Cultura Poesia

Nits de poesia i gintonic

Durant deu

anys, cadadimarts a la

nit, poetesde tota mena

i condició

s'aplegaven enuna tertúlia d'alta

intensitat a la

ciutat de Valencia.

Va ser la saó de

moltes veus avui

consolidades.

Ara que La Forest

d'Arana compliria

25 anys, els seus

impulsors en fancelebració.

58 EL TEMPS 25 o'OCTUBRE DEL 2011

[en temps de des-

encant. Temps de cabells crepatsi camises amb muscleres i panta­ons amb pinces, de tubo Temps de

Ronald Reagan i Margaret Thatcher, depair tantes renúncies com criaven pelscarrers i els despatxos o de rebotar-s'hisense remei. 1 en aquella epoca atribola­da i suspecta, o precisament pel formentd' aquella epoca, va néixer al cor de laciutat de Valencia una tertúlia litenlria

que va durar deu anys. Se'nva dir La Forest d' Arana i des

d'alla s'explica, en bonamesura, lapoeSla queva produir elsud del paísdurant unadecada ben

bona. 1 part dela que va venir

després.ManelJMRo­

mero i Francesc

Mompó, editor iescriptor, són dues de lespersones que han propiciat l'aniversari.Seuen ara cara a cara i desgranen algu­nes de les claus de la histórica tertúlia.

Romero, de fet, en va ser l'instigadorprimer, des del seu pub acabat d'estrenaren un barri del Carme "que aleshoressemblava Beirut". Li van posar Aranauna mica perque sí, per unjoc de parau­les: cercaven un mot que tingués sono­ritat oberta, que comencés per a ("aixíquan t'organitzen alfabeticament quedesal principi"), tenien el local encara enconstrucció i l'obrer de vila que ajudavaRomero i les seves dues sócies explicavafacecies sobre la barana que encara no hihavia per a protegir el pis superior: "enun acudit anava repetint 'ba-ba-arana,

ba-ba-arana' i ens havia quedat. Per queno Arana?" Sí: per que no? "Va resultar,a més, que en castella vol dir 'mentida',que en basc vol dir 'vall', que hi havia elcognom de Sabino Arana ..." Total, quese la van quedar. Poc després, l'afegitóde la forest per al vessant literari va aca­bar de reblar el clau: "Que millor que elbosc de la mentida per a una reunió depoetes?", comenta Mompó tot rient.

El cas és que de seguida van tenirclar, Romero i companyia, que l' Arana

havia de ser "un nucli cultural,un centre on es pogueren fertertúlies, música en directe,exposicions ...". Per a la co­sa literaria, va parlar ambPere Bessó. "Pero venia de

l'experiencia d'acabar unatertúlia que organitzava a

Massamagrell

i d'entra­

da no li va fer gracia." Vatrigar un any a respondre. 1,mentrestant,ja s'havien fet amics. Quan van posar fila l'agulla, tot va anar rodat. Era la tardordel 1986. "Comenyarem d'una maneramodesta -recorda Romero-: convoca­

rem amics i conegu18 a presentar elsseus poemes." lja va estar.

Ballmanetes, adjectius, forest.Feia tot just uns mesos que la tertú­lia havia engegat maquines quan, decop, patam, en aquest mateix setmanarí"l'Enric Soria fa un article al·lucinant".

Encara ningú -tampoc els qui hi partici­paven- no sabia que passava en aquellpetit pub del Carme, pero "ell ho vaveure de seguida", apunta Manel JMRomero: "És que si haguera de definiravui que van ser les tertúlies, diria, lle­giu aquell article d'EL TEMPS!"

