ÍNDEX - UdG

Implementació dels mòduls SD i MM del sistema SAP R/3 en una empresa Memòria

1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 8

1.1. Antecedents ........................................................................................................... 8

1.2. Objecte................................................................................................................... 8

1.3. Especificacions i abast ........................................................................................... 9

2. INTRODUCCIÓ A SAP R/3 .......................................................................................... 10

2.1. Requeriments de hardware i software .................................................................. 10

2.1.1. El sistema R/3: Sistema client-servidor......................................................... 10

2.1.1.1. La visió lògica ........................................................................................... 11

2.1.1.2. La visió orientada a software .................................................................... 12

2.1.1.3. La visió des de l’usuari.............................................................................. 13

2.1.2. El llenguatge de programació ABAP............................................................. 14

2.1.2.1. L’estructura de l’aplicació o programa ABAP. ........................................... 14

2.1.2.2. El diccionari ABAP.................................................................................... 16

2.2. L’aplicació ............................................................................................................ 18

2.2.1. La modularitat............................................................................................... 18

2.2.1.1. Logística ................................................................................................... 19

2.2.1.2. Finances ................................................................................................... 20

2.2.2. L’estructura organitzativa.............................................................................. 20

2.2.2.1. L’estructura organitzativa a Finances........................................................ 20

2.2.2.2. L’estructura organitzativa a Logística........................................................ 21


2

3. METODOLOGIA DEL PROJECTE ............................................................................... 23

4. ASPECTES PROCEDIMENTALS................................................................................. 25

4.1. Vendes i distribució .............................................................................................. 25

4.1.1. Estructura organitzativa ................................................................................ 25

4.1.2. Dades mestres ............................................................................................. 27

4.1.2.1. Mestre de materials .................................................................................. 27

4.1.2.2. Mestre de clients....................................................................................... 28

4.1.2.3. Condicions de preu................................................................................... 29

4.1.3. Procés de vendes......................................................................................... 29

4.2. Gestió de materials .............................................................................................. 30


4.2.2. Dades mestres ............................................................................................. 32


4.2.2.2. Mestre de proveïdors ................................................................................ 33

4.2.2.3. Registres de compra................................................................................. 33

4.2.3. Procediment de compra................................................................................ 34

5. PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ DEL MÒDUL SD ......................................................... 36

5.1. Presa de requeriments ......................................................................................... 36

5.1.1. Estructura organitzativa de vendes............................................................... 36

5.1.2. Dades mestres ............................................................................................. 38

5.1.2.1. Mestre de clients....................................................................................... 38


3

5.1.2.2. Registre info client-material....................................................................... 38


5.1.3. Comandes de client ...................................................................................... 39

5.1.4. Expedicions .................................................................................................. 40

5.1.5. Facturació..................................................................................................... 41

5.1.6. Devolucions .................................................................................................. 42

5.1.7. Consigna de client ........................................................................................ 42

5.2. Customització....................................................................................................... 42


5.2.2. Dades mestres ............................................................................................. 47

5.2.3. Circuits de vendes ........................................................................................ 48

5.2.3.1. Determinació de preus.............................................................................. 54

5.2.3.2. Determinació de missatges....................................................................... 56

5.2.3.3. Determinació de lots ................................................................................. 57

5.2.3.4. Dades incompletes ................................................................................... 58

5.2.3.5. Textos....................................................................................................... 62

5.2.3.6. Intrastat..................................................................................................... 65

5.2.3.7. Determinació de comptes ......................................................................... 66

6. PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ DEL MÒDUL MM ........................................................ 68

6.1. Presa de requeriments ......................................................................................... 68

6.1.1. Estructura organitzativa de compres............................................................. 68


4

6.1.2. Dades mestres ............................................................................................. 69


6.1.2.2. Mestre de proveïdors ................................................................................ 71

6.1.2.3. Registres info............................................................................................ 71


6.1.3. Tipus de comanda de compra....................................................................... 72

6.1.4. Entrada de mercaderies................................................................................ 73

6.1.5. Gestió d’existències i aprovisionament ......................................................... 73

6.1.5.1. Inventari.................................................................................................... 74

6.1.6. Verificació de factures .................................................................................. 74

6.2. Customització....................................................................................................... 74


6.2.2. Dades mestres ............................................................................................. 74

6.2.3. Circuits de compres ...................................................................................... 76

6.2.3.1. Determinació de preus.............................................................................. 79

6.2.3.2. Determinació de missatges....................................................................... 80

6.2.3.3. Textos....................................................................................................... 81

6.2.3.4. Intrastat..................................................................................................... 82

6.2.3.5. Determinació de comptes ......................................................................... 83

7. ADAPTACIONS DEL SISTEMA.................................................................................... 85

7.1.1. Notes ............................................................................................................ 85


5

7.1.1.1. Consulta d’estocs de consignació de proveïdor ........................................ 85

7.1.2. Sortides de client .......................................................................................... 87

7.1.2.1. Determinació de l’albarà d’embalatge ....................................................... 88

7.1.2.2. Determinació dels incoterms segons destinatari ....................................... 89

7.1.2.3. Verificació de pesos a l’entrega ................................................................ 90

7.1.3. Altres adaptacions ........................................................................................ 91

7.1.3.1. Control de còpia de factures ..................................................................... 92

7.1.3.2. Modificació de documents de liquidació .................................................... 95

7.1.3.3. Jerarquia de productes ............................................................................. 96

7.1.4. Informes de petició ....................................................................................... 97

8. CÀRREGA DE DADES............................................................................................... 100

8.1. Computer-Aided Testing Tool............................................................................. 100

8.1.1. Procediment de creació del fitxer................................................................ 100

8.2. Legacy System Migration Workbench ................................................................ 101

8.2.1. Procediment de creació del fitxer................................................................ 101

8.3. Fitxers de càrrega .............................................................................................. 102

8.3.1. Exemple pràctic d’un fitxer.......................................................................... 102

9. RESUM DEL PRESSUPOST...................................................................................... 106

10. CONCLUSIONS...................................................................................................... 107

11. RELACIÓ DE DOCUMENTS................................................................................... 109

12. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................................... 110


6

A. ANNEXOS .............................................................................................................. 111

A.1. Formularis .......................................................................................................... 111

A.2. Menús per a usuari............................................................................................. 117

A.3. Manual d’introducció a SAP R/3 ......................................................................... 119

A.3.1. Generalitats de Windows ............................................................................ 121

A.3.2. Entrar al sistema SAP................................................................................. 123

A.3.3. El sistema de menús .................................................................................. 124

A.3.4. Barra d’eines estàndard.............................................................................. 125

A.3.5. Tecles de funció o PF’s............................................................................... 126

A.3.6. Línia d’estatus ............................................................................................ 127

A.3.7. Modes......................................................................................................... 128

A.3.8. Ajudes a la busca o matchcode .................................................................. 128

A.3.9. Funcions del sistema: Sistema i Ajuda........................................................ 130

A.3.10. Opcions generals de presentació................................................................ 136

A.3.11. Utilitats avançades de SAP......................................................................... 137

A.3.11.1. Maneig de l’SPOOL ............................................................................ 137

A.3.11.2. Reporting (Informes) ........................................................................... 139

A.3.11.3. Maneig de Variants ............................................................................. 141

A.3.11.4. Maneig de Jobs................................................................................... 143

A.3.11.5. Control de JOBS propis ...................................................................... 147

A.3.11.6. Tractament de Batch Input .................................................................. 148


7

A.4. Informes de petició ............................................................................................. 150

A.5. Fitxers de càrrega .............................................................................................. 154


8

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Antecedents

SAP R/3 és un software estàndard de gestió empresarial que engloba tots els processos i

activitats d’una companyia, a part de permetre l’adaptació del disseny de l’aplicació a les

necessitats evolutives de l’empresa i el seu entorn.

La sèrie d’avantatges que aporta la implantació de SAP R/3 han fet escollir aquest sistema a

una empresa del sector metal·lúrgic com a eina de gestió:

La integració en temps real de les aplicacions, el que permet disposar de qualsevol

informació relacionada amb l’empresa de forma ràpida i concisa.

És un estàndard i com a tal no ha estat dissenyat per a una línia particular de negoci, és a

dir, és accessible i útil per a qualsevol tipus de negoci empresarial.

Software multinacional, ja que té en compte requeriments dels diferents països, tan en

idioma, com en moneda i qüestions legals com els impostos i aranzels.

Potents eines d’informació i anàlisis que ajuden a prendre requeriments.

Permet treballar en diferents entorns i plataformes de hardware.

Està acreditat amb la ISO 90001 per a productes de desenvolupament, consultoria i serveis.

1.2. Objecte

Aquest projecte té com a objecte la implantació de dos dels mòduls que inclou el sistema

SAP R/3. El primer és el mòdul SD (Sales and Distribution), amb el qual es controlen les

vendes de l’empresa. El segon dels mòduls, i molt relacionat amb l’anterior, és el mòdul MM

(Material Management), mòdul amb el qual es controla tot el que fa referència als materials,

la creació de diferents tipus de materials, la gestió d’estocs, la gestió de documents de

compres, etc..

En primer lloc s’explicarà el funcionament dels mòduls mencionats i la relació que tenen

entre ells en el sistema SAP R/3, de manera que es pugui entendre el posterior cas pràctic

d’implantació d’ambdós mòduls en una empresa.


9

1.3. Especificacions i abast

Com es correspon a les peticions de l’empresa, s’implantaran els mòduls que comporten les

vendes i les compres de l’empresa del sistema SAP R/3 amb totes les especificacions que

l’empresa requereix. Després de comprendre bé els circuits logístics i totes les casuístiques

que es poden tenir en una empresa del sector metal·lúrgic es procedeix a parametritzar el

sistema de tal manera que s’adapti a les necessitats requerides.


10

2. INTRODUCCIÓ A SAP R/3

En aquesta introducció a SAP R/3 es pretén explicar els requeriments de hardware i

software així com l’aplicació de la seva modularitat.

2.1. Requeriments de hardware i software

SAP manté una gran versatilitat a l’hora d’escollir el hardware i el software sobre el que és

capaç de treballar. Així SAP pot treballar amb les principals plataformes UNIX del mercat:

Alpha APX, HP-UX, AIX, SIN Sinix, Sun Solaris i Digital Unix.

A més, pot treballar amb els sistemes operatius i els gestors de bases de dades: AS/400,

Windows NT, Informix, Microsoft SQL 7.0, Oracle i Adabas.

El sistema R/3 suporta un concepte client-servidor de tres nivells en els que els servidors de

bases de dades, d’aplicacions i de presentacions treballen junts via LAN’s.

En les arquitectures client-servidor, els sistemes de bases de dades s’encarreguen de

gestionar les dades de l’empresa. Ells es comuniquen amb les aplicacions del servidor que

coordina les aplicacions actuals i controla la comunicació amb la base de dades. A nivell de

client, és a dir, on els usuaris finals treballen, el cicle de tasques és distribuït de manera

apropiada entre varis ordinadors i conclou amb la presentació del resultat a la pantalla.

El número d’estacions de treball que s’inclou amb SAP R/3 depèn únicament de les

necessitats de cada empresa. Així SAP R/3 permet mantenir en el seu sistema client-

servidor entre 30 i varis cents d’usuaris. D’aquesta manera, es permet i s’aconsegueix que

l’aplicació creixi en número d’usuaris a mesura que les necessitats de l’empresa així ho

requereixin.

2.1.1. El sistema R/3: Sistema client-servidor

El Sistema R/3 és la plataforma per a totes les aplicacions (finances, logística i recursos

humans) de SAP R/3.

Existeixen tres maneres diferents d’entendre el Sistema R/3: Visió lògica, visió orientada a

software i visió des de l’usuari.


11

2.1.1.1. La visió lògica

A continuació es representa la visió lògica (Figura 1). Aquest diagrama mostra com el

Sistema R/3 forma una plataforma central dins del Sistema R/3.

R/3R/3Client / ServerClient / Server

ABAP/4ABAP/4

COCOControllingControlling

AMAMActivosActivos

fijosfijos

PSPSProyectosProyectos

WFWFWorkflowWorkflow

ISISSolucionesSolucionesindustrialesindustriales

MMMMGestionGestion dedematerialesmateriales

HRHRRecursosRecursosHumanosHumanos

SDSDComercialComercial

PPPPPlanificacPlanificac..ProducciProduccióónn

QMQMGestiGestióónncalidadcalidad

FIFIContabilidadContabilidad

financierafinanciera

PMPMMantenimientoMantenimiento

R/3R/3Client / ServerClient / Server

ABAP/4ABAP/4

COCOControllingControlling

AMAMActivosActivos

fijosfijos

PSPSProyectosProyectos

WFWFWorkflowWorkflow

ISISSolucionesSolucionesindustrialesindustriales

MMMMGestionGestion dedematerialesmateriales

HRHRRecursosRecursosHumanosHumanos

SDSDComercialComercial

PPPPPlanificacPlanificac..ProducciProduccióónn

QMQMGestiGestióónncalidadcalidad

FIFIContabilidadContabilidad

financierafinanciera

PMPMMantenimientoMantenimiento

Figura 1. Diagrama client-servidor del Sistema SAP R/3.

Les tasques dels tres components del Sistema R/3 són:

Serveis Kernel i bàsics: És un entorn d’execució per a totes les aplicacions R/3 que les

relaciona amb el hardware, el sistema operatiu i la base de dades. Està programat

principalment en C i C++. Les funcions que realitza són:

Executar totes les aplicacions R/3.

Administrador de processos: És el responsable de les tasques que pertanyen al sistema

operatiu ja que, el Sistema R/3 no deixa de ser un usurari del sistema operatiu (servidor).

Accés a la base de dades: Les aplicacions utilitzen els serveis bàsics del sistema per a

comunicar-se amb la base de dades.

Comunicació del Sistema R/3 amb altres sistemes.

Monitorització i administració del Sistema R/3.


12

ABAP Workbench: És l’entorn de desenvolupament de les aplicacions en ABAP, llenguatge

propi del Sistema R/3.

Components de presentació: Són els responsables de la interacció entre el Sisema R/3 i

l’usuari.

2.1.1.2. La visió orientada a software

El Sistema R/3 és un sistema client-servidor organitzat en capes. D’aquesta manera, una

capa és client de les capes inferiors i servidor de les capes superiors. La configuració

clàssica del Sistema R/3 conté les següents capes:

Capa de la base de dades: Consisteix en una base de dades central que conté totes les

dades existents al Sistema R/3. SAP no disposa de la seva pròpia base de dades, sinó que

treballa amb altres subministradors: ADABAS D, DB2/400, INFORMIX, Microsoft SQL Server

i ORACLE.

Capa de l’aplicació: Consisteix en un o més servidors d’aplicació i un servidor de missatges.

Cada servidor d’aplicació conté els serveis utilitzats per a executar el Sistema R/3. A la

pràctica, els serveis són distribuïts entre diversos servidors d’aplicacions. El servidor de

missatges és el responsable de la comunicació entre els servidors d’aplicació.

Capa de presentació: Conté el software per a la interfície entre el Sistema R/3 i els usuaris.

El software que estem tractant no manté cap relació amb la configuració del hardware que el

suporta. De fet, existeixen vàries configuracions de hardware possibles. De totes maneres,

la configuració més habitual consisteix en executar la capa base de dades en un servidor i

cada aplicació en el seu popi host. La capa de presentació es manté en els propis

ordinadors de l’usuari.

Els avantatges de l’arquitectura en capes del Sistema R/3 són:

La distribució del Sistema R/3 permet que la càrrega del sistema sigui també distribuïda

aconseguint, d’aquesta manera, un millor funcionament.

Les capes d’aplicació i base de dades poden estar en hosts diferents que es comuniquin

entre si a través de la xarxa de l’empresa.


13

Com que les capes d’aplicació i presentació estan separades i la comunicació entre elles es

redueix a poques dades, podem mantenir la capa de presentació en hosts amb comunicació

lenta amb els servidors d’aplicació.

El sistema és altament escalable, el que permet l’adaptació del número de servidors

d’aplicació a la creixent demanda de l’empresa.

2.1.1.3. La visió des de l’usuari

Es presenta com les finestres o pantalles que visualitza la capa de presentació. Aquestes

finestres seran eines de treball de l’usuari.

La capa d’aplicació del Sistema R/3 es porta a terme sobre els servidors d’aplicació i el

servidor de missatges. Els programes en el Sistema R/3 s’executen en els servidors

d’aplicació i aquests es comuniquen entre ells i amb la resta del sistema a través del

servidor de missatges.

L’estructura d’un servidor d’aplicació és:

Unitats de treball. Són els components responsables de l’execució de l’aplicació. Cada unitat

de treball està unit a una àrea de memòria que conté el context en el qual s’executa

l’aplicació, és a dir, és on es mantenen les dades acutals del programa de l’aplicació.

Dispatcher. Realitza la unió entre les unitats de treball i la connexió de l’usuari al servidor

d’aplicació. És l’encarregat de rebre els requeriments per part de l’usuari i dirigir-los a la

unitat de treball lliure per a la seva execució.

Gateway. És la interfície de protocols de comunicació R/3 (RFC, CPI/C). Permet la

comunicació del servidor d’aplicació amb l’exterior.

Memòria compartida. Conté tots els recursos utilitzats per les unitats de treball com les

taules y els programes. La gestió de memòria amb el sistema R/3 s’encarrega de guardar

tots els contextos i dades rellevants a un programa i assignar-los a la unitat de treball

corresponent.


14

Les unitats de treball executen les aplicacions del sistema R/3. L’estructura de la unitat de

treball es presenta a continuació:

Unitat de pantalla. S’encarrega de controlar la interacció del sistema amb l’usuari a través

del dispatcher.

Unitat ABAP. És l’encarregada d’executar l’aplicació escrita en ABAP, el llenguatge propi de

SAP. La unitat de pantalla li indicarà quina és la següent instrucció a executar.

Interfície amb la base de dades. Permet la connexió de la unitat de treball amb la base de

dades.

2.1.2. El llenguatge de programació ABAP

En aquest apartat tractarem el llenguatge de programació propi de SAP, el llenguatge ABAP.

Dividirem l’apartat en dues parts; en la primera explicarem l’estructura de les aplicacions

d’un programa realitzat en ABAP, mentre que en la segona part indicarem alguns dels

objectes que es localitzen en el diccionari ABAP.

2.1.2.1. L’estructura de l’aplicació o programa ABAP.

L’estructura d’un programa en el Sistema R/3 manté la següent estructura que es basa en

les unitats de treball que contenen el processador de pantalles, la unitat ABAP que processa

el programa i una interfície per a comunicar-se amb la base de dades.

Un programa en ABAP consisteix en dos components amb tasques ben diferenciades:

El flux lògic. És l’encarregat de la interacció entre l’aplicació i l’usuari. S’implementa en

forma de pantalles que són processades pel processador de pantalles d’una unitat de treball.

Cada pantalla reacciona a les accions de l’usuari realitzant trucades als programes que

formen part del procés lògic.

Existeixen tres tipus diferents de pantalles que difereixen en com l’usuari interacciona amb

elles:


15

Pantalles. S’utilitzen per a la entrada/sortida de dades. Es pot crear una màscara d’entrada

que et permeti verificar les dades entrades al sistema. Veure figura 2.

Figura 2. Exemple d’una pantalla.

Pantalles de selecció. Són pantalles especials per a les entrades de valors en els programes

ABAP.

Figura 3. Exemple d’una pantalla de selecció.


16

Llistats. Són pantalles de sortida de dades, és a dir, pantalles que presenten la informació

d’una manera estructurada.

Figura 4. Exemple d’un llistat.

El procés lògic. És el responsable de l’execució dels programes realitzats en ABAP, els

quals es porten a terme en el processador ABAP de la unitat de treball.

L’estructura d’un programa ABAP es basa en la declaració de variables i els blocs de

procés:

Declaració de les variables globals, classes i pantalles de selecció que s’utilitzaran en el

programa.

Blocs de procés. Existeixen tres tipus de blocs permesos:

Mòduls de diàleg: Són els mòduls cridats des del flux lògic i s’encarreguen de la

comunicació amb les pantalles.

Blocs d’events: Existeixen diferents events segons els diferents estats d’una pantalla de

selecció, del format de sortida d’un llistat o de la pròpia execució d’un programa.

Rutines: Són les diferents rutines i funcions que treballen en el seu propi àmbit local de

dades.

2.1.2.2. El diccionari ABAP

El diccionari ABAP recull i gestiona totes les definicions d’objectes que utilitzarà el sistema.

Alguns dels objectes que inclou el diccionari són taules, vistes i matchcodes:


17

Taules: La taula és un objecte del diccionari ABAP que representa la taula física que es

manté a la base de dades. Els components que conté la taula són:

Camps: Defineixen la informació guardada a la taula. S’indica el nom del camp, si pertany a

la clau de la taula, el tipus de dada, la longitud del camp, el número de decimals i una

descripció. El camp conté els següents elements, elements de dades i dominis.

Elements de dades: Descriuen els atributs tècnics i el significat del camp d’una taula. Els

camps amb un mateix significat poden estar referits al mateix element de dades, per

exemple, CURR: moneda. Les especificacions de format de l’element de dades són

copiades del domini de l’element de dades.

Dominis: Descriuen els valors vàlids de tots els camps referits a aquest domini. Aquests

valors vàlids s’especifiquen amb el tipus de dada i la seva longitud.

Figura 5. Representació d’una taula de diccionari ABAP.

Claus externes: Defineix la relació entre la taula i altres taules. Permet la verificació del valor

d’un camp respecte el mateix camp d’una altra taula. Per exemple, el material inclòs a la

posició del document de vendes: VBAP-MATNR es verifica a la taula de dades mestres del

material: MARA-MATNR.

Opcions tècniques: Especifica com serà creada la taula a la base de dades.


18

Índexs: Ofereixen velocitat a la selecció de dades de la taula. L’índex es pot considerar com

una còpia de la taula de la base de dades la qual ha estat reduïda a un cert número de

camps que han estat ordenats.

Vistes: Les vistes permeten accedir a certes dades que poden ser creades específicament

des de l’aplicació. L’estructura d’una vista s’especifica indicant les taules i camps que

utilitzarà aquesta vista.

Matchcodes: El matchcode és una manera de trobar registres de dades guardats en el

sistema, és a dir, és un sistema d’ajuda. Es defineix en dos passos: Primer es defineixen les

taules i camps rellevants a visualitzar al matchcode i en segon lloc s’indica el camí a seguir

per a localitzar aquestes taules i camps.

Figura 6. Representació d’un matchcode.

2.2. L’aplicació

2.2.1. La modularitat

L’estructura de SAP es compon de dos nivells. En un primer nivell, tenim les àrees

funcionals que representen les tres grans subdivisions d’una empresa: logística, finances i

recursos humans. En segon nivell, apareix la unitat d’organització de l’aplicador SAP, és a

dir, els mòduls que componen cadascuna de les àrees funcionals. A continuació, presentem

els diferents mòduls dins de l’àrea funcional a la que pertanyen:


19

2.2.1.1. Logística

Recull tots aquells aspectes relacionats amb la venda, compra i producció del producte de

l’empresa.

Vendes i distribució: Manté les dades del client, així com els diferents preus dels productes

de l’empresa i controla els diversos acords que s’hagin realitzat amb el client. Gestiona la

part comercial de la companyia, és a dir, les comandes, enviaments i expedicions i la

verificació de factures. Manté una interfície directa amb producció i amb l’anàlisi de

beneficis. Amb producció, ja que és la generadors de les necessitats per a la fabricació dels

diferents productes que es vendran posteriorment i amb l’anàlisi de beneficis, ja que és la

font d’ingressos.

Gestió de materials: Tracta l’abastiment extern de la companyia, és a dir, les compres de

matèries primeres i material auxiliar. Selecciona els proveïdors als que comprarem aquests

materials. Gestiona les comandes de compres i verifica les factures rebudes dels nostres

proveïdors per la compra de material. A més, realitza el control dels magatzems i porta a

terme els inventaris d’aquests magatzems, amb la finalitat de conèixer el material disponible

i el cost que ens suposa mantenir aquest material al magatzem.

Planificació i control de la producció: Realitza el control de planta, és a dir, organitza el

treball del personal i maquinària de la fàbrica de tal manera que s’aconsegueixi un màxim

rendiment de la mateixa. Porta a terme el càlcul dels costos de producció del producte, és a

dir, el cost de cada peça produïda a l’empresa. Tota aquesta feina es pot dur a terme en

base a diferents tipus de producció com producció repetitiva, producció contra comanda,

producció contra estoc o producció per lots.

Gestió de manteniment: Controla el correcte funcionament de cadascuna de les màquines

que componen la fàbrica, així com el perfecte estat de tots els útils dedicats a aquesta

finalitat. A més, planifica el manteniment dels equips, és a dir, coordina la dedicació del

personal a la revisió de cadascun dels equips de la fàbrica. En empreses de venda de béns

d’equip, pot inclús dedicar-se a la reparació dels equips venuts dins de la garantia.

