que beu abans i després de cada cursa.”

L’Òscar i l’Ona van primers a la Lliga Catalana de Canicross, que ja van guanyar l’any passat i on hi ha uns 70 inscrits. A més d’aques-ta competició també se celebren la Copa Catalana, la Lliga i la Copa Nacional i també hi ha els campi-onats europeus i mundials. Hi ha més modalitats derivades del mus-hing com l’skijoring –esquiar amb un o més gossos lligats– i el bikejo-ring, que combina el ciclisme amb el múixing.

“Ho gaudeixes més: notes el terra, les diferents textures, i és agradable”FINA GONZÁLEZ

“Has de passar molt temps amb el gos perquè es creï una connexió especial”ÒSCAR ROMERA

Circuit MarítimDistància:

4,4 kmInici: Hotel W

Final: Passeig Marítim amb Passeig Calvell

PASS

eig

joAn

De

BorB

ó

PASSeig MArÍTiM BArCeLoneTAAVingUDA LiTorAL

MAreMAgnUM

Sant Sebastià

Plaça central.5DIJOUS14 De març DeL 2013

Barefoot runningCórrer amb el gos no és l'única no-va modalitat que ha aportat la fe-bre del córrer. el barefoot running i el minimalisme també estan en auge. es tracta de fer-ho de la ma-nera més natural possible, és a dir, descalços o amb una sola el més fina possible. Bona part d’aquest èxit es deu al llibre Nascuts per cór-rer del nord-americà Cristopher mcDougal, on descobreix els cor-redors tarahumaras de mèxic, ca-paços de recórrer grans distànci-es utilitzant unes sandàlies de so-la molt lleugera anomenades hu-arache.

“La gent descalça canvia auto-màticament la manera de córrer, el cos s’adapta i el moviment surt

no poder ni caminar a pujar a un podi. "Hi ha qui es treu les sabati-lles per la filosofia que hi ha al dar-rere: tornar als orígens i sentir el contacte directe amb el terra. Pe-rò n’hi ha d’altres que ho practi-quen simplement pels beneficis fí-sics que noten. amb les sabatilles esportives clàssiques, que tenen uns mil·límetres de taló i incorpo-ren esmorteïment, els petits mús-culs del peu es debiliten i el tendó d’aquil·les s’encongeix i “el cos ja no està preparat per fer una cosa tan natural com córrer.”

Tot just ara, dins les curses tradicionals, es comencen a tenir en compte les categories de cor-redors descalços i minimalistes. en aquest cas, espanya també va a remolc d’altres països. als estats Units la cultura de córrer descalç no és quelcom estrany i compta amb molta participació. ···

120

B20

B2

espontàniament.” Fina González és administrativa a Serveis Socials. Va començar a córrer descalça des-prés de patir diverses lesions. Per a ella, el minimalisme i el barefo-ot running van suposar la solució a anys de lesions constants. “ara m’estic apropant al que jo recor-dava que era córrer abans de te-nir tants problemes; he passat de

El millor moment per entrenar és a primera hora del matí, quan l’aire està més net

··· La decisió de córrer acostu-ma a venir motivada per la sa-lut i per voler combatre una vi-da massa sedentària. Tanma-teix, la freqüència, la intensitat i la tècnica són factors que de-terminaran l’impacte que l’es-port tindrà en el nostre orga-nisme.

Córrer allibera tensions, es-très; neteja els pulmons i les ar-tèries; reforça els músculs i rela-xa el cos. Però s’ha de fer amb cap i amb mesura. Com expli-ca el Dr. Juan N. García-Nie-to, director d’IMESPORT Me-dicina Esportiva a la Clínica Teknon: “Si no has fet esport

Com pot afectar l’exercici intens a la nostra salut

fins als 40 anys i et poses a cór-rer, ho has de fer bé. Per això cal assessorar-se amb el metge i, en l’aspecte mecànic, també pensar en les bambes que ne-cessites.”