"La barreja de recital poetic, taularedona i tertúlia amb apun18 de bacanalque es munten els poetes setmanalmenta Arana no podia fracassar", afirmava

Soria. Citava, entre els lectors-poetes queja havien passat per aquelllocal atapeltde furo i de rimes, "Josep Mir, FrancescCollado, Susanna Toledo, Montse An­fruns, Vicent Alonso, J. Llinares, VicentBerenguer, Josep Ballester, Víctor Solero LluÍs Roda." 1 continuava: "Copes, co­mentaris poc o molt incisius, ballmane­tes, divagacions, matisos múltiples. Dela funció de la poesia a la de l'adjectiu.De la política a la teologia. De l'amordiví al, sobretot, profa."

Hi havia les presentacions, per tant,pero també els llibres: de seguida Arana

va propICIar

Instantilnies de La Forest d' Arana (a la primeraImatge, amb got a la mil, el desaparegut PepBenet). Sobre aquestes Unies, Uuís Roda, PereBessó i Manel JM Romero, en una presentació.

publicacions. 1 de la primera, d'aquellViure no és necessari; navegar sí, deJosep Mir, en va sortir el nom amb queaquella tertúlia de poetes ha passat a lahistoria. Arana ve del pub, ja ho sabem,del mestre d'obra. Peroforest? En sentirla pregunta, Romero treu d'una carteranegra la pila de llibres que va editar LaForest d' Arana i assenyala la portada delprimer: "Per aquest gravat." El van co­piar d'un volum adquirit en una llibreriade vell, a Londres. Els va agradar, vantrobar que s'adeia amb el poemari, i el

roure, el llenyataire i els ocells negresvan passar a formar part de la farnílialiteraria. D'aquell arbre en va venir laforest. Del gravat, els ocells que s 'hiaplegaven per a la festa i els conjurs, ca­da dirnarts. 1, de tot plegat, un rnític co­menyament per als actes i que FrancescMompó recita de memoria: "Ocellots iocellotes de la forest d' Arana ..."

Un flexo i una flor. "En aquells deuanys, hi passa la nomina més completade la poesia valenciana", destaca Rome­ro. 1 en el curs de la conversa n'aniran

apuntant els noms. A més deIs esmenta18hi ha Josep Piera i Marc Granell, RamonGuillem, Teresa Pascual, Jaume PérezMontaner, Encarna Sant-Celoni, MaríaFullana ... "To18. Segur que me'n deixe,ara, pero hi van passar to18."

L' escenari va anar canviant. "El ne­

goci d'hostaleria no donava pero elprojecte literariens divertia",relata Romero.

Quan l' Aranava haver de tan­

car, van pensar"a traslladar tot

aquest invent aun altre gari­to". 1 van tro­bar acollida alcafe Lisboa de

Pep Benet. Esfa un silenci

com per aevocar l'amic

desaparegut."El continuem

enyorant", apunta l'editor, i tot seguitrecorda les nits al local del carrer delsCavallers, on tothom es va sentir, deseguida, "com a casa". Quan aquellespai va abaixar la persiana, la tertúliava migrar -a Gestalguinos, al ca:fe delMercat-, fins que Benet va obrir un nouLisboa i els poetes tomaren a lloc. Lestertúlies es van mantenir fins el 1996.

Cada dirnarts de cada setmana (llevatde vacances, puntualitzen, que "allo eramilitancia religiosa, pero tampoc no sen'havia d'abusar"), s'hi aplegaven vint,trenta persones de mitjana, que podi­en ser més en ocasions especials. S'hillegien poemes, s'hi feia tertúlia, s'hiorganitzaven homenatges (el primer, aVicent Andrés Estellés, també a JoanValls, a Joan Brossa).

25 D'OCTUBRE DEL 2011 EL TEMPS 59

~ ! \ 1 1 ; \ ' \ \

---~--;- =-~ ," '" ~~..

ri1!.JsJFrancesc Mompó i Manel JM Romero, a la IIibreria 314, amb algunes obres de La Forest d'Arana a les manso

at¡¿

"Les lectures eren cerimonials i molt

respectuoses", recorda Romero. L'esce­nografia, "una taula amb un flexo, unmicro i una flor". Després, cada artistahi aportava coses de la seva collita: "Ala primera tertúlía, per exemple, Pep Mirva omplir la taula d'atifells: hi havia undonyet, una mascara, un rellotge, en fi...O la nit de Salvador Jifer, que omplítotes les taules del local amb centres de

flors seques." Algú altre va dur fogons ihi va fregir les lletres de la paraula poe­sia en paelletes, per donar-les després acombregar a la concurrencia. Cadascús' encarregava de la parafemalía com vo­lía. El cas era aprofitar el seu dimarts.

