Embed Size (px)
Citation preview
1
Mourning Becomes Electra drsquoEugene OrsquoNeill Egravesquil i Platoacute per a crear un drama fosc
Pau Gilabert Barberagrave1
Universitat de Barcelona
Per a Richard Jenkyns i Josep Quer
Abstract The fundamental debt of E OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra to Aeschylus and to
a lesser degree to Sophocles and Euripides has been always recognised but according to the
authorrsquos hypothesis OrsquoNeill might have taken advantage of the Platonic image of the cave in
order to magnify his both Greek and American drama It is certainly a risky hypothesis that
stricto sensu cannot be proved but it is also readerrsquos right to evaluate the plausibility and the
possible dramatic benefit derived from such a reading Besides indicating to what degree some of
the essential themes of Platonic philosophy concerning darkness light or the flight from the
prison of the material world are not extraneous to OrsquoNeillrsquos work the author proves he was
aware of the Platonic image of the cave thanks to its capital importance in the work of some of
his intellectual mentors such as F Nietzsche or Oscar Wilde Nevertheless the most significant
aim of the authorrsquos article is to emphasize both the dramatic benefits and the logical reflections
derived as said before from reading little by little OrsquoNeillrsquos drama bearing in mind the above
mentioned Platonic parameter
Keywords Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra Aeschylus Platorsquos cave classical
tradition
Examinar de bell nou Mourning Becomes Electra drsquoE OrsquoNeill des de la perspectiva de la
Tradicioacute Clagravessica certament no ha de ser impossible perograve a hores drsquoara sembla si meacutes no forccedila
arriscat La dependegravencia bagravesica drsquoEgravesquil2 i en un grau menor de Sogravefocles
3 i Euriacutepides
4 fou
1 Professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Gran Via de Les
Corts Catalanes 585 08007 Barcelona Telegravefon 934035996 fax 934039092 correu electrogravenic
pgilabertubedu pagravegina web personal wwwpaugilabertbarberacom Aquest article eacutes resultat del
projecte drsquoinvestigacioacute financcedilat pel ldquoMinisterio de Educacioacuten y Ciencia espantildeolrdquo ldquoUsos y construccioacuten
de la tragedia griega y de lo claacutesicordquo -referegravencia FFI2009-10286 (subprograma FILO) investigador
principal Professor Carles Miralles Solagrave i fou publicat a Lexis Poetica retorica e comunicazione nella
tradizione classica 29 2011 pp 369-402 2 Vegeu p e Clark Barrett H 1932 Corbin John 1932 Knickerbocker Frances W 1932 Brie
Friedrich 1933 perograve tambeacute quant a semblances i dissemblances Young Stark ldquoEugene OrsquoNeillrsquos New
Play (Mourning Becomes Electra)rdquo a Gassner John 1964 Travis Bogard 1988 331-363 Dymkowsky
Christine ldquoIntroduction to the playrdquo XII-XXII a OrsquoNeill 1995 Hi ha fins i tot qui apunta en altres
direccions eacutes a dir Shakespeare meacutes que no pas Egravesquil Frenz Horst and Mueller Martin 1966 3 A banda de lrsquoElectra de Sogravefocles sembla obvi que OrsquoNeill teacute en compte la lectura freudiana de lrsquoEgravedip
Rei com a referent que explica la relacioacute amb clares connotacions incestuoses de Lavinia Mannon amb el
seu pare Ezra Mannon i la drsquoOrin Mannon amb la seva mare Christine Mannon 4 Com molt encertadament assenyala Travis Bogard 1988 p 342 ldquoIn some thematic respects Mourning
Becomes Electra is closer to Euripides than to Aeschylus owing to the Euripidean treatment its
psychological interest and the incorrigible self-justifications for acts of violence in which Euripidesrsquo
Electra and Clytemnestra engage The incest motif also has its strongest source in Euripidesrsquo Orestesrdquo De
fet a lrsquoOrestea Electra apareix breument a les Coegravefores per encoratjar Orestes mentre que a Sogravefocles eacutes
el personatge principal i a Euriacutepides comparteix el protagonisme amb el seu germagrave OrsquoNeill per contra
eleva Electra a la categoria drsquoheroiumlna absoluta (vegeu p e Dymkowsky Christine a OrsquoNeill E 1995
p XVI) Quant a les similituds amb Euriacutepides vegeu tambeacute Nagarajan S 1962 p 154
2
reconeguda i analitzada abastament des de lrsquoestrena el 26 drsquooctubre del 19315 Eacutes amb aquest
llegat que el dramaturg americagrave escriu la seva trilogia (Homecoming The Hunted i The
Haunted) pensada en aquest cas per revelar les raons pregones que generen una relacioacute
turmentada i hostil entre membres drsquouna mateixa famiacutelia En efecte la saga dels Mannon New
England lrsquoarquitectura drsquoestil grec de les seves grans mansions i la Guerra Civil Americana
configuren el marc contemporani per a la ubicacioacute en ple segle XIX de la tragegravedia dels Atrides6
presentada ara com un drama psicologravegic amb personatges marcats per una heregravencia familiar tan
indefugible com el destiacute7 El drama eacutes a meacutes tan colpidor que en acabar eacutes raonable de
preguntar-se si encara hi ha marge per a la catarsi o ben al contrari lrsquoespectador restaragrave
definitivament ancorat en el terror i la por 8
El tiacutetol drsquoaquest treball remet a lrsquoevidegravencia drsquouna tragegravedia total sense sortida o desllorigador
possibles ograverfena de qualsevol esperanccedila que no sigui el fet mateix drsquohaver tocat fons i recorregut
tot el pendent de la caiguda -aquell abisme Nietzscheagrave que la raoacute no pot ilmiddotluminar9- i el cert eacutes
5 Al Guild Theater de New York sota la direccioacute de Philip Moeller Alla Nazimova interpretagrave el paper de
Christine i Alice Brady el de Lavinia Robert Edmond Jones la posagrave en escena i la representacioacute srsquoallargagrave
des de les 16rsquo00 hores fins a les 22rsquo30 Per a meacutes detalls sobre lrsquoestrena vegeu p e Wainscott Ronald
ldquoNotable American stage productionsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 108-109 6 Cal valorar la composicioacute de Mourning Becomes Electra des drsquouna perspectiva histograverica inserint-la en
lrsquoampli grup de drames moderns basats en temes grecs escrits per grans figures com Giradoux Hugo von
Hoffmannsthal ndashArthur Symonds va traduir-ne lrsquoElectra- Eliot Sartre Shaw etc Tot forma part del
ldquoGreek revivalrdquo del segle XX un exemple del qual el tenim p e en la nova traduccioacute de lrsquoAlcestis
drsquoEuriacutepides de Dudley Fitts i Robert Fitzgerald (vegeu Travis Bogard 1988 p 341 Sheaffer Louis
1973 p 336 Floyd Virginia 1981 p 185) 7 ldquoI meant Mourning Becomes Electra to be a modern psychological treatment of the Greek themerdquo
(Letter to Sophus Keith Winther May 1st 1934 Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 432) I
tanmateix ldquoDonrsquot get the idea is a lot of the Greek stuff in this There isnrsquot much a matter of fact I simply
pinch their plot as many a better playwright has done before me and make of it a modern psychological
drama realistic and not realistic at the same time I use the plot because it has greater possibilities of
revealing all the deep hidden relationships in the family than any other and because Electra is to me the
most interesting of all women in drama But I donrsquot stick to the plot even I only use some of its major
incidents The rest is my ownrdquo (Letter to Brooks Atkinson August 16th 1931 Travis Bogard amp Bryer
Jackson R p 368) Quant al ldquopsychological faterdquo vegeu tambeacute Alexander Doris M 1953 8 Em remeto eacutes clar a Aristogravetil Poegravetica VI ldquoἔστιν οὖν τραγῳδία μίμησις πράξεως σπουδαίας καὶ
τελείας μέγεθος ἐχούσης ἡδυσμένῳ λόγῳ χωρὶς ἑκάστῳ τῶν εἰδῶν ἐν τοῖς μορίοις δρώντων καὶ οὐ
δι ἀπαγγελίας δι ἐλέου καὶ φόβου περαίνουσα τὴν τῶν τοιούτων παθημάτων κάθαρσινrdquo (ldquoEacutes
doncs la tragegravedia imitacioacute drsquouna accioacute seriosa i completa que teacute una certa extensioacute que representa els
personatges fent-los actuar i no fa uacutes de la narracioacute i per mitjagrave de la compassioacute i el temor opera la
purificacioacute de passions semblantsrdquo -la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de R Kessel 1965) OrsquoNeill
tanmateix ens adverteix sobre els paragravemetres tragravegics forccedilosament diferents de lrsquohome contemporani
ldquoAs for Aristotlersquos ldquopurgingrdquo I think it is about time we purged his purging out of modern criticismhellip
what modern audience was ever purged by pity and terror by witnessing a Greek tragedy or what modern
mind by reading one We are too far away we are in a world of different values As Spengler points
out their art had an entirely different life-impulse and life-belief than ours We can admire while we
pretend to understand ndashbut our understanding is always a pretense And Greek criticism is as remote from
us as the art it criticizes What we need is a definition of Modern and not Classical Tragedy by which to
guide our judgements If we had Gods or a God if we had a Faith if we had some healing subterfuge by
which to conquer Death then the Aristotelian criterion might apply in part to our Tragedy But our
Tragedy is just that we have only ourselves that there is nothing to be purged into except a belief in the
guts of man good or evil who faces unflinchingly the black mystery of his own soulrdquo (Letter to Brooks
Atkinson Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 390) 9 ldquoThe basis for OrsquoNeillrsquos tragic vision is profoundly Nietzschean For Nietzsche life remains
unfathomable and his dominant image to portray the world is an abyss into which one cannot see due to
3
que com confessa el mateix OrsquoNeill la redaccioacute de Mourning Becomes Electra li suposagrave un
esforccedil gairebeacute inhumagrave
ldquoHa estat un infern Esperem que el resultat justifiqui en alguna mesura tot lrsquoesforccedil Aconseguir
que nrsquohi hagueacutes prou de Clitemnestra en el personatge de Christine drsquoElectra en el de Lavinia
drsquoOrestes en el drsquoOrin etc i tanmateix mantenir-ne el caragravecter bagravesicament americagrave allunyar
dels Mannon un destiacute grec (sense reclamar lrsquoajut drsquoun Deacuteu puritagrave extret de lrsquoAntic Testament) que
convenceacutes un puacuteblic modern sense religioacute o una egravetica basada en la moral impedir que el
melodrama de la trama no supereacutes el drama real idear assassinats que defugissin els policies i les
escenes de les sales de justiacutecia i finalment mantenir-me al marge i evitar les moltes oportunitats
de manifestar-me personalment sobre la vida i el destiacute tot aixograve ha fet que el camiacute hagi estat llarg i
feixuc I fins i tot ara que la feina ja estagrave feta no seacute ben beacute quegrave he aconseguit Tot el que seacute eacutes
que despreacutes de llegir-la a despit de la meva familiaritat amb cada pagravegina em deixa commogut
espiritualment pertorbat i tinc la sensacioacute que a banda de lrsquoextensioacute teacute envergadura real la
sensacioacute de haver tingut una experiegravencia dramagravetica amb passions intenses i turmentadores que van
meacutes enllagrave de lrsquoambicioacute o lrsquoabast drsquoaltres drames modernsrdquo
ldquoIt has been one hell of a job Letrsquos hope the result in some measure justifies the labor Irsquove put
in To get enough of Clytemnestra in Christine of Electra in Lavinia of Orestes in Orin etc and
yet keep them American primarily to conjure a Greek fate out of the Mannons themselves
(without calling in the aid of even a Puritan Old Testament God) that would convince a modern
audience without religion or moral ethics to prevent the surface melodrama of the plot from
overwhelming the real drama to contrive murders that escape cops and courtroom scenes and
finally to keep myself out of it and shun the many opportunities for effusions of personal writing
anent life and fate-all this has made the going tough and the way long And even now itrsquos done I
donrsquot know quite what Irsquove got All I do know is that after reading it all through in spite of my
familiarity with ever page it leaves me moved and disturbed spiritually and I have a feeling of
there being real size in it quite apart from its length a sense of having had a valid dramatic
experience with intense tortured passions beyond the ambition or scope of other modern playsrdquo 10
Ha estat doncs una poiacuteesis o proceacutes creatiu certament singular el resultat del qual eacutes una
tragegravedia que traspua derrotisme11
Si srsquoexamina el conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill es
its immense size and depth Reason and intellect fail to shine light into the abyss The Birth of Tragedy
vilifies Socrates as a logical thinker who cannot adequately explain existence through reasonrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 164) Vegeu tambeacute LaBelle Maurice M 1973 10
Estrin Mark W 1932 chapter ldquoEugene OrsquoNeill George Jean Nathan 1932rdquo p 126 ndashla traduccioacute eacutes
meva Lrsquoestregraves psicologravegic continuagrave fins i tot despreacutes de lrsquoegravexit assolit ldquoAfter the unprecedented critical
acclaim to Mourning Becomes Electra I was in bed nearly a week overcome by the profoundest gloom
and nervous exhaustionrdquo (Letter to Lee Simonson May 1934 Travis Bogard and Bryer Jackson R
1988 p 435) ldquoThe truth is that after Electra I felt I had gone as far as it was in me to go along my old
line I felt a need to liberate myself from myself so to speak ndash to see and express if possible the life
preserving forces in other aspects which I knew from experience to be equally illustrative of the fate in
human beingsrsquo lives and aspirationsrdquo (Letter to Kenneth Macgowan October 16 1933 Travis Bogard
and Bryer Jackson R 1988 p 423) 11
I tanmateix deixa veure alhora tota la forccedila vital que la seva nova esposa Carlotta Monterey OrsquoNeill
fou capaccedil drsquoinfondre-li fent que lrsquoamor triomfeacutes sobre la vida Ho llegim a la dedicatograveria del manuscrit
de Mourning Becomes Electra impresa en les 50 cogravepies enviades al seus amics ldquo These scripts are like
us and my presenting them is a gift which already is half yours So in hopes that what this trilogy may
have in it may repay the travail we have gone through for this sake ndash I say I want them to remind you that
I have known your love with my love even when I have seemed not to know that I have seen it even
when I have appeared most blind that I have felt it warmly around me always (even in my study in the
closing pages of my heart) sustaining and comforting a warm serene sanctuary for the man after the
4
constata que la desesperanccedila no sempre envaeix lrsquoescena12
ara beacute negar que aquesta srsquoerigeix
com un dels seus trets meacutes remarcables foacutera tan inuacutetil com absurd Eacutes per aixograve que fer un recull
de passatges ilmiddotlustratius -alguns dels meacutes colpidors concentrats en la mateixa obra- no eacutes
precisament una tasca difiacutecil
De vegades en efecte posa lrsquoaccent en la manca de sentit de la vida humana i la naturalesa
inevitable de la mort
Deborah (More Stately Mansions) lsquoSi la vida tingueacutes sentit com una frase simple Perograve no
en teacute de sentit i la mort no eacutes res meacutes que un pou fangoacutes a dintre del qual hi llencen
indistintament la meva persona i un gat mortrsquo (lsquoIf Life had meaning as a simple sentence
But it has no meaning And death is no more than a muddy well into which I and a dead cat are
cast aside indifferentlyrsquo- III 343-44)13
lsquoNecessito que em recordin que la Vida no eacutes el llarg
morir-se de la morthelliprsquo (lsquoI need to be reminded that Life is not the long dying of deathrsquo -III
370)
Simon (More Stately Mansions) lsquo les vides humanes no tenen cap sentit la vida humana eacutes
una decepcioacute estuacutepida la promesa drsquoun mentider un estar en fallida permanent per deutes que
mai no hem contret una cita diagraveria amb la pau i la felicitat en quegrave dia rere dia esperem contra tota
esperanccedila escoltant cada passa i quan finalment arriben la nuacutevia o el nuvi descobrim que estem
besant la Mortrsquo (lsquo human lives are without any meaning human life is a silly disappointment
a liarrsquos promise a perpetual in bankruptcy for debts we never contracted a daily appointment
with peace and happiness in which we wait day after day hoping against hope listening to each
footstep and when finally the bride or the bridegroom cometh we discover we are kissing Deathrsquo
-III 528)
De vegades ens sorpregraven amb el que sens dubte eacutes un tribut al seu admirat Oscar Wilde o dit
altrament amb una paradoxa concebuda per poder agermanar quelcom difiacutecilment agermanable
com ara lrsquoassassinat i la pietat
Simon (More Stately Mansions) lsquo Valorant-ho amb seny tots hauriacuteem de tenir unes clagraveusules
en els nostres testaments expressant la nostra gratitud i recompensant adientment a qualsevol que
ens mateacutes El criminal a parer meu posseeix lrsquoautegraventica virtut de la pietatrsquo (lsquo Regarded sensibly
we should all have clauses in our wills expressing gratitude to and suitably rewarding anyone
who should murder us The murderer I think possesses the true quality of mercyrsquo -III 529)
En drsquoaltres ocasions presenta els humans com eacutessers folls irremeiablement condemnats a
lrsquoerror Anna Christie (Anna Christie) lsquo Som tots pobres bojos i les coses passen i ens
empantaneguem en lrsquoerror tot es redueix a aixograversquo (lsquo Wersquore all poor nuts and things happen
and we just get mixed in wrong thatrsquos allrsquo -I 1015) O gosa proclamar en veu alta el privilegi de
la no-existegravencia i aprofita fins i tot les acotacions nombrosiacutessimes en les seves obres per
renegar stricto sensu de lrsquoesperanccedila
Larry (The Iceman Cometh) lsquo El millor de tot foacutera no haver nascut mairsquo (lsquo The best of all
were never to be bornrsquo ndashIII 582)14
authorrsquos despairing solitude and inevitable deceits ndash a victory of love over life Oh mother and wife and
mistress and friend ndash And collaborator I love yourdquo (Estrin Mark W 1990 p 216) 12
Per exemple a Days Without End Lazarus Laughed The Straw o Ah Wilderness 13
Totes les citacions corresponen a OrsquoNeill Eugene 1988 i la numeracioacute entre paregraventesis srsquohi refereix
Les traduccions al catalagrave soacuten meves 14
Tots els editors assenyalen que OrsquoNeill recolza en lsquoMorfinarsquo de Heinrich Heine (vegeu p e Saumlmtliche
Scriften Klaus Breigelb (ed) Munich 1968-1976 XI p 333) Tanmateix paga la pena de recordar ara
Sogravefocles Egravedip a Colonos 1224-27 μὴ φῦναι τὸν ἅπαντα νι κᾷ λόγον τὸ δrsquo ἐπει φανῇ βῆναι κεῖσrsquo
ὁπόθεν περ ἥ κει πολὺ δεύτερον ὡς τάχιστα (ldquoNo haver nascut venccedil qualsevol argument Un cop
5
Andrew (Beyond the Horizon) lsquo Hem drsquointentar ajudar-nos lrsquoun a lrsquoaltre i amb el pas del
temps arribarem a saber quegrave eacutes el que cal fer I potser nosaltresrsquo (ldquoPerograve la Ruth si eacutes que sent
les seves paraules no ho mostra pas Roman en silenci tot mirant-lo somortament amb la trista
humilitat de lrsquoesgotament amb la ment ja immersa en aquella exhausta calma meacutes enllagrave de la
molegravestia addicional que suposaria mantenir encara algun tipus drsquoesperanccedilardquo) (lsquo We must try to
help each other and in time well come to know whats right to do And perhaps wersquo (ldquoBut
RUTH if she is aware of his words gives no sign She remains silent gazing at him dully with the
sad humility of exhaustion her mind already sinking back into that spent calm beyond the further
troubling of any hoperdquo) (I 653)
Marcat doncs per una visioacute pregonament tragravegica de lrsquoexistegravencia humana15
OrsquoNeill srsquoafegeix
amb Mourning Becomes Electra a la llarga llista de dramaturgs occidentals lrsquoobra dels quals no
nomeacutes deixa entreveure gairebeacute sempre una heregravencia helmiddotlegravenica subjacent sinoacute que sovint qualla
en una tragegravedia grega en sentit estricte -amb independegravencia eacutes clar de les inevitables
adaptacions a contextos histograverics diferents En efecte el destiacute de lrsquoElectra de lrsquoescriptor americagrave
seragrave la foscor drsquouna mansioacute sepulcral una casa-tomba construiumlda per hostatjar lrsquoodi i on la
perseguiran fins a la mort muacuteltiples dimonis familiars Conseguumlentment era logravegic que les Eriacutenies
de les Eumegravenides drsquoEgravesquil i la seva foscor consubstancial esdevinguessin una referegravencia tan
ineludible com profitosa Soacuten recordem-ho lsquodeesses subterragraveniesrsquo (lsquoκατὰ χθονὸς θεαίrsquo v
115)16
lsquoen les robes del tot blanques en canvi no hi vaig tenir part no em corresponguerenrsquo
(lsquoπαλλεύκων δὲ πέπλων ἀπόμοιρος ἄκληρος ἐτύχθηνrsquo v 352) lsquo augustes i inexorables als
mortals perseguint menyspreades i deshonroses tasques restem apartades dels deacuteus per una llum
aliena al solrsquo (lsquo σεμναί καὶ δυσπαρήγοροι βροτοῖς ἄτιμrsquo ἀτίετα διόμεναι λάχη θεῶν
διχοστατοῦντrsquo ἀνηλίῳ λάμπᾳrsquo vv 383-87) lsquosota terra tenen el seu lloc i en una tenebra on
no hi arriba el solrsquo (lsquo ὑπὸ χθόνα τάξιν ἔχουσα καὶ δυσήλιον κνέφαςrsquo vv 395-6) i soacuten
igualment lsquofilles atziagues de la Nitrsquo (lsquo Νυκτὸς αἰανῆ τέκναrsquo v 416)
Aixograve no obstant per a una heroiumlna tragravegica a qui OrsquoNeill ha reservat el privilegi terrible
drsquoexperimentar la mort en vida en un casa-tomba segellada per ella mateixa aquestes Eriacutenies
presenten un inconvenient molt greu la seva metamorfosi final en Eumegravenides Orestes germagrave
drsquoElectra i protagonista principal de la darrera de les tragegravedies de la trilogia drsquoEgravesquil partiragrave vers
el temple del llombriacutegol del moacuten sota la proteccioacute drsquoApolmiddotlo el qual es responsabilitzaragrave de
lrsquoajusticiament de la seva mare Clitemnestra El deacuteu perograve no reeixiragrave a persuadir les atziagues
filles de la Nit de la justiacutecia dels actes drsquoOrestes de manera que eacutes Atena qui finalment dirimiragrave
el conflicte a favor seu lsquoAquest home srsquoha lliurat del delicte de sangrsquo (lsquoἀνὴρ ὅδrsquo ἐκπέφευγεν
αἵματος δίκηνrsquo -752)17
nascuts perograve molt en segon lloc ve caminar com meacutes de pressa millor cap alliacute drsquoon precisament venimrdquo -
la traduccioacute eacutes meva segons lrsquoedicioacute de Pearson A C 1950) Compareu-ho amb Teogravegnis 425-28 (segons
lrsquoedicioacute de West M L 1989) πάντων μὲν μὴ φῦναι ἐπιχθονίοισιν ἄριστον μηδrsquo ἐσιδεῖν αὐγας
ὀξέος ἠελίου φύντα δrsquo ὅπως ὤκιστα πύλας Ἀΐδαο περῆσαι καὶ κεῖσθαι πολλὴν γῆν
ἐπαμησάμενον I tambeacute amb Epicur Carta a Meneceu 126-7 (segons lrsquoedicioacute drsquoUsener H 1966)
πολὺ δὲ χείρων καὶ ὁ λέγων καλὸν μὲν μὴ φῦναι φύντα δrsquo ὅπως ὤκιστα πύλας Ἀΐδαο περῆσαι 15
Molt condicionada per la seva biografia personal vegeu per exemple Dymkowski Christine a
OrsquoNeill E 1995 pp V-XI Black Stephen A 1999 Black Stephen A ldquoCelebrant of loss Eugene
OrsquoNeill 1888-1953rdquo a Mannheim Michael 2000 pp 4-17 16
Seguireacute en aquest cas lrsquoedicioacute de West M L 1990 la traduccioacute eacutes meva 17
ldquoAeschylus was writing for a society in which drama was intimately connected with the social
political and religious life of the community with the divine intervention of Apollo and Athene
Aeschylus reconciles the old and the new order of divine justice and represents the city-state as the
protector of human dignity and of individual freedom and securityrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 pp 487-
88)
6
Nomeacutes resta doncs que el Cor de les Eriacutenies decideixi no menysprear els nombrosos
avantatges que obtindragrave de la ciutat drsquoAtenes aixiacute com invocar lrsquoesclat del sol perquegrave la foscor
que els era consubstancial doni pas a la llum de la vida lsquoQue la llum radiant del sol faci brotar
de la terra abundants aquelles ventures profitoses de la vidarsquo (lsquoἐπισσύτους βίου τύχας
ὀνησίμους γαίας ἐξαμβρῦσαι φαιδρὸν ἁλίου σέλαςrsquo -924-926)
OrsquoNeill confessava abans que la redaccioacute de Mourning Becomes Electra havia estat una
experiegravencia infernal llarga i feixuga en el curs de la qual hi hagueacute commocioacute espiritual i
passions violentes i turmentadores Eacutes evident per tant que la seva Electra tot i partir del model
grec lrsquohavia forccedilosament de superar si lrsquoobjectiu final era assolir cotes majuacutescules de
tragicitat18
ldquo Personalment lrsquoobra que meacutes mrsquoagrada eacutes la darrera Sento que eacutes la meacutes personal per una
raoacute La figura drsquoElectra en la llegenda grega srsquoesvaeix en un futur vague i no-dramagravetic Srsquoatura
com si despreacutes de la venjanccedila en la persona de la seva mare tot aneacutes beacute i allograve fos tot Les Eriacutenies
persegueixen Orestes mentre que a ella la deixen estar Mai no podria empassar-mrsquoho Em
semblava que si desapareixia en un futur feliccedil i convencional (casada amb Piacutelades drsquoacord amb
una versioacute de la llegenda) els grecs eludien les implicacions derivades de la seva progravepia creenccedila
en la cadena del destiacute En la nostra moderna cadena psicologravegica del destiacute certament no podem
deixar que sersquon surti drsquoaquesta manera Ella es mereix tan inevitablement un destiacute tragravegic millor I
em congratulo drsquohaver donat a la meva Electra yankee un final tragravegicament digne drsquoella
mateixa19
El final a parer meu eacutes el millor i el meacutes inevitable de la trilogia Eacutes alliacute que assoleix
una alccedilada veritable i que la meva fe en ella resta justificada Es trenca i no es trenca Eacutes rendint-
se al destiacute dels Mannon que el venccedil Eacutes tragravegicardquo
ldquoPersonally I like the last play the best I feel it is the most my own for one thing The Electra
figure in the Greek legend and plays fades out into a vague and undramatic future She stops as if
after the revenge on her mother all was well and that was all of that The Furies take after
Orestes but she is left alone I never could swallow that It seemed to me that by having her
disappear in a nice conventionally content future (married to Pylades according to one version of
the legend) the Greeks were dodging the implication of their own belief in the chain of fate In
our modern psychological chain of fate certainly we canrsquot let her exit like that She is so
inevitably worthy of a better tragic fate And I flatter myself I have given my Yankee Electra an
end tragically worthy of herself The end to me is the finest and most inevitable thing of the
trilogy She rises to a height there and justifies my faith in her She is broken and not broken By
her way of yielding to her Mannon fate she overcomes it She is tragicrdquo20
18
Entre drsquoaltres raons perquegrave Egravesquil i OrsquoNeill solucionen el ldquoproblema Negravemesirdquo de manera diferent
ldquoWhereas Aeschylus had solved his much different problem of Nemesis with a nice point of social law
and with the aid of divine wisdom OrsquoNeill set out to solve his problem in an essentially different
manner there is only one sphere of order left the autonomous order of the individual human character
Man is totally responsible for justice Each man provides his own Nemesisrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 174) 19
I tanmateix ldquoMourning Becomes Electra is his first work ndashand indeed one of very few in his canon-
to explore relationships between women in any depthrdquo (Barlow Judith E ldquoOrsquoNeillrsquos female charactersrdquo
a Manheim Michael 2000 p 168) 20
Letter to Brooks Atkinson Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 pp
389-90 ndashla traduccioacute eacutes meva De fet sempre que sersquol criticava per accentuar el vessant sograverdid de la vida i
la seva futilitat responia ldquoAs for this type of play having a depressing effect or accentuating the futility
of human endeavor I do not agree with any such opinion We should feel exalted to think that there is
something ndash some vital unquenchable flame in man which makes him triumph over his miseries ndash over
life itself Dying he is still victorious The realization of this should exalt not depressrdquo (Estrin M W
1990 p 53)
7
Molt conscient per tant ndashi amb orgull- de la seva capacitat el dramaturg ultrapassaragrave el
model grec Em demano perograve si el vast llegat helmiddotlegravenic de la cultura occidental no teacute encara
quelcom de valuoacutes per oferir-li tal vegada la imatge platogravenica de la caverna amb lrsquoajut de la
qual present en la ment de lrsquoescriptor i de lrsquoespectador-lector culte la tragegravedia drsquoaquesta Electra
clagravessica -i alhora nova Electra yankee- drsquoOrsquoNeill resta magnificada Aixiacute doncs si com he
assenyalat al principi considerava arriscat examinar Mourning Becomes Electra insistint de bell
nou en el referent esquili sempre admegraves haureacute de reconegraveixer ara que la hipogravetesi que tot just
acabo drsquoexposar suposa per raons ogravebvies coacuterrer un risc addicional En efecte la presegravencia
subjacent drsquoaquesta imatge en la ment del dramaturg no la podreacute demostrar stricto sensu puix
que en el text no srsquoexplicita mai21
perograve malgrat tot i per descomptat despreacutes del repagraves inevitable
del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill mrsquoarriscareacute i apelmiddotlareacute al sentit criacutetic del lector perquegrave
en valori la versemblanccedila i sobretot mesuri el regravedit dramagravetic derivat drsquouna lectura aixiacute
Comenccedilo doncs
Quant al curs dramagravetic dels esdeveniments la situacioacute eacutes la seguumlent Orin i Vinnie Mannon
han induiumlt la seva mare Christine Mannon al suiumlcidi despreacutes que el primer ajusticieacutes el seu
amant el capitagrave Brant Els remordiments perograve turmenten Orin des de fa dies de manera que
Vinnie lrsquoElectra inflexible del drama acara el deure drsquoapuntalar un Orestes massa feble i al caire
de lrsquoensorrament psicologravegic
(Vinnie) lsquo No eacutes bo per a tu romandre en aquesta habitacioacute drsquoatmosfera sufocant Hauries de
sortir a lrsquoaire lliurersquo (Orin) lsquoOdio la llum del dia Sembla un ull acusador No Nosaltres hem
renunciat al dia on viu la gent normal ndash o meacutes aviat ell ha renunciat a nosaltres La nit perpegravetua ndash
la foscor de la mort en vida ndash aquest eacutes lrsquohagravebitat que srsquoadiu amb la culpa Tu creus que te
nrsquoescaparagraves perograve jo no soacutec tan boig I trobo que la llum artificial eacutes meacutes apropiada per a la
meva feina ndash la llum de lrsquohome no pas la de Deacuteu22
ndash el feble esforccedil de lrsquohome per entendrersquos a si
mateix per a existir per si mateix en la foscor Eacutes un siacutembol de la seva vida ndash una lagravempada que
crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrsquo (V) lsquoLa teva feina Quina feinarsquo (O) lsquoEstudiar la
llei del crim i del cagravestig23
rsquo (V) lsquoAixograve estagrave tan tancat Eacutes asfixiant Et fa mal (Va cap a la
finestra obre els finestrons i mira enfora) Aquesta nit eacutes negra com el quitragrave No hi ha cap
estrellarsquo (O) lsquoFoscor sense una estrella que ens guiiuml Cap on anem Vinniersquo
21
En realitat quan es tracta de prendre-la com a referegravencia comparativa se sol pensar en The Iceman
Cometh ldquoThe four-act play is set in Harry Hopersquos bar ndash its ldquotwo windows so glazed with grime one
cannot see through themrdquo ndash on the West Side of New York in the Summer of 1912 The characters who
inhabit the rooms above the clingy saloon recall the chained prisoners of Platorsquos Republic whose
obstructed vision could perceive only shadows or reflections on a cave wall rather than objects of the
world of daylightrdquo (Voglino Barbara 1999 p 77 vegeu tambeacute pp 86 i 88) 22
Deacuteu i unes liacutenies abans ldquolrsquoull acusadorrdquo A meacutes de lrsquoull del Deacuteu del Gegravenesi que tot ho veu i que per
tant descobreix el pecat original drsquoAdam i Eva val a dir que tambeacute entre els grecs hi ha la conviccioacute que
les accions dels humans no passen desapercebudes a un poder superior En efecte el Sol p e eacutes talaia de
deacuteus i homes i mira amb lrsquoajut dels seus raigs (Himne a Demegraveter 22-27 ndashAllen 1920) tot ho veu i tot ho
escolta (p e Il 3 277 o Od 11 109 ndashAllen 1920) eacutes un cercle omnivident (Egravesquil Prometeu
encadenat 91 ndashWest 1990) No cal dir que aviat eacutes lrsquoull de Zeus el que ho veu tot (p e Hesiacuteode
Treballs i dies 265-270 -Merkelbach-West 1990) Zeus eacutes qui veu la fi de totes les coses (Soloacute Elegia a
las Muses 9-16 -West 1992) etc 23
La referegravencia a Crim i cagravestig de Dostoievski eacutes inquumlestionable i OrsquoNeill nrsquoadmet la influegravencia molt meacutes
que la de Freud o Jung ldquoI am no deep student of psychoanalysis As far as I remember of all the books
written by Freud Jung etc I have read only four and Jung is the only one of the lot who interests me
Some of his suggestions I find extraordinarily illuminating in the light of my own experience with hidden
human motives But as far as influence on my work goes he has had none compared to what
psychological writers of the past like Dostoievsky etc have hadrdquo (Letter to Clark Barrett H Clark June
6th 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 386)
8
(Vinnie) lsquo It isnrsquot good for you staying in this stuffy room in this weather You ought to get out
in the fresh airrsquo (Orin) lsquoI hate the daylight Itrsquos like an accusing eye No wersquove renounced the
day in which normal people live ndash or rather it has renounced us Perpetual night ndash darkness of
death in life ndash thatrsquos the fitting habitat for guilt You believe you can escape that but Irsquom not so
foolishhellip And I find artificial light more appropriate for my work ndash manrsquos light not Godrsquos ndash
manrsquos feeble striving to understand himself to exist for himself in the darkness Itrsquos a symbol of
his life ndash a lamp burning out in a room of waiting shadowsrsquo (V) lsquoYour work What Workrsquo (O)
lsquoStudying the law of crime and punishment as you sawhelliprsquo (V) lsquoItrsquos so close in here Itrsquos
suffocating Itrsquos bad for you (She goes to the window and throws the shutters open and looks out)
Itrsquos black as pitch tonight There isnrsquot a starrsquo (O) lsquoDarkness without a star to guide us Where
are we going Vinniersquo (II 1027)
iquestHi ha prou base per entreveure la presegravencia subjacent de la imatge platogravenica de la caverna en
aquest diagraveleg mantingut pels germans Orin i Vinnie Mannon En primer lloc foacutera
intelmiddotlectualment deshonest i a meacutes absurd intentar obviar la naturalesa moral del diagraveleg amb la
culpa el cagravestig i Deacuteu com a grans protagonistes De fet nrsquohi hauria prou de fer mencioacute ara
drsquoalguns passatges adients de lrsquoAntic Testament per rendir-se a lrsquoevidegravencia
ldquo σὺ ὁ λύχνος μου κύριε καὶ κύριος ἐκλάμψει μοι τὸ σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ets la
meva llagraventia i el senyor mrsquoilmiddotluminaragrave la meva foscorrdquo -2 S 2229) ldquo σὺ φωτιεῖς λύχνον μου
κύριε ὁ θεός μου φωτιεῖς τό σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ilmiddotluminaragraves la meva llagraventia deacuteu
meu ilmiddotluminaragraves la meva foscorrdquo ndashPs 1729) ldquo ἀνακαλὺπτων βαθέα ἐκ σκότους
ἐξήγαγεν δὲ εἰς φῶς σκιὰν θανάτουrdquo (ldquo revelant coses pregones des de la foscor dugueacute a la
llum lrsquoombra de la mortrdquo ndashJob 1222) ldquo μή ἐπίχειρέ μοι ἡ ἐχθρά μου ὅτι πέπτωκα καὶ
ἀναστήσομαι διότι ἐὰν καθίσω ἐν τῷ σκότει κύριος φωτιεῖ μοιrdquo (ldquo no et vanis enemiga
meva de la meva caiguda Mrsquoaixecareacute perquegrave si sec en la foscor el senyor mrsquoilmiddotluminaragraverdquo ndashMic
78- les traduccions soacuten meves)24
I tanmateix si en aquest cas srsquoopta per una interpretacioacute literal gens arriscada cal concloure
que la confianccedila en la ilmiddotluminacioacute de Deacuteu en el triomf de la llum divina sobre la tragegravedia
humana eacutes absoluta mentre que OrsquoNeill dissenya per raons ogravebvies un final diferent En aquests
textos Deacuteu eacutes la llagraventia -la lagravempada- no pas lrsquohome i quan es fa mencioacute de la llagraventia de lrsquohome
no pas de lrsquohome-llagraventia eacutes per deixar clar que no foacutera res sense la llum divina que la nodreix
Quant a les ombres Deacuteu anorrea la meacutes tragravegica la de la mort perquegrave Ell eacutes vida i llum la llum
que no permetragrave que lrsquohome romangui assegut en la foscor Per contra a Mourning Becomes
Electra lrsquoombra de la mort i la fosca desesperanccedila resten entronitzades A Ezra Mannon Adam
Brant Christine Mannon i Orin Mannon no els ilmiddotlumina ni els salva la llum divina sinoacute que
viuen i moren en la tragravegica foscor que de fet sembla que els ha estat sempre consubstancial I a
Lavinia Mannon OrsquoNeill fins i tot li ha reservat el turment drsquouna llarga mort en vida en la
volguda foscor drsquouna casa-tomba Naturalment podem pensar que el dramaturg srsquoha limitat a
presentar la bescara dels textos biacuteblics ndashper cert tampoc no explicitats com a tals- tot confirmant
24
Rahlfs A 1979 Em cenyeixo a lrsquoAntic Testament perquegrave a II 937 llegim ldquo the Mannonrsquos way of
thinking They went to the white meeting-house on Sabbathsrdquo Tanmateix atesa la formacioacute catogravelica
drsquoOrsquoNeill ndashvegeu p e Black Stephen A ldquoCelebrant of lossrdquo a Mannheim 200 p 7- pel que fa a lrsquoodi
a la llum paga la pena de recordar lrsquoEvangeli segons Sant Joan (3 20-21) ldquoπᾶς γὰρ ὁ φαῦλα πράσσων
μισεῖ τὸ φῶς καὶ οὐκ ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα μὴ ἐλεγχθῇ τὰ ἔργα αὐτοῦ ὁ δὲ ποιῶν τὴν ἀλήθειαν
ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα φανερωθῇ αὐτοῦ τὰ ἔργα ὅτι ἐν θεῷ ἐστιν εἰργασμέναrdquo (ldquoEn efecte tots els
qui obren el mal odien la llum i no srsquohi apropen a fi que les seves obres no quedin al descobert Per
contra els qui obren drsquoacord amb la veritat srsquoapropen a la llum a fi que les seves obres es vegin car soacuten
fetes drsquoacord amb Deacuteurdquo -Nestle Eberhard amp Aland Kurt 1993 la traduccioacute eacutes meva)
9
que soacuten la seva uacutenica referegravencia La meva hipogravetesi en canvi eacutes que la presegravencia subjacent de la
icona platogravenica pot ajudar a copsar millor la dimensioacute tragravegica del text drsquoOrsquoNeill que no pas la
simple constatacioacute de la voluntat expressa de contradir els textos biacuteblics
En efecte despreacutes de contraposar lrsquoagravembit humagrave i lrsquoagravembit diviacute la llum de lrsquohome i la llum de
Deacuteu el dramaturg abandona el drama particular dels Mannon per centrar-se en el de tots els
eacutessers humans en descobrir-se condemnats a la foscor tot iniciant aixiacute un feixuc proceacutes
drsquoautoconeixement aliegrave al textos que acabem de llegir perograve comparable amb el tragravensit
gnoseologravegic platogravenic des de la foscor de la caverna a la llum de lrsquoexterior a la llum de la Idea Es
tracta drsquouna descoberta tan aclaparadora que els humans semblen poder pensar nomeacutes en un
ldquofeblerdquo esforccedil personal per entendrersquos a si mateixos conscients probablement a forccedila dels
fracassos de tota una vida que la llum els ha estat negada En aquest regne fosc ndasho caverna no
explicitada- perograve siacutembol de la vida dels humans no hi ha un foc que projecti ombres sobre un
mur sinoacute que ells mateixos soacuten una ldquolagravempada que crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrdquo
Quines Sabem ndashsi pensem de bell nou en la saga familiar- que els retrats dels Mannon morts
que pengen sobre les parets drsquoaquesta habitacioacute tancada soacuten de fet ombres o espectres que
esperen el moment del triomf perograve si tornem al feble esforccedil drsquoautoconeixement abans esmentat
i en consequumlegravencia als ldquohomes i dones lagravempadardquo que no poden cremar amb intensitat les ombres
deuen ser tambeacute tot el que de si mateixos poden veure i projectar a manca drsquouna llum poderosa i
clara a la qual no tenen acceacutes i que tampoc no srsquoenceacuten en el seu interior Presoners doncs en
lrsquohabitacioacute o caverna ombriacutevola on els ha tocat de viure els germans Mannon suportaran i
acceptaran a la fi tot el pes de la llei del crim i del cagravestig mentre que el conjunt dels humans que
OrsquoNeill decideix sobiranament drsquoesmentar malgrat no haver nascut en el si drsquouna famiacutelia tan
atziaga viuen tambeacute en una tragravegica foscor que els eacutes inherent
Platoacute va concebre aquella caverna dibuixada en els primers capiacutetols del llibre VII de la
Repuacuteblica com una imatge ldquoaplicablerdquo a la seva filosofia idealista o ideocegraventrica25
tot
visualitzant aixiacute el tragravensit o enlairament de lrsquoagravenima des del moacuten sensible a lrsquointelmiddotligible de la
mategraveria a la Idea26
El seu missatge per tant eacutes positiu encara que vegi lrsquohome com un eacutesser que
25
lsquoMitersquo lsquosiacutemilrsquo lsquofaularsquo i lsquoalmiddotlegoriacutearsquo soacuten alguns dels termes emprats per a interpretar el text de Platoacute M
Heidegger per exemple escriu (1988 p 18) ldquoWir sprechen von einem lsquoGleichnisrsquo sagen auch lsquoSinn-
Bildrsquo Das heisst ein sichtbarer Anblick so freilich dass das Erblickte allsogleich ein Winkendes ist Der
Anblick will nicht und nie fuumlr sich allein stehen er gibt einem Wink dahin dass es etwas und was es bei
diesem Anblick und durch diesen Anblick zu verstehen gibt Der Anblick winkt - er lenkt in ein zu
Verstehendes d h in den Bereich von Verstehbarkeit (die Dimension innerhalb deren verstanden wird)
in einen Sinn (daher Sinn-Bild)rdquo La traduccioacute del text eacutes evidentment arriscada Jo no goso afirmar ndashper
beacute que que no ho nego- que lsquoGleichnisrsquo signifiqui aquiacute ldquoalmiddotlegoriacuteardquo tal com Sadler afirma en la seva
traduccioacute a lrsquoanglegraves (2000) ldquoWe speak of an lsquoallegoryrsquo also of lsquosensory imagersquo (Sinn-Bild) of a sort that
provides a hint or clue The image is never intended to stand for itself alone but indicates that something
is to be understood providing a clue as to what this is The image provides a hintmdashit leads into the
intelligible into a region of intelligibility (the dimension within which something is understood) into a
sense (hence sensory imagerdquo Per contra eacutes inquumlestionable que lsquoSinn-Bildrsquo es refereix a una imatge
dotada de significat si tal com legim hem drsquoanar des de la contemplacioacute al regne del que eacutes intelmiddotligible
(ldquoBild aumlusserer gegenstand als ausdruck irgend eines sinnesrdquo Deutsches Woumlrterbuch -Grimm 1984 I
al seu torn ldquoBildrdquo en el Platon-Lexikon Begriffswoumlrterbuch zu Platon und der platonischen Tradition -
Shaumlfer 2007 p 29- ens duu a eikoacuten) Per tant gosaria dir que ldquosensory imagerdquo no eacutes la traduccioacute adient
per ambdoacutes lsquoSinn-Bildrsquo en el text de Heidegger Platoacute diu ldquoaquesta imatge doncshellip cal aplicar-lardquo Eacutes
en consequumlegravencia una προσαπτέα εἰκών que Platoacute no sembla considerar ὑπόνοια el terme platogravenic real
per ἀλληγορία 26
Pl R 514a-517d lsquolsquoTot seguit doncsrsquo vaig dir lsquoimaginarsquot (ἀπείκασον) amb una experiegravencia com
aquesta la nostra naturalesa no nomeacutes pel que fa a lrsquoeducacioacute sinoacute tambeacute a la manca drsquoeducacioacute Mira
(ἰδὲ) doncs uns homes com en un habitacle soterrani en forma de cova que tot al seu llarg teacute una sortida
enfilant-se vers la llum Hi soacuten des de petits lligats no nomeacutes de cames sinoacute tambeacute pels colls de manera
10
camina a les palpentes si meacutes no mentre no arribi el gran traspagraves Si jo no vaig errat doncs
OrsquoNeill no pas filogravesof sinoacute dramaturg adoptaria la imatge i descartaria el missatge ja que tant a
Mourning Becomes Electra com a bona part de la seva obra els humans soacuten eacutessers tragravegics per
naturalesa i en consequumlegravencia resten condemnats a conviure amb la negra dissort o el que foacutera el
mateix amb el sovintejat capgirament o katastropheacute de tots els seus fugaccedilos episodis de felicitat
Atrapats en un destiacute inexorable soacuten presoners a qui escau de viure en les pregoneses fosques
drsquoun moacuten la Realitat lluminosa del qual mai no arribaran a percebre fins que no atenyin ldquola llum
de Deacuteurdquo (Orin) -corresponent cristiana del cim de les Idees immutables- o simplement aquella
desitjada ldquollumrdquo que el nostre dramaturg al capdavall un eacutesser humagrave meacutes sembla veure esvair-
se sempre rere nombrosos vels
Naturalment el fet mateix de gosar parlar drsquoimatge subjacent en la ment drsquoOrsquoNeill implica
mantenir que la coneix entre drsquoaltres raons perquegrave la importagravencia cabdal que teacute en lrsquoobra
drsquoalguns dels seus mentors intelmiddotlectuals com ara Friedrich Nietzsche o Oscar Wilde em
dispensaria beacute que no ho fareacute de quumlestionar-mrsquoho Perograve aquest capiacutetol el deixo per a meacutes
endavant Ara mateix em pertoca drsquoassenyalar fins a quin punt alguns dels temes essencials de la
filosofia platogravenica ndasho potser millor de la ldquosensibilitat o tarannagrave platogravenics- referents a la foscor
la llum la fugida de la presoacute de la mategraveria etc no soacuten en absolut aliens a lrsquoobra drsquoOrsquoNeill
En primer lloc cal subratllar la naturalitat amb quegrave el dramaturg americagrave parla de lrsquoagravenima
tapiada dels humans de la vida entesa com una celmiddotla solitagraveria de dones i homes presoners pel
fet mateix drsquohaver nascut de tots els murs o presons que nrsquoofeguen els somnis del seu
empresonament en les ciutats orfes per sempre meacutes de boscos i turons de cel i drsquoestrelles en
suma de vida
que romanen quiets i miren nomeacutes cap endavant Mirarsquols (ὅρα) sense poder girar el cap per causa dels
lligams i drsquoaltra banda una llum de foc cremant darrera seu des de dalt i des de lluny i entre el foc i els
presoners en la part alta un camiacute i vora seu un petit mur construiumlt talment com els paravents que es
colmiddotloquen davant dels creadors drsquoespectacles i per sobre dels quals davant al seu torn dels espectadors
els mostren Mira (ἰδὲ) doncs junt a aquest petit mur uns homes portant objectes de tota mena que hi
sobresurten i estagravetues en forma drsquohome i drsquoaltres animals treballades en pedra fusta i tot tipus de
materials uns parlant i altres en silenci com eacutes naturalrsquo lsquoParles drsquouna imatge estranyarsquo deia lsquoi de
presoners estranysrsquo lsquoIguals a nosaltresrsquo deia jo al meu torn lsquoPrimer de tot iquestcreus en efecte que uns
presoners com aquests poden haver vist no nomeacutes de si mateixos sinoacute tambeacute els uns dels altres res que
no sigui les ombres (τὰς σκίας) que per causa del foc es projecten (προσπιπτούσας) sobre la part de la
cova de davant seu (εἰς τὸ καταντικρὺ)rsquo lsquoCom poden haver-ho vistrsquo deia lsquosi de per vida haurien estat
forccedilats a tenir si meacutes no els caps immogravebilsrsquo hellip lsquoDoncs aquesta imatgersquo (ἐικόνα) deia jo al meu torn
lsquoestimat Glaucoacute cal aplicar-la tota ella al que srsquoha dit abans tot comparant drsquouna banda aquest espai
que sersquons mostra per mitjagrave de la visioacute amb lrsquohabitacle de la presoacute i drsquouna altra la llum del foc del seu
interior amb la forccedila del sol Al seu torn la pujada cap amunt i la contemplacioacute del que srsquohi troba si
suposes que eacutes lrsquoascensioacute de lrsquoagravenima vers la regioacute intelmiddotligible almenys no trsquoequivocaragraves respecte del que
jo espero ja que tant desitges saber quegrave eacutes Drsquoalguna manera la divinitat deu saber perograve si eacutes una
esperanccedila ferma Drsquoaltra banda a mi el que em sembla mrsquoho sembla aixiacute en el moacuten intelmiddotligible la idea
del beacute em sembla la darrera que veiem i amb prou feines un cop vista perograve aleshores cal concloure que
ella eacutes arreu causa del que eacutes correcte i bell puix que en el moacuten visible engendragrave la llum i el seu senyor
i en lrsquointelmiddotligible ella com a senyora oferiacute veritat i coneixement i cal concloure tambeacute que a qui vulgui
obrar assenyadament tant en puacuteblic com en privat li cal veure-larsquo lsquoJo tambeacute ho crecrsquo deia lsquosi meacutes no en
la mesura de les meves possibilitatsrsquo lsquoAu doncsrsquo deia jo al meu torn lsquopensa-ho tu tambeacute i no
trsquoestranyis que els qui van arribar alliacute dalt no vulguin fer el que eacutes propi dels humans sinoacute que les seves
agravenimes maldin per romandre-hi sempre Car versemblantment eacutes meacutes o menys aixiacute si srsquohi pensa segons la
imatge (ἐικόνα) que srsquoha mencionat abansrsquo (la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de J Burnet 1968)
11
Acotacioacute referint-se a la mare drsquoEvans (Stange Interlude) ldquoEstagrave molt pagravelmiddotlida Els seus grans
ulls foscos soacuten tenebrosos amb el dolor captiu drsquouna agravenima tapiadardquo (ldquoShe is very pale Her
big dark eyes are grim with the prisoner-pain of a walled-in-soulrdquo -II 680)
Yank (The Hairy Ape) lsquoHe fet prou perquegrave mrsquoempresonin de per vida He nascut Ho enteacuten
Aquest eacutes el cagraverrec He nascut Mrsquoenteacutenrsquo (lsquoEnuf to gimme life for I was born see Sure datrsquos
de charge I was born get mersquo -II 160)
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Oh aquells maleiumlts turons drsquoalliacute fora que solia pensar que em
prometien tantes coses Com he arribat a odiar-ne la visioacute Semblen els murs del pati estret drsquouna
presoacute que mrsquoaiumlllen de tota la llibertat i les meravelles de la vida De vegades penso que si no
hagueacutes estat per tu Ruth i per la petita Mary un sol desig al cor el drsquointerposar tota el cercle
del moacuten entre jo i aquells turons i poder respirar amb llibertat de bell noursquo (lsquo Oh those cursed
hills out there that I used to think promised me so much How Ive grown to hate the sight of them
Theyre like the walls of a narrow prison yard shutting me in from all the freedom and wonder of
life Sometimes I think if it wasnt for you Ruth and little Mary one desire in my heart to
put the whole rim of the world between me and those hills and be able to breathe freely once
morersquo -I 614-15)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquoTragravegic eacutes el tragravengol de lrsquoactor tragravegic lrsquouacutenica audiegravencia del qual eacutes
ell mateix La vida eacutes per a tot home una celmiddotla solitagraveria les parets de la qual soacuten mirallsrsquo (lsquoTragic
is the plight of the tragedian whose only audience is himself Life is for each man a solitary cell
whose walls are mirrors Terrified is Caligula by the faces he makesrsquo -II 572-3)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquo Aneu als boscos Pugeu als turons Les ciutats soacuten presons on
lrsquohome es tanca fugint de la vida Sortiu i viviu sota el cel Que potser les estrelles soacuten massa
pures per les vostres passions malaltissesrsquo (lsquo Out into the woods Upon the hills Cities are
prisons wherein man locks himself from life Out with you under the sky Are the stars too pure
for your sick passionsrsquo -II 573-4)
Resta clar doncs que els humans soacuten presoners27
i conseguumlentment els escau la foscor
Dion (The Great God Brown) ldquo de sobte estira la magrave i agafa un exemplar del Nou
Testament i llegeix lsquoveniu a mi tots els qui esteu afeixugats i jo us donareacute descansrsquo lsquoVindreacute
perograve on ets Salvadorrsquo (ldquoDeixa de banda el Testamentrdquo) lsquoBah Una fixacioacute de la vella Mare
Cristianisme Un infant somicant en la foscorrsquo (ldquo suddenly reaches out and takes up a copy of
the New Testament and reads lsquocome unto me all ye who are heavy laden and I will give you
restrsquo lsquoI will come_but where are you Saviorrsquo (ldquoHe tosses the Testament asiderdquo) lsquoBlah
Fixation on old Mama Christianity You infant blubbering in the dark yoursquo -II 484)
Dion (The Great God Brown) lsquoI la meva mare Recordo una noia dolccedila estranya amb uns ulls
afectuosos i astorats com si Deacuteu lrsquohagueacutes tancada en un armari fosc sense cap mena
drsquoexplicacioacutersquo (lsquoAnd my mother I remember a sweet strange girl with affectionate bewildered
eyes as if God had locked her in a dark closet without any explanationrsquo -II 496)
Encara meacutes els agrada drsquoamagar-se enmig de la boira on tot deixa de ser real i esdeveacute mer
simulacre on la vida srsquoamaga de si mateixa on com si es tracteacutes drsquouna presoacute daurada eacutes
possible refugiar-srsquohi per alliberar-se de lrsquoopressioacute exterior28
O dit altrament els agrada
drsquoemparar-se en els somnis on la realitat esdeveacute aparenccedila
27
Meacutes encara eacutes molt simptomagravetic que alguns estudiosos de lrsquoobra drsquoOrsquoNeill en acarar la seva biografia
decideixin obrir un capiacutetol intitulat ldquoThe Imprisoned Personrdquo com ara Dubost Thierry 1997 cap 2 28
ldquoTragic vision is the Dionysian nightmare of night and fog confusion and doubt OrsquoNeillrsquos characters
grope and flail and stumble in the dark afraid to turn on the light or having done so they fear to confront
what appears before them The inability to see or to gain visual proof of what one sees creates a context
for tragic eventsrdquo (Brietzke Zander 2001 p 169)
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
2
reconeguda i analitzada abastament des de lrsquoestrena el 26 drsquooctubre del 19315 Eacutes amb aquest
llegat que el dramaturg americagrave escriu la seva trilogia (Homecoming The Hunted i The
Haunted) pensada en aquest cas per revelar les raons pregones que generen una relacioacute
turmentada i hostil entre membres drsquouna mateixa famiacutelia En efecte la saga dels Mannon New
England lrsquoarquitectura drsquoestil grec de les seves grans mansions i la Guerra Civil Americana
configuren el marc contemporani per a la ubicacioacute en ple segle XIX de la tragegravedia dels Atrides6
presentada ara com un drama psicologravegic amb personatges marcats per una heregravencia familiar tan
indefugible com el destiacute7 El drama eacutes a meacutes tan colpidor que en acabar eacutes raonable de
preguntar-se si encara hi ha marge per a la catarsi o ben al contrari lrsquoespectador restaragrave
definitivament ancorat en el terror i la por 8
El tiacutetol drsquoaquest treball remet a lrsquoevidegravencia drsquouna tragegravedia total sense sortida o desllorigador
possibles ograverfena de qualsevol esperanccedila que no sigui el fet mateix drsquohaver tocat fons i recorregut
tot el pendent de la caiguda -aquell abisme Nietzscheagrave que la raoacute no pot ilmiddotluminar9- i el cert eacutes
5 Al Guild Theater de New York sota la direccioacute de Philip Moeller Alla Nazimova interpretagrave el paper de
Christine i Alice Brady el de Lavinia Robert Edmond Jones la posagrave en escena i la representacioacute srsquoallargagrave
des de les 16rsquo00 hores fins a les 22rsquo30 Per a meacutes detalls sobre lrsquoestrena vegeu p e Wainscott Ronald
ldquoNotable American stage productionsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 108-109 6 Cal valorar la composicioacute de Mourning Becomes Electra des drsquouna perspectiva histograverica inserint-la en
lrsquoampli grup de drames moderns basats en temes grecs escrits per grans figures com Giradoux Hugo von
Hoffmannsthal ndashArthur Symonds va traduir-ne lrsquoElectra- Eliot Sartre Shaw etc Tot forma part del
ldquoGreek revivalrdquo del segle XX un exemple del qual el tenim p e en la nova traduccioacute de lrsquoAlcestis
drsquoEuriacutepides de Dudley Fitts i Robert Fitzgerald (vegeu Travis Bogard 1988 p 341 Sheaffer Louis
1973 p 336 Floyd Virginia 1981 p 185) 7 ldquoI meant Mourning Becomes Electra to be a modern psychological treatment of the Greek themerdquo
(Letter to Sophus Keith Winther May 1st 1934 Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 432) I
tanmateix ldquoDonrsquot get the idea is a lot of the Greek stuff in this There isnrsquot much a matter of fact I simply
pinch their plot as many a better playwright has done before me and make of it a modern psychological
drama realistic and not realistic at the same time I use the plot because it has greater possibilities of
revealing all the deep hidden relationships in the family than any other and because Electra is to me the
most interesting of all women in drama But I donrsquot stick to the plot even I only use some of its major
incidents The rest is my ownrdquo (Letter to Brooks Atkinson August 16th 1931 Travis Bogard amp Bryer
Jackson R p 368) Quant al ldquopsychological faterdquo vegeu tambeacute Alexander Doris M 1953 8 Em remeto eacutes clar a Aristogravetil Poegravetica VI ldquoἔστιν οὖν τραγῳδία μίμησις πράξεως σπουδαίας καὶ
τελείας μέγεθος ἐχούσης ἡδυσμένῳ λόγῳ χωρὶς ἑκάστῳ τῶν εἰδῶν ἐν τοῖς μορίοις δρώντων καὶ οὐ
δι ἀπαγγελίας δι ἐλέου καὶ φόβου περαίνουσα τὴν τῶν τοιούτων παθημάτων κάθαρσινrdquo (ldquoEacutes
doncs la tragegravedia imitacioacute drsquouna accioacute seriosa i completa que teacute una certa extensioacute que representa els
personatges fent-los actuar i no fa uacutes de la narracioacute i per mitjagrave de la compassioacute i el temor opera la
purificacioacute de passions semblantsrdquo -la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de R Kessel 1965) OrsquoNeill
tanmateix ens adverteix sobre els paragravemetres tragravegics forccedilosament diferents de lrsquohome contemporani
ldquoAs for Aristotlersquos ldquopurgingrdquo I think it is about time we purged his purging out of modern criticismhellip
what modern audience was ever purged by pity and terror by witnessing a Greek tragedy or what modern
mind by reading one We are too far away we are in a world of different values As Spengler points