Les lesions més habituals són les tendinitis de tíbia an-terior, de peroné o de peu. Per això és important dur un cal-çat adequat per evitar la so-brecàrrega i les males po-sicions. Tot i així, per fugir d’aquestes lesions hi ha una opció alternativa: córrer des-calç. Segons un estudi de la Universitat de Harvard, els ba-refoot runners redueixen l’im-pacte que rep el peu de mane-ra espontània i alhora enfor-teixen la musculatura.

A més dels problemes mus-culars, l’esport intens pot pro-vocar fibrosi i arítmies cardí-aques. En el sistema respira-tori una mala pràctica també comporta problemes. Quan respirem inhalem entre mig litre i un litre d’aire i fent exer-cici aquesta quantitat aug-menta. Si fem entrar l’aire per la boca, les partícules nocives no es toparan amb el filtre na-sal, i podria provocar asma. En aquest sentit, el Dr. García-Nieto diu que “és bo córrer per zones més airejades i les mi-llors hores d’entrenament són les de primera hora del matí, quan l’aire està més net.”

···1··· La Mitja Marató. Més de 14.000 amants del córrer van par-ticipar a la Mitja Marató de Barce-lona d’enguany. Àlex raMis

···2··· Canicross. Òscar romera i la seva gossa Ona corrent al cos-tat del riu Besòs. acostumen a en-trenar uns tres cops per setmana. Àlex raMis

···3··· Barefoot running. Fina González després de córrer des-calça pel passeig Marítim de Ga-và. Àlex raMis

LEs Apps dEL ‘running’

rEpOrTATgE inTEgrAT

Tres aplicacions que registren les dades dels nostres entrenaments

Endomondo

Adidas MiCoach

runkeeper

1 2 3

Circuit urbàdistància:7,8 kminici: Plaça Francesc MaciàFinal: Plaça Francesc Macià

AVINGUDA DIAGONAL

pLAçA frANcesc mAcIà

pLAçA De Les GLòrIes cAtALANes

pAsseIG

De G

ràc

IA

pG. D

e st. jOA

N

cArrer ArAGó

Diagonal Verdaguer

··· upF ràdioViatjar a l'estranger per córrer ma-ratons mítiques com NY i Boston.··· VilawebNutrició, salut, i apps per a runners. CeTreNCaDa a vilaweb.cat

6.Traços DIJOUS14 De MARÇ DeL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

Cinc minuts. La majoria de gent consideraria que és poc temps per conèixer a una persona, però la fi-losofia del Date Club és molt di-ferent. Aquesta empresa porta set anys organitzant esdeveniments d’speed dating. Un fenomen que va iniciar-se al Peet’s Cafe* de Cali-fòrnia al 1998 i que s’ha estès per tot el món.

“Intentem organitzar aquests esdeveniments un parell de cops al mes”, explica la coordinadora del grup de Barcelona, Judit Bara. Cap a les vuit de la tarda els que s’han inscrit a la web van arribant a un lloc preestablert i fan cua per rebre l’etiqueta amb el nom i el número que els identificarà du-rant la resta de la vetllada.

És llavors quan es comença a respirar nerviosisme. La majo-ria de gent arriba acompanya-da d’amics i l’equip organitza-dor tranquil·litza els nous mem-bres, mentre els veterans comen-

Trobant l’amor vertader, però pendent del rellotge

Els mètodes tradicionals per lligar semblen obsolets en una societat que va cada vegada més ràpid. Per això sorgeixen alternatives com l’speed dating, on es disposa de molt poc temps per parlar amb una persona i decidir si hi ha química.

speed dating, UNA PROPOSTA DIFERENT PER LLIGAR

cen a parlar entre ells. No tothom té sort a la primera. Malgrat tot, aquells que tornen asseguren que l’speed dating “és divertit” i “una bona oportunitat per conèixer gent”. De fet, expliquen històri-es de companys que han trobat parella amb aquest mètode.

Un sistema encara qüestionatEn un moment donat, algú crida: “Atenció!”. Ha arribat el moment d’explicar com funcionarà l’esde-veniment. Les noies porten una

etiqueta que els diu a quina tau-la han de seure i els nois poden escollir amb quina començaran. Quan passin els cinc minuts, el so de la campana els obligarà a can-viar a la següent taula i comen-çaran a conèixer una altra noia.