Control de qualitat: Controla la qualitat tant de la matèria primera rebuda del proveïdor com

del producte final produït a la fàbrica. En els dos casos tracta devolucions que poden

aparèixer. En el cas del proveïdor, verifica l’estat del material i en el cas que no compleixi

algun requisit es tornarà al proveïdor adjuntant les causes d’aquesta devolució. Per altra


20

banda, si la devolució és del client, verificarà que les causes indicades pel client siguin

realment certes.

Gestió de projectes: Controla, gestiona i planifica tota la vida d’un projecte. Tot el mòdul es

realitza en cooperació amb els departaments restants de l’empresa com Compres,

Comercial i Producció.

2.2.1.2. Finances

Té en compte tots els aspectes comptables de l’empresa.

Comptabilitat financera: Recull totes les dades rellevants a la comptabilitat de l’empresa.

Inclou totes les comptes a pagar i cobrar com les factures rebudes dels nostres proveïdors o

clients. A més s’encarrega de la tresoreria de la companyia i la gestió d’actius fixes. Amb tot

això, el sistema és capaç de proporcionar una completa i comprensiva documentació.

Comptabilitat interna o controlling: Suposa la comptabilitat analítica en funció d’una gran

varietat de criteris o orientacions que permeten l’anàlisi de resultats. Inclou l’anàlisi de

resultats operatius, planificació i gestió de projectes, costos de producció, etc.. És a dir,

coordina la comptabilitat dels processos interns de l’empresa.

Recursos humans: Gestiona dos aspectes fonamentals en el treball diari del personal de

l’empresa. Per una part, realitza una gestió del temps treballat cada dia per a cadascun dels

empleats de l’empresa. Per altra banda, realitza les nòmines de tots i cadascun dels

empleats.

2.2.2. L’estructura organitzativa

L’estructura organitzativa en SAP permet reproduir les complexes estructures empresarials.

Per a això, disposa de dues estructures paral·leles que li aporten una gran flexibilitat.

Cadascuna d’aquestes estructures tracta una de les dues àrees bàsiques de l’empresa:

Finances i Logística.

2.2.2.1. L’estructura organitzativa a Finances

Societat PA: És la unitat organitzativa que estructura l’empresa des del punt de vista de la

compta de resultats.


21

Societat CO: És la unitat organitzativa que estructura l’empresa des del punt de vista de la

comptabilitat de costos.

Societat FI: És la unitat organitzativa que estructura l’empresa des del punt de vista de la

comptabilitat financera.

Divisió: Correspon a unes àrees d’activitat delimitades de l’empresa o a una de

responsabilitat dins de l’empresa.

Figura 7. Estructura organitzativa a Finances.

2.2.2.2. L’estructura organitzativa a Logística

Es divideix en tres subàrees segons departaments: vendes, compres i magatzems.

Seguidament es citen les diferents unitats organitzatives que podem trobar.

Organització de vendes: És la unitat organitzativa encarregada de la venda i distribució dels

productes, així com la negociació amb el client.

Canal de distribució: És el canal a través del qual arriben els materials i serveis venuts al

client. Es pot assignar a més d’una organització de vendes.

Sector: És la unitat organitzativa responsable per a vendes o anàlisi de benefici dels

materials i serveis venuts.

Àrea de vendes: Es refereix a cadascuna de les combinacions que es poden realitzar reunint

la organització de vendes, canal de distribució i sector.

Oficina de vendes: Fa referència a l’abast geogràfic de la organització de vendes. És

l’encarregat d’establir el contacte entre la firma i el mercat regional.


22

Grup de vendes: És el responsable de mantenir tota la informació de vendes dins del

sistema SAP R/3.

Organització de compres: És la unitat organitzativa encarregada de la compra de material i

serveis, així com la negociació amb el proveïdor.

Grup de compres: És el responsable de certes activitats de compres com, per exemple, la

compra d’un tipus de materials.

Centre: És el centre de producció o una sucursal organitzativa dins de l’empresa.

Magatzem: És la unitat organitzativa que permet la distinció de l’estoc dins del centre.

Número de magatzem: Reuneix els diferents tipus de magatzem i serveix de pont entre cada

tipus de magatzem i el magatzem al qual està assignat.

Tipus de magatzem: És cadascuna de les subdivisions del magatzem segons diferents

criteris com, per exemple, la zona d’entrada de mercaderies, la zona d’expedicions o les

prestatgeries.

Ubicació: És la unitat organitzativa més petita dins del magatzem. Es refereix a una situació

concreta dins del magatzem.

Lloc d’expedició: És el lloc des del que es porten a terme les expedicions o enviaments de

material al client.


23

3. METODOLOGIA DEL PROJECTE

Els projectes de SAP a Seidor segueixen una metodologia concreta, basada en diferents

fases per tal de planificar correctament el projecte i assegurar el seu èxit.

En primer lloc es porta a terme la preparació del projecte, fase en el qual es fixen els criteris

que han de guiar l’execució del projecte a més d’efectuar el llançament inicial del mateix,

duent a terme una planificació detallada i dotant-lo dels recursos necessaris. En aquesta

fase s’estableix el marc d’actuació del projecte, fase en la qual hi intervé el cap de projecte.

La segona fase en la qual ja hi intervenen els consultors, s’estudien i es revisen els

processos actuals, generant diferents alternatives de millora i definint el model de negoci a

implantar.

La tercera fase, de realització, és la fase en que es construeix el sistema amb les funcions,

informes, formularis i autoritzacions identificats a la fase d’anàlisi. Es realitza un prototip a

ser validat per l’usuari.

La quarta fase es caracteritza per les tasques prèvies a la posada en productiu del sistema,

preparant les càrregues de dades i realitzant la formació als usuaris finals.

En la última fase, d’arrencada i suport, es realitzen tasques de suport al sistema productiu,

gestionant i solucionant incidències i dubtes dels usuaris.

Normalment, en els projectes realitzats es segueix la següent planificació de les fases

anteriorment citades.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Meses

FASE ÚNICA

Planos Empresariales

Realización

Preparación Final

Soporte

Planificación

Figura 8. Planificació inicial del projecte.


24

A continuació s’especifiquen les dates reals del projecte, per a comparar la planificació inicial

amb la planificació real. S’observa que la durada en mesos és superior, encara que la data

prevista d’arrencada des de l’inici d’aquest projecte era el dia 2 de gener de 2006.

Dates Tasques

31.01.2005-04.02.2005 Demostració MM

07.02.2005-11.02.2005 Demostració SD

21.02.2005-25.02.2005 Requeriments MM

28.02.2005-04.03.2005 Requeriments SD

06.06.2005 i 07.06.2005 Pre-prototip MM

05.07.2005 i 06.07.2005 Pre-prototip SD

06.09.2005 i 07.09.2005 Prototips MM-SD Rectificacions

21, 22 i 23.11.2005 Formació MM

28, 29 i 30.11.2005 i 01.12.2005 Formació SD

A partir del 5 de desembre Càrregues

02.01.2006 Arrencada

Fins el 28.02.2006 Suport

Taula 1. Dates reals del projecte.


25

4. ASPECTES PROCEDIMENTALS

Abans de centrar-nos en el projecte és necessari tenir clars alguns conceptes respecte els

mòduls que s’implementaran. SAP R/3 es basa en un funcionament estàndard, amb la qual

cosa és necessari que l’empresa s’adapti al programa de gestió. És per aquesta raó que

s’ha de tenir una visió global del que realitza el sistema abans de posar en pràctica i

implementar tots els processos.

4.1. Vendes i distribució

Com s’ha comentat anteriorment, en l’àrea logística es descriu, primerament, l’estructura

organitzativa, per tal de definir en tots els sentits l’estructura de l’empresa. Tot i així tenim

altres aspectes a tenir en compte: les dades mestres i el procés comercial.

4.1.1. Estructura organitzativa

La intenció d’aquesta part és definir l’estructura de l’empresa, ja que s’ha de tenir en compte

que SAP R/3 és un sistema estàndard per a adaptar-se tant a petites com a mitjanes

empreses. Aquesta estructura es compon de diferents unitats organitzatives que

representen les parts i àrees que pot tenir una empresa. Totes les unitats organitzatives que

componen aquesta estructura poden estar representades per a una sola entitat comercial, la

unitat més global d’aquesta estructura, ja que sovint les companyies es poden representar

com a un grup d’empreses. És en aquests casos que cadascuna de les empreses estan

representades com a una societat financera.

Una empresa pot tenir diferents plantes, ja siguin de producció o plantes que contenen

magatzems per a guardar l’estoc, unitat a la que anomenarem centre. Per altra banda

disposem de la organització de vendes, la qual representa la unitat responsable de vendes, i

per tant, de la fiabilitat del producte i els drets i els recursos legals. També es disposa d’una

unitat anomenada canal de distribució que ens defineix la manera en què els diferents

materials arriben fins al consumidor, ja sigui directament o mitjançant un majorista de

materials, per exemple. Els centres des dels quals es pot vendre estan definits per a cada

organització de vendes i depenen d’un canal de distribució. Hi ha casos en els quals des

d’una sola organització de vendes es poden vendre béns de diferents centres, tanmateix, un

centre pot estar assignat a diferents organitzacions de vendes. En aquest cas totes les

organitzacions de vendes poden vendre des d’aquest centre. També es pot donar el cas que

un centre estigui assignat a una organització d’una altra societat, la qual cosa ens permet

realitzar vendes entre societats de la mateixa empresa.


26

Figura 9. Assignacions possibles entre centres i organitzacions de vendes.

El canal de distribució es pot subdividir en sectors per a assignar solament una part de la

gamma total de productes a una unitat. L’àrea de vendes, que es compon d’una organització

de vendes, un canal de distribució i un sector s’utilitza per a elaborar informes i determinar

preus. En una empresa, depenent dels sector als quals es dediquen tindran més o menys

àrees de vendes.

Figura 10. Estructura de les àrees de vendes que pot tenir una mateixa empresa.

Pel que fa als magatzems del centre, ja que és un aspecte comú entre els mòduls de vendes

i distribució i gestió de materials, s’explicarà posteriorment.

GGrruuppss

OOrrggaanniittzzaacciióó ddee vveennddeess

CCaannaall ddee ddiissttrriibbuucciióó

SSeeccttoorrss

0002

001

0002 0003

01 02 01 01 02 01

= Àrea de vendes

01

01

0001

0001


27

4.1.2. Dades mestres

Al sistema SAP, la informació que es precisa en diferents llocs o moments s’introdueix un sol

cop. S’emmagatzema en els registres mestres, on també es pot actualitzar. Cada registre

mestre de dades té assignat un únic número, i es poden classificar per a aplicar alguns

d’aquests números en àrees de vendes específiques.

Les dades mestres que ens afecten en aquest mòdul són el mestre de materials, el mestre

de clients i les condicions de preu. Aquestes dades són fonamentals per a realitzar

correctament el circuit logístic de vendes, ja que cadascun dels documents que es generen

fan referència a aquests mestres. Tot i així també es disposa d’altres dades com textos en

relació als materials i les condicions de preu.

Figura 11. Origen de les dades en la comanda de client.

4.1.2.1. Mestre de materials

El mestre de materials disposa d’una sèrie de vistes o pestanyes que fan referència a

diferents aspectes, com poden ser aspectes generals, dades de planificació de necessitats,

dades d’estocs de centre o magatzem, dades de comptabilitat, dades de comercial, etc.

Aquesta disposició de vistes ens permet crear materials amb característiques molt diferents

entre ells, depenent de l’ús que en volem fer. Per exemple, un material que no es vengui en

cap moment no tindrà les vistes de vendes, o uns materials que per alguna raó no volem

controlar l’estoc no tindrà les vistes de gestió d’estocs. Cadascuna d’aquestes vistes depèn

d’unes unitats d’organització, com poden ser les organitzacions de vendes en el cas de les

vistes de comercial.


28

Figura 12. Relació de dades que hi ha en vàries vistes del mestre de materials.

4.1.2.2. Mestre de clients

El registre mestre de clients s’utilitza per a representar a les persones o empreses que hagin

adquirit productes en el passat o a qui se li hagi assignat l’estat de client en potència ja que

existeixen raons suficients per a pensar que adquirirà els productes de l’empresa. Aquest

registre mestre inclou dades generals sobre el client i la persona de contacte, dades

específiques de vendes sobre preus, entregues i documents de sortida i dades de l’empresa,

que inclou informació bancària i postal, així com les dades de pagaments en relació a una

part de l’empresa del client amb el que es comercia.

Els registres de clients disposen de diferents funcions d’interlocució, les quals ens permeten

diferenciar els diferents interlocutors que pot tenir un client: sol·licitant, destinatari de

mercaderies, destinatari de factura, responsable de pagament i altres funcions com poden

ser transportista, venedor, persona de contacte o comissionista ens definiran els diferents

interlocutors que pot tenir un client.

També es pot definir una jerarquia de clients per a empreses del mateix grup, amb la qual

ens permet analitzar estadístiques a nivell de grup d’empreses i una possible determinació

dels preus en el cas que el preu vingui determinat per a un nivell d’aquesta jerarquia de

client.

Dades generals Número de material Descripció Unitats de mesura Dades tècniques

Dades de centre Caract. de planificac. Temps entrega Grup compradors Mides de lot

Valoració Preu de valoració Classe valoració Quantitat valoració

Dades comercials Centre entregues Text vendes

Dades gestió magatzems Unitat de mesura Instruccions de paletització

Dades de magatzem Temps emmagatzemament Etiquetatge

DDaaddeess pprroonnòòssttiiccss

DDaaddeess ccoonnssuumm


29

4.1.2.3. Condicions de preu

El sistema SD de vendes i distribució realitza de manera automàtica la fixació de preus

utilitzant els preus predefinits, recàrrecs i descomptes. Per a disposar d’aquests preus és

necessari crear un registre de condicions, basats en la tècnica de condicions de SAP R/3,

que es basa en diferents nivells o accessos, per tal de poder determinar els preus, per

exemple, a nivell de client, a nivell de material, a nivell de grups de material, a nivell de

client/material, etc. Aquests són possibles accessos del registre que estan ordenats de més

estricte a menys i que ens permeten determinar abans un preu que està a nivell de

client/material que un que està solament a nivell de material. Aquest mètode ens ajuda a

tenir aquests registres de manera ordenada i poder determinar els preus de forma correcta.

Cadascun d’aquests registres de preus disposen de períodes de validesa i poden disposar,

també d’escalats de preu com s’observa a la següent figura. Els escalats ens permeten

definir, per a un mateix registre, diferents preus en funció de la quantitat que se’n sol·licita.

Figura 13. Escalat de condicions, en aquest cas de descomptes.

4.1.3. Procés de vendes

El sistema SAP R/3 documenta de manera automàtica cada transacció comercial. En el

mòdul de vendes i distribució també permet crear un document a part per a cada fase de la

cadena de processos comercials. Alguns dels usos diaris pels quals el document de SAP

s’inclou dins del sistema SD són, per exemple, la fixació de preus, comprovacions de

disponibilitat, transferència de peticions, impressió del document de vendes i distribució, la

gestió de textos curts o llargs, la gestió d’entrega i impressió del document, la gestió de

facturació i impressió del document i el subministrament de dades al sistema d’informació de

vendes i distribució.


30

El típic flux d’activitats al departament de vendes i distribució ve reflectit en el flux i

desenvolupament del corresponent document de vendes. Aquest pot començar quan un

representant de vendes realitza una sèrie de trucades a un client i registra la informació

obtinguda en un document d’activitat de vendes. Si el client fa una petició se li pot fer un

pressupost i si aquest accepta s’haurà de generar una comanda de venda per a una

determinada data. A partir d’aquí s’haurà de comprovar que el material estigui disponible per

a confirmar-lo i s’haurà de programar el seu transport. També pot existir un document de

control de recollida per a acotar les diferents parts de la comanda. Quan la mercaderia està

a punt de sortir de la planta, s’han de realitzar una sèrie d’ajustaments a l’estoc i al valor dels

sistemes MM de gestió de materials i FI de Comptabilitat financera i els corresponents

documents d’entrega. Finalment el document de facturació pot enviar-se per correu, e-mail,

fax o, fins i tot, via EDI, transferint les dades electrònicament.

Figura 14. Esquema d’una part del procés de vendes.

4.2. Gestió de materials

Igualment que en el mòdul de vendes i distribució, en el mòdul de gestió de materials

disposem d’una estructura organitzativa dissenyada per a adaptar-se a l’estructura de

qualsevol empresa. Així mateix es disposa d’una sèrie de dades mestres i un circuit logístic

que en aquest cas afecta més profundament a la gestió d’estocs.


31

A la següent figura podem observar un resum del circuit logístic que afecta a la gestió de

materials.

Figura 15. Resum del circuit logístic de compres.


La unitat organitzativa per excel·lència d’aquest mòdul, la organització de compres, té com a

objectiu procurar materials o serveis d’acord amb els termes i condicions acordats amb els

venedors. Una organització de compres només pot estar associada a una societat, ja que la

verificació de factura es porta a terme en cadascuna de les societats legals. Tot i així una

mateixa organització de compres pot dur a terme tasques de diferents centres. Aquesta

estructura la podem observar a la següent figura.

Figura 16. Estructura de l’empresa entorn a la organització de compres.


32

El grup de compres és la clau que identifica a un encarregat de compres o un grup de

compres dins d’una organització de compres, responsables de determinades activitats de

compra.

La gestió de materials principalment fa referència a la circulació de materials en una

empresa. Per aquest motiu els centres de producció i els magatzems amb estocs de

material han d’estar representats al sistema. Cal tenir en compte que dins d’un magatzem es

subdivideix l’estoc en lots si el material està subjecte a lot. Aquests lots també poden

disposar d’un mestre que pot classificar-los utilitzant determinades característiques, com per

exemple la data d’entrada de mercaderies del lot que ens permetrà determinar els lots

mitjançant la tècnica FIFO (First in first out).


La informació necessària per a gestionar els materials i serveis s’emmagatzemen en forma

de registres mestres de materials, tal i com diu estrictament la denominació d’aquest mòdul,

gestió de materials. Tanmateix es disposa del registre mestre de proveïdors i els registres de

condicions o altres registres de compra.


Per a implementar un sistema integrat de planificació de producció i gestió de materials és

necessari tenir abans una base de dades central a la que pugui accedir qualsevol membre

de l’empresa, per a saber allò que necessita saber sobre el procés que segueix el material

dins del centre.

Com s’ha vist anteriorment el mestre de materials es caracteritza per diferents vistes o

pestanyes d’informació, però els materials també es caracteritzen per tipus de materials. El

tipus de material que s’assigna a cada material és un registre mestre que l’usuari determina

en funció de la pràctica de l’empresa i que s’utilitza per a agrupar els materials en diferents

grups. Aquests tipus de materials poden disposar de camps diferents segons les

necessitats. Per exemple, un tipus de material que sigui material no inventariable no

disposarà de les vistes de magatzem. Ens podem trobar amb els tipus de materials que es

mostren a la següent figura o se’n poden crear de nous segons les necessitats.


33

Figura 17. Tipus de material que podem trobar al sistema estàndard.

4.2.2.2. Mestre de proveïdors

Les dades mestres de proveïdors es distribueixen segons l’estructura organitzativa, en cas,

per exemple, que l’empresa disposi de diferents organitzacions de compres. Aquestes dades

s’emmagatzemen en tres grups, en els quals hi trobem les dades generals com les adreces i

detalls dels canals de comunicació utilitzats com és el correu electrònic o el fax. També

s’estructura un grup de dades referents a les compres, com poden ser preus i dades

d’entrega, juntament amb les condicions i acords pactats amb un determinat proveïdor. Pel

que fa a les dades de comptabilitat, que inclouen les dades bancàries i qualsevol acord en

referència als pagaments, aquestes s’emmagatzemen a nivell de societat.

Les comptes del venedor s’assignen en grups de comptes en funció de la seva similitud i en

relació als criteris que s’hagin especificat durant la parametrització. Aquests grups de

comptes tenen una estructura mestra de dades que es pot ajustar responent a les

necessitats de l’empresa.

També es disposa de funcions d’interlocució, com hem vist anteriorment en el mestre de

clients, que ens ajuden a definir plenament aquest registre mestre. En aquest cas els

interlocutors bàsics en un mestre de proveïdors són: el receptor de la comanda, el proveïdor

de les mercaderies, l’emissor de factura i el receptor del pagament, però com en el cas dels

clients també podem assignar funcions d’interlocució com el transportista.

4.2.2.3. Registres de compra

En el mòdul de gestió de materials es disposa d’un registre d’informació de compra, registre

mestre el qual conté informació sobre les relacions entre els proveïdors i els materials i

serveis que ofereixen.


34

Aquests registres, que poden ser de diferents tipus segons si el material que s’ha d’enviar és

en consignació, és un enviament a subcontractista o és un enviament normal,

emmagatzemen informació tal com preus actuals i futurs i condicions de compra, el número

d’identificació de la última comanda de compres realitzada, un text descriptiu en relació al

material, la quantitat de material demanada a aquell proveïdor fins el moment o fins i tot un

historial de preus d’aquest material demanat o pressupostat a diferents proveïdors.

4.2.3. Procediment de compra

L’objectiu d’aquest mòdul, a la part de compra, és automatitzar el màxim possible la funció

de compra de l’empresa perquè el comprador només hagi d’encarregar-se del casos més

excepcionals. Gairebé totes les dades necessàries per a la creació d’una comanda de

compra han d’estar incloses ja al sistema. D’aquesta manera es copiaran automàticament

de manera que ens estalviem errors i presses a l’hora de realitzar les tasques.

Els tradicionals documents amb paper en un procés de compra es transformen en

documents electrònics, i així aprofitar els avantatges que ofereix el sistema integrat. A la

funció de compra s’utilitzen diferents documents, com ara sol·licitud de compra, petició

d’oferta, oferta, comanda de compra, contracte o acord de calendari d’entrega.

La sol·licitud de compra es pot realitzar manualment segons les necessitats o es pot crear

automàticament pel procés de planificació de necessitats de material. Aquest document

disposa de diferents mètodes d’aprovisionament que ens permet determinar automàticament

el proveïdor escollit per a servir-nos el material. Posteriorment es pot crear, en cas de no

constar el pressupost o oferta, una comanda de compra en referència a la sol·licitud.

Un cop creada la comanda, quan ens arriba el material al centre, es pot efectuar l’entrada de

mercaderies respecte la comanda indicada. Aquesta part ens afecta a la gestió d’estocs i a

la comptabilització d’existències.

Un cop realitzada l’entrada de mercaderies, quan es rep la factura del proveïdor, resta

realitzar la verificació de factura, comparant els preus que ha determinat el sistema amb els

preus de la factura del proveïdor. A la següent figura es mostra el circuit incloent els

diferents mòduls de SAP R/3 que hi poden estar relacionats.


35

Figura 18. Integració del mòdul de gestió de materials.


36

5. PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ DEL MÒDUL SD

El procés d’implementació del mòdul SD comporta el previ anàlisi de presa de requeriments i

la seva posterior customització.

5.1. Presa de requeriments

El document de presa de requeriments s’ha redactat a partir de l’anàlisi previ, i es

contemplen aspectes com l’estructura organitzativa, les dades mestres i, sobretot, els

circuits logístics a implementar.

5.1.1. Estructura organitzativa de vendes

Amb SAP l’estructura organitzativa de l’empresa està formada per a varis nivells

d’organització. En l’àrea comercial s’utilitzen els nivells organització de vendes, canal de

distribució centres i magatzems, aquests últims compartits en l’àrea comercial i de gestió de

materials.

La organització de vendes és una unitat organitzativa dins de logística que estructura a la

societat segons les seves necessitats de vendes. Una organització de vendes és

responsable de la venda i de la distribució de mercaderies i serveis. Dins d’una organització

de vendes es pot subministrar a un client a través de varis canals de distribució.

Un centre pot ser un lloc de fabricació, un únic magatzem o una combinació de magatzems

situats al voltant on es guarda l’estoc. Cada centre s’assigna a una societat amb la qual cosa

es garanteix que els estocs i els valors dels estocs es puguin gestionar separadament en

cada empresa. Per a controlar el material de magatzem és necessari poder guardar al

sistema els magatzems en els que es troben els materials.

La societat és una unitat organitzativa de finances que estructura l’empresa des del punt de

vista de la comptabilitat financera. A SOME tindrem una sola societat, la societat 1000.

A SOME tindrem una organització de vendes única per a definir la organització responsable

de la venda i de la distribució de mercaderies i serveis.

Encara que es pugui subministrar a un client a través de varis canals de distribució, a SOME

hi ha un sol canal de distribució.


37

Es poden definir grups de productes, és a dir sectors, per a una àmplia gamma de

productes. A SOME es parametritzarà un sector comú, encara que es podrà separar per

sectors de material en el mestre de materials.

D’aquesta manera l’estructura organitzativa de l’empresa es simplifica a una sola àrea de

vendes formada per una organització de vendes, un canal de distribució i un sector.

Un centre és una unitat d’organització que serveix per a subdividir una empresa en funció

d’aspectes de producció, aprovisionament, manteniment i planificació de necessitats. És un

lloc en el que es produeixen materials o es subministren entregues i serveis. Dins de

l’estructura organitzativa de SAP existirà un únic centre assignat a la societat descrita

anteriorment.