out their art had an entirely different life-impulse and life-belief than ours We can admire while we
pretend to understand ndashbut our understanding is always a pretense And Greek criticism is as remote from
us as the art it criticizes What we need is a definition of Modern and not Classical Tragedy by which to
guide our judgements If we had Gods or a God if we had a Faith if we had some healing subterfuge by
which to conquer Death then the Aristotelian criterion might apply in part to our Tragedy But our
Tragedy is just that we have only ourselves that there is nothing to be purged into except a belief in the
guts of man good or evil who faces unflinchingly the black mystery of his own soulrdquo (Letter to Brooks
Atkinson Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 390) 9 ldquoThe basis for OrsquoNeillrsquos tragic vision is profoundly Nietzschean For Nietzsche life remains
unfathomable and his dominant image to portray the world is an abyss into which one cannot see due to
3
que com confessa el mateix OrsquoNeill la redaccioacute de Mourning Becomes Electra li suposagrave un
esforccedil gairebeacute inhumagrave
ldquoHa estat un infern Esperem que el resultat justifiqui en alguna mesura tot lrsquoesforccedil Aconseguir
que nrsquohi hagueacutes prou de Clitemnestra en el personatge de Christine drsquoElectra en el de Lavinia
drsquoOrestes en el drsquoOrin etc i tanmateix mantenir-ne el caragravecter bagravesicament americagrave allunyar
dels Mannon un destiacute grec (sense reclamar lrsquoajut drsquoun Deacuteu puritagrave extret de lrsquoAntic Testament) que
convenceacutes un puacuteblic modern sense religioacute o una egravetica basada en la moral impedir que el
melodrama de la trama no supereacutes el drama real idear assassinats que defugissin els policies i les
escenes de les sales de justiacutecia i finalment mantenir-me al marge i evitar les moltes oportunitats
de manifestar-me personalment sobre la vida i el destiacute tot aixograve ha fet que el camiacute hagi estat llarg i
feixuc I fins i tot ara que la feina ja estagrave feta no seacute ben beacute quegrave he aconseguit Tot el que seacute eacutes
que despreacutes de llegir-la a despit de la meva familiaritat amb cada pagravegina em deixa commogut
espiritualment pertorbat i tinc la sensacioacute que a banda de lrsquoextensioacute teacute envergadura real la
sensacioacute de haver tingut una experiegravencia dramagravetica amb passions intenses i turmentadores que van
meacutes enllagrave de lrsquoambicioacute o lrsquoabast drsquoaltres drames modernsrdquo
ldquoIt has been one hell of a job Letrsquos hope the result in some measure justifies the labor Irsquove put
in To get enough of Clytemnestra in Christine of Electra in Lavinia of Orestes in Orin etc and
yet keep them American primarily to conjure a Greek fate out of the Mannons themselves
(without calling in the aid of even a Puritan Old Testament God) that would convince a modern
audience without religion or moral ethics to prevent the surface melodrama of the plot from
overwhelming the real drama to contrive murders that escape cops and courtroom scenes and
finally to keep myself out of it and shun the many opportunities for effusions of personal writing
anent life and fate-all this has made the going tough and the way long And even now itrsquos done I
donrsquot know quite what Irsquove got All I do know is that after reading it all through in spite of my
familiarity with ever page it leaves me moved and disturbed spiritually and I have a feeling of
there being real size in it quite apart from its length a sense of having had a valid dramatic
experience with intense tortured passions beyond the ambition or scope of other modern playsrdquo 10
Ha estat doncs una poiacuteesis o proceacutes creatiu certament singular el resultat del qual eacutes una
tragegravedia que traspua derrotisme11
Si srsquoexamina el conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill es
its immense size and depth Reason and intellect fail to shine light into the abyss The Birth of Tragedy
vilifies Socrates as a logical thinker who cannot adequately explain existence through reasonrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 164) Vegeu tambeacute LaBelle Maurice M 1973 10
Estrin Mark W 1932 chapter ldquoEugene OrsquoNeill George Jean Nathan 1932rdquo p 126 ndashla traduccioacute eacutes
meva Lrsquoestregraves psicologravegic continuagrave fins i tot despreacutes de lrsquoegravexit assolit ldquoAfter the unprecedented critical
acclaim to Mourning Becomes Electra I was in bed nearly a week overcome by the profoundest gloom
and nervous exhaustionrdquo (Letter to Lee Simonson May 1934 Travis Bogard and Bryer Jackson R
1988 p 435) ldquoThe truth is that after Electra I felt I had gone as far as it was in me to go along my old
line I felt a need to liberate myself from myself so to speak ndash to see and express if possible the life
preserving forces in other aspects which I knew from experience to be equally illustrative of the fate in
human beingsrsquo lives and aspirationsrdquo (Letter to Kenneth Macgowan October 16 1933 Travis Bogard
and Bryer Jackson R 1988 p 423) 11
I tanmateix deixa veure alhora tota la forccedila vital que la seva nova esposa Carlotta Monterey OrsquoNeill
fou capaccedil drsquoinfondre-li fent que lrsquoamor triomfeacutes sobre la vida Ho llegim a la dedicatograveria del manuscrit
de Mourning Becomes Electra impresa en les 50 cogravepies enviades al seus amics ldquo These scripts are like
us and my presenting them is a gift which already is half yours So in hopes that what this trilogy may
have in it may repay the travail we have gone through for this sake ndash I say I want them to remind you that
I have known your love with my love even when I have seemed not to know that I have seen it even
when I have appeared most blind that I have felt it warmly around me always (even in my study in the
closing pages of my heart) sustaining and comforting a warm serene sanctuary for the man after the
4
constata que la desesperanccedila no sempre envaeix lrsquoescena12
ara beacute negar que aquesta srsquoerigeix
com un dels seus trets meacutes remarcables foacutera tan inuacutetil com absurd Eacutes per aixograve que fer un recull
de passatges ilmiddotlustratius -alguns dels meacutes colpidors concentrats en la mateixa obra- no eacutes
precisament una tasca difiacutecil
De vegades en efecte posa lrsquoaccent en la manca de sentit de la vida humana i la naturalesa
inevitable de la mort
Deborah (More Stately Mansions) lsquoSi la vida tingueacutes sentit com una frase simple Perograve no
en teacute de sentit i la mort no eacutes res meacutes que un pou fangoacutes a dintre del qual hi llencen
indistintament la meva persona i un gat mortrsquo (lsquoIf Life had meaning as a simple sentence
But it has no meaning And death is no more than a muddy well into which I and a dead cat are
cast aside indifferentlyrsquo- III 343-44)13
lsquoNecessito que em recordin que la Vida no eacutes el llarg
morir-se de la morthelliprsquo (lsquoI need to be reminded that Life is not the long dying of deathrsquo -III
370)
Simon (More Stately Mansions) lsquo les vides humanes no tenen cap sentit la vida humana eacutes
una decepcioacute estuacutepida la promesa drsquoun mentider un estar en fallida permanent per deutes que
mai no hem contret una cita diagraveria amb la pau i la felicitat en quegrave dia rere dia esperem contra tota
esperanccedila escoltant cada passa i quan finalment arriben la nuacutevia o el nuvi descobrim que estem
besant la Mortrsquo (lsquo human lives are without any meaning human life is a silly disappointment
a liarrsquos promise a perpetual in bankruptcy for debts we never contracted a daily appointment
with peace and happiness in which we wait day after day hoping against hope listening to each
footstep and when finally the bride or the bridegroom cometh we discover we are kissing Deathrsquo
-III 528)
De vegades ens sorpregraven amb el que sens dubte eacutes un tribut al seu admirat Oscar Wilde o dit
altrament amb una paradoxa concebuda per poder agermanar quelcom difiacutecilment agermanable
com ara lrsquoassassinat i la pietat
Simon (More Stately Mansions) lsquo Valorant-ho amb seny tots hauriacuteem de tenir unes clagraveusules
en els nostres testaments expressant la nostra gratitud i recompensant adientment a qualsevol que
ens mateacutes El criminal a parer meu posseeix lrsquoautegraventica virtut de la pietatrsquo (lsquo Regarded sensibly
we should all have clauses in our wills expressing gratitude to and suitably rewarding anyone
who should murder us The murderer I think possesses the true quality of mercyrsquo -III 529)
En drsquoaltres ocasions presenta els humans com eacutessers folls irremeiablement condemnats a
lrsquoerror Anna Christie (Anna Christie) lsquo Som tots pobres bojos i les coses passen i ens
empantaneguem en lrsquoerror tot es redueix a aixograversquo (lsquo Wersquore all poor nuts and things happen
and we just get mixed in wrong thatrsquos allrsquo -I 1015) O gosa proclamar en veu alta el privilegi de
la no-existegravencia i aprofita fins i tot les acotacions nombrosiacutessimes en les seves obres per
renegar stricto sensu de lrsquoesperanccedila
Larry (The Iceman Cometh) lsquo El millor de tot foacutera no haver nascut mairsquo (lsquo The best of all
were never to be bornrsquo ndashIII 582)14
authorrsquos despairing solitude and inevitable deceits ndash a victory of love over life Oh mother and wife and
mistress and friend ndash And collaborator I love yourdquo (Estrin Mark W 1990 p 216) 12
Per exemple a Days Without End Lazarus Laughed The Straw o Ah Wilderness 13
Totes les citacions corresponen a OrsquoNeill Eugene 1988 i la numeracioacute entre paregraventesis srsquohi refereix
Les traduccions al catalagrave soacuten meves 14
Tots els editors assenyalen que OrsquoNeill recolza en lsquoMorfinarsquo de Heinrich Heine (vegeu p e Saumlmtliche
Scriften Klaus Breigelb (ed) Munich 1968-1976 XI p 333) Tanmateix paga la pena de recordar ara
Sogravefocles Egravedip a Colonos 1224-27 μὴ φῦναι τὸν ἅπαντα νι κᾷ λόγον τὸ δrsquo ἐπει φανῇ βῆναι κεῖσrsquo
ὁπόθεν περ ἥ κει πολὺ δεύτερον ὡς τάχιστα (ldquoNo haver nascut venccedil qualsevol argument Un cop
5
Andrew (Beyond the Horizon) lsquo Hem drsquointentar ajudar-nos lrsquoun a lrsquoaltre i amb el pas del
temps arribarem a saber quegrave eacutes el que cal fer I potser nosaltresrsquo (ldquoPerograve la Ruth si eacutes que sent
les seves paraules no ho mostra pas Roman en silenci tot mirant-lo somortament amb la trista
humilitat de lrsquoesgotament amb la ment ja immersa en aquella exhausta calma meacutes enllagrave de la
molegravestia addicional que suposaria mantenir encara algun tipus drsquoesperanccedilardquo) (lsquo We must try to
help each other and in time well come to know whats right to do And perhaps wersquo (ldquoBut
RUTH if she is aware of his words gives no sign She remains silent gazing at him dully with the
sad humility of exhaustion her mind already sinking back into that spent calm beyond the further
troubling of any hoperdquo) (I 653)
Marcat doncs per una visioacute pregonament tragravegica de lrsquoexistegravencia humana15
OrsquoNeill srsquoafegeix
amb Mourning Becomes Electra a la llarga llista de dramaturgs occidentals lrsquoobra dels quals no
nomeacutes deixa entreveure gairebeacute sempre una heregravencia helmiddotlegravenica subjacent sinoacute que sovint qualla
en una tragegravedia grega en sentit estricte -amb independegravencia eacutes clar de les inevitables
adaptacions a contextos histograverics diferents En efecte el destiacute de lrsquoElectra de lrsquoescriptor americagrave
seragrave la foscor drsquouna mansioacute sepulcral una casa-tomba construiumlda per hostatjar lrsquoodi i on la
perseguiran fins a la mort muacuteltiples dimonis familiars Conseguumlentment era logravegic que les Eriacutenies
de les Eumegravenides drsquoEgravesquil i la seva foscor consubstancial esdevinguessin una referegravencia tan
ineludible com profitosa Soacuten recordem-ho lsquodeesses subterragraveniesrsquo (lsquoκατὰ χθονὸς θεαίrsquo v
115)16
lsquoen les robes del tot blanques en canvi no hi vaig tenir part no em corresponguerenrsquo
(lsquoπαλλεύκων δὲ πέπλων ἀπόμοιρος ἄκληρος ἐτύχθηνrsquo v 352) lsquo augustes i inexorables als
mortals perseguint menyspreades i deshonroses tasques restem apartades dels deacuteus per una llum
aliena al solrsquo (lsquo σεμναί καὶ δυσπαρήγοροι βροτοῖς ἄτιμrsquo ἀτίετα διόμεναι λάχη θεῶν
διχοστατοῦντrsquo ἀνηλίῳ λάμπᾳrsquo vv 383-87) lsquosota terra tenen el seu lloc i en una tenebra on
no hi arriba el solrsquo (lsquo ὑπὸ χθόνα τάξιν ἔχουσα καὶ δυσήλιον κνέφαςrsquo vv 395-6) i soacuten
igualment lsquofilles atziagues de la Nitrsquo (lsquo Νυκτὸς αἰανῆ τέκναrsquo v 416)
Aixograve no obstant per a una heroiumlna tragravegica a qui OrsquoNeill ha reservat el privilegi terrible
drsquoexperimentar la mort en vida en un casa-tomba segellada per ella mateixa aquestes Eriacutenies
presenten un inconvenient molt greu la seva metamorfosi final en Eumegravenides Orestes germagrave
drsquoElectra i protagonista principal de la darrera de les tragegravedies de la trilogia drsquoEgravesquil partiragrave vers
el temple del llombriacutegol del moacuten sota la proteccioacute drsquoApolmiddotlo el qual es responsabilitzaragrave de
lrsquoajusticiament de la seva mare Clitemnestra El deacuteu perograve no reeixiragrave a persuadir les atziagues
filles de la Nit de la justiacutecia dels actes drsquoOrestes de manera que eacutes Atena qui finalment dirimiragrave
el conflicte a favor seu lsquoAquest home srsquoha lliurat del delicte de sangrsquo (lsquoἀνὴρ ὅδrsquo ἐκπέφευγεν
αἵματος δίκηνrsquo -752)17
nascuts perograve molt en segon lloc ve caminar com meacutes de pressa millor cap alliacute drsquoon precisament venimrdquo -
la traduccioacute eacutes meva segons lrsquoedicioacute de Pearson A C 1950) Compareu-ho amb Teogravegnis 425-28 (segons
lrsquoedicioacute de West M L 1989) πάντων μὲν μὴ φῦναι ἐπιχθονίοισιν ἄριστον μηδrsquo ἐσιδεῖν αὐγας
ὀξέος ἠελίου φύντα δrsquo ὅπως ὤκιστα πύλας Ἀΐδαο περῆσαι καὶ κεῖσθαι πολλὴν γῆν
ἐπαμησάμενον I tambeacute amb Epicur Carta a Meneceu 126-7 (segons lrsquoedicioacute drsquoUsener H 1966)
πολὺ δὲ χείρων καὶ ὁ λέγων καλὸν μὲν μὴ φῦναι φύντα δrsquo ὅπως ὤκιστα πύλας Ἀΐδαο περῆσαι 15
Molt condicionada per la seva biografia personal vegeu per exemple Dymkowski Christine a
OrsquoNeill E 1995 pp V-XI Black Stephen A 1999 Black Stephen A ldquoCelebrant of loss Eugene
OrsquoNeill 1888-1953rdquo a Mannheim Michael 2000 pp 4-17 16
Seguireacute en aquest cas lrsquoedicioacute de West M L 1990 la traduccioacute eacutes meva 17
ldquoAeschylus was writing for a society in which drama was intimately connected with the social
political and religious life of the community with the divine intervention of Apollo and Athene
Aeschylus reconciles the old and the new order of divine justice and represents the city-state as the
protector of human dignity and of individual freedom and securityrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 pp 487-
88)
6
Nomeacutes resta doncs que el Cor de les Eriacutenies decideixi no menysprear els nombrosos
avantatges que obtindragrave de la ciutat drsquoAtenes aixiacute com invocar lrsquoesclat del sol perquegrave la foscor
que els era consubstancial doni pas a la llum de la vida lsquoQue la llum radiant del sol faci brotar
de la terra abundants aquelles ventures profitoses de la vidarsquo (lsquoἐπισσύτους βίου τύχας
ὀνησίμους γαίας ἐξαμβρῦσαι φαιδρὸν ἁλίου σέλαςrsquo -924-926)
OrsquoNeill confessava abans que la redaccioacute de Mourning Becomes Electra havia estat una
experiegravencia infernal llarga i feixuga en el curs de la qual hi hagueacute commocioacute espiritual i
passions violentes i turmentadores Eacutes evident per tant que la seva Electra tot i partir del model
grec lrsquohavia forccedilosament de superar si lrsquoobjectiu final era assolir cotes majuacutescules de
tragicitat18
ldquo Personalment lrsquoobra que meacutes mrsquoagrada eacutes la darrera Sento que eacutes la meacutes personal per una
raoacute La figura drsquoElectra en la llegenda grega srsquoesvaeix en un futur vague i no-dramagravetic Srsquoatura
com si despreacutes de la venjanccedila en la persona de la seva mare tot aneacutes beacute i allograve fos tot Les Eriacutenies
persegueixen Orestes mentre que a ella la deixen estar Mai no podria empassar-mrsquoho Em
semblava que si desapareixia en un futur feliccedil i convencional (casada amb Piacutelades drsquoacord amb
una versioacute de la llegenda) els grecs eludien les implicacions derivades de la seva progravepia creenccedila
en la cadena del destiacute En la nostra moderna cadena psicologravegica del destiacute certament no podem
deixar que sersquon surti drsquoaquesta manera Ella es mereix tan inevitablement un destiacute tragravegic millor I
em congratulo drsquohaver donat a la meva Electra yankee un final tragravegicament digne drsquoella
mateixa19
El final a parer meu eacutes el millor i el meacutes inevitable de la trilogia Eacutes alliacute que assoleix
una alccedilada veritable i que la meva fe en ella resta justificada Es trenca i no es trenca Eacutes rendint-
se al destiacute dels Mannon que el venccedil Eacutes tragravegicardquo
ldquoPersonally I like the last play the best I feel it is the most my own for one thing The Electra
figure in the Greek legend and plays fades out into a vague and undramatic future She stops as if
after the revenge on her mother all was well and that was all of that The Furies take after
Orestes but she is left alone I never could swallow that It seemed to me that by having her
disappear in a nice conventionally content future (married to Pylades according to one version of
the legend) the Greeks were dodging the implication of their own belief in the chain of fate In
our modern psychological chain of fate certainly we canrsquot let her exit like that She is so
inevitably worthy of a better tragic fate And I flatter myself I have given my Yankee Electra an
end tragically worthy of herself The end to me is the finest and most inevitable thing of the
trilogy She rises to a height there and justifies my faith in her She is broken and not broken By
her way of yielding to her Mannon fate she overcomes it She is tragicrdquo20
18
Entre drsquoaltres raons perquegrave Egravesquil i OrsquoNeill solucionen el ldquoproblema Negravemesirdquo de manera diferent
ldquoWhereas Aeschylus had solved his much different problem of Nemesis with a nice point of social law
and with the aid of divine wisdom OrsquoNeill set out to solve his problem in an essentially different
manner there is only one sphere of order left the autonomous order of the individual human character
Man is totally responsible for justice Each man provides his own Nemesisrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 174) 19
I tanmateix ldquoMourning Becomes Electra is his first work ndashand indeed one of very few in his canon-
to explore relationships between women in any depthrdquo (Barlow Judith E ldquoOrsquoNeillrsquos female charactersrdquo
a Manheim Michael 2000 p 168) 20
Letter to Brooks Atkinson Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 pp
389-90 ndashla traduccioacute eacutes meva De fet sempre que sersquol criticava per accentuar el vessant sograverdid de la vida i
la seva futilitat responia ldquoAs for this type of play having a depressing effect or accentuating the futility
of human endeavor I do not agree with any such opinion We should feel exalted to think that there is
something ndash some vital unquenchable flame in man which makes him triumph over his miseries ndash over
life itself Dying he is still victorious The realization of this should exalt not depressrdquo (Estrin M W
1990 p 53)
7
Molt conscient per tant ndashi amb orgull- de la seva capacitat el dramaturg ultrapassaragrave el
model grec Em demano perograve si el vast llegat helmiddotlegravenic de la cultura occidental no teacute encara
quelcom de valuoacutes per oferir-li tal vegada la imatge platogravenica de la caverna amb lrsquoajut de la
qual present en la ment de lrsquoescriptor i de lrsquoespectador-lector culte la tragegravedia drsquoaquesta Electra
clagravessica -i alhora nova Electra yankee- drsquoOrsquoNeill resta magnificada Aixiacute doncs si com he
assenyalat al principi considerava arriscat examinar Mourning Becomes Electra insistint de bell
nou en el referent esquili sempre admegraves haureacute de reconegraveixer ara que la hipogravetesi que tot just
acabo drsquoexposar suposa per raons ogravebvies coacuterrer un risc addicional En efecte la presegravencia
subjacent drsquoaquesta imatge en la ment del dramaturg no la podreacute demostrar stricto sensu puix
que en el text no srsquoexplicita mai21
perograve malgrat tot i per descomptat despreacutes del repagraves inevitable
del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill mrsquoarriscareacute i apelmiddotlareacute al sentit criacutetic del lector perquegrave
en valori la versemblanccedila i sobretot mesuri el regravedit dramagravetic derivat drsquouna lectura aixiacute
Comenccedilo doncs
Quant al curs dramagravetic dels esdeveniments la situacioacute eacutes la seguumlent Orin i Vinnie Mannon
han induiumlt la seva mare Christine Mannon al suiumlcidi despreacutes que el primer ajusticieacutes el seu
amant el capitagrave Brant Els remordiments perograve turmenten Orin des de fa dies de manera que
Vinnie lrsquoElectra inflexible del drama acara el deure drsquoapuntalar un Orestes massa feble i al caire
de lrsquoensorrament psicologravegic
(Vinnie) lsquo No eacutes bo per a tu romandre en aquesta habitacioacute drsquoatmosfera sufocant Hauries de
sortir a lrsquoaire lliurersquo (Orin) lsquoOdio la llum del dia Sembla un ull acusador No Nosaltres hem
renunciat al dia on viu la gent normal ndash o meacutes aviat ell ha renunciat a nosaltres La nit perpegravetua ndash
la foscor de la mort en vida ndash aquest eacutes lrsquohagravebitat que srsquoadiu amb la culpa Tu creus que te
nrsquoescaparagraves perograve jo no soacutec tan boig I trobo que la llum artificial eacutes meacutes apropiada per a la
meva feina ndash la llum de lrsquohome no pas la de Deacuteu22
ndash el feble esforccedil de lrsquohome per entendrersquos a si
mateix per a existir per si mateix en la foscor Eacutes un siacutembol de la seva vida ndash una lagravempada que
crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrsquo (V) lsquoLa teva feina Quina feinarsquo (O) lsquoEstudiar la
llei del crim i del cagravestig23
rsquo (V) lsquoAixograve estagrave tan tancat Eacutes asfixiant Et fa mal (Va cap a la
finestra obre els finestrons i mira enfora) Aquesta nit eacutes negra com el quitragrave No hi ha cap
estrellarsquo (O) lsquoFoscor sense una estrella que ens guiiuml Cap on anem Vinniersquo
21
En realitat quan es tracta de prendre-la com a referegravencia comparativa se sol pensar en The Iceman
Cometh ldquoThe four-act play is set in Harry Hopersquos bar ndash its ldquotwo windows so glazed with grime one
cannot see through themrdquo ndash on the West Side of New York in the Summer of 1912 The characters who
inhabit the rooms above the clingy saloon recall the chained prisoners of Platorsquos Republic whose
obstructed vision could perceive only shadows or reflections on a cave wall rather than objects of the
world of daylightrdquo (Voglino Barbara 1999 p 77 vegeu tambeacute pp 86 i 88) 22
Deacuteu i unes liacutenies abans ldquolrsquoull acusadorrdquo A meacutes de lrsquoull del Deacuteu del Gegravenesi que tot ho veu i que per
tant descobreix el pecat original drsquoAdam i Eva val a dir que tambeacute entre els grecs hi ha la conviccioacute que
les accions dels humans no passen desapercebudes a un poder superior En efecte el Sol p e eacutes talaia de
deacuteus i homes i mira amb lrsquoajut dels seus raigs (Himne a Demegraveter 22-27 ndashAllen 1920) tot ho veu i tot ho
escolta (p e Il 3 277 o Od 11 109 ndashAllen 1920) eacutes un cercle omnivident (Egravesquil Prometeu
encadenat 91 ndashWest 1990) No cal dir que aviat eacutes lrsquoull de Zeus el que ho veu tot (p e Hesiacuteode
Treballs i dies 265-270 -Merkelbach-West 1990) Zeus eacutes qui veu la fi de totes les coses (Soloacute Elegia a
las Muses 9-16 -West 1992) etc 23
La referegravencia a Crim i cagravestig de Dostoievski eacutes inquumlestionable i OrsquoNeill nrsquoadmet la influegravencia molt meacutes
que la de Freud o Jung ldquoI am no deep student of psychoanalysis As far as I remember of all the books
written by Freud Jung etc I have read only four and Jung is the only one of the lot who interests me
Some of his suggestions I find extraordinarily illuminating in the light of my own experience with hidden
human motives But as far as influence on my work goes he has had none compared to what
psychological writers of the past like Dostoievsky etc have hadrdquo (Letter to Clark Barrett H Clark June
6th 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 386)
8
(Vinnie) lsquo It isnrsquot good for you staying in this stuffy room in this weather You ought to get out
in the fresh airrsquo (Orin) lsquoI hate the daylight Itrsquos like an accusing eye No wersquove renounced the
day in which normal people live ndash or rather it has renounced us Perpetual night ndash darkness of
death in life ndash thatrsquos the fitting habitat for guilt You believe you can escape that but Irsquom not so
foolishhellip And I find artificial light more appropriate for my work ndash manrsquos light not Godrsquos ndash
manrsquos feeble striving to understand himself to exist for himself in the darkness Itrsquos a symbol of
his life ndash a lamp burning out in a room of waiting shadowsrsquo (V) lsquoYour work What Workrsquo (O)
lsquoStudying the law of crime and punishment as you sawhelliprsquo (V) lsquoItrsquos so close in here Itrsquos
suffocating Itrsquos bad for you (She goes to the window and throws the shutters open and looks out)
Itrsquos black as pitch tonight There isnrsquot a starrsquo (O) lsquoDarkness without a star to guide us Where
are we going Vinniersquo (II 1027)
iquestHi ha prou base per entreveure la presegravencia subjacent de la imatge platogravenica de la caverna en
aquest diagraveleg mantingut pels germans Orin i Vinnie Mannon En primer lloc foacutera
intelmiddotlectualment deshonest i a meacutes absurd intentar obviar la naturalesa moral del diagraveleg amb la
culpa el cagravestig i Deacuteu com a grans protagonistes De fet nrsquohi hauria prou de fer mencioacute ara
drsquoalguns passatges adients de lrsquoAntic Testament per rendir-se a lrsquoevidegravencia
ldquo σὺ ὁ λύχνος μου κύριε καὶ κύριος ἐκλάμψει μοι τὸ σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ets la
meva llagraventia i el senyor mrsquoilmiddotluminaragrave la meva foscorrdquo -2 S 2229) ldquo σὺ φωτιεῖς λύχνον μου
κύριε ὁ θεός μου φωτιεῖς τό σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ilmiddotluminaragraves la meva llagraventia deacuteu
meu ilmiddotluminaragraves la meva foscorrdquo ndashPs 1729) ldquo ἀνακαλὺπτων βαθέα ἐκ σκότους
ἐξήγαγεν δὲ εἰς φῶς σκιὰν θανάτουrdquo (ldquo revelant coses pregones des de la foscor dugueacute a la
llum lrsquoombra de la mortrdquo ndashJob 1222) ldquo μή ἐπίχειρέ μοι ἡ ἐχθρά μου ὅτι πέπτωκα καὶ
ἀναστήσομαι διότι ἐὰν καθίσω ἐν τῷ σκότει κύριος φωτιεῖ μοιrdquo (ldquo no et vanis enemiga
meva de la meva caiguda Mrsquoaixecareacute perquegrave si sec en la foscor el senyor mrsquoilmiddotluminaragraverdquo ndashMic
78- les traduccions soacuten meves)24
I tanmateix si en aquest cas srsquoopta per una interpretacioacute literal gens arriscada cal concloure
que la confianccedila en la ilmiddotluminacioacute de Deacuteu en el triomf de la llum divina sobre la tragegravedia
humana eacutes absoluta mentre que OrsquoNeill dissenya per raons ogravebvies un final diferent En aquests
textos Deacuteu eacutes la llagraventia -la lagravempada- no pas lrsquohome i quan es fa mencioacute de la llagraventia de lrsquohome
no pas de lrsquohome-llagraventia eacutes per deixar clar que no foacutera res sense la llum divina que la nodreix
Quant a les ombres Deacuteu anorrea la meacutes tragravegica la de la mort perquegrave Ell eacutes vida i llum la llum
que no permetragrave que lrsquohome romangui assegut en la foscor Per contra a Mourning Becomes
Electra lrsquoombra de la mort i la fosca desesperanccedila resten entronitzades A Ezra Mannon Adam
Brant Christine Mannon i Orin Mannon no els ilmiddotlumina ni els salva la llum divina sinoacute que
viuen i moren en la tragravegica foscor que de fet sembla que els ha estat sempre consubstancial I a
Lavinia Mannon OrsquoNeill fins i tot li ha reservat el turment drsquouna llarga mort en vida en la
volguda foscor drsquouna casa-tomba Naturalment podem pensar que el dramaturg srsquoha limitat a
presentar la bescara dels textos biacuteblics ndashper cert tampoc no explicitats com a tals- tot confirmant
24
Rahlfs A 1979 Em cenyeixo a lrsquoAntic Testament perquegrave a II 937 llegim ldquo the Mannonrsquos way of
thinking They went to the white meeting-house on Sabbathsrdquo Tanmateix atesa la formacioacute catogravelica
drsquoOrsquoNeill ndashvegeu p e Black Stephen A ldquoCelebrant of lossrdquo a Mannheim 200 p 7- pel que fa a lrsquoodi
a la llum paga la pena de recordar lrsquoEvangeli segons Sant Joan (3 20-21) ldquoπᾶς γὰρ ὁ φαῦλα πράσσων
μισεῖ τὸ φῶς καὶ οὐκ ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα μὴ ἐλεγχθῇ τὰ ἔργα αὐτοῦ ὁ δὲ ποιῶν τὴν ἀλήθειαν
ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα φανερωθῇ αὐτοῦ τὰ ἔργα ὅτι ἐν θεῷ ἐστιν εἰργασμέναrdquo (ldquoEn efecte tots els
qui obren el mal odien la llum i no srsquohi apropen a fi que les seves obres no quedin al descobert Per
contra els qui obren drsquoacord amb la veritat srsquoapropen a la llum a fi que les seves obres es vegin car soacuten
fetes drsquoacord amb Deacuteurdquo -Nestle Eberhard amp Aland Kurt 1993 la traduccioacute eacutes meva)
9
que soacuten la seva uacutenica referegravencia La meva hipogravetesi en canvi eacutes que la presegravencia subjacent de la
icona platogravenica pot ajudar a copsar millor la dimensioacute tragravegica del text drsquoOrsquoNeill que no pas la
simple constatacioacute de la voluntat expressa de contradir els textos biacuteblics
En efecte despreacutes de contraposar lrsquoagravembit humagrave i lrsquoagravembit diviacute la llum de lrsquohome i la llum de
Deacuteu el dramaturg abandona el drama particular dels Mannon per centrar-se en el de tots els
eacutessers humans en descobrir-se condemnats a la foscor tot iniciant aixiacute un feixuc proceacutes
drsquoautoconeixement aliegrave al textos que acabem de llegir perograve comparable amb el tragravensit
gnoseologravegic platogravenic des de la foscor de la caverna a la llum de lrsquoexterior a la llum de la Idea Es
tracta drsquouna descoberta tan aclaparadora que els humans semblen poder pensar nomeacutes en un
ldquofeblerdquo esforccedil personal per entendrersquos a si mateixos conscients probablement a forccedila dels
fracassos de tota una vida que la llum els ha estat negada En aquest regne fosc ndasho caverna no
explicitada- perograve siacutembol de la vida dels humans no hi ha un foc que projecti ombres sobre un
mur sinoacute que ells mateixos soacuten una ldquolagravempada que crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrdquo
Quines Sabem ndashsi pensem de bell nou en la saga familiar- que els retrats dels Mannon morts
que pengen sobre les parets drsquoaquesta habitacioacute tancada soacuten de fet ombres o espectres que
esperen el moment del triomf perograve si tornem al feble esforccedil drsquoautoconeixement abans esmentat
i en consequumlegravencia als ldquohomes i dones lagravempadardquo que no poden cremar amb intensitat les ombres
deuen ser tambeacute tot el que de si mateixos poden veure i projectar a manca drsquouna llum poderosa i
clara a la qual no tenen acceacutes i que tampoc no srsquoenceacuten en el seu interior Presoners doncs en
lrsquohabitacioacute o caverna ombriacutevola on els ha tocat de viure els germans Mannon suportaran i
acceptaran a la fi tot el pes de la llei del crim i del cagravestig mentre que el conjunt dels humans que
OrsquoNeill decideix sobiranament drsquoesmentar malgrat no haver nascut en el si drsquouna famiacutelia tan
atziaga viuen tambeacute en una tragravegica foscor que els eacutes inherent
Platoacute va concebre aquella caverna dibuixada en els primers capiacutetols del llibre VII de la
Repuacuteblica com una imatge ldquoaplicablerdquo a la seva filosofia idealista o ideocegraventrica25
tot
visualitzant aixiacute el tragravensit o enlairament de lrsquoagravenima des del moacuten sensible a lrsquointelmiddotligible de la
mategraveria a la Idea26
El seu missatge per tant eacutes positiu encara que vegi lrsquohome com un eacutesser que
25
lsquoMitersquo lsquosiacutemilrsquo lsquofaularsquo i lsquoalmiddotlegoriacutearsquo soacuten alguns dels termes emprats per a interpretar el text de Platoacute M
Heidegger per exemple escriu (1988 p 18) ldquoWir sprechen von einem lsquoGleichnisrsquo sagen auch lsquoSinn-
Bildrsquo Das heisst ein sichtbarer Anblick so freilich dass das Erblickte allsogleich ein Winkendes ist Der
Anblick will nicht und nie fuumlr sich allein stehen er gibt einem Wink dahin dass es etwas und was es bei
diesem Anblick und durch diesen Anblick zu verstehen gibt Der Anblick winkt - er lenkt in ein zu
Verstehendes d h in den Bereich von Verstehbarkeit (die Dimension innerhalb deren verstanden wird)
in einen Sinn (daher Sinn-Bild)rdquo La traduccioacute del text eacutes evidentment arriscada Jo no goso afirmar ndashper
beacute que que no ho nego- que lsquoGleichnisrsquo signifiqui aquiacute ldquoalmiddotlegoriacuteardquo tal com Sadler afirma en la seva
traduccioacute a lrsquoanglegraves (2000) ldquoWe speak of an lsquoallegoryrsquo also of lsquosensory imagersquo (Sinn-Bild) of a sort that
provides a hint or clue The image is never intended to stand for itself alone but indicates that something
is to be understood providing a clue as to what this is The image provides a hintmdashit leads into the
intelligible into a region of intelligibility (the dimension within which something is understood) into a
sense (hence sensory imagerdquo Per contra eacutes inquumlestionable que lsquoSinn-Bildrsquo es refereix a una imatge
dotada de significat si tal com legim hem drsquoanar des de la contemplacioacute al regne del que eacutes intelmiddotligible
(ldquoBild aumlusserer gegenstand als ausdruck irgend eines sinnesrdquo Deutsches Woumlrterbuch -Grimm 1984 I
al seu torn ldquoBildrdquo en el Platon-Lexikon Begriffswoumlrterbuch zu Platon und der platonischen Tradition -
Shaumlfer 2007 p 29- ens duu a eikoacuten) Per tant gosaria dir que ldquosensory imagerdquo no eacutes la traduccioacute adient
per ambdoacutes lsquoSinn-Bildrsquo en el text de Heidegger Platoacute diu ldquoaquesta imatge doncshellip cal aplicar-lardquo Eacutes
en consequumlegravencia una προσαπτέα εἰκών que Platoacute no sembla considerar ὑπόνοια el terme platogravenic real
per ἀλληγορία 26
Pl R 514a-517d lsquolsquoTot seguit doncsrsquo vaig dir lsquoimaginarsquot (ἀπείκασον) amb una experiegravencia com
aquesta la nostra naturalesa no nomeacutes pel que fa a lrsquoeducacioacute sinoacute tambeacute a la manca drsquoeducacioacute Mira
(ἰδὲ) doncs uns homes com en un habitacle soterrani en forma de cova que tot al seu llarg teacute una sortida
enfilant-se vers la llum Hi soacuten des de petits lligats no nomeacutes de cames sinoacute tambeacute pels colls de manera
10
camina a les palpentes si meacutes no mentre no arribi el gran traspagraves Si jo no vaig errat doncs
OrsquoNeill no pas filogravesof sinoacute dramaturg adoptaria la imatge i descartaria el missatge ja que tant a
Mourning Becomes Electra com a bona part de la seva obra els humans soacuten eacutessers tragravegics per
naturalesa i en consequumlegravencia resten condemnats a conviure amb la negra dissort o el que foacutera el
mateix amb el sovintejat capgirament o katastropheacute de tots els seus fugaccedilos episodis de felicitat
Atrapats en un destiacute inexorable soacuten presoners a qui escau de viure en les pregoneses fosques
drsquoun moacuten la Realitat lluminosa del qual mai no arribaran a percebre fins que no atenyin ldquola llum
de Deacuteurdquo (Orin) -corresponent cristiana del cim de les Idees immutables- o simplement aquella
desitjada ldquollumrdquo que el nostre dramaturg al capdavall un eacutesser humagrave meacutes sembla veure esvair-
se sempre rere nombrosos vels
Naturalment el fet mateix de gosar parlar drsquoimatge subjacent en la ment drsquoOrsquoNeill implica
mantenir que la coneix entre drsquoaltres raons perquegrave la importagravencia cabdal que teacute en lrsquoobra
drsquoalguns dels seus mentors intelmiddotlectuals com ara Friedrich Nietzsche o Oscar Wilde em
dispensaria beacute que no ho fareacute de quumlestionar-mrsquoho Perograve aquest capiacutetol el deixo per a meacutes
endavant Ara mateix em pertoca drsquoassenyalar fins a quin punt alguns dels temes essencials de la
filosofia platogravenica ndasho potser millor de la ldquosensibilitat o tarannagrave platogravenics- referents a la foscor
la llum la fugida de la presoacute de la mategraveria etc no soacuten en absolut aliens a lrsquoobra drsquoOrsquoNeill
En primer lloc cal subratllar la naturalitat amb quegrave el dramaturg americagrave parla de lrsquoagravenima
tapiada dels humans de la vida entesa com una celmiddotla solitagraveria de dones i homes presoners pel
fet mateix drsquohaver nascut de tots els murs o presons que nrsquoofeguen els somnis del seu
empresonament en les ciutats orfes per sempre meacutes de boscos i turons de cel i drsquoestrelles en
suma de vida
que romanen quiets i miren nomeacutes cap endavant Mirarsquols (ὅρα) sense poder girar el cap per causa dels
lligams i drsquoaltra banda una llum de foc cremant darrera seu des de dalt i des de lluny i entre el foc i els
presoners en la part alta un camiacute i vora seu un petit mur construiumlt talment com els paravents que es
colmiddotloquen davant dels creadors drsquoespectacles i per sobre dels quals davant al seu torn dels espectadors
els mostren Mira (ἰδὲ) doncs junt a aquest petit mur uns homes portant objectes de tota mena que hi
sobresurten i estagravetues en forma drsquohome i drsquoaltres animals treballades en pedra fusta i tot tipus de
materials uns parlant i altres en silenci com eacutes naturalrsquo lsquoParles drsquouna imatge estranyarsquo deia lsquoi de
presoners estranysrsquo lsquoIguals a nosaltresrsquo deia jo al meu torn lsquoPrimer de tot iquestcreus en efecte que uns
presoners com aquests poden haver vist no nomeacutes de si mateixos sinoacute tambeacute els uns dels altres res que
no sigui les ombres (τὰς σκίας) que per causa del foc es projecten (προσπιπτούσας) sobre la part de la
cova de davant seu (εἰς τὸ καταντικρὺ)rsquo lsquoCom poden haver-ho vistrsquo deia lsquosi de per vida haurien estat
forccedilats a tenir si meacutes no els caps immogravebilsrsquo hellip lsquoDoncs aquesta imatgersquo (ἐικόνα) deia jo al meu torn
lsquoestimat Glaucoacute cal aplicar-la tota ella al que srsquoha dit abans tot comparant drsquouna banda aquest espai
que sersquons mostra per mitjagrave de la visioacute amb lrsquohabitacle de la presoacute i drsquouna altra la llum del foc del seu
interior amb la forccedila del sol Al seu torn la pujada cap amunt i la contemplacioacute del que srsquohi troba si
suposes que eacutes lrsquoascensioacute de lrsquoagravenima vers la regioacute intelmiddotligible almenys no trsquoequivocaragraves respecte del que
jo espero ja que tant desitges saber quegrave eacutes Drsquoalguna manera la divinitat deu saber perograve si eacutes una
esperanccedila ferma Drsquoaltra banda a mi el que em sembla mrsquoho sembla aixiacute en el moacuten intelmiddotligible la idea
del beacute em sembla la darrera que veiem i amb prou feines un cop vista perograve aleshores cal concloure que
ella eacutes arreu causa del que eacutes correcte i bell puix que en el moacuten visible engendragrave la llum i el seu senyor
i en lrsquointelmiddotligible ella com a senyora oferiacute veritat i coneixement i cal concloure tambeacute que a qui vulgui
obrar assenyadament tant en puacuteblic com en privat li cal veure-larsquo lsquoJo tambeacute ho crecrsquo deia lsquosi meacutes no en
la mesura de les meves possibilitatsrsquo lsquoAu doncsrsquo deia jo al meu torn lsquopensa-ho tu tambeacute i no
trsquoestranyis que els qui van arribar alliacute dalt no vulguin fer el que eacutes propi dels humans sinoacute que les seves
agravenimes maldin per romandre-hi sempre Car versemblantment eacutes meacutes o menys aixiacute si srsquohi pensa segons la
imatge (ἐικόνα) que srsquoha mencionat abansrsquo (la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de J Burnet 1968)
11
Acotacioacute referint-se a la mare drsquoEvans (Stange Interlude) ldquoEstagrave molt pagravelmiddotlida Els seus grans
ulls foscos soacuten tenebrosos amb el dolor captiu drsquouna agravenima tapiadardquo (ldquoShe is very pale Her
big dark eyes are grim with the prisoner-pain of a walled-in-soulrdquo -II 680)
Yank (The Hairy Ape) lsquoHe fet prou perquegrave mrsquoempresonin de per vida He nascut Ho enteacuten
Aquest eacutes el cagraverrec He nascut Mrsquoenteacutenrsquo (lsquoEnuf to gimme life for I was born see Sure datrsquos
de charge I was born get mersquo -II 160)
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Oh aquells maleiumlts turons drsquoalliacute fora que solia pensar que em
prometien tantes coses Com he arribat a odiar-ne la visioacute Semblen els murs del pati estret drsquouna
presoacute que mrsquoaiumlllen de tota la llibertat i les meravelles de la vida De vegades penso que si no
hagueacutes estat per tu Ruth i per la petita Mary un sol desig al cor el drsquointerposar tota el cercle
del moacuten entre jo i aquells turons i poder respirar amb llibertat de bell noursquo (lsquo Oh those cursed
hills out there that I used to think promised me so much How Ive grown to hate the sight of them
Theyre like the walls of a narrow prison yard shutting me in from all the freedom and wonder of
life Sometimes I think if it wasnt for you Ruth and little Mary one desire in my heart to
put the whole rim of the world between me and those hills and be able to breathe freely once
morersquo -I 614-15)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquoTragravegic eacutes el tragravengol de lrsquoactor tragravegic lrsquouacutenica audiegravencia del qual eacutes
ell mateix La vida eacutes per a tot home una celmiddotla solitagraveria les parets de la qual soacuten mirallsrsquo (lsquoTragic
is the plight of the tragedian whose only audience is himself Life is for each man a solitary cell
whose walls are mirrors Terrified is Caligula by the faces he makesrsquo -II 572-3)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquo Aneu als boscos Pugeu als turons Les ciutats soacuten presons on
lrsquohome es tanca fugint de la vida Sortiu i viviu sota el cel Que potser les estrelles soacuten massa
pures per les vostres passions malaltissesrsquo (lsquo Out into the woods Upon the hills Cities are
prisons wherein man locks himself from life Out with you under the sky Are the stars too pure
for your sick passionsrsquo -II 573-4)
Resta clar doncs que els humans soacuten presoners27
i conseguumlentment els escau la foscor
Dion (The Great God Brown) ldquo de sobte estira la magrave i agafa un exemplar del Nou
Testament i llegeix lsquoveniu a mi tots els qui esteu afeixugats i jo us donareacute descansrsquo lsquoVindreacute
perograve on ets Salvadorrsquo (ldquoDeixa de banda el Testamentrdquo) lsquoBah Una fixacioacute de la vella Mare
Cristianisme Un infant somicant en la foscorrsquo (ldquo suddenly reaches out and takes up a copy of
the New Testament and reads lsquocome unto me all ye who are heavy laden and I will give you
restrsquo lsquoI will come_but where are you Saviorrsquo (ldquoHe tosses the Testament asiderdquo) lsquoBlah
Fixation on old Mama Christianity You infant blubbering in the dark yoursquo -II 484)
Dion (The Great God Brown) lsquoI la meva mare Recordo una noia dolccedila estranya amb uns ulls
afectuosos i astorats com si Deacuteu lrsquohagueacutes tancada en un armari fosc sense cap mena
drsquoexplicacioacutersquo (lsquoAnd my mother I remember a sweet strange girl with affectionate bewildered
eyes as if God had locked her in a dark closet without any explanationrsquo -II 496)
Encara meacutes els agrada drsquoamagar-se enmig de la boira on tot deixa de ser real i esdeveacute mer
simulacre on la vida srsquoamaga de si mateixa on com si es tracteacutes drsquouna presoacute daurada eacutes
possible refugiar-srsquohi per alliberar-se de lrsquoopressioacute exterior28
O dit altrament els agrada
drsquoemparar-se en els somnis on la realitat esdeveacute aparenccedila
27
Meacutes encara eacutes molt simptomagravetic que alguns estudiosos de lrsquoobra drsquoOrsquoNeill en acarar la seva biografia
decideixin obrir un capiacutetol intitulat ldquoThe Imprisoned Personrdquo com ara Dubost Thierry 1997 cap 2 28
ldquoTragic vision is the Dionysian nightmare of night and fog confusion and doubt OrsquoNeillrsquos characters
grope and flail and stumble in the dark afraid to turn on the light or having done so they fear to confront
what appears before them The inability to see or to gain visual proof of what one sees creates a context
for tragic eventsrdquo (Brietzke Zander 2001 p 169)
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
3
que com confessa el mateix OrsquoNeill la redaccioacute de Mourning Becomes Electra li suposagrave un
esforccedil gairebeacute inhumagrave
ldquoHa estat un infern Esperem que el resultat justifiqui en alguna mesura tot lrsquoesforccedil Aconseguir
que nrsquohi hagueacutes prou de Clitemnestra en el personatge de Christine drsquoElectra en el de Lavinia
drsquoOrestes en el drsquoOrin etc i tanmateix mantenir-ne el caragravecter bagravesicament americagrave allunyar
dels Mannon un destiacute grec (sense reclamar lrsquoajut drsquoun Deacuteu puritagrave extret de lrsquoAntic Testament) que
convenceacutes un puacuteblic modern sense religioacute o una egravetica basada en la moral impedir que el
melodrama de la trama no supereacutes el drama real idear assassinats que defugissin els policies i les
escenes de les sales de justiacutecia i finalment mantenir-me al marge i evitar les moltes oportunitats
de manifestar-me personalment sobre la vida i el destiacute tot aixograve ha fet que el camiacute hagi estat llarg i
feixuc I fins i tot ara que la feina ja estagrave feta no seacute ben beacute quegrave he aconseguit Tot el que seacute eacutes
que despreacutes de llegir-la a despit de la meva familiaritat amb cada pagravegina em deixa commogut
espiritualment pertorbat i tinc la sensacioacute que a banda de lrsquoextensioacute teacute envergadura real la
sensacioacute de haver tingut una experiegravencia dramagravetica amb passions intenses i turmentadores que van
meacutes enllagrave de lrsquoambicioacute o lrsquoabast drsquoaltres drames modernsrdquo
ldquoIt has been one hell of a job Letrsquos hope the result in some measure justifies the labor Irsquove put
in To get enough of Clytemnestra in Christine of Electra in Lavinia of Orestes in Orin etc and
yet keep them American primarily to conjure a Greek fate out of the Mannons themselves
(without calling in the aid of even a Puritan Old Testament God) that would convince a modern
audience without religion or moral ethics to prevent the surface melodrama of the plot from
overwhelming the real drama to contrive murders that escape cops and courtroom scenes and
finally to keep myself out of it and shun the many opportunities for effusions of personal writing
anent life and fate-all this has made the going tough and the way long And even now itrsquos done I
donrsquot know quite what Irsquove got All I do know is that after reading it all through in spite of my
familiarity with ever page it leaves me moved and disturbed spiritually and I have a feeling of
there being real size in it quite apart from its length a sense of having had a valid dramatic
experience with intense tortured passions beyond the ambition or scope of other modern playsrdquo 10
Ha estat doncs una poiacuteesis o proceacutes creatiu certament singular el resultat del qual eacutes una
tragegravedia que traspua derrotisme11
Si srsquoexamina el conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill es
its immense size and depth Reason and intellect fail to shine light into the abyss The Birth of Tragedy
vilifies Socrates as a logical thinker who cannot adequately explain existence through reasonrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 164) Vegeu tambeacute LaBelle Maurice M 1973 10
Estrin Mark W 1932 chapter ldquoEugene OrsquoNeill George Jean Nathan 1932rdquo p 126 ndashla traduccioacute eacutes
meva Lrsquoestregraves psicologravegic continuagrave fins i tot despreacutes de lrsquoegravexit assolit ldquoAfter the unprecedented critical
acclaim to Mourning Becomes Electra I was in bed nearly a week overcome by the profoundest gloom
and nervous exhaustionrdquo (Letter to Lee Simonson May 1934 Travis Bogard and Bryer Jackson R
1988 p 435) ldquoThe truth is that after Electra I felt I had gone as far as it was in me to go along my old
line I felt a need to liberate myself from myself so to speak ndash to see and express if possible the life
preserving forces in other aspects which I knew from experience to be equally illustrative of the fate in
human beingsrsquo lives and aspirationsrdquo (Letter to Kenneth Macgowan October 16 1933 Travis Bogard
and Bryer Jackson R 1988 p 423) 11
I tanmateix deixa veure alhora tota la forccedila vital que la seva nova esposa Carlotta Monterey OrsquoNeill
fou capaccedil drsquoinfondre-li fent que lrsquoamor triomfeacutes sobre la vida Ho llegim a la dedicatograveria del manuscrit
de Mourning Becomes Electra impresa en les 50 cogravepies enviades al seus amics ldquo These scripts are like
us and my presenting them is a gift which already is half yours So in hopes that what this trilogy may
have in it may repay the travail we have gone through for this sake ndash I say I want them to remind you that
I have known your love with my love even when I have seemed not to know that I have seen it even
when I have appeared most blind that I have felt it warmly around me always (even in my study in the
closing pages of my heart) sustaining and comforting a warm serene sanctuary for the man after the
4
constata que la desesperanccedila no sempre envaeix lrsquoescena12
ara beacute negar que aquesta srsquoerigeix
com un dels seus trets meacutes remarcables foacutera tan inuacutetil com absurd Eacutes per aixograve que fer un recull
de passatges ilmiddotlustratius -alguns dels meacutes colpidors concentrats en la mateixa obra- no eacutes
precisament una tasca difiacutecil
De vegades en efecte posa lrsquoaccent en la manca de sentit de la vida humana i la naturalesa
inevitable de la mort
Deborah (More Stately Mansions) lsquoSi la vida tingueacutes sentit com una frase simple Perograve no
en teacute de sentit i la mort no eacutes res meacutes que un pou fangoacutes a dintre del qual hi llencen
indistintament la meva persona i un gat mortrsquo (lsquoIf Life had meaning as a simple sentence
But it has no meaning And death is no more than a muddy well into which I and a dead cat are
cast aside indifferentlyrsquo- III 343-44)13
lsquoNecessito que em recordin que la Vida no eacutes el llarg
morir-se de la morthelliprsquo (lsquoI need to be reminded that Life is not the long dying of deathrsquo -III
370)
Simon (More Stately Mansions) lsquo les vides humanes no tenen cap sentit la vida humana eacutes
una decepcioacute estuacutepida la promesa drsquoun mentider un estar en fallida permanent per deutes que
mai no hem contret una cita diagraveria amb la pau i la felicitat en quegrave dia rere dia esperem contra tota
esperanccedila escoltant cada passa i quan finalment arriben la nuacutevia o el nuvi descobrim que estem
besant la Mortrsquo (lsquo human lives are without any meaning human life is a silly disappointment
a liarrsquos promise a perpetual in bankruptcy for debts we never contracted a daily appointment
with peace and happiness in which we wait day after day hoping against hope listening to each
footstep and when finally the bride or the bridegroom cometh we discover we are kissing Deathrsquo
-III 528)
De vegades ens sorpregraven amb el que sens dubte eacutes un tribut al seu admirat Oscar Wilde o dit
altrament amb una paradoxa concebuda per poder agermanar quelcom difiacutecilment agermanable
com ara lrsquoassassinat i la pietat
Simon (More Stately Mansions) lsquo Valorant-ho amb seny tots hauriacuteem de tenir unes clagraveusules
en els nostres testaments expressant la nostra gratitud i recompensant adientment a qualsevol que
ens mateacutes El criminal a parer meu posseeix lrsquoautegraventica virtut de la pietatrsquo (lsquo Regarded sensibly
we should all have clauses in our wills expressing gratitude to and suitably rewarding anyone
who should murder us The murderer I think possesses the true quality of mercyrsquo -III 529)
En drsquoaltres ocasions presenta els humans com eacutessers folls irremeiablement condemnats a
lrsquoerror Anna Christie (Anna Christie) lsquo Som tots pobres bojos i les coses passen i ens
empantaneguem en lrsquoerror tot es redueix a aixograversquo (lsquo Wersquore all poor nuts and things happen
and we just get mixed in wrong thatrsquos allrsquo -I 1015) O gosa proclamar en veu alta el privilegi de
la no-existegravencia i aprofita fins i tot les acotacions nombrosiacutessimes en les seves obres per
renegar stricto sensu de lrsquoesperanccedila
Larry (The Iceman Cometh) lsquo El millor de tot foacutera no haver nascut mairsquo (lsquo The best of all
were never to be bornrsquo ndashIII 582)14
authorrsquos despairing solitude and inevitable deceits ndash a victory of love over life Oh mother and wife and
mistress and friend ndash And collaborator I love yourdquo (Estrin Mark W 1990 p 216) 12
Per exemple a Days Without End Lazarus Laughed The Straw o Ah Wilderness 13
Totes les citacions corresponen a OrsquoNeill Eugene 1988 i la numeracioacute entre paregraventesis srsquohi refereix
Les traduccions al catalagrave soacuten meves 14
Tots els editors assenyalen que OrsquoNeill recolza en lsquoMorfinarsquo de Heinrich Heine (vegeu p e Saumlmtliche
Scriften Klaus Breigelb (ed) Munich 1968-1976 XI p 333) Tanmateix paga la pena de recordar ara
Sogravefocles Egravedip a Colonos 1224-27 μὴ φῦναι τὸν ἅπαντα νι κᾷ λόγον τὸ δrsquo ἐπει φανῇ βῆναι κεῖσrsquo
ὁπόθεν περ ἥ κει πολὺ δεύτερον ὡς τάχιστα (ldquoNo haver nascut venccedil qualsevol argument Un cop
5
Andrew (Beyond the Horizon) lsquo Hem drsquointentar ajudar-nos lrsquoun a lrsquoaltre i amb el pas del
temps arribarem a saber quegrave eacutes el que cal fer I potser nosaltresrsquo (ldquoPerograve la Ruth si eacutes que sent
les seves paraules no ho mostra pas Roman en silenci tot mirant-lo somortament amb la trista
humilitat de lrsquoesgotament amb la ment ja immersa en aquella exhausta calma meacutes enllagrave de la
molegravestia addicional que suposaria mantenir encara algun tipus drsquoesperanccedilardquo) (lsquo We must try to
help each other and in time well come to know whats right to do And perhaps wersquo (ldquoBut
RUTH if she is aware of his words gives no sign She remains silent gazing at him dully with the
sad humility of exhaustion her mind already sinking back into that spent calm beyond the further
troubling of any hoperdquo) (I 653)
Marcat doncs per una visioacute pregonament tragravegica de lrsquoexistegravencia humana15
OrsquoNeill srsquoafegeix
amb Mourning Becomes Electra a la llarga llista de dramaturgs occidentals lrsquoobra dels quals no
nomeacutes deixa entreveure gairebeacute sempre una heregravencia helmiddotlegravenica subjacent sinoacute que sovint qualla
en una tragegravedia grega en sentit estricte -amb independegravencia eacutes clar de les inevitables
adaptacions a contextos histograverics diferents En efecte el destiacute de lrsquoElectra de lrsquoescriptor americagrave
seragrave la foscor drsquouna mansioacute sepulcral una casa-tomba construiumlda per hostatjar lrsquoodi i on la
perseguiran fins a la mort muacuteltiples dimonis familiars Conseguumlentment era logravegic que les Eriacutenies
de les Eumegravenides drsquoEgravesquil i la seva foscor consubstancial esdevinguessin una referegravencia tan
ineludible com profitosa Soacuten recordem-ho lsquodeesses subterragraveniesrsquo (lsquoκατὰ χθονὸς θεαίrsquo v
115)16
lsquoen les robes del tot blanques en canvi no hi vaig tenir part no em corresponguerenrsquo
(lsquoπαλλεύκων δὲ πέπλων ἀπόμοιρος ἄκληρος ἐτύχθηνrsquo v 352) lsquo augustes i inexorables als
mortals perseguint menyspreades i deshonroses tasques restem apartades dels deacuteus per una llum
aliena al solrsquo (lsquo σεμναί καὶ δυσπαρήγοροι βροτοῖς ἄτιμrsquo ἀτίετα διόμεναι λάχη θεῶν
διχοστατοῦντrsquo ἀνηλίῳ λάμπᾳrsquo vv 383-87) lsquosota terra tenen el seu lloc i en una tenebra on
no hi arriba el solrsquo (lsquo ὑπὸ χθόνα τάξιν ἔχουσα καὶ δυσήλιον κνέφαςrsquo vv 395-6) i soacuten
igualment lsquofilles atziagues de la Nitrsquo (lsquo Νυκτὸς αἰανῆ τέκναrsquo v 416)
Aixograve no obstant per a una heroiumlna tragravegica a qui OrsquoNeill ha reservat el privilegi terrible
drsquoexperimentar la mort en vida en un casa-tomba segellada per ella mateixa aquestes Eriacutenies
presenten un inconvenient molt greu la seva metamorfosi final en Eumegravenides Orestes germagrave
drsquoElectra i protagonista principal de la darrera de les tragegravedies de la trilogia drsquoEgravesquil partiragrave vers
el temple del llombriacutegol del moacuten sota la proteccioacute drsquoApolmiddotlo el qual es responsabilitzaragrave de
lrsquoajusticiament de la seva mare Clitemnestra El deacuteu perograve no reeixiragrave a persuadir les atziagues
filles de la Nit de la justiacutecia dels actes drsquoOrestes de manera que eacutes Atena qui finalment dirimiragrave
el conflicte a favor seu lsquoAquest home srsquoha lliurat del delicte de sangrsquo (lsquoἀνὴρ ὅδrsquo ἐκπέφευγεν
αἵματος δίκηνrsquo -752)17
nascuts perograve molt en segon lloc ve caminar com meacutes de pressa millor cap alliacute drsquoon precisament venimrdquo -
la traduccioacute eacutes meva segons lrsquoedicioacute de Pearson A C 1950) Compareu-ho amb Teogravegnis 425-28 (segons