La vetllada transcorre sense incidents fins que intentem fer una fotografia. Molt pocs volen ser retratats i la Judit assegura que aquest sistema per tractar de tro-bar parella és un tabú. Segons ella, la societat encara ho considera rar

o extravagant. Molts d’ells no vo-len arriscar-se al fet que els vegin en una foto i, fins i tot, pensen que pot perillar el seu lloc de treball.

No obstant això, les persones de les taules no són rares en ab-solut. Al dia següent, introduiran esperançats els números d’aquells amb qui han congeniat a la web del Date Club. Si hi ha coincidèn-cia, rebran les dades de l’altra per-sona. Qui sap, potser al final cinc minuts no són tan pocs per tro-bar l’amor. ···

(*) Peet’s Cafe: Bar especialitzat en cafés i tes situat a Berverly Hills (Los Angeles), pioner a organitzar cites ràpides

Ens ha crescut barba, portem un lloro a l’espatlla i caminem amb una pota de fusta. Com Barba Roja buscant el cofre del tresor, sortim a la recerca de geocaches pel barri del Poblenou de Barcelona.

El Geocaching és un joc estès ar-reu del món que consisteix a ama-gar i trobar tresors col·locats en llocs estratègics. Adaptant-se al se-gle XXI, se substitueixen els ma-pes esgrogueïts per un dispositiu GPS amb les coordenades dels amagatalls i una petita descripció, així com pistes per si no aconse-guim localitzar l’objecte amagat.

Els tresors poden ser de diver-ses mides, però tots contenen en el seu interior un registre on l’ex-plorador firma per deixar cons-tància que l’ha descobert. Alguns geocaches inclouen regals que ens podem endur, sempre que els re-emplacem per un altre objecte.

Quatre reptes Nosaltres ens hem proposat fer Ge-ocaching pel barri del Poblenou. Armades amb el GPS del mòbil, comencem amb un objectiu pe-tit i fàcil, situat a Can Framis. Pe-rò després de tres quarts d’hora re-menant la terra dels jardins, ens desanimem completament. Per sort, un usuari havia penjat una foto spoiler mostrant el punt exac-te del geocache, que estava engan-xat en una barra amb un imant.

El nostre segon objectiu té una localització ben tètrica: el cemen-tiri del Poblenou. Tot i estar ama-gat entre tombes, no ha pogut es-capar de la nostra mirada ja entre-nada, i ens n’enduem una figure-ta de Dragon Ball a canvi de dei-xar-hi un aneguet de goma.

La Torre Agbar també amaga un geocache, i és gràcies a això que cada vegada més turistes desco-breixen els racons més caracterís-tics de la ciutat. Després de localit-zar aquest geocache, marxem cap a Can Felipa en busca de l’últim tresor del dia, però no el trobem.

Tornem a casa amb un regust agredolç: frustrades per aquesta última decepció, però animades per tots els tresors que ens que-den per desenterrar. ···

El nou mapa del tresor s’anomena Geocaching

AvENTURERS

NEIL HARBISSON ESTéN EL CIBORGUISmE A TRAvéS DE L’ART

“El sentit del color m’ha fet perdre el sentit del ridícul”

El primer ciborg del món se sent sol, i vol que més gent expandei-xi els seus sentits. Neil Harbisson, de 30 anys, explica la seva histò-ria assegut en un sofà de la Funda-ció Ciborg, un petit i acollidor pis a tocar d’Arc de Triomf. Per a ell, l’Hivern de Vivaldi és blau i l’Es-tiu groc; Mozart és multicolor, i el Baby de Justin Bieber, rosa.

“No vaig poder percebre els co-lors fins que no vaig utilitzar l’eye-

borg, l’ull electrònic que duu in-corporat al cap en forma d’ante-na i que li permet escoltar els co-lors. L’aparell fa audibles les fre-qüències de llum i les reprodueix en microtons a través del crani, no per l’orella. Tot i això, el pa-per més important el fa el cervell.