Un magatzem és una unitat d’organització que permet la diferenciació d’estocs de material

en un centre. Totes les dades referents a un magatzem concret es guarden a nivell de

magatzem. Això afecta especialment als estocs de magatzem.

Tindrem els següents magatzems que es portaran amb gestió d’ubicacions (WM), veure

taula.

Magatzem Gestió de magatzems

Matèria primera Sense WM

Materials auxiliares Sense WM

Recanvis Sense WM

Obsolets Sense WM

Producte acabat Amb WM

Producte en curs Sense WM

Taula 2. Relació de magatzems que afecten a comercial.

Els llocs d’expedició són entitats d’organització independents en les que s’efectua la gestió i

la supervisió de les entregues, així com la sortida de mercaderies. A SOME tindrem dos

llocs d’expedició per a diferenciar les sortides a client de producte acabat i les sortides a

proveïdor subcontractista de peça semiacabada.


38


5.1.2.1. Mestre de clients

En el sistema SAP els clients s’estructuren amb grups de comptes, amb la qual cosa podrem

realitzar busques més específiques i determinar la informació rellevant per a cada grup. A

SOME tindrem els següents grups de clients:

Grup de comptes Definició

Z001 SOL·LICITANT NACIONAL

Z002 SOL·LICITANT COMUNITARI

Z003 SOL·LICITANT EXTRANGER

Z006 DESTINATARI DE MERCADERIES

Z007 DESTINATARI DE FACTURA

Z012 RESPONSABLE DE PAGAMENT

Z013 NODE DE JERARQUIA

Taula 3. Agrupacions de clients definits per grups de comptes.

Es crearan calendaris de facturació per a clients que es requereixi facturar a final de mes. El

transportista és un interlocutor més del client i vindrà assignat de les dades mestres.

Es demana la possibilitat de bloquejar un determinat client per a impedir realitzar vendes.

La jerarquia de clients serveix per a reflectir l’estructura de les empreses del seu client.

Clients com per exemple TRW en el qual es disposa de varies plantes considerades clients

diferents.

La jerarquia serveix per a agrupar clients per a les condicions de preu, en cas que tots els

components de la jerarquia tinguin les mateixes condicions comercials. També ens serveix

per a treure estadístiques de clients.

A SOME tindrem dos nivells de jerarquia per a definir les estructures dels clients que

requereixin jerarquia, el node de jerarquia i el client com a tal que pertany al grup.

5.1.2.2. Registre info client-material

Les dades per a un material definit per a un client determinat estan guardats en els registres

d’informació per a client i material. Aquestes dades inclouen: el número de material específic

del client, el text breu del material específic del client i dades específiques del client sobre

entregues i toleràncies a l’entrega.


39

Si, per exemple, un dels seus clients utilitza per a un material un número diferent al que

utilitza la seva pròpia empresa per a identificar-lo, pot guardar el número de material utilitzat

pel client en el registre d’informació per a client i material.


Tots els elements de preu que s’utilitzen en els procediments quotidians de determinació de

preus (els preus, descomptes, costos de transport i impostos) es defineixen en el sistema

com a classes de condició. A SOME tindrem les següents classes de condició:

Tarifa.

Costos de transport. Poder elegir costos de transport per a destinatari de mercaderies i material o

només per a material.

Descompte immediat per a client.

No tindrem rappels de client.

Taula 4. Classes de condició pactades.

5.1.3. Comandes de client

A SAP les comandes es gestionen amb diferents classes de document, per la qual cosa

tindrem diferents classes de comanda. Això permetrà que cada classe de comanda tingui un

funcionament diferent. A SOME tindrem les següents classes de comanda:

Comanda de venda normal. El comercial que ha realitzat la comanda informarà de: material,

quantitat, preu, data d’entrega, destinatari de mercaderies i lloc d’entrega, condicions

d’entrega (Incoterms).

Pla d’entregues amb ordres d’entrega. Un pla d’entregues és un contracte marc amb el client

que conté les quantitats i dates d’entrega. Amb aquesta classe de document es gestionaran

les comandes fixes i les previsions del client. Els tipus de repartiment ens permeten

gestionar la quantitat especificada en el pla d’entregues en diferents dates d’entrega, siguin

quantitats fixes o previsions, de manera que les previsions generin necessitats.

Devolucions. Comanda amb la qual es gestionen les devolucions dels clients.

Nota d’abonament. Són comandes en les que no hi ha intercanvi de mercaderia, però si un

abonament client.


40

Nota de càrrec. Són comandes en les que no hi ha intercanvi de mercaderia, però si un

cobrament de client.

Comanda de mostres. És una classe de comanda específica per a gestionar les mostres. En

el cas de SOME hi ha mostres sense càrrec i mostres amb preu.

Comandes obertes. Una comanda oberta per quantitat és un acord segons el qual un client li

demanarà una determinada quantitat d’un producte al llarg d’un període determinat. La

comanda oberta conté una quantitat bàsica i informació sobre els preus, però cap pla sobre

dates i quantitats determinades d’entrega, ja que la comanda de venda com a tal es crearà

en base aquesta comanda oberta.

Les comandes de venda generen una confirmació de comanda per a enviar al client.

Aquesta confirmació s’enviarà via mail o fax.

5.1.4. Expedicions

L’entrega es processa de la manera habitual, seleccionant un lloc d’expedició assignat al

centre subministrador. La sortida de mercaderies es porta a terme en el centre

subministrador.

L’entrega es pot crear de manera individual o mitjançant el pool d’entregues per a vàries

entregues. Al pool d’entregues es poden escollir diferents criteris de selecció, com poden ser

les dades organitzatives, les dates d’entrega, el destinatari o mercaderies o altres.

Si es requereix modificar la data d’entrega, s’haurà de modificar aquesta data en la comanda

de vendes, per a tenir el pool d’entregues ben actualitzat.

La documentació a adjuntar en cada expedició és:

Un albarà d’entrega (valorat o no valorat segons requereixi el client).

Un albarà d’embalatges segons el client

Un albarà de transport segons client

La paking list. Llista d’embalatges.

Taula 5. Documents a imprimir en l’expedició.

Una entrega podrà incloure varis lots de material. Fins ara es realitzava un albarà per lot.


41

Es pot crear una entrega per a vàries comandes. Per a ajuntar diferents comandes en una

mateixa entrega de sortida es pot assignar manualment. En una entrega ja creada amb

referència a una altra comanda es poden afegir posicions d’altres comandes prèviament

creades.

La determinació de lots es realitzarà mitjançant FIFO (First input, first output).

Per a dur a terme la gestió dels embalatges s’hauran de tenir en compte diferents

casuístiques:

Els embalatges a vegades arriben del proveïdor.

Els embalatges a vegades venen de producció. En aquest cas l’embalatge s’inclourà a la

llista de materials de producció i es consumirà en aquest moment.

En alguns casos també s’embala al departament d’expedicions.

En el cas d’embalar en expedicions es realitzarà l’embalatge automàtic a l’entrega

mitjançant les normes d’embalatge, fins ara anomenades fulles d’embalatge.

Hi ha diferents materials d’embalatge: embalatges interns i embalatges externs. Els

embalatges interns no s’han de controlar perquè es tracta d’embalatges que no surten del

centre, però en el cas dels embalatges externs n’hi ha que són propietat del client i n’hi ha

que són propietat de l’empresa. Aquest tipus d’embalatges externs és precís controlar-los,

per a portar el control d’estocs.

En algun cas l’embalatge es vol controlar si està ple o buit, per a controlar la quantitat

d’envasos buits que s’envien al client i la quantitat d’envasos plens que reben del mateix.

5.1.5. Facturació

Les factures es realitzaran en base a un altre document. Generalment es crea la factura en

base a la entrega, un cop s’hagi comptabilitzat la sortida de mercaderies. En el cas de

càrrecs i abonaments no s’expedeix i per tant es realitza la factura en base a la comanda.

Com s’ha mencionat anteriorment hi ha clients amb calendari mensual de facturació. En

aquest cas, si el client té el calendari definit es proposa la data de factura en la comanda, de

manera que al pool de facturació surten totes les propostes de factura amb data final de

mes. Si coincideixen determinades dades com poden ser les de client o destinatari de


42

factura entre d’altres, es pot crear una factura col·lectiva, de manera que només es crea un

document, encara que sempre que es vulgui es poden crear factures individualment. En el

cas dels abonaments i càrrecs de clients es realitzen factures individuals.

En el cas de facturar a final de mes es tracta de l’últim dia laborable de mes.

Es podran bloquejar les factures. En els abonaments, càrrecs i devolucions hi ha un

bloqueig de factura en la comanda que exigeix verificar el document abans de ser facturat.

Es poden visualitzar les factures amb errors que per alguna raó no s’han transferit a

comptabilitat.

Hi ha d’haver la possibilitat de crear factures amb posicions sense càrrec.

Es podran realitzar factures proforma en base a una comanda o en base a una entrega.

5.1.6. Devolucions

Les devolucions es realitzen en base a l’entrega. Hi ha tres possibilitats de devolució:

Si al client li urgeixen les peces i troba peces a rebutjar és el client qui realitza la selecció de

peces de bona qualitat o mala qualitat.

Si al client no li urgeixen les peces i es troba amb peces amb mal estat torna tot el material i

SOME realitza la selecció.

Si el client és estranger hi està relativament lluny, només torna unes mostres per demostrar

que la mercaderia està en mal estat, però no torna tot el material ja que no sortiria a compte

degut a les despeses de transport. En aquest cas no es comptabilitza l’entrada de

mercaderies.

5.1.7. Consigna de client

Los clientes que autoritzen a facturar ens donen la referència i la quantitat del material per a

notificar els consums realitzats.

5.2. Customització

La customització defineix els aspectes tècnics que s’han citat anteriorment en els

requeriments.


43


En primer lloc s’ha de crear tota l’estructura organitzativa que s’ha definit en els

requeriments. Es tracta d’una estructura senzilla ja que es disposa, només, d’una societat i

un centre. Tot i així hem de tenir clara aquesta estructura.

Donat que aquesta estructura afecta tant a la part de compres com a la part comercial,

s’explicarà d’una manera general per a no repetir la informació. A continuació es mostra un

gràfic amb l’estructura definida a SAP R/3 que afecta l’empresa.

Figura 19. Figura que ens defineix l’estructura organitzativa de l’empresa.

SOCIETAT PRODUCTORA / DISTRIBUÏDORA

ORG. COMPRES

1000

SOCIETAT

1000

CENTRE

1000

ORG. VENDES

1000

SECTOR

10

CANAL DIS.

10

ÀREA DE VENDES

LLOC EXP.

2000

LLOC EXP.

1000

MAGATZEM 1001

MAGATZEM 1002

…

MAGATZEM 1008


44

Un cop clara l’estructura podem definir els seus components amb les característiques

pertinents que posteriorment s’assignaran entre ells.

La societat, que és el node principal d’aquesta estructura, tindrà unes dades molt bàsiques

com podem veure en la propera taula. Aquesta societat, com s’ha mencionat anteriorment

és una unitat organitzativa financera.

Societat 1000

Nom empresa SOME, S.A.

Població Sant Quirze de Besora

País ES

Moneda EUR

Idioma ES

Taula 6. Característiques de la societat.

Per a seguir realitzant aquesta estructura haurem de definir el centre de producció de

l’empresa, que estarà associat a la societat anteriorment definida. Aquesta unitat

organitzativa disposarà de les següents dades:

Centre 1000

Nom 1 Centre SOME

Clau d’idioma ES

Clau del país ES

Calendari fàbrica ZC – Calendari de fàbrica SOME

Taula 7. Característiques del centre.

Seguidament es defineix el sector, que s’ha considerat comú en l’aspecte organitzatiu, com

a un únic sector responsable de vendes. Tot i així, i ja no en l’aspecte organitzatiu de

l’empresa en definiran diferents sectors de material.

Org.Vendes Sector Denominació Sec.Con Denominació Sec.Client Denominació

1000 10 Sector SOME 10 Sector SOME 10 Sector SOME

Taula 8. Característiques del sector comú.

Per a la part comercial definirem la organització de vendes, també associada a la societat,

amb la qual cosa definim el departament comercial. Aquest tindrà les característiques que es

mostren en la següent figura:


45

Organització de vendes: 1000

Denominació Org. Vendes 1000

Moneda estadística EUR

Calendari org.vendes ZC - Calendari fàbrica SOME

Taula 9. Característiques de la organització de vendes.

En els requeriments s’ha decidit que hi ha un sol canal de distribució, de manera que només

tenim una àrea de vendes. La denominació d’aquest canal serà Canal de distribució 10, per

a seguir amb la codificació que s’ha proposat des del principi. Tal i com s’ha realitzat amb el

sector, també establirem el canal de distribució creat com a canal comú.

L’àrea de vendes, formada per a la organització de vendes, el canal i el sector es defineix,

en primer lloc assignant el canal i el sector a la organització de vendes, i posteriorment es

crea l’àrea de vendes donant-li la següent estructura:

1000 Organització de vendes 1000

10 Canal distribució10

10 Sector SOME

Taula 10. Estructura de l’àrea de vendes.

En l’àrea de gestió de materials hem de definir la sèrie de magatzems acordats, tots ells

associats al nostre centre. Per tant definim els sis magatzems decidits en els requeriments.

Durant la implantació s’ha cregut necessari crear dos nous magatzems per a tenir

controlades les matrius que s’utilitzen en les premses i els retalls de matèria primera que es

generen quan es crea una peça si és aprofitable.

Magatzem Definició

1001 Materials auxiliars

1002 Recanvis

1003 Obsolets

1004 Producte acabat

1005 Producte en curs

1006 Matèria primera

1007 Matrius

1008 Retalls

Taula 11. Magatzems lògics definits a l’estructura.

Una de les unitats organitzatives importants de l’àrea de gestió de materials és la

organització de compres, que com en l’àrea comercial, representa el departament de


46

compres i està assignada a la societat. En aquest cas, però, aquesta organització de

compres s’associa al centre. En el nostre cas hi ha un sol departament de compres i per tant

una sola organització.

Organització Compres: 1000

Denominació Org.Compres SOME

Taula 12. Definició de la organització de compres.

Pel què fa als llocs d’expedició, durant la implantació es decideix que hi hagi dos llocs

d’expedició en el nostre centre, el 1000 per a sortides de material a client i el 2000 per a

sortides de material a proveïdor, com poden ser devolucions o sortides a un proveïdor

subcontractista. Les característiques d’aquests llocs d’expedició es veuen en la següent

taula:

Lloc expedició: 1000 Lloc expedició: 2000

Denominació Lloc.exp.a client Denominació Lloc.exp.a prov.

País ES

Calendari de fàbrica ZC - Calendari fàbrica SOME

Determ.temps càrrega C (Per defecte del lloc d’expedició)

Confirmar tmp.preparació C (Per defecte del lloc d’expedició)

Arrodoniment dies treball 0

Classe de missatge EK00 – Llista picking

Modalitat d’enviament 3 – Enviament mitjançant transacció propia d’aplicació

Mitjà d’enviament 1 – Sortida d’impressió

Visual.informació (procés de fons) �

Taula 13. Característiques dels dos llocs d’expedició definits a l’estructura.

Aquest lloc d’expedició es determinarà segons sigui client o proveïdor mitjançant la Condició

d’expedició que hi ha tant al mestre de clients com al mestre de proveïdors. Aquesta

condició d’expedició juntament amb el grup de càrrega que tindrà assignat el material i que

sempre serà el mateix ens determinarà el lloc d’expedició corresponent.

Grup càrrega Denominació Cond. Exp. Denominació Lloc d’exp. Definició

0001 Estàndard 01 A client 1000 Lloc.exp.a client

0001 Estàndard 02 A proveïdor 2000 Lloc.exp.a prov.

Taula 14. Determinació dels llocs d’expedició segons client/proveïdor.


47


Les dades mestres que es tracten a la gestió de vendes i distribució són vàries, encara que

tractant-se del departament comercial hem de fer especial referència als mestre de clients,

que defineixen els diferents interlocutors i a les condicions de preu.

Per a definir aquests interlocutors comercials SAP R/3 utilitza els grups de comptes, que ens

ajuda a agrupar els clients en base a criteris diferents. Els grups de comptes que tenim a la

nostra empresa són els següents:


Z001 SOL·LICITANT NACIONAL

Z002 SOL·LICITANT COMUNITARI

Z003 SOL·LICITANT EXTRANGER

Z006 DESTINATARI DE MERCADERIES

Z007 DESTINATARI DE FACTURA

Z012 RESPONSABLE DE PAGAMENT

Z013 NODE DE JERARQUIA

Taula 15. Grups de comptes de clients definits.

Cadascun d’aquests grups de comptes disposa d’una sèrie de camps que es poden definir

com a obligatoris, opcionals, visibles però no modificables i no visibles. Per exemple, un

client que es creï com a destinatari de mercaderies (grup de comptes Z006) no tindrà dades

de facturació, ja que el client com a tal ja tindrà un responsable de pagament que disposarà

d’aquestes dades.

A SAP R/3 tenim diferents funcions d’interlocutor que s’utilitzen per a definir els drets i les

responsabilitats de cada interlocutor comercial en una operació comercial. Les funcions que

s’utilitzaran en el mestre de clients seran les que es mostren a continuació.

Funcions Interlocució Descripció

AG Sol·licitant

WE Destinatari de mercaderia

RE Destinatari de factura

RG Responsable de pagament

TR Transportista

ZC Comissionista

1A – 1J Jerarquia de clients

Taula 16. Funcions d’interlocució utilitzades en clients.


48

Dins de l’entorn de dades mestres de deutors disposem d’unes funcions d’interlocució

específiques per a definir la jerarquia de clients. Aquesta jerarquia ens permet definir

l’estructura que té la companyia del client si és que pertany a un grup d’empreses.

D’aquesta manera podrem determinar preus a nivell de grup d’empreses, si és necessari, o

podem facilitar la tasca d’extreure estadístiques de clients.

Les condicions de preu que ens afecten, com s’ha comentat anteriorment en l’apartat de

presa de requeriments, són la tarifa, els costos de transport, el descompte immediat i els

impostos. Així mateix hem de disposar d’una condició anomenada valor pas frontera, ja que

aquesta condició és imprescindible per a la declaració d’intrastat. Les condicions definides

es mostren a la següent taula.

Classe Cond. Denominació Categoria Condició Regla Càlcul Entrada manual

ZDPO Descompte immediat Recàrrecs o reduccions Percentual Prioritat manual

ZGRW Valor pas frontera Preus Percentual Prioritat manual

ZIGI Impostos IGIC Impostos Percentual No

ZMWS Impostos IVA Impostos Percentual No

ZNET Preu net Preus Quantitat No limitada

ZREC Recàrrec equivalència Recàrrecs o reduccions Percentual No

ZTAE Tarifa embalatges Preus Quantitat Prioritat manual

ZTAR Tarifa Preus Quantitat Prioritat manual

ZTRA Cost transport Recàrrecs o reduccions Quantitat Prioritat manual

VPRS Preu factura interna Preus Quantitat No es processa

Taula 17. Classes de condició de comercial.

La condició VPRS és una condició estàndard que calcula el valor del material a l’esquema

de càlcul. Aquesta classe de condició és purament informativa, s’introduirà a l’esquema de

càlcul com a condició estadística, sense afectar al preu.

5.2.3. Circuits de vendes

Per a controlar tot el procés de vendes es defineixen una sèrie de circuits logístics, alguns

dels quals s’han anomenat a la presa de requeriments i d’altres que s’han detectat durant el

transcurs del projecte, a partir dels diferents prototips que s’han presentat durant aquest

temps. A continuació s’explica cadascun d’aquests circuits amb les seves característiques.


49

Venda normal. Aquest circuit és el més bàsic. Consisteix en un document de venda o

comanda, una document d’entrega que ens crearà una comptabilització de la sortida de

mercaderies i una factura, que estarà basada en el document d’entrega anterior.

Devolucions. Aquest circuit gestiona les devolucions que en farà el client de peces de mala

qualitat o en mal estat. Aquest circuit també consta d’un document de venda del qual en

segueix un document d’entrega. En aquest cas en aquest document es comptabilitza una

entrada de mercaderies perquè el client ens torna material, i posteriorment hi haurà

l’abonament d’aquestes peces que estarà basat en la comanda de devolució.

Consignació. El procés de consigna té diferents circuits interns, ja que en un primer cas

enviem material al client en estoc de consigna però aquest no es factura fins que el client

consumeix aquest material, per tant només consta d’un document de venda i un document

d’entrega. El segon circuit s’efectua quan el client ens envia la notificació dels materials que

ha consumit. En aquest cas es crea un document de venda, una comanda específica de

consum, un document d’entrega, que en aquest cas efectua un moviment d’estoc de

consignació de client a estoc de client que no controlem amb el sistema, i un document de

factura. També es pot donar el cas que el client ens torni material: si aquest ha estat

consumit, amb la qual cosa facturat, es realitzarà el circuit de devolució amb abonament que

s’ha especificat anteriorment, però si aquest no ha estat consumit es crearà una comanda

de devolució del dipòsit del client al nostre magatzem amb el document d’entrega per a

realitzar el moviment pertanyent, però sense ser rellevant per a la facturació.

Figura 20. Circuits logístics del procés de consigna.

Comanda de mostres. El procés d’aquest circuit és com un circuit de venda normal amb la

particularitat que les classes de documents com ara la classe de comanda, la classe

d’entrega i la classe de factura són diferents i específiques de mostres. D’aquesta manera

podrem localitzar en llistat i altres informes les comandes que s’han fet de mostres i ens

permetrà no confondre-les amb les comandes de venda normal.

Abonaments i càrrecs. Aquests dos circuits consten d’un document de vendes i una factura.

En aquest cas no hi ha moviment d’estoc, sinó que amb un material del tipus concepte

Magatzem propi Dipòsit client Consum

ZCO4 ZDEV

ZCO1 ZCO2


50

crearem un document d’abonament o de càrrec en clients perquè ens creï el document

comptable adient per cada cas i en podem treure el document imprès.

Plans d’entrega amb ordres d’entrega. Els plans d’entrega que s’han definit en aquesta

instal·lació, i d’acord amb les especificacions que requereix, són comandes basades en

ordres d’entrega. Consten de vàries ordres d’entrega que el client va enviant periòdicament,

en les quals hi ha una sèrie de repartiments amb dates i quantitats per a enviar. Cada

vegada que el client envia una nova ordre d’entrega s’actualitza el pla d’entregues.

Comandes obertes. Les comandes obertes que s’han definit en aquest projecte estan

basades en una quantitat, per a fixar un preu, però no tenen cap dada sobre dates

d’entrega. Es crearan comandes basades en aquesta comanda oberta fins a assolir la

quantitat fixada, que és quan aquesta comanda oberta queda tancada.

Circuit per a peces no estructurades. En la presentació dels prototips s’ha detectat un circuit

especial per a tractar les peces que no estan estructurades, o sigui els materials que no

estan creats en el mestre de materials per alguna raó específica, doncs són peces que es

produeixen puntualment. Hi ha una secció de la planta de producció que s’ocupa d’aquestes

tasques puntuals, la secció de soft-tooling. Aquest procés, però, es pot crear amb el circuit

de venda normal amb un material del tipus no inventariable. En el document de venda

podrem canviar la descripció del material manualment, ja que es tracta d’un material que no

està estructurat com qualsevol altra peça. En el document d’entrega, però, no es

descomptarà de l’estoc el material que s’ha utilitzat per a fabricar-lo, amb la qual cosa s’ha

creat una transacció específica per a donar de baixa la matèria primera que s’ha de donar

de baixa. Aquesta transacció permet imputar aquesta comptabilització en un centre de cost,

la secció de soft-tooling, cosa que permet controlar la matèria que es dóna de baixa en

aquest departament. El procés de facturació, en tractar-se d’un circuit de venda normal, es

farà igualment en base el document d’entrega.

Circuit d’embalatges en préstec. Per a portar la gestió d’una part dels embalatges

s’utilitzaran els circuit d’embalatges en préstec per a clients. Aquests circuits permeten

gestionar l’estoc d’embalatges que no es facturen en l’emplaçament del client. Tot i així,

aquests circuits estan pensats, també, per a tenir el control d’estoc en proveïdors. Aquesta

gestió és possible gràcies a que els proveïdors es poden crear com a clients. D’aquesta

manera, doncs, utilitzarem els circuits tan per a clients com per a proveïdors. L’enviament

d’aquests embalatges es realitza en un circuit normal, a nivell de posició, però el que ens


51

permeten aquests circuits són el retorn d’embalatges en préstec, o la facturació si el client o

proveïdor ens notifica que se’l queda.

Un cop descrits els circuits és interessant anomenar les classes de documents que s’han

utilitzat en cada cas, amb les especificacions per a cadascun d’ells. Primerament es citen les

classes de documents de vendes, posteriorment els documents d’entrega i finalment les

classes de factura.

Taula 18. Classes de documents de vendes amb les conseqüents classes d’entrega i classes de factura.