La lectura era una cosa serios a, aixosí: "La gent atenia en un silenci quasisepulcral", insisteix Romero. Nomésque, passat el moment, venia la tertúliai alla, confessa, "érem irnmisericordes".Una pausa i ho rebla: "Molt, molt,molt." Francesc Mompó hi afegeix deseguida corroboració: "A mesura queavan9aven els gintonics, més." En totcas, no hi havia cap vergonya a ex­pressar públicament les més sonores

60 EL TEMPS 25 O'OCTUBRE OEL 2011

retícencies. Convenientment argumen­tades, se suposa. "A micrOfon obert,és claro Recorde nits historiques." 1l'editor no vol acabar de donar detalIs,pero evoca algun premi presentat ambforta contestació (que si qui hi haviaal jurat, que si qui no havia guanyat,que si etcetera) o alguna antologia ambrebombori inoblídable. "Pensa -raona

Mompó- que el poeta és, de tots elsliterats, qui té la pelI més fina."

Amb tot, amb tertúlíes serenes o en­ceses o combinades, "cada nit era unallíc;:ó magistral col· lectiva de poesia.Cada nit. Te n'anaves amb dues hores

d'haver sentit parlar de poesia a gentque escrivia poesia, que sabia de poesia,que estimava la poesia. Es troba a faltar,alIo, sí". També, hi afegeix Romero, per­que si la poesia en aquesta part del paísha estat "en l'últirn mig segle, farcidade capelletes tancades, en eixe parenteside deu anys es va aconseguir bastir unespai obert a tothom. Després de La Fo­rest d' Arana, les capelIetes han tomat,pero aleshores hi venien tots". Com?"Dient 'vine'." 1 aconseguint que qui hi

anava s'hi sentís raonablement a gust:"La cosa fonamental va ser la intenció

conscient de no crear una plataforma depoder. No va ser una estructura de poderliterarí o de poder editorial o de poderpoetic d'aquesta ciutat: va ser una plata­forma oberta a la participació de tothom.1 tothom la va fer seua. Gent que se'nsentía més a prop i gent que se'n sentiamés lIuny, quan tenia un lIibre per a pre­sentar, sabia que ellIoc natural de fer-hoera La Forest d' Arana."

'Opera prima'. "Jo en destacaría, tam­bé, el caracter democratic que tenia perals novelIs", hi afegeix Mompó: "VulIdir que si tenies poemes, l'única cosaque havies de fer era trobar un membrede La Forest que s'atrevira a presentar­te, Eixe era el filtre: el prestigio Ningú nose la volía jugar per una obra que no homeresquera. Amb la qual cosa s' aconse­guia un equilibri entre mantenir la qualí­tat i obrir les portes a noves veus."

De seguida, el 1987, es van comen9ara organitzar els premis líteraris. Notenien dotació economica, pero sí reco-

Núria Cadenes

d'una decada", pero hi afegeix encara unaltre punt: "A més a més, genera poesia,al País Valencia, moltes decades des­prés." I es declara, ell mateix, "fill de laForest". El primer llibre de poemes queva publicar va ser aquí. "1, igual que jo,molts." Fan repas, amb Romero: JosepMir, LluÍs Roda, Josep Segura, FrancescCollado, Susanna Toledo, Josep EnricGrau, Montse Anfruns, Francesc Rodri­go, Josep Vicent Galan, Begonya Mez­quita, Merce Viana, Isabel Robles ...