Harbisson pot produir micro-tons al marge del dispositiu i ja disposa d’una capacitat auditiva superior a la de molts animals. També és capaç de sentir infrar-roigs i ultraviolats. I de tot això, en fa art.

Aquest irlandès crescut a Ma-taró escolta composicions musi-cals i pinta les notes de cada cançó en quadrats concèntrics. A més, elabora retrats sonors de perso-nes conegudes. La cara d’en Pe-ret, per exemple, sona com “una rumba entre mi i fa”.

“Guanyar el sentit del color m’ha fet perdre el sentit del ridí-cul”. Trobar-se al capdavant de l’art i la ciència li compensa els mals tràngols, perquè hi ha pre-judicis i el ciborguisme es veu an-tinatural i perillós. Fa uns anys fe-ia riure parlar pel mans lliures, i qui sap si d’aquí un temps serà ha-bitual portar una antena al cap.

En Neil afirma que la iniciativa s’estendrà ràpidament i fins i tot parla de postciborguisme, “quan modifiquem els gens i ja no de-penguem de la cibernètica”. ···

En Neil pot reconèixer colors a partir del so. amparo moNtEjaNo

AmPARO mONTEjANOàLEx RAmIS

jORDI RIBàSALBA mARTíNEz

ANNA PéREzmARINA PRESAS

Date Club a Barcelona. Dos joves comencen a

conèixer-se en una cita ràpida.ÀLEX ramIS

Traços.7DIJOUS14 De MARÇ DeL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Carmen Balcells: Agència literària de Barcelona que representa els autors en el procés de publicació. Vargas Llosa i García Márquez són alguns dels seus escriptors.

Treball de camp

Molts docents, abans d’en-trar a formar part del món de l’ensenyament, han tin-gut una trajectòria professi-onal que els ha permès as-solir projecció pública. Ar-cadi Oliveres, Tomàs Mo-lina, Javier Aparicio i Ra-

mon Besa responen a aquest perfil i no passen desaper-cebuts als passadissos de les seves facultats. Els camins que els han conduït a la docència són diferents, però tots quatre segueixen ensenyant per una mateixa raó: els fa sentir més joves, feliços i els renova ment i ànima .

La riquesa d’ensenyar. “Es necessita professor”, deia l’anunci que va portar l’economista Arcadi Oliveres, el 1980, a fer-se docent. Va ser una “decisió gairebé fortuïta”, admet. Actualment participa en múltiples activitats: milita en ONG, fa xerrades, escriu articles i alhora és professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Ensenyar és molt enriquidor”, explica.

El que més valora és que els alumnes l’escoltin. “L’en-senyament et rejoveneix constantment. Cada any tens alumnes d’un any posterior. Per tant, es podria dir que cada any et fas un any més jove”.

No es considera massa exigent quant al pla d’estu-dis. “Allò més important és que els alumnes aprenguin

Famosos i professors:quatre dobles vides

Un economista, un meteoròleg, un crític literari i un periodista, tots ells coneguts en els seus àmbits, ens expliquen què els aporta fer classes a la universitat

··· CARLA MARCHESI I CATALINA MIR ···

a pensar i que siguin crítics”, raona l’economista. Li preguntem pel futur. Oliveres té 67 anys i és consci-

ent que l’horitzó de la jubilació s’acosta. Però ho té clar: “M’agrada ensenyar i, malgrat que algun dia marxi, ho seguiré fent d’una manera o d’una altra”.

Home del temps sense temps. Tomàs Molina compagina la feina a TV3 amb la docència. És professor associat a la Universitat de Barcelona, on fa classes al màster oficial en Meteorologia i Climatologia.

Li agrada establir una dinàmica d’interacció i “cole-gueo” amb els alumnes, però sempre amb uns mínims d’exigència. Sap que el fet de sortir a la televisió influ-eix a l’hora d’omplir les classes. “Desenganyem-nos, als alumnes els faig un cert morbo”.