El bloqueig de factura que es cita a la taula anterior fa referència a un camp de la comanda

que es proposa per defecte en aquests casos. El codi 08 és un bloqueig per a verificar

l’abonament, i el codi 09 s’utilitza per a bloquejar les notes de càrrec, la qual cosa el sistema

ens obliga a verificar el document de venda abans de realitzar la factura.

A cadascuna d’aquestes classes de document se li assigna varis tipus de posició. Aquests

tipus de posició quedaran determinats automàticament depenent de les classes de

documents de vendes i dels tipus de grup de posició del material.

Cl.doc.vendes Denominació Cl.ent. Cl.fact.ent. Cl.fact.com. Bloq.fact.

ZABO NOTA D’ABONAMENT ZG2 08

ZCAR NOTA DE CÀRREC ZL2 09

ZCO1 CONSIGNA MAG-DIPÒSIT ZLF

ZCO2 CONSIGNA DIP-CONSUM ZLF ZF2 ZF2

ZCO4 CONSIGNA DEV.DIP.MAG ZLR

ZDEV DEVOLUCIÓ ZLR ZRE ZRE 08

ZMUE COMANDA MOSTRES ZEMU ZFMU ZFMU

ZPAC COMANDA OBERTA

ZPED COMANDA ESTÀNDARD ZLF ZF2 ZF2

ZPOE PLA D’ENTREGUES AMB OE ZLF ZF1 ZF1

ZPRC CÀRREC EMBAL.NO TORNAT ZLF ZF2 ZF2

ZPRR RETORN EMB.PRÉSTEC ZLR


52

Es definiran diferents tipus de posició pels diferents casos que tenim.

Classe document Tipus de posicions Utilització

ZABO ZABO Abonaments

ZCAR ZCAR Notes de càrrec

ZCO1 ZCO1 Consigna: mercaderia de magatzem a dipòsit

ZCO2 ZCO2 Consigna: se consumeix la mercaderia del depòsit

ZCO4 ZCO4 Consigna: devolució d’un material no consumit

ZDEG Devolució: posició gratuïta ZDEV

ZDEV Devolució: posició normal

ZMUE Posició per a gestió de mostres sense càrrec ZMUE

ZMUC Posició per a gestió de mostres amb càrrec

ZPAC ZPAC Comanda oberta per quantitat

ZPEC Posició de concepte

ZPED Posició normal

ZPEG Posició gratuïta

ZPES Posició de servei

ZPED

ZREP Posició reposició d’envasos / embalatges

ZLZN Posició normal en el pla d’entregues ZPOE

ZCO1 Consigna: mercaderia de magatzem a dipòsit

ZPRC ZPRC Posició càrrec per envasos / embalatges no tornats

ZPRR ZPRR Posició retiro d’envasos / embalatges en préstec

Taula 19. Tipus de posició per a classe de document de venda.

Els grups de tipus de posició que podem tenir en un material poden ser LEIH per a

embalatges en préstec, LEIS per a activitats o entregues, NLAG per a conceptes o materials

de no magatzem, NORM per a posicions normals i VERP per a embalatges.

Dins del tipus de posició tenim un altre nivell que ens defineix la classe de repartiment.

Aquesta classe de repartiment, entre d’altres coses, ens indica si aquesta posició és

rellevant per a generar necessitats o si és rellevant per a picking, o sigui, si hi ha moviment

d’estoc o no.


53

A continuació s’expliquen les classes de document d’entrega, que en aquest cas tenim

poques classes de document.

Classe entrega Denominació Explicació

ZEMU ENTREGA DE MOSTRES Utilitzada per a la gestió de mostres

ZLF ENTREGA DE SORTIDA Totes les entregues excepte les devolucions

es gestionen amb aquesta classe de

document

ZLR ENTREGA DEVOLUCIONS Classe de document utilitzada per a les

entregues de devolució de client

ZRL DEVOL.PROVEÏDOR Classe de document utilitzada per a les

entregues de devolucions a proveïdor

Taula 20. Classes de document d’entrega.

De la mateixa manera que les classes de document de venda tenen assignats uns tipus de

posició, en les classes d’entrega també, un document d’entrega es basarà en el tipus de

posició que prové del seu document predecessor.

Les classes de factura que podem trobar són vàries ja que disposem, deixant de banda les

factures com a tal, de factures proforma basades en la comanda i basades en l’entrega, i les

anul·lacions de les factures que, financerament parlant, en crear-les es genera un document

comptable invers d’anul·lació. Així les classes de factura definides són les següents:

Classe factura Denominació

ZF1 Factura pla d’entregues

ZF2 Factura

ZF5 Proforma comanda

ZF8 Proforma entrega

ZFMU Factura mostres

ZG2 Abonament

ZL2 Nota de càrrec

ZRE Abonament devolucions

ZS1 Anul·lació factura

ZS2 Anul·lació d’abonament

Taula 21. Classes de factura utilitzades.

La forma d’unir aquestes classes de document, unes amb altres, és mitjançant el nomenat

control de còpia. En el nostre cas tenim un control de còpia de document de venda a

document de venda, en el cas que volem crear una comanda en referència a una altra, el

control entre document de venda i factura, pels abonaments i càrrecs a client, el control de


54

còpia de document de vendes a classe d’entrega i el control entre classe d’entrega i classe

de factura.

Aquesta eina d’unió té dos nivells, el de capçalera que uneix les classes de document i el de

posició que especifica les dades a traspassar i copiar posició a posició. Consta de diferents

rutines de codi, que encara que existeixin rutines estàndards, normalment cal adaptar-les a

les necessitats de l’empresa. Altres dades que es poden manipular són la determinació de

preus i dades de comerç exterior.

5.2.3.1. Determinació de preus

Les classes de condició definides anteriorment, es determinen automàticament mitjançant la

tècnica de condicions de SAP R/3 a partir d’un registre de condicions. Aquesta tècnica es

basa en unes seqüències d’accés que en el nostre cas s’utilitzen per a determinar impostos,

la tarifa, el valor pas frontera i el descompte immediat. Segons aquesta tècnica les

condicions es determinaran segons un ordre, de més estricte a menys.

Classe condició Denominació Seqüència d’accés

ZTAR Tarifa Client/Material

Grup clientes/materials

Material

Grup de materials

ZTAE Tarifa embalatges Client/Material

Grup clientes/materials

Material

Grup de materials

ZNET Preu net

ZDPO Descompte immediat Client

ZMWS Impostos IVA País de sortida / país receptor

Impostos nacionals

Impostos exportació

ZIGI Impostos IGIC País de sortida / país receptor

Impostos nacionals


ZREC Recàrrec equivalència País de sortida / país receptor

Impostos nacionals


ZGRW Valor pas frontera Incoterms

ZTRA Cost transport Destinatari mercaderies/Material

Material

VPRS Permet comparar els preus

amb els costos

Taula 22. Seqüències d’accés de les diferents classes de condició.


55

Tot i així s’ha de definir l’esquema de càlcul de preus un cop definides les classes de

condició, que s’utilitzarà en els documents per al càlcul total de l’import. Aquest esquema es

determinarà en el document de vendes i la factura segons el client. En el nostre cas

s’utilitzarà el mateix esquema de càlcul, ja que en ell s’hi ha inclòs totes les classes de

condició necessàries. A continuació es defineix l’esquema de càlcul utilitzat en els nostres

processos de vendes.

ESQUEMA DE CÁLCUL ZRVAA1

Nivell Cont ClCd Denominació Niv Niv M. O. E. Sb. Cls. F.càl. F.bs. ClCta Prv.

100 0 ZTAR Tarifa � � � 2 ERL

101 0 ZTAE Tarifa embalatges � � � 2 ERL

110 0 Subtotal preu brut 100 101 � � � 1

210 0 Subt. preu net 1 175 190 � � �

220 0 ZNET Preu net � � � 2 6 ERL

230 0 Subt. preu net 2 210 220 � � � 4

285 0 PDIF Valor difer.(propio) � � � ERS

290 0 ZDPO Dte. Abans pagament 230 230 � � � 2 ZAP

310 0 ZTRA Cost transports 230 230 � � � 2 ZTR ZTR

312 0 Total descompte 290 290 � � � 5

313 0 Total cost transports 310 310 � � � 6

335 0 Base imposable 230 310 � � � 3

340 0 ZMWS Impost IVA 335 335 � � � 10 16 MWS

345 0 ZIGI Impost IGIC 335 335 � � � 10 16 MWS

350 0 ZREC Recàrrec equivalència 335 335 � � � 10 16 MWS

360 0 Total impostos 340 350 � � �

370 0 Subtotal Total factura 335 350 � � � A

380 0 ZGRW Valor paso frontera 370 370 � � � C

390 0 VPRS Prec.factur.interna 0 0 � � � B 4

Taula 23. Esquema de càlcul en el procés de vendes i distribució.

L’esquema de càlcul consta de diferents nivells on s’inclouen les classes de condició. En

primer lloc es determina la tarifa i posteriorment s’apliquen, si es dóna el cas, la

determinació d’impostos i altres. Es poden emmagatzemar valors de l’esquema en camps

lliures, en la columna Sub. (subtotal), la qual cosa ens permetrà tenir, per als documents on

es determini l’esquema, els valors de subtotals, ja sigui el subtotal del preu net o el subtotal

total de la factura.

La columna Cl.cta. (clau de compta) s’utilitza per a la determinació de comptes, ja que en

comptabilitzar el document de la factura imputarà el valor de la classe de condició en una

compta específica, com per exemple els impostos.


56

5.2.3.2. Determinació de missatges

Quan parlem de missatges en SAP ens referim a la impressió dels documents. En el nostre

cas, al mòdul de vendes i distribució, s’imprimirà la confirmació de comanda un cop

realitzada la comanda, l’albarà de sortida un cop realitzada l’expedició mitjançant el

document d’entrega, sigui valorat o no, i la factura un cop s’hagi comptabilitzat. De totes

maneres, però, en l’expedició podrem tenir també un albarà d’embalatge o un albarà de

transport i en la factura per a exportacions s’haurà d’imprimir un document anomenat

packing list, on s’hi inclou el llistat de materials juntament amb el número de factura que hem

realitzat i el número de comanda del nostre client.

La tècnica utilitzada en la determinació es basa en la mateixa tècnica de condicions de SAP

R/3, tal i com es realitza amb els preus. En aquest cas les classes de condició seran classes

de missatge, definits per a cadascun d’aquests documents. Els documents disposen d’una

determinació específica, ja que depèn de diferents aspectes es determinarà o no. És per

aquest motiu que s’han de definir diferents seqüències d’accés.

En cada classe de condició dels missatges s’assigna un formulari i un programa d’impressió

definits per a cada cas concret. D’aquesta manera s’imprimirà el document adequat en cada

cas, ja que el formulari ha estat definit amb els camps i taules pertinents.

A continuació es defineixen les classes de missatge amb els formularis assignats a

cadascuna i les seqüències d’accés que permeten la seva determinació.

Cl.Missatge Denominació Form. SmartForm Seqüència d’accés

Accés Denominació Clàusula

10 Org.vendes/Client 1

ZAN0 Confirmació de comanda ZSDQUO_ES 20 OrgVdes 1


ZLD0 Albarà valorat ZSDDLN_ES 20 OrgVdes 1


ZLDN Albarà no valorat ZSDDLN_ES 20 OrgVdes 1

10 Val.No Val/Destinatari/Mat. 600

20 Val.No Val/Destinatari 600 ZLDP Albarà valorat pos. ZSDDLN_ES

30 Val.No Val. 600

Taula 24. Classes de missatge amb la seva determinació.


57


Accés Denominació Clàusula

10 Val.No Val/Destinatari/Mat. 600

20 Val.No Val/Destinatari 600 ZLNP Albarà no

val.pos. ZSDDLN_ES

30 Val.No Val. 600

10 Cl.entrega/Tp.pos/Destinat. 1

ZLDE Albarà

d'embalatge ZSDDLN_ES_EMBALATGE

20 Cl.entrega/Tp.pos 1

ZLDT Albarà de

transport ZSDDLN_ES_TRANSPORT



ZRD0 Factura ZSDINV_ES 20 OrgVdes 1


ZFPF Factura

proforma ZSDINV_ES

20 OrgVdes 1


ZFUE Packing List

Export ZSDPACKING_LIST_ES

20 Org.vdes./País subministrat 1


A la taula anterior es mostra la clàusula condicional assignada a la seqüència d’accés. Es

tracta d’una rutina amb unes determinades condicions que permeten determinar el missatge

correctament. La rutina número 1 és estàndard de SAP, en canvi la clàusula 600 s’ha

adaptat perquè, en ser una determinació a nivell de posició, no es determini el missatge per

a les posicions subordinades, com poden ser les posicions amb determinació de lots.

5.2.3.3. Determinació de lots

Degut que en la nostra empresa es gestionen bona part dels materials mitjançant lots de

material, per a seguir la traçabilitat del material per qüestions de qualitat, es creu convenient

determinar els lots mitjançant la determinació FIFO (First in, first out) en el moment de crear

l’entrega. Per aquest motiu cada lot ha de tenir la data d’entrada del lot com a característica,

data amb la qual classificarem els lots i d’aquesta manera els podrem determinar.

Mitjançant el sistema de classificació de SAP R/3, es crearà una característica que

l’anomenarem ‘FECHAENTRADA’, i una classe anomenada ‘LOTE’. La nostra característica

tindrà un format de data i anirà associat a un camp de la taula on s’emmagatzemen els lots,

el camp MCH1-LWEDT (Fecha de entrada).


58

El sistema de classificació de SAP R/3 ens permet crear diferents característiques per a

utilitzar en diferents casos. En el nostre cas serà en crear un material que estigui subjecte a

lot que tindrà una vista de classificació. En aquesta vista se li informa d’una classe, en el

nostre cas la classe ‘LOTE’, que disposa d’una sola característica, la ‘FECHAENTRADA’. Un

cop aquesta característica estigui donada d’alta en el material, en realitzar una entrada de

mercaderies el material es classifica segons la data d’entrada. Aquesta classificació només

es permet per al moviment de material 101 que correspon a l’entrada de mercaderies.

D’aquesta manera, si es realitza qualsevol altre moviment de material com pot ser un

traspàs, el lot continuarà amb la classificació inicial.

Posteriorment s’ha de realitzar la determinació de lots en l’entrega, que s’activarà segons el

tipus de posició del document. Mitjançant la tècnica de condicions de SAP s’ha creat una

seqüència d’accés que ens permetrà determinar els lots mitjançant el mètode FIFO en els

casos que ho desitgem, per exemple, per a magatzems concrets.

Sec. Accés Accés Denominació

10 Centre / Estoc especial

20 Centre / Magatzem ZSD1

30 Centre

Taula 25. Seqüència d’accés per a la determinació de lots.

Aquesta determinació de lots s’efectuarà en totes les posicions de document d’entrega que

impliquin un moviment d’estocs, i es determinarà segons el magatzem que es desitgi.

5.2.3.4. Dades incompletes

A continuació es defineix quan un document de vendes s’ha de considerar incomplert i com

reaccionarà el sistema en el cas que es creï un document d’aquestes característiques. Es

definiran diferents esquemes de dades incomplertes tan a nivell de capçalera com a nivell de

posició, i s’assignaran als diferents documents de vendes que s’han definit i als seus tipus

de posició.

En primer lloc es defineix el comportament, que en el nostre cas, suposant que gravem un

document incomplert, ens apareix una pantalla amb la opció de gravar o tractar. Si premem

gravar el document queda bloquejat per al seu subministrament, i si premem tractar ens

apareix una llista de les dades que ens falten amb l’accés directe per a la seva modificació.


59

A nivell de capçalera es defineixen els següents esquemes, cadascun dels quals disposa

d’una sèrie de camps concrets.

Esquema Denominació Dades

Data del document

Motiu de comanda

Moneda del document

Tipus de canvi

ZA Abonament

Data de preu

Data del document

Motiu de comanda

Moneda del document

Data de preu

ZC Nota de càrrec

Condicions de pagament

Data del document

Motiu de comanda

Condició d’expedició ZG Comanda sense càrrec

Tipus de canvi

Data del document

Inici validesa

Fi de validesa

Condició d’expedició

Moneda del document

Número de comanda

Incoterms

Tipus de canvi

Data de preu

ZM Contractes marc


Data del document

Moneda del document

Número de comanda

Incoterms

Data de preu

ZP Comanda estàndard

Condiciones de pago

Taula 26. Esquemes de capçalera de dades incomplertes.


60

Un cop definits es realitza l’assignació amb els corresponents documents de vendes.

Classe document Denominació Esquema Denominació

ZABO NOTA D’ABONAMENT ZA Abonament

ZCAR NOTA DE CÀRREC ZC Nota de càrrec

ZCO1 CONSIGNA MAG-DIPÒSIT

ZCO2 CONSIGNA DIP-CONSUM ZP Comanda estàndard

ZCO4 CONSIGNA DEV.DIP.MAG ZG Comanda sense càrrec

ZDEV DEVOLUCIÓ ZA Abono

ZMUE COMANDA MOSTRES ZP Comanda estàndard

ZPAC COMANDA OBERTA ZM Contractes marc

ZPED COMANDA ESTÀNDARD ZP Comanda estàndard

ZPOE PLA D’ENTREGUES AMB OE ZP Comanda estàndard

ZPRC CÀRREC EMBAL.NO TORNAT ZP Comanda estàndard

ZPRR RETORN EMB.PRÉSTEC

Taula 27. Assignació dels esquemes amb els documents de venda.

També es defineixen esquemes a nivell de posició, que posteriorment s’assignen als tipus

de posició dels documents.


Quant.números sèrie

Denominació

Peso brut

Quantitat de comanda

Valor net

Peso net

Número objecte posició

Determinació preu

Valoració estàndard

Lloc expedició

Centre

Incoterms

Data de preu

Z0 Posició normal


Denominació

Determinació preu

Centre

Quantitat prevista

Z1 Pos.nota crèdit càrrec

Data de preu

Taula 28. Esquemes de posició de dades incomplertes.


61



Denominació

Peso brut


Determinació preu


Lloc expedició

Z2 Pos.lliure de càrrec

Centre

Denominació


Valor net

Determinació preu

Centre

Data de preu

Z3 Pos.prest.servei


Denominació

Determinació preu

Centre

Data de preu

Z5 Pos.valor



Denominació


Lloc expedició

Z6 Consigna / embalatge prést.

Centre

Denominació

Valor net

Determinació preu


Centre

Quantitat prevista

Incoterms

Data de preu

Z8 Pos.comanda oberta quant.


Taula 28. Esquemes de posició de dades incomplertes.


62

Tipus de posició Denominació Esquema Denominació

ZABO Pos.Abonament Z1 Pos.nota crèdit càrrec ZCAR Pos.Nota càrrec Z1 Pos.nota crèdit càrrec ZCO1 Pos.Consigna Mag-Dip Z6 Consigna / embalatge prést.

ZCO2 Pos.Consigna Dip-Consum Z0 Posició normal

ZCO4 Pos.Consigna DevD-Mag. Z6 Consigna / embalatge prést.

ZDEG Pos.Devolució Bonif Z2 Pos.lliure de càrrec

ZDEV Pos.Devolució Normal Z0 Posició normal

ZMUC Pos.Mostres amb càrrec Z0 Posició normal

ZMUE Pos. Mostres s/ càrrec Z2 Pos.lliure de càrrec

ZPAC Pos.Com.Oberta Quant. Z8 Pos.comanda oberta quant.

ZPEC Pos.Comanda Conceptes Z3 Pos.prest.servei

ZPED Pos.Comanda Normal Z0 Posició normal

ZPEG Pos.Comanda Grat/Boni Z2 Pos.lliure de càrrec

ZPES Pos.Comanda Servei Z5 Pos.valor

ZPRC Pos.Càrrec emb.no tornat Z0 Posició normal

ZPRR Pos.Retir.emb.préstec Z6 Consigna / embalatge prést.

ZREP Pos.Repos.env/embal. Z6 Consigna / embalatge prést.

ZLZN Pos.pla entregues Z0 Posició normal

Taula 29. Assignació dels esquemes als tipus de posició.

5.2.3.5. Textos

És molt important que els interlocutors comercials intercanviïn informació al llarg del circuit

logístic. L’intercanvi de la informació es realitza mitjançant textos en els registres mestres i

en els documents.

A SOME s’han definit tres classes de text diferenciant a nivell de capçalera i a nivell de

posició:

ID text Denominació ID Observacions

Z001 Text de capçalera SOME

Z002 Text de posició SOME

Aquests textos són arrossegats des dels mestres a la

comanda, a la entrega i a la factura.

Z003 Confirmació termini entrega

(capçalera)

Aquest text només apareix a la comanda i no és arrossegat a

cap altre document.

Taula 30. Classes de text definides per a comercial.

Les altres classes de textos definides que hi poden haver al sistema no es contemplaran als

formularis.


63

Els textos de capçalera fan referència a tot el document i es poden trobar a la capçalera del

document.

El text de capçalera que s’ha crear (Text de capçalera SOME) es copia automàticament des

del document de referència o en registre mestre de client, encara que existeix la possibilitat

d’introduir-lo manualment al document. Per altra banda, s’ha definit un text de capçalera

(Confirmació termini entrega) que ens permetrà introduir un comentari a la part inferior del

formulari en cas de que s’hagi de canviar el termini d’entrega. Aquest text només es pot

visualitzar a la comanda i s’introduirà en el moment de crear la comanda.

Els textos de posició es refereixen a les posicions de documents, les quals poden contenir

un text separat per a cada posició.

El text comercial de material és un text de posició molt important ja que permet descriure el

material amb més detall. En aquest cas es copiarà automàticament des d’un document de

referència o un text comercial. Com en el cas anterior, es pot, si és necessari, introduir el

text manualment en el document comercial.

Per a procedir amb la customització dels textos, inicialment s’ha de definir un esquema de

text per al mestre de clients, concretament el Z1 - Text de client SOME. Posteriorment

associarem la ID citada anteriorment per al text de capçalera, la Z001 - Text de capçalera

SOME. Per últim assignem l’esquema definit a als grups de comptes de clients:

Grup Significat Esquema de text

Z001 SOL·LICITANT NACIONAL Z1

Z002 SOL·LICITANT COMUNITARI Z1

Z003 SOL·LICITANT EXTRANGER Z1

Z006 DESTINATARI DE MERCADERIES Z1

Z007 DESTINATARI DE FACTURA Z1

Z012 RESPONSABLE DE PAGAMENT Z1

Z013 NODE DE JERARQUIA Z1

Taula 31. Associació de l’esquema de text als grups de clients.

Un cop definit l’esquema per al mestre de clients, haurem de fer el mateix pels documents

que ens interessi disposar d’aquests textos, concretament en la comanda, en l’entrega i en

la factura. Per aquest motiu haurem de definir un esquema de text per a cadascun dels

documents i assignar-lo a les classes de comanda, classes d’entrega i classes de factura

que pertoquin. Tot i així, en aquests casos haurem de definir seqüències d’accés perquè el


64

text que s’hagi introduït en el mestre de clients s’hereti en la comanda i en els altres

documents.

En la comanda es defineix l’esquema Z1 - Capçalera doc.vendes, i disposa de les següents

ID’s:

Nº Act. ID Denominació ID Ref./Duplicar Text obligatori Seq.accés

10 Z001 Text de capçalera SOME � El text no es obligatori 9001

20 Z003 Confirmació termini entrega � El text no es obligatori

Taula 32. Definició de l’esquema de text de capçalera a la comanda.

Com veiem, el text de capçalera disposa d’una seqüència d’accés i el text de confirmació de

termini d’entrega no disposa de seqüència. Com hem dit, aquest últim s’introduirà

manualment al document i no s’heretarà de cap mestre, en canvi, el text de capçalera,

segons mostra la seqüència d’accés següent, provindrà del text del client.

Nº Act. Objecte text Denomin.obj.text ID Denominació ID F.interl.

10 KNVV Text client Comercial Z001 Text de capçalera SOME AG

Taula 33. Seqüència d’accés 9001 per a text de capçalera.

Per a la customització dels textos de posició s’ha de fer el mateix procediment de creació

d’esquemes i seqüències d’accés. En aquest cas, però, l’origen d’aquests textos es remet al

mestre de materials, amb la qual cosa assignarem l’esquema als tipus de material definits.

Per altra banda, en els documents, assignarem els esquemes definits als tipus de posició

dels documents.


65

5.2.3.6. Intrastat

L’Intrastat consisteix en una relació de les operacions intracomunitàries realitzades en un

mes, agrupades en partides de declaració de certes dades, que ha de reflectir els

moviments de mercaderia des de o fins a Espanya i enviar-se a l’Agència Tributària.

El procés de parametrització de l’Intrastat és molt simple, ja que bàsicament es tracta

d’informar dades en el mestre de materials i en el mestre de clients. A partir d’aquí, s’haurà

de definir alguns valors proposats pel sistema i utilitzar les transaccions específiques per a

aquest procés.

Com que aquest procés recull les factures realitzades en un mes, aquestes hauran de

disposar d’una sèrie de dades a nivell de capçalera i a nivell de posició.