lrsquoedicioacute de West M L 1989) πάντων μὲν μὴ φῦναι ἐπιχθονίοισιν ἄριστον μηδrsquo ἐσιδεῖν αὐγας
ὀξέος ἠελίου φύντα δrsquo ὅπως ὤκιστα πύλας Ἀΐδαο περῆσαι καὶ κεῖσθαι πολλὴν γῆν
ἐπαμησάμενον I tambeacute amb Epicur Carta a Meneceu 126-7 (segons lrsquoedicioacute drsquoUsener H 1966)
πολὺ δὲ χείρων καὶ ὁ λέγων καλὸν μὲν μὴ φῦναι φύντα δrsquo ὅπως ὤκιστα πύλας Ἀΐδαο περῆσαι 15
Molt condicionada per la seva biografia personal vegeu per exemple Dymkowski Christine a
OrsquoNeill E 1995 pp V-XI Black Stephen A 1999 Black Stephen A ldquoCelebrant of loss Eugene
OrsquoNeill 1888-1953rdquo a Mannheim Michael 2000 pp 4-17 16
Seguireacute en aquest cas lrsquoedicioacute de West M L 1990 la traduccioacute eacutes meva 17
ldquoAeschylus was writing for a society in which drama was intimately connected with the social
political and religious life of the community with the divine intervention of Apollo and Athene
Aeschylus reconciles the old and the new order of divine justice and represents the city-state as the
protector of human dignity and of individual freedom and securityrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 pp 487-
88)
6
Nomeacutes resta doncs que el Cor de les Eriacutenies decideixi no menysprear els nombrosos
avantatges que obtindragrave de la ciutat drsquoAtenes aixiacute com invocar lrsquoesclat del sol perquegrave la foscor
que els era consubstancial doni pas a la llum de la vida lsquoQue la llum radiant del sol faci brotar
de la terra abundants aquelles ventures profitoses de la vidarsquo (lsquoἐπισσύτους βίου τύχας
ὀνησίμους γαίας ἐξαμβρῦσαι φαιδρὸν ἁλίου σέλαςrsquo -924-926)
OrsquoNeill confessava abans que la redaccioacute de Mourning Becomes Electra havia estat una
experiegravencia infernal llarga i feixuga en el curs de la qual hi hagueacute commocioacute espiritual i
passions violentes i turmentadores Eacutes evident per tant que la seva Electra tot i partir del model
grec lrsquohavia forccedilosament de superar si lrsquoobjectiu final era assolir cotes majuacutescules de
tragicitat18
ldquo Personalment lrsquoobra que meacutes mrsquoagrada eacutes la darrera Sento que eacutes la meacutes personal per una
raoacute La figura drsquoElectra en la llegenda grega srsquoesvaeix en un futur vague i no-dramagravetic Srsquoatura
com si despreacutes de la venjanccedila en la persona de la seva mare tot aneacutes beacute i allograve fos tot Les Eriacutenies
persegueixen Orestes mentre que a ella la deixen estar Mai no podria empassar-mrsquoho Em
semblava que si desapareixia en un futur feliccedil i convencional (casada amb Piacutelades drsquoacord amb
una versioacute de la llegenda) els grecs eludien les implicacions derivades de la seva progravepia creenccedila
en la cadena del destiacute En la nostra moderna cadena psicologravegica del destiacute certament no podem
deixar que sersquon surti drsquoaquesta manera Ella es mereix tan inevitablement un destiacute tragravegic millor I
em congratulo drsquohaver donat a la meva Electra yankee un final tragravegicament digne drsquoella
mateixa19
El final a parer meu eacutes el millor i el meacutes inevitable de la trilogia Eacutes alliacute que assoleix
una alccedilada veritable i que la meva fe en ella resta justificada Es trenca i no es trenca Eacutes rendint-
se al destiacute dels Mannon que el venccedil Eacutes tragravegicardquo
ldquoPersonally I like the last play the best I feel it is the most my own for one thing The Electra
figure in the Greek legend and plays fades out into a vague and undramatic future She stops as if
after the revenge on her mother all was well and that was all of that The Furies take after
Orestes but she is left alone I never could swallow that It seemed to me that by having her
disappear in a nice conventionally content future (married to Pylades according to one version of
the legend) the Greeks were dodging the implication of their own belief in the chain of fate In
our modern psychological chain of fate certainly we canrsquot let her exit like that She is so
inevitably worthy of a better tragic fate And I flatter myself I have given my Yankee Electra an
end tragically worthy of herself The end to me is the finest and most inevitable thing of the
trilogy She rises to a height there and justifies my faith in her She is broken and not broken By
her way of yielding to her Mannon fate she overcomes it She is tragicrdquo20
18
Entre drsquoaltres raons perquegrave Egravesquil i OrsquoNeill solucionen el ldquoproblema Negravemesirdquo de manera diferent
ldquoWhereas Aeschylus had solved his much different problem of Nemesis with a nice point of social law
and with the aid of divine wisdom OrsquoNeill set out to solve his problem in an essentially different
manner there is only one sphere of order left the autonomous order of the individual human character
Man is totally responsible for justice Each man provides his own Nemesisrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 174) 19
I tanmateix ldquoMourning Becomes Electra is his first work ndashand indeed one of very few in his canon-
to explore relationships between women in any depthrdquo (Barlow Judith E ldquoOrsquoNeillrsquos female charactersrdquo
a Manheim Michael 2000 p 168) 20
Letter to Brooks Atkinson Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 pp
389-90 ndashla traduccioacute eacutes meva De fet sempre que sersquol criticava per accentuar el vessant sograverdid de la vida i
la seva futilitat responia ldquoAs for this type of play having a depressing effect or accentuating the futility
of human endeavor I do not agree with any such opinion We should feel exalted to think that there is
something ndash some vital unquenchable flame in man which makes him triumph over his miseries ndash over
life itself Dying he is still victorious The realization of this should exalt not depressrdquo (Estrin M W
1990 p 53)
7
Molt conscient per tant ndashi amb orgull- de la seva capacitat el dramaturg ultrapassaragrave el
model grec Em demano perograve si el vast llegat helmiddotlegravenic de la cultura occidental no teacute encara
quelcom de valuoacutes per oferir-li tal vegada la imatge platogravenica de la caverna amb lrsquoajut de la
qual present en la ment de lrsquoescriptor i de lrsquoespectador-lector culte la tragegravedia drsquoaquesta Electra
clagravessica -i alhora nova Electra yankee- drsquoOrsquoNeill resta magnificada Aixiacute doncs si com he
assenyalat al principi considerava arriscat examinar Mourning Becomes Electra insistint de bell
nou en el referent esquili sempre admegraves haureacute de reconegraveixer ara que la hipogravetesi que tot just
acabo drsquoexposar suposa per raons ogravebvies coacuterrer un risc addicional En efecte la presegravencia
subjacent drsquoaquesta imatge en la ment del dramaturg no la podreacute demostrar stricto sensu puix
que en el text no srsquoexplicita mai21
perograve malgrat tot i per descomptat despreacutes del repagraves inevitable
del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill mrsquoarriscareacute i apelmiddotlareacute al sentit criacutetic del lector perquegrave
en valori la versemblanccedila i sobretot mesuri el regravedit dramagravetic derivat drsquouna lectura aixiacute
Comenccedilo doncs
Quant al curs dramagravetic dels esdeveniments la situacioacute eacutes la seguumlent Orin i Vinnie Mannon
han induiumlt la seva mare Christine Mannon al suiumlcidi despreacutes que el primer ajusticieacutes el seu
amant el capitagrave Brant Els remordiments perograve turmenten Orin des de fa dies de manera que
Vinnie lrsquoElectra inflexible del drama acara el deure drsquoapuntalar un Orestes massa feble i al caire
de lrsquoensorrament psicologravegic
(Vinnie) lsquo No eacutes bo per a tu romandre en aquesta habitacioacute drsquoatmosfera sufocant Hauries de
sortir a lrsquoaire lliurersquo (Orin) lsquoOdio la llum del dia Sembla un ull acusador No Nosaltres hem
renunciat al dia on viu la gent normal ndash o meacutes aviat ell ha renunciat a nosaltres La nit perpegravetua ndash
la foscor de la mort en vida ndash aquest eacutes lrsquohagravebitat que srsquoadiu amb la culpa Tu creus que te
nrsquoescaparagraves perograve jo no soacutec tan boig I trobo que la llum artificial eacutes meacutes apropiada per a la
meva feina ndash la llum de lrsquohome no pas la de Deacuteu22
ndash el feble esforccedil de lrsquohome per entendrersquos a si
mateix per a existir per si mateix en la foscor Eacutes un siacutembol de la seva vida ndash una lagravempada que
crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrsquo (V) lsquoLa teva feina Quina feinarsquo (O) lsquoEstudiar la
llei del crim i del cagravestig23
rsquo (V) lsquoAixograve estagrave tan tancat Eacutes asfixiant Et fa mal (Va cap a la
finestra obre els finestrons i mira enfora) Aquesta nit eacutes negra com el quitragrave No hi ha cap
estrellarsquo (O) lsquoFoscor sense una estrella que ens guiiuml Cap on anem Vinniersquo
21
En realitat quan es tracta de prendre-la com a referegravencia comparativa se sol pensar en The Iceman
Cometh ldquoThe four-act play is set in Harry Hopersquos bar ndash its ldquotwo windows so glazed with grime one
cannot see through themrdquo ndash on the West Side of New York in the Summer of 1912 The characters who
inhabit the rooms above the clingy saloon recall the chained prisoners of Platorsquos Republic whose
obstructed vision could perceive only shadows or reflections on a cave wall rather than objects of the
world of daylightrdquo (Voglino Barbara 1999 p 77 vegeu tambeacute pp 86 i 88) 22
Deacuteu i unes liacutenies abans ldquolrsquoull acusadorrdquo A meacutes de lrsquoull del Deacuteu del Gegravenesi que tot ho veu i que per
tant descobreix el pecat original drsquoAdam i Eva val a dir que tambeacute entre els grecs hi ha la conviccioacute que
les accions dels humans no passen desapercebudes a un poder superior En efecte el Sol p e eacutes talaia de
deacuteus i homes i mira amb lrsquoajut dels seus raigs (Himne a Demegraveter 22-27 ndashAllen 1920) tot ho veu i tot ho
escolta (p e Il 3 277 o Od 11 109 ndashAllen 1920) eacutes un cercle omnivident (Egravesquil Prometeu
encadenat 91 ndashWest 1990) No cal dir que aviat eacutes lrsquoull de Zeus el que ho veu tot (p e Hesiacuteode
Treballs i dies 265-270 -Merkelbach-West 1990) Zeus eacutes qui veu la fi de totes les coses (Soloacute Elegia a
las Muses 9-16 -West 1992) etc 23
La referegravencia a Crim i cagravestig de Dostoievski eacutes inquumlestionable i OrsquoNeill nrsquoadmet la influegravencia molt meacutes
que la de Freud o Jung ldquoI am no deep student of psychoanalysis As far as I remember of all the books
written by Freud Jung etc I have read only four and Jung is the only one of the lot who interests me
Some of his suggestions I find extraordinarily illuminating in the light of my own experience with hidden
human motives But as far as influence on my work goes he has had none compared to what
psychological writers of the past like Dostoievsky etc have hadrdquo (Letter to Clark Barrett H Clark June
6th 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 386)
8
(Vinnie) lsquo It isnrsquot good for you staying in this stuffy room in this weather You ought to get out
in the fresh airrsquo (Orin) lsquoI hate the daylight Itrsquos like an accusing eye No wersquove renounced the
day in which normal people live ndash or rather it has renounced us Perpetual night ndash darkness of
death in life ndash thatrsquos the fitting habitat for guilt You believe you can escape that but Irsquom not so
foolishhellip And I find artificial light more appropriate for my work ndash manrsquos light not Godrsquos ndash
manrsquos feeble striving to understand himself to exist for himself in the darkness Itrsquos a symbol of
his life ndash a lamp burning out in a room of waiting shadowsrsquo (V) lsquoYour work What Workrsquo (O)
lsquoStudying the law of crime and punishment as you sawhelliprsquo (V) lsquoItrsquos so close in here Itrsquos
suffocating Itrsquos bad for you (She goes to the window and throws the shutters open and looks out)
Itrsquos black as pitch tonight There isnrsquot a starrsquo (O) lsquoDarkness without a star to guide us Where
are we going Vinniersquo (II 1027)
iquestHi ha prou base per entreveure la presegravencia subjacent de la imatge platogravenica de la caverna en
aquest diagraveleg mantingut pels germans Orin i Vinnie Mannon En primer lloc foacutera
intelmiddotlectualment deshonest i a meacutes absurd intentar obviar la naturalesa moral del diagraveleg amb la
culpa el cagravestig i Deacuteu com a grans protagonistes De fet nrsquohi hauria prou de fer mencioacute ara
drsquoalguns passatges adients de lrsquoAntic Testament per rendir-se a lrsquoevidegravencia
ldquo σὺ ὁ λύχνος μου κύριε καὶ κύριος ἐκλάμψει μοι τὸ σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ets la
meva llagraventia i el senyor mrsquoilmiddotluminaragrave la meva foscorrdquo -2 S 2229) ldquo σὺ φωτιεῖς λύχνον μου
κύριε ὁ θεός μου φωτιεῖς τό σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ilmiddotluminaragraves la meva llagraventia deacuteu
meu ilmiddotluminaragraves la meva foscorrdquo ndashPs 1729) ldquo ἀνακαλὺπτων βαθέα ἐκ σκότους
ἐξήγαγεν δὲ εἰς φῶς σκιὰν θανάτουrdquo (ldquo revelant coses pregones des de la foscor dugueacute a la
llum lrsquoombra de la mortrdquo ndashJob 1222) ldquo μή ἐπίχειρέ μοι ἡ ἐχθρά μου ὅτι πέπτωκα καὶ
ἀναστήσομαι διότι ἐὰν καθίσω ἐν τῷ σκότει κύριος φωτιεῖ μοιrdquo (ldquo no et vanis enemiga
meva de la meva caiguda Mrsquoaixecareacute perquegrave si sec en la foscor el senyor mrsquoilmiddotluminaragraverdquo ndashMic
78- les traduccions soacuten meves)24
I tanmateix si en aquest cas srsquoopta per una interpretacioacute literal gens arriscada cal concloure
que la confianccedila en la ilmiddotluminacioacute de Deacuteu en el triomf de la llum divina sobre la tragegravedia
humana eacutes absoluta mentre que OrsquoNeill dissenya per raons ogravebvies un final diferent En aquests
textos Deacuteu eacutes la llagraventia -la lagravempada- no pas lrsquohome i quan es fa mencioacute de la llagraventia de lrsquohome
no pas de lrsquohome-llagraventia eacutes per deixar clar que no foacutera res sense la llum divina que la nodreix
Quant a les ombres Deacuteu anorrea la meacutes tragravegica la de la mort perquegrave Ell eacutes vida i llum la llum
que no permetragrave que lrsquohome romangui assegut en la foscor Per contra a Mourning Becomes
Electra lrsquoombra de la mort i la fosca desesperanccedila resten entronitzades A Ezra Mannon Adam
Brant Christine Mannon i Orin Mannon no els ilmiddotlumina ni els salva la llum divina sinoacute que
viuen i moren en la tragravegica foscor que de fet sembla que els ha estat sempre consubstancial I a
Lavinia Mannon OrsquoNeill fins i tot li ha reservat el turment drsquouna llarga mort en vida en la
volguda foscor drsquouna casa-tomba Naturalment podem pensar que el dramaturg srsquoha limitat a
presentar la bescara dels textos biacuteblics ndashper cert tampoc no explicitats com a tals- tot confirmant
24
Rahlfs A 1979 Em cenyeixo a lrsquoAntic Testament perquegrave a II 937 llegim ldquo the Mannonrsquos way of
thinking They went to the white meeting-house on Sabbathsrdquo Tanmateix atesa la formacioacute catogravelica
drsquoOrsquoNeill ndashvegeu p e Black Stephen A ldquoCelebrant of lossrdquo a Mannheim 200 p 7- pel que fa a lrsquoodi
a la llum paga la pena de recordar lrsquoEvangeli segons Sant Joan (3 20-21) ldquoπᾶς γὰρ ὁ φαῦλα πράσσων
μισεῖ τὸ φῶς καὶ οὐκ ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα μὴ ἐλεγχθῇ τὰ ἔργα αὐτοῦ ὁ δὲ ποιῶν τὴν ἀλήθειαν
ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα φανερωθῇ αὐτοῦ τὰ ἔργα ὅτι ἐν θεῷ ἐστιν εἰργασμέναrdquo (ldquoEn efecte tots els
qui obren el mal odien la llum i no srsquohi apropen a fi que les seves obres no quedin al descobert Per
contra els qui obren drsquoacord amb la veritat srsquoapropen a la llum a fi que les seves obres es vegin car soacuten
fetes drsquoacord amb Deacuteurdquo -Nestle Eberhard amp Aland Kurt 1993 la traduccioacute eacutes meva)
9
que soacuten la seva uacutenica referegravencia La meva hipogravetesi en canvi eacutes que la presegravencia subjacent de la
icona platogravenica pot ajudar a copsar millor la dimensioacute tragravegica del text drsquoOrsquoNeill que no pas la
simple constatacioacute de la voluntat expressa de contradir els textos biacuteblics
En efecte despreacutes de contraposar lrsquoagravembit humagrave i lrsquoagravembit diviacute la llum de lrsquohome i la llum de
Deacuteu el dramaturg abandona el drama particular dels Mannon per centrar-se en el de tots els
eacutessers humans en descobrir-se condemnats a la foscor tot iniciant aixiacute un feixuc proceacutes
drsquoautoconeixement aliegrave al textos que acabem de llegir perograve comparable amb el tragravensit
gnoseologravegic platogravenic des de la foscor de la caverna a la llum de lrsquoexterior a la llum de la Idea Es
tracta drsquouna descoberta tan aclaparadora que els humans semblen poder pensar nomeacutes en un
ldquofeblerdquo esforccedil personal per entendrersquos a si mateixos conscients probablement a forccedila dels
fracassos de tota una vida que la llum els ha estat negada En aquest regne fosc ndasho caverna no
explicitada- perograve siacutembol de la vida dels humans no hi ha un foc que projecti ombres sobre un
mur sinoacute que ells mateixos soacuten una ldquolagravempada que crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrdquo
Quines Sabem ndashsi pensem de bell nou en la saga familiar- que els retrats dels Mannon morts
que pengen sobre les parets drsquoaquesta habitacioacute tancada soacuten de fet ombres o espectres que
esperen el moment del triomf perograve si tornem al feble esforccedil drsquoautoconeixement abans esmentat
i en consequumlegravencia als ldquohomes i dones lagravempadardquo que no poden cremar amb intensitat les ombres
deuen ser tambeacute tot el que de si mateixos poden veure i projectar a manca drsquouna llum poderosa i
clara a la qual no tenen acceacutes i que tampoc no srsquoenceacuten en el seu interior Presoners doncs en
lrsquohabitacioacute o caverna ombriacutevola on els ha tocat de viure els germans Mannon suportaran i
acceptaran a la fi tot el pes de la llei del crim i del cagravestig mentre que el conjunt dels humans que
OrsquoNeill decideix sobiranament drsquoesmentar malgrat no haver nascut en el si drsquouna famiacutelia tan
atziaga viuen tambeacute en una tragravegica foscor que els eacutes inherent
Platoacute va concebre aquella caverna dibuixada en els primers capiacutetols del llibre VII de la
Repuacuteblica com una imatge ldquoaplicablerdquo a la seva filosofia idealista o ideocegraventrica25
tot
visualitzant aixiacute el tragravensit o enlairament de lrsquoagravenima des del moacuten sensible a lrsquointelmiddotligible de la
mategraveria a la Idea26
El seu missatge per tant eacutes positiu encara que vegi lrsquohome com un eacutesser que
25
lsquoMitersquo lsquosiacutemilrsquo lsquofaularsquo i lsquoalmiddotlegoriacutearsquo soacuten alguns dels termes emprats per a interpretar el text de Platoacute M
Heidegger per exemple escriu (1988 p 18) ldquoWir sprechen von einem lsquoGleichnisrsquo sagen auch lsquoSinn-
Bildrsquo Das heisst ein sichtbarer Anblick so freilich dass das Erblickte allsogleich ein Winkendes ist Der
Anblick will nicht und nie fuumlr sich allein stehen er gibt einem Wink dahin dass es etwas und was es bei
diesem Anblick und durch diesen Anblick zu verstehen gibt Der Anblick winkt - er lenkt in ein zu
Verstehendes d h in den Bereich von Verstehbarkeit (die Dimension innerhalb deren verstanden wird)
in einen Sinn (daher Sinn-Bild)rdquo La traduccioacute del text eacutes evidentment arriscada Jo no goso afirmar ndashper
beacute que que no ho nego- que lsquoGleichnisrsquo signifiqui aquiacute ldquoalmiddotlegoriacuteardquo tal com Sadler afirma en la seva
traduccioacute a lrsquoanglegraves (2000) ldquoWe speak of an lsquoallegoryrsquo also of lsquosensory imagersquo (Sinn-Bild) of a sort that
provides a hint or clue The image is never intended to stand for itself alone but indicates that something
is to be understood providing a clue as to what this is The image provides a hintmdashit leads into the
intelligible into a region of intelligibility (the dimension within which something is understood) into a
sense (hence sensory imagerdquo Per contra eacutes inquumlestionable que lsquoSinn-Bildrsquo es refereix a una imatge
dotada de significat si tal com legim hem drsquoanar des de la contemplacioacute al regne del que eacutes intelmiddotligible
(ldquoBild aumlusserer gegenstand als ausdruck irgend eines sinnesrdquo Deutsches Woumlrterbuch -Grimm 1984 I
al seu torn ldquoBildrdquo en el Platon-Lexikon Begriffswoumlrterbuch zu Platon und der platonischen Tradition -
Shaumlfer 2007 p 29- ens duu a eikoacuten) Per tant gosaria dir que ldquosensory imagerdquo no eacutes la traduccioacute adient
per ambdoacutes lsquoSinn-Bildrsquo en el text de Heidegger Platoacute diu ldquoaquesta imatge doncshellip cal aplicar-lardquo Eacutes
en consequumlegravencia una προσαπτέα εἰκών que Platoacute no sembla considerar ὑπόνοια el terme platogravenic real
per ἀλληγορία 26
Pl R 514a-517d lsquolsquoTot seguit doncsrsquo vaig dir lsquoimaginarsquot (ἀπείκασον) amb una experiegravencia com
aquesta la nostra naturalesa no nomeacutes pel que fa a lrsquoeducacioacute sinoacute tambeacute a la manca drsquoeducacioacute Mira
(ἰδὲ) doncs uns homes com en un habitacle soterrani en forma de cova que tot al seu llarg teacute una sortida
enfilant-se vers la llum Hi soacuten des de petits lligats no nomeacutes de cames sinoacute tambeacute pels colls de manera
10
camina a les palpentes si meacutes no mentre no arribi el gran traspagraves Si jo no vaig errat doncs
OrsquoNeill no pas filogravesof sinoacute dramaturg adoptaria la imatge i descartaria el missatge ja que tant a
Mourning Becomes Electra com a bona part de la seva obra els humans soacuten eacutessers tragravegics per
naturalesa i en consequumlegravencia resten condemnats a conviure amb la negra dissort o el que foacutera el
mateix amb el sovintejat capgirament o katastropheacute de tots els seus fugaccedilos episodis de felicitat
Atrapats en un destiacute inexorable soacuten presoners a qui escau de viure en les pregoneses fosques
drsquoun moacuten la Realitat lluminosa del qual mai no arribaran a percebre fins que no atenyin ldquola llum
de Deacuteurdquo (Orin) -corresponent cristiana del cim de les Idees immutables- o simplement aquella
desitjada ldquollumrdquo que el nostre dramaturg al capdavall un eacutesser humagrave meacutes sembla veure esvair-
se sempre rere nombrosos vels
Naturalment el fet mateix de gosar parlar drsquoimatge subjacent en la ment drsquoOrsquoNeill implica
mantenir que la coneix entre drsquoaltres raons perquegrave la importagravencia cabdal que teacute en lrsquoobra
drsquoalguns dels seus mentors intelmiddotlectuals com ara Friedrich Nietzsche o Oscar Wilde em
dispensaria beacute que no ho fareacute de quumlestionar-mrsquoho Perograve aquest capiacutetol el deixo per a meacutes
endavant Ara mateix em pertoca drsquoassenyalar fins a quin punt alguns dels temes essencials de la
filosofia platogravenica ndasho potser millor de la ldquosensibilitat o tarannagrave platogravenics- referents a la foscor
la llum la fugida de la presoacute de la mategraveria etc no soacuten en absolut aliens a lrsquoobra drsquoOrsquoNeill
En primer lloc cal subratllar la naturalitat amb quegrave el dramaturg americagrave parla de lrsquoagravenima
tapiada dels humans de la vida entesa com una celmiddotla solitagraveria de dones i homes presoners pel
fet mateix drsquohaver nascut de tots els murs o presons que nrsquoofeguen els somnis del seu
empresonament en les ciutats orfes per sempre meacutes de boscos i turons de cel i drsquoestrelles en
suma de vida
que romanen quiets i miren nomeacutes cap endavant Mirarsquols (ὅρα) sense poder girar el cap per causa dels
lligams i drsquoaltra banda una llum de foc cremant darrera seu des de dalt i des de lluny i entre el foc i els
presoners en la part alta un camiacute i vora seu un petit mur construiumlt talment com els paravents que es
colmiddotloquen davant dels creadors drsquoespectacles i per sobre dels quals davant al seu torn dels espectadors
els mostren Mira (ἰδὲ) doncs junt a aquest petit mur uns homes portant objectes de tota mena que hi
sobresurten i estagravetues en forma drsquohome i drsquoaltres animals treballades en pedra fusta i tot tipus de
materials uns parlant i altres en silenci com eacutes naturalrsquo lsquoParles drsquouna imatge estranyarsquo deia lsquoi de
presoners estranysrsquo lsquoIguals a nosaltresrsquo deia jo al meu torn lsquoPrimer de tot iquestcreus en efecte que uns
presoners com aquests poden haver vist no nomeacutes de si mateixos sinoacute tambeacute els uns dels altres res que
no sigui les ombres (τὰς σκίας) que per causa del foc es projecten (προσπιπτούσας) sobre la part de la
cova de davant seu (εἰς τὸ καταντικρὺ)rsquo lsquoCom poden haver-ho vistrsquo deia lsquosi de per vida haurien estat
forccedilats a tenir si meacutes no els caps immogravebilsrsquo hellip lsquoDoncs aquesta imatgersquo (ἐικόνα) deia jo al meu torn
lsquoestimat Glaucoacute cal aplicar-la tota ella al que srsquoha dit abans tot comparant drsquouna banda aquest espai
que sersquons mostra per mitjagrave de la visioacute amb lrsquohabitacle de la presoacute i drsquouna altra la llum del foc del seu
interior amb la forccedila del sol Al seu torn la pujada cap amunt i la contemplacioacute del que srsquohi troba si
suposes que eacutes lrsquoascensioacute de lrsquoagravenima vers la regioacute intelmiddotligible almenys no trsquoequivocaragraves respecte del que
jo espero ja que tant desitges saber quegrave eacutes Drsquoalguna manera la divinitat deu saber perograve si eacutes una
esperanccedila ferma Drsquoaltra banda a mi el que em sembla mrsquoho sembla aixiacute en el moacuten intelmiddotligible la idea
del beacute em sembla la darrera que veiem i amb prou feines un cop vista perograve aleshores cal concloure que
ella eacutes arreu causa del que eacutes correcte i bell puix que en el moacuten visible engendragrave la llum i el seu senyor
i en lrsquointelmiddotligible ella com a senyora oferiacute veritat i coneixement i cal concloure tambeacute que a qui vulgui
obrar assenyadament tant en puacuteblic com en privat li cal veure-larsquo lsquoJo tambeacute ho crecrsquo deia lsquosi meacutes no en
la mesura de les meves possibilitatsrsquo lsquoAu doncsrsquo deia jo al meu torn lsquopensa-ho tu tambeacute i no
trsquoestranyis que els qui van arribar alliacute dalt no vulguin fer el que eacutes propi dels humans sinoacute que les seves
agravenimes maldin per romandre-hi sempre Car versemblantment eacutes meacutes o menys aixiacute si srsquohi pensa segons la
imatge (ἐικόνα) que srsquoha mencionat abansrsquo (la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de J Burnet 1968)
11
Acotacioacute referint-se a la mare drsquoEvans (Stange Interlude) ldquoEstagrave molt pagravelmiddotlida Els seus grans
ulls foscos soacuten tenebrosos amb el dolor captiu drsquouna agravenima tapiadardquo (ldquoShe is very pale Her
big dark eyes are grim with the prisoner-pain of a walled-in-soulrdquo -II 680)
Yank (The Hairy Ape) lsquoHe fet prou perquegrave mrsquoempresonin de per vida He nascut Ho enteacuten
Aquest eacutes el cagraverrec He nascut Mrsquoenteacutenrsquo (lsquoEnuf to gimme life for I was born see Sure datrsquos
de charge I was born get mersquo -II 160)
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Oh aquells maleiumlts turons drsquoalliacute fora que solia pensar que em
prometien tantes coses Com he arribat a odiar-ne la visioacute Semblen els murs del pati estret drsquouna
presoacute que mrsquoaiumlllen de tota la llibertat i les meravelles de la vida De vegades penso que si no
hagueacutes estat per tu Ruth i per la petita Mary un sol desig al cor el drsquointerposar tota el cercle
del moacuten entre jo i aquells turons i poder respirar amb llibertat de bell noursquo (lsquo Oh those cursed
hills out there that I used to think promised me so much How Ive grown to hate the sight of them
Theyre like the walls of a narrow prison yard shutting me in from all the freedom and wonder of
life Sometimes I think if it wasnt for you Ruth and little Mary one desire in my heart to
put the whole rim of the world between me and those hills and be able to breathe freely once
morersquo -I 614-15)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquoTragravegic eacutes el tragravengol de lrsquoactor tragravegic lrsquouacutenica audiegravencia del qual eacutes
ell mateix La vida eacutes per a tot home una celmiddotla solitagraveria les parets de la qual soacuten mirallsrsquo (lsquoTragic
is the plight of the tragedian whose only audience is himself Life is for each man a solitary cell
whose walls are mirrors Terrified is Caligula by the faces he makesrsquo -II 572-3)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquo Aneu als boscos Pugeu als turons Les ciutats soacuten presons on
lrsquohome es tanca fugint de la vida Sortiu i viviu sota el cel Que potser les estrelles soacuten massa
pures per les vostres passions malaltissesrsquo (lsquo Out into the woods Upon the hills Cities are
prisons wherein man locks himself from life Out with you under the sky Are the stars too pure
for your sick passionsrsquo -II 573-4)
Resta clar doncs que els humans soacuten presoners27
i conseguumlentment els escau la foscor
Dion (The Great God Brown) ldquo de sobte estira la magrave i agafa un exemplar del Nou
Testament i llegeix lsquoveniu a mi tots els qui esteu afeixugats i jo us donareacute descansrsquo lsquoVindreacute
perograve on ets Salvadorrsquo (ldquoDeixa de banda el Testamentrdquo) lsquoBah Una fixacioacute de la vella Mare
Cristianisme Un infant somicant en la foscorrsquo (ldquo suddenly reaches out and takes up a copy of
the New Testament and reads lsquocome unto me all ye who are heavy laden and I will give you
restrsquo lsquoI will come_but where are you Saviorrsquo (ldquoHe tosses the Testament asiderdquo) lsquoBlah
Fixation on old Mama Christianity You infant blubbering in the dark yoursquo -II 484)
Dion (The Great God Brown) lsquoI la meva mare Recordo una noia dolccedila estranya amb uns ulls
afectuosos i astorats com si Deacuteu lrsquohagueacutes tancada en un armari fosc sense cap mena
drsquoexplicacioacutersquo (lsquoAnd my mother I remember a sweet strange girl with affectionate bewildered
eyes as if God had locked her in a dark closet without any explanationrsquo -II 496)
Encara meacutes els agrada drsquoamagar-se enmig de la boira on tot deixa de ser real i esdeveacute mer
simulacre on la vida srsquoamaga de si mateixa on com si es tracteacutes drsquouna presoacute daurada eacutes
possible refugiar-srsquohi per alliberar-se de lrsquoopressioacute exterior28
O dit altrament els agrada
drsquoemparar-se en els somnis on la realitat esdeveacute aparenccedila
27
Meacutes encara eacutes molt simptomagravetic que alguns estudiosos de lrsquoobra drsquoOrsquoNeill en acarar la seva biografia
decideixin obrir un capiacutetol intitulat ldquoThe Imprisoned Personrdquo com ara Dubost Thierry 1997 cap 2 28
ldquoTragic vision is the Dionysian nightmare of night and fog confusion and doubt OrsquoNeillrsquos characters
grope and flail and stumble in the dark afraid to turn on the light or having done so they fear to confront
what appears before them The inability to see or to gain visual proof of what one sees creates a context
for tragic eventsrdquo (Brietzke Zander 2001 p 169)
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
4
constata que la desesperanccedila no sempre envaeix lrsquoescena12
ara beacute negar que aquesta srsquoerigeix
com un dels seus trets meacutes remarcables foacutera tan inuacutetil com absurd Eacutes per aixograve que fer un recull
de passatges ilmiddotlustratius -alguns dels meacutes colpidors concentrats en la mateixa obra- no eacutes
precisament una tasca difiacutecil
De vegades en efecte posa lrsquoaccent en la manca de sentit de la vida humana i la naturalesa
inevitable de la mort
Deborah (More Stately Mansions) lsquoSi la vida tingueacutes sentit com una frase simple Perograve no
en teacute de sentit i la mort no eacutes res meacutes que un pou fangoacutes a dintre del qual hi llencen
indistintament la meva persona i un gat mortrsquo (lsquoIf Life had meaning as a simple sentence
But it has no meaning And death is no more than a muddy well into which I and a dead cat are
cast aside indifferentlyrsquo- III 343-44)13
lsquoNecessito que em recordin que la Vida no eacutes el llarg
morir-se de la morthelliprsquo (lsquoI need to be reminded that Life is not the long dying of deathrsquo -III
370)
Simon (More Stately Mansions) lsquo les vides humanes no tenen cap sentit la vida humana eacutes
una decepcioacute estuacutepida la promesa drsquoun mentider un estar en fallida permanent per deutes que
mai no hem contret una cita diagraveria amb la pau i la felicitat en quegrave dia rere dia esperem contra tota
esperanccedila escoltant cada passa i quan finalment arriben la nuacutevia o el nuvi descobrim que estem
besant la Mortrsquo (lsquo human lives are without any meaning human life is a silly disappointment
a liarrsquos promise a perpetual in bankruptcy for debts we never contracted a daily appointment
with peace and happiness in which we wait day after day hoping against hope listening to each
footstep and when finally the bride or the bridegroom cometh we discover we are kissing Deathrsquo
-III 528)
De vegades ens sorpregraven amb el que sens dubte eacutes un tribut al seu admirat Oscar Wilde o dit
altrament amb una paradoxa concebuda per poder agermanar quelcom difiacutecilment agermanable
com ara lrsquoassassinat i la pietat
Simon (More Stately Mansions) lsquo Valorant-ho amb seny tots hauriacuteem de tenir unes clagraveusules
en els nostres testaments expressant la nostra gratitud i recompensant adientment a qualsevol que
ens mateacutes El criminal a parer meu posseeix lrsquoautegraventica virtut de la pietatrsquo (lsquo Regarded sensibly
we should all have clauses in our wills expressing gratitude to and suitably rewarding anyone
who should murder us The murderer I think possesses the true quality of mercyrsquo -III 529)
En drsquoaltres ocasions presenta els humans com eacutessers folls irremeiablement condemnats a
lrsquoerror Anna Christie (Anna Christie) lsquo Som tots pobres bojos i les coses passen i ens
empantaneguem en lrsquoerror tot es redueix a aixograversquo (lsquo Wersquore all poor nuts and things happen
and we just get mixed in wrong thatrsquos allrsquo -I 1015) O gosa proclamar en veu alta el privilegi de
la no-existegravencia i aprofita fins i tot les acotacions nombrosiacutessimes en les seves obres per
renegar stricto sensu de lrsquoesperanccedila
Larry (The Iceman Cometh) lsquo El millor de tot foacutera no haver nascut mairsquo (lsquo The best of all
were never to be bornrsquo ndashIII 582)14
authorrsquos despairing solitude and inevitable deceits ndash a victory of love over life Oh mother and wife and
mistress and friend ndash And collaborator I love yourdquo (Estrin Mark W 1990 p 216) 12
Per exemple a Days Without End Lazarus Laughed The Straw o Ah Wilderness 13
Totes les citacions corresponen a OrsquoNeill Eugene 1988 i la numeracioacute entre paregraventesis srsquohi refereix
Les traduccions al catalagrave soacuten meves 14
Tots els editors assenyalen que OrsquoNeill recolza en lsquoMorfinarsquo de Heinrich Heine (vegeu p e Saumlmtliche
Scriften Klaus Breigelb (ed) Munich 1968-1976 XI p 333) Tanmateix paga la pena de recordar ara
Sogravefocles Egravedip a Colonos 1224-27 μὴ φῦναι τὸν ἅπαντα νι κᾷ λόγον τὸ δrsquo ἐπει φανῇ βῆναι κεῖσrsquo
ὁπόθεν περ ἥ κει πολὺ δεύτερον ὡς τάχιστα (ldquoNo haver nascut venccedil qualsevol argument Un cop
5
Andrew (Beyond the Horizon) lsquo Hem drsquointentar ajudar-nos lrsquoun a lrsquoaltre i amb el pas del
temps arribarem a saber quegrave eacutes el que cal fer I potser nosaltresrsquo (ldquoPerograve la Ruth si eacutes que sent
les seves paraules no ho mostra pas Roman en silenci tot mirant-lo somortament amb la trista
humilitat de lrsquoesgotament amb la ment ja immersa en aquella exhausta calma meacutes enllagrave de la
molegravestia addicional que suposaria mantenir encara algun tipus drsquoesperanccedilardquo) (lsquo We must try to
help each other and in time well come to know whats right to do And perhaps wersquo (ldquoBut
RUTH if she is aware of his words gives no sign She remains silent gazing at him dully with the
sad humility of exhaustion her mind already sinking back into that spent calm beyond the further
troubling of any hoperdquo) (I 653)
Marcat doncs per una visioacute pregonament tragravegica de lrsquoexistegravencia humana15
OrsquoNeill srsquoafegeix
amb Mourning Becomes Electra a la llarga llista de dramaturgs occidentals lrsquoobra dels quals no
nomeacutes deixa entreveure gairebeacute sempre una heregravencia helmiddotlegravenica subjacent sinoacute que sovint qualla
en una tragegravedia grega en sentit estricte -amb independegravencia eacutes clar de les inevitables
adaptacions a contextos histograverics diferents En efecte el destiacute de lrsquoElectra de lrsquoescriptor americagrave
seragrave la foscor drsquouna mansioacute sepulcral una casa-tomba construiumlda per hostatjar lrsquoodi i on la
perseguiran fins a la mort muacuteltiples dimonis familiars Conseguumlentment era logravegic que les Eriacutenies
de les Eumegravenides drsquoEgravesquil i la seva foscor consubstancial esdevinguessin una referegravencia tan
ineludible com profitosa Soacuten recordem-ho lsquodeesses subterragraveniesrsquo (lsquoκατὰ χθονὸς θεαίrsquo v
115)16
lsquoen les robes del tot blanques en canvi no hi vaig tenir part no em corresponguerenrsquo
(lsquoπαλλεύκων δὲ πέπλων ἀπόμοιρος ἄκληρος ἐτύχθηνrsquo v 352) lsquo augustes i inexorables als
mortals perseguint menyspreades i deshonroses tasques restem apartades dels deacuteus per una llum
aliena al solrsquo (lsquo σεμναί καὶ δυσπαρήγοροι βροτοῖς ἄτιμrsquo ἀτίετα διόμεναι λάχη θεῶν
διχοστατοῦντrsquo ἀνηλίῳ λάμπᾳrsquo vv 383-87) lsquosota terra tenen el seu lloc i en una tenebra on
no hi arriba el solrsquo (lsquo ὑπὸ χθόνα τάξιν ἔχουσα καὶ δυσήλιον κνέφαςrsquo vv 395-6) i soacuten
igualment lsquofilles atziagues de la Nitrsquo (lsquo Νυκτὸς αἰανῆ τέκναrsquo v 416)
Aixograve no obstant per a una heroiumlna tragravegica a qui OrsquoNeill ha reservat el privilegi terrible
drsquoexperimentar la mort en vida en un casa-tomba segellada per ella mateixa aquestes Eriacutenies
presenten un inconvenient molt greu la seva metamorfosi final en Eumegravenides Orestes germagrave
drsquoElectra i protagonista principal de la darrera de les tragegravedies de la trilogia drsquoEgravesquil partiragrave vers
el temple del llombriacutegol del moacuten sota la proteccioacute drsquoApolmiddotlo el qual es responsabilitzaragrave de
lrsquoajusticiament de la seva mare Clitemnestra El deacuteu perograve no reeixiragrave a persuadir les atziagues
filles de la Nit de la justiacutecia dels actes drsquoOrestes de manera que eacutes Atena qui finalment dirimiragrave
el conflicte a favor seu lsquoAquest home srsquoha lliurat del delicte de sangrsquo (lsquoἀνὴρ ὅδrsquo ἐκπέφευγεν
αἵματος δίκηνrsquo -752)17
nascuts perograve molt en segon lloc ve caminar com meacutes de pressa millor cap alliacute drsquoon precisament venimrdquo -
la traduccioacute eacutes meva segons lrsquoedicioacute de Pearson A C 1950) Compareu-ho amb Teogravegnis 425-28 (segons
lrsquoedicioacute de West M L 1989) πάντων μὲν μὴ φῦναι ἐπιχθονίοισιν ἄριστον μηδrsquo ἐσιδεῖν αὐγας
ὀξέος ἠελίου φύντα δrsquo ὅπως ὤκιστα πύλας Ἀΐδαο περῆσαι καὶ κεῖσθαι πολλὴν γῆν
ἐπαμησάμενον I tambeacute amb Epicur Carta a Meneceu 126-7 (segons lrsquoedicioacute drsquoUsener H 1966)
πολὺ δὲ χείρων καὶ ὁ λέγων καλὸν μὲν μὴ φῦναι φύντα δrsquo ὅπως ὤκιστα πύλας Ἀΐδαο περῆσαι 15
Molt condicionada per la seva biografia personal vegeu per exemple Dymkowski Christine a
OrsquoNeill E 1995 pp V-XI Black Stephen A 1999 Black Stephen A ldquoCelebrant of loss Eugene
OrsquoNeill 1888-1953rdquo a Mannheim Michael 2000 pp 4-17 16
Seguireacute en aquest cas lrsquoedicioacute de West M L 1990 la traduccioacute eacutes meva 17
ldquoAeschylus was writing for a society in which drama was intimately connected with the social
political and religious life of the community with the divine intervention of Apollo and Athene
Aeschylus reconciles the old and the new order of divine justice and represents the city-state as the
protector of human dignity and of individual freedom and securityrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 pp 487-
88)
6
Nomeacutes resta doncs que el Cor de les Eriacutenies decideixi no menysprear els nombrosos
avantatges que obtindragrave de la ciutat drsquoAtenes aixiacute com invocar lrsquoesclat del sol perquegrave la foscor
que els era consubstancial doni pas a la llum de la vida lsquoQue la llum radiant del sol faci brotar
de la terra abundants aquelles ventures profitoses de la vidarsquo (lsquoἐπισσύτους βίου τύχας
ὀνησίμους γαίας ἐξαμβρῦσαι φαιδρὸν ἁλίου σέλαςrsquo -924-926)
OrsquoNeill confessava abans que la redaccioacute de Mourning Becomes Electra havia estat una
experiegravencia infernal llarga i feixuga en el curs de la qual hi hagueacute commocioacute espiritual i
passions violentes i turmentadores Eacutes evident per tant que la seva Electra tot i partir del model
grec lrsquohavia forccedilosament de superar si lrsquoobjectiu final era assolir cotes majuacutescules de
tragicitat18
ldquo Personalment lrsquoobra que meacutes mrsquoagrada eacutes la darrera Sento que eacutes la meacutes personal per una
raoacute La figura drsquoElectra en la llegenda grega srsquoesvaeix en un futur vague i no-dramagravetic Srsquoatura
com si despreacutes de la venjanccedila en la persona de la seva mare tot aneacutes beacute i allograve fos tot Les Eriacutenies
persegueixen Orestes mentre que a ella la deixen estar Mai no podria empassar-mrsquoho Em
semblava que si desapareixia en un futur feliccedil i convencional (casada amb Piacutelades drsquoacord amb
una versioacute de la llegenda) els grecs eludien les implicacions derivades de la seva progravepia creenccedila
en la cadena del destiacute En la nostra moderna cadena psicologravegica del destiacute certament no podem
deixar que sersquon surti drsquoaquesta manera Ella es mereix tan inevitablement un destiacute tragravegic millor I
em congratulo drsquohaver donat a la meva Electra yankee un final tragravegicament digne drsquoella
mateixa19
El final a parer meu eacutes el millor i el meacutes inevitable de la trilogia Eacutes alliacute que assoleix
una alccedilada veritable i que la meva fe en ella resta justificada Es trenca i no es trenca Eacutes rendint-
se al destiacute dels Mannon que el venccedil Eacutes tragravegicardquo
ldquoPersonally I like the last play the best I feel it is the most my own for one thing The Electra
figure in the Greek legend and plays fades out into a vague and undramatic future She stops as if
after the revenge on her mother all was well and that was all of that The Furies take after
Orestes but she is left alone I never could swallow that It seemed to me that by having her
disappear in a nice conventionally content future (married to Pylades according to one version of
the legend) the Greeks were dodging the implication of their own belief in the chain of fate In
our modern psychological chain of fate certainly we canrsquot let her exit like that She is so
inevitably worthy of a better tragic fate And I flatter myself I have given my Yankee Electra an
end tragically worthy of herself The end to me is the finest and most inevitable thing of the
trilogy She rises to a height there and justifies my faith in her She is broken and not broken By
her way of yielding to her Mannon fate she overcomes it She is tragicrdquo20
18
Entre drsquoaltres raons perquegrave Egravesquil i OrsquoNeill solucionen el ldquoproblema Negravemesirdquo de manera diferent
ldquoWhereas Aeschylus had solved his much different problem of Nemesis with a nice point of social law
and with the aid of divine wisdom OrsquoNeill set out to solve his problem in an essentially different
manner there is only one sphere of order left the autonomous order of the individual human character
Man is totally responsible for justice Each man provides his own Nemesisrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 174) 19
I tanmateix ldquoMourning Becomes Electra is his first work ndashand indeed one of very few in his canon-
to explore relationships between women in any depthrdquo (Barlow Judith E ldquoOrsquoNeillrsquos female charactersrdquo
a Manheim Michael 2000 p 168) 20
Letter to Brooks Atkinson Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 pp
389-90 ndashla traduccioacute eacutes meva De fet sempre que sersquol criticava per accentuar el vessant sograverdid de la vida i
la seva futilitat responia ldquoAs for this type of play having a depressing effect or accentuating the futility
of human endeavor I do not agree with any such opinion We should feel exalted to think that there is
something ndash some vital unquenchable flame in man which makes him triumph over his miseries ndash over
life itself Dying he is still victorious The realization of this should exalt not depressrdquo (Estrin M W
1990 p 53)
7
Molt conscient per tant ndashi amb orgull- de la seva capacitat el dramaturg ultrapassaragrave el
model grec Em demano perograve si el vast llegat helmiddotlegravenic de la cultura occidental no teacute encara
quelcom de valuoacutes per oferir-li tal vegada la imatge platogravenica de la caverna amb lrsquoajut de la
qual present en la ment de lrsquoescriptor i de lrsquoespectador-lector culte la tragegravedia drsquoaquesta Electra
clagravessica -i alhora nova Electra yankee- drsquoOrsquoNeill resta magnificada Aixiacute doncs si com he
assenyalat al principi considerava arriscat examinar Mourning Becomes Electra insistint de bell
nou en el referent esquili sempre admegraves haureacute de reconegraveixer ara que la hipogravetesi que tot just
acabo drsquoexposar suposa per raons ogravebvies coacuterrer un risc addicional En efecte la presegravencia
subjacent drsquoaquesta imatge en la ment del dramaturg no la podreacute demostrar stricto sensu puix
que en el text no srsquoexplicita mai21
perograve malgrat tot i per descomptat despreacutes del repagraves inevitable
del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill mrsquoarriscareacute i apelmiddotlareacute al sentit criacutetic del lector perquegrave
en valori la versemblanccedila i sobretot mesuri el regravedit dramagravetic derivat drsquouna lectura aixiacute
Comenccedilo doncs
Quant al curs dramagravetic dels esdeveniments la situacioacute eacutes la seguumlent Orin i Vinnie Mannon
han induiumlt la seva mare Christine Mannon al suiumlcidi despreacutes que el primer ajusticieacutes el seu
amant el capitagrave Brant Els remordiments perograve turmenten Orin des de fa dies de manera que
Vinnie lrsquoElectra inflexible del drama acara el deure drsquoapuntalar un Orestes massa feble i al caire
de lrsquoensorrament psicologravegic
(Vinnie) lsquo No eacutes bo per a tu romandre en aquesta habitacioacute drsquoatmosfera sufocant Hauries de
sortir a lrsquoaire lliurersquo (Orin) lsquoOdio la llum del dia Sembla un ull acusador No Nosaltres hem
renunciat al dia on viu la gent normal ndash o meacutes aviat ell ha renunciat a nosaltres La nit perpegravetua ndash
la foscor de la mort en vida ndash aquest eacutes lrsquohagravebitat que srsquoadiu amb la culpa Tu creus que te
nrsquoescaparagraves perograve jo no soacutec tan boig I trobo que la llum artificial eacutes meacutes apropiada per a la
meva feina ndash la llum de lrsquohome no pas la de Deacuteu22
ndash el feble esforccedil de lrsquohome per entendrersquos a si
mateix per a existir per si mateix en la foscor Eacutes un siacutembol de la seva vida ndash una lagravempada que
crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrsquo (V) lsquoLa teva feina Quina feinarsquo (O) lsquoEstudiar la
llei del crim i del cagravestig23
rsquo (V) lsquoAixograve estagrave tan tancat Eacutes asfixiant Et fa mal (Va cap a la
finestra obre els finestrons i mira enfora) Aquesta nit eacutes negra com el quitragrave No hi ha cap
estrellarsquo (O) lsquoFoscor sense una estrella que ens guiiuml Cap on anem Vinniersquo
21
En realitat quan es tracta de prendre-la com a referegravencia comparativa se sol pensar en The Iceman
Cometh ldquoThe four-act play is set in Harry Hopersquos bar ndash its ldquotwo windows so glazed with grime one
cannot see through themrdquo ndash on the West Side of New York in the Summer of 1912 The characters who
inhabit the rooms above the clingy saloon recall the chained prisoners of Platorsquos Republic whose
obstructed vision could perceive only shadows or reflections on a cave wall rather than objects of the
world of daylightrdquo (Voglino Barbara 1999 p 77 vegeu tambeacute pp 86 i 88) 22
Deacuteu i unes liacutenies abans ldquolrsquoull acusadorrdquo A meacutes de lrsquoull del Deacuteu del Gegravenesi que tot ho veu i que per
tant descobreix el pecat original drsquoAdam i Eva val a dir que tambeacute entre els grecs hi ha la conviccioacute que
les accions dels humans no passen desapercebudes a un poder superior En efecte el Sol p e eacutes talaia de
deacuteus i homes i mira amb lrsquoajut dels seus raigs (Himne a Demegraveter 22-27 ndashAllen 1920) tot ho veu i tot ho
escolta (p e Il 3 277 o Od 11 109 ndashAllen 1920) eacutes un cercle omnivident (Egravesquil Prometeu
encadenat 91 ndashWest 1990) No cal dir que aviat eacutes lrsquoull de Zeus el que ho veu tot (p e Hesiacuteode
Treballs i dies 265-270 -Merkelbach-West 1990) Zeus eacutes qui veu la fi de totes les coses (Soloacute Elegia a
las Muses 9-16 -West 1992) etc 23
La referegravencia a Crim i cagravestig de Dostoievski eacutes inquumlestionable i OrsquoNeill nrsquoadmet la influegravencia molt meacutes
que la de Freud o Jung ldquoI am no deep student of psychoanalysis As far as I remember of all the books
written by Freud Jung etc I have read only four and Jung is the only one of the lot who interests me
Some of his suggestions I find extraordinarily illuminating in the light of my own experience with hidden
human motives But as far as influence on my work goes he has had none compared to what
psychological writers of the past like Dostoievsky etc have hadrdquo (Letter to Clark Barrett H Clark June
6th 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 386)
8
(Vinnie) lsquo It isnrsquot good for you staying in this stuffy room in this weather You ought to get out
in the fresh airrsquo (Orin) lsquoI hate the daylight Itrsquos like an accusing eye No wersquove renounced the
day in which normal people live ndash or rather it has renounced us Perpetual night ndash darkness of
death in life ndash thatrsquos the fitting habitat for guilt You believe you can escape that but Irsquom not so
foolishhellip And I find artificial light more appropriate for my work ndash manrsquos light not Godrsquos ndash
manrsquos feeble striving to understand himself to exist for himself in the darkness Itrsquos a symbol of
his life ndash a lamp burning out in a room of waiting shadowsrsquo (V) lsquoYour work What Workrsquo (O)
lsquoStudying the law of crime and punishment as you sawhelliprsquo (V) lsquoItrsquos so close in here Itrsquos
suffocating Itrsquos bad for you (She goes to the window and throws the shutters open and looks out)
Itrsquos black as pitch tonight There isnrsquot a starrsquo (O) lsquoDarkness without a star to guide us Where
are we going Vinniersquo (II 1027)
iquestHi ha prou base per entreveure la presegravencia subjacent de la imatge platogravenica de la caverna en
aquest diagraveleg mantingut pels germans Orin i Vinnie Mannon En primer lloc foacutera
intelmiddotlectualment deshonest i a meacutes absurd intentar obviar la naturalesa moral del diagraveleg amb la
culpa el cagravestig i Deacuteu com a grans protagonistes De fet nrsquohi hauria prou de fer mencioacute ara
drsquoalguns passatges adients de lrsquoAntic Testament per rendir-se a lrsquoevidegravencia
ldquo σὺ ὁ λύχνος μου κύριε καὶ κύριος ἐκλάμψει μοι τὸ σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ets la
meva llagraventia i el senyor mrsquoilmiddotluminaragrave la meva foscorrdquo -2 S 2229) ldquo σὺ φωτιεῖς λύχνον μου
κύριε ὁ θεός μου φωτιεῖς τό σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ilmiddotluminaragraves la meva llagraventia deacuteu
meu ilmiddotluminaragraves la meva foscorrdquo ndashPs 1729) ldquo ἀνακαλὺπτων βαθέα ἐκ σκότους
ἐξήγαγεν δὲ εἰς φῶς σκιὰν θανάτουrdquo (ldquo revelant coses pregones des de la foscor dugueacute a la
llum lrsquoombra de la mortrdquo ndashJob 1222) ldquo μή ἐπίχειρέ μοι ἡ ἐχθρά μου ὅτι πέπτωκα καὶ
ἀναστήσομαι διότι ἐὰν καθίσω ἐν τῷ σκότει κύριος φωτιεῖ μοιrdquo (ldquo no et vanis enemiga
meva de la meva caiguda Mrsquoaixecareacute perquegrave si sec en la foscor el senyor mrsquoilmiddotluminaragraverdquo ndashMic
78- les traduccions soacuten meves)24
I tanmateix si en aquest cas srsquoopta per una interpretacioacute literal gens arriscada cal concloure
que la confianccedila en la ilmiddotluminacioacute de Deacuteu en el triomf de la llum divina sobre la tragegravedia
humana eacutes absoluta mentre que OrsquoNeill dissenya per raons ogravebvies un final diferent En aquests
textos Deacuteu eacutes la llagraventia -la lagravempada- no pas lrsquohome i quan es fa mencioacute de la llagraventia de lrsquohome
no pas de lrsquohome-llagraventia eacutes per deixar clar que no foacutera res sense la llum divina que la nodreix
Quant a les ombres Deacuteu anorrea la meacutes tragravegica la de la mort perquegrave Ell eacutes vida i llum la llum
que no permetragrave que lrsquohome romangui assegut en la foscor Per contra a Mourning Becomes
Electra lrsquoombra de la mort i la fosca desesperanccedila resten entronitzades A Ezra Mannon Adam
Brant Christine Mannon i Orin Mannon no els ilmiddotlumina ni els salva la llum divina sinoacute que
viuen i moren en la tragravegica foscor que de fet sembla que els ha estat sempre consubstancial I a
Lavinia Mannon OrsquoNeill fins i tot li ha reservat el turment drsquouna llarga mort en vida en la
volguda foscor drsquouna casa-tomba Naturalment podem pensar que el dramaturg srsquoha limitat a
presentar la bescara dels textos biacuteblics ndashper cert tampoc no explicitats com a tals- tot confirmant
24
Rahlfs A 1979 Em cenyeixo a lrsquoAntic Testament perquegrave a II 937 llegim ldquo the Mannonrsquos way of
thinking They went to the white meeting-house on Sabbathsrdquo Tanmateix atesa la formacioacute catogravelica
drsquoOrsquoNeill ndashvegeu p e Black Stephen A ldquoCelebrant of lossrdquo a Mannheim 200 p 7- pel que fa a lrsquoodi
a la llum paga la pena de recordar lrsquoEvangeli segons Sant Joan (3 20-21) ldquoπᾶς γὰρ ὁ φαῦλα πράσσων
μισεῖ τὸ φῶς καὶ οὐκ ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα μὴ ἐλεγχθῇ τὰ ἔργα αὐτοῦ ὁ δὲ ποιῶν τὴν ἀλήθειαν
ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα φανερωθῇ αὐτοῦ τὰ ἔργα ὅτι ἐν θεῷ ἐστιν εἰργασμέναrdquo (ldquoEn efecte tots els
qui obren el mal odien la llum i no srsquohi apropen a fi que les seves obres no quedin al descobert Per
contra els qui obren drsquoacord amb la veritat srsquoapropen a la llum a fi que les seves obres es vegin car soacuten
fetes drsquoacord amb Deacuteurdquo -Nestle Eberhard amp Aland Kurt 1993 la traduccioacute eacutes meva)
9
que soacuten la seva uacutenica referegravencia La meva hipogravetesi en canvi eacutes que la presegravencia subjacent de la
icona platogravenica pot ajudar a copsar millor la dimensioacute tragravegica del text drsquoOrsquoNeill que no pas la
simple constatacioacute de la voluntat expressa de contradir els textos biacuteblics
En efecte despreacutes de contraposar lrsquoagravembit humagrave i lrsquoagravembit diviacute la llum de lrsquohome i la llum de
Deacuteu el dramaturg abandona el drama particular dels Mannon per centrar-se en el de tots els
eacutessers humans en descobrir-se condemnats a la foscor tot iniciant aixiacute un feixuc proceacutes
drsquoautoconeixement aliegrave al textos que acabem de llegir perograve comparable amb el tragravensit
gnoseologravegic platogravenic des de la foscor de la caverna a la llum de lrsquoexterior a la llum de la Idea Es
tracta drsquouna descoberta tan aclaparadora que els humans semblen poder pensar nomeacutes en un
ldquofeblerdquo esforccedil personal per entendrersquos a si mateixos conscients probablement a forccedila dels
fracassos de tota una vida que la llum els ha estat negada En aquest regne fosc ndasho caverna no
explicitada- perograve siacutembol de la vida dels humans no hi ha un foc que projecti ombres sobre un
mur sinoacute que ells mateixos soacuten una ldquolagravempada que crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrdquo
Quines Sabem ndashsi pensem de bell nou en la saga familiar- que els retrats dels Mannon morts
que pengen sobre les parets drsquoaquesta habitacioacute tancada soacuten de fet ombres o espectres que
esperen el moment del triomf perograve si tornem al feble esforccedil drsquoautoconeixement abans esmentat
i en consequumlegravencia als ldquohomes i dones lagravempadardquo que no poden cremar amb intensitat les ombres
deuen ser tambeacute tot el que de si mateixos poden veure i projectar a manca drsquouna llum poderosa i
clara a la qual no tenen acceacutes i que tampoc no srsquoenceacuten en el seu interior Presoners doncs en
lrsquohabitacioacute o caverna ombriacutevola on els ha tocat de viure els germans Mannon suportaran i
acceptaran a la fi tot el pes de la llei del crim i del cagravestig mentre que el conjunt dels humans que
OrsquoNeill decideix sobiranament drsquoesmentar malgrat no haver nascut en el si drsquouna famiacutelia tan
atziaga viuen tambeacute en una tragravegica foscor que els eacutes inherent
Platoacute va concebre aquella caverna dibuixada en els primers capiacutetols del llibre VII de la
Repuacuteblica com una imatge ldquoaplicablerdquo a la seva filosofia idealista o ideocegraventrica25
tot
visualitzant aixiacute el tragravensit o enlairament de lrsquoagravenima des del moacuten sensible a lrsquointelmiddotligible de la
mategraveria a la Idea26
El seu missatge per tant eacutes positiu encara que vegi lrsquohome com un eacutesser que
25
lsquoMitersquo lsquosiacutemilrsquo lsquofaularsquo i lsquoalmiddotlegoriacutearsquo soacuten alguns dels termes emprats per a interpretar el text de Platoacute M