Al capdavall, explicita Romero, sies compara la poesia feta al País Va­lencia deIs últims 25 anys "i que es vapublicar a La Forest, hi ha presenciesi absencies. AIgunes absencies, val adir-ho, són purament ocasionals, de gentque tenia el llibre a punt quan l'inventes va acabar, pero n'hi ha que sí quesón significatives, evidentrnent. No lesinterpretaré jo".

Algun dia, probablement, tot aixos' estudiara. De moment, s'ha posat enmarxa un blog, lajorestdarana.blogspot.com, amb la intenció de "remenejar lamemoria i arreplegar informació". Pera recordar quantes coses es podien feranant, destaca Mompó, "com sempre,a contrarebuf: a contrarebuf lingüÍstic,a contrarebuf de genere literari i d'unasocietat a la qual massa sovint li larefanfinfla la seua cultura. Pero alla hi

havia La Forest, aguantant. Per amor alsamics, a les lletres, a la poesia".

Va desapareixer potser percansament, potser perque no

hi havia relleu, potser, com diuMompó, "de mort seua". El cas és

que va deixar saó.

...----::

~u.:

19

VlUiE YOE.~ .\LO,.\SAR),,"-:tI"UiAR SI

/,(1 for(j/ dAmn'(l

Josrp M"

va haver d' estar pendent de la produc­ció, pero també per l'acollida que ensva fer la gent. EIs primers exemplarsque publicarem els enviarem a JoanFuster. A cadascun hi havia una butlleta

de subscripció. No li l'enviarem ambintenció, només perque hi era. El casés que el primer xec de subscripció quevam rebre va ser el de Joan Fuster." Irecorda també la carta de reconeixement

que els va arribar de Maria Manent, perexemple: "Eixa acollida va crear moltesexpectatives. I de seguida publicarem laprimera dotzena de llibres."

Francesc Mompó coincideix a valorarque "la Forest d' Arana explica la poesia

Si ets subscriptor d'EL TEMPS :4,40 € De dilluns a dijous

i 6€ cap de setmana.(Cal acompanyar el justificant de pagament¡

©Glli)~ [ID@(Q@O

®1~~~~@l~~~Si ets lector d'EL TEMPS:

5,60€ de dilluns a dijousexcepte vespra de festiu i festius.

Es van publicar una cinquantenade plaquettes.

neixement i recompensa: la publicacióa la col-lecció de La Forest. Perque, amés deIs dimarts encesos de poemes,hi havia els llibres, ja ho hem dit, lesplaquettes, les revistes. Amb la direcciólogística i organitzativa de FrancescCollado, el patrocini i la feina de Manel1M Romero, amb la direcció litenma dePere Bessó, amb els diversos cinturonsconcentrics que es van anar bastint alvoltant d'aquest pinyol (Encarna Sant­Celoni atenta a la premsa, Pep Benetparticipant de la cerimonia des del Lis­boa, Jaume Pérez Montaner, continuaRomero, "personatge fonamental, i Ma­nel Rodríguez Castelló, Begonya Mez­quita, Lluís Roda ..."), les tertúlies vantenir concreció fisica i els poetes vanveure impresos els seus versos, es vaneditar traduccions (John Donne, SergioCorazzini, Patrizia Cavalli, Wallace Ste­vens, Erich Fried ... la cadencia era dosllibres de casa i un de fora, diguem-ne),homenatges i estudis literaris. Tambéteatre. Tant com els demanava el coso

Es van publicar una cinquantena deplaquettes, totes numerades i signadesper cada autor, amb un tiratge de 500exemplars cadascuna ("un fart de signar,efectivament", evoca Mompó amb unaltre somriure). El finanyament fun­cionava com es podia, pero el cas ésque es van aconseguir cosa de 300subscripcions. La primera, la de JoanFuster: "Comenyar a publicarva ser una revolució", re­lata Manel 1M Romero.I continua: "Per la

tasca que significa-