Dades de capçalera Observacions

Número d’identificació fiscal comunitari S’informa en el mestre de clients

País de destí S’informa en el mestre de clients

Incoterms S’informa en el mestre de clients

Mode de transport per a comerç exterior Es determina a través de la parametrització segons els país destí i el

país d’enviament

Duana de sortida Es determina a través de la parametrització segons els país destí i el

país d’enviament

Dades de posició Observacions

Pes net S’informa en el mestre de materials

Número estadístic de mercaderies S’informa en el mestre de materials

Unitat de mesura especial Es determina a través de la parametrització segons el número

estadístic de mercaderies, només si la legislació ho determina

País d’origen del material S’informa en el mestre de materials

Regió d’origen del material S’informa en el mestre de materials

Classe d’operació comercial per a comerç

exterior

Es determina a través de la parametrització segons el país, la

organització de vendes, el canal de distribució i tipus de posició

Procediment importació/exportació per a

comerç exterior

Es determina a través de la parametrització segons el país, la

organització de vendes, el canal de distribució, el sector, el grup

d’exportació i el tipus de posició

Valor pas frontera La condició ZGRW de l’esquema de càlcul calcula el valor pas

frontera en funció dels incoterms

Valor de la factura o preu net Subtotal que s’ha d’incloure en l’esquema de càlcul, que determina

el preu inclòs els descomptes però sense tenir en compte els

impostos

Document de referència Document de facturació

Taula 34. Relació de dades necessàries per a realitzar la declaració d’Intrastat.

El procés per a realitzar el fitxer de declaració és, en primer lloc executar la transacció VE01

per tal de seleccionar les factures del mes indicat segons el país i la societat de l’empresa.


66

Posteriorment, amb les transaccions VE11 i VE15 es crearà automàticament el fitxer en

format .csv per a poder-lo enviar a l’agència tributària.

5.2.3.7. Determinació de comptes

La determinació de comptes comptables és un dels últims punts a implementar, ja que

l’equip de consultoria financer ha d’haver definit el Pla General Comptable prèviament. Un

cop definides totes les comptes comptables s’ha realitzar l’assignació de comptes a les claus

de comptes introduïdes en l’esquema de càlcul de comercial.

Primerament cal puntualitzar que aquesta determinació també es realitza mitjançant

seqüències d’accés. Tot i així nosaltres només utilitzarem dos nivells de determinació.

Per a la correcta determinació d’aquestes comptes, els materials hauran de disposar d’un

grup d’imputació del material que crearem nosaltres segons ens convingui. També els

clients han de tenir el grup d’imputació de client. Aquests es defineixen a continuació.

Materials: Grups d’imputació

01 Mercaderies

02 Productes acabats

03 Venda al personal

04 Productes semiacabat

05 Subproductes/Residus

06 Envasos/Embalatges

07 Prestacions serveis

Taula 35. Grups d’imputació per a material.

Deutors: Grups de imputació

01 Ingressos nacionals

02 Ingressos estrangers

03 Ingressos extres

Taula 36. Grups d’imputació per a client.

Un cop definits els grups d’imputació procedim a la determinació de comptes com a tal. La

primera entrada es determinarà segons el grup d’imputació de client, el grup d’imputació del

material i la clau de compta. La segona entrada s’efectua tenint en compte el grup

d’imputació del client i la clau de compta.


67

La segona taula la definim per a les claus de comptes ZTR i ZAP per a transport i

descomptes d’abans pagament o pagament immediat.

Taula 001: Grup de comptes deutor/Grup material/Clau de comptes:

Apl. Classe

Condició

Pla Comp. Org.

Vendes

Grup Imp.

client

Grup Imp.

Material

Clau

Comptes

Compta

major

Compta

major

V KOFI PGC 1000 01 01 ERL 700000 700000

V KOFI PGC 1000 01 02 ERL 701000 701000

V KOFI PGC 1000 01 03 ERL 701500 701500

V KOFI PGC 1000 01 04 ERL 702000 702000

V KOFI PGC 1000 01 05 ERL 703000 703000

V KOFI PGC 1000 01 06 ERL 704000 704000

V KOFI PGC 1000 01 07 ERL 705000 705000

V KOFI PGC 1000 02 01 ERL 700000 700000

V KOFI PGC 1000 02 02 ERL 701230 701230

V KOFI PGC 1000 02 03 ERL 701230 701230

V KOFI PGC 1000 02 04 ERL 701230 701230

V KOFI PGC 1000 02 05 ERL 703000 703000

V KOFI PGC 1000 02 06 ERL 704000 704000

V KOFI PGC 1000 02 07 ERL 705000 705000

V KOFI PGC 1000 03 01 ERL 700000 700000

V KOFI PGC 1000 03 02 ERL 701230 701230

V KOFI PGC 1000 03 03 ERL 701230 701230

V KOFI PGC 1000 03 04 ERL 701230 701230

V KOFI PGC 1000 03 05 ERL 703000 703000

V KOFI PGC 1000 03 06 ERL 704000 704000

V KOFI PGC 1000 03 07 ERL 705000 705000

Taula 37. Determinació de comptes de primer nivell.

Taula 002: Grup de comptes deutor /Clau de compta

Aplicació Classe

Condició

Pla

Comptes

Organització

Vendes

Grup Imp.

client

Clau

Comptes

Compta

major

Compta

major

V KOFI PGC 1000 01 ZAP 665300

V KOFI PGC 1000 01 ZTR 624001 624001

V KOFI PGC 1000 02 ZAP 665300

V KOFI PGC 1000 02 ZTR 624001 624001

V KOFI PGC 1000 03 ZAP 665300

V KOFI PGC 1000 03 ZTR 624001 624001

Taula 38. Determinació de comptes de segon nivell.


68

6. PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ DEL MÒDUL MM

En el mòdul MM també s’ha portat a terme l’anàlisi previ de presa de requeriments i la seva

customització per a adaptar els processos estàndards de SAP R/3 als de l’empresa.

6.1. Presa de requeriments

El document de presa de requeriments, com s’ha fet en el mòdul de vendes i distribució, s’ha

redactat a partir de l’anàlisi previ, i es contemplen aspectes com l’estructura organitzativa,

les dades mestres i els circuits logístics a implementar.

6.1.1. Estructura organitzativa de compres

A SAP l’estructura organitzativa de l’empresa es fa utilitzant els conceptes centre i

magatzem. Un centre pot ser un lloc de fabricació, un únic magatzem o una combinació de

magatzems situats prop del lloc on es guarda l’estoc. Cada centre s’assigna a una societat.

Això garanteix que els estocs i els valors d’estocs es puguin gestionar separadament a cada

empresa. Per a controlar el material de magatzem és necessari poder guardar al sistema els

magatzems als que es troben els materials.

La societat és una unitat organitzativa de Finances que estructura l’empresa des del punt de

vista de la comptabilitat financera. A SOME tindrem una sola societat.

Un centre és una unitat d’organització que serveix per a subdividir una empresa en funció

d’aspectes de producció, aprovisionament, manteniment i planificació de necessitats. És un

lloc en el que es produeixen materials o es subministren entregues i serveis. Dins de

l’estructura organitzativa de SAP existirà un únic centre assignat a la societat descrita

anteriorment.

Un magatzem és una unitat de organització que permet la diferenciació d’estocs de material

en un centre. Totes les dades referents a un magatzem concret es guarden a nivell de

magatzem. Això afecta especialment als estocs de magatzem.


69

Tindrem els següents magatzems que es portaran sense la gestió de magatzems (WM).

Magatzem Gestió de magatzems

Matèria primera Sense WM

Materials auxiliars Sense WM

Recanvis Sense WM

Obsolets Sense WM

Taula 39. Relació de magatzems que afecten a la gestió de materials.

La organització de compres subdivideix una empresa en funció de les necessitats de Gestió

de compres. Aquesta s’encarrega de l’aprovisionament de materials i serveis, negocia

condicions de compra amb els proveïdors i és responsable de tals operacions. A SOME

tindrem una organització de compres única amb la qual es representa al departament de

compres.

Un grup de compres correspon a un encarregat de compres o a un grup d’encarregats de

compres que realitzen les operacions de compra següents: aprovisionar determinats articles

o mercaderies i actuar de contacte per a proveïdors. A SOME tenim un únic grup de

compres.

Els llocs d’expedició són entitats de organització independents en les que s’efectua la gestió

i la supervisió de les entregues, així com la sortida de mercaderies. A SOME es creu adient

crear un sol lloc d’expedició per a realitzar les sortides de material.


En les dades mestres de compres parlarem del mestre de materials, el mestre de

proveïdors, els registres info que impliquen les dades anteriors i les condicions de preu.


Els materials els podem diferenciar per a diferents grups, el que en SAP són tipus de

materials. Per a la gestió d’aquests materials s’han cregut necessaris els següents tipus:

Tipus de material Descripció

ZCON Conceptes

ZEMB Embalatges

ZEMC Embalatges client

Taula 40. Agrupacions de materials definits com a tipus de material.


70

Tipus de material Descripció

ZMAN Manteniment / Recanvis

ZMP Matèria primera

ZNIN Material no inventariable

ZAUX Matèries auxiliars

ZMAT Matrius

ZACA Conjunt acabat

ZSEM Peça acabada/semielaborat

Taula 40. Agrupacions de materials definits com a tipus de material.

Les dades rellevants de cada tipus de material difereixen en alguns casos, ja que el registre

mestre es compon de vàries vistes d’informació.

La gestió d’articles obsolets es portarà a terme amb els tipus de material definits

anteriorment, siguin materials acabats, semielaborats, etc., simplement s’emmagatzemaran

en un magatzem de materials obsolets. Aquests materials es revaloraran a zero.

Per a portar la gestió dels recanvis de maquinària, s’ha pensat un tipus de material específic

pel qual se’n pugui portar un control d’estoc. Per a aquesta gestió es crearà un magatzem

de Recanvis que ens ajudarà a tenir més controlats aquests materials. La demés informació

d’aquests materials es portarà a terme mitjançant un programa de manteniment extern (GIM)

amb el qual s’ha de dur a terme una interfase de traspàs d’informació. La codificació segons

el sistema se portarà a terme de la següent manera:

Tipus de material Codificació

ZCON Codificació interna Segons el sistema

ZEMB Codificació interna Segons el sistema

ZEMC Codificació interna Segons el sistema

ZMAN Codificació interna Segons el sistema

ZMP Codificació interna Segons el sistema

ZNIN Codificació interna Segons el sistema

ZAUX Codificació interna Segons el sistema

ZMAT Codificació externa

ZACA Codificació interna Permet codificació externa

ZSEM Codificació interna Permet codificació externa

Taula 41. Relació de codificacions per a tipus de material.

Tot i així s’acorda seguir una codificació diferent en el cas de materials amb un tractament

aplicat o amb algun tipus de modificació, per tal de poder identificar de quin material es

tracta segons la codificació.


71

6.1.2.2. Mestre de proveïdors

Per a portar la gestió dels proveïdors, tal com hem vist anteriorment amb els materials,

aquests es tracten amb diferents agrupacions, anomenats grup de comptes. A SOME

tindrem els següents grups de comptes:


Z001 PROVEÏDOR NACIONAL

Z002 PROVEÏDOR COMUNITARI

Z003 PROVEÏDOR ESTRANGER

Z007 TRANSPORTISTA

Z008 COMISIONISTA

Z009 TRANSPORTISTA DE CLIENT

Z016 CLIENTS COM A PROVEÏDORS

Taula 42. Grups de comptes per a definir les diferents agrupacions de proveïdors.

En els proveïdors haurem de considerar els següents interlocutors: proveïdor, emissor de la

factura i adreça de comanda.

La codificació de proveïdors es portarà a terme mitjançant la codificació interna del sistema

SAP.

Possibilitat de bloquejar un proveïdor concret per a impedir comprar.

6.1.2.3. Registres info

El registre info de compres conté informació sobre un material específic i un proveïdor que

subministra el material. Per exemple, es guarda la determinació de preu actual del proveïdor

al registre info.

El registre info permet als encarregats de compres determinar ràpidament els materials que

han estat oferts o subministrats anteriorment per un proveïdor específic i els proveïdors que

han ofert o subministrat un material específic.


Si ens referim a les condicions de preus de compra a les comandes ens trobarem amb preus

i descomptes amb escalats que es determinaran a posteriori. El preu pot venir determinat pel

corresponent registre info proveïdor-material (en el cas que aquest existeixi) o bé s’introduirà


72

manualment en la comanda de compres amb el preu que haguem acordat amb el proveïdor

per a la comanda en concret.

L’acer inoxidable té preu variable, amb la qual cosa el preu total es compon d’una part fixa

(entrada al registre info) i d’una part variable (preu extra-aleació), que varia cada mes en

funció de la borsa. Aquest preu PEA s’entrarà cada mes al registre info amb període de

validesa prefixat.

El preu del coure varia en intervals de temps fixats. Les condicions de preu s’entraran al

sistema amb períodes de validesa per a tenir-los actualitzats degudament.

Existiran dues condiciones de preu per a recàrrecs de transport segons sigui per pes o per

unitats. No s’utilitzaran gaire sovint però s’han de tenir en compte.

6.1.3. Tipus de comanda de compra

Existeixen els següents tipus de comandes de compres.

Comandes normals. Comandes generals a proveïdors. Al crear una comanda, l’usuari

informarà de les següents dades: proveïdor, material i quantitat. Les comandes normals

poden ser d’importació o nacionals.

Comandes de subcontractació. Subcontractació a un proveïdor per a realitzar un tractament.

El circuit des subcontractació consta d’una comanda inicial on es demana al proveïdor el

servei de tractar una sèrie de peces. Enviem al proveïdor el material semielaborat necessari

per a fabricar el producte acabat i els embalatges que li pertoquen generant una entrega de

sortida per a poder treballar amb embalatges. Aquest estoc SAP el control com a estoc

facilitat a proveïdor, la qual cosa implica que comptablement aquest material és nostre però

físicament està a casa el proveïdor. En el moment de fer l’entrada de mercaderies segons la

comanda de subcontractació es consumeixen els materials que el producte acabat té en la

seva llista de materials. En aquesta comanda de compres el proveïdor ens facturarà el

servei que ens ha fet.

Devolucions a proveïdor. Comandes amb les que es gestionen les devolucions a proveïdors.

Són comandes amb les que es gestionen les devolucions a proveïdors. És una comanda de

compres amb una indicació de devolució. Posteriorment es crea una entrega de sortida per

a poder comptabilitzar la sortida de mercaderies d’aquesta devolució.


73

Contractes marc amb proveïdors. En SAP existeix, entre d’altres, un contracte amb

proveïdors anomenat comanda oberta. En les comandes obertes es sol·licita al proveïdor

una quantitat de material a servir durant un període de temps establert, però sense

especificar les entregues parcials. Contractes o comandes obertes que s’estableixen amb

els proveïdors per a un període de validesa i una quantitat de material concreta.

Consignació de proveïdor. La consignació de proveïdor és un flux de compres que consta

d’una comanda de compres, es rep la mercaderia, entra en el magatzem com a mercaderia

de consigna de proveïdor, es produeix el consum de la mercaderia i a continuació es van

emetent les factures al proveïdor de la mercaderia consumida.

Els consums de consigna es faran manualment quan producció necessiti el material,

realitzant un traspàs d’estoc de consigna de proveïdor a propi. El material de consigna

requereix un registre info de consignació.

Els missatges per a llançar les confirmacions de comanda seran mitjançant fax i correu

electrònic. En els formularis que s’enviïn a proveïdor apareixerà un text informatiu pel

proveïdor perquè quedi reflectida la obligació de complir amb la normativa que requereix

cada material.

6.1.4. Entrada de mercaderies

Les entrades de mercaderies seran en base a les comandes prèviament creades.

En el cas de la compra d’embalatges de client la comanda es fa a partir d’una pàgina web

del client, amb la qual cosa crear la comanda al sistema seria repetir la informació. S’hauria

de poder pensar una alternativa per a aquest cas.

6.1.5. Gestió d’existències i aprovisionament

És important poder seguir la traçabilitat de la matèria primera des de la recepció fins al seu

consum final a través del lot.

També s’hauria de poder distingir els lots per colada i/o bobina en la matèria primera, ja que

poden arribar bobines d’acer i altres materials metàl·lics que pertanyin a diferents colades de

material. En cas de sortir una bobina defectuosa significa que les bobines de la mateixa

colada també ho poden ser i s’hauran de poder detectar per a retirar-les de la producció.


74

6.1.5.1. Inventari

A SOME s’elabora l’inventari dels estocs de magatzem a final d’any. Es realitza el recompte

físic d’inventari de matèria primera i producte acabat.

Amb la integració del mòdul WM de gestió d’ubicacions és precís realitzar de diferent

manera el recompte de l’inventari, ja que es disposarà de magatzems amb IM i amb WM: en

els magatzems IM s’haurà de realitzar l’inventari del material i el lot i en els magatzems WM

s’haurà de realitzar l’inventari de la ubicació, el material i el lot.

6.1.6. Verificació de factures

La verificació de factures de proveïdors consisteix en comprovar la factura que envia el

proveïdor amb la factura que el sistema determina, comprovant preus i quantitats.

En la comparació d’imports de les factures s’acorda una tolerància per proveïdor de 0,06 €.

En el cas de compra d’embalatges de client no s’hauria de fer una verificació de factura. En

aquest cas es farà un abonament o un càrrec a final de mes per diferència que quantitat, ja

que aquests embalatges també es venen al client. Aquests embalatges pertanyen al client i

per a poder portar un control més estricte dels estocs es compren i es venen al mateix preu.

6.2. Customització

Un cop realitzada la presa de requeriments es procedeix a la següent fase, la realització, on

es parametritza el sistema per a adaptar-lo a l’empresa.


L’estructura organitzativa del mòdul de gestió de materials s’ha definit en l’apartat que afecta

al mòdul de vendes i distribució, ja que d’aquesta manera s’ha pogut explicar globalment i

sense repetir la informació.


Pel que fa a dades mestres en el mòdul de gestió de materials, també hem de parlar de

grups de comptes, de funcions d’interlocució i de condicions de preu. En aquest cas, però,

estem parlant de dades per a la compra de matèria, per tant parlem de proveïdors. També


75

es farà referència al mestre de materials, una part molt més complexa degut al seu volum

d’informació.

Els grups de comptes definits són els citats anteriorment en l’apartat de requeriments.

Cadascun d’aquests grups disposa d’uns certs camps que poden ser obligatoris, opcionals o

es poden suprimir de cara a la visualització de l’usuari.

Cadascun d’aquests grups tindran unes funcions d’interlocució assignades, funcions que es

defineixen a continuació.

Funció interlocució Denominació

PR Proveïdor

TR Transportista

DP Adreça de comanda

EF Emissor de factura

CO Comissionista

Taula 43. Funcions d’interlocució definides per compres.

Les condicions de preu utilitzades en la gestió de materials, com s’ha comentat en l’apartat

de presa de requeriments, són els preus normals, els descomptes i els càrrecs per transport.

També haurem de disposar d’una condició per a calcular els impostos, una per a calcular el

valor pas frontera que s’utilitza per a la declaració de l’Intrastat, i una condició que calcula el

valor del material i permet comparar amb el preu de cost. A continuació es mostren les

classes de condició.

Classe Condició Denominació Categoria Condició Regla Càlcul Entrada manual

ZPB0 Tarifa Preu Quantitat Prioritat manual

ZPBX Preu manual Preu Quantitat No limitada

ZRC0 Des/Quantitat Reducció Percentual Prioritat manual

ZHB1 Desc.cap.absolut Reducció Import fix Prioritat manual

ZMWS IVA suportat Impostos Percentual No

ZGRW Valor pas frontera Recàrrec o reducció Percentual Prioritat manual

P101 Preu valoració Preu Quantitat No es processa

ZPEA Part variable PEA Recàrrec Quantitat Prioritat manual

ZTRP Transport pes brut Recàrrec Pes Prioritat manual

ZTRU Transport quantitat Recàrrec Quantitat Prioritat manual

Taula 44. Classes de condició definides en la gestió de materials.


76

Un cop definides les classes de condició s’haurà de definir l’esquema de càlcul que

s’emprarà als documents de compres, part que s’explicarà posteriorment en l’apartat de

circuits.

Una altra dada essencial d’aquest mòdul és el material, amb la qual cosa s’haurà de definir

el mestre de materials acuradament segons els tipus de material que s’han definit en els

requeriments. Cadascun d’aquests tipus de material disposen d’una sèrie de vistes que

consten de diversos camps, alguns d’ells obligatoris ja que són indispensables pel correcte

funcionament de tots els circuits logístics. Un dels camps obligatoris és la unitat de mesura

base en les dades generals, la classificació fiscal d’aquest en la vista de vendes, o el valor

del material en la vista de comptabilitat, ja que si no s’informa, els documents comptables

generats en els moviments de mercaderies no es valoren. Aquesta valoració es farà

mitjançant el preu mig ponderat, per tant, aquest valor es recalcularà cada vegada que hi

hagi un moviment de material.

La codificació dels materials dependrà del tipus de material. El tipus de material per a peça

acabada o semielaborat disposa del rang 51000000-51999999, encara que si un d’aquests

disposa d’un tractament posterior, ja sigui un zincat o un pintat, aquest serà un altre material

codificat amb tres caràcters no numèrics seguit del número base. Per exemple, si el material

51001883 es porta a subcontractista perquè hi realitzi el procés de zincat el material que

arribarà serà ZIN51001883. El tipus de material conjunt acabat es tractarà de la mateixa

manera encara que el rang serà 59000000-59999999. En aquests materials, a posteriori,

se’ls pot realitzar una modificació, ja sigui per millorar el material o perquè el client ens ho

demana. En aquests casos, es concatenarà una lletra al final del codi per poder identificar

que aquest material és una modificació de l’original, per exemple el material 51001883B. Per

altra banda, el tipus de material per a matrius disposarà del mateix codi que tenia en l’antic

sistema per a evitar problemes en la codificació d’aquests. La resta de materials tindran el

mateix rang de números, partint del 00000001-09999999.

6.2.3. Circuits de compres

Tal i com s’ha definit en el mòdul de vendes i distribució, a continuació s’expliquen els

diferents circuits de compres que s’han definit. En el mòdul de gestió de materials no

disposem d’un control de còpia entre documents, sinó que bàsicament es defineixen les

classes de documents de compra, com poden ser sol·licituds, comandes o comandes

obertes, i el procés posterior és pràcticament tot estàndard de SAP.


77

En els nostre cas el circuit de compres s’inicia amb el document de sol·licitud de comanda.

Aquest document es crearà automàticament si el material disposa de les vistes de

planificació de la producció en el mestre de materials amb alguna característica concreta

quan el sistema detecti la necessitat d’obtenir aquest material. Aquestes sol·licituds són

revisades pel departament de producció, que s’encarreguen de crear nous documents si és

necessari.

També el departament de qualitat realitzarà aquest tipus de documents, ja que en

comprovar que un material arribat del proveïdor està en mal estat, s’inicia un circuit de

devolució, amb una sol·licitud de comanda per part de qualitat, una comanda que realitzarà

el departament de compres, un enviament de devolució al proveïdor i un abonament per

aquest material.

Per aquest motiu s’han definit dues classes de sol·licitud de comanda ZNB – Sol·licitud

comanda i ZDEV – Sol.devolució Qual.. Aquestes classes de document tenen les mateixes

característiques, però, donat que el departament de compres ha de revisar aquests

documents per a passar-los a comanda real, ha de poder identificar quins són els

documents del departament de producció o quins els del departament de qualitat.

També s’han definit dues classes de comanda oberta. La primera és una comanda oberta

per quantitat ZMK – Com.oberta quantitat, que s’utilitza per a la compra de coure. Davant la

gran fluctuació del preu del coure, els proveïdors d’aquest metall utilitzen un contracte amb

un preu tancat per una certa quantitat de coure. Aquest contracte s’utilitzarà per a crear

comandes posteriors, de manera que quan s’hagi assolit la quantitat pactada la comanda

oberta es tanca i el preu d’aquest material s’ha de tornar a pactar amb el proveïdor. En

aquest cas, però s’utilitza un tipus de posició en la comanda oberta anomenat material

desconegut. Aquesta posició permet la possibilitat de introduir un text i no un material

concret, ja que es disposa de molts materials, siguin bandes o xapes, que estan fabricats

amb coure.

L’altra comanda oberta definida és un contracte de serveis que utilitzarà el departament de

serveis generals, ZSR – Contracte serveis. Fins ara s’utilitzava un Excel informatiu per a

tenir emmagatzemats aquests documents, però donat que ara en el sistema es disposa de

tots els materials, s’ha cregut convenient poder utilitzar SAP R/3 per a la gestió d’aquests

contractes. Aquests documents seran informatius, tot i que algun d’aquests, segons el

proveïdor que sigui, disposarà d’una comanda posterior.


78

A continuació es defineixen les classes de comanda que s’han creat per a la gestió de les

compres. Aquestes comandes són de característiques similars, encara que difereixen amb

els tipus de posició. En compres tenim un tipus de posició normal, un de consignació i un de

subcontractació que estaran assignats a la classe de document corresponent.

