Click here to load reader

Modernisme a l’Eixample - xtec.cat · Itàlia, Modernismo a Espanya, Art Nouveau a França i Modern Style a Anglaterra. Aquestes tendències no son exactament iguals a cada país,

  • View
    214

  • Download
    2

Embed Size (px)

Text of Modernisme a l’Eixample - xtec.cat · Itàlia, Modernismo a Espanya, Art Nouveau a França i...

  • Cam

    p dApren

    entatge de

    Barcelona

    Nom de lalumne

    Modernisme a lEixample

    Dossier per lalumnat

  • NDEX

    1. El Modernisme a lEixample 2. Edificis destacables, 3. Activitats Recorregut i observaci dels edificis 4. Referncies de consulta

    Material necessari:

    Para atenci... Al llarg daquest dossier trobars diferents smbols per especificar quin tipus de treball has

    de fer a les activitats proposades:

    Per fer algunes de les activitats demanades durant lactivitat haurs de consultar la Guia

    dobservaci dedificis. Tindreu una per grup.

    Fer, respondre, escriure durant lactivitat Fer, respondre, escriure al centre o a casa Observar, mirar, examinar Fotografiar Cercar, consultar, investigar Dibuixar

    Fer activitat TIC

    [EL MODERNISME A LEIXAMPLE]

    Individual Estoig (amb llapis, boli, retoladors...) Carpeta de tapa dura Aquest dossier*

    Grup Guia dobservaci dedificis* Cmera fotogrfica* Plnol de Barcelona*

    Material didctic elaborat pel Camp dAprenentatge de Barcelona i editat per a s docent. Sen poden fer cpies per a aquesta finalitat. Edici: desembre 2007 Camp dAprenentatge de Barcelona Pg. Mare de Du del Coll 41-51 08023 Barcelona [email protected] xww.xtec.cat/cda-barcelona

  • Modernisme a leixample - 3

    L'origen de l'Eixample el trobem en l'espai del pla del Barcelons que hi havia fora muralles, entre la ciutat i els pobles de la rodalia. Era una gran extensi de pla, en la qual no es podia construir perqu es considerava zona militar i en la qual noms hi havia horts dels pagesos de Grcia i de Barcelona. Fins al comenament del segle XIX, les muralles medievals de Barcelona eren prou grans per acollir una ciutat que anava creixent, per amb l'inici de la industrialitzaci es van fer petites amb les noves fbriques i el creixement conseqent de poblaci. A causa de la prohibici d'edi-ficar fora de les muralles, es van construir les noves fbriques i els barris de treballadors als pobles que envoltaven la ciutat. Pobles com Grcia, Sants, Sant Mart i Sant Andreu es converti-rien en viles industrials. Entre el 1854 i el 1856 s'aconsegueix enderrocar les muralles en un curt perode de govern pro-gressista, per fins al 1858 no es va permetre de fer un pla per eixamplar urbansticament la ciutat. Va ser l'any 1859 quan el consistori barcelon va convocar un concurs de projectes urbanstics, del qual va sorgir guanyador el de l'arquitecte Rovira i Trias. Parallelament, el govern central en va encarregar un altre a l'enginyer Ildefons Cerd, un pla que va imposar per un decret que anullava la decisi de l'Ajuntament de Barcelona. Aquella intromissi centralista no va agradar gens a la ciutat, malgrat que establia un projecte millor. El Pla Cerd aprovat es va rebutjar per la mesura centralista del govern i pel gran nombre d'espais "desaprofitats" en jardins. El Pla Cerd suposava un eixample entre Montjuc i el riu Besos, incloent-hi el terme de Sant Mart. L'Eixample es va construir en els anys de la industrialitzaci de Catalunya, a la darreria del se-gle XIX i comenament del XX. La part central, la dreta de l'Eixample, va ser el barri de la bur-gesia que va introduir a casa seva un estil propi, el modernisme, reflex d'aquell moment. Mal-grat concentrar-se en aquesta zona un bon nombre dels edificis significatius, la resta dels que hi havia tamb a altres barris com el Fort Pienc, la Sagrada Famlia, Sant Antoni o l'esquerra de l'Eixample, van ser influts per aquest corrent. Tot l'Eixample constitueix un conjunt arquitect-nic modernista nic a Europa El Pla Cerd Amb el seu pla urbanstic, Cerd volia dissenyar una ciutat igualitria, on no es diferenciessin uns barris dels altres per les condicions de vida imposades. Els mateixos serveis es preveien uni-formement per a tots els racons.