Heidegger per exemple escriu (1988 p 18) ldquoWir sprechen von einem lsquoGleichnisrsquo sagen auch lsquoSinn-
Bildrsquo Das heisst ein sichtbarer Anblick so freilich dass das Erblickte allsogleich ein Winkendes ist Der
Anblick will nicht und nie fuumlr sich allein stehen er gibt einem Wink dahin dass es etwas und was es bei
diesem Anblick und durch diesen Anblick zu verstehen gibt Der Anblick winkt - er lenkt in ein zu
Verstehendes d h in den Bereich von Verstehbarkeit (die Dimension innerhalb deren verstanden wird)
in einen Sinn (daher Sinn-Bild)rdquo La traduccioacute del text eacutes evidentment arriscada Jo no goso afirmar ndashper
beacute que que no ho nego- que lsquoGleichnisrsquo signifiqui aquiacute ldquoalmiddotlegoriacuteardquo tal com Sadler afirma en la seva
traduccioacute a lrsquoanglegraves (2000) ldquoWe speak of an lsquoallegoryrsquo also of lsquosensory imagersquo (Sinn-Bild) of a sort that
provides a hint or clue The image is never intended to stand for itself alone but indicates that something
is to be understood providing a clue as to what this is The image provides a hintmdashit leads into the
intelligible into a region of intelligibility (the dimension within which something is understood) into a
sense (hence sensory imagerdquo Per contra eacutes inquumlestionable que lsquoSinn-Bildrsquo es refereix a una imatge
dotada de significat si tal com legim hem drsquoanar des de la contemplacioacute al regne del que eacutes intelmiddotligible
(ldquoBild aumlusserer gegenstand als ausdruck irgend eines sinnesrdquo Deutsches Woumlrterbuch -Grimm 1984 I
al seu torn ldquoBildrdquo en el Platon-Lexikon Begriffswoumlrterbuch zu Platon und der platonischen Tradition -
Shaumlfer 2007 p 29- ens duu a eikoacuten) Per tant gosaria dir que ldquosensory imagerdquo no eacutes la traduccioacute adient
per ambdoacutes lsquoSinn-Bildrsquo en el text de Heidegger Platoacute diu ldquoaquesta imatge doncshellip cal aplicar-lardquo Eacutes
en consequumlegravencia una προσαπτέα εἰκών que Platoacute no sembla considerar ὑπόνοια el terme platogravenic real
per ἀλληγορία 26
Pl R 514a-517d lsquolsquoTot seguit doncsrsquo vaig dir lsquoimaginarsquot (ἀπείκασον) amb una experiegravencia com
aquesta la nostra naturalesa no nomeacutes pel que fa a lrsquoeducacioacute sinoacute tambeacute a la manca drsquoeducacioacute Mira
(ἰδὲ) doncs uns homes com en un habitacle soterrani en forma de cova que tot al seu llarg teacute una sortida
enfilant-se vers la llum Hi soacuten des de petits lligats no nomeacutes de cames sinoacute tambeacute pels colls de manera
10
camina a les palpentes si meacutes no mentre no arribi el gran traspagraves Si jo no vaig errat doncs
OrsquoNeill no pas filogravesof sinoacute dramaturg adoptaria la imatge i descartaria el missatge ja que tant a
Mourning Becomes Electra com a bona part de la seva obra els humans soacuten eacutessers tragravegics per
naturalesa i en consequumlegravencia resten condemnats a conviure amb la negra dissort o el que foacutera el
mateix amb el sovintejat capgirament o katastropheacute de tots els seus fugaccedilos episodis de felicitat
Atrapats en un destiacute inexorable soacuten presoners a qui escau de viure en les pregoneses fosques
drsquoun moacuten la Realitat lluminosa del qual mai no arribaran a percebre fins que no atenyin ldquola llum
de Deacuteurdquo (Orin) -corresponent cristiana del cim de les Idees immutables- o simplement aquella
desitjada ldquollumrdquo que el nostre dramaturg al capdavall un eacutesser humagrave meacutes sembla veure esvair-
se sempre rere nombrosos vels
Naturalment el fet mateix de gosar parlar drsquoimatge subjacent en la ment drsquoOrsquoNeill implica
mantenir que la coneix entre drsquoaltres raons perquegrave la importagravencia cabdal que teacute en lrsquoobra
drsquoalguns dels seus mentors intelmiddotlectuals com ara Friedrich Nietzsche o Oscar Wilde em
dispensaria beacute que no ho fareacute de quumlestionar-mrsquoho Perograve aquest capiacutetol el deixo per a meacutes
endavant Ara mateix em pertoca drsquoassenyalar fins a quin punt alguns dels temes essencials de la
filosofia platogravenica ndasho potser millor de la ldquosensibilitat o tarannagrave platogravenics- referents a la foscor
la llum la fugida de la presoacute de la mategraveria etc no soacuten en absolut aliens a lrsquoobra drsquoOrsquoNeill
En primer lloc cal subratllar la naturalitat amb quegrave el dramaturg americagrave parla de lrsquoagravenima
tapiada dels humans de la vida entesa com una celmiddotla solitagraveria de dones i homes presoners pel
fet mateix drsquohaver nascut de tots els murs o presons que nrsquoofeguen els somnis del seu
empresonament en les ciutats orfes per sempre meacutes de boscos i turons de cel i drsquoestrelles en
suma de vida
que romanen quiets i miren nomeacutes cap endavant Mirarsquols (ὅρα) sense poder girar el cap per causa dels
lligams i drsquoaltra banda una llum de foc cremant darrera seu des de dalt i des de lluny i entre el foc i els
presoners en la part alta un camiacute i vora seu un petit mur construiumlt talment com els paravents que es
colmiddotloquen davant dels creadors drsquoespectacles i per sobre dels quals davant al seu torn dels espectadors
els mostren Mira (ἰδὲ) doncs junt a aquest petit mur uns homes portant objectes de tota mena que hi
sobresurten i estagravetues en forma drsquohome i drsquoaltres animals treballades en pedra fusta i tot tipus de
materials uns parlant i altres en silenci com eacutes naturalrsquo lsquoParles drsquouna imatge estranyarsquo deia lsquoi de
presoners estranysrsquo lsquoIguals a nosaltresrsquo deia jo al meu torn lsquoPrimer de tot iquestcreus en efecte que uns
presoners com aquests poden haver vist no nomeacutes de si mateixos sinoacute tambeacute els uns dels altres res que
no sigui les ombres (τὰς σκίας) que per causa del foc es projecten (προσπιπτούσας) sobre la part de la
cova de davant seu (εἰς τὸ καταντικρὺ)rsquo lsquoCom poden haver-ho vistrsquo deia lsquosi de per vida haurien estat
forccedilats a tenir si meacutes no els caps immogravebilsrsquo hellip lsquoDoncs aquesta imatgersquo (ἐικόνα) deia jo al meu torn
lsquoestimat Glaucoacute cal aplicar-la tota ella al que srsquoha dit abans tot comparant drsquouna banda aquest espai
que sersquons mostra per mitjagrave de la visioacute amb lrsquohabitacle de la presoacute i drsquouna altra la llum del foc del seu
interior amb la forccedila del sol Al seu torn la pujada cap amunt i la contemplacioacute del que srsquohi troba si
suposes que eacutes lrsquoascensioacute de lrsquoagravenima vers la regioacute intelmiddotligible almenys no trsquoequivocaragraves respecte del que
jo espero ja que tant desitges saber quegrave eacutes Drsquoalguna manera la divinitat deu saber perograve si eacutes una
esperanccedila ferma Drsquoaltra banda a mi el que em sembla mrsquoho sembla aixiacute en el moacuten intelmiddotligible la idea
del beacute em sembla la darrera que veiem i amb prou feines un cop vista perograve aleshores cal concloure que
ella eacutes arreu causa del que eacutes correcte i bell puix que en el moacuten visible engendragrave la llum i el seu senyor
i en lrsquointelmiddotligible ella com a senyora oferiacute veritat i coneixement i cal concloure tambeacute que a qui vulgui
obrar assenyadament tant en puacuteblic com en privat li cal veure-larsquo lsquoJo tambeacute ho crecrsquo deia lsquosi meacutes no en
la mesura de les meves possibilitatsrsquo lsquoAu doncsrsquo deia jo al meu torn lsquopensa-ho tu tambeacute i no
trsquoestranyis que els qui van arribar alliacute dalt no vulguin fer el que eacutes propi dels humans sinoacute que les seves
agravenimes maldin per romandre-hi sempre Car versemblantment eacutes meacutes o menys aixiacute si srsquohi pensa segons la
imatge (ἐικόνα) que srsquoha mencionat abansrsquo (la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de J Burnet 1968)
11
Acotacioacute referint-se a la mare drsquoEvans (Stange Interlude) ldquoEstagrave molt pagravelmiddotlida Els seus grans
ulls foscos soacuten tenebrosos amb el dolor captiu drsquouna agravenima tapiadardquo (ldquoShe is very pale Her
big dark eyes are grim with the prisoner-pain of a walled-in-soulrdquo -II 680)
Yank (The Hairy Ape) lsquoHe fet prou perquegrave mrsquoempresonin de per vida He nascut Ho enteacuten
Aquest eacutes el cagraverrec He nascut Mrsquoenteacutenrsquo (lsquoEnuf to gimme life for I was born see Sure datrsquos
de charge I was born get mersquo -II 160)
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Oh aquells maleiumlts turons drsquoalliacute fora que solia pensar que em
prometien tantes coses Com he arribat a odiar-ne la visioacute Semblen els murs del pati estret drsquouna
presoacute que mrsquoaiumlllen de tota la llibertat i les meravelles de la vida De vegades penso que si no
hagueacutes estat per tu Ruth i per la petita Mary un sol desig al cor el drsquointerposar tota el cercle
del moacuten entre jo i aquells turons i poder respirar amb llibertat de bell noursquo (lsquo Oh those cursed
hills out there that I used to think promised me so much How Ive grown to hate the sight of them
Theyre like the walls of a narrow prison yard shutting me in from all the freedom and wonder of
life Sometimes I think if it wasnt for you Ruth and little Mary one desire in my heart to
put the whole rim of the world between me and those hills and be able to breathe freely once
morersquo -I 614-15)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquoTragravegic eacutes el tragravengol de lrsquoactor tragravegic lrsquouacutenica audiegravencia del qual eacutes
ell mateix La vida eacutes per a tot home una celmiddotla solitagraveria les parets de la qual soacuten mirallsrsquo (lsquoTragic
is the plight of the tragedian whose only audience is himself Life is for each man a solitary cell
whose walls are mirrors Terrified is Caligula by the faces he makesrsquo -II 572-3)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquo Aneu als boscos Pugeu als turons Les ciutats soacuten presons on
lrsquohome es tanca fugint de la vida Sortiu i viviu sota el cel Que potser les estrelles soacuten massa
pures per les vostres passions malaltissesrsquo (lsquo Out into the woods Upon the hills Cities are
prisons wherein man locks himself from life Out with you under the sky Are the stars too pure
for your sick passionsrsquo -II 573-4)
Resta clar doncs que els humans soacuten presoners27
i conseguumlentment els escau la foscor
Dion (The Great God Brown) ldquo de sobte estira la magrave i agafa un exemplar del Nou
Testament i llegeix lsquoveniu a mi tots els qui esteu afeixugats i jo us donareacute descansrsquo lsquoVindreacute
perograve on ets Salvadorrsquo (ldquoDeixa de banda el Testamentrdquo) lsquoBah Una fixacioacute de la vella Mare
Cristianisme Un infant somicant en la foscorrsquo (ldquo suddenly reaches out and takes up a copy of
the New Testament and reads lsquocome unto me all ye who are heavy laden and I will give you
restrsquo lsquoI will come_but where are you Saviorrsquo (ldquoHe tosses the Testament asiderdquo) lsquoBlah
Fixation on old Mama Christianity You infant blubbering in the dark yoursquo -II 484)
Dion (The Great God Brown) lsquoI la meva mare Recordo una noia dolccedila estranya amb uns ulls
afectuosos i astorats com si Deacuteu lrsquohagueacutes tancada en un armari fosc sense cap mena
drsquoexplicacioacutersquo (lsquoAnd my mother I remember a sweet strange girl with affectionate bewildered
eyes as if God had locked her in a dark closet without any explanationrsquo -II 496)
Encara meacutes els agrada drsquoamagar-se enmig de la boira on tot deixa de ser real i esdeveacute mer
simulacre on la vida srsquoamaga de si mateixa on com si es tracteacutes drsquouna presoacute daurada eacutes
possible refugiar-srsquohi per alliberar-se de lrsquoopressioacute exterior28
O dit altrament els agrada
drsquoemparar-se en els somnis on la realitat esdeveacute aparenccedila
27
Meacutes encara eacutes molt simptomagravetic que alguns estudiosos de lrsquoobra drsquoOrsquoNeill en acarar la seva biografia
decideixin obrir un capiacutetol intitulat ldquoThe Imprisoned Personrdquo com ara Dubost Thierry 1997 cap 2 28
ldquoTragic vision is the Dionysian nightmare of night and fog confusion and doubt OrsquoNeillrsquos characters
grope and flail and stumble in the dark afraid to turn on the light or having done so they fear to confront
what appears before them The inability to see or to gain visual proof of what one sees creates a context
for tragic eventsrdquo (Brietzke Zander 2001 p 169)
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
5
Andrew (Beyond the Horizon) lsquo Hem drsquointentar ajudar-nos lrsquoun a lrsquoaltre i amb el pas del
temps arribarem a saber quegrave eacutes el que cal fer I potser nosaltresrsquo (ldquoPerograve la Ruth si eacutes que sent
les seves paraules no ho mostra pas Roman en silenci tot mirant-lo somortament amb la trista
humilitat de lrsquoesgotament amb la ment ja immersa en aquella exhausta calma meacutes enllagrave de la
molegravestia addicional que suposaria mantenir encara algun tipus drsquoesperanccedilardquo) (lsquo We must try to
help each other and in time well come to know whats right to do And perhaps wersquo (ldquoBut
RUTH if she is aware of his words gives no sign She remains silent gazing at him dully with the
sad humility of exhaustion her mind already sinking back into that spent calm beyond the further
troubling of any hoperdquo) (I 653)
Marcat doncs per una visioacute pregonament tragravegica de lrsquoexistegravencia humana15
OrsquoNeill srsquoafegeix
amb Mourning Becomes Electra a la llarga llista de dramaturgs occidentals lrsquoobra dels quals no
nomeacutes deixa entreveure gairebeacute sempre una heregravencia helmiddotlegravenica subjacent sinoacute que sovint qualla
en una tragegravedia grega en sentit estricte -amb independegravencia eacutes clar de les inevitables
adaptacions a contextos histograverics diferents En efecte el destiacute de lrsquoElectra de lrsquoescriptor americagrave
seragrave la foscor drsquouna mansioacute sepulcral una casa-tomba construiumlda per hostatjar lrsquoodi i on la
perseguiran fins a la mort muacuteltiples dimonis familiars Conseguumlentment era logravegic que les Eriacutenies
de les Eumegravenides drsquoEgravesquil i la seva foscor consubstancial esdevinguessin una referegravencia tan
ineludible com profitosa Soacuten recordem-ho lsquodeesses subterragraveniesrsquo (lsquoκατὰ χθονὸς θεαίrsquo v
115)16
lsquoen les robes del tot blanques en canvi no hi vaig tenir part no em corresponguerenrsquo
(lsquoπαλλεύκων δὲ πέπλων ἀπόμοιρος ἄκληρος ἐτύχθηνrsquo v 352) lsquo augustes i inexorables als
mortals perseguint menyspreades i deshonroses tasques restem apartades dels deacuteus per una llum
aliena al solrsquo (lsquo σεμναί καὶ δυσπαρήγοροι βροτοῖς ἄτιμrsquo ἀτίετα διόμεναι λάχη θεῶν
διχοστατοῦντrsquo ἀνηλίῳ λάμπᾳrsquo vv 383-87) lsquosota terra tenen el seu lloc i en una tenebra on
no hi arriba el solrsquo (lsquo ὑπὸ χθόνα τάξιν ἔχουσα καὶ δυσήλιον κνέφαςrsquo vv 395-6) i soacuten
igualment lsquofilles atziagues de la Nitrsquo (lsquo Νυκτὸς αἰανῆ τέκναrsquo v 416)
Aixograve no obstant per a una heroiumlna tragravegica a qui OrsquoNeill ha reservat el privilegi terrible
drsquoexperimentar la mort en vida en un casa-tomba segellada per ella mateixa aquestes Eriacutenies
presenten un inconvenient molt greu la seva metamorfosi final en Eumegravenides Orestes germagrave
drsquoElectra i protagonista principal de la darrera de les tragegravedies de la trilogia drsquoEgravesquil partiragrave vers
el temple del llombriacutegol del moacuten sota la proteccioacute drsquoApolmiddotlo el qual es responsabilitzaragrave de
lrsquoajusticiament de la seva mare Clitemnestra El deacuteu perograve no reeixiragrave a persuadir les atziagues
filles de la Nit de la justiacutecia dels actes drsquoOrestes de manera que eacutes Atena qui finalment dirimiragrave
el conflicte a favor seu lsquoAquest home srsquoha lliurat del delicte de sangrsquo (lsquoἀνὴρ ὅδrsquo ἐκπέφευγεν
αἵματος δίκηνrsquo -752)17
nascuts perograve molt en segon lloc ve caminar com meacutes de pressa millor cap alliacute drsquoon precisament venimrdquo -
la traduccioacute eacutes meva segons lrsquoedicioacute de Pearson A C 1950) Compareu-ho amb Teogravegnis 425-28 (segons
lrsquoedicioacute de West M L 1989) πάντων μὲν μὴ φῦναι ἐπιχθονίοισιν ἄριστον μηδrsquo ἐσιδεῖν αὐγας
ὀξέος ἠελίου φύντα δrsquo ὅπως ὤκιστα πύλας Ἀΐδαο περῆσαι καὶ κεῖσθαι πολλὴν γῆν
ἐπαμησάμενον I tambeacute amb Epicur Carta a Meneceu 126-7 (segons lrsquoedicioacute drsquoUsener H 1966)
πολὺ δὲ χείρων καὶ ὁ λέγων καλὸν μὲν μὴ φῦναι φύντα δrsquo ὅπως ὤκιστα πύλας Ἀΐδαο περῆσαι 15
Molt condicionada per la seva biografia personal vegeu per exemple Dymkowski Christine a
OrsquoNeill E 1995 pp V-XI Black Stephen A 1999 Black Stephen A ldquoCelebrant of loss Eugene
OrsquoNeill 1888-1953rdquo a Mannheim Michael 2000 pp 4-17 16
Seguireacute en aquest cas lrsquoedicioacute de West M L 1990 la traduccioacute eacutes meva 17
ldquoAeschylus was writing for a society in which drama was intimately connected with the social
political and religious life of the community with the divine intervention of Apollo and Athene
Aeschylus reconciles the old and the new order of divine justice and represents the city-state as the
protector of human dignity and of individual freedom and securityrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 pp 487-
88)
6
Nomeacutes resta doncs que el Cor de les Eriacutenies decideixi no menysprear els nombrosos
avantatges que obtindragrave de la ciutat drsquoAtenes aixiacute com invocar lrsquoesclat del sol perquegrave la foscor
que els era consubstancial doni pas a la llum de la vida lsquoQue la llum radiant del sol faci brotar
de la terra abundants aquelles ventures profitoses de la vidarsquo (lsquoἐπισσύτους βίου τύχας
ὀνησίμους γαίας ἐξαμβρῦσαι φαιδρὸν ἁλίου σέλαςrsquo -924-926)
OrsquoNeill confessava abans que la redaccioacute de Mourning Becomes Electra havia estat una
experiegravencia infernal llarga i feixuga en el curs de la qual hi hagueacute commocioacute espiritual i
passions violentes i turmentadores Eacutes evident per tant que la seva Electra tot i partir del model
grec lrsquohavia forccedilosament de superar si lrsquoobjectiu final era assolir cotes majuacutescules de
tragicitat18
ldquo Personalment lrsquoobra que meacutes mrsquoagrada eacutes la darrera Sento que eacutes la meacutes personal per una
raoacute La figura drsquoElectra en la llegenda grega srsquoesvaeix en un futur vague i no-dramagravetic Srsquoatura
com si despreacutes de la venjanccedila en la persona de la seva mare tot aneacutes beacute i allograve fos tot Les Eriacutenies
persegueixen Orestes mentre que a ella la deixen estar Mai no podria empassar-mrsquoho Em
semblava que si desapareixia en un futur feliccedil i convencional (casada amb Piacutelades drsquoacord amb
una versioacute de la llegenda) els grecs eludien les implicacions derivades de la seva progravepia creenccedila
en la cadena del destiacute En la nostra moderna cadena psicologravegica del destiacute certament no podem
deixar que sersquon surti drsquoaquesta manera Ella es mereix tan inevitablement un destiacute tragravegic millor I
em congratulo drsquohaver donat a la meva Electra yankee un final tragravegicament digne drsquoella
mateixa19
El final a parer meu eacutes el millor i el meacutes inevitable de la trilogia Eacutes alliacute que assoleix
una alccedilada veritable i que la meva fe en ella resta justificada Es trenca i no es trenca Eacutes rendint-
se al destiacute dels Mannon que el venccedil Eacutes tragravegicardquo
ldquoPersonally I like the last play the best I feel it is the most my own for one thing The Electra
figure in the Greek legend and plays fades out into a vague and undramatic future She stops as if
after the revenge on her mother all was well and that was all of that The Furies take after
Orestes but she is left alone I never could swallow that It seemed to me that by having her
disappear in a nice conventionally content future (married to Pylades according to one version of
the legend) the Greeks were dodging the implication of their own belief in the chain of fate In
our modern psychological chain of fate certainly we canrsquot let her exit like that She is so
inevitably worthy of a better tragic fate And I flatter myself I have given my Yankee Electra an
end tragically worthy of herself The end to me is the finest and most inevitable thing of the
trilogy She rises to a height there and justifies my faith in her She is broken and not broken By
her way of yielding to her Mannon fate she overcomes it She is tragicrdquo20
18
Entre drsquoaltres raons perquegrave Egravesquil i OrsquoNeill solucionen el ldquoproblema Negravemesirdquo de manera diferent
ldquoWhereas Aeschylus had solved his much different problem of Nemesis with a nice point of social law
and with the aid of divine wisdom OrsquoNeill set out to solve his problem in an essentially different
manner there is only one sphere of order left the autonomous order of the individual human character
Man is totally responsible for justice Each man provides his own Nemesisrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 174) 19
I tanmateix ldquoMourning Becomes Electra is his first work ndashand indeed one of very few in his canon-
to explore relationships between women in any depthrdquo (Barlow Judith E ldquoOrsquoNeillrsquos female charactersrdquo
a Manheim Michael 2000 p 168) 20
Letter to Brooks Atkinson Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 pp
389-90 ndashla traduccioacute eacutes meva De fet sempre que sersquol criticava per accentuar el vessant sograverdid de la vida i
la seva futilitat responia ldquoAs for this type of play having a depressing effect or accentuating the futility
of human endeavor I do not agree with any such opinion We should feel exalted to think that there is
something ndash some vital unquenchable flame in man which makes him triumph over his miseries ndash over
life itself Dying he is still victorious The realization of this should exalt not depressrdquo (Estrin M W
1990 p 53)
7
Molt conscient per tant ndashi amb orgull- de la seva capacitat el dramaturg ultrapassaragrave el
model grec Em demano perograve si el vast llegat helmiddotlegravenic de la cultura occidental no teacute encara
quelcom de valuoacutes per oferir-li tal vegada la imatge platogravenica de la caverna amb lrsquoajut de la
qual present en la ment de lrsquoescriptor i de lrsquoespectador-lector culte la tragegravedia drsquoaquesta Electra
clagravessica -i alhora nova Electra yankee- drsquoOrsquoNeill resta magnificada Aixiacute doncs si com he
assenyalat al principi considerava arriscat examinar Mourning Becomes Electra insistint de bell
nou en el referent esquili sempre admegraves haureacute de reconegraveixer ara que la hipogravetesi que tot just
acabo drsquoexposar suposa per raons ogravebvies coacuterrer un risc addicional En efecte la presegravencia
subjacent drsquoaquesta imatge en la ment del dramaturg no la podreacute demostrar stricto sensu puix
que en el text no srsquoexplicita mai21
perograve malgrat tot i per descomptat despreacutes del repagraves inevitable
del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill mrsquoarriscareacute i apelmiddotlareacute al sentit criacutetic del lector perquegrave
en valori la versemblanccedila i sobretot mesuri el regravedit dramagravetic derivat drsquouna lectura aixiacute
Comenccedilo doncs
Quant al curs dramagravetic dels esdeveniments la situacioacute eacutes la seguumlent Orin i Vinnie Mannon
han induiumlt la seva mare Christine Mannon al suiumlcidi despreacutes que el primer ajusticieacutes el seu
amant el capitagrave Brant Els remordiments perograve turmenten Orin des de fa dies de manera que
Vinnie lrsquoElectra inflexible del drama acara el deure drsquoapuntalar un Orestes massa feble i al caire
de lrsquoensorrament psicologravegic
(Vinnie) lsquo No eacutes bo per a tu romandre en aquesta habitacioacute drsquoatmosfera sufocant Hauries de
sortir a lrsquoaire lliurersquo (Orin) lsquoOdio la llum del dia Sembla un ull acusador No Nosaltres hem
renunciat al dia on viu la gent normal ndash o meacutes aviat ell ha renunciat a nosaltres La nit perpegravetua ndash
la foscor de la mort en vida ndash aquest eacutes lrsquohagravebitat que srsquoadiu amb la culpa Tu creus que te
nrsquoescaparagraves perograve jo no soacutec tan boig I trobo que la llum artificial eacutes meacutes apropiada per a la
meva feina ndash la llum de lrsquohome no pas la de Deacuteu22
ndash el feble esforccedil de lrsquohome per entendrersquos a si
mateix per a existir per si mateix en la foscor Eacutes un siacutembol de la seva vida ndash una lagravempada que
crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrsquo (V) lsquoLa teva feina Quina feinarsquo (O) lsquoEstudiar la
llei del crim i del cagravestig23
rsquo (V) lsquoAixograve estagrave tan tancat Eacutes asfixiant Et fa mal (Va cap a la
finestra obre els finestrons i mira enfora) Aquesta nit eacutes negra com el quitragrave No hi ha cap
estrellarsquo (O) lsquoFoscor sense una estrella que ens guiiuml Cap on anem Vinniersquo
21
En realitat quan es tracta de prendre-la com a referegravencia comparativa se sol pensar en The Iceman
Cometh ldquoThe four-act play is set in Harry Hopersquos bar ndash its ldquotwo windows so glazed with grime one
cannot see through themrdquo ndash on the West Side of New York in the Summer of 1912 The characters who
inhabit the rooms above the clingy saloon recall the chained prisoners of Platorsquos Republic whose
obstructed vision could perceive only shadows or reflections on a cave wall rather than objects of the
world of daylightrdquo (Voglino Barbara 1999 p 77 vegeu tambeacute pp 86 i 88) 22
Deacuteu i unes liacutenies abans ldquolrsquoull acusadorrdquo A meacutes de lrsquoull del Deacuteu del Gegravenesi que tot ho veu i que per
tant descobreix el pecat original drsquoAdam i Eva val a dir que tambeacute entre els grecs hi ha la conviccioacute que
les accions dels humans no passen desapercebudes a un poder superior En efecte el Sol p e eacutes talaia de
deacuteus i homes i mira amb lrsquoajut dels seus raigs (Himne a Demegraveter 22-27 ndashAllen 1920) tot ho veu i tot ho
escolta (p e Il 3 277 o Od 11 109 ndashAllen 1920) eacutes un cercle omnivident (Egravesquil Prometeu
encadenat 91 ndashWest 1990) No cal dir que aviat eacutes lrsquoull de Zeus el que ho veu tot (p e Hesiacuteode
Treballs i dies 265-270 -Merkelbach-West 1990) Zeus eacutes qui veu la fi de totes les coses (Soloacute Elegia a
las Muses 9-16 -West 1992) etc 23
La referegravencia a Crim i cagravestig de Dostoievski eacutes inquumlestionable i OrsquoNeill nrsquoadmet la influegravencia molt meacutes
que la de Freud o Jung ldquoI am no deep student of psychoanalysis As far as I remember of all the books
written by Freud Jung etc I have read only four and Jung is the only one of the lot who interests me
Some of his suggestions I find extraordinarily illuminating in the light of my own experience with hidden
human motives But as far as influence on my work goes he has had none compared to what
psychological writers of the past like Dostoievsky etc have hadrdquo (Letter to Clark Barrett H Clark June
6th 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 386)
8
(Vinnie) lsquo It isnrsquot good for you staying in this stuffy room in this weather You ought to get out
in the fresh airrsquo (Orin) lsquoI hate the daylight Itrsquos like an accusing eye No wersquove renounced the
day in which normal people live ndash or rather it has renounced us Perpetual night ndash darkness of
death in life ndash thatrsquos the fitting habitat for guilt You believe you can escape that but Irsquom not so
foolishhellip And I find artificial light more appropriate for my work ndash manrsquos light not Godrsquos ndash
manrsquos feeble striving to understand himself to exist for himself in the darkness Itrsquos a symbol of
his life ndash a lamp burning out in a room of waiting shadowsrsquo (V) lsquoYour work What Workrsquo (O)
lsquoStudying the law of crime and punishment as you sawhelliprsquo (V) lsquoItrsquos so close in here Itrsquos
suffocating Itrsquos bad for you (She goes to the window and throws the shutters open and looks out)
Itrsquos black as pitch tonight There isnrsquot a starrsquo (O) lsquoDarkness without a star to guide us Where
are we going Vinniersquo (II 1027)
iquestHi ha prou base per entreveure la presegravencia subjacent de la imatge platogravenica de la caverna en
aquest diagraveleg mantingut pels germans Orin i Vinnie Mannon En primer lloc foacutera
intelmiddotlectualment deshonest i a meacutes absurd intentar obviar la naturalesa moral del diagraveleg amb la
culpa el cagravestig i Deacuteu com a grans protagonistes De fet nrsquohi hauria prou de fer mencioacute ara
drsquoalguns passatges adients de lrsquoAntic Testament per rendir-se a lrsquoevidegravencia
ldquo σὺ ὁ λύχνος μου κύριε καὶ κύριος ἐκλάμψει μοι τὸ σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ets la
meva llagraventia i el senyor mrsquoilmiddotluminaragrave la meva foscorrdquo -2 S 2229) ldquo σὺ φωτιεῖς λύχνον μου
κύριε ὁ θεός μου φωτιεῖς τό σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ilmiddotluminaragraves la meva llagraventia deacuteu
meu ilmiddotluminaragraves la meva foscorrdquo ndashPs 1729) ldquo ἀνακαλὺπτων βαθέα ἐκ σκότους
ἐξήγαγεν δὲ εἰς φῶς σκιὰν θανάτουrdquo (ldquo revelant coses pregones des de la foscor dugueacute a la
llum lrsquoombra de la mortrdquo ndashJob 1222) ldquo μή ἐπίχειρέ μοι ἡ ἐχθρά μου ὅτι πέπτωκα καὶ
ἀναστήσομαι διότι ἐὰν καθίσω ἐν τῷ σκότει κύριος φωτιεῖ μοιrdquo (ldquo no et vanis enemiga
meva de la meva caiguda Mrsquoaixecareacute perquegrave si sec en la foscor el senyor mrsquoilmiddotluminaragraverdquo ndashMic
78- les traduccions soacuten meves)24
I tanmateix si en aquest cas srsquoopta per una interpretacioacute literal gens arriscada cal concloure
que la confianccedila en la ilmiddotluminacioacute de Deacuteu en el triomf de la llum divina sobre la tragegravedia
humana eacutes absoluta mentre que OrsquoNeill dissenya per raons ogravebvies un final diferent En aquests
textos Deacuteu eacutes la llagraventia -la lagravempada- no pas lrsquohome i quan es fa mencioacute de la llagraventia de lrsquohome
no pas de lrsquohome-llagraventia eacutes per deixar clar que no foacutera res sense la llum divina que la nodreix
Quant a les ombres Deacuteu anorrea la meacutes tragravegica la de la mort perquegrave Ell eacutes vida i llum la llum
que no permetragrave que lrsquohome romangui assegut en la foscor Per contra a Mourning Becomes
Electra lrsquoombra de la mort i la fosca desesperanccedila resten entronitzades A Ezra Mannon Adam
Brant Christine Mannon i Orin Mannon no els ilmiddotlumina ni els salva la llum divina sinoacute que
viuen i moren en la tragravegica foscor que de fet sembla que els ha estat sempre consubstancial I a
Lavinia Mannon OrsquoNeill fins i tot li ha reservat el turment drsquouna llarga mort en vida en la
volguda foscor drsquouna casa-tomba Naturalment podem pensar que el dramaturg srsquoha limitat a
presentar la bescara dels textos biacuteblics ndashper cert tampoc no explicitats com a tals- tot confirmant
24
Rahlfs A 1979 Em cenyeixo a lrsquoAntic Testament perquegrave a II 937 llegim ldquo the Mannonrsquos way of
thinking They went to the white meeting-house on Sabbathsrdquo Tanmateix atesa la formacioacute catogravelica
drsquoOrsquoNeill ndashvegeu p e Black Stephen A ldquoCelebrant of lossrdquo a Mannheim 200 p 7- pel que fa a lrsquoodi
a la llum paga la pena de recordar lrsquoEvangeli segons Sant Joan (3 20-21) ldquoπᾶς γὰρ ὁ φαῦλα πράσσων
μισεῖ τὸ φῶς καὶ οὐκ ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα μὴ ἐλεγχθῇ τὰ ἔργα αὐτοῦ ὁ δὲ ποιῶν τὴν ἀλήθειαν
ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα φανερωθῇ αὐτοῦ τὰ ἔργα ὅτι ἐν θεῷ ἐστιν εἰργασμέναrdquo (ldquoEn efecte tots els
qui obren el mal odien la llum i no srsquohi apropen a fi que les seves obres no quedin al descobert Per
contra els qui obren drsquoacord amb la veritat srsquoapropen a la llum a fi que les seves obres es vegin car soacuten
fetes drsquoacord amb Deacuteurdquo -Nestle Eberhard amp Aland Kurt 1993 la traduccioacute eacutes meva)
9
que soacuten la seva uacutenica referegravencia La meva hipogravetesi en canvi eacutes que la presegravencia subjacent de la
icona platogravenica pot ajudar a copsar millor la dimensioacute tragravegica del text drsquoOrsquoNeill que no pas la
simple constatacioacute de la voluntat expressa de contradir els textos biacuteblics
En efecte despreacutes de contraposar lrsquoagravembit humagrave i lrsquoagravembit diviacute la llum de lrsquohome i la llum de
Deacuteu el dramaturg abandona el drama particular dels Mannon per centrar-se en el de tots els
eacutessers humans en descobrir-se condemnats a la foscor tot iniciant aixiacute un feixuc proceacutes
drsquoautoconeixement aliegrave al textos que acabem de llegir perograve comparable amb el tragravensit
gnoseologravegic platogravenic des de la foscor de la caverna a la llum de lrsquoexterior a la llum de la Idea Es
tracta drsquouna descoberta tan aclaparadora que els humans semblen poder pensar nomeacutes en un
ldquofeblerdquo esforccedil personal per entendrersquos a si mateixos conscients probablement a forccedila dels
fracassos de tota una vida que la llum els ha estat negada En aquest regne fosc ndasho caverna no
explicitada- perograve siacutembol de la vida dels humans no hi ha un foc que projecti ombres sobre un
mur sinoacute que ells mateixos soacuten una ldquolagravempada que crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrdquo
Quines Sabem ndashsi pensem de bell nou en la saga familiar- que els retrats dels Mannon morts
que pengen sobre les parets drsquoaquesta habitacioacute tancada soacuten de fet ombres o espectres que
esperen el moment del triomf perograve si tornem al feble esforccedil drsquoautoconeixement abans esmentat
i en consequumlegravencia als ldquohomes i dones lagravempadardquo que no poden cremar amb intensitat les ombres
deuen ser tambeacute tot el que de si mateixos poden veure i projectar a manca drsquouna llum poderosa i
clara a la qual no tenen acceacutes i que tampoc no srsquoenceacuten en el seu interior Presoners doncs en
lrsquohabitacioacute o caverna ombriacutevola on els ha tocat de viure els germans Mannon suportaran i
acceptaran a la fi tot el pes de la llei del crim i del cagravestig mentre que el conjunt dels humans que
OrsquoNeill decideix sobiranament drsquoesmentar malgrat no haver nascut en el si drsquouna famiacutelia tan
atziaga viuen tambeacute en una tragravegica foscor que els eacutes inherent
Platoacute va concebre aquella caverna dibuixada en els primers capiacutetols del llibre VII de la
Repuacuteblica com una imatge ldquoaplicablerdquo a la seva filosofia idealista o ideocegraventrica25
tot
visualitzant aixiacute el tragravensit o enlairament de lrsquoagravenima des del moacuten sensible a lrsquointelmiddotligible de la
mategraveria a la Idea26
El seu missatge per tant eacutes positiu encara que vegi lrsquohome com un eacutesser que
25
lsquoMitersquo lsquosiacutemilrsquo lsquofaularsquo i lsquoalmiddotlegoriacutearsquo soacuten alguns dels termes emprats per a interpretar el text de Platoacute M
Heidegger per exemple escriu (1988 p 18) ldquoWir sprechen von einem lsquoGleichnisrsquo sagen auch lsquoSinn-
Bildrsquo Das heisst ein sichtbarer Anblick so freilich dass das Erblickte allsogleich ein Winkendes ist Der
Anblick will nicht und nie fuumlr sich allein stehen er gibt einem Wink dahin dass es etwas und was es bei
diesem Anblick und durch diesen Anblick zu verstehen gibt Der Anblick winkt - er lenkt in ein zu
Verstehendes d h in den Bereich von Verstehbarkeit (die Dimension innerhalb deren verstanden wird)
in einen Sinn (daher Sinn-Bild)rdquo La traduccioacute del text eacutes evidentment arriscada Jo no goso afirmar ndashper
beacute que que no ho nego- que lsquoGleichnisrsquo signifiqui aquiacute ldquoalmiddotlegoriacuteardquo tal com Sadler afirma en la seva
traduccioacute a lrsquoanglegraves (2000) ldquoWe speak of an lsquoallegoryrsquo also of lsquosensory imagersquo (Sinn-Bild) of a sort that
provides a hint or clue The image is never intended to stand for itself alone but indicates that something
is to be understood providing a clue as to what this is The image provides a hintmdashit leads into the
intelligible into a region of intelligibility (the dimension within which something is understood) into a
sense (hence sensory imagerdquo Per contra eacutes inquumlestionable que lsquoSinn-Bildrsquo es refereix a una imatge
dotada de significat si tal com legim hem drsquoanar des de la contemplacioacute al regne del que eacutes intelmiddotligible
(ldquoBild aumlusserer gegenstand als ausdruck irgend eines sinnesrdquo Deutsches Woumlrterbuch -Grimm 1984 I
al seu torn ldquoBildrdquo en el Platon-Lexikon Begriffswoumlrterbuch zu Platon und der platonischen Tradition -
Shaumlfer 2007 p 29- ens duu a eikoacuten) Per tant gosaria dir que ldquosensory imagerdquo no eacutes la traduccioacute adient
per ambdoacutes lsquoSinn-Bildrsquo en el text de Heidegger Platoacute diu ldquoaquesta imatge doncshellip cal aplicar-lardquo Eacutes
en consequumlegravencia una προσαπτέα εἰκών que Platoacute no sembla considerar ὑπόνοια el terme platogravenic real
per ἀλληγορία 26
Pl R 514a-517d lsquolsquoTot seguit doncsrsquo vaig dir lsquoimaginarsquot (ἀπείκασον) amb una experiegravencia com
aquesta la nostra naturalesa no nomeacutes pel que fa a lrsquoeducacioacute sinoacute tambeacute a la manca drsquoeducacioacute Mira
(ἰδὲ) doncs uns homes com en un habitacle soterrani en forma de cova que tot al seu llarg teacute una sortida
enfilant-se vers la llum Hi soacuten des de petits lligats no nomeacutes de cames sinoacute tambeacute pels colls de manera
10
camina a les palpentes si meacutes no mentre no arribi el gran traspagraves Si jo no vaig errat doncs
OrsquoNeill no pas filogravesof sinoacute dramaturg adoptaria la imatge i descartaria el missatge ja que tant a
Mourning Becomes Electra com a bona part de la seva obra els humans soacuten eacutessers tragravegics per
naturalesa i en consequumlegravencia resten condemnats a conviure amb la negra dissort o el que foacutera el
mateix amb el sovintejat capgirament o katastropheacute de tots els seus fugaccedilos episodis de felicitat
Atrapats en un destiacute inexorable soacuten presoners a qui escau de viure en les pregoneses fosques
drsquoun moacuten la Realitat lluminosa del qual mai no arribaran a percebre fins que no atenyin ldquola llum
de Deacuteurdquo (Orin) -corresponent cristiana del cim de les Idees immutables- o simplement aquella
desitjada ldquollumrdquo que el nostre dramaturg al capdavall un eacutesser humagrave meacutes sembla veure esvair-
se sempre rere nombrosos vels
Naturalment el fet mateix de gosar parlar drsquoimatge subjacent en la ment drsquoOrsquoNeill implica
mantenir que la coneix entre drsquoaltres raons perquegrave la importagravencia cabdal que teacute en lrsquoobra
drsquoalguns dels seus mentors intelmiddotlectuals com ara Friedrich Nietzsche o Oscar Wilde em
dispensaria beacute que no ho fareacute de quumlestionar-mrsquoho Perograve aquest capiacutetol el deixo per a meacutes
endavant Ara mateix em pertoca drsquoassenyalar fins a quin punt alguns dels temes essencials de la
filosofia platogravenica ndasho potser millor de la ldquosensibilitat o tarannagrave platogravenics- referents a la foscor
la llum la fugida de la presoacute de la mategraveria etc no soacuten en absolut aliens a lrsquoobra drsquoOrsquoNeill
En primer lloc cal subratllar la naturalitat amb quegrave el dramaturg americagrave parla de lrsquoagravenima
tapiada dels humans de la vida entesa com una celmiddotla solitagraveria de dones i homes presoners pel
fet mateix drsquohaver nascut de tots els murs o presons que nrsquoofeguen els somnis del seu
empresonament en les ciutats orfes per sempre meacutes de boscos i turons de cel i drsquoestrelles en
suma de vida
que romanen quiets i miren nomeacutes cap endavant Mirarsquols (ὅρα) sense poder girar el cap per causa dels
lligams i drsquoaltra banda una llum de foc cremant darrera seu des de dalt i des de lluny i entre el foc i els
presoners en la part alta un camiacute i vora seu un petit mur construiumlt talment com els paravents que es
colmiddotloquen davant dels creadors drsquoespectacles i per sobre dels quals davant al seu torn dels espectadors
els mostren Mira (ἰδὲ) doncs junt a aquest petit mur uns homes portant objectes de tota mena que hi
sobresurten i estagravetues en forma drsquohome i drsquoaltres animals treballades en pedra fusta i tot tipus de
materials uns parlant i altres en silenci com eacutes naturalrsquo lsquoParles drsquouna imatge estranyarsquo deia lsquoi de
presoners estranysrsquo lsquoIguals a nosaltresrsquo deia jo al meu torn lsquoPrimer de tot iquestcreus en efecte que uns
presoners com aquests poden haver vist no nomeacutes de si mateixos sinoacute tambeacute els uns dels altres res que
no sigui les ombres (τὰς σκίας) que per causa del foc es projecten (προσπιπτούσας) sobre la part de la
cova de davant seu (εἰς τὸ καταντικρὺ)rsquo lsquoCom poden haver-ho vistrsquo deia lsquosi de per vida haurien estat
forccedilats a tenir si meacutes no els caps immogravebilsrsquo hellip lsquoDoncs aquesta imatgersquo (ἐικόνα) deia jo al meu torn
lsquoestimat Glaucoacute cal aplicar-la tota ella al que srsquoha dit abans tot comparant drsquouna banda aquest espai
que sersquons mostra per mitjagrave de la visioacute amb lrsquohabitacle de la presoacute i drsquouna altra la llum del foc del seu
interior amb la forccedila del sol Al seu torn la pujada cap amunt i la contemplacioacute del que srsquohi troba si
suposes que eacutes lrsquoascensioacute de lrsquoagravenima vers la regioacute intelmiddotligible almenys no trsquoequivocaragraves respecte del que
jo espero ja que tant desitges saber quegrave eacutes Drsquoalguna manera la divinitat deu saber perograve si eacutes una
esperanccedila ferma Drsquoaltra banda a mi el que em sembla mrsquoho sembla aixiacute en el moacuten intelmiddotligible la idea
del beacute em sembla la darrera que veiem i amb prou feines un cop vista perograve aleshores cal concloure que
ella eacutes arreu causa del que eacutes correcte i bell puix que en el moacuten visible engendragrave la llum i el seu senyor
i en lrsquointelmiddotligible ella com a senyora oferiacute veritat i coneixement i cal concloure tambeacute que a qui vulgui
obrar assenyadament tant en puacuteblic com en privat li cal veure-larsquo lsquoJo tambeacute ho crecrsquo deia lsquosi meacutes no en
la mesura de les meves possibilitatsrsquo lsquoAu doncsrsquo deia jo al meu torn lsquopensa-ho tu tambeacute i no
trsquoestranyis que els qui van arribar alliacute dalt no vulguin fer el que eacutes propi dels humans sinoacute que les seves
agravenimes maldin per romandre-hi sempre Car versemblantment eacutes meacutes o menys aixiacute si srsquohi pensa segons la
imatge (ἐικόνα) que srsquoha mencionat abansrsquo (la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de J Burnet 1968)
11
Acotacioacute referint-se a la mare drsquoEvans (Stange Interlude) ldquoEstagrave molt pagravelmiddotlida Els seus grans
ulls foscos soacuten tenebrosos amb el dolor captiu drsquouna agravenima tapiadardquo (ldquoShe is very pale Her
big dark eyes are grim with the prisoner-pain of a walled-in-soulrdquo -II 680)
Yank (The Hairy Ape) lsquoHe fet prou perquegrave mrsquoempresonin de per vida He nascut Ho enteacuten
Aquest eacutes el cagraverrec He nascut Mrsquoenteacutenrsquo (lsquoEnuf to gimme life for I was born see Sure datrsquos
de charge I was born get mersquo -II 160)
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Oh aquells maleiumlts turons drsquoalliacute fora que solia pensar que em
prometien tantes coses Com he arribat a odiar-ne la visioacute Semblen els murs del pati estret drsquouna
presoacute que mrsquoaiumlllen de tota la llibertat i les meravelles de la vida De vegades penso que si no
hagueacutes estat per tu Ruth i per la petita Mary un sol desig al cor el drsquointerposar tota el cercle
del moacuten entre jo i aquells turons i poder respirar amb llibertat de bell noursquo (lsquo Oh those cursed
hills out there that I used to think promised me so much How Ive grown to hate the sight of them
Theyre like the walls of a narrow prison yard shutting me in from all the freedom and wonder of
life Sometimes I think if it wasnt for you Ruth and little Mary one desire in my heart to
put the whole rim of the world between me and those hills and be able to breathe freely once
morersquo -I 614-15)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquoTragravegic eacutes el tragravengol de lrsquoactor tragravegic lrsquouacutenica audiegravencia del qual eacutes
ell mateix La vida eacutes per a tot home una celmiddotla solitagraveria les parets de la qual soacuten mirallsrsquo (lsquoTragic
is the plight of the tragedian whose only audience is himself Life is for each man a solitary cell
whose walls are mirrors Terrified is Caligula by the faces he makesrsquo -II 572-3)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquo Aneu als boscos Pugeu als turons Les ciutats soacuten presons on
lrsquohome es tanca fugint de la vida Sortiu i viviu sota el cel Que potser les estrelles soacuten massa
pures per les vostres passions malaltissesrsquo (lsquo Out into the woods Upon the hills Cities are
prisons wherein man locks himself from life Out with you under the sky Are the stars too pure
for your sick passionsrsquo -II 573-4)
Resta clar doncs que els humans soacuten presoners27
i conseguumlentment els escau la foscor
Dion (The Great God Brown) ldquo de sobte estira la magrave i agafa un exemplar del Nou
Testament i llegeix lsquoveniu a mi tots els qui esteu afeixugats i jo us donareacute descansrsquo lsquoVindreacute
perograve on ets Salvadorrsquo (ldquoDeixa de banda el Testamentrdquo) lsquoBah Una fixacioacute de la vella Mare
Cristianisme Un infant somicant en la foscorrsquo (ldquo suddenly reaches out and takes up a copy of
the New Testament and reads lsquocome unto me all ye who are heavy laden and I will give you
restrsquo lsquoI will come_but where are you Saviorrsquo (ldquoHe tosses the Testament asiderdquo) lsquoBlah
Fixation on old Mama Christianity You infant blubbering in the dark yoursquo -II 484)
Dion (The Great God Brown) lsquoI la meva mare Recordo una noia dolccedila estranya amb uns ulls
afectuosos i astorats com si Deacuteu lrsquohagueacutes tancada en un armari fosc sense cap mena
drsquoexplicacioacutersquo (lsquoAnd my mother I remember a sweet strange girl with affectionate bewildered
eyes as if God had locked her in a dark closet without any explanationrsquo -II 496)
Encara meacutes els agrada drsquoamagar-se enmig de la boira on tot deixa de ser real i esdeveacute mer
simulacre on la vida srsquoamaga de si mateixa on com si es tracteacutes drsquouna presoacute daurada eacutes
possible refugiar-srsquohi per alliberar-se de lrsquoopressioacute exterior28
O dit altrament els agrada
drsquoemparar-se en els somnis on la realitat esdeveacute aparenccedila
27
Meacutes encara eacutes molt simptomagravetic que alguns estudiosos de lrsquoobra drsquoOrsquoNeill en acarar la seva biografia
decideixin obrir un capiacutetol intitulat ldquoThe Imprisoned Personrdquo com ara Dubost Thierry 1997 cap 2 28
ldquoTragic vision is the Dionysian nightmare of night and fog confusion and doubt OrsquoNeillrsquos characters
grope and flail and stumble in the dark afraid to turn on the light or having done so they fear to confront
what appears before them The inability to see or to gain visual proof of what one sees creates a context
for tragic eventsrdquo (Brietzke Zander 2001 p 169)
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
6
Nomeacutes resta doncs que el Cor de les Eriacutenies decideixi no menysprear els nombrosos
avantatges que obtindragrave de la ciutat drsquoAtenes aixiacute com invocar lrsquoesclat del sol perquegrave la foscor
que els era consubstancial doni pas a la llum de la vida lsquoQue la llum radiant del sol faci brotar
de la terra abundants aquelles ventures profitoses de la vidarsquo (lsquoἐπισσύτους βίου τύχας
ὀνησίμους γαίας ἐξαμβρῦσαι φαιδρὸν ἁλίου σέλαςrsquo -924-926)
OrsquoNeill confessava abans que la redaccioacute de Mourning Becomes Electra havia estat una
experiegravencia infernal llarga i feixuga en el curs de la qual hi hagueacute commocioacute espiritual i
passions violentes i turmentadores Eacutes evident per tant que la seva Electra tot i partir del model
grec lrsquohavia forccedilosament de superar si lrsquoobjectiu final era assolir cotes majuacutescules de
tragicitat18
ldquo Personalment lrsquoobra que meacutes mrsquoagrada eacutes la darrera Sento que eacutes la meacutes personal per una
raoacute La figura drsquoElectra en la llegenda grega srsquoesvaeix en un futur vague i no-dramagravetic Srsquoatura
com si despreacutes de la venjanccedila en la persona de la seva mare tot aneacutes beacute i allograve fos tot Les Eriacutenies
persegueixen Orestes mentre que a ella la deixen estar Mai no podria empassar-mrsquoho Em
semblava que si desapareixia en un futur feliccedil i convencional (casada amb Piacutelades drsquoacord amb
una versioacute de la llegenda) els grecs eludien les implicacions derivades de la seva progravepia creenccedila
en la cadena del destiacute En la nostra moderna cadena psicologravegica del destiacute certament no podem
deixar que sersquon surti drsquoaquesta manera Ella es mereix tan inevitablement un destiacute tragravegic millor I
em congratulo drsquohaver donat a la meva Electra yankee un final tragravegicament digne drsquoella
mateixa19
El final a parer meu eacutes el millor i el meacutes inevitable de la trilogia Eacutes alliacute que assoleix
una alccedilada veritable i que la meva fe en ella resta justificada Es trenca i no es trenca Eacutes rendint-
se al destiacute dels Mannon que el venccedil Eacutes tragravegicardquo
ldquoPersonally I like the last play the best I feel it is the most my own for one thing The Electra
figure in the Greek legend and plays fades out into a vague and undramatic future She stops as if
after the revenge on her mother all was well and that was all of that The Furies take after
Orestes but she is left alone I never could swallow that It seemed to me that by having her
disappear in a nice conventionally content future (married to Pylades according to one version of
the legend) the Greeks were dodging the implication of their own belief in the chain of fate In
our modern psychological chain of fate certainly we canrsquot let her exit like that She is so
inevitably worthy of a better tragic fate And I flatter myself I have given my Yankee Electra an
end tragically worthy of herself The end to me is the finest and most inevitable thing of the
trilogy She rises to a height there and justifies my faith in her She is broken and not broken By
her way of yielding to her Mannon fate she overcomes it She is tragicrdquo20
18
Entre drsquoaltres raons perquegrave Egravesquil i OrsquoNeill solucionen el ldquoproblema Negravemesirdquo de manera diferent
ldquoWhereas Aeschylus had solved his much different problem of Nemesis with a nice point of social law
and with the aid of divine wisdom OrsquoNeill set out to solve his problem in an essentially different
manner there is only one sphere of order left the autonomous order of the individual human character
Man is totally responsible for justice Each man provides his own Nemesisrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 174) 19
I tanmateix ldquoMourning Becomes Electra is his first work ndashand indeed one of very few in his canon-
to explore relationships between women in any depthrdquo (Barlow Judith E ldquoOrsquoNeillrsquos female charactersrdquo
a Manheim Michael 2000 p 168) 20
Letter to Brooks Atkinson Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 pp
389-90 ndashla traduccioacute eacutes meva De fet sempre que sersquol criticava per accentuar el vessant sograverdid de la vida i
la seva futilitat responia ldquoAs for this type of play having a depressing effect or accentuating the futility
of human endeavor I do not agree with any such opinion We should feel exalted to think that there is
something ndash some vital unquenchable flame in man which makes him triumph over his miseries ndash over
life itself Dying he is still victorious The realization of this should exalt not depressrdquo (Estrin M W
1990 p 53)
7
Molt conscient per tant ndashi amb orgull- de la seva capacitat el dramaturg ultrapassaragrave el
model grec Em demano perograve si el vast llegat helmiddotlegravenic de la cultura occidental no teacute encara
quelcom de valuoacutes per oferir-li tal vegada la imatge platogravenica de la caverna amb lrsquoajut de la
qual present en la ment de lrsquoescriptor i de lrsquoespectador-lector culte la tragegravedia drsquoaquesta Electra
clagravessica -i alhora nova Electra yankee- drsquoOrsquoNeill resta magnificada Aixiacute doncs si com he
assenyalat al principi considerava arriscat examinar Mourning Becomes Electra insistint de bell
nou en el referent esquili sempre admegraves haureacute de reconegraveixer ara que la hipogravetesi que tot just
acabo drsquoexposar suposa per raons ogravebvies coacuterrer un risc addicional En efecte la presegravencia
subjacent drsquoaquesta imatge en la ment del dramaturg no la podreacute demostrar stricto sensu puix
que en el text no srsquoexplicita mai21
perograve malgrat tot i per descomptat despreacutes del repagraves inevitable
del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill mrsquoarriscareacute i apelmiddotlareacute al sentit criacutetic del lector perquegrave
en valori la versemblanccedila i sobretot mesuri el regravedit dramagravetic derivat drsquouna lectura aixiacute
Comenccedilo doncs
Quant al curs dramagravetic dels esdeveniments la situacioacute eacutes la seguumlent Orin i Vinnie Mannon
han induiumlt la seva mare Christine Mannon al suiumlcidi despreacutes que el primer ajusticieacutes el seu
amant el capitagrave Brant Els remordiments perograve turmenten Orin des de fa dies de manera que
Vinnie lrsquoElectra inflexible del drama acara el deure drsquoapuntalar un Orestes massa feble i al caire
de lrsquoensorrament psicologravegic
(Vinnie) lsquo No eacutes bo per a tu romandre en aquesta habitacioacute drsquoatmosfera sufocant Hauries de
sortir a lrsquoaire lliurersquo (Orin) lsquoOdio la llum del dia Sembla un ull acusador No Nosaltres hem
renunciat al dia on viu la gent normal ndash o meacutes aviat ell ha renunciat a nosaltres La nit perpegravetua ndash
la foscor de la mort en vida ndash aquest eacutes lrsquohagravebitat que srsquoadiu amb la culpa Tu creus que te
nrsquoescaparagraves perograve jo no soacutec tan boig I trobo que la llum artificial eacutes meacutes apropiada per a la
meva feina ndash la llum de lrsquohome no pas la de Deacuteu22
ndash el feble esforccedil de lrsquohome per entendrersquos a si
mateix per a existir per si mateix en la foscor Eacutes un siacutembol de la seva vida ndash una lagravempada que
crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrsquo (V) lsquoLa teva feina Quina feinarsquo (O) lsquoEstudiar la
llei del crim i del cagravestig23
rsquo (V) lsquoAixograve estagrave tan tancat Eacutes asfixiant Et fa mal (Va cap a la
finestra obre els finestrons i mira enfora) Aquesta nit eacutes negra com el quitragrave No hi ha cap
estrellarsquo (O) lsquoFoscor sense una estrella que ens guiiuml Cap on anem Vinniersquo
21
En realitat quan es tracta de prendre-la com a referegravencia comparativa se sol pensar en The Iceman
Cometh ldquoThe four-act play is set in Harry Hopersquos bar ndash its ldquotwo windows so glazed with grime one
cannot see through themrdquo ndash on the West Side of New York in the Summer of 1912 The characters who
inhabit the rooms above the clingy saloon recall the chained prisoners of Platorsquos Republic whose
obstructed vision could perceive only shadows or reflections on a cave wall rather than objects of the
world of daylightrdquo (Voglino Barbara 1999 p 77 vegeu tambeacute pp 86 i 88) 22
Deacuteu i unes liacutenies abans ldquolrsquoull acusadorrdquo A meacutes de lrsquoull del Deacuteu del Gegravenesi que tot ho veu i que per
tant descobreix el pecat original drsquoAdam i Eva val a dir que tambeacute entre els grecs hi ha la conviccioacute que
les accions dels humans no passen desapercebudes a un poder superior En efecte el Sol p e eacutes talaia de
deacuteus i homes i mira amb lrsquoajut dels seus raigs (Himne a Demegraveter 22-27 ndashAllen 1920) tot ho veu i tot ho
escolta (p e Il 3 277 o Od 11 109 ndashAllen 1920) eacutes un cercle omnivident (Egravesquil Prometeu
encadenat 91 ndashWest 1990) No cal dir que aviat eacutes lrsquoull de Zeus el que ho veu tot (p e Hesiacuteode
Treballs i dies 265-270 -Merkelbach-West 1990) Zeus eacutes qui veu la fi de totes les coses (Soloacute Elegia a
las Muses 9-16 -West 1992) etc 23
La referegravencia a Crim i cagravestig de Dostoievski eacutes inquumlestionable i OrsquoNeill nrsquoadmet la influegravencia molt meacutes
que la de Freud o Jung ldquoI am no deep student of psychoanalysis As far as I remember of all the books
written by Freud Jung etc I have read only four and Jung is the only one of the lot who interests me
Some of his suggestions I find extraordinarily illuminating in the light of my own experience with hidden
human motives But as far as influence on my work goes he has had none compared to what
psychological writers of the past like Dostoievsky etc have hadrdquo (Letter to Clark Barrett H Clark June
6th 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 386)
8
(Vinnie) lsquo It isnrsquot good for you staying in this stuffy room in this weather You ought to get out
in the fresh airrsquo (Orin) lsquoI hate the daylight Itrsquos like an accusing eye No wersquove renounced the
day in which normal people live ndash or rather it has renounced us Perpetual night ndash darkness of
death in life ndash thatrsquos the fitting habitat for guilt You believe you can escape that but Irsquom not so
foolishhellip And I find artificial light more appropriate for my work ndash manrsquos light not Godrsquos ndash
manrsquos feeble striving to understand himself to exist for himself in the darkness Itrsquos a symbol of