Si ha de triar, es mulla. Prefereix ser home del temps. Però és conscient que “no aprens mai tant com quan has d’ensenyar”. Seguiria fent classes per un motiu “fins i tot egoista: se t’enganxa la joventut”. Té 49 anys i es-tar en contacte amb els joves l’ajuda a entendre altres maneres de veure la realitat, una cosa essencial per als comunicadors.“O entenem com va el món, o no po-drem transmetre’l”.

Entre la realitat i la ficció. La triple vida de Javier Aparicio es podria titular “Entre llibres”. És professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra des de la seva fundació, crític de llibres al suplement

cultural d’El País, “Babelia”, i va ser director literari de l’agència Carmen Balcells*.

Es defineix com “un professor molt acadèmic, però sempre amb un peu en el món real”. Diu tenir fama de professor dur i exigent, però es declara enemic de l’excel-lència obertament. “Mata i ofega altres mèrits i virtuts” .

Parla dels alumnes com “el millor antiinflamatori”. Als seus 49 anys, confessa: “No podria estar sense fer classes, necessito els estudiants”. Per això no dubta que seguirà ensenyant literatura fins que pugui.

Del camp al campus. Ramon Besa té 54 anys i és periodista esportiu a El País i Catalunya Ràdio. La passió pel futbol li ha permès anar de camp en camp durant anys i trepitjar la gespa de molts estadis. Però mai no havia pensat que trepitjaria un campus com a professor fins que li van proposar ser-ho amb la primera promoció de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, l’any 1994.

Considera que els estudiants pateixen la seva “impro-visació”, però els seus anys d’experiència permeten “viu-re un dia a dia a classe com el que es viu en un diari”.

Besa diu necessitar molt més els alumnes que els alum-nes a ell, que li permeten “regenerar-se periodística-ment. La mirada més fresca i menys contaminada dels estudiants sempre és molt millor que la dels vells vicis i la comoditat”, explica. Periodisme o docència? És in-capaç de decantar-se. “Són dues coses que, en el meu cas, es retroalimenten”, conclou. ···

Arcadi OliveresEconomistaProfessor d’Economia a la UAB

Ramon BesaPeriodista esportiuProfessor de Periodisme a la URL

Javier AparicioCrític literariProfessor d’Humanitats a la UPF

Tomàs MolinaHome del tempsProfessor de Meteorologia a la UB

ALE

X R

AM

is

AM

PARo

Mo

NTE

JAN

o

ALE

X R

AM

is

ALE

X R

AM

is

DIJOUS14 De març DeL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Vertical Race: Especialitat de l’esquí de muntanya en què la pujada predomina sobre la baixada i l’arribada es troba més amunt que la sortida

cetrencada

Adreça’t

Mireia Miróesquiadora de muntanya i corredora

En confiança

«Quan vull desconnectar de l’esquí, faig pa a casa meva»

cetrencada

Cetrencada és un taller integrat on estudiants de tercer de perio-disme de la Universitat Pompeu Fabra posen en pràctica els seus coneixements per crear produc-tes periodístics propis:

ràdiowww.upf.edu/upfradiotelevisiówww.btv.cat/cetrencadaWeB www.vilaweb.cat/cetrencada

marina presaslaura mont

Sang i fetge i humor negre. La filmografia de

Tarantino és la predilecta de la Mireia, que sempre troba temps per no perdre’s ni una de les seves produccions. En el cinema busca acció i violència, al contrari que la seva parella, que considera el seu gust cinematogràfic no “gaire normal”.LA PREFERIDA RESERVOIR DOGS

cineMa de tarantino MÚsica

La Mireia reconeix que no llegeix gaire, però un llibre

que sempre torna a llegir és El petit príncep. “Es pot llegir amb cinc, deu o 85 anys i sempre hi descobriràs alguna cosa nova”, assegura. És una persona molt nerviosa i en la lectura, igual que en l’esport, troba un espai per desconnectar.UN ALTRE TÍTOL L’AVI DE 100 ANYS QUE ES VA ESCAPAR PER LA FINESTRA

Un lliBre

Confessa que quan vivia a Barcelona escoltava

poca cosa més que punk. Ara, que entrena sempre amb els auriculars posats, s’ha obert de mires i escolta estils molt diferents. La banda sonora d’Alegria del Cirque du Soleil o Fly de Hilary Duff són algunes de les cançons que escull en moments especials. UN GRUP QUEEN

Amb 12 anys, el somni de la Mire-ia Miró (Barcelona, 1988) era ser bombera. Ara, amb només 24, és tot un referent femení de l’esquí de muntanya català.