    Es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i travessers. Tots ells uniformes, excepte dues vies esbiaixa-des superposades -la Diagonal i la Me-ridiana- i la Gran Via de les Corts Ca-talanes. El punt on es trobaven aquests eixos era el gran centre de comunicacions de l'Eixample, en el qual es preveia una gran plaa, la de les Glries Catalanes. Amb un gran rigor, va preveure el repartiment uni-forme de zones de serveis, com ara mercats, centres socials i esglsies, i uns grans parcs de districte.

    Les illes no eren ben b quadrades, ja que, per facilitar la visibilitat, a les cantonades es talla-ven els angles en forma de xamfr. A l'interior de cada una noms es permetia construir en un o dos costats, i la resta de l'espai es deixava per al jard dels vens. Les cases no havien de tenir ms de tres pisos d'alada (16m.), ni tampoc no havien de ser gaire profundes. Cerd ho va es-tablir aix perqu considerava que la salut dels ciutadans depenia de poder viure en unes cases ben illuminades per en les quals circuls l'aire net dels jardins que les havien d'envoltar per tot arreu.

    [EL MODERNISME A LEIXAMPLE] [1]

  • 4 - Modernisme a leixample

    Pel que fa als jardins, a ms dels arbres dels carrers i els jardins de cada illa de cases, a cada barri es feia un gran parc de quatre a vuit illes d'extensi. Tamb es preveien tres hospitals fora de la trama de carrers. Tot i que en aquell moment era difcil d'imaginar-se l'existncia de l'autombil, es van crear carrers espa-iosos, per on podien circular els carros, els cotxes i els tramvies de cavalls. En definitiva, Cerd volia fer una ciutat per viure-hi en la qual s'evits l'amuntegament de cases de la ciutat vella.

    L'Eixample districte modernista El moviment cultural conegut a Catalunya com a Modernisme neix a Europa entre finals del segle XIX i principis del XX sorgeix com a oposici al Realisme i al Naturalisme. Malgrat que aquest moviment cultu-ral de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, s en l'arquitectura i les arts decoratives on es mostra amb ple sentit. El seu nom varia segons els diversos pasos: Jugendstyl a Alemania, Sezessionstyl a Austria, Floreale a Itlia, Modernismo a Espanya, Art Nouveau a Frana i Modern Style a Anglaterra. Aquestes tendncies no son exactament iguals a cada pas, malgrat que coincideixen en el temps i tenen una esttica com-una. Podem considerar el Modernisme com a conseqncia de la Revoluci Industrial i dels avanos derivats della, com lelectricitat, el ferrocarril i la mquina de vapor, que han canviat completament la forma de viure de la poblaci i han originat un creixement de les ciutats, en les quals shan anat establint in-dstries que regenten un nombre creixent de burgesos. El modernisme s, doncs, un estil urb i burgs. En el cas de Barcelona es don la circumstncia que lesclat del Modernisme coincideix amb la cons-trucci de lEixample (finals del sXIX) desprs de lenderrocament de les muralles que ofegaven la ciu-tat (1854). Aquest creixement de la ciutat represent una oportunitat immillorable per a que la burgesia pogus satisfer les seves nsies de modernitzaci, dexpressar la seva identitat catalana, i de posar de manifest la seva riquesa i la seva distinci. s per aix que sorgeixen casos de mecenatge per part de l'alta burgesia catalana (com s el cas del comte Gell amb Antoni Gaud). L'arquitectura modernista a Catalunya uneix a les tcni-ques de construcci ms mo-dernes (s del ferro en les es-tructures, utilitzaci dels ele-ments prefabricats) amb la utilitzaci delements tradicio-nals (ma vist) i enllaa amb l'estil gtic amb el que guarda un cert parallelisme. s una arquitectura decorativa, inte-gradora en l'edifici de totes les arts plstiques. Els arquitectes i els seus escultors colloquen, a l'exterior dels edificis, ocells, papallones, fulles i flors a ma-nera d'elements decoratius, ja sigui com figures adossades o a com ornament de la pedra o cermica. Tamb es colloquen figures de grandria major, animals fabulosos o persones, i en les cornises elements de cermica de color. Les finestres i les balcona-des disposen de reixes de ferro forjat, que sn llaurades artsticament. El modernisme no ha estat sempre un moviment estimat i reconegut dins de la cultura catalana. Ens sor-prendria llegir articles de gent com Carles Soldevila, Josep Pla o Manuel Brunet demanant, per exemple, lenderroc del Palau de la Msica per considerar-lo una aberraci arquitectnica. El Noucentisme, movi-ment que va succeir al Modernisme, considerava de mal gust les seves representacions i moltes botigues i comeros van ser transformats i refets duna manera ms austera, discreta i, per qu no dir-ho, avorrida. Un dels casos ms representatius va ser lamputaci que van patir els baixos de la Casa Lle i Morera.