his life ndash a lamp burning out in a room of waiting shadowsrsquo (V) lsquoYour work What Workrsquo (O)
lsquoStudying the law of crime and punishment as you sawhelliprsquo (V) lsquoItrsquos so close in here Itrsquos
suffocating Itrsquos bad for you (She goes to the window and throws the shutters open and looks out)
Itrsquos black as pitch tonight There isnrsquot a starrsquo (O) lsquoDarkness without a star to guide us Where
are we going Vinniersquo (II 1027)
iquestHi ha prou base per entreveure la presegravencia subjacent de la imatge platogravenica de la caverna en
aquest diagraveleg mantingut pels germans Orin i Vinnie Mannon En primer lloc foacutera
intelmiddotlectualment deshonest i a meacutes absurd intentar obviar la naturalesa moral del diagraveleg amb la
culpa el cagravestig i Deacuteu com a grans protagonistes De fet nrsquohi hauria prou de fer mencioacute ara
drsquoalguns passatges adients de lrsquoAntic Testament per rendir-se a lrsquoevidegravencia
ldquo σὺ ὁ λύχνος μου κύριε καὶ κύριος ἐκλάμψει μοι τὸ σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ets la
meva llagraventia i el senyor mrsquoilmiddotluminaragrave la meva foscorrdquo -2 S 2229) ldquo σὺ φωτιεῖς λύχνον μου
κύριε ὁ θεός μου φωτιεῖς τό σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ilmiddotluminaragraves la meva llagraventia deacuteu
meu ilmiddotluminaragraves la meva foscorrdquo ndashPs 1729) ldquo ἀνακαλὺπτων βαθέα ἐκ σκότους
ἐξήγαγεν δὲ εἰς φῶς σκιὰν θανάτουrdquo (ldquo revelant coses pregones des de la foscor dugueacute a la
llum lrsquoombra de la mortrdquo ndashJob 1222) ldquo μή ἐπίχειρέ μοι ἡ ἐχθρά μου ὅτι πέπτωκα καὶ
ἀναστήσομαι διότι ἐὰν καθίσω ἐν τῷ σκότει κύριος φωτιεῖ μοιrdquo (ldquo no et vanis enemiga
meva de la meva caiguda Mrsquoaixecareacute perquegrave si sec en la foscor el senyor mrsquoilmiddotluminaragraverdquo ndashMic
78- les traduccions soacuten meves)24
I tanmateix si en aquest cas srsquoopta per una interpretacioacute literal gens arriscada cal concloure
que la confianccedila en la ilmiddotluminacioacute de Deacuteu en el triomf de la llum divina sobre la tragegravedia
humana eacutes absoluta mentre que OrsquoNeill dissenya per raons ogravebvies un final diferent En aquests
textos Deacuteu eacutes la llagraventia -la lagravempada- no pas lrsquohome i quan es fa mencioacute de la llagraventia de lrsquohome
no pas de lrsquohome-llagraventia eacutes per deixar clar que no foacutera res sense la llum divina que la nodreix
Quant a les ombres Deacuteu anorrea la meacutes tragravegica la de la mort perquegrave Ell eacutes vida i llum la llum
que no permetragrave que lrsquohome romangui assegut en la foscor Per contra a Mourning Becomes
Electra lrsquoombra de la mort i la fosca desesperanccedila resten entronitzades A Ezra Mannon Adam
Brant Christine Mannon i Orin Mannon no els ilmiddotlumina ni els salva la llum divina sinoacute que
viuen i moren en la tragravegica foscor que de fet sembla que els ha estat sempre consubstancial I a
Lavinia Mannon OrsquoNeill fins i tot li ha reservat el turment drsquouna llarga mort en vida en la
volguda foscor drsquouna casa-tomba Naturalment podem pensar que el dramaturg srsquoha limitat a
presentar la bescara dels textos biacuteblics ndashper cert tampoc no explicitats com a tals- tot confirmant
24
Rahlfs A 1979 Em cenyeixo a lrsquoAntic Testament perquegrave a II 937 llegim ldquo the Mannonrsquos way of
thinking They went to the white meeting-house on Sabbathsrdquo Tanmateix atesa la formacioacute catogravelica
drsquoOrsquoNeill ndashvegeu p e Black Stephen A ldquoCelebrant of lossrdquo a Mannheim 200 p 7- pel que fa a lrsquoodi
a la llum paga la pena de recordar lrsquoEvangeli segons Sant Joan (3 20-21) ldquoπᾶς γὰρ ὁ φαῦλα πράσσων
μισεῖ τὸ φῶς καὶ οὐκ ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα μὴ ἐλεγχθῇ τὰ ἔργα αὐτοῦ ὁ δὲ ποιῶν τὴν ἀλήθειαν
ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα φανερωθῇ αὐτοῦ τὰ ἔργα ὅτι ἐν θεῷ ἐστιν εἰργασμέναrdquo (ldquoEn efecte tots els
qui obren el mal odien la llum i no srsquohi apropen a fi que les seves obres no quedin al descobert Per
contra els qui obren drsquoacord amb la veritat srsquoapropen a la llum a fi que les seves obres es vegin car soacuten
fetes drsquoacord amb Deacuteurdquo -Nestle Eberhard amp Aland Kurt 1993 la traduccioacute eacutes meva)
9
que soacuten la seva uacutenica referegravencia La meva hipogravetesi en canvi eacutes que la presegravencia subjacent de la
icona platogravenica pot ajudar a copsar millor la dimensioacute tragravegica del text drsquoOrsquoNeill que no pas la
simple constatacioacute de la voluntat expressa de contradir els textos biacuteblics
En efecte despreacutes de contraposar lrsquoagravembit humagrave i lrsquoagravembit diviacute la llum de lrsquohome i la llum de
Deacuteu el dramaturg abandona el drama particular dels Mannon per centrar-se en el de tots els
eacutessers humans en descobrir-se condemnats a la foscor tot iniciant aixiacute un feixuc proceacutes
drsquoautoconeixement aliegrave al textos que acabem de llegir perograve comparable amb el tragravensit
gnoseologravegic platogravenic des de la foscor de la caverna a la llum de lrsquoexterior a la llum de la Idea Es
tracta drsquouna descoberta tan aclaparadora que els humans semblen poder pensar nomeacutes en un
ldquofeblerdquo esforccedil personal per entendrersquos a si mateixos conscients probablement a forccedila dels
fracassos de tota una vida que la llum els ha estat negada En aquest regne fosc ndasho caverna no
explicitada- perograve siacutembol de la vida dels humans no hi ha un foc que projecti ombres sobre un
mur sinoacute que ells mateixos soacuten una ldquolagravempada que crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrdquo
Quines Sabem ndashsi pensem de bell nou en la saga familiar- que els retrats dels Mannon morts
que pengen sobre les parets drsquoaquesta habitacioacute tancada soacuten de fet ombres o espectres que
esperen el moment del triomf perograve si tornem al feble esforccedil drsquoautoconeixement abans esmentat
i en consequumlegravencia als ldquohomes i dones lagravempadardquo que no poden cremar amb intensitat les ombres
deuen ser tambeacute tot el que de si mateixos poden veure i projectar a manca drsquouna llum poderosa i
clara a la qual no tenen acceacutes i que tampoc no srsquoenceacuten en el seu interior Presoners doncs en
lrsquohabitacioacute o caverna ombriacutevola on els ha tocat de viure els germans Mannon suportaran i
acceptaran a la fi tot el pes de la llei del crim i del cagravestig mentre que el conjunt dels humans que
OrsquoNeill decideix sobiranament drsquoesmentar malgrat no haver nascut en el si drsquouna famiacutelia tan
atziaga viuen tambeacute en una tragravegica foscor que els eacutes inherent
Platoacute va concebre aquella caverna dibuixada en els primers capiacutetols del llibre VII de la
Repuacuteblica com una imatge ldquoaplicablerdquo a la seva filosofia idealista o ideocegraventrica25
tot
visualitzant aixiacute el tragravensit o enlairament de lrsquoagravenima des del moacuten sensible a lrsquointelmiddotligible de la
mategraveria a la Idea26
El seu missatge per tant eacutes positiu encara que vegi lrsquohome com un eacutesser que
25
lsquoMitersquo lsquosiacutemilrsquo lsquofaularsquo i lsquoalmiddotlegoriacutearsquo soacuten alguns dels termes emprats per a interpretar el text de Platoacute M
Heidegger per exemple escriu (1988 p 18) ldquoWir sprechen von einem lsquoGleichnisrsquo sagen auch lsquoSinn-
Bildrsquo Das heisst ein sichtbarer Anblick so freilich dass das Erblickte allsogleich ein Winkendes ist Der
Anblick will nicht und nie fuumlr sich allein stehen er gibt einem Wink dahin dass es etwas und was es bei
diesem Anblick und durch diesen Anblick zu verstehen gibt Der Anblick winkt - er lenkt in ein zu
Verstehendes d h in den Bereich von Verstehbarkeit (die Dimension innerhalb deren verstanden wird)
in einen Sinn (daher Sinn-Bild)rdquo La traduccioacute del text eacutes evidentment arriscada Jo no goso afirmar ndashper
beacute que que no ho nego- que lsquoGleichnisrsquo signifiqui aquiacute ldquoalmiddotlegoriacuteardquo tal com Sadler afirma en la seva
traduccioacute a lrsquoanglegraves (2000) ldquoWe speak of an lsquoallegoryrsquo also of lsquosensory imagersquo (Sinn-Bild) of a sort that
provides a hint or clue The image is never intended to stand for itself alone but indicates that something
is to be understood providing a clue as to what this is The image provides a hintmdashit leads into the
intelligible into a region of intelligibility (the dimension within which something is understood) into a
sense (hence sensory imagerdquo Per contra eacutes inquumlestionable que lsquoSinn-Bildrsquo es refereix a una imatge
dotada de significat si tal com legim hem drsquoanar des de la contemplacioacute al regne del que eacutes intelmiddotligible
(ldquoBild aumlusserer gegenstand als ausdruck irgend eines sinnesrdquo Deutsches Woumlrterbuch -Grimm 1984 I
al seu torn ldquoBildrdquo en el Platon-Lexikon Begriffswoumlrterbuch zu Platon und der platonischen Tradition -
Shaumlfer 2007 p 29- ens duu a eikoacuten) Per tant gosaria dir que ldquosensory imagerdquo no eacutes la traduccioacute adient
per ambdoacutes lsquoSinn-Bildrsquo en el text de Heidegger Platoacute diu ldquoaquesta imatge doncshellip cal aplicar-lardquo Eacutes
en consequumlegravencia una προσαπτέα εἰκών que Platoacute no sembla considerar ὑπόνοια el terme platogravenic real
per ἀλληγορία 26
Pl R 514a-517d lsquolsquoTot seguit doncsrsquo vaig dir lsquoimaginarsquot (ἀπείκασον) amb una experiegravencia com
aquesta la nostra naturalesa no nomeacutes pel que fa a lrsquoeducacioacute sinoacute tambeacute a la manca drsquoeducacioacute Mira
(ἰδὲ) doncs uns homes com en un habitacle soterrani en forma de cova que tot al seu llarg teacute una sortida
enfilant-se vers la llum Hi soacuten des de petits lligats no nomeacutes de cames sinoacute tambeacute pels colls de manera
10
camina a les palpentes si meacutes no mentre no arribi el gran traspagraves Si jo no vaig errat doncs
OrsquoNeill no pas filogravesof sinoacute dramaturg adoptaria la imatge i descartaria el missatge ja que tant a
Mourning Becomes Electra com a bona part de la seva obra els humans soacuten eacutessers tragravegics per
naturalesa i en consequumlegravencia resten condemnats a conviure amb la negra dissort o el que foacutera el
mateix amb el sovintejat capgirament o katastropheacute de tots els seus fugaccedilos episodis de felicitat
Atrapats en un destiacute inexorable soacuten presoners a qui escau de viure en les pregoneses fosques
drsquoun moacuten la Realitat lluminosa del qual mai no arribaran a percebre fins que no atenyin ldquola llum
de Deacuteurdquo (Orin) -corresponent cristiana del cim de les Idees immutables- o simplement aquella
desitjada ldquollumrdquo que el nostre dramaturg al capdavall un eacutesser humagrave meacutes sembla veure esvair-
se sempre rere nombrosos vels
Naturalment el fet mateix de gosar parlar drsquoimatge subjacent en la ment drsquoOrsquoNeill implica
mantenir que la coneix entre drsquoaltres raons perquegrave la importagravencia cabdal que teacute en lrsquoobra
drsquoalguns dels seus mentors intelmiddotlectuals com ara Friedrich Nietzsche o Oscar Wilde em
dispensaria beacute que no ho fareacute de quumlestionar-mrsquoho Perograve aquest capiacutetol el deixo per a meacutes
endavant Ara mateix em pertoca drsquoassenyalar fins a quin punt alguns dels temes essencials de la
filosofia platogravenica ndasho potser millor de la ldquosensibilitat o tarannagrave platogravenics- referents a la foscor
la llum la fugida de la presoacute de la mategraveria etc no soacuten en absolut aliens a lrsquoobra drsquoOrsquoNeill
En primer lloc cal subratllar la naturalitat amb quegrave el dramaturg americagrave parla de lrsquoagravenima
tapiada dels humans de la vida entesa com una celmiddotla solitagraveria de dones i homes presoners pel
fet mateix drsquohaver nascut de tots els murs o presons que nrsquoofeguen els somnis del seu
empresonament en les ciutats orfes per sempre meacutes de boscos i turons de cel i drsquoestrelles en
suma de vida
que romanen quiets i miren nomeacutes cap endavant Mirarsquols (ὅρα) sense poder girar el cap per causa dels
lligams i drsquoaltra banda una llum de foc cremant darrera seu des de dalt i des de lluny i entre el foc i els
presoners en la part alta un camiacute i vora seu un petit mur construiumlt talment com els paravents que es
colmiddotloquen davant dels creadors drsquoespectacles i per sobre dels quals davant al seu torn dels espectadors
els mostren Mira (ἰδὲ) doncs junt a aquest petit mur uns homes portant objectes de tota mena que hi
sobresurten i estagravetues en forma drsquohome i drsquoaltres animals treballades en pedra fusta i tot tipus de
materials uns parlant i altres en silenci com eacutes naturalrsquo lsquoParles drsquouna imatge estranyarsquo deia lsquoi de
presoners estranysrsquo lsquoIguals a nosaltresrsquo deia jo al meu torn lsquoPrimer de tot iquestcreus en efecte que uns
presoners com aquests poden haver vist no nomeacutes de si mateixos sinoacute tambeacute els uns dels altres res que
no sigui les ombres (τὰς σκίας) que per causa del foc es projecten (προσπιπτούσας) sobre la part de la
cova de davant seu (εἰς τὸ καταντικρὺ)rsquo lsquoCom poden haver-ho vistrsquo deia lsquosi de per vida haurien estat
forccedilats a tenir si meacutes no els caps immogravebilsrsquo hellip lsquoDoncs aquesta imatgersquo (ἐικόνα) deia jo al meu torn
lsquoestimat Glaucoacute cal aplicar-la tota ella al que srsquoha dit abans tot comparant drsquouna banda aquest espai
que sersquons mostra per mitjagrave de la visioacute amb lrsquohabitacle de la presoacute i drsquouna altra la llum del foc del seu
interior amb la forccedila del sol Al seu torn la pujada cap amunt i la contemplacioacute del que srsquohi troba si
suposes que eacutes lrsquoascensioacute de lrsquoagravenima vers la regioacute intelmiddotligible almenys no trsquoequivocaragraves respecte del que
jo espero ja que tant desitges saber quegrave eacutes Drsquoalguna manera la divinitat deu saber perograve si eacutes una
esperanccedila ferma Drsquoaltra banda a mi el que em sembla mrsquoho sembla aixiacute en el moacuten intelmiddotligible la idea
del beacute em sembla la darrera que veiem i amb prou feines un cop vista perograve aleshores cal concloure que
ella eacutes arreu causa del que eacutes correcte i bell puix que en el moacuten visible engendragrave la llum i el seu senyor
i en lrsquointelmiddotligible ella com a senyora oferiacute veritat i coneixement i cal concloure tambeacute que a qui vulgui
obrar assenyadament tant en puacuteblic com en privat li cal veure-larsquo lsquoJo tambeacute ho crecrsquo deia lsquosi meacutes no en
la mesura de les meves possibilitatsrsquo lsquoAu doncsrsquo deia jo al meu torn lsquopensa-ho tu tambeacute i no
trsquoestranyis que els qui van arribar alliacute dalt no vulguin fer el que eacutes propi dels humans sinoacute que les seves
agravenimes maldin per romandre-hi sempre Car versemblantment eacutes meacutes o menys aixiacute si srsquohi pensa segons la
imatge (ἐικόνα) que srsquoha mencionat abansrsquo (la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de J Burnet 1968)
11
Acotacioacute referint-se a la mare drsquoEvans (Stange Interlude) ldquoEstagrave molt pagravelmiddotlida Els seus grans
ulls foscos soacuten tenebrosos amb el dolor captiu drsquouna agravenima tapiadardquo (ldquoShe is very pale Her
big dark eyes are grim with the prisoner-pain of a walled-in-soulrdquo -II 680)
Yank (The Hairy Ape) lsquoHe fet prou perquegrave mrsquoempresonin de per vida He nascut Ho enteacuten
Aquest eacutes el cagraverrec He nascut Mrsquoenteacutenrsquo (lsquoEnuf to gimme life for I was born see Sure datrsquos
de charge I was born get mersquo -II 160)
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Oh aquells maleiumlts turons drsquoalliacute fora que solia pensar que em
prometien tantes coses Com he arribat a odiar-ne la visioacute Semblen els murs del pati estret drsquouna
presoacute que mrsquoaiumlllen de tota la llibertat i les meravelles de la vida De vegades penso que si no
hagueacutes estat per tu Ruth i per la petita Mary un sol desig al cor el drsquointerposar tota el cercle
del moacuten entre jo i aquells turons i poder respirar amb llibertat de bell noursquo (lsquo Oh those cursed
hills out there that I used to think promised me so much How Ive grown to hate the sight of them
Theyre like the walls of a narrow prison yard shutting me in from all the freedom and wonder of
life Sometimes I think if it wasnt for you Ruth and little Mary one desire in my heart to
put the whole rim of the world between me and those hills and be able to breathe freely once
morersquo -I 614-15)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquoTragravegic eacutes el tragravengol de lrsquoactor tragravegic lrsquouacutenica audiegravencia del qual eacutes
ell mateix La vida eacutes per a tot home una celmiddotla solitagraveria les parets de la qual soacuten mirallsrsquo (lsquoTragic
is the plight of the tragedian whose only audience is himself Life is for each man a solitary cell
whose walls are mirrors Terrified is Caligula by the faces he makesrsquo -II 572-3)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquo Aneu als boscos Pugeu als turons Les ciutats soacuten presons on
lrsquohome es tanca fugint de la vida Sortiu i viviu sota el cel Que potser les estrelles soacuten massa
pures per les vostres passions malaltissesrsquo (lsquo Out into the woods Upon the hills Cities are
prisons wherein man locks himself from life Out with you under the sky Are the stars too pure
for your sick passionsrsquo -II 573-4)
Resta clar doncs que els humans soacuten presoners27
i conseguumlentment els escau la foscor
Dion (The Great God Brown) ldquo de sobte estira la magrave i agafa un exemplar del Nou
Testament i llegeix lsquoveniu a mi tots els qui esteu afeixugats i jo us donareacute descansrsquo lsquoVindreacute
perograve on ets Salvadorrsquo (ldquoDeixa de banda el Testamentrdquo) lsquoBah Una fixacioacute de la vella Mare
Cristianisme Un infant somicant en la foscorrsquo (ldquo suddenly reaches out and takes up a copy of
the New Testament and reads lsquocome unto me all ye who are heavy laden and I will give you
restrsquo lsquoI will come_but where are you Saviorrsquo (ldquoHe tosses the Testament asiderdquo) lsquoBlah
Fixation on old Mama Christianity You infant blubbering in the dark yoursquo -II 484)
Dion (The Great God Brown) lsquoI la meva mare Recordo una noia dolccedila estranya amb uns ulls
afectuosos i astorats com si Deacuteu lrsquohagueacutes tancada en un armari fosc sense cap mena
drsquoexplicacioacutersquo (lsquoAnd my mother I remember a sweet strange girl with affectionate bewildered
eyes as if God had locked her in a dark closet without any explanationrsquo -II 496)
Encara meacutes els agrada drsquoamagar-se enmig de la boira on tot deixa de ser real i esdeveacute mer
simulacre on la vida srsquoamaga de si mateixa on com si es tracteacutes drsquouna presoacute daurada eacutes
possible refugiar-srsquohi per alliberar-se de lrsquoopressioacute exterior28
O dit altrament els agrada
drsquoemparar-se en els somnis on la realitat esdeveacute aparenccedila
27
Meacutes encara eacutes molt simptomagravetic que alguns estudiosos de lrsquoobra drsquoOrsquoNeill en acarar la seva biografia
decideixin obrir un capiacutetol intitulat ldquoThe Imprisoned Personrdquo com ara Dubost Thierry 1997 cap 2 28
ldquoTragic vision is the Dionysian nightmare of night and fog confusion and doubt OrsquoNeillrsquos characters
grope and flail and stumble in the dark afraid to turn on the light or having done so they fear to confront
what appears before them The inability to see or to gain visual proof of what one sees creates a context
for tragic eventsrdquo (Brietzke Zander 2001 p 169)
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
7
Molt conscient per tant ndashi amb orgull- de la seva capacitat el dramaturg ultrapassaragrave el
model grec Em demano perograve si el vast llegat helmiddotlegravenic de la cultura occidental no teacute encara
quelcom de valuoacutes per oferir-li tal vegada la imatge platogravenica de la caverna amb lrsquoajut de la
qual present en la ment de lrsquoescriptor i de lrsquoespectador-lector culte la tragegravedia drsquoaquesta Electra
clagravessica -i alhora nova Electra yankee- drsquoOrsquoNeill resta magnificada Aixiacute doncs si com he
assenyalat al principi considerava arriscat examinar Mourning Becomes Electra insistint de bell
nou en el referent esquili sempre admegraves haureacute de reconegraveixer ara que la hipogravetesi que tot just
acabo drsquoexposar suposa per raons ogravebvies coacuterrer un risc addicional En efecte la presegravencia
subjacent drsquoaquesta imatge en la ment del dramaturg no la podreacute demostrar stricto sensu puix
que en el text no srsquoexplicita mai21
perograve malgrat tot i per descomptat despreacutes del repagraves inevitable
del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill mrsquoarriscareacute i apelmiddotlareacute al sentit criacutetic del lector perquegrave
en valori la versemblanccedila i sobretot mesuri el regravedit dramagravetic derivat drsquouna lectura aixiacute
Comenccedilo doncs
Quant al curs dramagravetic dels esdeveniments la situacioacute eacutes la seguumlent Orin i Vinnie Mannon
han induiumlt la seva mare Christine Mannon al suiumlcidi despreacutes que el primer ajusticieacutes el seu
amant el capitagrave Brant Els remordiments perograve turmenten Orin des de fa dies de manera que
Vinnie lrsquoElectra inflexible del drama acara el deure drsquoapuntalar un Orestes massa feble i al caire
de lrsquoensorrament psicologravegic
(Vinnie) lsquo No eacutes bo per a tu romandre en aquesta habitacioacute drsquoatmosfera sufocant Hauries de
sortir a lrsquoaire lliurersquo (Orin) lsquoOdio la llum del dia Sembla un ull acusador No Nosaltres hem
renunciat al dia on viu la gent normal ndash o meacutes aviat ell ha renunciat a nosaltres La nit perpegravetua ndash
la foscor de la mort en vida ndash aquest eacutes lrsquohagravebitat que srsquoadiu amb la culpa Tu creus que te
nrsquoescaparagraves perograve jo no soacutec tan boig I trobo que la llum artificial eacutes meacutes apropiada per a la
meva feina ndash la llum de lrsquohome no pas la de Deacuteu22
ndash el feble esforccedil de lrsquohome per entendrersquos a si
mateix per a existir per si mateix en la foscor Eacutes un siacutembol de la seva vida ndash una lagravempada que
crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrsquo (V) lsquoLa teva feina Quina feinarsquo (O) lsquoEstudiar la
llei del crim i del cagravestig23
rsquo (V) lsquoAixograve estagrave tan tancat Eacutes asfixiant Et fa mal (Va cap a la
finestra obre els finestrons i mira enfora) Aquesta nit eacutes negra com el quitragrave No hi ha cap
estrellarsquo (O) lsquoFoscor sense una estrella que ens guiiuml Cap on anem Vinniersquo
21
En realitat quan es tracta de prendre-la com a referegravencia comparativa se sol pensar en The Iceman
Cometh ldquoThe four-act play is set in Harry Hopersquos bar ndash its ldquotwo windows so glazed with grime one
cannot see through themrdquo ndash on the West Side of New York in the Summer of 1912 The characters who
inhabit the rooms above the clingy saloon recall the chained prisoners of Platorsquos Republic whose
obstructed vision could perceive only shadows or reflections on a cave wall rather than objects of the
world of daylightrdquo (Voglino Barbara 1999 p 77 vegeu tambeacute pp 86 i 88) 22
Deacuteu i unes liacutenies abans ldquolrsquoull acusadorrdquo A meacutes de lrsquoull del Deacuteu del Gegravenesi que tot ho veu i que per
tant descobreix el pecat original drsquoAdam i Eva val a dir que tambeacute entre els grecs hi ha la conviccioacute que
les accions dels humans no passen desapercebudes a un poder superior En efecte el Sol p e eacutes talaia de
deacuteus i homes i mira amb lrsquoajut dels seus raigs (Himne a Demegraveter 22-27 ndashAllen 1920) tot ho veu i tot ho
escolta (p e Il 3 277 o Od 11 109 ndashAllen 1920) eacutes un cercle omnivident (Egravesquil Prometeu
encadenat 91 ndashWest 1990) No cal dir que aviat eacutes lrsquoull de Zeus el que ho veu tot (p e Hesiacuteode
Treballs i dies 265-270 -Merkelbach-West 1990) Zeus eacutes qui veu la fi de totes les coses (Soloacute Elegia a
las Muses 9-16 -West 1992) etc 23
La referegravencia a Crim i cagravestig de Dostoievski eacutes inquumlestionable i OrsquoNeill nrsquoadmet la influegravencia molt meacutes
que la de Freud o Jung ldquoI am no deep student of psychoanalysis As far as I remember of all the books
written by Freud Jung etc I have read only four and Jung is the only one of the lot who interests me
Some of his suggestions I find extraordinarily illuminating in the light of my own experience with hidden
human motives But as far as influence on my work goes he has had none compared to what
psychological writers of the past like Dostoievsky etc have hadrdquo (Letter to Clark Barrett H Clark June
6th 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 386)
8
(Vinnie) lsquo It isnrsquot good for you staying in this stuffy room in this weather You ought to get out
in the fresh airrsquo (Orin) lsquoI hate the daylight Itrsquos like an accusing eye No wersquove renounced the
day in which normal people live ndash or rather it has renounced us Perpetual night ndash darkness of
death in life ndash thatrsquos the fitting habitat for guilt You believe you can escape that but Irsquom not so
foolishhellip And I find artificial light more appropriate for my work ndash manrsquos light not Godrsquos ndash
manrsquos feeble striving to understand himself to exist for himself in the darkness Itrsquos a symbol of
his life ndash a lamp burning out in a room of waiting shadowsrsquo (V) lsquoYour work What Workrsquo (O)
lsquoStudying the law of crime and punishment as you sawhelliprsquo (V) lsquoItrsquos so close in here Itrsquos
suffocating Itrsquos bad for you (She goes to the window and throws the shutters open and looks out)
Itrsquos black as pitch tonight There isnrsquot a starrsquo (O) lsquoDarkness without a star to guide us Where
are we going Vinniersquo (II 1027)
iquestHi ha prou base per entreveure la presegravencia subjacent de la imatge platogravenica de la caverna en
aquest diagraveleg mantingut pels germans Orin i Vinnie Mannon En primer lloc foacutera
intelmiddotlectualment deshonest i a meacutes absurd intentar obviar la naturalesa moral del diagraveleg amb la
culpa el cagravestig i Deacuteu com a grans protagonistes De fet nrsquohi hauria prou de fer mencioacute ara
drsquoalguns passatges adients de lrsquoAntic Testament per rendir-se a lrsquoevidegravencia
ldquo σὺ ὁ λύχνος μου κύριε καὶ κύριος ἐκλάμψει μοι τὸ σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ets la
meva llagraventia i el senyor mrsquoilmiddotluminaragrave la meva foscorrdquo -2 S 2229) ldquo σὺ φωτιεῖς λύχνον μου
κύριε ὁ θεός μου φωτιεῖς τό σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ilmiddotluminaragraves la meva llagraventia deacuteu
meu ilmiddotluminaragraves la meva foscorrdquo ndashPs 1729) ldquo ἀνακαλὺπτων βαθέα ἐκ σκότους
ἐξήγαγεν δὲ εἰς φῶς σκιὰν θανάτουrdquo (ldquo revelant coses pregones des de la foscor dugueacute a la
llum lrsquoombra de la mortrdquo ndashJob 1222) ldquo μή ἐπίχειρέ μοι ἡ ἐχθρά μου ὅτι πέπτωκα καὶ
ἀναστήσομαι διότι ἐὰν καθίσω ἐν τῷ σκότει κύριος φωτιεῖ μοιrdquo (ldquo no et vanis enemiga
meva de la meva caiguda Mrsquoaixecareacute perquegrave si sec en la foscor el senyor mrsquoilmiddotluminaragraverdquo ndashMic
78- les traduccions soacuten meves)24
I tanmateix si en aquest cas srsquoopta per una interpretacioacute literal gens arriscada cal concloure
que la confianccedila en la ilmiddotluminacioacute de Deacuteu en el triomf de la llum divina sobre la tragegravedia
humana eacutes absoluta mentre que OrsquoNeill dissenya per raons ogravebvies un final diferent En aquests
textos Deacuteu eacutes la llagraventia -la lagravempada- no pas lrsquohome i quan es fa mencioacute de la llagraventia de lrsquohome
no pas de lrsquohome-llagraventia eacutes per deixar clar que no foacutera res sense la llum divina que la nodreix
Quant a les ombres Deacuteu anorrea la meacutes tragravegica la de la mort perquegrave Ell eacutes vida i llum la llum
que no permetragrave que lrsquohome romangui assegut en la foscor Per contra a Mourning Becomes
Electra lrsquoombra de la mort i la fosca desesperanccedila resten entronitzades A Ezra Mannon Adam
Brant Christine Mannon i Orin Mannon no els ilmiddotlumina ni els salva la llum divina sinoacute que
viuen i moren en la tragravegica foscor que de fet sembla que els ha estat sempre consubstancial I a
Lavinia Mannon OrsquoNeill fins i tot li ha reservat el turment drsquouna llarga mort en vida en la
volguda foscor drsquouna casa-tomba Naturalment podem pensar que el dramaturg srsquoha limitat a
presentar la bescara dels textos biacuteblics ndashper cert tampoc no explicitats com a tals- tot confirmant
24
Rahlfs A 1979 Em cenyeixo a lrsquoAntic Testament perquegrave a II 937 llegim ldquo the Mannonrsquos way of
thinking They went to the white meeting-house on Sabbathsrdquo Tanmateix atesa la formacioacute catogravelica
drsquoOrsquoNeill ndashvegeu p e Black Stephen A ldquoCelebrant of lossrdquo a Mannheim 200 p 7- pel que fa a lrsquoodi
a la llum paga la pena de recordar lrsquoEvangeli segons Sant Joan (3 20-21) ldquoπᾶς γὰρ ὁ φαῦλα πράσσων
μισεῖ τὸ φῶς καὶ οὐκ ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα μὴ ἐλεγχθῇ τὰ ἔργα αὐτοῦ ὁ δὲ ποιῶν τὴν ἀλήθειαν
ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα φανερωθῇ αὐτοῦ τὰ ἔργα ὅτι ἐν θεῷ ἐστιν εἰργασμέναrdquo (ldquoEn efecte tots els
qui obren el mal odien la llum i no srsquohi apropen a fi que les seves obres no quedin al descobert Per
contra els qui obren drsquoacord amb la veritat srsquoapropen a la llum a fi que les seves obres es vegin car soacuten
fetes drsquoacord amb Deacuteurdquo -Nestle Eberhard amp Aland Kurt 1993 la traduccioacute eacutes meva)
9
que soacuten la seva uacutenica referegravencia La meva hipogravetesi en canvi eacutes que la presegravencia subjacent de la
icona platogravenica pot ajudar a copsar millor la dimensioacute tragravegica del text drsquoOrsquoNeill que no pas la
simple constatacioacute de la voluntat expressa de contradir els textos biacuteblics
En efecte despreacutes de contraposar lrsquoagravembit humagrave i lrsquoagravembit diviacute la llum de lrsquohome i la llum de
Deacuteu el dramaturg abandona el drama particular dels Mannon per centrar-se en el de tots els
eacutessers humans en descobrir-se condemnats a la foscor tot iniciant aixiacute un feixuc proceacutes
drsquoautoconeixement aliegrave al textos que acabem de llegir perograve comparable amb el tragravensit
gnoseologravegic platogravenic des de la foscor de la caverna a la llum de lrsquoexterior a la llum de la Idea Es
tracta drsquouna descoberta tan aclaparadora que els humans semblen poder pensar nomeacutes en un
ldquofeblerdquo esforccedil personal per entendrersquos a si mateixos conscients probablement a forccedila dels
fracassos de tota una vida que la llum els ha estat negada En aquest regne fosc ndasho caverna no
explicitada- perograve siacutembol de la vida dels humans no hi ha un foc que projecti ombres sobre un
mur sinoacute que ells mateixos soacuten una ldquolagravempada que crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrdquo
Quines Sabem ndashsi pensem de bell nou en la saga familiar- que els retrats dels Mannon morts
que pengen sobre les parets drsquoaquesta habitacioacute tancada soacuten de fet ombres o espectres que
esperen el moment del triomf perograve si tornem al feble esforccedil drsquoautoconeixement abans esmentat
i en consequumlegravencia als ldquohomes i dones lagravempadardquo que no poden cremar amb intensitat les ombres
deuen ser tambeacute tot el que de si mateixos poden veure i projectar a manca drsquouna llum poderosa i
clara a la qual no tenen acceacutes i que tampoc no srsquoenceacuten en el seu interior Presoners doncs en
lrsquohabitacioacute o caverna ombriacutevola on els ha tocat de viure els germans Mannon suportaran i
acceptaran a la fi tot el pes de la llei del crim i del cagravestig mentre que el conjunt dels humans que
OrsquoNeill decideix sobiranament drsquoesmentar malgrat no haver nascut en el si drsquouna famiacutelia tan
atziaga viuen tambeacute en una tragravegica foscor que els eacutes inherent
Platoacute va concebre aquella caverna dibuixada en els primers capiacutetols del llibre VII de la
Repuacuteblica com una imatge ldquoaplicablerdquo a la seva filosofia idealista o ideocegraventrica25
tot
visualitzant aixiacute el tragravensit o enlairament de lrsquoagravenima des del moacuten sensible a lrsquointelmiddotligible de la
mategraveria a la Idea26
El seu missatge per tant eacutes positiu encara que vegi lrsquohome com un eacutesser que
25
lsquoMitersquo lsquosiacutemilrsquo lsquofaularsquo i lsquoalmiddotlegoriacutearsquo soacuten alguns dels termes emprats per a interpretar el text de Platoacute M
Heidegger per exemple escriu (1988 p 18) ldquoWir sprechen von einem lsquoGleichnisrsquo sagen auch lsquoSinn-
Bildrsquo Das heisst ein sichtbarer Anblick so freilich dass das Erblickte allsogleich ein Winkendes ist Der
Anblick will nicht und nie fuumlr sich allein stehen er gibt einem Wink dahin dass es etwas und was es bei
diesem Anblick und durch diesen Anblick zu verstehen gibt Der Anblick winkt - er lenkt in ein zu
Verstehendes d h in den Bereich von Verstehbarkeit (die Dimension innerhalb deren verstanden wird)
in einen Sinn (daher Sinn-Bild)rdquo La traduccioacute del text eacutes evidentment arriscada Jo no goso afirmar ndashper
beacute que que no ho nego- que lsquoGleichnisrsquo signifiqui aquiacute ldquoalmiddotlegoriacuteardquo tal com Sadler afirma en la seva
traduccioacute a lrsquoanglegraves (2000) ldquoWe speak of an lsquoallegoryrsquo also of lsquosensory imagersquo (Sinn-Bild) of a sort that
provides a hint or clue The image is never intended to stand for itself alone but indicates that something
is to be understood providing a clue as to what this is The image provides a hintmdashit leads into the
intelligible into a region of intelligibility (the dimension within which something is understood) into a
sense (hence sensory imagerdquo Per contra eacutes inquumlestionable que lsquoSinn-Bildrsquo es refereix a una imatge
dotada de significat si tal com legim hem drsquoanar des de la contemplacioacute al regne del que eacutes intelmiddotligible
(ldquoBild aumlusserer gegenstand als ausdruck irgend eines sinnesrdquo Deutsches Woumlrterbuch -Grimm 1984 I
al seu torn ldquoBildrdquo en el Platon-Lexikon Begriffswoumlrterbuch zu Platon und der platonischen Tradition -
Shaumlfer 2007 p 29- ens duu a eikoacuten) Per tant gosaria dir que ldquosensory imagerdquo no eacutes la traduccioacute adient
per ambdoacutes lsquoSinn-Bildrsquo en el text de Heidegger Platoacute diu ldquoaquesta imatge doncshellip cal aplicar-lardquo Eacutes
en consequumlegravencia una προσαπτέα εἰκών que Platoacute no sembla considerar ὑπόνοια el terme platogravenic real
per ἀλληγορία 26
Pl R 514a-517d lsquolsquoTot seguit doncsrsquo vaig dir lsquoimaginarsquot (ἀπείκασον) amb una experiegravencia com
aquesta la nostra naturalesa no nomeacutes pel que fa a lrsquoeducacioacute sinoacute tambeacute a la manca drsquoeducacioacute Mira
(ἰδὲ) doncs uns homes com en un habitacle soterrani en forma de cova que tot al seu llarg teacute una sortida
enfilant-se vers la llum Hi soacuten des de petits lligats no nomeacutes de cames sinoacute tambeacute pels colls de manera
10
camina a les palpentes si meacutes no mentre no arribi el gran traspagraves Si jo no vaig errat doncs
OrsquoNeill no pas filogravesof sinoacute dramaturg adoptaria la imatge i descartaria el missatge ja que tant a
Mourning Becomes Electra com a bona part de la seva obra els humans soacuten eacutessers tragravegics per
naturalesa i en consequumlegravencia resten condemnats a conviure amb la negra dissort o el que foacutera el
mateix amb el sovintejat capgirament o katastropheacute de tots els seus fugaccedilos episodis de felicitat
Atrapats en un destiacute inexorable soacuten presoners a qui escau de viure en les pregoneses fosques
drsquoun moacuten la Realitat lluminosa del qual mai no arribaran a percebre fins que no atenyin ldquola llum
de Deacuteurdquo (Orin) -corresponent cristiana del cim de les Idees immutables- o simplement aquella
desitjada ldquollumrdquo que el nostre dramaturg al capdavall un eacutesser humagrave meacutes sembla veure esvair-
se sempre rere nombrosos vels
Naturalment el fet mateix de gosar parlar drsquoimatge subjacent en la ment drsquoOrsquoNeill implica
mantenir que la coneix entre drsquoaltres raons perquegrave la importagravencia cabdal que teacute en lrsquoobra
drsquoalguns dels seus mentors intelmiddotlectuals com ara Friedrich Nietzsche o Oscar Wilde em
dispensaria beacute que no ho fareacute de quumlestionar-mrsquoho Perograve aquest capiacutetol el deixo per a meacutes
endavant Ara mateix em pertoca drsquoassenyalar fins a quin punt alguns dels temes essencials de la
filosofia platogravenica ndasho potser millor de la ldquosensibilitat o tarannagrave platogravenics- referents a la foscor
la llum la fugida de la presoacute de la mategraveria etc no soacuten en absolut aliens a lrsquoobra drsquoOrsquoNeill
En primer lloc cal subratllar la naturalitat amb quegrave el dramaturg americagrave parla de lrsquoagravenima
tapiada dels humans de la vida entesa com una celmiddotla solitagraveria de dones i homes presoners pel
fet mateix drsquohaver nascut de tots els murs o presons que nrsquoofeguen els somnis del seu
empresonament en les ciutats orfes per sempre meacutes de boscos i turons de cel i drsquoestrelles en
suma de vida
que romanen quiets i miren nomeacutes cap endavant Mirarsquols (ὅρα) sense poder girar el cap per causa dels
lligams i drsquoaltra banda una llum de foc cremant darrera seu des de dalt i des de lluny i entre el foc i els
presoners en la part alta un camiacute i vora seu un petit mur construiumlt talment com els paravents que es
colmiddotloquen davant dels creadors drsquoespectacles i per sobre dels quals davant al seu torn dels espectadors
els mostren Mira (ἰδὲ) doncs junt a aquest petit mur uns homes portant objectes de tota mena que hi
sobresurten i estagravetues en forma drsquohome i drsquoaltres animals treballades en pedra fusta i tot tipus de
materials uns parlant i altres en silenci com eacutes naturalrsquo lsquoParles drsquouna imatge estranyarsquo deia lsquoi de
presoners estranysrsquo lsquoIguals a nosaltresrsquo deia jo al meu torn lsquoPrimer de tot iquestcreus en efecte que uns
presoners com aquests poden haver vist no nomeacutes de si mateixos sinoacute tambeacute els uns dels altres res que
no sigui les ombres (τὰς σκίας) que per causa del foc es projecten (προσπιπτούσας) sobre la part de la
cova de davant seu (εἰς τὸ καταντικρὺ)rsquo lsquoCom poden haver-ho vistrsquo deia lsquosi de per vida haurien estat
forccedilats a tenir si meacutes no els caps immogravebilsrsquo hellip lsquoDoncs aquesta imatgersquo (ἐικόνα) deia jo al meu torn
lsquoestimat Glaucoacute cal aplicar-la tota ella al que srsquoha dit abans tot comparant drsquouna banda aquest espai
que sersquons mostra per mitjagrave de la visioacute amb lrsquohabitacle de la presoacute i drsquouna altra la llum del foc del seu
interior amb la forccedila del sol Al seu torn la pujada cap amunt i la contemplacioacute del que srsquohi troba si
suposes que eacutes lrsquoascensioacute de lrsquoagravenima vers la regioacute intelmiddotligible almenys no trsquoequivocaragraves respecte del que
jo espero ja que tant desitges saber quegrave eacutes Drsquoalguna manera la divinitat deu saber perograve si eacutes una
esperanccedila ferma Drsquoaltra banda a mi el que em sembla mrsquoho sembla aixiacute en el moacuten intelmiddotligible la idea
del beacute em sembla la darrera que veiem i amb prou feines un cop vista perograve aleshores cal concloure que
ella eacutes arreu causa del que eacutes correcte i bell puix que en el moacuten visible engendragrave la llum i el seu senyor
i en lrsquointelmiddotligible ella com a senyora oferiacute veritat i coneixement i cal concloure tambeacute que a qui vulgui
obrar assenyadament tant en puacuteblic com en privat li cal veure-larsquo lsquoJo tambeacute ho crecrsquo deia lsquosi meacutes no en
la mesura de les meves possibilitatsrsquo lsquoAu doncsrsquo deia jo al meu torn lsquopensa-ho tu tambeacute i no
trsquoestranyis que els qui van arribar alliacute dalt no vulguin fer el que eacutes propi dels humans sinoacute que les seves
agravenimes maldin per romandre-hi sempre Car versemblantment eacutes meacutes o menys aixiacute si srsquohi pensa segons la
imatge (ἐικόνα) que srsquoha mencionat abansrsquo (la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de J Burnet 1968)
11
Acotacioacute referint-se a la mare drsquoEvans (Stange Interlude) ldquoEstagrave molt pagravelmiddotlida Els seus grans
ulls foscos soacuten tenebrosos amb el dolor captiu drsquouna agravenima tapiadardquo (ldquoShe is very pale Her
big dark eyes are grim with the prisoner-pain of a walled-in-soulrdquo -II 680)
Yank (The Hairy Ape) lsquoHe fet prou perquegrave mrsquoempresonin de per vida He nascut Ho enteacuten
Aquest eacutes el cagraverrec He nascut Mrsquoenteacutenrsquo (lsquoEnuf to gimme life for I was born see Sure datrsquos
de charge I was born get mersquo -II 160)
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Oh aquells maleiumlts turons drsquoalliacute fora que solia pensar que em
prometien tantes coses Com he arribat a odiar-ne la visioacute Semblen els murs del pati estret drsquouna
presoacute que mrsquoaiumlllen de tota la llibertat i les meravelles de la vida De vegades penso que si no
hagueacutes estat per tu Ruth i per la petita Mary un sol desig al cor el drsquointerposar tota el cercle
del moacuten entre jo i aquells turons i poder respirar amb llibertat de bell noursquo (lsquo Oh those cursed
hills out there that I used to think promised me so much How Ive grown to hate the sight of them
Theyre like the walls of a narrow prison yard shutting me in from all the freedom and wonder of
life Sometimes I think if it wasnt for you Ruth and little Mary one desire in my heart to
put the whole rim of the world between me and those hills and be able to breathe freely once
morersquo -I 614-15)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquoTragravegic eacutes el tragravengol de lrsquoactor tragravegic lrsquouacutenica audiegravencia del qual eacutes
ell mateix La vida eacutes per a tot home una celmiddotla solitagraveria les parets de la qual soacuten mirallsrsquo (lsquoTragic
is the plight of the tragedian whose only audience is himself Life is for each man a solitary cell
whose walls are mirrors Terrified is Caligula by the faces he makesrsquo -II 572-3)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquo Aneu als boscos Pugeu als turons Les ciutats soacuten presons on
lrsquohome es tanca fugint de la vida Sortiu i viviu sota el cel Que potser les estrelles soacuten massa
pures per les vostres passions malaltissesrsquo (lsquo Out into the woods Upon the hills Cities are
prisons wherein man locks himself from life Out with you under the sky Are the stars too pure
for your sick passionsrsquo -II 573-4)
Resta clar doncs que els humans soacuten presoners27
i conseguumlentment els escau la foscor
Dion (The Great God Brown) ldquo de sobte estira la magrave i agafa un exemplar del Nou
Testament i llegeix lsquoveniu a mi tots els qui esteu afeixugats i jo us donareacute descansrsquo lsquoVindreacute
perograve on ets Salvadorrsquo (ldquoDeixa de banda el Testamentrdquo) lsquoBah Una fixacioacute de la vella Mare
Cristianisme Un infant somicant en la foscorrsquo (ldquo suddenly reaches out and takes up a copy of
the New Testament and reads lsquocome unto me all ye who are heavy laden and I will give you
restrsquo lsquoI will come_but where are you Saviorrsquo (ldquoHe tosses the Testament asiderdquo) lsquoBlah
Fixation on old Mama Christianity You infant blubbering in the dark yoursquo -II 484)
Dion (The Great God Brown) lsquoI la meva mare Recordo una noia dolccedila estranya amb uns ulls
afectuosos i astorats com si Deacuteu lrsquohagueacutes tancada en un armari fosc sense cap mena
drsquoexplicacioacutersquo (lsquoAnd my mother I remember a sweet strange girl with affectionate bewildered
eyes as if God had locked her in a dark closet without any explanationrsquo -II 496)
Encara meacutes els agrada drsquoamagar-se enmig de la boira on tot deixa de ser real i esdeveacute mer
simulacre on la vida srsquoamaga de si mateixa on com si es tracteacutes drsquouna presoacute daurada eacutes
possible refugiar-srsquohi per alliberar-se de lrsquoopressioacute exterior28
O dit altrament els agrada
drsquoemparar-se en els somnis on la realitat esdeveacute aparenccedila
27
Meacutes encara eacutes molt simptomagravetic que alguns estudiosos de lrsquoobra drsquoOrsquoNeill en acarar la seva biografia
decideixin obrir un capiacutetol intitulat ldquoThe Imprisoned Personrdquo com ara Dubost Thierry 1997 cap 2 28
ldquoTragic vision is the Dionysian nightmare of night and fog confusion and doubt OrsquoNeillrsquos characters
grope and flail and stumble in the dark afraid to turn on the light or having done so they fear to confront
what appears before them The inability to see or to gain visual proof of what one sees creates a context
for tragic eventsrdquo (Brietzke Zander 2001 p 169)
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
8
(Vinnie) lsquo It isnrsquot good for you staying in this stuffy room in this weather You ought to get out
in the fresh airrsquo (Orin) lsquoI hate the daylight Itrsquos like an accusing eye No wersquove renounced the
day in which normal people live ndash or rather it has renounced us Perpetual night ndash darkness of
death in life ndash thatrsquos the fitting habitat for guilt You believe you can escape that but Irsquom not so
foolishhellip And I find artificial light more appropriate for my work ndash manrsquos light not Godrsquos ndash
manrsquos feeble striving to understand himself to exist for himself in the darkness Itrsquos a symbol of
his life ndash a lamp burning out in a room of waiting shadowsrsquo (V) lsquoYour work What Workrsquo (O)
lsquoStudying the law of crime and punishment as you sawhelliprsquo (V) lsquoItrsquos so close in here Itrsquos
suffocating Itrsquos bad for you (She goes to the window and throws the shutters open and looks out)
Itrsquos black as pitch tonight There isnrsquot a starrsquo (O) lsquoDarkness without a star to guide us Where
are we going Vinniersquo (II 1027)
iquestHi ha prou base per entreveure la presegravencia subjacent de la imatge platogravenica de la caverna en
aquest diagraveleg mantingut pels germans Orin i Vinnie Mannon En primer lloc foacutera
intelmiddotlectualment deshonest i a meacutes absurd intentar obviar la naturalesa moral del diagraveleg amb la
culpa el cagravestig i Deacuteu com a grans protagonistes De fet nrsquohi hauria prou de fer mencioacute ara
drsquoalguns passatges adients de lrsquoAntic Testament per rendir-se a lrsquoevidegravencia
ldquo σὺ ὁ λύχνος μου κύριε καὶ κύριος ἐκλάμψει μοι τὸ σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ets la
meva llagraventia i el senyor mrsquoilmiddotluminaragrave la meva foscorrdquo -2 S 2229) ldquo σὺ φωτιεῖς λύχνον μου
κύριε ὁ θεός μου φωτιεῖς τό σκότος μουrdquo (ldquo tu senyor ilmiddotluminaragraves la meva llagraventia deacuteu
meu ilmiddotluminaragraves la meva foscorrdquo ndashPs 1729) ldquo ἀνακαλὺπτων βαθέα ἐκ σκότους
ἐξήγαγεν δὲ εἰς φῶς σκιὰν θανάτουrdquo (ldquo revelant coses pregones des de la foscor dugueacute a la
llum lrsquoombra de la mortrdquo ndashJob 1222) ldquo μή ἐπίχειρέ μοι ἡ ἐχθρά μου ὅτι πέπτωκα καὶ
ἀναστήσομαι διότι ἐὰν καθίσω ἐν τῷ σκότει κύριος φωτιεῖ μοιrdquo (ldquo no et vanis enemiga
meva de la meva caiguda Mrsquoaixecareacute perquegrave si sec en la foscor el senyor mrsquoilmiddotluminaragraverdquo ndashMic
78- les traduccions soacuten meves)24
I tanmateix si en aquest cas srsquoopta per una interpretacioacute literal gens arriscada cal concloure
que la confianccedila en la ilmiddotluminacioacute de Deacuteu en el triomf de la llum divina sobre la tragegravedia
humana eacutes absoluta mentre que OrsquoNeill dissenya per raons ogravebvies un final diferent En aquests
textos Deacuteu eacutes la llagraventia -la lagravempada- no pas lrsquohome i quan es fa mencioacute de la llagraventia de lrsquohome
no pas de lrsquohome-llagraventia eacutes per deixar clar que no foacutera res sense la llum divina que la nodreix
Quant a les ombres Deacuteu anorrea la meacutes tragravegica la de la mort perquegrave Ell eacutes vida i llum la llum
que no permetragrave que lrsquohome romangui assegut en la foscor Per contra a Mourning Becomes
Electra lrsquoombra de la mort i la fosca desesperanccedila resten entronitzades A Ezra Mannon Adam
Brant Christine Mannon i Orin Mannon no els ilmiddotlumina ni els salva la llum divina sinoacute que
viuen i moren en la tragravegica foscor que de fet sembla que els ha estat sempre consubstancial I a
Lavinia Mannon OrsquoNeill fins i tot li ha reservat el turment drsquouna llarga mort en vida en la
volguda foscor drsquouna casa-tomba Naturalment podem pensar que el dramaturg srsquoha limitat a
presentar la bescara dels textos biacuteblics ndashper cert tampoc no explicitats com a tals- tot confirmant
24
Rahlfs A 1979 Em cenyeixo a lrsquoAntic Testament perquegrave a II 937 llegim ldquo the Mannonrsquos way of
thinking They went to the white meeting-house on Sabbathsrdquo Tanmateix atesa la formacioacute catogravelica
drsquoOrsquoNeill ndashvegeu p e Black Stephen A ldquoCelebrant of lossrdquo a Mannheim 200 p 7- pel que fa a lrsquoodi
a la llum paga la pena de recordar lrsquoEvangeli segons Sant Joan (3 20-21) ldquoπᾶς γὰρ ὁ φαῦλα πράσσων
μισεῖ τὸ φῶς καὶ οὐκ ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα μὴ ἐλεγχθῇ τὰ ἔργα αὐτοῦ ὁ δὲ ποιῶν τὴν ἀλήθειαν
ἔρχεται πρὸς τὸ φῶς ἵνα φανερωθῇ αὐτοῦ τὰ ἔργα ὅτι ἐν θεῷ ἐστιν εἰργασμέναrdquo (ldquoEn efecte tots els
qui obren el mal odien la llum i no srsquohi apropen a fi que les seves obres no quedin al descobert Per
contra els qui obren drsquoacord amb la veritat srsquoapropen a la llum a fi que les seves obres es vegin car soacuten
fetes drsquoacord amb Deacuteurdquo -Nestle Eberhard amp Aland Kurt 1993 la traduccioacute eacutes meva)
9
que soacuten la seva uacutenica referegravencia La meva hipogravetesi en canvi eacutes que la presegravencia subjacent de la
icona platogravenica pot ajudar a copsar millor la dimensioacute tragravegica del text drsquoOrsquoNeill que no pas la
simple constatacioacute de la voluntat expressa de contradir els textos biacuteblics
En efecte despreacutes de contraposar lrsquoagravembit humagrave i lrsquoagravembit diviacute la llum de lrsquohome i la llum de
Deacuteu el dramaturg abandona el drama particular dels Mannon per centrar-se en el de tots els
eacutessers humans en descobrir-se condemnats a la foscor tot iniciant aixiacute un feixuc proceacutes
drsquoautoconeixement aliegrave al textos que acabem de llegir perograve comparable amb el tragravensit
gnoseologravegic platogravenic des de la foscor de la caverna a la llum de lrsquoexterior a la llum de la Idea Es
tracta drsquouna descoberta tan aclaparadora que els humans semblen poder pensar nomeacutes en un
ldquofeblerdquo esforccedil personal per entendrersquos a si mateixos conscients probablement a forccedila dels
fracassos de tota una vida que la llum els ha estat negada En aquest regne fosc ndasho caverna no
explicitada- perograve siacutembol de la vida dels humans no hi ha un foc que projecti ombres sobre un
mur sinoacute que ells mateixos soacuten una ldquolagravempada que crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrdquo
Quines Sabem ndashsi pensem de bell nou en la saga familiar- que els retrats dels Mannon morts
que pengen sobre les parets drsquoaquesta habitacioacute tancada soacuten de fet ombres o espectres que
esperen el moment del triomf perograve si tornem al feble esforccedil drsquoautoconeixement abans esmentat
i en consequumlegravencia als ldquohomes i dones lagravempadardquo que no poden cremar amb intensitat les ombres
deuen ser tambeacute tot el que de si mateixos poden veure i projectar a manca drsquouna llum poderosa i
clara a la qual no tenen acceacutes i que tampoc no srsquoenceacuten en el seu interior Presoners doncs en
lrsquohabitacioacute o caverna ombriacutevola on els ha tocat de viure els germans Mannon suportaran i
acceptaran a la fi tot el pes de la llei del crim i del cagravestig mentre que el conjunt dels humans que
OrsquoNeill decideix sobiranament drsquoesmentar malgrat no haver nascut en el si drsquouna famiacutelia tan
atziaga viuen tambeacute en una tragravegica foscor que els eacutes inherent
Platoacute va concebre aquella caverna dibuixada en els primers capiacutetols del llibre VII de la
Repuacuteblica com una imatge ldquoaplicablerdquo a la seva filosofia idealista o ideocegraventrica25
tot
visualitzant aixiacute el tragravensit o enlairament de lrsquoagravenima des del moacuten sensible a lrsquointelmiddotligible de la
mategraveria a la Idea26
El seu missatge per tant eacutes positiu encara que vegi lrsquohome com un eacutesser que
25
lsquoMitersquo lsquosiacutemilrsquo lsquofaularsquo i lsquoalmiddotlegoriacutearsquo soacuten alguns dels termes emprats per a interpretar el text de Platoacute M
Heidegger per exemple escriu (1988 p 18) ldquoWir sprechen von einem lsquoGleichnisrsquo sagen auch lsquoSinn-
Bildrsquo Das heisst ein sichtbarer Anblick so freilich dass das Erblickte allsogleich ein Winkendes ist Der
Anblick will nicht und nie fuumlr sich allein stehen er gibt einem Wink dahin dass es etwas und was es bei
diesem Anblick und durch diesen Anblick zu verstehen gibt Der Anblick winkt - er lenkt in ein zu
Verstehendes d h in den Bereich von Verstehbarkeit (die Dimension innerhalb deren verstanden wird)
in einen Sinn (daher Sinn-Bild)rdquo La traduccioacute del text eacutes evidentment arriscada Jo no goso afirmar ndashper
beacute que que no ho nego- que lsquoGleichnisrsquo signifiqui aquiacute ldquoalmiddotlegoriacuteardquo tal com Sadler afirma en la seva
traduccioacute a lrsquoanglegraves (2000) ldquoWe speak of an lsquoallegoryrsquo also of lsquosensory imagersquo (Sinn-Bild) of a sort that
provides a hint or clue The image is never intended to stand for itself alone but indicates that something
is to be understood providing a clue as to what this is The image provides a hintmdashit leads into the
intelligible into a region of intelligibility (the dimension within which something is understood) into a
sense (hence sensory imagerdquo Per contra eacutes inquumlestionable que lsquoSinn-Bildrsquo es refereix a una imatge
dotada de significat si tal com legim hem drsquoanar des de la contemplacioacute al regne del que eacutes intelmiddotligible
(ldquoBild aumlusserer gegenstand als ausdruck irgend eines sinnesrdquo Deutsches Woumlrterbuch -Grimm 1984 I
al seu torn ldquoBildrdquo en el Platon-Lexikon Begriffswoumlrterbuch zu Platon und der platonischen Tradition -
Shaumlfer 2007 p 29- ens duu a eikoacuten) Per tant gosaria dir que ldquosensory imagerdquo no eacutes la traduccioacute adient
per ambdoacutes lsquoSinn-Bildrsquo en el text de Heidegger Platoacute diu ldquoaquesta imatge doncshellip cal aplicar-lardquo Eacutes
en consequumlegravencia una προσαπτέα εἰκών que Platoacute no sembla considerar ὑπόνοια el terme platogravenic real
per ἀλληγορία 26
Pl R 514a-517d lsquolsquoTot seguit doncsrsquo vaig dir lsquoimaginarsquot (ἀπείκασον) amb una experiegravencia com
aquesta la nostra naturalesa no nomeacutes pel que fa a lrsquoeducacioacute sinoacute tambeacute a la manca drsquoeducacioacute Mira
(ἰδὲ) doncs uns homes com en un habitacle soterrani en forma de cova que tot al seu llarg teacute una sortida
enfilant-se vers la llum Hi soacuten des de petits lligats no nomeacutes de cames sinoacute tambeacute pels colls de manera
10
camina a les palpentes si meacutes no mentre no arribi el gran traspagraves Si jo no vaig errat doncs
OrsquoNeill no pas filogravesof sinoacute dramaturg adoptaria la imatge i descartaria el missatge ja que tant a
Mourning Becomes Electra com a bona part de la seva obra els humans soacuten eacutessers tragravegics per
naturalesa i en consequumlegravencia resten condemnats a conviure amb la negra dissort o el que foacutera el
mateix amb el sovintejat capgirament o katastropheacute de tots els seus fugaccedilos episodis de felicitat
Atrapats en un destiacute inexorable soacuten presoners a qui escau de viure en les pregoneses fosques
drsquoun moacuten la Realitat lluminosa del qual mai no arribaran a percebre fins que no atenyin ldquola llum
de Deacuteurdquo (Orin) -corresponent cristiana del cim de les Idees immutables- o simplement aquella
desitjada ldquollumrdquo que el nostre dramaturg al capdavall un eacutesser humagrave meacutes sembla veure esvair-
se sempre rere nombrosos vels
Naturalment el fet mateix de gosar parlar drsquoimatge subjacent en la ment drsquoOrsquoNeill implica
mantenir que la coneix entre drsquoaltres raons perquegrave la importagravencia cabdal que teacute en lrsquoobra
drsquoalguns dels seus mentors intelmiddotlectuals com ara Friedrich Nietzsche o Oscar Wilde em
dispensaria beacute que no ho fareacute de quumlestionar-mrsquoho Perograve aquest capiacutetol el deixo per a meacutes
endavant Ara mateix em pertoca drsquoassenyalar fins a quin punt alguns dels temes essencials de la
filosofia platogravenica ndasho potser millor de la ldquosensibilitat o tarannagrave platogravenics- referents a la foscor
la llum la fugida de la presoacute de la mategraveria etc no soacuten en absolut aliens a lrsquoobra drsquoOrsquoNeill
En primer lloc cal subratllar la naturalitat amb quegrave el dramaturg americagrave parla de lrsquoagravenima
tapiada dels humans de la vida entesa com una celmiddotla solitagraveria de dones i homes presoners pel
fet mateix drsquohaver nascut de tots els murs o presons que nrsquoofeguen els somnis del seu
empresonament en les ciutats orfes per sempre meacutes de boscos i turons de cel i drsquoestrelles en
suma de vida
que romanen quiets i miren nomeacutes cap endavant Mirarsquols (ὅρα) sense poder girar el cap per causa dels