Classe Comanda Denominació

ZNB1 Comanda normal

ZNB2 Comanda subcontractació

ZNB3 Comanda de servei

ZNB5 Comanda consignació

ZNB6 Comanda manteniment

Taula 45. Classes de comanda definides en la gestió de compres.

Cal dir que amb la comanda normal es gestionaran les devolucions a proveïdor, ja que es

disposa d’un camp per a indicar que la comanda és de devolució. Aquest camp fa que

s’habiliti una vista d’expedició a nivell de posició, per a poder realitzar la sortida de

mercaderies amb el corresponent albarà de sortida.

També es disposa d’un camp que permet fer posicions sense càrrec en la comanda.

D’aquesta manera, el circuit de compres s’acabarà en realitzar l’entrada de mercaderies ja

que aquesta comanda no serà rellevant per a facturar.

Per a la gestió de compra d’embalatges de client s’ha pensat el següent circuit. Es tracta

d’una compra per pàgina web. Posteriorment es crea l’entrada de mercaderies i llavors la

verificació de factura normal. En aquests casos, per no duplicar la feina, es farà igualment la

compra per internet, però en realitzar l’entrada de mercaderies es crearà automàticament

una comanda que servirà per a verificar la factura. D’aquesta manera, com que es tracta de

clients bàsicament comunitaris, tindrem tota la informació per a la declaració d’Intrastat. Cal

puntualitzar que aquests clients han d’estar donats d’alta com a proveïdors per a realitzar

aquesta gestió.

Figura 21. Procés de compra d’embalatges de client.

Per altra banda, en el mòdul de compres s’han de definir dues classes d’entrega per a poder

realitzar sortides a subcontractista i devolucions a proveïdor. S’ha definit la classe d’entrega

Sol·licitud de compra a

la pàgina web del client

Entrada de mercaderies que

crea automàticament la

comanda

Verificació de factura


79

ZLB – ENTREGA P.SUBCONTR. i la classe d’entrega ZRL – DEVOL.PROVEÏDOR. Aquesta

última s’assigna a una classe de comanda, en el nostre cas a la comanda normal ZNB1.

L’altra entrega només s’ha d’assignar al centre, en el nostre cas 1000, i funcionalment ja

l’agafarà en el moment de fer sortides amb la transacció ME2O.

Pel que fa a la verificació de factures, es tracta d’una transacció estàndard que no necessita

customització. Si però, que s’ha demanat poder imprimir aquests documents, especialment

si es volen fer notes de càrrec a proveïdors. Aquest apartat, però, es tractarà en la

determinació de missatges.

6.2.3.1. Determinació de preus

Les classes de condició definides en l’apartat de dades mestres s’han de poder determinar

automàticament mitjançant la tècnica de condicions de SAP R/3 a partir d’un registre de

condicions tal i com s’ha fet en el mòdul de vendes i distribució. Així doncs, a continuació es

defineixen les classes de condició utilitzades i les seves seqüències d’accés.


ZPB0 Tarifa Posició comanda oberta

Reg.info centre per unitat de mesura de comanda

Reg.info material (específic del centre)

Registro info per unitat de mesura de comanda

Registro info de material

ZPBX Preu manual (manual)

ZRC0 Des/Quantitat Grup de condicions del proveïdor

Sortit parcial de proveïdor

Proveïdor

ZHB1 Desc.cap.absolut (manual)

ZMWS IVA suportat País Receptor/ID impt./ID Impt. Centre /Import

Cl.impt./ID impt.

País Receptor/Cl.impt./ID impt.

País Receptor/ID impt.

ZGRW Valor pas frontera Classe registre info i Incoterms

Incoterms (específic de centre)

Incoterms

P101 Preu valoració Permet comparar el preu amb el cost



80


ZPEA Part variable PEA Posició comanda oberta

Reg.info centre per unitat de mesura de comanda

Reg.info material (específic del centre)

Registro info per unitat de mesura de comanda

Registro info de material

ZTRP Transport pes brut Proveïdor / material

ZTRU Transport quantitat Proveïdor / material


Un cop definides les classes de condició, s’ha de definir l’esquema de càlcul que es

determinarà en el document de compres. Aquest segueix la mateixa estructura que

l’esquema utilitzat en vendes i distribució.

ESQUEMA DE CÁLCUL ZRM100

Niv. Cont ClCd Denominació Niv Niv M. O. E. Sb. Cls. Fr.càl. Fr.bs. ClCta Prov.

1 0 ZPB0 Tarifa � � � 9

1 10 ZPBX Preu manual � � � 9 5

5 0 ZPEA Part variable PEA � � � 9

10 0 ZRC0 Des/Quantitat � � � 1

15 0 ZHB1 Desc.cap.absolut � � � 2

20 0 Valor net amb dte. � � � 4

30 0 ZMWS IVA suportat � � �

40 0 Valor net incl. IVA � � � 3

50 0 ZTRP Transport pes net � � � ZTR ZTR

60 0 ZTRU Transport quantitat � � � ZTR ZTR

75 0 Valor efectiu 20 � � � S

80 0 ZGRW Valor pas frontera 20 � � � C 8

110 0 P101 Preu valoració � � �

Taula 47. Esquema de càlcul en el procés de gestió de materials.

La columna Cl.cta. (clau de compta) s’utilitza per a la determinació de comptes, ja que en

comptabilitzar el document de la factura imputarà el valor de la classe de condició en una

compta específica, com per exemple els transports.

6.2.3.2. Determinació de missatges

Quan parlem de missatges en SAP ens referim a la impressió dels documents. En el nostre

cas, al mòdul de gestió de materials, s’imprimirà la comanda de compres, els albarans de

sortida tan de devolució com de subcontractació i les notes de càrrec fetes a proveïdor. En

el cas dels albarans, donat que es tracta d’una entrega de sortida com les tractades en el


81

mòdul de vendes, la determinació és la mateixa, inclús es fa servir el mateix formulari amb

unes condicions específiques per a aquests dos casos.

Les classes de missatge definides per a satisfer aquests dos casos es citen a continuació,

amb els formularis assignats a cadascuna i les seqüències d’accés que permeten la seva

determinació.


Accés Denominació

10 Classe doc.compres /

Org.compres / Proveïdor ZNEU Comanda de compres ZMMPO_ES 20 Classe de document

10 Societat / Emissor de factura

ZVER Verificació de factura Z_NOTA_CARGO 20 Societat


6.2.3.3. Textos

Donat que són pocs els formularis que s’imprimeixen en compres, a nivell de capçalera

només s’ha definit un text anomenat Observacions. Aquest text, que es pot introduir a nivell

de mestre de proveïdors i arrossegar-se en documents posteriors, s’imprimirà al peu de

pàgina de la comanda de compres.

Per altra banda s’han definit uns textos a nivell de posició que també provenen del mestre,

concretament un que prové del mestre de materials i un que prové del registre info de

compres. Aquests textos són especificacions extres pel material i és necessari que es

mostrin en el formulari de la comanda, s’han anomenat Especificacions i Esp.registre info

respectivament.

Per a la gestió de devolucions a proveïdor s’ha es requereixen dos camps que informen el

departament de qualitat en la sol·licitud de compra. Aquests camp, un número d’informe de

no qualitat i el número d’albarà del proveïdor, s’informarà en la sol·licitud a nivell de posició i

s’arrossegarà en la comanda real de devolució. Aquest text ens permet mostrar-lo en

l’albarà de devolució.


82

6.2.3.4. Intrastat

De la mateixa manera que es realitza la declaració de l’Intrastat en exportacions de la

comunitat europea, s’haurà de realitzar per a importacions.

La parametrització realitzada per al mòdul de vendes és pràcticament la mateixa que s’ha de

dur a terme en aquest mòdul de compres, ja que com hem dit es tracta bàsicament

d’informar dades en els mestres.

En el cas de compres el sistema selecciona les comandes facturades durant el mes.

Aquestes hauran de disposar de les següents dades obligatòriament, en tot cas es podran

modificar en el moment de crear el fitxer de declaració.

Dades de capçalera Observacions

Número d’identificació fiscal comunitari S’informa en el mestre de proveïdors

País del proveïdor S’informa en el mestre de proveïdors

Incoterms S’informa en el mestre de proveïdors

Mode de transport per a comerç exterior Es determina a través de la parametrització segons els país destí i el

país d’enviament

Duana de sortida Es determina a través de la parametrització segons els país destí i el

país d’enviament

Dades de posició Observacions

Pes net S’informa en el mestre de materials

Número estadístic de mercaderies S’informa en el mestre de materials

Unitat de mesura especial Es determina a través de la parametrització segons el número

estadístic de mercaderies, només si la legislació ho determina

País d’origen del material S’informa en el mestre de materials

Classe d’operació comercial per a

comerç exterior

Es determina a través de la parametrització segons el tipus de

posició de la classe de document

Procediment importació/exportació per a

comerç exterior

S’informa en el registre info de compres

Valor pas frontera La condició ZGRW de l’esquema de càlcul calcula el valor pas

frontera en funció dels incoterms

Valor de la factura o preu net Subtotal que s’ha d’incloure en l’esquema de càlcul, que determina el

preu inclòs els descomptes però sense tenir en compte els impostos

Taula 49. Relació de dades necessàries per a realitzar la declaració d’Intrastat en la importació.

El procés per a realitzar el fitxer de declaració és, en primer lloc executar la transacció MEIS

per tal de seleccionar les comandes facturades del mes indicat segons el país i la societat

de l’empresa. Posteriorment, amb les transaccions VE11 i VE15, com es realitza també en la


83

exportació, es crearà automàticament el fitxer en format .csv per a poder-lo enviar a

l’agència tributària.

6.2.3.5. Determinació de comptes

El procés de determinació de comptes de compres es basa en diferents operacions segons

la comptabilització que es realitzi. Aquest mòdul disposa d’una transacció per a realitzar les

assignacions d’aquestes operacions amb les comptes comptables que pertoquen.

Prèviament s’han de definir referències de categoria de compta, que aniran assignades a un

determinat tipus de material i que disposaran de diferents categories de valoració. Per

exemple, el tipus de material per a matèria primera tindrà assignada la referència Z001 –

SOME- Ref.per a matèria prima. A continuació es mostra la relació entre la referència de

categoria de compta definida anteriorment i les seves categories de valoració.

Categoria de valoració Denominació Referència cat.compta

3005 XAPES I FORMATS Z001

3006 BANDES Z001

3007 XAPES I FORMATS DECAPATS Z001

3008 BANDES DECAPADES Z001

3009 XAPES/FORMATS MICROALEATS Z001

3010 BANDES MICROALEADES Z001

3011 BANDA ALT.CONT.CARBONI Z001

3012 XAPES/FORM.GALVANITZATS Z001

3013 BANDES GALVANITZADES Z001

3014 XAPES I FORMATS ZINCOR Z001

3015 BANDES ZINCOR Z001

3016 XAPES I FORMATS ACER Z001

3017 BANDES ACER Z001

3018 XAPES I FORMATS ALUMINI Z001

3019 BANDES ALUMINI Z001

3020 XAPES I FORMATS COURE Z001

3021 BANDES COURE Z001

3022 XAPES I FORMATS PRELACATS Z001

Taula 50. Relació de les categories de valoració per a matèria primera.

En el moment de crear una matèria primera només podrem assignar una categoria de

valoració de les anteriors. D’aquesta manera s’eviten errors de comptabilització.


84

Un cop definits tots aquests paràmetres es pot realitzar la determinació segons les

operacions. La operació EIN per a compta de compres, tindrà la següent determinació per a

les matèries primeres.

Categoria de valoració Deure Haver

3005 601001 601001

3006 601002 601002

3007 601005 601005

3008 601006 601006

3009 601009 601009

3010 601010 601010

3011 601011 601011

3012 601013 601013

3013 601014 601014

3014 601017 601017

3015 601018 601018

3016 601021 601021

3017 601022 601022

3018 601025 601025

3019 601026 601026

3020 601029 601029

3021 601030 601030

3022 601040 601040

Taula 51. Determinació de comptes de compres.


85

7. ADAPTACIONS DEL SISTEMA

Un producte SAP és un paquet de software estàndard constituït per programes individuals

que s’han escrit per a realitzar tasques informàtiques de la manera més eficient possible.

Cap d’aquests programes, però, pot estar alterat per l’usuari sense l’aprovació de SAP. Per

aquest motiu SAP conté un mòdul, OSS–Online Service System, sistema de servei en línia,

en el qual s’edita un codi per a qualsevol modificació que es remeti a eliminar errors que

poden existir a la versió comercialitzada del programa.

7.1.1. Notes

Durant la implementació del sistema R/3 s’utilitza el sistema de servei en línia freqüentment

per a resoldre problemes trobats en el sistema de proves abans d’arribar a la producció. Es

disposa d’una base de dades on hi figuren diverses notes d’errors escrites pel personal de

SAP amb solucions detallades als problemes que els clients plantegen. Aquestes notes

inclouen els símptomes de problemes pels quals la nota resulta rellevant, una breu

descripció de les causes del problema, informació detallada sobre com resoldre el problema

i correccions.

7.1.1.1. Consulta d’estocs de consignació de proveïdor

De manera estàndard, en la consulta d’estocs de consignació de proveïdor, es visualitzen

els lots pels quals l’estoc és zero. A petició del departament de compres, s’ha corregit

aquesta consulta mitjançant l’aplicació d’una de les notes OSS, concretament la nota

836420.

Aquesta nota ens condueix a modificar el programa RM07MKBS, afegint la part de codi

següent:

*{ REPLACE SMDK900292 1

*\ APPEND BESTAND. "n498742

if zero = ' '. "836420

check BESTAND-MENGE <> 0. "836420

endif. "836420

APPEND BESTAND. "n498742

*} REPLACE


86

Després de modificar els textos de selecció, indicant el camp ZERO amb la definició

‘Visualizar stocks cero’, els resultats són els que es mostren a continuació.

Figura 22. Pantalla de selecció dels estocs de consigna abans d’aplicar la nota.

Figura 23. Pantalla de selecció dels estocs de consigna després d’aplicar la nota.


87

Figura 24. Visualització dels estocs abans d’aplicar la nota OSS.

Figura 25. Comparativa dels estocs un cop aplicada la nota OSS.

7.1.2. Sortides de client

Les sortides de client, altrament anomenades exit d’usuari, són eines ofertes per SAP que

en permeten ampliar la funcionalitat d’un component estàndard de SAP R/3. Aquesta sortida

de client no afecta a la lògica del nucli, amb la qual cosa ens permet desenvolupar una nova

funció més fàcilment i, evidentment, de manera més econòmica. Aquestes ja es troben al

sistema però tindran efecte quan la lògica de client s’associï a les mateixes.

A continuació es citen les modificacions que s’han portat a terme a la instal·lació per a

ampliar algunes funcionalitats específiques.


88

7.1.2.1. Determinació de l’albarà d’embalatge

Degut a l’existència d’un albarà d’embalatge, s’han de modificar els camps permesos per a

determinar aquest albarà, ja que no es disposa de cap camp que ens permeti fer una

determinació automàtica d’aquest tipus.

A l’entrega tindrem diversos tipus de posició que ens identifiquen la posició. En el cas d’una

posició amb embalatges tractarem les posicions ZHEX, ZHEN i ZREP, per tant haurem de

fer que aquest tipus de posició sigui el camp que s’inclou en la seqüència d’accés que ens

determinarà aquest formulari.

En primer lloc es crea una classe de missatge anomenada ZLDE - Albarà embalatge, la qual

té assignada una nova seqüència d’accés Z006-Sec.albarà embalatge. En aquesta

seqüència d’accés hi haurem d’assignar una taula que contingui el camp escollit (PSTYV).

Accedim al diccionari ABAP i modifiquem la include KOMKBZ4. En aquesta include fem una

append amb el camp ZZPSTYV, que l’omple també a la KOMKBV2, com es veu en la

següent figura.

Figura 26. Visualització de la estructura tractada per a la inclusió del nou camp.

A l’estructura KOMBZ també s’ha de fer la append amb el camp PSTYV.

Al programa RVCOMFZZ hi ha la sortida de client USEREXIT_KOMKBV2_FILL per a camps

de capçalera a l’entrega, que és la que hem de fer servir en aquest cas perquè es pugui

determinar un missatge de capçalera i no de posició.

*---------------------------------------------------------------------*

* FORM USEREXIT_KOMKBV2_FILL *

*---------------------------------------------------------------------*

* This userexit can be used to move additional fields into the *

* communication table which is used for application V2 *

*---------------------------------------------------------------------*

FORM USEREXIT_KOMKBV2_FILL.

* COM_KBV2-ZZFIELD1 = COM_LIKP-field.


89

* COM_KBV2-ZZFIELD2 = COM_RV50A-field.

* COM_KBV2-ZZFIELD3 = COM_VBUK-field.

*{ INSERT HR7K900529 1

* Determinació de missatges per a albarà d'embalatge

clear COM_LIPS_TAB.

read table COM_LIPS_TAB with key pstyv = 'ZHEX'.

If sy-subrc eq 0.

COM_KBV2-ZZPSTYV = COM_LIPS_TAB-PSTYV.

ENDIF.

*} INSERT

ENDFORM.

*eject

7.1.2.2. Determinació dels incoterms segons destinatari

El sistema SAP R/3 estàndard, en el moment de crear la comanda de comercial, arrossega

del mestre de clients el camp dels incoterms. Tot i així, sigui quin sigui el seu destinatari de

mercaderies, el camp que s’arrossega prové del sol·licitant.

En la comanda primerament escollim el sol·licitant, però és possible que aquest tingui un

destinatari de mercaderies diferent, tal i com s’ha explicat en l’apartat de funcions

d’interlocució i grups de comptes de client. L’empresa s’ha adonat d’aquest procés de SAP

R/3, però a l’empresa li interessa que es puguin determinar els incoterms en funció del

destinatari de mercaderies que s’esculli en la comanda.

Per aquest motiu s’ha hagut d’adaptar una sortida de client, concretament la

USEREXIT_MOVE_FIELD_TO_VBKD. A continuació es mostra l’adaptació.

*---------------------------------------------------------------------*

* FORM USEREXIT_MOVE_FIELD_TO_VBKD *

*---------------------------------------------------------------------*

* This userexit can be used to move some fields into the sales *

* dokument business data workaerea VBKD *

* *

* SVBKD-TABIX = 0: Create data *

* SVBKD-TABIX > 0: Change data *

* *

* This form is called at the end of form VBKD_FUELLEN. *

* *

*---------------------------------------------------------------------*

FORM USEREXIT_MOVE_FIELD_TO_VBKD.

*{ REPLACE SMDK901758 1

*\* VBKD-zzfield = xxxx-zzfield2.

* Determinar incoterms segons destinatari de mercaderies

DATA: incoterm1 like knvv-inco1,

incoterm2 like knvv-inco2.


90

if KUWEV-KUNNR <> VBAK-KUNNR.

select single INCO1

into incoterm1

from KNVV

where kunnr = kuwev-kunnr.

select single INCO2

into incoterm2

from KNVV

where kunnr = kuwev-kunnr.

if not incoterm1 is INITIAL.

vbkd-inco1 = incoterm1.

vbkd-inco2 = incoterm2.

else.

endif.

else.

endif.

*} REPLACE

ENDFORM.

*eject

7.1.2.3. Verificació de pesos a l’entrega

En el moment de la càrrega de materials molts d’ells no tenien el pes informat. Aquest fet ha

portat algun problema com ara, comandes que es quedaven incompletes pel fet que hi

faltaven els pesos o errors a l’hora de generar l’Intrastat ja que aquest document demana el

pes net i llavors a la factura no està informat.

Per aquest motiu, es va decidir que sortís un avís en el moment de crear l’entrega si els

pesos del material que es tracta no estaven informats. Mitjançant una sortida de client s’ha

pogut fer el que l’empresa requeria.

Concretament s’ha tocat la include MV50AFZ1, que conté la sortida de client

USEREXIT_MOVE_FIELD_TO_LIPS. A continuació es mostra el codi adaptat.

*---------------------------------------------------------------------*

* FORM USEREXIT_MOVE_FIELD_TO_LIPS *

*---------------------------------------------------------------------*

* This userexit can be used to move some fields into the *

* delivery item workaerea LIPS *

* This form is called, when an item is created *

* *

* *

* This form is called at the end of form LIPS_FUELLEN. *

* *


91

*---------------------------------------------------------------------*

FORM USEREXIT_MOVE_FIELD_TO_LIPS.

*{ INSERT SMDK902500 2

* MVB 28/04/2006

* Verificació de pesos en l'entrega. Avís si en el mestre de materials

* no estan indicats els pesos

DATA: ZBRGEW like MARA-BRGEW,

ZNTGEW like MARA-NTGEW.

select single BRGEW NTGEW

into (ZBRGEW, ZNTGEW)

from MARA

where MATNR = LIPS-MATNR.

if sy-subrc = 0.

if ZBRGEW <> LIPS-BRGEW or ZNTGEW <> LIPS-NTGEW or ZBRGEW = '0' or ZNTGEW

= '0'.

message I003(ZSD01) with lips-matnr.

if ZBRGEW = '0' or ZNTGEW = '0'.

message E002(ZSD01) with lips-matnr.

endif.

endif.

endif.

*} INSERT

En aquest cas s’han definit dos missatges que apareixeran en cas que els pesos no estiguin

informats. El primer que apareix és simplement informatiu i alerta de la mala gestió dels

pesos degut a que no estan informats o degut que en la comanda són diferents, en canvi, el

segon, que només apareix quan en el mestre de materials no estan informats els pesos, és

un missatge d’error i no deixa continuar fins que s’han informat els pesos.

7.1.3. Altres adaptacions

A vegades les adaptacions que es poden fer amb l’aplicació de notes o l’adaptació de les

sortides de client no és suficient per a les funcionalitats demandades. Seguidament

s’especifiquen algunes adaptacions de rutines o modificació de camps que han estat

necessàries per a la correcta implantació.


92

7.1.3.1. Control de còpia de factures

La transferència de dades entre el document d’entrega de sortida i el document de factura

pot estar modificat segons convingui. Aquesta transferència de dades es customitza a partir

del control de còpia, on es disposa de diferents rutines que ens indiquen les dades i

condicions que s’han de traspassar o es criteris que s’han d’utilitzar per a fer la partició de

documents.

Per aquest motiu s’ha creat una rutina específica que ens ajudarà a determinar segons les

dades del client, si aquest requereix una factura per entrega, una factura per comanda, una

factura segons el destinatari de factura o una factura per entrega amb factura d’embalatge

mensual. També s’ha hagut de crear un criteri de partició quan a l’entrega hi ha un material

d’embalatge a facturar. Degut que l’entrega pot tenir diferents tipus de material i aquests

estan diferenciats pel tipus de posició, s’utilitzarà aquest camp per a realitzar aquesta

partició. La rutina de transferència de dades es mostra a continuació.

FORM DATEN_KOPIEREN_600.

*{ INSERT HR7K900412 1

***********************************************************************

* En funció del camp KNVV-KVGR1 efectuarem un control de copia o un

* altre:

* - En blanc: Agrupació si coincideix destinatari de factura

* - 1A: 1 Factura per comanda

* - 1B: 1 Factura per entrega

* - 1C: 1 Factura per entrega amb embalatge mensual

***********************************************************************

* Declaració de taules

tables: kna1, knvv.

* Definició de variables per factura embalatge

data: data_nova like sy-datum.

data: calendari like knvv-perrl.

* Definició de variables per a criteris de partició

data: begin of zuk1,

modul(3) value '001',

vgbel like lips-vgbel,

vtweg like vbak-vtweg,

spart like vbak-spart,

abtnr like lips-abtnr,

empst like lips-empst,

pstyv like lips-pstyv,

end of zuk1.





kunnr like kurev-kunnr,

vgbel like lips-vgbel,


end of zuk2.



93




abtnr like lips-abtnr,

empst like lips-empst,


end of zuk3.

* Separació de factures per material d'embalatge de client i

* producte expedit

if lips-pstyv eq 'ZHEX'.

move lips-PSTYV to: zuk1-pstyv,

zuk2-pstyv,

zuk3-pstyv.

endif.

* Corregir data de factura en cas de facturació mensual d'embalatge

clear knvv.

select single perrl into calendari from knvv

where kunnr = kuagv-kunnr

and vkorg = vbak-vkorg

and vtweg = vbak-vtweg

and spart = vbak-spart.

if LIPS-PSTYV eq 'ZHEX' and calendari eq 'ZM'.

* Funció que calcula la propera data de treball

call function 'BKK_GET_NEXT_WORKDAY'

exporting

i_date = likp-fkdat

i_calendar1 = calendari

* I_CALENDAR2 =

IMPORTING

E_WORKDAY = data_nova

* EXCEPTIONS

* CALENDAR_ERROR = 1

* OTHERS = 2

.

if sy-subrc <> 0.

* MESSAGE ID SY-MSGID TYPE SY-MSGTY NUMBER SY-MSGNO

* WITH SY-MSGV1 SY-MSGV2 SY-MSGV3 SY-MSGV4.

endif.

vbrk-fkdat = data_nova.

endif.

clear knvv.

select single kvgr1 into knvv-kvgr1 from knvv

where kunnr = kuagv-kunnr

and vkorg = vbak-vkorg

and vtweg = vbak-vtweg

and spart = vbak-spart.