    La Mansana de la Discrdia 1910-1920 (ICUB)

  • Modernisme a leixample - 5

    Com que la ciutat s molt gran, per millorar la seva organitzaci cal dividir-la en zones ms petites: els

    districtes. Els districtes tenen competncia en qestions com ara l'urbanisme, la via pblica, el mante-

    niment d'infraestructures, els serveis personals i la poblaci, entre moltes altres. Actualment lEixample

    s un dels deu districtes de Barcelona. Cada districte est format per diferents barris. Els districtes de

    Barcelona sn: 01. Ciutat Vella, 02. Eixample, 03. Sants-Montjuc, 04. Les Corts, 05. Sarri-Sant Gervasi,

    06. Grcia, 07. Horta-Guinard, 08. Nou Barris, 09. Sant Andreu, 10. Sant Mart.

    Localitza en aquest mapa els deu districtes de Barcelona.

    [1.1]

    I ara, desprs de cercar-los a la xarxa, posa el nom dels diferents barris del districte de lEixample.

  • 6 - Modernisme a leixample

    En el plnol que hi ha a continuaci heu dassenyalar el recorregut que fareu, des del

    punt de sortida, fins a la ltima casa (Vdua Marf), i tamb heu de localitzar els quatre

    edificis que haureu dobservar, posant el nom de cadasc.

    Carrer Mallorca

    Pas

    seig

    de

    San

    t Joa

    n

    Carrer Valncia

    Carrer Arag

    Pas

    seig

    de

    Gr

    cia

    Carrer Provena

    Carrer Rosell

    Avinguda Diagonal

    Carrer Consell de Cent

    Carrer Diputaci

    Gran Via de les Corts Catalanes Plaa de

    les Glries

    Avinguda Diagonal

    Car

    rer

    Bai

    ln

    Car

    rer

    Giro

    na

    Car

    rer

    Bru

    c

    Car

    rer

    Rog

    er d

    e Ll

    ria

    Car

    rer

    Pau

    Cla

    ris

    Car

    rer

    Bai

    ln

    Car

    rer

    Giro

    na

    Car

    rer

    Bru

    c

    Car

    rer

    Rog

    er d

    e Ll

    ria

    Car

    rer

    Pau

    Cla

    ris

    Pas

    seig

    de

    San

    t Joa

    n

    [1.2]