lligams i drsquoaltra banda una llum de foc cremant darrera seu des de dalt i des de lluny i entre el foc i els
presoners en la part alta un camiacute i vora seu un petit mur construiumlt talment com els paravents que es
colmiddotloquen davant dels creadors drsquoespectacles i per sobre dels quals davant al seu torn dels espectadors
els mostren Mira (ἰδὲ) doncs junt a aquest petit mur uns homes portant objectes de tota mena que hi
sobresurten i estagravetues en forma drsquohome i drsquoaltres animals treballades en pedra fusta i tot tipus de
materials uns parlant i altres en silenci com eacutes naturalrsquo lsquoParles drsquouna imatge estranyarsquo deia lsquoi de
presoners estranysrsquo lsquoIguals a nosaltresrsquo deia jo al meu torn lsquoPrimer de tot iquestcreus en efecte que uns
presoners com aquests poden haver vist no nomeacutes de si mateixos sinoacute tambeacute els uns dels altres res que
no sigui les ombres (τὰς σκίας) que per causa del foc es projecten (προσπιπτούσας) sobre la part de la
cova de davant seu (εἰς τὸ καταντικρὺ)rsquo lsquoCom poden haver-ho vistrsquo deia lsquosi de per vida haurien estat
forccedilats a tenir si meacutes no els caps immogravebilsrsquo hellip lsquoDoncs aquesta imatgersquo (ἐικόνα) deia jo al meu torn
lsquoestimat Glaucoacute cal aplicar-la tota ella al que srsquoha dit abans tot comparant drsquouna banda aquest espai
que sersquons mostra per mitjagrave de la visioacute amb lrsquohabitacle de la presoacute i drsquouna altra la llum del foc del seu
interior amb la forccedila del sol Al seu torn la pujada cap amunt i la contemplacioacute del que srsquohi troba si
suposes que eacutes lrsquoascensioacute de lrsquoagravenima vers la regioacute intelmiddotligible almenys no trsquoequivocaragraves respecte del que
jo espero ja que tant desitges saber quegrave eacutes Drsquoalguna manera la divinitat deu saber perograve si eacutes una
esperanccedila ferma Drsquoaltra banda a mi el que em sembla mrsquoho sembla aixiacute en el moacuten intelmiddotligible la idea
del beacute em sembla la darrera que veiem i amb prou feines un cop vista perograve aleshores cal concloure que
ella eacutes arreu causa del que eacutes correcte i bell puix que en el moacuten visible engendragrave la llum i el seu senyor
i en lrsquointelmiddotligible ella com a senyora oferiacute veritat i coneixement i cal concloure tambeacute que a qui vulgui
obrar assenyadament tant en puacuteblic com en privat li cal veure-larsquo lsquoJo tambeacute ho crecrsquo deia lsquosi meacutes no en
la mesura de les meves possibilitatsrsquo lsquoAu doncsrsquo deia jo al meu torn lsquopensa-ho tu tambeacute i no
trsquoestranyis que els qui van arribar alliacute dalt no vulguin fer el que eacutes propi dels humans sinoacute que les seves
agravenimes maldin per romandre-hi sempre Car versemblantment eacutes meacutes o menys aixiacute si srsquohi pensa segons la
imatge (ἐικόνα) que srsquoha mencionat abansrsquo (la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de J Burnet 1968)
11
Acotacioacute referint-se a la mare drsquoEvans (Stange Interlude) ldquoEstagrave molt pagravelmiddotlida Els seus grans
ulls foscos soacuten tenebrosos amb el dolor captiu drsquouna agravenima tapiadardquo (ldquoShe is very pale Her
big dark eyes are grim with the prisoner-pain of a walled-in-soulrdquo -II 680)
Yank (The Hairy Ape) lsquoHe fet prou perquegrave mrsquoempresonin de per vida He nascut Ho enteacuten
Aquest eacutes el cagraverrec He nascut Mrsquoenteacutenrsquo (lsquoEnuf to gimme life for I was born see Sure datrsquos
de charge I was born get mersquo -II 160)
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Oh aquells maleiumlts turons drsquoalliacute fora que solia pensar que em
prometien tantes coses Com he arribat a odiar-ne la visioacute Semblen els murs del pati estret drsquouna
presoacute que mrsquoaiumlllen de tota la llibertat i les meravelles de la vida De vegades penso que si no
hagueacutes estat per tu Ruth i per la petita Mary un sol desig al cor el drsquointerposar tota el cercle
del moacuten entre jo i aquells turons i poder respirar amb llibertat de bell noursquo (lsquo Oh those cursed
hills out there that I used to think promised me so much How Ive grown to hate the sight of them
Theyre like the walls of a narrow prison yard shutting me in from all the freedom and wonder of
life Sometimes I think if it wasnt for you Ruth and little Mary one desire in my heart to
put the whole rim of the world between me and those hills and be able to breathe freely once
morersquo -I 614-15)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquoTragravegic eacutes el tragravengol de lrsquoactor tragravegic lrsquouacutenica audiegravencia del qual eacutes
ell mateix La vida eacutes per a tot home una celmiddotla solitagraveria les parets de la qual soacuten mirallsrsquo (lsquoTragic
is the plight of the tragedian whose only audience is himself Life is for each man a solitary cell
whose walls are mirrors Terrified is Caligula by the faces he makesrsquo -II 572-3)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquo Aneu als boscos Pugeu als turons Les ciutats soacuten presons on
lrsquohome es tanca fugint de la vida Sortiu i viviu sota el cel Que potser les estrelles soacuten massa
pures per les vostres passions malaltissesrsquo (lsquo Out into the woods Upon the hills Cities are
prisons wherein man locks himself from life Out with you under the sky Are the stars too pure
for your sick passionsrsquo -II 573-4)
Resta clar doncs que els humans soacuten presoners27
i conseguumlentment els escau la foscor
Dion (The Great God Brown) ldquo de sobte estira la magrave i agafa un exemplar del Nou
Testament i llegeix lsquoveniu a mi tots els qui esteu afeixugats i jo us donareacute descansrsquo lsquoVindreacute
perograve on ets Salvadorrsquo (ldquoDeixa de banda el Testamentrdquo) lsquoBah Una fixacioacute de la vella Mare
Cristianisme Un infant somicant en la foscorrsquo (ldquo suddenly reaches out and takes up a copy of
the New Testament and reads lsquocome unto me all ye who are heavy laden and I will give you
restrsquo lsquoI will come_but where are you Saviorrsquo (ldquoHe tosses the Testament asiderdquo) lsquoBlah
Fixation on old Mama Christianity You infant blubbering in the dark yoursquo -II 484)
Dion (The Great God Brown) lsquoI la meva mare Recordo una noia dolccedila estranya amb uns ulls
afectuosos i astorats com si Deacuteu lrsquohagueacutes tancada en un armari fosc sense cap mena
drsquoexplicacioacutersquo (lsquoAnd my mother I remember a sweet strange girl with affectionate bewildered
eyes as if God had locked her in a dark closet without any explanationrsquo -II 496)
Encara meacutes els agrada drsquoamagar-se enmig de la boira on tot deixa de ser real i esdeveacute mer
simulacre on la vida srsquoamaga de si mateixa on com si es tracteacutes drsquouna presoacute daurada eacutes
possible refugiar-srsquohi per alliberar-se de lrsquoopressioacute exterior28
O dit altrament els agrada
drsquoemparar-se en els somnis on la realitat esdeveacute aparenccedila
27
Meacutes encara eacutes molt simptomagravetic que alguns estudiosos de lrsquoobra drsquoOrsquoNeill en acarar la seva biografia
decideixin obrir un capiacutetol intitulat ldquoThe Imprisoned Personrdquo com ara Dubost Thierry 1997 cap 2 28
ldquoTragic vision is the Dionysian nightmare of night and fog confusion and doubt OrsquoNeillrsquos characters
grope and flail and stumble in the dark afraid to turn on the light or having done so they fear to confront
what appears before them The inability to see or to gain visual proof of what one sees creates a context
for tragic eventsrdquo (Brietzke Zander 2001 p 169)
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
9
que soacuten la seva uacutenica referegravencia La meva hipogravetesi en canvi eacutes que la presegravencia subjacent de la
icona platogravenica pot ajudar a copsar millor la dimensioacute tragravegica del text drsquoOrsquoNeill que no pas la
simple constatacioacute de la voluntat expressa de contradir els textos biacuteblics
En efecte despreacutes de contraposar lrsquoagravembit humagrave i lrsquoagravembit diviacute la llum de lrsquohome i la llum de
Deacuteu el dramaturg abandona el drama particular dels Mannon per centrar-se en el de tots els
eacutessers humans en descobrir-se condemnats a la foscor tot iniciant aixiacute un feixuc proceacutes
drsquoautoconeixement aliegrave al textos que acabem de llegir perograve comparable amb el tragravensit
gnoseologravegic platogravenic des de la foscor de la caverna a la llum de lrsquoexterior a la llum de la Idea Es
tracta drsquouna descoberta tan aclaparadora que els humans semblen poder pensar nomeacutes en un
ldquofeblerdquo esforccedil personal per entendrersquos a si mateixos conscients probablement a forccedila dels
fracassos de tota una vida que la llum els ha estat negada En aquest regne fosc ndasho caverna no
explicitada- perograve siacutembol de la vida dels humans no hi ha un foc que projecti ombres sobre un
mur sinoacute que ells mateixos soacuten una ldquolagravempada que crema en una habitacioacute drsquoombres expectantsrdquo
Quines Sabem ndashsi pensem de bell nou en la saga familiar- que els retrats dels Mannon morts
que pengen sobre les parets drsquoaquesta habitacioacute tancada soacuten de fet ombres o espectres que
esperen el moment del triomf perograve si tornem al feble esforccedil drsquoautoconeixement abans esmentat
i en consequumlegravencia als ldquohomes i dones lagravempadardquo que no poden cremar amb intensitat les ombres
deuen ser tambeacute tot el que de si mateixos poden veure i projectar a manca drsquouna llum poderosa i
clara a la qual no tenen acceacutes i que tampoc no srsquoenceacuten en el seu interior Presoners doncs en
lrsquohabitacioacute o caverna ombriacutevola on els ha tocat de viure els germans Mannon suportaran i
acceptaran a la fi tot el pes de la llei del crim i del cagravestig mentre que el conjunt dels humans que
OrsquoNeill decideix sobiranament drsquoesmentar malgrat no haver nascut en el si drsquouna famiacutelia tan
atziaga viuen tambeacute en una tragravegica foscor que els eacutes inherent
Platoacute va concebre aquella caverna dibuixada en els primers capiacutetols del llibre VII de la
Repuacuteblica com una imatge ldquoaplicablerdquo a la seva filosofia idealista o ideocegraventrica25
tot
visualitzant aixiacute el tragravensit o enlairament de lrsquoagravenima des del moacuten sensible a lrsquointelmiddotligible de la
mategraveria a la Idea26
El seu missatge per tant eacutes positiu encara que vegi lrsquohome com un eacutesser que
25
lsquoMitersquo lsquosiacutemilrsquo lsquofaularsquo i lsquoalmiddotlegoriacutearsquo soacuten alguns dels termes emprats per a interpretar el text de Platoacute M
Heidegger per exemple escriu (1988 p 18) ldquoWir sprechen von einem lsquoGleichnisrsquo sagen auch lsquoSinn-
Bildrsquo Das heisst ein sichtbarer Anblick so freilich dass das Erblickte allsogleich ein Winkendes ist Der
Anblick will nicht und nie fuumlr sich allein stehen er gibt einem Wink dahin dass es etwas und was es bei
diesem Anblick und durch diesen Anblick zu verstehen gibt Der Anblick winkt - er lenkt in ein zu
Verstehendes d h in den Bereich von Verstehbarkeit (die Dimension innerhalb deren verstanden wird)
in einen Sinn (daher Sinn-Bild)rdquo La traduccioacute del text eacutes evidentment arriscada Jo no goso afirmar ndashper
beacute que que no ho nego- que lsquoGleichnisrsquo signifiqui aquiacute ldquoalmiddotlegoriacuteardquo tal com Sadler afirma en la seva
traduccioacute a lrsquoanglegraves (2000) ldquoWe speak of an lsquoallegoryrsquo also of lsquosensory imagersquo (Sinn-Bild) of a sort that
provides a hint or clue The image is never intended to stand for itself alone but indicates that something
is to be understood providing a clue as to what this is The image provides a hintmdashit leads into the
intelligible into a region of intelligibility (the dimension within which something is understood) into a
sense (hence sensory imagerdquo Per contra eacutes inquumlestionable que lsquoSinn-Bildrsquo es refereix a una imatge
dotada de significat si tal com legim hem drsquoanar des de la contemplacioacute al regne del que eacutes intelmiddotligible
(ldquoBild aumlusserer gegenstand als ausdruck irgend eines sinnesrdquo Deutsches Woumlrterbuch -Grimm 1984 I
al seu torn ldquoBildrdquo en el Platon-Lexikon Begriffswoumlrterbuch zu Platon und der platonischen Tradition -
Shaumlfer 2007 p 29- ens duu a eikoacuten) Per tant gosaria dir que ldquosensory imagerdquo no eacutes la traduccioacute adient
per ambdoacutes lsquoSinn-Bildrsquo en el text de Heidegger Platoacute diu ldquoaquesta imatge doncshellip cal aplicar-lardquo Eacutes
en consequumlegravencia una προσαπτέα εἰκών que Platoacute no sembla considerar ὑπόνοια el terme platogravenic real
per ἀλληγορία 26
Pl R 514a-517d lsquolsquoTot seguit doncsrsquo vaig dir lsquoimaginarsquot (ἀπείκασον) amb una experiegravencia com
aquesta la nostra naturalesa no nomeacutes pel que fa a lrsquoeducacioacute sinoacute tambeacute a la manca drsquoeducacioacute Mira
(ἰδὲ) doncs uns homes com en un habitacle soterrani en forma de cova que tot al seu llarg teacute una sortida
enfilant-se vers la llum Hi soacuten des de petits lligats no nomeacutes de cames sinoacute tambeacute pels colls de manera
10
camina a les palpentes si meacutes no mentre no arribi el gran traspagraves Si jo no vaig errat doncs
OrsquoNeill no pas filogravesof sinoacute dramaturg adoptaria la imatge i descartaria el missatge ja que tant a
Mourning Becomes Electra com a bona part de la seva obra els humans soacuten eacutessers tragravegics per
naturalesa i en consequumlegravencia resten condemnats a conviure amb la negra dissort o el que foacutera el
mateix amb el sovintejat capgirament o katastropheacute de tots els seus fugaccedilos episodis de felicitat
Atrapats en un destiacute inexorable soacuten presoners a qui escau de viure en les pregoneses fosques
drsquoun moacuten la Realitat lluminosa del qual mai no arribaran a percebre fins que no atenyin ldquola llum
de Deacuteurdquo (Orin) -corresponent cristiana del cim de les Idees immutables- o simplement aquella
desitjada ldquollumrdquo que el nostre dramaturg al capdavall un eacutesser humagrave meacutes sembla veure esvair-
se sempre rere nombrosos vels
Naturalment el fet mateix de gosar parlar drsquoimatge subjacent en la ment drsquoOrsquoNeill implica
mantenir que la coneix entre drsquoaltres raons perquegrave la importagravencia cabdal que teacute en lrsquoobra
drsquoalguns dels seus mentors intelmiddotlectuals com ara Friedrich Nietzsche o Oscar Wilde em
dispensaria beacute que no ho fareacute de quumlestionar-mrsquoho Perograve aquest capiacutetol el deixo per a meacutes
endavant Ara mateix em pertoca drsquoassenyalar fins a quin punt alguns dels temes essencials de la
filosofia platogravenica ndasho potser millor de la ldquosensibilitat o tarannagrave platogravenics- referents a la foscor
la llum la fugida de la presoacute de la mategraveria etc no soacuten en absolut aliens a lrsquoobra drsquoOrsquoNeill
En primer lloc cal subratllar la naturalitat amb quegrave el dramaturg americagrave parla de lrsquoagravenima
tapiada dels humans de la vida entesa com una celmiddotla solitagraveria de dones i homes presoners pel
fet mateix drsquohaver nascut de tots els murs o presons que nrsquoofeguen els somnis del seu
empresonament en les ciutats orfes per sempre meacutes de boscos i turons de cel i drsquoestrelles en
suma de vida
que romanen quiets i miren nomeacutes cap endavant Mirarsquols (ὅρα) sense poder girar el cap per causa dels
lligams i drsquoaltra banda una llum de foc cremant darrera seu des de dalt i des de lluny i entre el foc i els
presoners en la part alta un camiacute i vora seu un petit mur construiumlt talment com els paravents que es
colmiddotloquen davant dels creadors drsquoespectacles i per sobre dels quals davant al seu torn dels espectadors
els mostren Mira (ἰδὲ) doncs junt a aquest petit mur uns homes portant objectes de tota mena que hi
sobresurten i estagravetues en forma drsquohome i drsquoaltres animals treballades en pedra fusta i tot tipus de
materials uns parlant i altres en silenci com eacutes naturalrsquo lsquoParles drsquouna imatge estranyarsquo deia lsquoi de
presoners estranysrsquo lsquoIguals a nosaltresrsquo deia jo al meu torn lsquoPrimer de tot iquestcreus en efecte que uns
presoners com aquests poden haver vist no nomeacutes de si mateixos sinoacute tambeacute els uns dels altres res que
no sigui les ombres (τὰς σκίας) que per causa del foc es projecten (προσπιπτούσας) sobre la part de la
cova de davant seu (εἰς τὸ καταντικρὺ)rsquo lsquoCom poden haver-ho vistrsquo deia lsquosi de per vida haurien estat
forccedilats a tenir si meacutes no els caps immogravebilsrsquo hellip lsquoDoncs aquesta imatgersquo (ἐικόνα) deia jo al meu torn
lsquoestimat Glaucoacute cal aplicar-la tota ella al que srsquoha dit abans tot comparant drsquouna banda aquest espai
que sersquons mostra per mitjagrave de la visioacute amb lrsquohabitacle de la presoacute i drsquouna altra la llum del foc del seu
interior amb la forccedila del sol Al seu torn la pujada cap amunt i la contemplacioacute del que srsquohi troba si
suposes que eacutes lrsquoascensioacute de lrsquoagravenima vers la regioacute intelmiddotligible almenys no trsquoequivocaragraves respecte del que
jo espero ja que tant desitges saber quegrave eacutes Drsquoalguna manera la divinitat deu saber perograve si eacutes una
esperanccedila ferma Drsquoaltra banda a mi el que em sembla mrsquoho sembla aixiacute en el moacuten intelmiddotligible la idea
del beacute em sembla la darrera que veiem i amb prou feines un cop vista perograve aleshores cal concloure que
ella eacutes arreu causa del que eacutes correcte i bell puix que en el moacuten visible engendragrave la llum i el seu senyor
i en lrsquointelmiddotligible ella com a senyora oferiacute veritat i coneixement i cal concloure tambeacute que a qui vulgui
obrar assenyadament tant en puacuteblic com en privat li cal veure-larsquo lsquoJo tambeacute ho crecrsquo deia lsquosi meacutes no en
la mesura de les meves possibilitatsrsquo lsquoAu doncsrsquo deia jo al meu torn lsquopensa-ho tu tambeacute i no
trsquoestranyis que els qui van arribar alliacute dalt no vulguin fer el que eacutes propi dels humans sinoacute que les seves
agravenimes maldin per romandre-hi sempre Car versemblantment eacutes meacutes o menys aixiacute si srsquohi pensa segons la
imatge (ἐικόνα) que srsquoha mencionat abansrsquo (la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de J Burnet 1968)
11
Acotacioacute referint-se a la mare drsquoEvans (Stange Interlude) ldquoEstagrave molt pagravelmiddotlida Els seus grans
ulls foscos soacuten tenebrosos amb el dolor captiu drsquouna agravenima tapiadardquo (ldquoShe is very pale Her
big dark eyes are grim with the prisoner-pain of a walled-in-soulrdquo -II 680)
Yank (The Hairy Ape) lsquoHe fet prou perquegrave mrsquoempresonin de per vida He nascut Ho enteacuten
Aquest eacutes el cagraverrec He nascut Mrsquoenteacutenrsquo (lsquoEnuf to gimme life for I was born see Sure datrsquos
de charge I was born get mersquo -II 160)
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Oh aquells maleiumlts turons drsquoalliacute fora que solia pensar que em
prometien tantes coses Com he arribat a odiar-ne la visioacute Semblen els murs del pati estret drsquouna
presoacute que mrsquoaiumlllen de tota la llibertat i les meravelles de la vida De vegades penso que si no
hagueacutes estat per tu Ruth i per la petita Mary un sol desig al cor el drsquointerposar tota el cercle
del moacuten entre jo i aquells turons i poder respirar amb llibertat de bell noursquo (lsquo Oh those cursed
hills out there that I used to think promised me so much How Ive grown to hate the sight of them
Theyre like the walls of a narrow prison yard shutting me in from all the freedom and wonder of
life Sometimes I think if it wasnt for you Ruth and little Mary one desire in my heart to
put the whole rim of the world between me and those hills and be able to breathe freely once
morersquo -I 614-15)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquoTragravegic eacutes el tragravengol de lrsquoactor tragravegic lrsquouacutenica audiegravencia del qual eacutes
ell mateix La vida eacutes per a tot home una celmiddotla solitagraveria les parets de la qual soacuten mirallsrsquo (lsquoTragic
is the plight of the tragedian whose only audience is himself Life is for each man a solitary cell
whose walls are mirrors Terrified is Caligula by the faces he makesrsquo -II 572-3)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquo Aneu als boscos Pugeu als turons Les ciutats soacuten presons on
lrsquohome es tanca fugint de la vida Sortiu i viviu sota el cel Que potser les estrelles soacuten massa
pures per les vostres passions malaltissesrsquo (lsquo Out into the woods Upon the hills Cities are
prisons wherein man locks himself from life Out with you under the sky Are the stars too pure
for your sick passionsrsquo -II 573-4)
Resta clar doncs que els humans soacuten presoners27
i conseguumlentment els escau la foscor
Dion (The Great God Brown) ldquo de sobte estira la magrave i agafa un exemplar del Nou
Testament i llegeix lsquoveniu a mi tots els qui esteu afeixugats i jo us donareacute descansrsquo lsquoVindreacute
perograve on ets Salvadorrsquo (ldquoDeixa de banda el Testamentrdquo) lsquoBah Una fixacioacute de la vella Mare
Cristianisme Un infant somicant en la foscorrsquo (ldquo suddenly reaches out and takes up a copy of
the New Testament and reads lsquocome unto me all ye who are heavy laden and I will give you
restrsquo lsquoI will come_but where are you Saviorrsquo (ldquoHe tosses the Testament asiderdquo) lsquoBlah
Fixation on old Mama Christianity You infant blubbering in the dark yoursquo -II 484)
Dion (The Great God Brown) lsquoI la meva mare Recordo una noia dolccedila estranya amb uns ulls
afectuosos i astorats com si Deacuteu lrsquohagueacutes tancada en un armari fosc sense cap mena
drsquoexplicacioacutersquo (lsquoAnd my mother I remember a sweet strange girl with affectionate bewildered
eyes as if God had locked her in a dark closet without any explanationrsquo -II 496)
Encara meacutes els agrada drsquoamagar-se enmig de la boira on tot deixa de ser real i esdeveacute mer
simulacre on la vida srsquoamaga de si mateixa on com si es tracteacutes drsquouna presoacute daurada eacutes
possible refugiar-srsquohi per alliberar-se de lrsquoopressioacute exterior28
O dit altrament els agrada
drsquoemparar-se en els somnis on la realitat esdeveacute aparenccedila
27
Meacutes encara eacutes molt simptomagravetic que alguns estudiosos de lrsquoobra drsquoOrsquoNeill en acarar la seva biografia
decideixin obrir un capiacutetol intitulat ldquoThe Imprisoned Personrdquo com ara Dubost Thierry 1997 cap 2 28
ldquoTragic vision is the Dionysian nightmare of night and fog confusion and doubt OrsquoNeillrsquos characters
grope and flail and stumble in the dark afraid to turn on the light or having done so they fear to confront
what appears before them The inability to see or to gain visual proof of what one sees creates a context
for tragic eventsrdquo (Brietzke Zander 2001 p 169)
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
10
camina a les palpentes si meacutes no mentre no arribi el gran traspagraves Si jo no vaig errat doncs
OrsquoNeill no pas filogravesof sinoacute dramaturg adoptaria la imatge i descartaria el missatge ja que tant a
Mourning Becomes Electra com a bona part de la seva obra els humans soacuten eacutessers tragravegics per
naturalesa i en consequumlegravencia resten condemnats a conviure amb la negra dissort o el que foacutera el
mateix amb el sovintejat capgirament o katastropheacute de tots els seus fugaccedilos episodis de felicitat
Atrapats en un destiacute inexorable soacuten presoners a qui escau de viure en les pregoneses fosques
drsquoun moacuten la Realitat lluminosa del qual mai no arribaran a percebre fins que no atenyin ldquola llum
de Deacuteurdquo (Orin) -corresponent cristiana del cim de les Idees immutables- o simplement aquella
desitjada ldquollumrdquo que el nostre dramaturg al capdavall un eacutesser humagrave meacutes sembla veure esvair-
se sempre rere nombrosos vels
Naturalment el fet mateix de gosar parlar drsquoimatge subjacent en la ment drsquoOrsquoNeill implica
mantenir que la coneix entre drsquoaltres raons perquegrave la importagravencia cabdal que teacute en lrsquoobra
drsquoalguns dels seus mentors intelmiddotlectuals com ara Friedrich Nietzsche o Oscar Wilde em
dispensaria beacute que no ho fareacute de quumlestionar-mrsquoho Perograve aquest capiacutetol el deixo per a meacutes
endavant Ara mateix em pertoca drsquoassenyalar fins a quin punt alguns dels temes essencials de la
filosofia platogravenica ndasho potser millor de la ldquosensibilitat o tarannagrave platogravenics- referents a la foscor
la llum la fugida de la presoacute de la mategraveria etc no soacuten en absolut aliens a lrsquoobra drsquoOrsquoNeill
En primer lloc cal subratllar la naturalitat amb quegrave el dramaturg americagrave parla de lrsquoagravenima
tapiada dels humans de la vida entesa com una celmiddotla solitagraveria de dones i homes presoners pel
fet mateix drsquohaver nascut de tots els murs o presons que nrsquoofeguen els somnis del seu
empresonament en les ciutats orfes per sempre meacutes de boscos i turons de cel i drsquoestrelles en
suma de vida
que romanen quiets i miren nomeacutes cap endavant Mirarsquols (ὅρα) sense poder girar el cap per causa dels
lligams i drsquoaltra banda una llum de foc cremant darrera seu des de dalt i des de lluny i entre el foc i els
presoners en la part alta un camiacute i vora seu un petit mur construiumlt talment com els paravents que es
colmiddotloquen davant dels creadors drsquoespectacles i per sobre dels quals davant al seu torn dels espectadors
els mostren Mira (ἰδὲ) doncs junt a aquest petit mur uns homes portant objectes de tota mena que hi
sobresurten i estagravetues en forma drsquohome i drsquoaltres animals treballades en pedra fusta i tot tipus de
materials uns parlant i altres en silenci com eacutes naturalrsquo lsquoParles drsquouna imatge estranyarsquo deia lsquoi de
presoners estranysrsquo lsquoIguals a nosaltresrsquo deia jo al meu torn lsquoPrimer de tot iquestcreus en efecte que uns
presoners com aquests poden haver vist no nomeacutes de si mateixos sinoacute tambeacute els uns dels altres res que
no sigui les ombres (τὰς σκίας) que per causa del foc es projecten (προσπιπτούσας) sobre la part de la
cova de davant seu (εἰς τὸ καταντικρὺ)rsquo lsquoCom poden haver-ho vistrsquo deia lsquosi de per vida haurien estat
forccedilats a tenir si meacutes no els caps immogravebilsrsquo hellip lsquoDoncs aquesta imatgersquo (ἐικόνα) deia jo al meu torn
lsquoestimat Glaucoacute cal aplicar-la tota ella al que srsquoha dit abans tot comparant drsquouna banda aquest espai
que sersquons mostra per mitjagrave de la visioacute amb lrsquohabitacle de la presoacute i drsquouna altra la llum del foc del seu
interior amb la forccedila del sol Al seu torn la pujada cap amunt i la contemplacioacute del que srsquohi troba si
suposes que eacutes lrsquoascensioacute de lrsquoagravenima vers la regioacute intelmiddotligible almenys no trsquoequivocaragraves respecte del que
jo espero ja que tant desitges saber quegrave eacutes Drsquoalguna manera la divinitat deu saber perograve si eacutes una
esperanccedila ferma Drsquoaltra banda a mi el que em sembla mrsquoho sembla aixiacute en el moacuten intelmiddotligible la idea
del beacute em sembla la darrera que veiem i amb prou feines un cop vista perograve aleshores cal concloure que
ella eacutes arreu causa del que eacutes correcte i bell puix que en el moacuten visible engendragrave la llum i el seu senyor
i en lrsquointelmiddotligible ella com a senyora oferiacute veritat i coneixement i cal concloure tambeacute que a qui vulgui
obrar assenyadament tant en puacuteblic com en privat li cal veure-larsquo lsquoJo tambeacute ho crecrsquo deia lsquosi meacutes no en
la mesura de les meves possibilitatsrsquo lsquoAu doncsrsquo deia jo al meu torn lsquopensa-ho tu tambeacute i no
trsquoestranyis que els qui van arribar alliacute dalt no vulguin fer el que eacutes propi dels humans sinoacute que les seves
agravenimes maldin per romandre-hi sempre Car versemblantment eacutes meacutes o menys aixiacute si srsquohi pensa segons la
imatge (ἐικόνα) que srsquoha mencionat abansrsquo (la traduccioacute eacutes meva seguint lrsquoedicioacute de J Burnet 1968)
11
Acotacioacute referint-se a la mare drsquoEvans (Stange Interlude) ldquoEstagrave molt pagravelmiddotlida Els seus grans
ulls foscos soacuten tenebrosos amb el dolor captiu drsquouna agravenima tapiadardquo (ldquoShe is very pale Her
big dark eyes are grim with the prisoner-pain of a walled-in-soulrdquo -II 680)
Yank (The Hairy Ape) lsquoHe fet prou perquegrave mrsquoempresonin de per vida He nascut Ho enteacuten
Aquest eacutes el cagraverrec He nascut Mrsquoenteacutenrsquo (lsquoEnuf to gimme life for I was born see Sure datrsquos
de charge I was born get mersquo -II 160)
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Oh aquells maleiumlts turons drsquoalliacute fora que solia pensar que em
prometien tantes coses Com he arribat a odiar-ne la visioacute Semblen els murs del pati estret drsquouna
presoacute que mrsquoaiumlllen de tota la llibertat i les meravelles de la vida De vegades penso que si no
hagueacutes estat per tu Ruth i per la petita Mary un sol desig al cor el drsquointerposar tota el cercle
del moacuten entre jo i aquells turons i poder respirar amb llibertat de bell noursquo (lsquo Oh those cursed
hills out there that I used to think promised me so much How Ive grown to hate the sight of them
Theyre like the walls of a narrow prison yard shutting me in from all the freedom and wonder of
life Sometimes I think if it wasnt for you Ruth and little Mary one desire in my heart to
put the whole rim of the world between me and those hills and be able to breathe freely once
morersquo -I 614-15)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquoTragravegic eacutes el tragravengol de lrsquoactor tragravegic lrsquouacutenica audiegravencia del qual eacutes
ell mateix La vida eacutes per a tot home una celmiddotla solitagraveria les parets de la qual soacuten mirallsrsquo (lsquoTragic
is the plight of the tragedian whose only audience is himself Life is for each man a solitary cell
whose walls are mirrors Terrified is Caligula by the faces he makesrsquo -II 572-3)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquo Aneu als boscos Pugeu als turons Les ciutats soacuten presons on
lrsquohome es tanca fugint de la vida Sortiu i viviu sota el cel Que potser les estrelles soacuten massa
pures per les vostres passions malaltissesrsquo (lsquo Out into the woods Upon the hills Cities are
prisons wherein man locks himself from life Out with you under the sky Are the stars too pure
for your sick passionsrsquo -II 573-4)
Resta clar doncs que els humans soacuten presoners27
i conseguumlentment els escau la foscor
Dion (The Great God Brown) ldquo de sobte estira la magrave i agafa un exemplar del Nou
Testament i llegeix lsquoveniu a mi tots els qui esteu afeixugats i jo us donareacute descansrsquo lsquoVindreacute
perograve on ets Salvadorrsquo (ldquoDeixa de banda el Testamentrdquo) lsquoBah Una fixacioacute de la vella Mare
Cristianisme Un infant somicant en la foscorrsquo (ldquo suddenly reaches out and takes up a copy of
the New Testament and reads lsquocome unto me all ye who are heavy laden and I will give you
restrsquo lsquoI will come_but where are you Saviorrsquo (ldquoHe tosses the Testament asiderdquo) lsquoBlah
Fixation on old Mama Christianity You infant blubbering in the dark yoursquo -II 484)
Dion (The Great God Brown) lsquoI la meva mare Recordo una noia dolccedila estranya amb uns ulls
afectuosos i astorats com si Deacuteu lrsquohagueacutes tancada en un armari fosc sense cap mena
drsquoexplicacioacutersquo (lsquoAnd my mother I remember a sweet strange girl with affectionate bewildered
eyes as if God had locked her in a dark closet without any explanationrsquo -II 496)
Encara meacutes els agrada drsquoamagar-se enmig de la boira on tot deixa de ser real i esdeveacute mer
simulacre on la vida srsquoamaga de si mateixa on com si es tracteacutes drsquouna presoacute daurada eacutes
possible refugiar-srsquohi per alliberar-se de lrsquoopressioacute exterior28
O dit altrament els agrada
drsquoemparar-se en els somnis on la realitat esdeveacute aparenccedila
27
Meacutes encara eacutes molt simptomagravetic que alguns estudiosos de lrsquoobra drsquoOrsquoNeill en acarar la seva biografia
decideixin obrir un capiacutetol intitulat ldquoThe Imprisoned Personrdquo com ara Dubost Thierry 1997 cap 2 28
ldquoTragic vision is the Dionysian nightmare of night and fog confusion and doubt OrsquoNeillrsquos characters
grope and flail and stumble in the dark afraid to turn on the light or having done so they fear to confront
what appears before them The inability to see or to gain visual proof of what one sees creates a context
for tragic eventsrdquo (Brietzke Zander 2001 p 169)
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
11
Acotacioacute referint-se a la mare drsquoEvans (Stange Interlude) ldquoEstagrave molt pagravelmiddotlida Els seus grans
ulls foscos soacuten tenebrosos amb el dolor captiu drsquouna agravenima tapiadardquo (ldquoShe is very pale Her
big dark eyes are grim with the prisoner-pain of a walled-in-soulrdquo -II 680)
Yank (The Hairy Ape) lsquoHe fet prou perquegrave mrsquoempresonin de per vida He nascut Ho enteacuten
Aquest eacutes el cagraverrec He nascut Mrsquoenteacutenrsquo (lsquoEnuf to gimme life for I was born see Sure datrsquos
de charge I was born get mersquo -II 160)
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Oh aquells maleiumlts turons drsquoalliacute fora que solia pensar que em
prometien tantes coses Com he arribat a odiar-ne la visioacute Semblen els murs del pati estret drsquouna
presoacute que mrsquoaiumlllen de tota la llibertat i les meravelles de la vida De vegades penso que si no
hagueacutes estat per tu Ruth i per la petita Mary un sol desig al cor el drsquointerposar tota el cercle
del moacuten entre jo i aquells turons i poder respirar amb llibertat de bell noursquo (lsquo Oh those cursed
hills out there that I used to think promised me so much How Ive grown to hate the sight of them
Theyre like the walls of a narrow prison yard shutting me in from all the freedom and wonder of
life Sometimes I think if it wasnt for you Ruth and little Mary one desire in my heart to
put the whole rim of the world between me and those hills and be able to breathe freely once
morersquo -I 614-15)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquoTragravegic eacutes el tragravengol de lrsquoactor tragravegic lrsquouacutenica audiegravencia del qual eacutes
ell mateix La vida eacutes per a tot home una celmiddotla solitagraveria les parets de la qual soacuten mirallsrsquo (lsquoTragic
is the plight of the tragedian whose only audience is himself Life is for each man a solitary cell
whose walls are mirrors Terrified is Caligula by the faces he makesrsquo -II 572-3)
Lazarus (Lazarus Laughed) lsquo Aneu als boscos Pugeu als turons Les ciutats soacuten presons on
lrsquohome es tanca fugint de la vida Sortiu i viviu sota el cel Que potser les estrelles soacuten massa
pures per les vostres passions malaltissesrsquo (lsquo Out into the woods Upon the hills Cities are
prisons wherein man locks himself from life Out with you under the sky Are the stars too pure
for your sick passionsrsquo -II 573-4)
Resta clar doncs que els humans soacuten presoners27
i conseguumlentment els escau la foscor
Dion (The Great God Brown) ldquo de sobte estira la magrave i agafa un exemplar del Nou
Testament i llegeix lsquoveniu a mi tots els qui esteu afeixugats i jo us donareacute descansrsquo lsquoVindreacute
perograve on ets Salvadorrsquo (ldquoDeixa de banda el Testamentrdquo) lsquoBah Una fixacioacute de la vella Mare
Cristianisme Un infant somicant en la foscorrsquo (ldquo suddenly reaches out and takes up a copy of
the New Testament and reads lsquocome unto me all ye who are heavy laden and I will give you
restrsquo lsquoI will come_but where are you Saviorrsquo (ldquoHe tosses the Testament asiderdquo) lsquoBlah
Fixation on old Mama Christianity You infant blubbering in the dark yoursquo -II 484)
Dion (The Great God Brown) lsquoI la meva mare Recordo una noia dolccedila estranya amb uns ulls
afectuosos i astorats com si Deacuteu lrsquohagueacutes tancada en un armari fosc sense cap mena
drsquoexplicacioacutersquo (lsquoAnd my mother I remember a sweet strange girl with affectionate bewildered
eyes as if God had locked her in a dark closet without any explanationrsquo -II 496)
Encara meacutes els agrada drsquoamagar-se enmig de la boira on tot deixa de ser real i esdeveacute mer
simulacre on la vida srsquoamaga de si mateixa on com si es tracteacutes drsquouna presoacute daurada eacutes
possible refugiar-srsquohi per alliberar-se de lrsquoopressioacute exterior28
O dit altrament els agrada
drsquoemparar-se en els somnis on la realitat esdeveacute aparenccedila
27
Meacutes encara eacutes molt simptomagravetic que alguns estudiosos de lrsquoobra drsquoOrsquoNeill en acarar la seva biografia
decideixin obrir un capiacutetol intitulat ldquoThe Imprisoned Personrdquo com ara Dubost Thierry 1997 cap 2 28
ldquoTragic vision is the Dionysian nightmare of night and fog confusion and doubt OrsquoNeillrsquos characters
grope and flail and stumble in the dark afraid to turn on the light or having done so they fear to confront
what appears before them The inability to see or to gain visual proof of what one sees creates a context
for tragic eventsrdquo (Brietzke Zander 2001 p 169)
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
12
Acotacioacute referida a Mary (Long Dayrsquos Journey into Night) ldquo Srsquoha amagat en la seva
introspeccioacute i ha trobat refugi i alleujament en un somni on la realitat present no eacutes res meacutes que
una aparenccedila que srsquoaccepta i es descarta sense que aixograve trsquoafecti ndashfins i tot amb un gran cinisme-
o srsquoignora totalmentrdquo (ldquo She has hidden deeper within herself and found refuge and release in a
dream where present reality is but an appearance to be accepted and dismissed unfeelingly ndasheven
with a hard cynicism- or entirely ignoredrdquo -III 772)
Edmund (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Estem tots bojos Quegrave en volem treure del sentit
comuacute La boira era tal com jo volia que fos Tot semblava i sonava com irreal Res era el que
eacutes Aixograve eacutes el que volia estar sol amb mi mateix en un altre moacuten on la veritat no ho eacutes i la vida es
pot amagar de si mateixa meacutes enllagrave del port El que dic teacute sentit Qui vol veure la vida tal com
eacutes si ho podem evitarrsquo (lsquo Wersquore all crazy What do we want with sense The fog was where I
wanted to be Everything looked and sounded unreal Nothing was what it is Thatrsquos what I
wantedmdashto be alone with myself in another world where truth is untrue and life can hide from
itself beyond the harbor Irsquom talking sense Who wants see life as it is if they can help itrsquo -III
795-6)
Hickey (The Iceman Cometh) lsquohellipSeacute que heu esdevingut tan covards que us agafareu a qualsevol
excusa miserable per no haver de matar els vostres somnis I tanmateix com us he dit un cop i un
altre soacuten precisament aquests maleiumlts somnis sobre el ldquodemagraverdquo els que no us deixen fer les paus
amb vosaltres mateixos de manera que els haureu de matar com jo vaig matar els meusrsquo (lsquo I
know you become a coward yoursquoll grab at any lousy excuse to get out of killing your pipe dreams
And yet as Irsquove told you over and over itrsquos exactly those damned tomorrow dreams which keep
you from making peace with yourself So yoursquove got to kill them like I did minersquo -III 670-671)
Soacuten presoners siacute perograve semblen conservar en algunes ocasions lrsquoanagravemnesi de lrsquoideal ja que
soacuten capaccedilos de lliurar-se igualment a ldquolrsquoamor platogravenicrdquo ndashi aquiacute OrsquoNeill no estalvia lrsquoadjectiu- o
a ldquoheroiumlcitats platograveniquesrdquo per beacute que en aquest darrer cas resten neutralitzades en barrejar-srsquohi
el desig de la carn sempre poc ideal i massa humagrave des drsquoaquesta perspectiva
Brown (The Great God Brown) lsquo Eacutes casat (Dion) i teacute tres fillsrsquo Cybele lsquoI vostegrave no en teacutersquo B
lsquoNo no soacutec casatrsquo C lsquoEll i jo eacuterem amicsrsquo B lsquoSiacute em puc imaginar com lrsquoamor platogravenic deu
atreure a un tipus pur i innocent com Dionrsquo ((Brown) lsquo Hersquos married (Dion) and got three big
sonsrsquo Cybele lsquoAnd you havenrsquotrsquo Brown lsquoNo Irsquom not marriedrsquo Cybele lsquoHe and I were friendsrsquo
Brown lsquoYes I can imagine how the Platonic must appeal to Dionrsquos pure innocent typersquo ndashII
501)
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl meu amor eacutes meacutes delicat que cap altre que ella hagi conegut
Jo no lrsquohe desitjada Mrsquoacontentaria si el nostre matrimoni consistiacutes simplement a colmiddotlocar les
nostres cendres a la mateixa tomba les nostres urnes una al costat de lrsquoaltra iquestpodrien els altres
dir quelcom aixiacute podrien estimar-se amb tanta intensitat Quegrave iquestuna heroiumlcitat platogravenica a la
meva edat iquestem crec una sola paraula del que estic dient fixarsquot quin ulls meacutes bonics iquestno
donaria el que fos per veurersquols desitjar-mersquo (lsquoMy love is finer than any she has known I do not
lust for her I would be content if our marriage should be purely the placing of our ashes in the
same tomb our urns side by side and touching one another could the others say as much
could they love so deeply What platonic heroics at my age do I believe a word of that
look at her beautiful eyes wouldnrsquot I give anything in life to see them desire me and the
intimacy Im boasting about what more does it mean than that Irsquove been playing the dear old
Charlie of her girlhood againrsquo -II 768-9)
I a lrsquoinreveacutes en la liacutenia del que podria ser un cristianisme clagravessic drsquoinspiracioacute tan platogravenica
com neoplatogravenica de vegades OrsquoNeill sap fins i tot presentar la dissortada vida drsquohomes i dones
com un ldquoestrany interludirdquo fet drsquoirrealitat ndashdrsquoombra de simulacre si es vol- abans les seves
agravenimes no es desempalleguen de la impuresa de la carn aquella que taca tan materialment com
abominable la blancor de la netedat espiritual
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
13
Marsden (Strange Interlude) lsquoEl millor que pots fer eacutes oblidar tot lrsquoafer de la teva relacioacute amb
els Gordon De manera que oblidem tu i jo tot aquest episodi penoacutes considerem-lo com un
interludi diguem-ne de prova i preparacioacute en el curs del qual a les nostres agravenimes sersquols ha extret
la carn impura i en pau han esdevingut dignes de la blancor de la netedatrsquo Nina lsquoUn interludi
estrany Siacute les nostres vides soacuten estranys interludis foscos en el desplegament elegravectric de Deacuteu
Parersquo29
(lsquoYou had best forget the whole affair of your association with the Gordonshellip So lets
you and me forget the whole distressing episode regard it as an interlude of trial and
preparation say in which our souls have been scraped clean of impure flesh and made worthy to
bleach in peacersquo Nina lsquoStrange interlude Yes our lives are merely strange dark interludes in
the electrical display of God the Fatherrsquo -II 817)
Aixiacute quan algun dels seus personatges adopta un veritable tarannagrave platonicoidealista la
Bellesa eacutes sempre lrsquoobjectiu final certament llunyagrave i desconegut perograve al capdavall promesa de
llibertat real drsquoacceacutes a un espai obert on desapareixen les estretors i els ofecs de la presoacute I si tot
just fa un moment vegraveiem que la vida eacutes de fet un estrany interludi no pot estranyar tampoc que
lrsquohome sigui un estranger que mai no se sent a casa No srsquohi pot sentir en efecte fins que la mort
o moments esparsos drsquoegravextasi i drsquounioacute miacutestica amb el Tot Deacuteu o la Vida en si mateixa lrsquoubiquen
tot seguint un necessari proceacutes drsquoabstraccioacute en algun espai meacutes enllagrave de la realitat fiacutesica
immediata i on els vels que desdibuixen la Realitat i la converteixen en ombra simulacre
aparenccedila o reflex srsquoaixequen a la fi
Robert (Beyond The Horizon) lsquo Nomeacutes mrsquoatrau la Bellesa la bellesa del que eacutes llunyagrave i
desconegut la necessitat de la llibertat dels grans espais oberts la joia de vagarejar
constantment en cerca drsquoallograve secret que srsquoamaga alliacute meacutes enllagrave de lrsquohoritzoacutersquo (lsquo Itrsquos just
Beauty thats calling me the beauty of the far off and unknown the need of the freedom of great
wide spaces the joy of wandering on and on in quest of the secret which is hidden just over there
beyond the horizonrsquo -I 577)
Edmund adreccedilant-se al seu pare (Long Dayrsquos Journey into Night) lsquo Vols escoltar els meus
(somnis) Tots tenen a veure amb el mar Mrsquohavia enrolat en el Squarehead Hi havia lluna
plena i bufaven els vents alisis amb lrsquoaigua convertida en escuma sota meu els pals de la nau
amb les seves veles blanques sota la llum de la lluna srsquoelevaven per damunt meu Mrsquohavia
embriagat de la seva bellesa i del seu ritme i per un moment em vaig sentir perdut de fet havia
perdut la vida Era lliure Em vaig dissoldre en el mar vaig convertir-me en les veles blanques i
en lrsquoescuma que srsquoenlairava en la bellesa i el ritme en la llum de la lluna en el vaixell i en la
claror somorta del cel estelat Sense passat ni futur formava part drsquouna pau drsquouna unitat i drsquouna
joia salvatge drsquoalguna cosa meacutes gran que la meva progravepia vida de la vida de lrsquoHome de la Vida
mateixa O de Deacuteu si ho prefereixes dir aixiacute En una altra ocasioacute enrolat en la American Line
contemplava lrsquoalbada i aleshores arribagrave el moment de la llibertat feta egravextasi La pau la fi de la
recerca el darrer port la joia de pertagravenyer a la plenitud meacutes enllagrave de les pors esperances i somnis
humans I en drsquoaltres ocasions al llarg de la meva vida quan nedava mar endins lluny o jeia
sobre la sorra he tingut la mateixa experiegravencia He esdevingut el sol la sorra calenta les algues
marines ancorades en les roques balancejant-se en la marea Com la visioacute beatiacutefica drsquoun sant
Com el vel de les coses quan eacutes retirat per una magrave oculta Durant un segon pots veure-hi i en
veure el secret ets el secret Durant un segon tot teacute sentit I aleshores la magrave deixa que el vel caigui
de bell nou i et quedes sol perdut un cop meacutes enmig de la boira i ensopegues i camines cap
enlloc Fou un gran error que nasqueacutes home hauria reeixit molt meacutes com a gavina o com a
peix Sempre sereacute un estranger que mai no se sent a casa que ha drsquoestar sempre un xic enamorat
de la mortrsquo (lsquo Want to hear mine Theyrsquore all connected with the sea When I was on the
Squarehead square rigger Full moon in the Trades with the water foaming into spume under
me the masts with every sail white in the moonlight towering high above me I became drunk
29
Foacutera inuacutetil precisar que aquesta visioacute ldquoenergegraveticardquo de Deacuteu no sembla eximir les criatures de la necessitat
de purificar-se de la carn
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
14
with the beauty and singing rhythm of it and for a moment I lost myself actually lost my life I
was set free I dissolved in the sea became white sails and flying spray became beauty and
rhythm became moonlight and the ship and the high dim-starred sky I belonged without past or
future within peace and unity and a wild joy within something greater than my own life or the
life of Man to Life itself To God if you want to put it that way Then another time on the
American Line watching the dawn Then the moment of ecstatic freedom came The peace the
end of the quest the last harbor the joy of belonging to a fulfilment beyond menrsquos fears and
hopes and dreams And several other times in my life when I was swimming far out or lying
alone on a beach I have had the same experience Became the sun the hot sand green seaweed
anchored to a rock swaying in the tide Like a saintrsquos vision of beatitude Like the veil of things as
they seem drawn back by an unseen hand For a second you seemdashand seeing the secret are the
secret For a second there is meaning Then the hand lets the veil fall and you are alone lost in
the fog again and you stumble on toward nowhere It was a great mistake my being born a
man I would have been much more successful as a sea gull or a fish I will always be a stranger
who never feels at home who does not really want and is not really wanted who can never
belong who must always be a little in love with deathrsquo -III 811-12)
Disposem fins i tot drsquoun breu tribut a parer meu inquumlestionable al mite dels tres gegraveneres del
discurs drsquoAristogravefanes del Simposi de Platoacute meacutes conegut com el mite de lrsquoandrogin30
car beacute que
la Biologia moderna ens ha familiaritzat amb el fenomen de lrsquoescissioacute de les cegravelmiddotlules mai no ens
ha dit naturalment que conservin lrsquoanhel de tornar als oriacutegens fins a assolir la fusioacute de les
formes respectives en una forma uacutenica La Biologia cientiacutefica no envaeix el terreny del mite
perograve la Literatura pot apelmiddotlar al seu concurs sense inhibicions de cap mena
Eleanor (Welded) Eleanor lsquo I aleshores ens barallemrsquo Cape lsquoEnorgullim-nos doncs de la
nostra baralla Va comenccedilar amb lrsquoescissioacute drsquouna cegravelmiddotlula en tu i jo deixant un anhel etern
drsquoesdevenir una uacutenica vida de bell noursquo (E) lsquoA estones ho somrsquo (C) lsquoSiacute Tu i jo -any rere any
junts- les formes dels nostres cossos fonent-se en una uacutenica formarsquo ((Eleanor) lsquo And then we
fightrsquo (Cape) lsquoThen letrsquos be proud of our fight It began with the splitting of a cell a hundred
million years ago into you and me leaving an eternal yearning to become one life againrsquo
(Eleanor) lsquoAt moments-we dorsquo (Cape) lsquoYes You and I -year after year- together-forms of our
bodies merging into one formrsquo -II 239)31
Pel que fa a lrsquouacutes de la imatge platogravenica de la caverna per part dels seus mentors
intelmiddotlectuals32
em limitareacute com apuntava abans a Oscar Wilde i Friedrich Nietzsche33
Del
30
Coincideixo doncs amb Dubost Thierry 1997 p 104 ldquoEveryone is seeking unity with the other
person and through their loverrsquos quest we recognize the myth of the androgyne developed by Platordquo 31
Hi ha algunes mencions expliacutecites a la filosofia grega en obres com Days without End on Father Baird
explica que John ldquohe was running through Greek philosophy and found a brief shelter in Pythagoras and
numerologyrdquo (III 122) Impliacutecita foacutera al meu entendre la referegravencia a Heragraveclit en aquest passatge de The
Fountain (Voice) lsquoGod is a flower Forever blooming God is a fountain Forever flowingrsquo (Juan)
lsquoO God Fountain of Eternity Thou art the All in One the One in all ndash the Eternal Becoming which is
Beautyrsquo (II 226) Paga la pena drsquoassenyalar tambeacute que un dels personatges principals de Strange
Interlude eacutes professor de Llenguumles Clagravessiques i el seu fill tambeacute srsquohi llicenciagrave a la Universitat de Yale
(vegeu p e Black Stephen A 199 p 371) 32
Entre drsquoaltres raons ndashi sempre pensant en el destiacute final de lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill- perquegrave ambdoacutes plantegen
en algun moment la necessitat de ldquobaixarrdquo a la caverna o simplement drsquoanteposar la terra a les
esperances supraterrenals Drsquoaltra banda sobre els referents filosogravefics i literaris drsquoEugene OrsquoNeill vegeu
p e Toumlrnqvist Egil ldquoOrsquoNeillrsquos philosophical and literary paragonsrdquo a Manheim Michael 2000 pp 18-
32 A la biblioteca dels Tyron de Long Dayrsquos Journey into Night srsquohi troben per exemple obres de
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
15
primer cal destacar-ne el pensament paradoxal que en aquest tema es fa palegraves en lrsquoenginy o
capacitat de fonamentar la urgegravencia de ldquosortir derdquo i alhora ldquodrsquoentrar ardquo la caverna34
Comencem
primer pel diagraveleg que Cyril i Vivian mantenen a The Decay of Lying Vivian ha intentat fer
entendre Cyril que en contra de lrsquoopinioacute general la vida imita lrsquoart i no pas a lrsquoinreveacutes Cyril ho
ha acabat admetent perograve al seu torn espera que el seu interlocutor reconegui si meacutes no que ldquolrsquoart
expressa el temperament de la seva egravepocardquo (ldquoArt expresses the temper of its agerdquo) Vivian perograve
srsquohi nega
lsquohellip Lrsquoart mai no expressa res diferent de si mateix Aquest eacutes el principi de la meva nova
estegravetica Eacutes clar que les nacions i els individus tenen sempre la impressioacute que eacutes drsquoells de qui
parlen les Muses i srsquoescarrassen a trobar en la dignitat serena de lrsquoart imaginatiu algun mirall de les
seves passions tegraverboles oblidant sempre que el cantor de la vida no eacutes Apolmiddotlo sinoacute Magraversias Lluny
de la realitat i amb els ulls apartant-se de les ombres de la cova lrsquoArt revela la seva progravepia
perfeccioacutersquo
lsquoArt never expresses anything but itself This is the principle of my new aestheticshellip Of course
nations and individualshellip are always under the impression that it is of them that the Muses are
talking always trying to find in the calm dignity of imaginative art some mirror of their own turbid
passions always forgetting that the singer of life is not Apollo but Marsyas Remote from reality
and with her eyes turned away from the shadows of the cave Art reveals her own perfectionrsquo35
La fidelitat al model platogravenic eacutes tal que res no ens duu a creure que sersquol pugui capgirar perograve
Wilde ho fa a The Picture of Dorian Gray lrsquoobra de lrsquoescriptor irlandegraves que a OrsquoNeill obsedit
per les magravescares lrsquoimpressionagrave tant36
Heus aquiacute un breu passatge que ilmiddotlustra la crueltat de
Dorian envers Sibyl
(Sibyl) lsquoDorianhellip abans de conegraveixer-te lrsquouacutenica realitat de la meva vida era actuar Vivia immersa
en el teatre Creia que tot era veritat Una nit era Rosalind i la seguumlent Portiahellip El meu moacuten eren
els decorats No coneixia res meacutes que ombres i pensava que eren reals Vas aparegraveixer tuhellip i vas
alliberar la meva agravenima de la presoacute Em vas ensenyar el que eacutes la realitat Aquesta nithellip mrsquohe
adonat de la falsedat la impostura la estupidesa de lrsquoespectacle buit Aquesta nithellip he vist que
Romeo era odioacutes vellhellip que les paraules que havia de dir eren irreals Tu mrsquohavies donat
quelcom superior quelcom del qual lrsquoArt eacutes tan sols un reflex Em vas fer entendre quegrave eacutes realment
lrsquoamorhellip Mrsquohe cansat de les ombres De sobte la meva agravenima ha captat el sentit de tot Portarsquom
amb tu Odio lrsquoescenari Podria imitar una passioacute que no sento perograve no pas una passioacute que em
crema com el focrsquo (Dorian) lsquoHas matat el meu amorhellip Abans mrsquoexcitaves la imaginacioacutehellip
Trsquoestimava perquegrave eres meravellosa perquegrave tenies geni i intelmiddotlecte perquegrave realitzaves els somnis
Shakespeare Balzac Zola Stendhal Shopenhauer Nietzsche Marx Engels Kropotkin Max Stirner
Ibsen Shaw Strindberg Swinburne Rossetti Wilde Ernest Dowson Kipling Dumas Victor Hugo
(III 717) 33
Tanmateix i atesa la reconeguda influegravencia del teatre drsquoIbsen i Strindberg en OrsquoNeill esmentareacute
respecte drsquoaquests dos dramaturgs i la imatge platogravenica de la caverna els articles seguumlents Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo 1993 i Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream
Playrdquo 1974 34
Vegeu p e Gilabert Pau 2006 pp 254-258 35
2003 p 1087 ndashla traduccioacute eacutes meva 36
ldquoA work which made an indelible impression on me was Wildersquos Dorian Grayrdquo (Estrin Mark W
1990 p 10) ldquoOne book that left on him in his words an ldquoindelible impressionrdquo was Oscar Wildersquos study
of fastidious evil The Picture of Dorian Gray At that disturbing age when man is hardest driven by his
goatrsquos hoof and hunger Eugene came across the book at a particularly impressionable time increasingly
fascinated by the seamy side of life and working toward a jaundiced view of the human animal ndash all this
on top of his early romanticism ndash he felt some identification with the decadent hero of Wildersquos miasmic
talerdquo (Sheaffer Louis 1968 pp 117-118)
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
16
dels grans poetes i donaves forma i substagravencia a les ombres de lrsquoart Ho has fet malbeacute tot Ets
superficial i estuacutepidarsquo
(Sibyl) lsquoDorianhellipbefore I knew you acting was the one reality of my life It was only in the
theatre that I lived I thought that it was all true I was Rosalind one night and Portiahellip The
painted scenes were my world I knew nothing but shadows and I thought them real You camehellip
and you freed my soul from prison You taught me what reality really is To-nighthellip I became
conscious that the Romeo was hideous and oldhellip that the words I had to speak were unrealhellip You
had brought me something higher something of which all art is but a reflection You had made me
understand what love really ishellip I have grown sick of shadowshellip Suddenly it dawned on my soul
what it all meanthellip Take me awayhellip I hate the stage I might mimic a passion that I do not feel but
I cannot mimic one that burns me like firersquohellip (Dorian) lsquoYou have killed my lovehellip You used to stir
my imaginationhellip I loved you because you were marvellous because you had genius and intellect