*** case kna1-katr1.

case knvv-kvgr1.

*-- Factura per entrega (rutina 3)

when '1B'.

zuk2-vgbel = lips-vbeln.

zuk2-vtweg = vbak-vtweg.

zuk2-spart = vbak-spart.

condense zuk2.

vbrk-zukri = zuk2.

*-- Factura per comanda (rutina 7)

when '1A'.

zuk1-vgbel = lips-vgbel.



zuk1-abtnr = lips-abtnr.


94

zuk1-empst = lips-empst.

condense zuk1.

vbrk-zukri = zuk1.

*-- Factura per entrega emb.mensual

when '1C'.



zuk3-abtnr = lips-abtnr.

zuk3-empst = lips-empst.

condense zuk3.

vbrk-zukri = zuk3.

*-- Agrupació si coincideix destinatari de factura

when ' '.



if kurev-kunnr = space.

zuk2-vgbel = vbrp-vgbel.

else.

zuk2-kunnr = kurev-kunnr.

endif.

vbrk-zukri = zuk2.

endcase.

clear vbrk-regio.

*} INSERT

ENDFORM.

Per altra banda també s’ha modificat una rutina de control de còpia, basant-nos en la que

s’utilitza de forma estàndard. Es tracta del cas en que els embalatges es facturen

mensualment però no les peces, que es facturen per entrega realitzada. És en aquest cas

que s’ha utilitzat un camp pel calendari de facturació en el mestre de clients que fins el

moment no s’utilitzava. Originàriament aquest camp s’utilitza per a la creació de llistes de

factures, però com que en el nostre cas no s’utilitza l’emprarem com a calendari de

facturació dels materials d’embalatge.

El que realitza aquesta part de programa és rebutjar les posicions d’embalatge durant la

facturació si la data actual no és igual a la data del calendari de facturació de l’embalatge.

D’aquesta manera es podrà crear la factura d’embalatge de manera col·lectiva segons les

entregues el dia de facturació de final de mes o fins a cinc dies més tard. A continuació es

mostra la rutina.

* Acceptar/rebutjar la creació de la factura en funció

* de la possible data de facturació d'embalatges

DATA: data_fact like sy-datum,

data_act like sy-datum,

data_cal like sy-datum,

data_marge like sy-datum,

calendari like vbkd-perrl.

** Data facturació posició ZHEX

IF LIPS-PSTYV EQ 'ZHEX'. "Si el tp.pos és embalatge facturable


95

** Criteri segons calendari de facturació d'embalatge

IF VBKD-PERRL eq 'ZM'.

calendari = vbkd-perrl.

data_act = sy-datum.

data_fact = likp-fkdat.

data_marge = data_act + 5.

call function 'BKK_GET_NEXT_WORKDAY'

exporting

i_date = data_fact

i_calendar1 = calendari

* I_CALENDAR2 =

IMPORTING

E_WORKDAY = data_cal

* EXCEPTIONS

* CALENDAR_ERROR = 1

* OTHERS = 2

if sy-subrc <> 0.

* MESSAGE ID SY-MSGID TYPE SY-MSGTY NUMBER SY-MSGNO

* WITH SY-MSGV1 SY-MSGV2 SY-MSGV3 SY-MSGV4.

endif.

if data_cal > data_act.

* Editar missatge del log

* Missatge 999 - Posició no facturada. Embalatge facturable a final de mes.

PERFORM VBFS_HINZUFUEGEN_ALLG

USING lips-VBELN lips-POSNR 'VF' 'I' '999'

SPACE SPACE SPACE SPACE.

SY-SUBRC = 4.

EXIT.

endif.

if data_cal = data_act OR data_cal <= data_marge.

* Editar missatge del log

* Missatge 998 - Posició d'embalatge facturada.

PERFORM VBFS_HINZUFUEGEN_ALLG

USING lips-VBELN lips-POSNR 'VF' 'I' '998'

SPACE SPACE SPACE SPACE.

SY-SUBRC = 0.

EXIT.

endif.

ENDIF.

ENDIF.

ENDFORM.

7.1.3.2. Modificació de documents de liquidació

Durant l’arrencada, degut a modificacions posteriors, s’han detectat documents de liquidació

de consigna que tenen un indicador d’impostos erroni. Aquest indicador d’impostos està

emmagatzemat en el registre info de compres, i en el moment de fer un consum de consigna

a propi aquest indicador queda emmagatzemat en la taula RKWA. Per aquest motiu s’ha

adaptat un petit programa que modifica aquest indicador. En la pantalla de selecció

s’introdueix el document material, l’exercici o any de comptabilització, la posició del

document a actualitzar i el nou indicador d’impostos. En prémer executar es modifica la taula

citada anteriorment de manera que ja podrem liquidar el document correctament.


96

*&---------------------------------------------------------------------*

*& Report ZRKWA *

*& *

*&---------------------------------------------------------------------*

*& *

*& En executar aquest programa es modifica el document amb l'indicador *

*& d'iva que li introduïm a la pantalla de selecció. *

*& *

*&---------------------------------------------------------------------*

REPORT zrkwa .

TABLES: rkwa.

PARAMETERS: mblnr_p LIKE rkwa-mblnr OBLIGATORY,

mjahr_p LIKE rkwa-mjahr OBLIGATORY,

zeile_p LIKE rkwa-zeile OBLIGATORY,

mwskz_p LIKE rkwa-mwskz OBLIGATORY.

UPDATE rkwa SET mwskz = mwskz_p

WHERE mblnr = mblnr_p

AND mjahr = mjahr_p

AND zeile = zeile_p.

WRITE sy-subrc.

7.1.3.3. Jerarquia de productes

La jerarquia de productes és un camp del mestre de materials amb el qual els podem

classificar. Es tracta d’una estructura jeràrquica en forma de número amb diferents nivells.

Aquesta estructura té, inicialment, tres nivells, però donat que en el nostre cas ens servirà

per a associar un projecte al material haurem de disposar de més nivells.

Els nivells de la jerarquia es caracteritzen per la màscara d’edició. A continuació es mostren

les diferents màscares d’edició, l’estàndard i l’actual:

Màscara d’edició estàndard _____/_____/__________

Màscara d’edició actual __/___/___/__________

Taula 52. Màscares d’edició de la jerarquia de productes.

Per a poder disposar d’una jerarquia de quatre nivells s’ha de modificar l’estructura

PRODHS, incloent el camp ZZPRODH4 de 10 dígits i modificar la longitud dels altres camps.


97

Els nivells que s’han definit representen, en primer lloc el tipus de material, en segon lloc el

sector del material, en tercer lloc la família i per últim el projecte. La representació d’aquesta

jerarquia es mostra a continuació.

Figura 27. Part de la jerarquia de productes definida un cop modificada l’estructura.

7.1.4. Informes de petició

L’ABAP/4 Query o informe de petició és una eina de programació automàtica que permet

generar informes que no estiguin inclosos en el sistema estàndard SAP R/3. La complexitat

d’un informe de petició d’ABAP/4 està limitada a unes llistes de classificació i estadístiques,

encara que l’usuari sempre pugui seleccionar una àrea funcional, accedir a les taules

pertinents i finalment arribar fins als camps que s’han d’incloure en l’informe.

En aquesta empresa s’han definit diferents informes d’aquest tipus, alguns amb més

complexitat que d’altres. Es mostren a continuació.

Informes

Llistat comandes pendents de servir SD

Condicions de preu SD

Registres info client-material SD

Comandes amb bloqueig de factura SD

Normes d’embalatge per destinatari

Informe consums consigna proveïdor MM

Comandes genèriques per departament MM

Taula 53. Informes de petició adaptats.


98

Als annexos es mostren els exemples d’aquests llistats adaptats. Tot i així, a continuació es

mostrarà el procés de creació de l’informe de consums de consigna de proveïdor, adaptat en

el mòdul de gestió de materials i que s’utilitza per a enviar al proveïdor, informant dels

consums de consigna de proveïdor a propi que s’han realitzat durant un període.

En primer lloc es crea un infoset, en el nostre cas anomenat ZCONSIGNA_PROV, basat en

les taules de diccionari que ens interessa per a obtenir tota la informació que es desitja.

Aquestes taules s’uneixen entre elles amb els camps clau de cada taula, unió anomenada

interfase. En el nostre exemple s’han seleccionat les taules RKWA, MKPF i MSEG, referents

a les sortides de consignació i al document material que es genera en la comptabilització de

l’estoc de consigna a propi, tan a nivell de capçalera del document com a nivell de posició,

respectivament. En la següent figura es mostra la interfase de l’infoset en qüestió.

Figura 28. Interfase de l’infoset ZCONSIGNA_PROV.

Un cop realitzada la interfase o unió de taules, es procedeix a crear un o més grups de

camps on introduirem els camps que ens interessa fer sortir en el nostre llistat. Tot i així, en

aquest cas ha calgut la creació de camps addicionals, el lot del proveïdor i el preu unitari. En

aquests casos s’han creat els camps addicionals ZUNITARI i ZLOT_PROV, en els quals s’hi

ha introduït un codi ABAP.


99

Camp

addicional

Codi ABAP Descripció

ZUNITARI ZUNITARI = MSEG-DMBTR / MSEG-ERFMG. Divideix l’import de comptabilització

per la quantitat consumida

ZLOT_PROV select single LICHA

into ZLOT_PROV

from MCH1

where MATNR = MSEG-MATNR

and CHARG = MSEG-CHARG.

if MSEG-CHARG is initial.

ZLOT_PROV = 0.

endif.

Busca el camp del lot del proveïdor

en la taula MCH1 quan el material i

el lot coincideixen. En cas que el

material no tingui lot el lot del

proveïdor serà 0.

Taula 54. Camps addicionals creats en l’infoset ZCONSIGNA_PROV.

Un cop definit l’infoset, ja podem crear el query o informe de petició basat en l’infoset creat.

En aquest pas s’indiquen els camps de selecció, com poden ser la classe de moviment o el

proveïdor i els camps que apareixeran en el llistat, com ara el lot del proveïdor o el material.

Les columnes de quantitat i import seran totalitzades i s’indiquen amb un color diferent.


100

8. CÀRREGA DE DADES

Una part important del projecte consisteix en dissenyar i crear els fitxers de càrrega de

dades necessaris per a fer el bolcat de la informació del sistema antic al nou sistema SAP

R/3.

Degut a la gran importància d’aquesta fase SAP R/3 ens proporciona diferents eines de

càrrega, el mètode CATT (Computer-Aided Testing Tool) o LSMW (Legacy System Migration

Workbench), les quals s’expliquen a continuació.

Tot i així SAP també ofereix una transacció de modificació massiva, la transacció MASS,

que permet modificar dades de manera ràpida de diferents mestres, com poden ser

materials, clients, proveïdors, registres info de compres o comandes dels mòduls SD o MM.

Aquesta eina és útil per a modificar algunes dades un cop s’han realitzat les càrregues

definitives i s’han de modificar camps, ja que també es podria fer amb un CATT però d’una

forma menys efectiva.

8.1. Computer-Aided Testing Tool

Aquesta eina ha estat dissenyada per a admetre la descripció, combinació i automatització

de procediments empresarials recurrents amb la finalitat de desenvolupar proves d’execució.

Aquesta eina pot simular de manera automàtica diàlegs d’entrada de dades i incloure dades

des dels processos en segon pla. Aquestes proves estan estandarditzades i sistematitzades,

la qual cosa ens permet repetir-les de manera precisa i tantes vegades com es desitgi.

8.1.1. Procediment de creació del fitxer

El CATT, que s’executa mitjançant la transacció SCAT, se’l defineix primerament amb un

codi i se li assigna una transacció específica, la que en aquest cas s’empra per a actualitzar

o modificar les dades segons el cas. Quan s’executa, comença el procés de gravat mostrant

a l’usuari les pantalles en diàleg. És en aquest moment que s’editen els camps necessaris

que es desitgen tenir al fitxer de càrrega, tenint en compte que cada camp que introduïm en

aquest moment ens apareixerà en una columna del fitxer. Un cop acabada la gravació es

poden modificar els camps perquè el fitxer et proposi valors per defecte. Un cop tenim els

valors desitjats es crea el fitxer mitjançant una opció que ens proporciona la mateixa eina.

Aquest fitxer, en format .txt separat per tabulacions, ja es pot omplir amb les dades de

l’empresa.


101

Cal tenir en compte que el procediment de càrrega s’ha d’executar diverses vegades en test

abans de carregar-lo a la màquina productiva, ja que hi poden haver errors que llavors ens

seria molt més dificultós esborrar. Aquests fitxers es creen, aproximadament, a la meitat del

projecte, per poder donar garantia de tenir les dades correctament entrades en el moment

de l’arrencada del sistema. Així mateix podem donar un marge de temps a l’empresa per a

disposar de tota la informació que requereixen aquests fitxers.

8.2. Legacy System Migration Workbench

La transacció LSMW és una nova eina de càrrega que suporta la migració d’informació de

diversos sistemes al sistema SAP. Aquesta eina redueix considerablement el cost que

suposa la migració de dades en una implementació gràcies a la rapidesa i gran eficiència de

la càrrega.

Les funcions bàsiques de la LSMW són: llegir les dades distribuïdes en taules o fitxers

seqüencials, convertir les dades de la font al format de la targeta i, finalment, importar les

dades a la base de dades utilitzada per l’aplicació de SAP.

8.2.1. Procediment de creació del fitxer

Per a crear aquest tipus de fitxers inicialment s’han de tenir en compte una sèrie de punts,

que es mostren a la següent taula. Molts d’aquests punts també s’han de tenir en compte a

l’hora de crear un CATT.

Estar segur d’haver acabat, en gran part, la customització.

Analitzar les dades que hi ha al sistema antic i saber quines d’aquestes t’utilitzaran en el fitxer.

Identificar la transacció que es vol utilitzar per a la transferència de dades al sistema SAP.

Identificar les dades que possiblement siguin camps fixos per a tot el fitxer.

Fer un mapeig de les dades manualment per a saber la font i relacionar-los amb els camps de SAP.

Determinar el format del fitxer

Taula 55. Punts a tenir en compte abans del disseny del fitxer amb LSMW.

Inicialment s’haurà de definir un projecte, en el nostre cas s’anomenarà ZLOSOME. A la

LSMW el projecte és com una unitat organitzativa utilitzada per a combinar les assignacions

del mapeig de camps. Un projecte consisteix en diferents subprojectes els quals estan

assignats a varis objectes. Nosaltres hem definit un subprojecte anomenat ZSDSOME per a

les càrregues de vendes i distribució i un subprojecte anomenat ZMMSOME.


102

En tractar-se d’una eina relativament nova, aquesta encara no està traduïda a l’idioma

castellà. És per això que hem d’entrar al sistema en anglès, per a poder comprendre els

punts a seguir. La pantalla en què es basa aquesta transacció es mostra a continuació.

Figura 29. Transacció LSMW amb els punts a seguir per a realitzar la càrrega.

8.3. Fitxers de càrrega

Segons la nostra instal·lació s’ha cregut convenient dissenyar els següents fitxers de

càrrega:

SD – Vendes i distribució Sistema de càrrega MM – Gestió de materials Sistema de càrrega

Clients CATT Proveïdors CATT

Condicions de preu SD LSMW Materials LSMW

Normes embalatge CATT Condicions de preu MM LSMW

Registre info CATT Registre info CATT

Llibre de comandes CATT

Taula 56. Relació de fitxers i el seu sistema de càrrega.

8.3.1. Exemple pràctic d’un fitxer

Per a definir el fitxer de càrrega de les condicions de preu, primerament haurem de definir

algunes característiques del nostre objecte, en aquest cas ZCONDICIONS. La càrrega es

farà amb BATCH-INPUT, amb la qual cosa hem hagut de seleccionar un objecte de càrrega,

identificant aquest fitxer com a fitxer de càrrega de condicions.


103

Figura 30. Transacció LSMW amb els punts a seguir per a realitzar la càrrega.

El segon punt a realitzar és definir els segments que tindrà el fitxer. Un registre pot tenir

diferents segments segons les agrupacions de camps que es defineixin. En aquest cas

definirem tres segments: el primer ens identificarà la taula de les condicions de venda, el

segon ens definirà els materials, clients i imports, i per últim, si es dóna el cas, ens definirà

els escalats de preus.

Un cop definits els segments hem de definir, per a cadascun d’ells, els camps que

s’inclouran en ells. El primer camp sempre serà l’identificador del segment, que s’utilitza per

a identificar la fila del fitxer i els altres camps ens permetran crear el registre correctament. A

continuació es defineix, per a cada segment, els camps que s’han cregut convenients pel

fitxer de càrrega:

ZCOND_VENDA Taula condicions de venda

IDREG Identificador de registre CAP

KSCHL Classe de condició

KOTABNR Taula de condicions

Taula 57. Camps inclosos en cada segment.


104

ZMATERIALS Segment materials i imports

IDREG Identificador de registre MAT

VAKEY Clau variable

MATNR Número de material

VKORG Organització de vendes

VTWEG Canal de distribució

SPART Sector

KUNNR Número de client

KONDM Grup de materials

PRODH1 Jerarquia de producte 1




KUNWE Destinatari de mercaderies

ALAND País

LLAND País receptor

TAXK1 Classificació fiscal client

TAXM1 Classificació fiscal material

INCO1 Incoterms part 1

MWSK1 Indicador d’IVA

KBETR Import/percentatge de la condició

KONWA Unitat de la condició (Moneda opercentatge)

KPEIN Quantitat base de la condició

KMEIN Unitat de mesura per a la condició

DATAB Inici de validesa

DATBI Fi de validesa

ZESCALES Segment escalats

IDREG Identificador de registre ESC

KSTBM Quantitat de la condició de base d’escala

KBETR Import condició

Taula 57. Camps inclosos en cada segment.

El camp VAKEY, utilitzat en les càrregues de condicions, és un camp que es basa en la

concatenació de diferents camps. Per exemple, per als preus a nivell de client/material el

camp VAKEY es compon de la organització de vendes, el canal, el client i el material.

En el quart punt es defineixen les relacions entre l’estructura estàndard i els segments que

s’han definit. A continuació es realitza el mapeig dels camps, per a les dades de capçalera,

les dades principals i les dades de l’esclat, o sigui, per a cadascun dels segments.

Es tracta d’associar els camps que et proposa el sistema per a càrrega de condicions amb

els camps que hem inclòs anteriorment en els segments. Si hi ha camps amb valors fixes

per tots els registres introduirem el valor indicat, i sinó identificarem el camp de l’estructura

amb el nostre camp del fitxer.


105

Un cop s’ha realitzat el mapeig el sistema ha d’identificar el fitxer, per tant s’indicarà el nom

del fitxer, i no serà fins el novè punt que el sistema iniciarà la interpretació del fitxer. En un

primer moment el sistema crea el fitxer ZLOSOME_ZSDSOME_ZCONDICIONS.lsmw.read,

es comprova que les dades s’han col·locat correctament i posteriorment es crea el fitxer

ZLOSOME_ZSDSOME_ZCONDICIONS.lsmw.conv. Aquest serà el fitxer definitiu, que

mitjantçant el batch-input es carregarà al sistema.

Figura 31. Últim pas de càrrega del fitxer.


106

9. RESUM DEL PRESSUPOST

A continuació es citarà el preu total que valdrà portar a terme la implantació del mòdul de

vendes i distribució i del mòdul de gestió de materials de SAP R/3. Aquest preu inclou, en un

primer terme; l’anàlisi previ, el disseny del programa, la càrrega de dades dels diferents

mestres, la formació als usuaris, i la posada en funcionament del sistema amb un cert temps

de suport funcional. També inclou el preu dels servidors de desenvolupament i de producció

i la seva instal·lació per a dur a terme les tasques abans citades. El preu és, sense IVA

inclòs, de cent onze mil dos-cents setanta-set euros amb vint cèntims.


107

10. CONCLUSIONS

Aquest projecte ha estat realitzat segons l’objectiu inicial. S’ha realitzat la implantació de

SAP R/3, concretament dels mòduls esmentats, SD i MM, que inclouen la gestió de vendes i

distribució i la gestió de materials i, conseqüentment s’ha realitzat la posada en

funcionament del sistema des del dia 2 de gener de 2006.

Tenint en compte que l’empresa ja fa gairebé mig any que funciona amb el nou sistema, es

disposa d’opinions i fets reals que ens permeten valorar el projecte de manera global tant

per part de l’empresa en qüestió com per part de l’equip de consultoria de SAP.

Val a dir que durant el primer mes després de l’arrencada es van trobar problemes en la

càrrega de dades, ja sigui per falta d’elles o per a càrregues incorrectes com ara els pesos

dels materials. Aquests problemes, però, es van poder solucionar ràpidament amb la creació

de CATT’s o modificacions massives mitjançant la transacció MASS.

Per part de l’empresa, també, s’ha notat el canvi de funcionament, com per exemple la part

de determinació de preus, que afecta el departament comercial i el departament de

producció encarregat de crear les comandes de client. El departament d’administració també

ha notat un canvi considerable en la manera de gestionar les seves tasques, però sense

problemes importants.

Per part de l’equip de consultoria, es considera que ha estat un projecte molt bo. La data de

l’arrencada ha estat la pactada des de l’inici del projecte, amb la qual cosa ja es pot

considerar tot un èxit, ja que es tracta d’un projecte amb fases amb dates estipulades que

depenen una de l’altra i que, per tant, assegura que s’han planificat correctament totes les

tasques. Per altra banda, durant l’arrencada no hi va haver problemes destacables pel que

fa a la customització, sinó que els problemes que van sorgir bàsicament eren deguts a errors

de càrregues o dubtes per part dels usuaris dels diferents departaments. Tot i així, alguns

dels problemes sorgits de customització han estat solucionats ràpidament.

Altres aspectes que han anat sorgint un cop el sistema estava en marxa han estat

rectificacions de formularis ja que hi ha moltes casuístiques diferents i és molt difícil

detectar-les durant la implementació, val a dir que aquests errors puntuals són de ràpida

correcció.


108

Per tant, tant la valoració de l’empresa com de l’equip de consultoria ha estat molt favorable

respecte al projecte.

Meritxell Vilaseca i Bach

Enginyer tècnic industrial

Vic, 20 de Maig del 2006


109

11. RELACIÓ DE DOCUMENTS

Aquest projecte s’estructura en quatre documents.

Una memòria que considerarà les necessitats a satisfer i els factors de caràcter general a

tenir en compte en la realització de la implantació.

El plec de condicions que contindrà el conjunt d’especificacions tècniques, econòmiques i

administratives que es duen a terme en el projecte.

L’estat d’amidaments que ens allistarà les diferents unitats requerides per a la realització del

projecte.

El pressupost on queda reflectit el cost total del projecte, així com els costos parcials de

cadascuna de les seves parts.


110

12. BIBLIOGRAFIA

BESÉ, A.P. Proceso de implementación de la Gestión de Proyectos. Projecte / Treball Fi de

Carrera. Enginyeria en Telecomunicacions. Escola Politècnica de Catalunya. Universitat de

Barcelona. Juny 2000.

BLAIN, J.. Edición especial SAP R/3. 2ª ed. Madrid: Prentice Hall Iberia. ISBN 84-8322-144-

6. 1999.

SAP AG, Systems Applications Products in Data Processing (Octubre 2005). SAP Library.

(http://help.sap.com/saphelp_470/helpdata/es/e1/8e51341a06084de10000009b38f83b/frame

set.htm, 15 de novembre de 2005)


(http://service.sap.com/notes, 18 d’octubre de 2005)


(https://websmp101.sap-ag.de/sscr, 18 d’octubre de 2005)


111

A. ANNEXOS

A.1. Formularis

En la memòria s’ha parlat de missatges de SAP. Aquests missatges s’utilitzen per a imprimir

formularis referents a diferents documents i han estat creats amb una eina de SAP

anomenada smartforms. Aquests formularis han estat definits durant el projecte per l’equip

informàtic de l’empresa, amb la indicació per part de l’equip de consultoria, ja que cadascun

d’aquests formularis disposen d’una sèrie de camps que s’han de cercar a partir de taules de

diccionari i altres. També han estat traduïts en diferents idiomes, com són el català, el

castellà i l’anglès.

Figura 32. Confirmació de comanda de comercial.


112

Figura 33. Albarà de sortida a client.


113

Figura 34. Factura de client.


114

Figura 35. Packing List de comercial.


115

Figura 36. Comanda de compres.


116

Figura 37. Nota de càrrec a proveïdor.


117

A.2. Menús per a usuari

En el moment de presentar els prototips es van definir uns menús per als usuaris amb les

transaccions que estava pensat utilitzar. A partir d’aquí es van anar ampliant segons es va

fer la formació i durant el temps de suport, ja que s’han creat algunes noves transaccions,

majoritàriament per a executar els informes de petició que es mostraran en el següent

apartat.

Concretament s’ha definit un menú per al mòdul de vendes i distribució i un altre per al

mòdul de gestió de materials, i s’han traduït les descripcions de les transaccions per a fer

més pràctic el treball de l’usuari.