  • Modernisme a leixample - 7

    Anys construcci Localitzaci

    QUEVIURES MRRIA 1897 C. Roger de Llria, 85

    CASA JOSEFA VILLANUEVA 1904-1909 C. Valncia, 312

    CONSERVATORI MUNICIPAL DE MSICA 1916-1928 C. Bruc, 104

    CASA LAMADRID 1902 C. Girona, 113

    CASA GRANELL 1901 C. Girona, 122

    CASA LLOPIS BOFILL 1902 C. Valncia, 339

    CASA THOMAS 1895-1898 C. Mallorca, 291-293

    CASA VDUA MARF 1901-1905 Pg. de Grcia, 66

    PALAU MONTANER 1891-1896 C. Mallorca, 278

    CASA MACAYA 1899-1901 Pg. Sant Joan, 108

    [EDIFICIS DESTACABLES] [2]

  • 8 - Modernisme a leixample

    [Petita histria dels edificis]

    QUEVIURES MRRIA

    Situat a la cantonada del carrer Valncia amb Roger de Llria. s un establiment comercial que va obrir, inicialment el 1898 com a torrador de caf i fbrica de neules. La botiga va anar evolucionant i, actualment s un dels colmados barcelonins per excellncia. Presenta una faana amb rtols i anuncis modernistes fets en vidre tintat al foc: destaca lanunci dAns del Mono de la cantonada, cpia dun pster de lpoca, origi-nal de Ramon Casas.

    CASA JOSEFA VILLANUEVA

    Just enfront del comer de Queviures Mrria, es troba aquest edifici construt per larquitecte Juli M. Fossas. Destaca per una elegant tribuna en una de les cantonades, que tenia la seva rplica en laltra cantonada de la finca. Actualment aquesta segona tribuna ha desaparegut.

    CONSERVATORI MUNICIPAL DE MSICA

    Edifici construt per Antoni de la Falguera, especialista en en-crrecs municipals, a les acaballes de la febre modernista. Podem dir, doncs, que est a cavall entre el modernisme i el noucentisme. Ledifici t tres plantes i solana. T una faana principal al xamfr i tres faanes secundries amb dues torres cilndriques a cada banda de la faana del xamfr. Lordenaci i els elements decoratius daquesta faana tenen continutat a les dues torres.

    CASA LAMADRID

    Obra de Llus Domnech i Montaner que, en comparaci amb altres edificis, s relativament senzill. Presenta una faana coronada amb un acabament escultric amb decoraci vegetal i un escut destil gtic . Aquest acabament sembla un compen-di del repertori de lautor.

    CASA GRANELL

    Modest edifici que es una excellent mostra dun tipus de mo-dernisme ms humil fet i pensat per a classes socials treba-lladores. Jeroni F. Granell i Manresa va ser alhora larquitecte i el propietari. Durant la dcada dels 90, van ser restaurades les faanes de la planta baixa i de lentresol.

  • Modernisme a leixample - 9

    CASA LLOPIS BOFILL

    Situat a la cantonada del carrer Valncia amb Bailn, ens tro-bem davant de lobra ms important dAntoni M. Gallis. s un edifici de grans dimensions, que ha estat molt modificat. Des-taca per la gran quantitat de detalls decoratius en els quals es fa palesa la influncia de Domnech i Montaner. Cal destacar la planta baixa i les tribunes i els balcons.

    CASA THOMAS

    El principal inters daquest edifici, de Domnech i Montaner, rau en el fet que hi descobrim la primera manifestaci del que seran els signes didentitat inconfusibles de larquitecte; per exemple, la faana neogtica, els tons blavosos i el vestbul amb motius florals amb figures de rptils. La casa que avui podem contemplar no s, per, com la va projectar inicial-ment Domnech i Montaner.

    PALAU MONTANER

    Obra de Lluis Domnech i Montaner per a un dels propietaris de lEditorial Montaner i Simon. Ledifici lhavia comenat Josep Domnech i Estap, per al 1891, i amb els dos primers pisos aixecats, va abandonar lobra per desavinences amb el propietari. Tant a linterior com a lexterior hi ha motius orna-mentals relacionats amb lart dimprimir. El Palau s actual-ment seu de la Subdelegaci del Govern a Barcelona.