because you realized the dreams of great poets and gave shape and substance to the shadows of
art You have thrown it all away You are shallow and stupidrsquo 37
Que el model subjacent eacutes el mateix eacutes de tota evidegravencia Perograve les paraules de Dorian
contradiuen totalment lrsquoesperit de la imatge platogravenica i contradiuen tambeacute el passatge esmentat
abans de The Decay of Lying En efecte sersquons deia alliacute que lrsquoart pertany a un agravembit superior lluny
de les ombres de la cova Dorian tambeacute ho pensa que eacutes superior i vol que Sibyl continuiuml
lliurada a lrsquoart Perograve si ella vol deixar de ser artista eacutes justament perquegrave ha deixat enrere la presoacute
de la falsedat que caracteritza aquella professioacute Dorian li estagrave demanant doncs i ben
paradoxalment que romangui casada amb lrsquoart a la cova fosca abans que sortir a la llum de la
realitat I per si encara teniacuteem algun dubte i pensagravevem que tot plegat ens haviacuteem fet un embolic
les darreres paraules de lrsquoesteta confirmen que no que ha estat ben formulat puix que la cova
ombriacutevola es segons Dorian lrsquoespai natural dels ldquosomnis i els fantasmesrdquo (dreams and shadows)
i Sibyl no hauria drsquohaver esdevingut mai ldquosuperficialrdquo (shallow) I encara una remarca lrsquohome
que estagrave demanant que lrsquoart aliegrave a la realitat romangui encavernat eacutes ell mateix una pura falsedat
o magravescara que viu a lrsquoaire lliure mentre que el seu rostre vertader roman tancat a casa Sense
comentaris
Quant a Nietzsche nrsquohi hauria prou de recordar que entre ell i Platoacute hi hagueacute un agoacuten
constant que oscilmiddotlava entre el respecte i la rivalitat38
beacute que sovint se nrsquoemfasitza
lrsquoanticristianisme i lrsquoantiplatonisme ldquoThe opening passages of Zarathustra are no les anti-
Platonic than they are anti-Christian Zarathustra repeats and revives a received group of
images and metaphors so as to invest them with a new significancerdquo39
Aixograve no obstant heus
aquiacute un passatge del prograveleg drsquoEcce Homo ben significatiu quant al que per a Nietzsche fou la
mentida platogravenica consistent a oposar la realitat-ombra a la Realitat-Idea
ldquoA la realitat se li ha fet perdre el seu valor el seu sentit la seva veracitat en la mesura en quegrave
srsquoha fingit un moacuten idealhellip El ldquomoacuten vertaderrdquo i el ldquomoacuten aparentrdquo ndash en plata el moacuten fingit i la
realitathellip La mentida de lrsquoideal ha estat fins ara la malediccioacute sobre la realitat la humanitat
mateixa nrsquoha esdevingut enganyada i falsejada fins al meacutes profund dels seus instints meacutes bagravesics ndash
fins a lrsquoadoracioacute dels valors oposats a aquells que soacuten els uacutenics que li haurien garantit la puixanccedila
el futur el gran dret a un futurrdquo40
ldquoMan hat die Realitaumlt in dem Grade um ihren Wert ihren Sinn ihre Wahrhaftigkeit gebracht als
man eine ideale Welt erlog Die ldquowahre Weltrdquo un die ldquoscheinbare Weltrdquo mdash auf deutsch die
erlogne Welt und die Realitaumlt Die Luumlge des Ideals war bisher der Fluch uumlber die Realitaumlt die
Menschheit selbst ist durch sie bis in ihre untersten Instinkte hinein verlogen und falsch geworden
37
2003 pp 71-72 ndashla traduccioacute eacutes meva 38
Vegeu p e Woodruff Martha Kendal 2007 p3 39
Gooding-Williams Robert 2001 p 51 i 53 40
2007 (traduccioacute de J M Terricabras) p 26
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
17
mdash bis zur Anbetung der umgekehrten Werte als die sind mit denen ihr erst das Gedeihen die
Zukunft das hohe Recht auf Zukunft verbuumlrgt waumlrerdquo41
Res meacutes logravegic doncs que en el capiacutetol intitulat ldquoCom ldquoel moacuten vertaderrdquo acabagrave esdevenint
una faulardquo (ldquoWie die ldquowahre Weltrdquo endlich zur Fabel wurderdquo) del Crepuscle dels iacutedols (Goumltzen-
Daumlmmerung) expliqui aixiacute la histograveria drsquoun error amb final feliccedil
ldquoHistoria de un errorrdquo 1 El mundo verdadero asequible al sabio al piadoso al virtuoso -- eacutel
vive en ese mundo es ese mundo (La forma maacutes antigua de la Idea relativamente inteligente
simple convincente Transcripcioacuten de la tesis ldquoyo Platoacuten soy la verdadrdquo) 6 Hemos eliminado
el mundo verdadero iquestqueacute mundo ha quedado iquestacaso el aparente iexclNo iexclal eliminar el mundo
verdadero hemos eliminado tambieacuten el aparente (Mediodiacutea instante de la sombra maacutes corta
final del error maacutes largo punto culminante de la humanidad INCIPIT ZARATHUSTRA )rdquo42
ldquoGeschichte eines Irrtums 1 Die wahre Welt erreichbar fuumlr den Weisen den Frommen den
Tugendhaften mdash er lebt in ihr er ist sie (Aumllteste Form der Idee relativ klug simpel
uumlberzeugend Umschreibung des Satzes ldquoIch Plato bin die Wahrheitrdquo) 6 Die wahre Welt
haben wir abgeschafft welche Welt blieb uumlbrig die scheinbare vielleicht Aber nein mit der
wahren Welt haben wir auch die scheinbare abgeschaft (Mittag Augenblick des kuumlrzesten
Schattens Ende des Laumlngsten Irrtums Houmlhepunkt der Menschheit INCIPIT ZARATHUSTRArdquo)
rdquo43
Nogensmenys per allograve que ara ens ocupa eacutes a dir lrsquoadaptacioacute nietzscheana de la imatge
platogravenica de la caverna foacutera millor encara reproduir els primers paragravegrafs del prograveleg drsquoAixiacute parlagrave
Zaratustra (Also sprach Zarathustra) el llibre que sempre acompanyagrave OrsquoNeill i que llegia un
cop i un altre i mai no el decebia44
El ldquosuperhome nietzscheagraverdquo arribaragrave paradoxalment quan la
Llum renunciiuml a la transcendegravencia absoluta amb quegrave Platoacute la dotagrave Llum platogravenica negligent en
darrer terme puix que espera que hi hagi alguacute que amb lrsquouacutes de la forccedila arrossegui un dels
presoners per la pujada difiacutecil i costeruda fins a treurersquol a lrsquoexterior Per contra la Llum el sol de
Zaratustra baixa fins a la seva caverna perquegrave eacutes precisament el fet drsquoilmiddotluminar-lo allograve que
garanteix la seva felicitat talment com per ensenyar el superhome cal que Zaratustra baixi
abans45
i romangui fidel a la terra46
41
1962 pp 1065-66 42
Traduccioacuten de Andreacutes Saacutenchez Pascual Madrid Alianza editorial 2007 pp 57-8) 43
1962 p 963 44
ldquoWhat you say of Lazarus Laughed deeply pleases me particularly that you found something of
Zarathustra in it Zarathustra although my work may appear like a pitiable contradiction to this statement
and my life add an exclamation point to this contradiction has influenced me more than any book Irsquove
read I ran into it through the bookshop of Benjamin Tucker the old philosophical anarchist when I was
eighteen and Irsquove always possessed a copy since then and every year or so I reread it and am never
disappointed which is more than I can say of almost any other book (that is never disappointed in it as a
work of art aspects of its teaching I no longer concede)rdquo (Letter to Benjamin De Casseres June 22 1927
Travis Bogard amp Bryer Jackson R 1988 p 246) 45
Parem esment que a Mourning Becomes Electra lrsquoheroiumlna ha de ldquobaixarrdquo tambeacute -en el seu cas ha
drsquoentrar o encavernar-se en la mansioacute familiar- per poder fer front al seu destiacute La ldquoimatgerdquo el patroacute eacutes el
mateix per a Wilde Nietzsche i OrsquoNeill ndashsi srsquoaccepta la meva hipogravetesi- i tots tres apelmiddotlant de fet a
lrsquoatribut amb quegrave Platoacute la dotagrave lrsquoaplicabilitat lrsquoadapten als seus propogravesits 46
ldquoLinked to the motif of descent the cave and the sun are central images shared by both texts but with
different meanings In Platorsquos famous Allegory of the Cave the philosopher who has ascended is at first
ldquoblinded by the lightrdquo of the sun then learns to see a higher level of reality but finally must return to the
cave to try to liberate those imprisoned inside But recall how they receive their liberator ldquoIf they were
somehow able to get their hands on and kill the man who attempts to release and lead up wouldnrsquot they
kill himrdquo (Rep 517a) By contrast Zarathustra lives happily alone in his cave and descends only after ten
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
18
ldquoOh tu gran astre iquestQue en seria de la teva felicitat si no tinguessis aquells que tu ilmiddotlumines
Durant deu anys has pujat a la meva caverna prou que te nrsquohauries afartat de fer llum i de fer
aquest camiacute si no hagueacutessim estat jo i la meva agraveguila i el meu serpent Mira Estic sadoll de la
meva saviesa com lrsquoabella que de mel nrsquoha recollit massa Per aixograve em cal baixar al fons de tot
com ho fas tu al crepuscle Em cal com tu enfonsar-me al meu ocagraves Mireu jo us predico el
Superhome El Superhome es el sentit de la Terra Que la vostra voluntat digui sia el Superhome
el sentit de la terra Jo us conjuro germans meus manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu
aquells que parlen drsquoesperances supraterrenals Destilmiddotlen metzina tant si ho saben com si nordquo47
ldquoDu grosses Gestirn Was waumlre dein Gluumlck wenn du nicht die haumlttest welchen du leuchtest
Zehn Jahre kamst du hier herauf zu meiner Houmlhle du wuumlrdest deines Lichtes und dieses Weges
satt geworden sein ohne mich meinen Adler und meine Schlange Siehe Ich bin meiner
Weisheit uumlberdruumlssig wie die Biene die des Honigs zuviel gesammelt hat Dazu muss ich in die
Tiefe steigen Seht ich lehre euch den Uumlbermenschen Der Uumlbermenschen ist der Sinn der
Erde Ich beschwoumlre euch meine Bruumlder bleibt der Erde treu und glaubt denen nicht welche
euch von uumlberirdischen Hoffnungen reden Giftmischer sind es ob sie es wissen oder nichtldquo48
Fins aquiacute la presentacioacute primer drsquouna proposta per fonamentar-ne despreacutes la versemblanccedila
El rigor filologravegic exigia la lectura atenta del conjunt de lrsquoobra dramagravetica drsquoOrsquoNeill en cerca
drsquoafinitats amb el platonisme en general i amb el plantejament filosogravefic de la caverna platogravenica
en particular Resta ara comprovar si mantenir que eacutes subjacent en la poiacuteesis de Mourning
Becomes Electra pot aportar o no un valor afegit a la intelmiddotleccioacute del drama o dit altrament resta
esbrinar com ja he dit abans si aquesta imatge -perquegrave aixiacute ho perceben tambeacute lrsquoespectador i el
lector cultes- ajuda eficaccedilment a copsar la magnitud tragravegica drsquoallograve representat a lrsquoescenari Si el
teatre eacutes contemplacioacute (θεάομαι) 49 sobre el que ja veiem srsquohi superposaria en aquest cas una
altra imatge restant amatents del regravedit dramagravetic drsquouna tal operacioacute
years there to give humanity his offering As Gooding-Williams writes ldquoPlatorsquos sun hovers above the
cave and its dwellers whereas Zarathustrarsquos sun comes up to the cave in which he residesrdquo (ZDM 51) He
takes this difference to mean an ldquoemphasis on the sunrsquos temporal trajectoryrdquo that implies a challenge to
ldquothe Platonist view that the source of all value (for Plato the world of forms) transcends the world of time
and appearancesrdquo (ZDM 51)rdquo (Woodroof Martha Kendal 2007 p 7) 47
2007 pp 9-13 I el final es correspon amb el prograveleg ldquoDe bon matiacute perograve despreacutes drsquoaquesta nit
Zaratustra es llevagrave del llit on jeia se cenyiacute els lloms i sortiacute a fora de la seva caverna ardent i fort com un
sol matinal que ve drsquoobscures muntanyesrdquo (p 435) (ldquoDes Morgens aber nach dieser Nacht sprang
Zarathustra von seinem Lager auf guumlrtete sich die Lenden und kam heraus aus seine Houmlhle gluumlhend und
stark wie eine Morgensonne die aus dunklen Bergen kommtrdquo -1962 p 558) 48
Nietzsche Friedrich 1962 pp 279-80 49
En un sentit diferent perograve alhora associat a parer meu potser paga la pena de recordar ara ldquoLavinia
like Oedipus wills herself to remain alive to contemplate who she is what she has done and what fate
may require of her She accepts the finality of deathrdquo (Black Stephen 1999 p 371) ldquoAnother reason I
like the last play best is that to me it contains the deepest inner drama It drags its drama out of fresh
depths and in a manner less externalized than in the other plays It works more inwardly The
ldquoanatomizing of Orinrsquos soulrdquo you object to is certainly not out of the ldquobeaten pathrdquo of my intent in this
drama It is part and parcel of it And his ldquointellectualizationrdquo in Act Three is the essential process by
which he being Orin must arrive at his fate and view it so he can face itrdquo (Letter to Brooks Atkinson
Friday eve June 19 1931 Travis Bogard amp Bryer Jackson R p 246)
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
19
Doncs beacute el primer que crida lrsquoatencioacute i sobre el que en opinioacute meva cal interrogar-se eacutes el
fet que tot al llarg de Mourning Becomes Electra la llum clara i intensa ha estat pragravecticament
bandejada A diferegravencia de Platoacute doncs OrsquoNeill no ens demanaria imaginar sinoacute meacutes aviat
constatar que aquest moacuten tragravegic nostre i per tant les nostres tragravegiques vides soacuten irremeiablement
fosques Situem-nos doncs
ldquoAl capvespre drsquouna tarda del mes drsquoabril de 1865 poc abans de la posta del sol i la llum suau
del sol morentrdquo (ldquoOn a late afternoon in April 1865 It is shortly before sunset and the soft
light of the declining sunrdquo -Acotacioacute Primera part Acte Primer II 893)
ldquoEl despatx drsquoEzra Mannon Les parets soacuten superfiacutecies estucades drsquoun gris ombriacutevolrdquo (ldquoEzra
Mannonrsquos study The walls are plain plastered surfaces tinted a dull greyrdquo ndashAcotacioacute Primera
part acte segon II 914)
ldquoFora el sol comenccedila a caure i la seva resplendor A mesura que lrsquoaccioacute avanccedila aquesta
resplendor enfosqueix fins a la negrorrdquo (26) (ldquoOutside the sun is beginning to set and its
glow As the action progresses this darkens to sombreness at the endrdquo ndashAcotacioacute Primera part
acte segon II 914)
ldquoUna setmana despreacutes cap al voltant de les nou en punt de la nit La llum drsquouna lluna en quart
minvant cau sobre la casa tot donant-li un aspecte irreal llunyagrave misterioacutesrdquo (ldquoIt is about nine
orsquoclock at night a week later The light of a half-moon falls on the house giving it an unreal
detached eerie qualityrdquo ndashAcotacioacute Primera part acte tercer II 928)
ldquoUna nit amb lluna dos dies despreacutes de lrsquoassassinat drsquoEzra Mannonrdquo (ldquoIt is a moonlight night
two days after the murder of Ezra Mannonrdquo ndashAcotacioacute Segona part acte primer II 951)
ldquo Una nit dos dies despreacutes de lrsquoActe Segon ndash lrsquoendemagrave del funeral drsquo Ezra Mannon La lluna
srsquoaixeca sobre lrsquohoritzoacute a la part posterior esquerra i la seva llum accentua el contorn negre del
vaixellrdquo (ldquoIt is a night two days after Act Two ndash the day following Ezra Mannonrsquos funeral The
moon is rising above the horizon off left rear its light accentuating the black outlines of the shiprdquo
-Acotacioacute Segona part acte quart II 984)
ldquo lrsquoexterior de la casa dels Mannon La nit seguumlent La lluna acaba de sortirrdquo (ldquo exterior of
the Mannon house It is the following night The moon has just risenrdquo ndashAcotacioacute Segona part
acte cinquegrave II 997)
ldquoPoc despreacutes de la posta del solrdquo (ldquoIt is shortly after sunsetrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
primer II 1007)
ldquo Cap resplendor al cel i es fa foscrdquo (ldquo All glow has faded from the sky and it is getting
darkrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte primer II 1009)
ldquo Peter ha encegraves dues espelmes sobre la llar i ha posat el quinqueacute sobre la taula Enmig
drsquoaquesta llum somorta i clapada lrsquohabitacioacute eacutes plena drsquoombres Teacute lrsquoaspecte de mort drsquouna
habitacioacute que ha romagraves tancada durant molt de temps Sota la llum tremolosa de les espelmes
els ulls dels retrats dels Mannon miren fixament amb un aire de prohibicioacute severardquo (ldquo Peter has
lighted two candles on the mantel and put the lantern on the table In this dim spotty light the
room is full of shadows It has the dead appearance of a room long shut uphellip In the flickering
candlelight the eyes of the Mannon portraits stare with a grim forbiddingnessrdquo ndashAcotacioacute
Tercera part acte primer II 1016)
ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre drsquoun mes despreacutesrdquo (ldquo Ezra Mannonrsquos study ndash
on an evening a month laterrdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte segon II 1026)
ldquo la sala drsquoestar hi cremen dues espelmes tot projectant la seva llum tremolosa sobre el
retrat drsquoAbe Mannonrdquo (ldquo the sitting room Two candles are burninghellip shedding their
flickering light on the portrait of Abe Mannon aboverdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte tercer II
1034)
ldquo Capvespre drsquoun dia tres dies posterior La suau llum daurada del sol rdquo (ldquo It is in the
late afternoon of a day three days laterhellip Soft golden sunlight rdquo ndashAcotacioacute Tercera part acte
quart II 1045)
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
20
Aristogravetil manteacute a la Poegravetica que la tragegravedia eacutes una representacioacute on els personatges actuen o
ldquofanrdquo (δρῶσιν) eacutes a dir soacuten drama o accioacute50
Perograve el drama ogravebviament no eacutes pas aliegrave a la llum
de manera que cal percebre aquiacute una voluntat clara ndashsobirana al capdavall com la de qualsevol
altre dramaturg- drsquoenfosquir el drama drsquoubicar-lo en el regne del sol morent del capvespre poc
abans de la posta del sol o en el regne de la feble llum lunar o de la nit iquestEs tracta drsquoun recurs
fagravecil per magnificar una tragegravedia familiar concreta o ben al contrari es tracta de la traduccioacute
literagraveria drsquouna conviccioacute pregona I si eacutes aixiacute quina Doncs potser que vivim i actuem som
δρᾶμα dia rere dia majoritagraveriament sota la llum del sol tanmateix donat que la foscor
almiddotlegograverica -o no pas tant- de la tragegravedia ens amenaccedila sempre foacutera aconsellable ndashpot donar
entenent OrsquoNeill- defugir la falsedat de la llum per ubicar-nos definitivament en lrsquoagravembit de la
foscor drsquouna dissort consubstancial al gegravenere humagrave Si com creien els grecs els humans nomeacutes
soacuten a tot estirar eacutessers afortunats (εὐτυχεῖς)51
als quals els somriu la fortuna en moments aiumlllats
perograve no pas eacutessers feliccedilos per causa de lrsquoamenaccedila constant de la fatalitat i de la catagravestrofe o
capgirament sobtat de la situacioacute52
iquestper quegrave no reconegraveixer la foscor com a agravembit genuiumlnament
humagrave com ja feacuteu Platoacute amb la seva caverna53
En principi doncs el regravedit dramagravetic de
contemplar-ho i entendre-ho tambeacute des de la cegravelebre icona platogravenica podria no ser menor
Un altre element amb quegrave el dramaturg subratlla lrsquoininterromput contacte humagrave amb ficcions
simulacres o si sersquom permet ombres de realitat -situacioacute aquesta perfectament equiparable a la
viscuda pels presoners platogravenics- eacutes la magravescara Amb el seu ajut el grecs ilmiddotlustraven visualment
el caragravecter tragravegic o cogravemic dels personatges dels seus drames i sembla evident que mai no van
posar en dubte el seu efecte dramagravetic54
en clar contrast amb el teatre contemporani on srsquoimposa
lrsquoexpressioacute facial dels actors Des drsquouna perspectiva clarament psicologravegica OrsquoNeill li atorga a
meacutes la funcioacute addicional drsquoesdevenir imatge drsquoun moacuten ficcioacute el de les coses i les persones on
gairebeacute res o ninguacute eacutes el que sembla o no eacutes tal com sersquons mostra
50
Vegeu nota 8 51
Vegeu per exemple Herogravedot Histograveries I 26-32 -Hude 1988 52
En aquest sentit OrsquoNeill no srsquoaparta dels grecs puix que la gent del poble del seu drama raona aixiacute
davant la mort ldquosobtadardquo drsquoEzra Mannon (Mrs Hills) lsquoQuina tragegravedia aixograve de morir la primera nit a casa
despreacutes de passar tota una guerra sense ser feritrsquo (Borden) lsquo Eacutes com una fatalitatrsquo (Mrs Hills) lsquoPotser
ha estat una fatalitat iquestRecordes Everett que sempre havies dit dels Mannon que lrsquoorgull ve abans que la
caiguda i que algun dia Deacuteu els humiliaria en el seu pecaminoacutes orgullrsquo ((H) lsquoWhat a tragedy to be taken
his first night home after passing unharmed through the whole warrsquo (B) lsquo Itrsquos like fatersquo (H) lsquoMaybe
it is fate You remember Everett yoursquove always said about the Mannons that pride goeth before a fall
and that some day God would humble them in their sinful pridersquo -II 953) 53
Potser paga la pena de subratllar ara la paradoxa que suposa el fet que els grecs ndashi OrsquoNeill ho sap molt
beacute- associiumln el moment agravelgid de la tragegravedia amb lrsquoanagnograverisi (ἀναγνώρισις) eacutes a dir aquell instant en
quegrave lrsquoenteniment queda lliure de tots els vels ara ja alccedilats (ἀνά) que li impedien de veure-hi tot
confirmant aixiacute que la tragegravedia eacutes tambeacute llum diagravefana o un copsar sense ombres lrsquoessegravencia tragravegica de la
vida humana 54
Ben al contrari de les objeccions contemporagravenies ldquoWhy not give all future classical revivals entirely in
masks Hamlet for example Masks would liberate this play from its present confining status as
exclusively a lsquostar vehiclersquo But I anticipate the actorsrsquo objection to masks that they would extinguish
their personalities and deprive them of their greatest asset in conveying emotion by facial expression I
claim however that masks would give them the opportunity for a totally new kind of acting that they
would learn many undeveloped possibilities of their art if they appeared even if only for a season or two
in masked roles the mask is dramatic in itself is a proven weapon of attack At its best it is more
subtly imaginatively suggestively dramatic than any actorrsquos face can ever berdquo (citat per Sheaffer L
1968 p 318)
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
21
ldquoLa meva idea sobre les magravescares eacutes que poden ser acceptades per lrsquoespectador modern ndashcom ho
foren en temps antics- perograve amb un sentit nou La gent reconeix arran del seu coneixement de la
nova psicologia que tothom duu una magravescara ndashno vull dir nomeacutes una sinoacute milers Crec que els
espectadors arribaran a acceptar-les en el teatrerdquo (ldquoMy idea about masks is that they can be made
acceptable to the modern audience ndashas they were in ancient times- but in a new sense People
recognize from their knowledge of the new psychology that everyone wears a mask ndashI donrsquot
mean only one but thousands of them I believe people will come to accept them in the
theaterrdquo)55
ldquohellip finalment es descobriragrave que lrsquouacutes de les magravescares eacutes la solucioacute meacutes lliure al problema del
dramaturg modern de com ndashamb la major claredat dramagravetica i economia de mitjans- pot expressar
aquells conflictes ocults de la ment que les investigacions psicologravegiques continuen revelant-noshellip
Perquegrave en el fons quegrave eacutes la nova indagacioacute psicologravegica sobre les causes i efectes humans sinoacute un
estudi sobre les magravescares un exercici de desemmascaramentrdquo (ldquo the use of masks will be
discovered eventually to be the freest solution of the modern dramatistrsquos problem as to how ndashwith
the greatest possible dramatic clarity and economy of means- he can express those profound
hidden conflicts of the mind which the probings of psychology continue to disclose to us For
what at bottom is the new psychological insight into human cause and effect but a study in
masks an exercise in unmaskiingrdquo)56
Per tant si tot i tots duen magravescara iquestcom no haurien de reconegraveixer els humans que resten
condemnats al simulacre o mentida ndashombra si es vol- drsquoun moacuten fals interpretant aixiacute una
tragegravedia sense fi la de viure perduts i confosos davant miratges que amb prou feines els
permeten drsquoentendre el moacuten o segons que deia Orin drsquoentendrersquos a si mateixos57
Podriacuteem comenccedilar per la magravescara blanca que falseja el llogravebrec i ombriacutevol aspecte del casal
dels Mannon que meacutes enllagrave de les aparences no eacutes un temple grec construiumlt per custodiar una
nova sacralitat ndashde fet antiga- sinoacute una magravescara incongruent ja que no despregraven cap lluminositat
pagana sinoacute que amaga meacutes aviat la moral estreta tambeacute llogravebrega i sovint mesquina dels seus
habitants
(Acotacioacute) ldquo el pogravertic blanc de temple grec amb les seves sis columnes altes El pogravertic del
temple eacutes com una magravescara blanca incongruent fixada sobre la casa per tal drsquoamagar la seva
ombriacutevola lletjorrdquo (ldquo the white Grecian temple portico with its six tall columnshellip The temple
portico is like an incongruous white mask fixed on the house to hide its sombre grey uglinessrdquo ndashII
893)
(Acotacioacute) ldquoEl front de temple drsquoun blanc pur sembla meacutes que mai una magravescara incongruent
fixada sobre la llogravebrega casa de pedrardquo (ldquoThe pure white temple front seems more than ever like
an incongruous mask fixed on the sombre stone houserdquo ndashII 928)
(Acotacioacute) ldquoLa casa teacute el mateix aspecte misterioacutes el seu pogravertic blanc com una magravescara sota la
llum de la llunardquo (ldquoThe house has the same strange eerie appearance its white portico like a
mask in the moonlightrdquo ndashII 951)
55
Estrin Mark W 1990 pp 111-112 ndashla traduccioacute eacutes meva 56
Citat per Sheaffer L 1968 p 317 ndashla traduccioacute eacutes meva 57
La reaccioacute drsquoEzra a la cambra matrimonial eacutes en aquest sentit emblemagravetica (Ezra a Christine) lsquo No
eacutes el meu cor Eacutes quelcom no pas fagravecil de definir que turmenta la meva ment ndash com si alguna cosa en el
meu interior estigueacutes escoltant vigilant esperant que passi quelcom Aquesta casa no eacutes casa meva
Aquest no eacutes el meu dormitori ni el meu llit Soacuten buits ndash esperant que alguacute srsquohi instalmiddotli I tu no ets la
meva esposa Estagraves esperant quelcomrsquo (54-55) (lsquo It isnrsquot my heart Itrsquos something uneasy troubling my
mind ndash as if something in me was listening watching waiting for something to happen This house is not
my house This is not my room nor my bed They are empty ndash waiting for someone to move in And you
are not my wife You are waiting for somethingrsquo ndashII 943)
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
22
Perograve sens dubte el meacutes negatiu soacuten les magravescares que amaguen la veritable naturalesa dels
integraverprets del drama els quals per obra i gragravecia drsquoOrsquoNeill meacutes que no pas eacutessers vius soacuten
mimesi de vida com si tot el relacionat amb el casal dels Mannon fos fals o simplement un
simulacre del que hauria pogut ser i no eacutes58
En efecte la vitalitat drsquoen Seth el jardiner no ho eacutes
la bellesa de Christine no pot ser real no eacutes carn viva el mateix li esdeveacute a Vinnie i Ezra no eacutes
ben beacute un home sinoacute una estagravetua de gestos forccedilats com si desfileacutes militarment reprimint tothora
tant la veu com les emocions
(Acotacioacute) ldquo Teacute (Seth) un rostre eixut que en repograves doacutena lrsquoestranya impressioacute drsquouna magravescara
que imita la vidardquo (ldquo He has a gaunt face that in repose gives one the strange impression of a
life-like maskrdquo ndashII 894)
(Acotacioacute) ldquoEl seu rostre (el de Christine Mannon) eacutes agradable meacutes que no pas formoacutes Un
queda colpit tot drsquouna per lrsquoestranya impressioacute que en repograves doacutena de no ser carn viva sinoacute una
magravescara que imita la vida meravellosament com si fos una magravescara cobrint-lordquo (ldquoHer face
handsome rather than beautiful One is struck at once by the strange impression it gives in repose
of being not living flesh but a wonderfully life-like pale mask as if it was a mask shersquod put onrdquo ndash
II 896)
(Acotacioacute) ldquo un queda colpit per la mateixa estranya impressioacute de magravescara que imita la vida
que doacutena el seu rostre (el de Vinnie) en repogravesrdquo (ldquo one is struck by the same strange life-like
mask impression her face gives in reposerdquo ndashII 897)
(Acotacioacute) ldquoEacutes un home (Ezra Mannon) alt magre i ossut de cinquanta anys i un queda colpit
immediatament per lrsquoaspecte de magravescara del seu rostre en repograves meacutes pronunciat en ell que no
pas en els altres Els seus moviments soacuten exactes els seus gestos suggereixen les estagravetues dels
herois militars la seva veu pregona teacute un to cavernoacutes com si nrsquoestigueacutes retenint lrsquoemocioacute
contiacutenuament El seu aire eacutes brusc i autoritarirdquo (ldquoHe is tall spare big-boned man of fifty One
is immediately struck by the mask-like look of his face in repose more pronounced in him than in
the othershellip His movements are exacthellip attitudes suggest the statues of military heroeshellip his deep
voice has a hollow repressed quality as if he were continually withholding emotion from it His
air is brusque and authoritativerdquo ndashII 931)59
Conseguumlentment si sersquom permet tornar a la imatge platogravenica gosaria dir que tots ells soacuten
meres ombres drsquouna personalitat que oculten soacuten integraverprets professionals de lrsquoaparenccedila soacuten
presoners dins drsquouna caverna-magravescara que els envolta-cobreix i que en dificulta la identificacioacute60
Lrsquoagravembit natural del coneixement eacutes la vida el regne dels vius el moacuten superior mentre que la
mort escau als Mannon De tots ells Ezra nrsquoeacutes ndashfins que no arribi lrsquoentombament final de
58
ldquoThis mask functions as a kind of death mask as if the Mannons were not quite alive Portraits of the
Mannon family too all possess the same mask-like quality that suggest death and lifelessnessrdquo (Brietzke
Zander 2001 p 64) 59 O tambeacute (Acotacioacute Quan Orin comunica a Christine que han matat Brant) ldquoLavinia resta drsquoen peus a
lrsquoesquerra de lrsquoescala riacutegida i erecta el seu rostre imitant una magravescarardquo (ldquoLavinia stands at the left of
the steps rigid and erect her face mask-likerdquo ndashII 1000) (Acotacioacute Despreacutes de la mort de Brant) ldquo
Christine continua mirant al buit davant drsquoella El seu rostre ha esdevingut una magravescara tragravegica de la
mortrdquo (ldquo Christine continues to stare blankly in front of her Her face has become a tragic death-maskrdquo
ndashII 1001) 60
Conviccioacute que teacute clares connotacions familiars ldquo he had grown up in a family that showed certain
faces among themselves and different ones to the outside world His father so far back as he could
remember had always masked personal sorrow and professional worry under a hearty exterior Eugene
OrsquoNeill did not have to look to Aeschylus and Sophocles for tragic models masked or unmasked he
found them both naked to the soul and masked in his own familyrdquo (Sheaffer L 1968 p 317)
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
23
Lavinia- lrsquoexemple emblemagravetic Ha estat la guerra -i el seu llegat de mort- la que
paradoxalment li han permegraves de pensar en la vida perograve el modus cogitandi familiar es
contradeia fins i tot amb la resplendor blanca drsquoun temple grec que com srsquoha vist mai no va
poder satisfer les seves expectatives paganes Un cop mort doncs i mancat de la llum de la vida
Orin re-coneix en el seu pare la mort que sempre li havia detectat puix que com un dels
ocupants de la caverna platogravenica sempre havia estat presoner captiu com era drsquouna fredor
estatuagraveria
(Ezra a Christine) lsquo A la guerra el fet de veure la mort tota lrsquoestona em dugueacute a pensar en
aquestes coses La mort era quelcom tan comuacute que no significava res Em deixava lliure per
pensar en la vida Aquesta ha estat sempre la manera de pensar dels Mannon Anaven a la casa
blanca punt de reunioacute per a la celebracioacute del Sabbath i meditaven sobre la mort La vida era un
morir Neacuteixer era comenccedilar a morir La mort era neacuteixer Aquella casa blanca un temple de la
mortrsquo (lsquo It was seeing death all the time in this war got me to thinking these things Death was
so common it didnrsquot mean anything That freed me to think of life Thatrsquos always been the
Mannonrsquos way of thinking They went to the white meeting-house on Sabbaths and meditated on
death Life was a dying Being born was starting to die Death was being born That white
meeting-house a temple of deathrsquo ndashII 937)
(Orin al seu pare de cos present) lsquo iquestQui ets Un altre cos Tu i jo hem vist camps i vessants de
turons plens de cossos ndash i no significaven res ndash res que no fos una broma bruta que la vida li fa a
la vida La mort trsquoescau amb tanta naturalitat La mort escau als Mannon Sempre vas ser com
lrsquoestagravetua drsquoun difunt eminent examinant el cap de la vida sense donar cap senyal de reconegraveixer-
larsquo (lsquo Who are you Another corpse You and I have seen fields and hillsides sown with them ndash
and they meant nothing ndash nothing but a dirty joke life plays on life Death sits so naturally on
you Death becomes the Mannons You were always like the statue of an eminent dead man
looking over the head of life without a sign of recognitionrsquo ndashII 975)
La mort li ha permegraves de pensar en la vida perograve en fer-ho srsquoha descobert envoltat de murs la
naturalesa dels quals eacutes incapaccedil drsquoexplicar Aixograve no obstant el pitjor de tot eacutes que ell mateix ha
tancat en el seu interior quelcom que voldria sortir a la llum i no pot Voldria guanyar-se lrsquoamor
de la seva muller perograve nomeacutes nrsquoaconseguiragrave el cos61
voldria ser un amant perograve la llum de la
gentilesa i la tendresa no pot entrar en la seva fosca presoacute personal i continuaragrave essent un marit
amb una dignitat glacial que genera fagravestic
(Ezra a Christine) lsquoEm van venir al cap tots els anys que vam ser marit i muller Perograve res no era
clar llevat que sempre hi havia hagut una barrera entre nosaltres ndash un mur que ens impedia de
veurersquons muacutetuament Vaig pensar que intentaria esbrinar quin era exactament aquest mur perograve
61
(Ezra a Christine) lsquoiquestEl teu cos iquestQuegrave soacuten els cossos per a mi Soacuten tants els que he vist podrir-se al sol
i reverdint lrsquoherba Cendres que retornen a les cendres pols que retorna a la pols Eacutes aquesta la teva nocioacute
de lrsquoamor iquestQue potser creus que mrsquohe casat amb un cos Aquesta nit mrsquohas mentit com ho feies sempre
abans Has fingit estimar-me Has deixat que et posseiacutes com qui posseeix una esclava negra comprada en
subhasta puacuteblica Has fet que als meus propis ulls jo sembleacutes una begravestia luxuriosa ndash com ho has fet
sempre drsquoenccedilagrave la nostra primera nit matrimonial Em sentiria meacutes net ara si hagueacutes anat a un bordell
Sentiria que entre mi mateix i la vida hi hagut una relacioacute meacutes honorablersquo (lsquoYour body What are bodies
to me Irsquove seen too many rotting in the sun to make grass greener Ashes to ashes dirt to dirt Is that
your notion of love Do you think I married a body You were lying to me tonight as yoursquove always
lied You were only pretending love You let me take you as if you were a nigger slave Irsquod bought at
auction You made me appear a lustful beast in my own eyes ndash as yoursquove always done since our first
marriage night I would feel cleaner now if I had gone to a brothel I would feel more honour between
myself and lifersquo ndashII 944) Sobre la dependegravencia en aquest aspecte de Mourning Becomes Electra de What
is Wrong with Marriage de G V Hamilton and Kenneth Macgowan (1929) vegeu Alexander Doris M
1953
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
24
mai no ho vaig descobrir Trsquoestimo Mai no et podria fer cap retret Suposo que mai no ho he
dit o no ho he deixat veure Quelcom dins meu manteacute en silenci allograve que meacutes voldria dir
Quelcom em manteacute insensible en el meu propi cor Vaig venir per esbrinar quin era el mur que el
matrimoni va interposar entre nosaltresrsquo (lsquoThen all the years wersquove been man and wife would rise
up in my mind But nothing was clear except that therersquod always been some barrier between us ndash
a wall hiding us from each other I would try to make up my mind exactly what that wall was but I
never could discover I love you I wouldnrsquot blame you I guess I havenrsquot said it or showed it
much ndash ever Something queer in me keeps me mum about the things Irsquod like most to say
Something keeps me sitting numb in my own heart I want to find what that wall is that marriage
put between usrsquo ndashII 938-39)
(Acotacioacute) ldquo la besa amb una dignitat glacialrdquo (ldquo he kisses her with a chilly dignityrdquo ndashII
931)
(Christine a Ezra) lsquo Jo trsquoestimava quan em vaig casar amb tu Volia lliurar-me Perograve et duies
drsquouna manera que mrsquoimpedia lliurar-me Em vas omplir de fagravestic Trsquohe mentit respecte del
Capitagrave Brant Eacutes el fill de Marie Brantocircme I era a mi a qui venia a veure i no pas a la Vinnie Jo
el vaig fer venir Adam Eacutes gentil i tendre eacutes tot el que tu no vas ser mai Eacutes el que vaig
desitjar tots aquests anys amb tu ndash un amant Lrsquoestimorsquo (lsquo I loved you when I married you I
wanted to give myself But you made me so I couldnrsquot give You filled me with disgust I lied
about Captain Brant He is Marie Brantocircmersquos son And it was I he came to see not Vinnie I
made him come Hersquos gentle and tender hersquos everything yoursquove never been Hersquos what Irsquove
longed for all these years with you ndash a lover I love himrsquo -II 944-45)
Puix que ens movem en lrsquoagravembit de la tragegravedia contemporagravenia drsquoinspiracioacute grega intuiumlm que
Ezra Mannon arrossega sobre les seves espatlles alguna culpa tragravegica que lrsquoacompanyaragrave sempre
i reclamaragrave la deguda expiacioacute Eacutes el moment de recordar doncs que Adam Brant capitagrave del
cliacuteper Flying Trades i amant de Christine eacutes fill de David Mannon germagrave drsquoAbe Mannon pare
drsquoEzra i de Marie Brantocircme una infermera canadenca que Abe contractagrave perquegrave tingueacutes cura
drsquouna seva filla malalta David srsquoenamoragrave de Marie aquesta quedagrave embarassada i Abe que
despreacutes sersquons diragrave que tambeacute la desitjava els feacuteu fora de casa per haver deshonrat la famiacutelia feacuteu
derruir lrsquoantiga casa dels Mannon i ordenagrave construir la actual mansioacute familiar El final de David i
de Marie fou tragravegic car el primer se suiumlcidagrave i la segona moriacute en la indigegravencia despreacutes drsquohaver
implorat sense rebrersquol lrsquoajut drsquoEzra Adam Brant congriagrave conseguumlentment una animadversioacute
insuperable vers els qui de fet soacuten famiacutelia seva ja que despreacutes del suiumlcidi del seu pare marxagrave de
casa a disset anys per treballar en el comerccedil mariacutetim i quan tornagrave a Nova York anys despreacutes la
seva mare ja agonitzava Aquesta eacutes sens dubte la magravecula o culpa tragravegica que embruta els
Mannon allograve que els incapacita per estimar I eacutes aixiacute perquegrave no van voler retre els honors deguts
a lrsquoamor innocent o no en van saber reconegraveixer la sacralitat absoluta condicionats com estaven
per un codi egravetic imperant que el considerava immoral i vergonyoacutes Sagrat eacutes fins i tot lrsquoamor en
principi aduacutelter perograve lluminoacutes de Christine Mannon i Adam Brant perquegrave en ell no hi ha la
fredor impura de ldquolrsquoemmurallat i foscrdquo Ezra
Orsquo Neill basteix una tragegravedia de personatges tancats en si mateixos amb les seves culpes i
tancats tambeacute en la presoacute de codis morals estrictes puritans i poc addictes al perdoacute que
prediquen Es compregraven per tant que dissenyi literagraveriament un moacuten enemistat amb la llum i uns
personatges espiritualment tan foscos com la presoacute en quegrave de fet viuen La llum eacutes a lrsquoexterior de
la ldquocavernardquo i lrsquoalliberament egravetic i psicologravegic dels seus presoners nomeacutes seragrave possible amb el
concurs dels lluminosos Adam Brant romagraventic i byroniagrave62
afaiccedilonat per la llibertat del mar
62
(Peter referint-se a Brant) lsquo Eacutes un tipus maleiumldament romagraventic Srsquoassembla meacutes a un jugador o a un
poeta que a un capitagrave de vaixell mercantrsquo (lsquo Hersquos such a darned romantic-looking cuss Looks more like
a gambler or a poet than a shiprsquos captainrsquo -II 902) (Vinnie) lsquo em va contar (Brant) la histograveria de la
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
25
indomable ho intentaragrave amb Christine Mannon beacute que fracassaragrave i ho pagaragrave amb la vida
ajusticiat a mans drsquouns fills gelosos del honor del seu pare Orin i Vinnie Al seu torn els
germans Peter i Hazel no contaminats per cap culpa familiar podrien haver salvat aquests
darrers si no fos perquegrave la seva innocegravencia i bondat63
gairebeacute insultants resulta massa
immaculada perquegrave no acabi avergonyint els qui per als codis egravetics imperants soacuten
substantivament impurs64
El nus tragravegic no es desfaragrave hi hauragrave fracassos morts i en el cas de
Vinnie-Electra un autoentombament en vida un romandre a la fosca casa-tomba-caverna que
lrsquoacolliragrave fins a la mort La tragegravedia eacutes total no triomfaragrave pas la ldquollum de Deacuteurdquo sinoacute la foscor de
lrsquohome perograve hi hauragrave dues heroiumlnes tragravegiques mare i filla dues presoneres enmig drsquoombres
expectants que intentaran reivindicar els drets de la deessa Felicitat En efecte voldran sortir a
lrsquoexterior ndashChristine- o hi sortiran ndashVinnie- ldquoper la pujada difiacutecil i costerudardquo de lrsquoalliberament
personal fins a arribar al paradiacutes un paradiacutes geogragraveficament massa llunyagrave tanmateix perquegrave no
preveiem el fracagraves final
Christine Mannon srsquoobriragrave a lrsquoamor del seu amant i el dramaturg la vol joveniacutevola elegant
voluptuosa sensual i afecta als colors clars65
Es deixaragrave seduir pels relats de Brant desitjaragrave la
mort del seu glacial espograves i cediragrave a la fascinacioacute exercida per les Illes Benaurades del Mar del
Sud terra de la nuesa innocent de lrsquoamor no pecaminoacutes de la pau en suma de la felicitat del
primitivisme proclamat per Rousseau66
Qui sap fins i tot si no srsquoemmiralla en Marie Brantocircme
seva vida per presentar-se amb un aura romagraventica ha navegat per tot el moacuten ndash Un cop va viure en una
illa del Mar del Sud aixograve eacutes el que diu Aquest eacutes el seu ofici ndash ser romagraventicrsquo (lsquo he did tell me the
story of his life to make himself out romantic Hersquos sailed all over the world ndash he lived on a South Sea
Island once so he says Thatrsquos his trade ndash being romanticrsquo -II 902) (Acotacioacute) ldquo doacutena sempre la
impressioacute de estar a lrsquoofensiva o la defensiva sempre lluitant amb la vida Vesteix amb una
extravagagravencia gairebeacute presumida amb un aire drsquoestudiada negligegravencia com si un aire de romanticisme
byroniagrave fos el seu idealrdquo (ldquo he gives the impression of being always on the offensive or defensive
always fighting life He is dressed with an almost foppish extravagance with touches of studies
carelessness as if a romantic Byronic appearance were the ideal in mindrdquo ndashII 907) (Christine a Brant)
lsquo iquestHas pensat que torna al meu llit Promet-mrsquoho prou de covards escruacutepols romagraventics Promet-
mrsquohorsquo (lsquo Have you thought that hersquos coming back to my bed Promise me no more cowardly
romantic scruples Promise mersquo ndashII 926) 63
(Acotacioacute) ldquo Hazel eacutes una noia bonica i sana de dinou any Pots copsar clarament el seu caragravecter
amb un simple cop drsquoull ndash franca innocent afable i bona El seu germagrave Peter teacute un caragravecter molt
semblant iacutentegre sincer jovialrdquo (ldquo Hazel is a pretty healthy girl of nineteen One gets a sure
impression of her character at a glance ndash frank innocent amiable and good Her brother Peter is very
like her in character ndashstraightforward guileless and good-naturedrdquo ndashII 899) 64
(Orin a Vinnie) lsquo Hazel eacutes una altra illa perduda Foacutera meacutes assenyat que la mantinguessis lluny de
mi trsquoho adverteixo Perquegrave quan en els seus ulls hi veig amor per un assassiacute la meva culpa mrsquoomple la
gola com un vogravemit verinoacutes i el vull escopirrsquo (lsquo Shersquos another lost island Itrsquos wiser for you to keep
Hazel away from me I warn you Because when I see love for a murderer in her eyes my guilt crowds up
in my throat like poisonous vomit and I long to spit it outrsquo ndashII 1028) ldquoPeter and Hazel are
representatives of the ldquonormal worldrdquo a world where moral values still hold and which affirms its moral
orderhellip It is not that they resist the destructive influence of the Mannons they simply remain untouched
by ithellip in their goodness they will never give way to the kind of hatred and murderous revenge we are
made to witness in the Mannonsrdquo (Michel P 1981 pp 53-54) 65
(Acotacioacute) ldquo eacutes una dona drsquouna gran presegravencia i de quaranta anys beacute que sembla meacutes jove Teacute una
figura elegant i voluptuosa i es mou amb una ondulant gragravecia animal Duu un vestit de setiacute verd que
remarca el color peculiar del seu cabell espegraves i arrissat la seva boca eacutes gran i sensualrdquo (ldquo is a tall
striking-looking woman of forty but she appears younger She has a fine voluptuous figure and she moves
with a flowing animal grace She wears a green satin dress which brings out the peculiar colour of her
thick curly hair her mouth large and sensualrdquo -II 896) 66
ldquoThe play is a modern version not only of the Oedipal tragedy in Aeschylusrsquo Oresteia trilogy but also
of the failure of the doctrine of chronological primitivism in a culture dominated by Puritanism
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
26
-viacutectima del ldquosacrilegirdquo dels Mannon- lliure salvatge i innocent com aquelles dones
paradisiacuteaques de qui ha sentit parlar67
I per descomptat New England i les Illes Benaurades
representen respectivament i contrastada la foscor i la llum espirituals o si acceptagravevem la icona
platogravenica com a referent lrsquointerior i lrsquoexterior drsquouna cova fosca que alguns voldrien abandonar
definitivament
(Christine) lsquo I serem feliccedilos ndash tan bon punt estiguem segurs a les teves Illes Benauradesrsquo
(Brant) lsquo Siacute ndash les Illes Benaurades ndash Potser encara podrem trobar la felicitat i oblidar Alliacute
trobarem la pau i lrsquooblitrsquo ((Christine) lsquo And we will happy ndash once wersquore safe on your Blessed
Islandsrsquo (Brant) lsquo Aye ndashthe Blessed Isles ndash Maybe we can still find happiness and forget
Therersquos peace and forgetfulness for us therersquo ndashII 992)
(Vinnie) lsquo Recordo la seva admiracioacute (la de Brant) per les dones nues Deia que havien
descobert el secret de la felicitat perquegrave mai no havien sentit dir que lrsquoamor podia ser un pecatrsquo
(Brant) lsquo Siacute I viuen prop del Jardiacute del Paradiacutes abans del descobriment del pecat sobre la terra
Jo en diria les Illes Benaurades iexclAlliacute pots oblidar tots els bruts somnis de cobdiacutecia i poder dels
homesrsquo ((Vinnie)lsquo I remember your admiration for the naked women You said they had found
the secret of happiness because they had never heard that love can be a sinrsquo (Brant) lsquo Aye
And they live in as near the Garden of Paradise before sin was discovered as yoursquoll find on this
earth The Blessed Isles Irsquod call them You can there forget all menrsquos dirty dreams of greed and
powerrsquo ndashII 909)
Christine-Clitemnestra perograve no veuragrave mai les illes Benaurades i pagaragrave molt cara la sortida a
la llum des de la presoacute institucional del matrimoni on el seu esperit i la seva vitalitat srsquoofeguen
Assassinaragrave el seu Agamegravemnon particular perograve Vinnie-Electra venjaragrave al seu torn la mort del
pare i faragrave que Orestes-Orin ajusticiiuml Egist-Brant que havia arribat a festejar-la per poder ser meacutes
a prop de la seva mare Les Eriacutenies o remordiments turmentaran Orin i seragrave Vinnie molt meacutes
semblant a Christine que no pas pensava qui optaragrave per cercar la pau de les Illes Benaurades I
srsquoesdeveacute llavors el miracle Vinnie coneix a la fi la llum de la innocegravencia pagana Orin per
contra emmurallat i fosc com tots els Mannon ho explica escandalitzat a Peter i a Vinnie li ho
retreu personalment perograve ella doacutena tambeacute la seva versioacute i li parla aleshores drsquohonestedat
pulcritud llibertat misteri bellesa amor natural68
amor-bellesa aquest moacuten i no pas el de mes
enllagrave estimar la vida i odiar la mort Les ldquoombres expectantsrdquo ja no lrsquoenvolten i tot desmentint
Orin creu entendre-ho tot i entendrersquos a si mateixa69
Enmig de la llum del moacuten i no pas de la de
Rousseanistic primitivism underlies the various concepts of the Blessed Isles in Mourning Becomes
Electra but OrsquoNeillrsquos primary emphasis is upon the chronological aspect of Rousseaursquos mode of
primitivism ndash that earlier stages in human existence were better or wholly goodrdquo (Curran Donald T
1975 p 373) Cal recordar que Orin diu a la seva mare que ha llegit Melvillersquos Typee (1846) (II 972) De
tota manera ldquo the islands fail for three important reasons first of all guilt is best relieved through some
form of public confession in onersquos own community rather than privately and in isolation from it second
Brantrsquos epithet ldquoBlessed Islesrdquo borrows an adjective the Christians connotations of which belie the
islands efficacy Finally the islands must fail because they represent a happiness that can be gained only
through the sacrifice of onersquos identityrdquo (p 376) 67
(Seth referint-se a Marie Brantocircme) lsquo Sempre estava rient i cantant ndash entremaliada i plena de vida ndash
tenia quelcom de lliure i salvatge I era bonica tambeacutersquo (lsquo She was always laughinrsquo and singinrsquo ndash frisky
and full of life ndash with something free and wild Purty she was toorsquo ndashII 929) 68
Tot contrastant eacutes clar amb el seu rebuig anterior de lrsquoamor lsquo No seacute res de lrsquoamor No en vull saber
res Odio lrsquoamorrsquo (lsquo I donrsquot know anything about love I donrsquot want to know anything I hate loversquo ndash
II 901) 69
Srsquoha alliberat doncs del lligam excessiu que lrsquounia al seu pare una altra presoacute en quegrave ha estat reclosa
gairebeacute tota la vida lsquo No puc casar-me amb ninguacute Peter He de quedar-me a casa El pare em
necessita ell em necessita meacutesrsquo (lsquo I canrsquot marry anyone Peter Irsquove got to stay at home Father needs
me he needs me morersquo ndashII 901) (Vinnie a Brant) lsquo Estimo el pare meacutes que a ninguacute al moacuten No hi ha
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
27
Deacuteu70
srsquoha autoarrossegat fins a lrsquoexterior de la caverna perograve no pas per iniciar un viatge
metafiacutesic sinoacute per amistanccedilar-se amb la mategraveria i la carn Sabem ndasheacutes clar- que malgrat aquest
feliccedil paregraventesi li espera la foscor perpegravetua perograve paga la pena de veure-la ilmiddotluminada sota la llum
drsquouna lluna certament especial
(Peter) lsquo iquestVan fer escala a les Illesrsquo (Orin) lsquo Ens hi vam quedar un mes Perograve van
resultar ser les illes de Vinnie no pas les meves Em van fer emmalaltir ndash i aquelles dones nues
em van fer fagravestic Sospito que soacutec massa Mannon despreacutes de tot per esdevenir pagagrave iexclPerograve hauria
drsquohaver vist la Vinnie amb aquells homes - formosos i drsquoaparenccedila romagraventica iquestno eacutes cert
res que jo no fes per protegir-lorsquo (lsquo I love father better than anyone in the world There is nothing I
wouldnrsquot do ndash to protect him from hurtrsquo ndashII 908) (Christine a Vinnie) lsquo Vas intentar ser lrsquoesposa del
teu pare i la mare drsquoOrin Sempre has intrigat per robar-me el meu llocrsquo (lsquo Yoursquove tried to become the
wife of your father and the mother of Orin Yoursquove always schemed to steal my placersquo ndashII 919) (Vinnie
a Christine) lsquo No em casareacute He de complir un deure amb el meu parersquo (lsquo Irsquom not marrying anyone
Irsquove got my duty to Fatherrsquo ndashII 930) (Vinnie a Ezra) lsquo Ets lrsquouacutenic home que estimareacute mai Em quedareacute
amb tursquo (lsquo Yoursquore the only man Irsquoll ever love Irsquom going to stay with yoursquo ndashII 935) (Vinnie a
Christine) lsquo Trsquoodio Em tornes a robar fins i tot lrsquoamor del pare Mrsquohas robat tot lrsquoamor drsquoenccedilagrave que vaig
neacuteixerrsquo (lsquo I hate you You steal even fatherrsquos love from me again You stole all love from me when I
was bornrsquo ndashII 940) Orin en canvi no surt de la presoacute puix que malgrat ajusticiar Brant i provocar el
suiumlcidi de la seva mare hi restaragrave ediacutepicament lligat per sempre (Ezra a Christine) lsquo Va desvariejar
forccedila temps Actuava com si fos de bell nou un nen petit srsquoadreccedilava un cop i un altre a la ldquomarersquo (lsquo
He was out of his head for a long time Acted as if he were a little boy againhellip That is he kept talking to
lsquoMotherrsquo ndashII 933) (Christine a Hazel) lsquoSolia ser el meu nenrsquo (lsquo He used to be my babyrsquo ndashII
955) (Vinnie a Orin) lsquo No deixis que et tracti com un nen com tenia costum de fer-ho i et domini un
altre coprsquo (lsquo Donrsquot let her baby you the way she used to and get you under her thumb againrsquo ndashII
959) (Christine a Orin) lsquo Sento que tu ets realment ndash carn meva i sang meva Ella no ho eacutes Ella eacutes filla
del teu pare Tu ets part de mi mateixa Haviacuteem tingut un petit moacuten nostre estava geloacutes de tu
Trsquoodiava perquegrave sabia que trsquoestimava meacutes que cap altra cosa en el moacutenrsquo (lsquo I feel you are really ndash my
flesh and blood She isnrsquot She is your fatherrsquos Yoursquore a part of me We had a secret little world of our
own in the old days he was jealous of you He hated you because he knew I loved you better than
anything in the worldrsquo ndashII 968) lsquo Oh Orin Ets el meu fill el meu nen Trsquoestimorsquo (lsquo Oh Orin you
are my boy my baby I love yoursquo ndashII 971) (Christine a Orin) lsquo Ah Si no haguessis marxat Si no
haguessis deixat que et separessin de mirsquo (Orin) lsquoAra no et tornareacute a deixar mai No vull la Hazel ni
cap altra Tu ets la meva uacutenica xicota Casarem la Vinnie amb Peter i nomeacutes serem tu i jorsquo (lsquo Oh if
only you had never gone away If you only hadnrsquot let them take you from mersquo (O) lsquoAnd Irsquoll never leave
you again now I donrsquot want Hazel or anyone Yoursquore my only girl Wersquoll get Vinnie to marry Peter
and there will be just you and Irsquo ndashII 972-73) (Vinnie a Orin) lsquo Pobre pare Creia que la guerra trsquohavia
fet un home Segueixes essent el nen mimat que pot entabanar sempre que volrsquo (Orin) lsquo Perograve la
mare significa per a mi mil vegades meacutes que ellrsquo (lsquo Poor Father He thought the war had made a man
of you Yoursquore still the spoiled cry-baby that she can make a fool of whenever she pleasesrsquo (O) lsquoBut
Mother means a thousand times more to me than he ever didrsquo ndashII 979) (Orin a Christine despreacutes de la
mort de Brant) lsquo Mare No gemeguis aixiacute Continues sota la seva influegravencia Perograve lrsquooblidaragraves Jo fareacute
que lrsquooblidis Et fareacute feliccedil Deixarem la Vinnie aquiacute i farem un llarg viatge ndash als Mars del Sudrsquo
(lsquoMother Donrsquot moan like that Yoursquore still under his influence But yoursquoll forget him Irsquoll make you
forget him Ilsquoll make you happy Wersquoll leave Vinnie here and go away on a long voyage ndash to the South
Seasrsquo ndashII 1001) 70
Christine gosa acusar fins i tot Deacuteu de la pegraverdua de la innocegravencia (Christine a Hazel) lsquoJo vaig ser com
Vostegrave fa temps Si hagueacutes pogut romandre com era abans iquestPer quegrave no podem romandre innocents
afectuosos i confiats Perograve Deacuteu no ens deixa sols Prem retorccedila i tortura les nostres vides amb les vides
dels altres fins que ndash ens enverinem muacutetuament i mortalrsquo (lsquoI was like you once If I could only have
stayed as I was then Why canrsquot all of us remain innocent and loving and trusting But God wonrsquot leave
us alone He twists and wrings and tortures our lives with otherrsquos lives until ndash we poison each other to
deathrsquo ndashII 956)
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
28
Vinnie de primer les seves danses foren un shock per a ella perograve despreacutes srsquoenamoragrave dels
illencs Si ens hi hagueacutessim quedat un mes meacutes seacute que lrsquohauria trobat una nit de lluna plena
ballant sota les palmeres ndash tan nua com la resta Imaginarsquot si pots els sentiments dels Mannon
morts i temerosos de Deacuteu davant drsquoun espectacle aixiacute Trsquoen recordes drsquoAvahanni rsquo (P) lsquo You
stopped at the Islandsrsquo (O) lsquo We stopped a month But they turned out to be Vinniersquos