Figura 38. Menú per a vendes i distribució.


118

En la següent figura s’aprecia el detall del menú especialitzat per al mòdul de compres.

Figura 39. Menú per a gestió de materials.


119

A.3. Manual d’introducció a SAP R/3

Abans de realitzar la formació als usuaris cal que tinguin una noció del funcionament de

SAP. Per aquest motiu es va crear un manual de formació per als usuaris d’introducció a

SAP R/3. Aquest manual serveix per a qualsevol usuari de SAP, ja que no concreta

transaccions de mòduls específics sinó funcionalitats concretes com pot ser entrar al

sistema, executar llistats, funcions dels menús, etc..


120

L’objectiu d’aquest manual és servir als usuaris de SOME de material bàsic de consulta i

introducció a la operativa general del sistema SAP R/3.

S’inclouen aquells temes bàsics i elements generals de qualsevol aplicació de SAP R/3:

Com utilitzar l’entorn del sistema R/3

Com actualitzar o visualitzar taules

Com executar una sessió de batch input

Com crear un job

Com utilitzar les funcions d’oficina ofertes pel sistema

Com accedir als reportings

Com utilitzar l’spool del sistema

Al manual es detallen per a cada una de les transaccions, els següents punts:

Accés a la pantalla: S’indica la seqüència d’opcions de menús per a accedir a la posició

desitjada.

Entrada o selecció de dades: S’inclouen les successives pantalles que aniran apareixent i es

detallen les entrades específiques de camps per a cada transacció (entrades obligatòries,

entrades que apareixen per defecte i camps obligatòriament en blanc). Quan no es detalla

cap entada per a un camp, s’entén que és de lliure disposició per a l’usuari.


121

A.3.1. Generalitats de Windows

El sistema R/3 facilita totes les funcionalitats de l’entorn Windows, permet obrir i tancar

finestres, i canviar la seva mida o posició. Així com tenir diferents finestres per a una sessió

SAP, obertes a la vegada; les anomenarem ‘modes’.

Figura 40. Menú superior d’una pantalla SAP.

Estructura bàsica d’una pantalla SAP:

Figura 41. Estructura bàsica d’una pantalla SAP.

minimitzar maximitzar tancar


122

Amb el botó esquerre del ratolí es pot:

Activar (fent “clic”).

Seleccionar (fent “doble clic”).

Desplaçar la finestra (arrossegant-la, situant el punter a la barra superior de títols).

Amb el botó dret del ratolí es poden visualitzar i activar tecles de funció PF’s.

Figura 42. Activació de les tecles de funció.

Quan el sistema està treballant, es mostra en la pantalla un símbol d’espera, generalment un

rellotge de sorra.

Arrossegant les marques desplaçament al llarg de la barra s’avança horitzontal o

verticalment per la pantalla.


123

Fent clic a les fletxes de desplaçament es va avançant línia a línia, o columna a columna,

vertical o horitzontalment segons la fletxa que es premi.

Figura 43. Fletxes de desplaçament.

Fent clic sobre la barra de desplaçament, per sobre o per sota de la marca per a

desplaçaments, es passa a la pàgina anterior o posterior.

A.3.2. Entrar al sistema SAP

Es seguiran els passos següents:

1. Doble clic sobre la icona de SAP Logon.

Figura 44. SAP Logon.


124

La primera pantalla per a entrar al sistema pregunta a l’usuari el seu codi i la seva clau

d’accés. També s’ha d’especificar el mandant en el que es vol treballar, encara que

normalment apareix per defecte el mandant productiu. S’introduirà l’idioma ‘ES’ (castellà),

encara que se’n pot introduir un altre, per exemple ‘EN’ (anglès), si es desitja que el sistema

presenti la informació en aquest idioma. No serà necessari introduir l’idioma si s’ha definit

com a valor fix en l’usuari.

Figura 45. Pantalla inicial d’accés a SAP R/3.

A.3.3. El sistema de menús

Des del menú principal de SAP, s’accedeix a les diferents àrees funcionals. Fent clic sobre

qualsevol de les opcions de la barra de menús s’obre el menú de l’aplicació. Una fletxa en

una entrada del menú indica l’existència d’un submenú.

Fent clic a l’entrada d’un menú, i en els subsegüents submenús, es selecciona la opció final

que pot ser un nou menú o l’inici d’una transacció.


125

Figura 46. Sistema de menús.

A.3.4. Barra d’eines estàndard

A sota de la barra de menús, a la barra d’eines estàndard, apareixen unes icones que

representen algunes funcions bàsiques.

Figura 47. Identificació de les icones d’una pantalla.

Fent clic sobre la icona d’ajuda s’obtindrà informació sobre el significat del camp sobre el

que està situat el cursor.

Fletxa que obre el menú

Menú principal

Opció final

Intro Editor de comandos: per introduir transaccions directes.

Gravar

Endarrere

Sortir de la transacció

Cancelar

Imprimir

Buscar Buscar següent

1ª pàgina Pàgina +/-

Crear mode Ajuda


126

A.3.5. Tecles de funció o PF’s

Es pot saber quines funcions estan actives en cada moment fent clic amb el botó dret del

ratolí, apareixerà en pantalla un llistat amb totes les tecles de funció (PF’s) actives i la seva

respectiva funció.

Figura 48. Tecles de funció PF’s.

També col·locant el cursor sobre un botó apareix l’explicació de quina funció correspon i la

seva corresponent tecla si la té.

Figura 49. Explicació que apareix al situar-se sobre una incona.

En resum, es podrà executar una funció des del menú, des de la barra d’eines estàndard o

des de la barra d’eines de l’aplicació polsant els botons, o polsant una tecla de funció (p.ex:

F8 per a executar un informe).


127

A.3.6. Línia d’estatus

A la línia d’estatus s’informa de dades generals dels sistema com poden ser la màquina a la

que s’està treballant, l’hora del sistema, el temps de resposta CPU, etc.

Quan apareixen les sigles INS significa que està activa la funció del teclat “insertar”, mentre

que quan està no activa apareixen les sigles OVR.

Quan el sistema vol enviar-nos un missatge utilitza la part esquerre d’aquesta línia. Poden

aparèixer cinc tipus de missatges d’error (E: text del missatge), d’informació (I: text del

missatge), d’advertència (W: text del missatge) , de confirmació (S: text del missatge) i

d’error i acabament anormal (A: text del missatge). Si es presenta un missatge d’error (tipus

E) a la pantalla no es podrà avançar a una altra pantalla diferent fins que no variem el valor

del camp que ha produït l’error.

Figura 50. Línia d’estatus amb un missatge d’error.


128

A.3.7. Modes

Es poden portar a terme vàries tasques en paral·lel, obrint diferents modes. Per a fer-ho,

s’ha d’escollir la opció “crear modo” del menú “sistema”. S’obre una nova finestra en la que

es pot treballar independentment de la primera.

Figura 51. Opcions de crear i esborrar modes del menú superior.

A.3.8. Ajudes a la busca o matchcode

Les ajudes a la busca serveixen per a buscar registres emmagatzemats al sistema, com per

exemple clients, proveïdors, materials...

Són fàcils de detectar, si un camp d’entrada de dades sobre el que hem situat el cursor té a

la seva dreta una icona o fletxa vertical:


129

significa que té una ajuda a la busca relacionada. Només polsant sobre la icona o la tecla F4

amb el cursor sobre el camp accedim a l’ajuda a la busca:

Figura 52. Representació d’una ajuda a la busca o matchcode.

Aquesta es compon de paràmetres de busca, camps d’entrada a partir dels quals es realitza

la busca (p.ex: Concepte de busca, codi postal, població, nom i client). L’ajuda a la busca

pot ser senzilla, amb un sol grup de paràmetres de busca, o complexa, quan agrupa vàries

ajudes a la busca per la mateixa dada. En aquest cas es pot escollir quina és la més

adequada d’entre la llista que apareix al polsar:

Figura 53. Icona per a mostrar la llista d’ajudes que es poden triar.


130

Figura 54. Llista d’ajudes que apareixen en prémer la icona anterior.

De la llista de les ajudes a la busca se n’escull una amb F2 o la funció seleccionar. Apareix

un quadre de diàleg que permet introduir els paràmetres de busca.

Introduïm els valors, polsem intro i s’obté una llista amb els registres trobats. D’aquesta llista

es pot seleccionar el registre desitjat fer doble clic sobre ell mateix, i tornarà a la pantalla

inicial ja amb el valor del registre seleccionat.

A.3.9. Funcions del sistema: Sistema i Ajuda.

En els menús de SAP sempre hi ha dos disponibles (en l’extrem dret): Sistema i Ajuda.

Figura 55. Indicacions del sistema i ajuda en el menú superior.


131

Al menú Ajuda: les tres primeres opcions són per a accedir a l’ajuda estàndard de SAP.

Informació de release (canvis d’aquesta versió), connexió amb l’ajuda on-line de SAP,

introducció a SAP i opcions per a utilitzar l’ajuda.

A sota el menú Sistema es troben les següents funcions:

Figura 56. Funcions del menú Sistema.

Crear mode: Crea un altre mode SAP (finestra independent de l’anterior)

Esborrar mode: Esborra el mode (finestra) en el que està situat.

Valors prefixats: Permet definir una sèrie de valors que apareixen per defecte per a l’usuari.

Amb la opció de retenir dades, des de qualsevol pantalla escrivim les dades que utilitzarem

sempre, i que volem que el sistema ens proposi per defecte.

Els valors dels camps que apareixen en pantalla en un altre color han quedat gravats per a

aquest usuari i sessió, i ens apareix un missatge indicant que les dades han estat

retingudes.

Les dades apareixeran de forma automàtica per a aquest usuari cada cop que s’accedeixi a

aquesta pantalla de la transacció.

La opció de fixar dades és igual que en la opció anterior, però sense permetre la modificació

dels camps proposats.


132

També disposem de la opció d’esborrar dades que ens permet esborrar la proposta de

dades.

Si accedim a dades pròpies, ens permet associar valors per defecte per a l’usuari de manera

definitiva, com ara les dades personals i de comunicació.

Figura 57. Dades personals i de comunicació de l’usuari.


133

També podem indicar la impressora SAP associada per defecte en la casella de dispositiu

de sortida, si les impressions són immediates o es queden a la cua d’impressió o SPOOL, o

el format numèric dels decimals o dates.

Figura 58. Valors fixos per defecte per a l’usuari.

També podem indicar una sèrie de paràmetres fixes com ara la societat, la organització de

compres, etc.

Figura 59. Paràmetres fixes.


134

Els paràmetres d’usuari ens permeten fixar un valor per defecte per a qualsevol camp en el

que estigui definit un ID paràmetre. Per a saber quins camps el tenen s’ha de polsar F1

sobre el camp i seleccionar Datos técnicos. N’hi ha prou amb incloure el codi ID paràmetre i

el valor desitjat en els paràmetres d’usuari. Per exemple, el camp societat:

Figura 60. Procés per a buscar la ID d’un paràmetre.

Té un ID paràmetre que s’anomena BUK, en aquest menú podem introduir un valor a aquest

paràmetre (p.exemple 1000), de tal manera que quan aparegui per pantalla el camp

SOCIETAT per defecte tindrà el valor ‘1000’, encara que l’usuari el pugui canviar aquesta

entrada directament a la pantalla.

Serveis: Permet executar una sèrie de serveis generals (eines) que ofereix SAP.

La opció Reporting ens permet executar qualsevol report o llistat ABAP/4 (veure Reporting-

informes)

La opció Quick Viewer s’utilitza per a accedir a les Queries, eina de consultes a mida de

SAP R/3.

Ens situem a sobre el camp, premem F1 i accedim a les

dades tècniques mitjançant el botó .


135

També es poden consultar les ordes de Spool creades per a qualsevol usuari i en qualsevol

data amb la opció Control de sortida.

La opció actualitzar taules permet actualitzar o visualitzar el contingut de taules o de vistes

de taules de la base de dades de SAP, que tenen autoritzat el seu procés amb la transacció

SM31 (a la que condueix aquest menú).

Per a processar Jocs de Dades Batch Input o realitzar les seves respectives opcions triarem

la opció Batch Input.

La opció Jobs ens permet definir i llistar JOBS definits i verificar el seu estat.(veure maneig

de Jobs)

La cua és un Buffer per a traspàs entre diferents sistemes.

Per a accedir al Servei a clients de SAP (OSS) triarem Servei SAP.

Utilitats: Són utilitats per al personal de desenvolupament de sistemes.

Llista: Des de qualsevol llistat permet:

Imprimir el llistat.

Buscar un valor.

Gravar, en un arxiu Office de la Oficina SAP, o en un fitxer local.

Enviar, permet enviar el llistat a un altre(s) usuari(s) SAP mitjançant SAPoffice.

Capçalera llista, permet modificar les capçaleres d’un llistat.

Jobs propis: Permet gestionar els JOBS propis, esborrar-los, copiar-los, definir-los, veure el

seu estat d’execució, veure si s’ha cancel·lat, etc.

Missatge breu: Permet enviar un missatge o nota a un altre(s) usuari(s) (SAPoffice).

Status: Permet visualitzar on està situat l’usuari, la màquina de connexió, la versió SAP,

l’idioma, l’usuari, la transacció actual , etc.


136

Figura 61. Status del sistema.

Sortir del sistema: Abandonament de la connexió amb SAP. Si estem executant una

transacció ens adverteix preguntant:

Figura 62. Pantalla d’afirmació per a sortir del sistema.

A.3.10. Opcions generals de presentació

Hi ha algunes opcions que podem personalitzar a cada ordinador. Polsant la icona de colors

situada a la dreta de la finestra SAP


137

Figura 63. Opcions de presentació.

A Fixar color en sistema:

Figura 64. Característiques per a definir el color.

A.3.11. Utilitats avançades de SAP

A.3.11.1. Maneig de l’SPOOL

L’SPOOL és la cua d’impressió de SAP. Permet realitzar una millor gestió de les ordres

d’impressió (llistats) creats com a “Nova ordre de SPOOL”.


138

Seleccionar des de qualsevol menú de SAP: Sistema � Órdenes de SPOOL propios o

transacció SP01.

Figura 65. Control de sortida de l’SPOOL.

Apareix una pantalla de selecció d’ordres amb possibilitat de seleccionar per data de

creació, usuari, etc. Feta la selecció, polsar Intro.

Figura 66. Resum d’ordres d’SPOOL.

Apareixerà una llista amb totes les ordres que compleixin els criteris especificats, en la que

es pot seleccionar una o varies ordres i, per a cada ordre seleccionada:

Visualitzar el contingut de la llista polsant el botó VISUALITZAR.

Esborrar la ordre de SPOOL polsant el botó ESBORRAR.


139

Es polsarà el botó ATRIBUTS per a modificar el dispositiu de sortida, el propietari de la ordre

de SPOOL i altres característiques. Després de modificar és necessari gravar.

Botó IMPRIMIR: Amb aquesta funció es poden imprimir vàries còpies i incloure un rang de

números de pàgina a imprimir.

A.3.11.2. Reporting (Informes)

Aquesta funcionalitat permet executar informes o programes des de qualsevol pantalla de

l’aplicació, ja que es troba en el menú Sistema, sempre disponible.

Seleccionar des de qualsevol menú de SAP: Sistema � Servicios � Reporting

Figura 67. Pantalla d’execució de programes.

En la pantalla que apareix, s’introdueix el nom del programa a executar.

En cas de no conèixer-lo, es disposa d’una eina de busca de programes, a la qual

s’accedeix des de: Utilidades � Buscar programa.

Figura 68. Catàleg de busca de programes.


140

Des d’aquí s’arriba a una pantalla de selecció a la que es limitaran els paràmetres de busca

possibles.

Un cop seleccionat el programa a executar o haver introduït el seu nom, podem:

Executar el programa, polsant el botó del rellotge o per menú: Programa� Ejecutar.

Executar amb variant: polsant el rellotge Con variante o per menú: Programa� Ejecutar con

variante.

En cas de que el programa tingui paràmetres de selecció inicials, es poden guardar uns

valors selecció determinats en les anomenades Variants, aquestes emmagatzemen els

valors introduits en aquest moment per a poder-los recuperar posteriorment, la qual cosa

evita haver d’introduir valors cada vegada que s’executa el programa.

Figura 69. Variants d’un programa.

De les existents podem seleccionar fent doble-clic sobre ella.

Figura 70. Selecció d’una variant.


141

I polsant Intro, recuperem els valors de la variant.

Figura 71. Pantalla de selecció amb els valors escollits de la variant.

Una altra manera equivalent d’executar amb variant és: Llistar les variants existents i

seleccionar una d’elles fent doble-clic.

Sol·licitar que l’execució es realitzi com un procés de fons, anant al menú superior Programa

� Ejecutar � Proceso de fondo.

Figura 72. Execució en procés de fons.

Després d’introduir el nom del report i una variant, polsem Executar immediatament o

Preveure per a indicar un nom de Job, data i hora d’execució concretes.

Per a obtenir documentació d’ajuda sobre el programa, una vegada a la pantalla inicial

(selecció de dades) del programa, accedint a la opció de menú ‘Ayuda � Ayuda

p.aplicación’ obtenim informació del funcionament del report.

A.3.11.3. Maneig de Variants

Una variant permet definir valors d’execució per a evitar haver d’introduir sempre els

mateixos valors dels paràmetres de selecció i execució d’un programa.

És obligat utilitzar-les si es volen crear JOBS associats als reports.


142

Es poden definir tantes variants com es vulgui per a cada programa (report).

Es pot, a la vegada, incloure variables dins de les variants.

Des de qualsevol menú seleccionar: Sistema � Servicios � Reporting

Els passos a seguir són els següents:

Introduir el programa desitjat i seleccionar el botó per a executar (F8).

Escriure els valors dels paràmetres que es desitjin fixar (com a mínim tots els camps

obligatoris).

Al menú escollir: Pasar a � Variantes � Grabar como var.

A la pantalla de variants a la que es passa, s’ha d’escriure un nom d’una variant (intentar

que sigui mnemotècnic) i un significat (descripció breu).

Figura 73. Pantalla de gravació d’una variant.

Finalment, de tornada a la pantalla de variants, polsar el botó per a gravar la variant (F11).


143

A.3.11.4. Maneig de Jobs

SAP dóna la opció de definir JOBS (processos de fons) per a poder executar informes de

manera BATCH (programada) sense que afecti al treball normal on-line i generant igualment

una ordre de SPOOLl (impressió).

Per a tots els informes que presentin una pantalla de selecció de paràmetres és obligatori

incloure una variant pel programa ABAP/4.

Per a crear un Job, escollir des del menú: Sistema � Servicios � Jobs � Definición Job

Figura 74. Pantalla de definició d’un job.

Escriure un nom de Job (procés que es desitja realitzar).

Escollir una classe de JOB: A - més prioritat .... C - menys prioritat. (escollir C normalment).

Per a cada programa que es vagi a executar en fons :


144

Escollir el botó STEPS.

Figura 75. Primer pas per a la creació del job.

Polsar el botó ABAP ja que s’executaran programes interns.

Escriure el nom del programa ABAP a executar.

Escriure la variant desitjada ( Existeix el botó LISTA VARIANTES per a veure les variants

que té definides aquest programa ABAP).

Especificar els paràmetres d’impressió.

Figura 76. Paràmetres d’impressió.


145

I gravar el pas (Step) amb F11.

Un cop definits els Steps, escollir el botó CONDICIÓN DE INICIO o per menú: Tratar �

Fecha de inicio.

Figura 77. Condicions d’inici del job.

Es disposa de diferents opcions, i segons l’inici que es vulgui que tingui el Job, s’escollirà el

botó correspondent:

INMEDIATO si es vol l’execució inmediata.

Si s’escull FECHA/HORA és possible definir el procés com a periòdic:

Escriure la data i hora.

Si es vol executar el Job periòdicament d’una manera automàtica, marcar la casella

“Ejecutar Job periódicamente” i polsar el botó VALORES PERIODO seleccionat cada quan

s’executarà el Job.


146

Figura 78. Definició dels valors de període.

Gravar la data d’inici.

Polsant el botó POR JOB, el job que s’està definint serà llançat cada vegada que s’executi

un altre job amb el que es relacionarà escribint el seu nom en la pantalla de “Fecha de

Inicio”.

POR EVENTO, el job s’executarà quan s’executi l’event definit.

Convé verificar que els “Steps” i la “Fecha Inicio” són els desitjats polsant sobre els

respectius botons.

Gravar el Job.

El job s’executarà segons s’hagi especificat, i si s’ha especificat periòdicament s’executarà

cada vegada que es compleixin els valors indicats.


147

A.3.11.5. Control de JOBS propis

Escollir la opció de menú: Sistema � Jobs Propios.

Figura 79. Pantalla inicial de visualització de jobs propis.

Apareix una pantalla en la que es visualitzen els 5 últims Jobs actius (en procés) i els 3

últims Jobs cancelats.

Per a visualitzar tots els Jobs polsar el botó SELEC.JOB i fixar valors per als criteris de

busca: intervals de dates, estat dels Jobs, etc.

Figura 80. Selecció d’un job simple.


148

Polsar el botó d’executar per a obtenir la selecció.

Des d’aquesta pantalla es pot veure l’estat actual dels Jobs, esborrar, copiar, veure l’spool,

etc.

A.3.11.6. Tractament de Batch Input

El processament de Batch Input permet, a partir d’un conjunt de dades amb un format

específic, anomenat Joc de Dades, executar transaccions amb les dades predefinides sense

la intervenció de l’usuari.

Passos a seguir: Sistema � Servicios � Batch Input � Carpetas

L’accés a aquesta transacció estarà normalment limitat a certs usuaris.

Apareix una pantalla de selecció en la que s’introduiran els valors dels paràmetres desitjats.

Figura 81. Resum de jocs de dades.

Polsant el botó RESUMEN s’obté el llistat resultat de la selecció realitzada.

Des d’aquesta pantalla, polsant els botons de comandament corresponents, es pot:

PROCESSAR un Joc de Dades. Apareix una pantalla en la que es seleccionarà el tipus de

tractament:

Executar visible: on-line, com si es processés normalment la transacció.

Visualitzar només errors: on-line però visualitzant el moment en el que sorgeixi un error (si

n’existís cap no se’n veuria cap).


149

Executar invisible: el joc de dades serà processat inmediatament en el sistema de procés de

fons.

MARCAR BLOC de Joc de Dades per a, per exemple, processar-los a la vegada. Per a fer-

ho, situar el cursor damunt el primer joc de dades a seleccionar i polsar el botó MARCAR

BLOC. Situar el cursor damunt l’últim joc de dades del bloc i polsar de nou el botó.

ESBORRAR un Joc de Dades.

Visualitzar el contingut amb el botó JOC DE DADES o ANÀLISI: valors que es passen als

camps i pantalles.

ESTADÍSTIQUES , per a visualitzar l’estatus després d’haver processat un joc de dades.

LOG, per a visualitzar l’historial d’errors o final correcte després d’haver processat un joc de

dades.

Utilitzant les opcions de menú, es pot:

Bloquejar el Joc de Dades per a evitar el seu possible procés: Juego Datos � Bloquear

Desbloquejar el Joc de Dades: Juego Datos � Desbloquear

Quan s’estigui realitzant el procés del joc de dades, i si s’ha escollit “Visualizar” o “Visualizar

sólo errores” , el sistema permet seleccionar les següents funcions des del menú: Sistema

� Servicios � Batch Input

Cancelar l’execució d’aquest joc de dades. (/BEND a la barra de comandes).

Modificar el contingut dels camps de la transacció a la que estem processant el joc de

dades.

Saltar de la transacció actual a la transacció següent.(/n a la barra de comandos).

Executar visible la resta del procés.

Visualitzar només errors la resta del procés.


150

A.4. Informes de petició

En la memòria s’ha parlat dels informes de petició o queries, llistats adaptats que no suporta

SAP estàndard i que ha sol·licitat l’empresa. Així dons, a continuació es mostren aquesta

sèrie de llistats.

Figura 82. Llistat comandes pendents de servir SD

Figura 83. Condicions de preu SD


151

Figura 84. Registres info client-material SD

Figura 85. Comandes amb bloqueig de factura SD


152

Figura 86. Normes d’embalatge per destinatari

Figura 87. Informe consums consigna proveïdor MM


153

Figura 88. Comandes genèriques per departament MM


154

A.5. Fitxers de càrrega

En la memòria s’ha parlat dels fitxers de càrrega creats per a la nostra implantació.

Seguidament es mostra l’estructura d’aquests fitxers.

En la figura 16 s’observen els camps utilitzats en el mestre de clients. S’ha de tenir en

compte que aquest fitxer té molts més camps, però solament es pretén mostrar el format

d’aquests fitxers.

Figura 89. Fitxer CATT de càrrega de clients.

A continuació es mostra el fitxer utilitzat per a la càrrega de condicions de preu, realitzar

amb la LSMW. Podem observar els diferents segments de capçalera on hi ha la classe de

condició i la taula i de posició on hi trobem les característiques del registre amb el seu import

i validesa.

Figura 90. Fitxer LSMW de condicions de venda.