    CASA MACAYA

    Residncia urbana construda per Josep Puig i Cadafalch. La faana blanca llueix esgrafiats i obertures amb decoraci es-cultrica. Destaquen, tamb, els capitells dEusebi Arnau amb temes molt contemporanis, com per exemple, el ciclista que hi ha al costat de la porta principal. La decoraci interior sha perdut gaireb totalment.

    CASA VDUA MARF

    s un dels millors exemples del llenguatge neomedieval impor-tat per alguns arquitectes modernistes. Ledifici, obra de Ma-nuel Comas i Thos, destaca pels tres arcs de mig punt que do-nen al carrer i per les esveltes columnes que sustenten la tri-buna de la faana.

  • 10 - Modernisme a leixample

    RECORREGUT A

    Anem a establir 3 recorreguts diferents per observar i valorar diversos edificis modernistes. A cada grup de 5 alumnes, us s assignat un recorregut, que, amb lajut del plnol, haureu de realitzar. Davant de cada un dels edificis que estiguin en el vostre recorregut, haureu de fer un petit treball dobservaci i alguna fotografia.

    [ACTIVITATS] [3]

    Casa Macaya

    Casa Granell

    Conservatori

    Casa Vdua Marf

    RECORREGUT B

    Casa Lamadrid

    Queviures Mrria

    Casa Thomas

    Casa Vdua Marf

    RECORREGUT C

    Casa Llopis Bofill

    Palau Montaner

    Casa Josefa Villanueva

    Casa Vdua Marf

    Elements naturals vegetals i/o animals

    Predomini de lnies rectes

    Faana simtrica

    Presncia esgrafiats a la faana

    Predomini de lnies corbes

    Faana asimtrica

    Presncia de rajoles/cermica

    Vitralls acolorits

    Treballs de forja

    Fitxa tcnica de ledifici:

    [3.1]

    Nom: Adrea: Any de construcci: Estat de conservaci: BO REGULAR DOLENT EN RESTAURACI

    1 Aspectes generals

    2 Planta baixa

    Portes

    Finestres

    Persones Carruatges

    Rectangulars Quadrades Ovalades o circulars

    Arcs

    De mig punt Apuntat Escarser Rebaixat

    De ferradura Conopial Adintellat Lobulat

  • Modernisme a leixample - 11

    3 Pis principal

    Alada respecte els pisos superiors

    Ms gran Igual

    Obertures

    Finestres Balc

    Tribuna Finestrals

    Finestres

    Rectangular Quadrada

    Ovalada Circular

    4 Cos central

    Obertures

    Finestres Balc

    Tribuna Finestrals

    Arcs

    De mig punt Apuntat Escarser Carpanell Lobulat

    De ferradura Conopial Adintellat Catenari

    Finestres

    Rectangular Quadrada

    Ovalada Circular

    Fes una foto general i dos o tres de detall de ledifici observat.

    5 Coberta

    Teulada Terrat Combinada

    6 Elements ornamentals

    Escultures Vitralls

    Dibuixos / pintures Treballs de forja

    [3.2]

  • 12 - Modernisme a leixample

    Fitxa tcnica de ledifici:

    [3.3]

    Nom: Adrea: Any de construcci: Estat de conservaci: BO REGULAR DOLENT EN RESTAURACI