islands not mine They only made me sick ndash and the naked women disgusted me I guess Irsquom too
much of a Mannon after all to turn into a pagan But you should have seen Vinnie with the men -
Handsome and romantic-looking werenrsquot they Vinnie she was a bit shocked at first by their
dances but afterwards she fell in love with the islanders If wersquod stayed another month I know Irsquod
have found her some moonlight night dancing under the palm trees ndash as naked as the rest
Picture if you can the feelings of the God-fearing Mannon dead at that spectacle Do you
remember Avahannirsquo II 1021-22)
(Vinnie a Peter) lsquo he pensat tant en tu Les coses feien que et recordeacutes sempre tot el que era
honest i net I tambeacute els nadius de les Illes Eren senzills i formosos Vaig estimar aquelles Illes
Van acabar donant-me la llibertat Hi havia quelcom de misterioacutes i bell ndash un bon esperit ndash drsquoamor
ndash que brollava de la terra i del mar Em va fer oblidar la mort No hi havia un meacutes enllagrave Nomeacutes hi
havia aquest moacuten ndash la terra cagravelida sota la llum de la lluna - els vent alisis sota els cocoters les
fogueres nocturnes i el tambor vibrant en el meu cor ndash els nadius ballant nus i innocents ndash sense
tenir nocioacute del pecat Vull sentir lrsquoamor Lrsquoamor eacutes nomeacutes bellesa iquestEns casarem aviat i ens
instalmiddotlarem al camp lluny de la gent de poble i de les seves converses malegravevoles Crearem una
illa per a nosaltres a la terra tindrem fills i els ensenyarem a estimar la vida de manera que mai no
els dominin ni lrsquoodi ni la mortrsquo (lsquo Irsquove thought of you so much Things were always reminding
me of you everything that was honest and clean And the natives on the Islands reminded me of
you too They were simple and fine I loved those Islands They finished setting me free There
was something there mysterious and beautiful ndash a good spirit ndash of love ndash coming out of the land
and sea It made me forget death There was no hereafter There was only this world ndash the warm
earth in the moonlight ndash the trade wind in the cocoa palms the fires at night and the drum
throbbing in my heart ndash the natives dancing naked and innocent ndash without knowledge of sin I
want to feel love Love is all beautiful Wersquoll be married soon and settle out in the country
away from folks and their evil talk Wersquoll make an island for ourselves on land and wersquoll have
children and love them and teach them to love life so that they can never be possessed by hate and
deathrsquo ndashII 1023-24)
Amb un cos que se li ha arrodonit perduda la rigidesa anterior i amb un vestuari que ha
recuperat el cromatisme71
que lluny som ara de lrsquoacuradiacutessim disseny drsquouna Vinnie digna filla
del seu pare o el que foacutera el mateix riacutegida gegravelida inexpressiva inflexible quadrada drsquoespatlles
71
(Acotacioacute) ldquo Entra Lavinia Srsquohi adverteix de seguida un canvi extraordinari El seu cos abans tan
prim i no desenvolupat srsquoha arrodonit Els seus moviments han perdut aquella rigidesa de les espatlles
quadrades Sorpregraven de veure ara com srsquoassembla a la seva mare en tots els aspectes fins i tot en el fet de
dur un vestit verd com agradava a la seva marerdquo (ldquo Then Lavinia enters One is at once aware of
an extraordinary change in her Her body formerly so thin and undeveloped has filled out Her
movements have lost their square-shouldered stiffness She now bears a striking resemblance to her
mother in every respect even to being dressed in the green her mother had affectedrdquo ndashII 1014)
(Acotacioacute) ldquo Sembla una dona madura segura del seu atractiu femeniacute El seu cabell drsquoun to castany-
or el duu pentinat com solia dur-lo la seva mare Ara els moviments del seu cos tenen la gragravecia
femenina que tenien els de la seva marerdquo (ldquo She seems a mature woman sure of her feminine
attractiveness Her brown-gold hair is arranged as her motherrsquos had been Her green dress is like a copy
of her motherrsquos The movements of her body now have the feminine grace her motherrsquos had possessedrdquo
ndashII 1016) (Peter a Vinnie) lsquo Encara no mrsquohe refet de la impressioacute de veure-la duent vestits de color
Sempre duia vestits negresrsquo (V) lsquoJo era morta aleshoresrsquo (lsquo I canrsquot get over seeing you dressed in
colour You always used to wear blackrsquo (V) lsquo I was dead thenrsquo ndashII 1020)
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
29
negra llogravebrega i amb un posat de soldat que envaeix pragravecticament tot el drama i ilmiddotlustra a la
perfeccioacute la seva vida empresonada72
Caldria valorar ara si aquest viatge o tragravensit de Vinnie a una pau i a un capteniment naiumlfs en el
marc llunyagrave massa llunyagrave de les Illes Benaurades invalida si meacutes no de moment lrsquoElectra
veritablement tragravegica que OrsquoNeill vol crear Fora ja dels murs lato sensu que lrsquoempresonaven
hem de creure que siacute perograve parem esment que el tragravensit arriba despreacutes drsquouna estada en la presoacute
drsquoun altre codi egravetic aquella que els grecs mai no podrien reconegraveixer la que Negravemesi basteix la
que suposa lrsquoaplicacioacute indefugible de la primitiva atagravevica no pas misericordiosa i cruel Justiacutecia
ndashpagana doncs73
Vinnie Mannon Electra per voluntat del dramaturg havia de venjar la sang
del pare i vessar la del bastard amb qui la seva mare lrsquohavia ultratjat Dia rere dia -en aquest cas
a diferegravencia de lrsquoheroiumlna grega- va haver de guanyar-se la complicitat del seu Orestes particular
tan ediacutepicament unit a la mare que es resistia a veure-la com una aduacuteltera i assassina Va
comptar aixograve siacute amb lrsquoacusacioacute que suposaren les darreres paraules del seu pare estimat lsquo Ella
en teacute la culpa no pas el medicamentrsquo (lsquo Shersquos guilty ndash not medicinersquo -II 946) i el lligam que
hi mantenia tan malaltiacutes com el del seu germagrave amb la mare li desvetllagrave lrsquoastuacutecia Va prometre
odiar Christine per sempre meacutes i fer-li pagar el crim Li aplicagrave la justiacutecia deguda al pare no pas
lliurant-la als tribunals perquegrave la pengessin sinoacute deixant-la sense amant a lrsquoespera que ella
mateixa srsquoautoimmoleacutes El tragravensit a les Illes Benaurades fou doncs grec i cruel
(Vinnie a Christine) lsquoEl teu adulteri vaig sentir com li deies ldquoTrsquoestimo Adamrdquo ndash i tambeacute vaig
sentir com el besaves Ets indigna Desvergonyida i pegraverfida Ho dic encara que siguis la meva
marersquo (lsquoYour adultery I heard you telling him ndash lsquoI love you Adamrsquo ndash and kissing him You
vile -iexcl Yoursquore shameless and evil Even if you are my mother I say itrsquo ndashII 916)
(Vinnie a Christine) lsquo Suposo que penses que ara ets lliure per casar-te amb lrsquoAdam Peroacute no
trsquohi casaragraves No mentre jo visqui Et fareacute pagar el teu crimrsquo (lsquo I suppose you think yoursquoll be free
to marry Adam now But you wonrsquot Not while Irsquom alive Irsquoll make you pay for your crime Irsquoll
find a way to punish yoursquo ndashII 947)
(Vinnie a Orin) lsquo Si no mrsquoajudes a castigar-la confio que no siguis tan covard que vulguis
deixar escapar el seu amantrsquo Matareacute aquest bastardrsquo ((Vinnie) lsquo If you wonrsquot help me punish
her I hope yoursquore not such a coward that yoursquore willing to let her lover escapersquo (Orin)rsquo Irsquoll
kill that bastardrsquo ndashII 979-980)
72
(Acotacioacute) ldquo Teacute vint-i-tres anys perograve sembla considerablement meacutes gran Alta com la seva mare el
seu cos eacutes magre teacute el pit pla i angular i la seva manca drsquoatractiu queda accentuada pel seu senzill
vestit negre Els seus moviments soacuten riacutegids i el seu posat eacutes inexpressiu quadrant les espatlles a la
manera militar Teacute una veu seca i monogravetona i lrsquohabitud drsquoesclafir les paraules com si fos un oficial
donant ordresrdquo (ldquo She is twenty-three but looks considerably older Tall like her mother her body is
thin flat-breasted and angular and its unattractiveness is accentuated by her plain black dress Her
movements are stiff and she carries herself with a wooden square-shouldered military bearing She has
a flat dry voice and a habit of snapping out her words like an officer giving orders rdquo ndashII 897) 73
ldquoHer justice is cruel and unyielding Her justices requires no sacrifice from the judge no sympathy for
the human beings who transgress her iron dictates She does not comprehend as yet mercy Her law is
the law of the claw the unbending dictates of the blood strengthened by crueltyrdquo (Long Chester Clayton
1968 p 140 ldquoSin and punishment make up a part of the blueprint but the characters are apparently
denied the graces of redemption I am saying that redemption does not take place in Mourning Becomes
Electrardquo (Shaughnessy E L 1996 p 103)
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
30
(Vinnie a Orin) lsquo Va pagar la pena justa pel seu crim Saps que fou un acte de justiacutecia Era
lrsquouacutenica forma de fer realment justiacutecia Eacutes la justiacutecia Eacutes la teva justiacutecia parersquo (lsquo He paid the
just penalty for his crime You know it was justice It was the only way true justice could be
done It is justice It is your justice Fatherrsquo ndashII 1001-02)
(Vinnie a Orin) lsquoQui va assassinar el parersquo (Orin) lsquoLa mare sota la influegravencia de Brantrsquo (V)
lsquo Era una aduacuteltera i una assassina Si hagueacutessim complert el nostre deure amb la llei lrsquohaurien
penjada Perograve la vam protegir Podria haver viscut Perograve va elegir matar-se com a cagravestig pel seu
crim Fou un acte de justiacuteciarsquo (lsquo Who murdered Fatherrsquo (O) lsquoMother was under his
influence She was an adulteress and a murderess If wersquod done our duty under the law she
would have been hanged But we protected her She could have lived But she chose to kill
herself as a punishment for her crime It was an act of justicersquo ndashII 1018-19)
Tot fou consequumlegravencia drsquoun alliberament que el puritanisme imperant no podia permetre
Christine Mannon havia tingut la gosadia drsquoautoconegraveixer-se Srsquohavia descobert captiva en un
puritagrave casal-sepulcre disfressat de temple pagagrave i un cop desemmascarat i havent-ne copsat la
grisor fosca sota una blanca aparenccedila i no podent-lo abandonar encara solia collir flors per
introduir-hi almenys una mica de brillantor
(Christine a Vinnie) lsquo He anat a lrsquohivernacle per collir-les Vaig tenir la sensacioacute que la nostra
tomba necessitava una mica de brillantor (Amb el cap assenyala la casa) Cada cop que torno de
viatge srsquoassembla meacutes a un sepulcre El sepulcre emblanquinat de la Biacuteblia (Mt 23-27) ndashun front
de temple pagagrave adherit com una magravescara sobre una puritana lletjor grisa Fou molt propi del vell
Abe Mannon construir una monstruositat aixiacute com un temple per al seu odi Perdonarsquom
Vinnie He oblidat que a tu trsquoagrada I ha de ser aixiacute Srsquoadiu amb el teu temperamentrsquo (lsquohellip Irsquove
been to the greenhouse to pick these I felt our tomb needed a little brightening (She nods
towards the house) Each time I come back after being away it appears more like a sepulchre
The lsquowhitedrsquo one of the Bible ndashpagan temple front stuck like a mask on Puritan grey ugliness It
was like old Abe Mannon to build such a monstrosity ndash as a temple for his hatredhellip Forgive me
Vinnie I forgot you like it And you ought to It suits your temperamentrsquo ndashII 903-4)
La Vinnie posterior a lrsquoexperiegravencia alliberadora de les Illes Benaurades eacutes meacutes agosarada
encara Si a la fi ha pogut sortir a la llum cal ldquotancarrdquo la casa-tomba-caverna perquegrave mori i
sobretot cal ldquotancar ambrdquo la casa-tomba-caverna totes les ombres o fantasmes enemics de
lrsquoamor lluminoacutes que sempre lrsquohan habitada perquegrave srsquohi asfixiiumln
(Vinnie) lsquoLa tancareacute i la deixareacute sota el sol i la pluja perquegrave mori Els retrats dels Mannon es
podriran a les parets i els fantasmes srsquoesvairan de bell nou en la mort I els Mannon seran oblidats
Jo soacutec lrsquouacuteltima Mannon i no ho sereacute gaire temps meacutes Sereacute la Senyora de Peter Niles I aleshores
srsquohauran acabatrsquo (lsquoIrsquoll close it up and leave it in the sun and rain to die The portraits of the
Mannon will rot on the walls and the ghosts will fade back into death And the Mannons will be
forgotten Irsquom the last and I wonrsquot be one long Irsquoll be Mrs Peter Niles Then theyrsquore finishedrsquo ndashII
1046)74
Perograve el dramaturg no baixa la guagraverdia OrsquoNeill la vol tragravegica presonera i envoltada drsquoombres
que frisen pel triomf les que a despit de la brillant Vinnie drsquoara no aconseguiragrave drsquoesvair perquegrave
soacuten un nombroacutes divers i pertinaccedil exegravercit drsquoeriacutenies que amb una estudiadiacutessima estrategravegia
74
O tambeacute (Peter a Vinnie) lsquo el primer que fareacute eacutes treure-la drsquoaquesta casa maleiumldarsquo (V) lsquo Lrsquoamor
no hi pot viure en aquesta casa Marxarem i la deixarem sola perquegrave mori ndash i oblidarem els mortsrsquo (lsquo
And the first thing is to get you away from this darned housersquo (V) lsquo Love canrsquot live in it Wersquoll go away
and leave it alone to die ndash and wersquoll forget the deadrsquo ndashII 1050)
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
31
lrsquoaniran encerclant fins a no deixar cap flanc obert per on pugui escapar-se75
De tota manera la
primera a assetjar-la seragrave el mateix Orin76
ja que un cop lrsquoha desemmascarat lrsquoha vist com el
que realment eacutes ldquola criminal meacutes interessantrdquo Srsquoha imposat la missioacute drsquoobrir-li els ulls a la
culpa perquegrave aixiacute srsquoadoni que al fons de lrsquoinfern on ara li pertoca drsquoubicar-se srsquohi pot trobar la
pau Cal doncs renunciar a la felicitat i rebre el cagravestig cal entombar-se -o encavernar-se- i
davant els aduacutelters morts Christine i Adam reconegraveixer de genolls la sacralitat de lrsquoamor aliegrave a
qualsevulla lligam institucional77
(Orin a Vinnie despreacutes de la mort de la mare) lsquo Lrsquoamor Quin dret tenim jo ndash o tu ndash a
estimarrsquo (lsquo Love What right have I ndash or you ndash to loversquo -II 1017)
(Orin a Vinnie) lsquoiquestEsperaves poder eludir el cagravestig No podragraves Confessa i expia fins al magravexim
que imposa la llei Nomeacutes hi ha una manera de llevar de la nostra agravenima la brutor de la culpa per
la sang de la nostra mare Pregunta al pare el jutge si eacutes aixiacute Ell ho sap No para de dir-mrsquohorsquo
(lsquo Were you hoping you could escape retribution You canrsquot Confess and atone to the full
extent of the law Thatrsquos the only way to wash the guilt of our motherrsquos blood from our souls
Ask our father the Judge if it isnrsquot He knows He keeps telling mersquo -II 1028)
(Orin a Vinnie) lsquo he estat escrivint la histograveria de la nostra famiacutelia una histograveria veriacutedica de
tots els crims familiars comenccedilant pels de lrsquoavi Abe ndash tots els crims incloent els teus ho
entens He intentat seguir en el passat amagat dels Mannon el rastre del destiacute fatal de les nostres
vides La major part del que he escrit teacute a veure amb tu He trobat que de tots nosaltres ets la
criminal meacutes interessantrsquo (lsquo Irsquove been writing the history of our family A true history of all
family crimes beginning with Grandfathers Abersquos ndash all of the crimes including ours do you
understand Irsquove tried to trace to its secret hiding-place in the Mannon past the evil destiny
behind our lives Most of what Irsquove written is about you I found you the most interesting
criminal of us allrsquo -II 1029)
(Orin a Hazel) lsquoNo Ella no pot ser feliccedil Ha de rebre el seu cagravestig I escoltirsquom Hazel Vostegrave
ha de deixar drsquoestimar-me Ara lrsquouacutenic amor que puc conegraveixer eacutes lrsquoamor de la culpa que genera
meacutes culpa ndash fins a situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en
75
A meacutes de les Eriacutenies el drama eacutes ple de premonicions tragravegiques que augmenten sens dubte la sensacioacute
drsquoassetjament a quegrave soacuten sotmesos els personatges (Ezra Mannon) lsquo Toda victograveria acaba amb la derrota
de la mort Perograve acaba la derrota amb la victograveria de la mortrsquo (lsquo All victory ends in the defeat of death
But does defeat end in the victory of deathrsquo ndashII 932) (Vinnie) lsquoVaig tenir un somni horrible ndash Vaig
creure sentir el pare cridant-me ndash i aixograve em va despertarrsquo (lsquoI had a horrible dream ndash I thought I heard
Father calling me ndash it woke me uprsquo ndashII 946) (Acotacioacute Abans de lrsquoajusticiament de Brant) (ldquo De
sobte el cantor comenccedila a cantar lsquoJoan el qui penja homes a la forcarsquo amb un to planyiacutevol i sentimental)
lsquoOh em diuen Joan el qui penja homes a la forca Allagrave lluny Diuen que jo penjo homes a la forca per
diners Oh Penjeu nois penjeu Maleiumlt cantor Eacutes trist com la mort Tinc el pressentiment que mai
dureacute aquest vaixell a alta mar Ara no em vol ndash un covard amagant-se sota les faldilles drsquouna donarsquo rdquo (ldquo
The Chantyman suddenly begins to sing the chanty lsquoHanging Johnnyrsquo with sentimental mournfulness)
Oh they call me Hanging Johnny Away-ay-i-oh They says I hangs for money (Brant) Oh hang
boys hang Damn that chanty Itrsquos sad as death Irsquove a foreboding Irsquoll never take this ship to sea She
doesnrsquot want me now ndash a coward hiding behind a womanrsquos skirtsrsquo rdquo ndashII 988) (Christine abans de la mort
de Brant) lsquoAdeacuteu amant meu Me nrsquohe drsquoanar Oh Em sento tan estranya ndash tan trista ndash com si no
trsquohagueacutes de veure mai meacutesrsquo (lsquo Goodbye my lover I must go Oh I feel so strange ndash so sad ndash as if Irsquod
never see you againrsquo ndashII 993) 76
De la mateixa manera que ella havia assetjat la seva mare (Christine a Hazel) lsquo Quan li parlo no em
vol respondre I tanmateix em segueix a tot arreu ndash amb prou feines em deixa sola un minutrsquo (lsquo When I
talk to her she wonrsquot answer me And yet she follows me around everywhere ndash she hardly leaves me alone
a minutersquo ndashII 956) 77
Fins i tot aquell que neix drsquoun primer desig de venjanccedila (Brant) lsquo Vaig pensar que li prendria la
dona i aixograve seria part de la meva venjanccedila I de lrsquoodi brollagrave lrsquoamor Eacutes maleiumldament estrany oirsquo (34)
(lsquo I thought Irsquoll take her from him and thatrsquoll be part of my revenge And out of that hatred my love
came Itrsquos damned queer isnrsquot itrsquo ndashII 922)
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
32
paursquo (lsquoNo She canrsquot have happiness Shersquos got to be punished And listen Hazel You mustnrsquot
love me any more The only love I can know now is the love for guilt which breeds more guilt ndash
until you get so deep at the bottom of hell there is no lower you can sink and you rest there in
peacersquo -II 1037)
(Orin a Vinnie) lsquoAra trsquoestimo amb tota la culpa que hi ha en mi ndash la culpa que compartim
Potser trsquoestimo massa Vinnie Per lrsquoamor de Deacuteu anem confessem i paguem la pena per
lrsquoassassinat de la mare i trobem la pau juntsrsquo (V) lsquoNo Covard No hi ha res a confessar Allograve
nomeacutes fou un acte de justiacutecia Trsquoodio Voldria veurersquot mort Ets massa menyspreable per viure
Et mataries si no fossis un covardrsquo (O) lsquoUn altre acte de justiacutecia Veritat Vols empegravenyer-me
al suiumlcidi com jo vaig fer amb la mare Ull per ull No eacutes aixograve Siacute Aixograve foacutera justiacutecia -ara tu ets
la mare Parla a traveacutes teu Siacute Eacutes el camiacute vers la pau per trobar de bell nou ndash la meva illa
perduda ndash la mort tambeacute eacutes una illa de pau la mare mrsquohi esperaragrave iquestsaps quegrave fareacute aleshores
Mrsquoagenollareacute i li demanareacute perdoacute Li direacute lsquoMe nrsquoalegro que descobrissis lrsquoamor mare Vull
que sigueu feliccedilos ndash tu i lrsquoAdamrsquo (lsquoI love you now with all the guilt in me ndash the guilt we share
Perhaps I love you too much Vinnie For the love of God letrsquos go now and confess and pay the
penalty for Motherrsquos murder and find peace togetherrsquo (V) lsquoNo You coward There is nothing
to confess There was only Justice I hate you I wish you were dead Yoursquore too vile to live
Yoursquod kill yourself if you werenrsquot a cowardrsquo (O) lsquoAnother act of justice eh You want to drive
me to suicide as I drove Mother An eye for eye is that it Yes That would be justice ndash now you
are Mother She is speaking now through you Yes Itrsquos the way to peace ndash to find her again ndash
my lost island ndash Death is an Island of Peace too ndash Mother will be waiting for me there Do you
know what Irsquoll do then Irsquoll get on my knees and ask for your forgiveness Irsquoll say Irsquom glad you
found love Mother Irsquoll wish you happiness ndash you and Adamrsquo -II 1042)
Perograve drsquoeriacutenies com deia nrsquohi ha tot un exegravercit els Mannon morts que en lloc de passar la nit
al cementiri la passen al casal78
el fantasma drsquoEzra o el seu mal esperit vestit de jutge i
travessant les parets79
el conjunt dels Mannon i les seves agravenimes80
o el mateix Orin esdevingut
consciegravencia culpable de Vinnie81
Ara beacute aquesta Electra no desmereix pas el seu model clagravessic
78
(Seth) lsquo El cementeri nrsquoeacutes ple de Mannons i tots passen la nit aquiacute a casarsquo (lsquo The graveyardrsquos
full of Mannons and they all spend their nights at home herersquo ndashII 1008) 79
(Silva) lsquoPer Deacuteu que hi ha fantasmesrsquo (Mackel) lsquo foacutera natural que aquesta casa estigueacutes posseiumlda
Ella srsquohi va matar drsquoun tret iquestCreus que ho va fer per la pena per la mort drsquoEzra com digueacute la fillarsquo
(Small) lsquo Deacuteu Totpoderoacutes Vaig sentir que mrsquoanaven al darrere i vaig veure el fantasma drsquoEzra vestit
de jutge i travessant la paret vaig coacuterrerrsquo (Seth) lsquo El que vas veure era el retrat drsquoEzra penjat a la
paret no pas un fantasmarsquo (Small) lsquoSeacute reconegraveixer els quadres quan els veig Era ellrsquo (Seth)
lsquoPerograve hi ha un mal esperitrsquo ((Silva) lsquoThere is ghosts by Godrsquo (Mackel) lsquo itrsquod be only natural if it
was haunted She shot herself there Do you think she done it fur grief over Ezrarsquos death like the
daughter let on to folksrsquo (Small) lsquo God Arsquomighty I heardrsquo em cominrsquo after me anrsquo I seed Ezrarsquos
ghost dressed like a judge cominrsquo through the wall I runrsquo (Seth) lsquo That was Ezrarsquos picture
hanginrsquoon the wall not a ghostrsquo (Small) lsquoI know pictures when I seersquoem This was himrsquo (Seth) lsquo
this house beinrsquo haunted But there is sech a thing as evil spiritrsquo ndashII 1010-13) 80
(Orin) lsquoAcabo de ser al despatx Estava segur que ella mrsquohi esperava perograve no hi era Nomeacutes ells
Soacuten arreu Doncs que sersquon vagi Quegrave significa ella per a mi Ja no soacutec el seu fill Soacutec el fill del meu
pare Soacutec un Mannon I ells em donaran la benvinguda a casarsquo (lsquoIrsquove just been in the study I was sure
shersquod be waiting for me in there But she wasnrsquot Itrsquos only they Theyrsquore everywhere Well let her
go What is she to me Irsquom not her son any more Irsquom Fatherrsquos Irsquom a Mannon And theyrsquoll welcome me
homersquo ndashII 1016)hellip (Orin a Vinnie) lsquoiquestJa no creus en les agravenimes Em sembla que hi creuragraves quan hagis
viscut en aquesta casarsquo (lsquoDonrsquot you believe in souls any more I think you will after wersquove lived in this
house rsquo ndashII 1018) 81
(Vinnie a Orin) lsquoOh Deacuteu meu Un cop i un altre iquestQue potser no trsquoalliberaragraves mai drsquoaquesta estuacutepida
consciegravencia culpable teva iquestNo veus com em tortures Trsquoestagraves convertint en la meva consciegravencia culpable
tambeacutersquo (lsquoOh God Over and over and over Will you never lose your stupid guilty conscience Donrsquot
you see how you torture me Yoursquore becoming my guilty conscience toohelliprsquo ndashII 1029)
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
33
La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat abans plantaragrave cara als morts oblidant-los a
gratcient aguantant-los la mirada i proclamant orgullosa que ha complert el seu deure
Recriminaragrave a Orin-Orestes que srsquoautocastigui com un nen quan adult com eacutes hauria drsquoexpulsar
els fantasmes de la seva vida i bandejar qualsevol sentiment de culpa o en tot cas decantar-se
pel suiumlcidi I sobretot en veure la pura Hazel interpretar tambeacute el paper drsquoeriacutenia acusadora srsquohi
revoltaragrave blasfemant eacutes a dir erigint-se en Deacuteu inapelmiddotlable que es perdona a si mateix mentre
que a ella lrsquoenvia a lrsquoinfern dels bons No La casa-tomba-caverna no lrsquoengoliragrave tan aviat
(Vinnie) lsquo Els morts ens han oblidat Nosaltres els hem oblidathelliprsquo (lsquo The dead have
forgotten us Wersquove forgotten themrsquo -II 1015)
(Vinnie) lsquoPer quegrave em mireu aixiacute He complert el meu deure amb vosaltres Aixograve eacutes cosa
acabada i oblidadarsquo (lsquoWhy do you look at me like that Irsquove done my duty by you Thatrsquos finished
and forgottenrsquo -II 1016)
(Vinnie a Peter) lsquo Orin se sent culpable pel suiumlcidi de la mare srsquohi va discutir aquella darrera
nit Estava geloacutes i enfollit i va dir coses que despreacutes va lamentar i es culpa per la seva mort
Per regla general eacutes com sempre nomeacutes que ara estagrave silencioacutes i trist ndash tan trist que em trenca el
cor veurersquol - com un nen petit castigant-se per alguna cosa que no va ferrsquo (lsquo He feels guilty
about Mother killing herself hersquod had a quarrel with her that last night He was jealous and
mad and said things he was sorry for after and he blames himself for her death Usually hersquos
like himself only quiet and sad ndashso sad it breaks my heart to see him- like a little boy whorsquos been
punished for something he didnrsquot dorsquo -II 1024)
(Vinnie) lsquo No puc suportar-ho Per quegrave no para de parlar-me de la seva mort Foacutera millor que
Orin ndash Per quegrave no teacute el coratge de -rsquo (lsquoI canrsquot bear it Why does he keep putting his death in my
head He would be better off if ndash Why hasnrsquot he the courage - rsquo -II 1034)
(Vinnie als retrats dels Mannon quan ja ha sentit el tret que indica el suiumlcidi del seu germagrave) lsquoPer
quegrave em mireu aixiacute Que potser no era lrsquouacutenica manera de guardar tambeacute el vostre secret Perograve ara
he acabat amb vosaltres per sempre meacutes em sentiu Soacutec filla de la meva mare ndash no de cap de
vosaltres Viureacute malgrat vosaltresrsquo (lsquoWhy do you look at me like that Wasnrsquot it the only way to
keep your secret too But Irsquove finished with you for ever now do you hear Irsquom Motherrsquos
daughter ndashnot one of you Irsquoll live in spite of yoursquo -II 1043-44)
(Hazel a Vinnie) lsquo Lrsquoacuso a Vostegrave Vostegrave el va empegravenyer a fer-ho Seacute que deuen haver
passat coses terribles Miri el fons del seu cor i pregunti a la seva consciegravencia davant de Deacuteu si
hauria de casar-se amb en Peter Seacute que la seva consciegravencia li faragrave fer el que eacutes correcte ndash i Deacuteu
la perdonaragraversquo (V) lsquoJo no demano perdoacute a Deacuteu ni a ninguacute Em perdono a mi mateixa Espero
que en algun lloc hi hagi un infern per als bonsrsquo (lsquo Irsquom accusing you You drove him to it I
know terrible things must have happened -155- Look in your heart and ask your conscience
before God if you ought to marry Peter -156- I know in your heart you canrsquot be dead to all
honour and justice I know your conscience will make you do whatrsquos right ndash and God will forgive
yoursquo (V) lsquoIrsquom not asking God or anybody for forgiveness I forgive myself I hope there is a
hell for the good somewherersquo -II 1047-49)82
El combat ha estat terrible i fins i tot Deacuteu nrsquoha rebut lrsquoescomesa Potser siacute que Vinnie pot
enfrontar-se aparentment a totes les ldquoombres expectantsrdquo de la seva casa-tomba-caverna perograve els
personatges secundaris que lrsquoenvolten i de qui paradoxalment depegraven tambeacute la seva salvacioacute
nomeacutes compten amb les migrades forces humanes i no pas amb lrsquoenergia i resolucioacute de les quals
un instint de venjanccedila i justiacutecia implacables lrsquohan dotada Ezra Christine i Orin Mannon soacuten ara
morts Soacuten perograve massa morts perquegrave el purs com Peter no respectin les lleis del dol Vinnie
voldria casar-srsquohi immediatament perquegrave sap que si aquells srsquohi interposen teacute perduda la batalla
final Si als Mannon tan presents com quan eren vius sersquols concedeix una petita treva sabran
82
Per a un repagraves conciacutes de les actituds dels personatges dels drames drsquoOrsquoNeill envers Deacuteu vegeu per
exemple Dubost Thierry 1997 pp 186-195
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
34
aprofitar-la per enfosquir la llum de lrsquoamor i a ella tancar-la en la negror absoluta de la tomba
on viuen
Com si es tracteacutes de Platoacute defensant la seva geometria egravetica vertical Vinnie ja havia
advertit Peter sobre la tragegravedia que representa deixar que la verticalitat es torci quan la tenebra eacutes
a punt de cobrir-te
lsquo iquestNo seragrave meravelloacutes Peter ndash un cop ens hagravegim casat i tinguem una casa amb jardiacute i arbres
Serem tan feliccedilos Jo estimo tot el que simplement creix - amunt cap al sol ndash tot el que eacutes recte i
fort Odio el que eacutes deforme es torccedila es consumeix i mor a lrsquoombra tot al llarg de la seva vidarsquo
lsquo Oh wonrsquot it be wonderful Peter ndashonce wersquore married and have a home with a garden and
trees Wersquoll be so happy I love everything that grows simply ndash up towards the sun ndasheverything
thatrsquos straight and strong I hate whatrsquos warped and twists and eats into itself and dies for a
lifetime in shadowrsquo -II 1043
Lrsquoombra eacutes per a febles i caiguts per a presoners sense instint de fuga Vinnie sospita ja que
el relat drsquoOrin sobre la seva sortida a la llum de les Illes Benaurades des de la tenebra de New
England ha ferit la puresa de Peter i li demanaragrave infructuosament que abraci una altra puresa la
que desconeix la foscor del pecat i proclama la bellesa de qualsevulla amor Li imploraragrave una
curta estona de felicitat per compensar el que ha de venir La casa-tomba-caverna lrsquoespera i els
seus morts reclamaran sense escruacutepols el sacrifici humagrave al que creuen tenir dret el de Lavinia
Mannon83
(Vinnie a Peter que manteacute que no es poden casar immediatament per respecte a la mort recent
drsquoOrin) lsquo Els morts srsquointerposen entre nosaltres I ho farien sempre Peter Em confies la teva
felicitat Perograve aixograve significa confiar en els Mannon morts ndash i a ells no sersquols pot confiar lrsquoamor Els
conec massa beacute I no podria suportar contemplar els teus ulls ferits en la seva confianccedila en la
vida Trsquoestimo massa Peter Vull una curta estona de felicitat ndash malgrat tots els morts Me lrsquohe
guanyada Vull un moment drsquoalegria ndash drsquoamor- per compensar el que ha de venir La vull ara
iquestNo pots ser fort Peter iquestNo pots ser senzill i pur iquestNo pots oblidar el pecat i veure que tot amor
eacutes bell El nostre amor expulsaragrave els morts Els tornaragrave avergonyits a la mortrsquoiexcl (lsquo The dead
coming between They always would Peter You trust me with your happiness But that means
trusting the Mannon dead ndash theyrsquore not to be trusted with love I know them too well And I
couldnrsquot bear to watch your eyeshellipwounded in their trust of life I love you too much I want a
little while of happiness ndash in spite of all the dead Irsquove earned it I want a moment of joy ndash of
love- to make up for whatrsquos coming I want it now Canrsquot you be strong Peter Canrsquot you be
simple and pure Canrsquot you forget sin and see that all love is beautiful Our love will drive the
dead away It will shame them back into deathrsquo -II 1051-52)
Protegit pels murs infranquejables drsquoun codi egravetic que mai no ha sentit la necessitat
drsquoabandonar ndasho empresonat en ell- la conversioacute de Peter a lrsquoamor no-pecaminoacutes eacutes impossible
De fet vol condemnar-lo Platoacute dissenyagrave una geometria egravetica vertical tot exhortant-nos a sortir de
la caverna a enlairar-nos vers la lluminosa Idea Crec sincerament que la icona platogravenica eacutes
subjacent tot al llarg de Mourning Becomes Electra perograve nomeacutes la icona perquegrave el destiacute
indefugible de lrsquoheroiumlna tragravegica drsquoOrsquoNeill coherent amb la seva visoacute tragravegica de la vida humana
eacutes baixar i romandre de bell nou en la feble ldquollum de lrsquohomerdquo que Orin li havia anunciat en
lrsquoombra o foscor que li eacutes consubstancial I per tant convenccediluda que ja no hi hauragrave ni jardiacute ni
83
En la qual srsquoha operat ja un canvi o regressioacute ben manifest (Acotacioacute) ldquo Els tres dies transcorreguts
han operat en ella un canvi remarcable El seu cos vestit de dol rigoroacutes deixa veure de bell nou un pit
pla i srsquoha aprimat Ara srsquoha intensificat la semblanccedila a una magravescara del rostre dels Mannon una
expressioacute mancada drsquoemocioacuterdquo (153-4) (ldquo The three days that have intervened have effected a
remarkable change in her Her body dressed in deep mourning again appears flat-chested and thin The
Mannon mask-semblance of her face appears intensified nowhellip emotionless expressionrdquo -II 1046)
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
35
arbres que el sol srsquoamagaragrave i que ella no podragrave creacuteixer recta i forta cap al sol Vinnie decideix
aplanar el camiacute a Peter no defugir el cagravestig i togravercer-se voluntagraveriament vers el fosc abisme
(Vinnie a Peter) lsquohellip Orin sospitagrave que mrsquohi havia lliurat (a Avahanni) I ho vaig fer (P) lsquoTu ndash
tu no pots haver-ho fet aixograversquo (V) lsquoiquestPer quegrave no El desitjava Volia aprendre lrsquoamor drsquoell ndash
lrsquoamor que no era un pecat I ho vaig fer trsquoho estic dient Em va posseir rsquo (P) lsquo la mare i
Hazel tenien raoacute ndash no ets bona espero que rebis el teu cagravestigrsquo (lsquo Orin suspected Irsquod lusted with
him And I hadrsquo (P) lsquo You ndash you couldnrsquotrsquo (V) lsquoWhy shouldnrsquot I I wanted him I wanted to
learn love from him ndash love that wasnrsquot a sin And I did I tell you He had mersquo (P) lsquo Mother
and Hazel were right about you ndash you are bad at heart I hope yoursquoll be punishedrsquo -II 1052-
53)84
ldquoEl suiumlcidi de Christine Mannon fou en realitat una aposta per la llum lrsquouacutenica arma eficaccedil a la
seva disposicioacute contra lrsquoombriacutevola naturalesa del codi moral que la condemnava i contra el cagravestig
insuportable que els justos pretenien imposar-li Sabem que OrsquoNeill era lector constant del Aixiacute
parlagrave Zarathustra de Nietzsche i sabem igualment que ldquoFor Nietzsche the tragic spirit equalled
a religious faith Out of the need to justify existence after the death of the old God was born the
concept of the superman the man who welcomes pain as a necessity for inner growth and who
like the protagonists in Greek tragedy achieves spiritual attainment through sufferingrdquo85
Doncs
beacute aquesta Vinnie de factura clarament nietzscheana captiva en quelcom pitjor que una presoacute
en una casa-tomba sense voler sortir-ne ni veure ninguacute fora de lrsquoabast de la llum del sol fins que
li arribi la mort i sense la companyia del cromatisme amable drsquouna flor se sotmet a la tragravegica
foscor de lrsquohome tot i que el seu esforccedil no eacutes feble i cal pensar que en un cert sentit srsquoenteacuten a si
mateixa pel simple fet drsquoassumir el seu destiacute tragravegic86
Contemplaragrave les ombres dels Mannon i
drsquoella mateixa i assumiragrave que una vida feliccedil on lrsquoamor pur triomfa eacutes una Idea massa elevada o
llunyana geogragraveficament ndashtant com les Illes Benaurades- per no quedar reduiumlda a un mer
simulacre Per a OrsquoNeill ella esdeveacute un siacutembol dels eacutessers humans als qui ha arribat lrsquohora
drsquoexpiar el fet mateix drsquohaver nascut i de creurersquos ocupants legiacutetims drsquoespais oberts quan
assetjats per grans culpes a la major part dels homes i de les dones drsquoaquest moacuten els correspon el
deure tragravegic drsquoocupar la fosca casa-tomba-caverna
(Vinnie a Seth) lsquo Mrsquohi sento lligada ndash als Mannons morts No tinguis por No seguireacute el
camiacute de la mare i Orin Aixograve foacutera defugir el cagravestig I no queda ninguacute per castigar-me Jo soacutec la
darrera Mannon Mrsquohe de castigar a mi mateixa Viure sola aquiacute amb els morts eacutes un acte de
justiacutecia pitjor que la mort a la presoacute Mai no en sortireacute o veureacute alguacute Fareacute tancar els finestrons
amb claus de manera que la llum del sol no hi pugui entrar iexclViureacute sola amb els morts en
guardareacute els secrets i deixareacute que em persegueixin fins que la malediccioacute quedi saldada i a la
darrera dels Mannon se li deixi morir Seacute que miraran drsquoaconseguir que visqui molt de temps
Correspon als Mannon castigar-se per haver nascut I tu ves ara tanca els finestrons i clavarsquols
i digues-li a lrsquoHanna que llenci les flors a forarsquo (S) lsquoSiacutersquo (lsquo Irsquom bound here ndash to the Mannon
deadhellip Donrsquot be afraid Irsquom not going the way Mother and Orin went Thatrsquos escaping
punishment And therersquos no one left to punish me Irsquom the last Mannon Irsquove got to punish myself
84
ldquoOrsquoNeill emphasizes one facet of Rousseanistic primitivism ndash the sexual freedom of primitive
peoples The New-England Puritan preoccupation with the evil of sexual pleasure explains the majority of
the emotional difficulties in Mourning Becomes Electrardquo (Curran D I 1975 p 374) 85
Toumlrnqvist E 2000 a Manheim M 2000 p 20 O Tambeacute Brietzke Zander 2001 p 165 ldquoSuffering
as the context from which tragedy emerges leads to the individuals ultimate failure or death Nietzsche
views this struggle as spirituality upliftingrdquo 86
ldquoThe only person Lavinia means to help by sending Peter away and entombing herself in the house is
paradoxically herself Raised in a puritanical military household to believe duty justice and honor
Laviniarsquos self-incarceration as a result of her self-recognition is totally consistent with her headstrong
characterrdquo (Voglino Barbara 1999 72 74)
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
36
Living alone here with the dead is a worse act of justice than death or prison Irsquoll never go out or
see anyone Irsquoll have the shutters nailed close so no sunlight can ever get in Irsquoll live alone with
the dead and keep their secrets and let them hound me until the curse is paid out and the last
Mannon is let diehellipI know they will see to it I live for a long time It takes the Mannons to punish
themselves for being bornhellip You go now and close the shutters and nail them tighthellip And tell
Hannah to throw out all the flowersrsquo (S) lsquoAyrsquo -II 1053)
El corolmiddotlari drsquoaquesta tragegravedia grega contemporagravenia eacutes certament terrible Tot duu a pensar
que el dol que escau a Electra eacutes el que escau tambeacute al conjunt del gegravenere humagrave o si meacutes no a
totes les societats que no han sabut esdevenir ldquoilles benauradesrdquo I si eacutes aixiacute si la tragegravedia ens eacutes
inherent i OrsquoNeill vol ilmiddotlustrar-la amb els avatars drsquouna nissaga familiar el paradigma formal
Orestea drsquoEgravesquil li eacutes molt uacutetil perograve ni les Coegravefores ni per descomptat les Eriacutenies filles
atziagues de la nit esdevingudes Eumegravenides li permeten drsquoatorgar a lrsquoElectra yankee el final
tragravegic que srsquoadiu amb el seu caragravecter87
I eacutes aquiacute on he volgut posar en joc la referegravencia
versemblant a la imatge platogravenica de la caverna del llibre VIIegrave de la Repuacuteblica de Platoacute beacute que
impossible de demostrar stricto sensu Eacutes cert que amb el seu ajut el gran filogravesof drsquoAtenes emet
un missatge drsquoesperanccedila perograve tambeacute ho eacutes que els qui no el comparteixen poden tanmateix
manllevar la valuosa imatge per adaptar-la al seu credo existencial Des drsquoun pessimisme radical
basat en lrsquoanagnograverisi reiterada de la dissort i el sofriment inevitable dels humans el dramaturg
pot molt beacute identificar-los amb els presoners drsquoaquella caverna singular condemnats a la foscor i
a copsar nomeacutes les ombres drsquouna Llum-Felicitat que si de cas nomeacutes albiren en alguns
moments
I si no vaig errat es tractaria com ja he suggerit drsquouna veritat drsquoaplicacioacute universal Ho
confirmaria en efecte el joc divers de semblances familiars88
ndashi no familiars- tot al llarg de
87
Tanmateix lrsquoElectra drsquoOrsquoNeill ha estat valorada de manera molt diversa beacute com un personatge amb
clara consciegravencia moral ldquoHer justice is cruel But she does have a clearly moral conscience Any
mourning she may do will truly become her for she is never completely the victim of her selfish
instinctsrdquo (Long ChesterClayton 1968 p 140) com un exemple de renaixenccedila o redefinicioacute de la progravepia
identitat ldquoI consider that optimism predominates Beyond the failures we must see the greatness of a
difficult task which takes the form of an aspiration towards rebirth or a reunion with or redefinition of
onersquos own identityrdquo (Dubost Thierry 1997 p 225) com un personatge tragravegic fallit ldquoThere is neither the
purification of Orestes as in tte Oresteia nor the spiritual redemption of the tragic hero as in such
eminent tragedies as Oedipus at Colonus or King Lear In so far as OrsquoNeill fails to achieve this
redemption he fails to express a complete concept of tragedyrdquo (OrsquoNeill Joseph P 1963 p 498) o fins i
tot mancat drsquoheroisme un personatge pervers i degradat ldquoIn a tragedy the outward failure should be
compensated for by the dignity and greatness of the protagonist But where is the halo of spiritual triumph
which should envelop Laviniarsquos self-internment Is she accepting her fate and giving up the struggle or is
she broken but not bent ndash a Mannon to the end even after realizing her responsibility for the murders and
suicides the former is unheroic the latter makes her appear almost a hardened villainrdquo (Ahuja Chaman
1984 p 132) ldquoUnhappily the picture of human life honestly and powerfully drawn by the twentieth-
century dramatist exemplifies the ideas which dominate current literature and thought One of the
greatest qualities of our field (Classical Studies) is the power like that of Aeschylus to perpetuate the fact
that there are other meaningful equally ldquorealisticrdquo analyses which in this same world find order instead of
chaos purpose instead of instability and elevation instead of degradationrdquo (Pratt Jr Norman T 1956 p
167) 88
ldquoThe psychological resemblance of the characters in Mourning Becomes Electra is in itself an
expression of the family fate Just as the characters are fated to love a counterpart of their parent of the
opposite sex so they are fated to resemble psychologically their parent of the same sex The Model for
this concept can be found in What is Wrong with Marriage Hamilton and Macgowan see a great cause of
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
37
Mourning Becomes Electra Fixem-nos-hi Vinnie eacutes igual que el seu pare89
perograve tothom
coincideix que srsquoassembla a la seva mare90
-Brant creu fins i tot que srsquoassembla a la seva de
mare a Marie Brantocircme Per la seva banda Brant srsquoassembla a Ezra Orin i David Mannon a
tots els Mannon91
Ezra srsquoassembla al seu pare92
i Orin srsquoassembla a Ezra93
De tota manera el
meacutes revelador de tot soacuten probablement dues confessions drsquoOrin
lsquo Vaig tenir lrsquoestranya sensacioacute que la guerra significava matar el mateix home un cop i un
altre i que finalment descobriria que aquell home era jo mateixrsquo (lsquo I had a queer feeling that
war meant murdering the same man over and over and that in the end I would discover the man
was myselfrsquo -II 977)
(Despreacutes drsquoassassinar Brant) lsquoDeacuteu meu Sembla el pare Aixograve eacutes com en el meu somni Lrsquohe
matat abans un cop i un altre iquestRecordes que trsquoexplicava que els rostres dels homes que vaig
marital malaise in the absorption of parental personality traits parental attitudes by childrenrdquo (Alexander
Doris M 1953 p 932) 89
(Brant a Vinnie) lsquoVostegrave eacutes com la seva mare en tants sentits El rostre eacutes la viva imatge del drsquoella I
pari esment en el cabell No en trobaria cap drsquoigual al de Vostegrave i al drsquoellarsquo (Vinnie) lsquo jo no
mrsquoassemblo gens a la meva mare Tothom sap que jo soacutec com el meu parersquo (lsquoYoursquore so like your mother
in some ways Your face is the very image of hers And look at your hair You wonrsquot meet hair like yours
and hershelliprsquo (V) lsquohellip Irsquom not a bit like her Everybody knows I take after Fatherrsquo ndashII 908) 90
(Acotacioacute) ldquo un queda immediatament colpit per la semblanccedila del seu rostre amb el de la seva mare
Teacute el mateix to peculiar de cobre-or al cabell la mateixa palmiddotlidesa la mateixa boca sensualrdquo (ldquo
one is immediately struck by her facial resemblance to her mother She has the same peculiar shade of
copper-gold hair the same pallorhellip the same sensual mouthhelliprdquo II 897) (Minnie) lsquoEl seu rostre
srsquoassembla al de la seva mare ndash una aparenccedila estranya ndash perograve no eacutes formosa com ellarsquo (lsquoShe looks like her
mother in face ndash queer lookinrsquo ndash but she ainrsquot purty like herrsquo ndashII 898) (Orin a Vinnie) lsquo No saps fins a
quin punt trsquohas arribat a semblar a la mare Vinnie No nomeacutes em refereixo a com te nrsquohas tornat de
formosa sinoacute al canvi operat en la teva agravenima com si la seva mort trsquohagueacutes deixat lliure ndash per
esdevenir ella mateixarsquo (lsquo You donrsquot know how like Mother yoursquove become Vinnie I donrsquot mean only
how pretty yoursquove grownhellip I mean the change in your soulhellip as if her death had set you free ndash to become
herrsquo ndashII 1017) 91
(Peter) lsquo Em va recordar a alguacute Perograve no vaig poder esbrinar qui erarsquo (lsquo He reminded me of
someone But I couldnrsquot place who it wasrsquo ndashII 902) (Seth a Vinnie) lsquo lsquoLrsquoaspecte exterior drsquoaquest
Brant no li ha fet recordar a alguacute Al seu parersquo (Vinnie) lsquoSiacute Eacutes veritatrsquo (Seth) lsquo Tambeacute
srsquoassembla a Orin ndash i a tots els Mannon que he conegut em fa pensar en el germagrave del seu avi Davidrsquo
(lsquo Ainrsquot you noticed this Brant reminds you of someone in looks Your Paw ainrsquot it Vinniehelliprsquo (V)
lsquoYes he doeshelliprsquo (S) lsquohellip Hersquos like Orin too ndash and all the Mannons Irsquove knownhellip he calls to my mind
your Grandpawrsquos brother Davidrsquo ndashII 905) (Acotacioacute) ldquo Un queda immediatament colpit per la
semblanccedila sorprenent entre el seu rostre (Brant) i el del retrat drsquoEzra Mannon Inconscientment adopta
la mateixa postura que la drsquoen Mannon assegut ben recte amb les mans sobre els braccedilos de la poltronardquo
(ldquohellip One is immediately struck by the resemblance between his face and that of the portrait of Ezra
Mannonhellip Unconsciously he takes the same attitude as Mannon sitting erect his hands on the arms of
the chairrdquo ndashII 914) 92
(Acotacioacute) ldquo el retrat del pare drsquoEzra Abe Mannon Llevat de la diferegravencia drsquoedat el seu rostre
srsquoassembla exactament al de lrsquoEzra del retrat del despatxrdquo (ldquo the portrait of Ezrarsquos father Abe
Mannon Except for the difference in ages his face looks exactly like Ezrarsquos in the painting in the studyrdquo
ndashII 951) 93
(Christine a Orin) lsquo Orin No miris aixiacute Trsquoassembles tant al teu parersquo (lsquo Orin Donrsquot look like
that Yoursquore so like your fatherrsquo ndashII 970) (Acotacioacute) ldquo el despatx drsquoEzra Mannon ndash un capvespre
un mes despreacutes Orin srsquoasseu a la cadira del seu pare Srsquoha envellit en un mes Ara sembla gairebeacute tan
vell com el seu pare en el retrat Porta un vestit negre i la semblanccedila entre tots dos eacutes misteriosardquo (ldquo
Ezrarsquos Mannonrsquos study ndash on an evening a month laterhellip Orin is sitting in his Fatherrsquos chairhellip He has
aged in the intervening month He looks almost as old now his father in the portrait He is dressed in
black and the resemblance between the two is uncannyrdquo ndashII 1026)
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
38
matar tornaven i es convertien en el rostre del pare i finalment en el meu Potser mrsquohe
suiumlcidat Si jo hagueacutes estat ell hauria fet el que va fer Lrsquohauria estimada com ell la va estimar ndash
i hauria matat el pare tambeacute ndash per ella Eacutes estrany Eacutes una broma que li gasten a alguacutersquo (lsquoBy
God he does look like Fatherhellip This is like my dream Irsquove killed him before ndash over and overhellip
Do you remember me telling you how the faces of the men I killed came back and changed to
fatherrsquos face and finally became my ownhellip Maybe Irsquove committed suicidehellip If I had been he I
would have done what he did I would have loved her as he loved her ndash and killed father too ndash for
her sakehellip Itrsquos queer Itrsquos rotten a dirty joke on someonersquo ndashII 995-96)
Resta clar doncs que els humans per meacutes gelosos que siguin de la seva identitat es
confonen entre ells fins a identificar-se Comparteixen ilmiddotlusions i sobretot comparteixen la
tragegravedia que els eacutes consubstancial de no poder accedir a la Llum definitiva Potser hi ha encara
racons del moacuten que soacuten com un breu recordatori drsquoun paradiacutes perdut perograve a New England o a
qualsevulla comunitat semblant ndashmoltes de ben segur- lluny de les Illes Benaurades del Mar del
Sud i meacutes lluny encara drsquouna innocegravencia perduda definitivament la felicitat i el perdoacute soacuten
impossibles i lrsquouacutenic dret inalienable que encara conservem sembla dir-nos el dramaturg eacutes el de
lrsquoexpiacioacute per aixiacute poder fer camiacute vers el regne de les ombres vers la tomba i la mort ldquofins a
situar-te tan al fons de lrsquoinfern que no pots enfonsar-te meacutes i alliacute descanses en paurdquo
Referegravencies bibliogragravefiques completes
Ahuja Chaman Tragedy Modern Temper and OrsquoNeill Delhi Macmillan India Limited 1984
Alexander Doris M ldquoPsychological Fate in Mourning Becomes Electrardquo PMLA (Publications
of The-Modern-Language-Association-of-America) 68 5 (Dec 1953) 923-934
Allen T W Homeri Iliadis Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Odysseas Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1920
Allen T W Homeri Opera (Hymni etc) Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press
1920
Black Stephen A Eugene OrsquoNeill Beyond Mourning and Tragedy New Haven amp London
Yale University Press 1999
Brie Friedrich ldquoEugene OrsquoNeill als Nachfolger der Griechen (Mourning Becomes Electra)rdquo
Germanisch-Romanische Monatsschrift XXI (1933) 46-59
Brietzke Zander The Aesthetics of Failure Dynamic Structure in the Plays of Eugene OrsquoNeill
Jefferson North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 2001
Burnet J Platonis Opera vol 4 Oxford Clarendon Press 1901 rpr 1968
Clark Barrett H ldquoAeschylus and OrsquoNeillrdquo English Journal (College Edition) XXI (Nov
1932) 699-710
Corbin John ldquoOrsquoNeill and Aeschylusrdquo Saturday Review of Literature VIII (April 30 1932)
693-695
Curran Donald T ldquoInsular Typees Puritanism and Primitivism in Mourning Becomes Electrardquo
Revue des Langues Vivantes 41 (1975) 371-77
Dubost Thierry Struggle Defeat or Rebirth Eugene OrsquoNeillrsquos Vision of Humanity Jefferson
North Carolina and London McFarland amp Company Inc Publishers 1997
Estrin Mark W (ed) Conversations with Eugene OrsquoNeill Mississippi University Press of
Mississippi Jackson and London 1990
Floyd Virginia (ed) Eugene OrsquoNeill at Work Newly Released Ideas for Plays New York
Frederick Ungar 1981
Frenz Horst amp Mueller Martin ldquoMore Shakespeare and Less Aeschylus in Eugene OrsquoNeillrsquos
Mourning Becomes Electrardquo American Literature 38 1 (Mar 1966) 85-100
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
39
Gassner John OrsquoNeill A Collection of Critical Essays Englewood Cliffs N J Prentice-Hall
Inc 1964
Gilabert Pau ldquoAnti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wildersquos Works The Second Pole
of a Paradoxical Mindrdquo Itaca Quaderns Catalans de Cultura Clagravessica 21 (2006) 229-270
Gooding-Williams Robert Zarathustrarsquos Dionysian Modernism Stanford Stanford University
Press 2001
Hamilton GV and Kenneth MacGowan What is Wrong With Marriage New York Albert amp
Charles Boni 1929
Heidegger M Vom Wesen der Wahrheit Frankfurt am Main 1988
Heidegger M The Essence of Truth On Platorsquos Cave Allegory and Theaetetus London amp New
York Continuum 2002 translated by Ted Sadler
Hude C Herodoti Historiae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1988
Kessel R Aristoteles de arte poetica liber Poetica Oxford Oxford Classical Texts Clarendon
Press 1968
Knickerbocker Frances W ldquoA New England House of Atreusrdquo Sewance Review XL (1932)
249-254
LaBelle Maurice M ldquoThe Influence of Nietzsche upon OrsquoNeillrsquos Dramardquo Educational Theatre
Journal 25 4 (Dec 1973) 436-442
Lipman-Wulf Barbara ldquoThematic Structure of Strindbergrsquos A Dream Playrdquo Leonardo 7 4
(Autumn 1974) 319-323
Long Chester Clayton The Role of Nemesis in the Structure of Selected Plays by Eugene
OrsquoNeill The Hague Paris Mouton 1968
Manheim Michael (ed) The Cambridge Companion to Eugene OrsquoNeill Cambridge C U P
2000
Merkelbach R et M L West Hesiodi Opera et Dies Oxford Oxford Classical Texts
Clarendon Press 1990
Michel Pierre Eugene OrsquoNeill Mourning Becomes Electra York Notes Harlow Essex
Longman York Press 1981
Miorelli A Ancora nella caverna riscriture narrative tardo-novecentesche del mito platonico
della caverna Trento Dipartimento de filosofia storia e beni culturali (Labirinti 93) 2006
Nagarajan S ldquoEugene OrsquoNeillrsquos Mourning Becomes Electra The Classical Aspectrdquo Literary
Criterion 5 III (1962) 148-154
Nestle Eberhard amp Alland Kurt Novum Testamentum Graece 27ed Stuttgart United Bible
Societies 1993
Nietzsche Friedrich Aixiacute parlagrave Zaratustra (traduccioacute de Manuel Carbonell) Barcelona
Quaderns Crema 2007
Nietzsche Friedrich Ecce Homo (traduccioacute de J M Terricabras) Girona Accent Editorial
2007
Nietzsche Friedrich Crepuacutesculo de los iacutedolos Madrid Alianza Editorial 2007
Nietzsche Friedrich Werke in Drei Baumlnden (Zweiter Band) Stuttgart Zurich Salzburg
Europaumlischer Buchklub 1962
OrsquoNeill Eugene Complete Plays I 1913-1920 II 1920-1931 III 1932-1942 New York The
Library of America 1988
OrsquoNeill Eugene Mourning Becomes Electra Introduction By Christine Dymkowski NT
(Royal National Theatre) London Nick Hern Books 1995
OrsquoNeill Joseph P ldquoThe Tragic Theory of Eugene OrsquoNeillrdquo Texas Studies in Literature and
Language 4 (1963) 481-98
Oslashsterud Erik ldquoIbsen i Platons hulerdquo Samtiden 1993 20-27
Pearson A C Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical Texts Clarendon Press 1924 rpr
1950
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
40
Pratt Jr Norman T ldquoAeschylus and OrsquoNeill Two Worldsrdquo The Classical Journal 51 4 (Jan
1956 163-167
Rahlfs A (ed) Septuaginta Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes Duo
volumina in uno Stuttgart Deutsche Bibelgesellschaft 1979
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Playwright London J M Dent amp Sons Limited 1968
Sheaffer Louis OrsquoNeill Son amp Artist London Paul Eleek 1973
Shaughnessy Edward L Down the Nights and Down the Days Eugene OrsquoNeillrsquos Catholic
Sensibility Notre Dame Indiana University of Notre Dame Press 1996
Smith A D The Problem of Perception London Harvard University Press 2002
Smythies J R The walls of Platorsquos cave the science and philosophy of brain consciousness
and perception Aldershot Avebury 1994
Toumlrnqvist Egil A Drama of Souls Studies in OrsquoNeillrsquos Super-Naturalistic Technique New
Haven Yale University Press 1969
Travis Bogard Contour in Time The Plays of Eugene OrsquoNeill (revised edition) New York
Oxford University Press 1988
Travis Bogard amp Bryer Jackson R (eds) Selected letters of Eugene OrsquoNeill New Haven
Yale University Press 1988
Usener H Epicurea Leipzig 1887 rpr Stuttgart 1966
Voglino Barbara ldquoPerverse Mindrdquo Eugene OrsquoNeillrsquos Struggle with Closure Madison
Teaneck Fairleigh Dickinson University Press London Associated University Presses 1999
West M L Aeschyli Tragoediae Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum
Teubneriana 1990
West M L Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati Vol II Oxonii Typographeo
Clarendoniano 1992
Wilde Oscar Complete Works of Oscar Wilde (Introduced by Merlin Holland) Glasgow Harper
Collins Publishers (fifth edition) 2003 Woodruff Martha Kendal ldquoUntergang und Uumlbergang The Tragic Descent of Socrates and
Zarathustrardquo The Journal of Nietzsche Studies 34 (2007) 61-78