La Mireia ha guanyat aquest fe-brer la medalla de plata en la Verti-cal Race* dels campionats del món d’esquí de muntanya a Pelvous, als Alps francesos. “Els catalans es-tem trencant tòpics, no se’ns veia mai en aquestes competicions”. Diu que ha acabat en aquest món per casualitat, però no se’n pene-deix perquè en l’esquí hi ha tro-bat una segona família.

Fa tres anys, va canviar Barcelo-na pels Alps per tenir la seva pas-sió ben a prop. A la muntanya s’hi sent com a casa i a la ciutat no hi pot passar més d’un parell de di-es. “A Barcelona la gent mira mas-sa el temps i viu sempre pendent del rellotge”. La seva premissa és dedicar-se un quart d’hora al dia a si mateixa.

Girona“nines” de Marta BallvehíL’artista palamosina inaugura una exposició d’il·lustració que recull retrats de figures femenines de di-verses ètnies. Inspirada en perso-nes de carn i ossos, Ballvehí inten-ta reproduir la vida que s’amaga darrere els seus rostres. Els detalls de les cares i dels ornaments són els protagonistes de l’obra.QUan DEL 18 DE mARç AL 12 D’ABRIL on ESTACIÓ ESPAI JOVE, SANTA EUGÈ-NIA, 17 preU GRATUïT

Barcelonasónida FestivalEls blogaires del Sónida collective ens proposen un nou festival per conèixer nous talents del panora-ma internacional i estatal. Els bri-tànics The Cads encapçalen el car-tell, que completen Fira Fem, The Brandy Hips i Cut your Hair, en-tre d’altres. QUan 16 DE mARç on SALA SIDECAR, PLAçA REIAL, 7 preU 10 € ANTICIPA-DA, 14 € TAQUILLA

tarraGonaels tres tombsLa tradició i el passat agrícola ar-riben a Tarragona de la mà de la rua dels Tres tombs, que omple els carrers del centre de bèsties i carruatges. Cavalls, ases i mules s’acostaran a la Rambla Nova per ser beneïts al costat dels animals de companyia. Una oportunitat per reviure el passat que ja no exis-teix a les ciutats.QUan 17 DE mARç on CARRERS DEL CENTRE preU GRATUïT

lleidacuines del mónCada dimarts de març, el centre jo-ve La Palma ofereix als amants de la cuina l’oportunitat de conèixer noves receptes d’arreu del món. La cuina camerunesa, la dominica-na, la francesa i l’alemanya són al-gunes de les propostes escollides per deleitar-nos el paladar amb re-ceptes originals.QUan DImARTS DE mARç on C/ DE LA PALmA, 6-10 preU 3 €

Es defineix com a desendreçada, inqui-eta i perfeccionista. Ne-cessita el moviment i l’acció que li apor-ta l’esquí per assolir la tranquil·litat.

És una forma de gua-nyar-se la vida que, com que l’obliga a entrenar cada dia, li deixa poc temps lliure i molt con-dicionat. “El que trobo a faltar és no poder seguir una activitat quotidiana perquè sempre estic fent i desfent maletes”, expli-ca. Així, quan no és a la munta-nya entrenant, dedica el temps a activitats que pot fer qualsevol diar a qualsevol hora, com mirar pel·lícules, llegir i passejar.

Ara bé, el seu moment de des-connexió total el troba a la seva cuina, ja que fer pa de forma tradi-cional és el que més la relaxa. “És tot un ritual: l’amasses, el deixes reposar...”. I així, la Mireia s’obli-da de tot.···

Viatjar per tot el món l’ha portat a aprendre cinc idiomes: català, castellà, anglès, italià i francès. àLEX RAmIS