    1 Aspectes generals Elements naturals vegetals i/o animals

    Predomini de lnies rectes

    Faana simtrica

    Presncia esgrafiats a la faana

    Predomini de lnies corbes

    Faana asimtrica

    Presncia de rajoles/cermica

    Vitralls acolorits

    Treballs de forja

    2 Planta baixa

    Portes

    Finestres

    Persones Carruatges

    Rectangulars Quadrades Ovalades o circulars

    Arcs

    De mig punt Apuntat Escarser Rebaixat

    De ferradura Conopial Adintellat Lobulat

    3 Pis principal

    Alada respecte els pisos superiors

    Ms gran Igual

    Obertures

    Finestres Balc

    Tribuna Finestrals

    Finestres

    Rectangular Quadrada

    Ovalada Circular

  • Modernisme a leixample - 13

    4 Cos central

    Obertures

    Finestres Balc

    Tribuna Finestrals

    Arcs

    De mig punt Apuntat Escarser Carpanell Lobulat

    De ferradura Conopial Adintellat Catenari

    Finestres

    Rectangular Quadrada

    Ovalada Circular

    5 Coberta

    Teulada Terrat Combinada

    6 Elements ornamentals

    Escultures Vitralls

    Dibuixos / pintures Treballs de forja

    [3.4]

    Fitxa tcnica de ledifici:

    [3.5]

    Nom: Adrea: Any de construcci: Estat de conservaci: BO REGULAR DOLENT EN RESTAURACI

    1 Aspectes generals

    Elements naturals vegetals i/o animals

    Predomini de lnies rectes

    Faana simtrica

    Presncia esgrafiats a la faana

    Predomini de lnies corbes

    Faana asimtrica

    Presncia de rajoles/cermica

    Vitralls acolorits

    Treballs de forja

    Fes una foto general i dos o tres de detall de ledifici observat.

  • 14 - Modernisme a leixample

    2 Planta baixa

    Portes

    Finestres

    Persones Carruatges

    Rectangulars Quadrades Ovalades o circulars

    Arcs

    De mig punt Apuntat Escarser Rebaixat

    De ferradura Conopial Adintellat Lobulat

    3 Pis principal

    Alada respecte els pisos superiors

    Ms gran Igual

    Obertures

    Finestres Balc

    Tribuna Finestrals

    Finestres

    Rectangular Quadrada

    Ovalada Circular

    4 Cos central

    Obertures

    Finestres Balc

    Tribuna Finestrals

    Arcs

    De mig punt Apuntat Escarser Carpanell Lobulat

    De ferradura Conopial Adintellat Catenari

    Finestres

    Rectangular Quadrada

    Ovalada Circular

  • Modernisme a leixample - 15

    5 Coberta

    Teulada Terrat Combinada

    6 Elements ornamentals

    Escultures Vitralls

    Dibuixos / pintures Treballs de forja

    Fes una foto general i dos o tres de detall de ledifici observat.

    [3.6]

    Fitxa tcnica de ledifici:

    [3.7]

    Nom: Adrea: Any de construcci: Estat de conservaci: BO REGULAR DOLENT EN RESTAURACI

    1 Aspectes generals Elements naturals vegetals i/o animals

    Predomini de lnies rectes

    Faana simtrica

    Presncia esgrafiats a la faana

    Predomini de lnies corbes

    Faana asimtrica

    Presncia de rajoles/cermica

    Vitralls acolorits

    Treballs de forja

    2 Planta baixa

    Portes

    Finestres

    Persones Carruatges

    Rectangulars Quadrades Ovalades o circulars

    Arcs

    De mig punt Apuntat Escarser Rebaixat

    De ferradura Conopial Adintellat Lobulat

  • 16 - Modernisme a leixample

    3 Pis principal

    Alada respecte els pisos superiors

    Ms gran Igual

    Obertures

    Finestres Balc

    Tribuna Finestrals

    Finestres

    Rectangular Quadrada

    Ovalada Circular

    4 Cos central

    Obertures

    Finestres Balc

    Tribuna Finestrals

    Arcs

    De mig punt Apuntat Escarser Carpanell Lobulat

    De ferradura Conopial Adintellat Catenari

    Finestres

    Rectangular Quadrada

    Ovalada Circular

    5 Coberta

    Teulada Terrat Combinada

    6 Elements ornamentals

    Escultures Vitralls

    Dibuixos / pintures Treballs de forja

    Fes una foto general i dos o tres de detall de ledifici observat.

    [3.8]

  • Modernisme a leixample - 17