Memòria Anual 2015 (resum executiu)

Resum Executiu 2015 - 1

2015A year in review

Understanding thecomplexity of life

Resum Executiu2015

© CRG 2016

REalitzat pER: Departament de Comunicació i Relacions públiques

Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Dr. aiguader, 88

08003 Barcelona, Espanya

www.crg.eu

tExt i GRàfiCs: CientíficsdelCRG,Membresdel’equipd’AdministraciódelCRG,

Kat arney, Departament de Communicació i Relacions públiques

DissEny GRàfiC: Ondeuev Comunicació s.l.

fOtOGRafia: IvanMarti,científicsdelCRG

víDEO: adrià sunyol

DipÒsit lEGal: B 14542-2016

http://www.crg.eu

pRÒlEG 4

DEstaCats CiEntífiCs 6

Detecciódel’empremtamoleculardel’esclerosimúltiple 7

zipping up, tancant la cremallera 9

tenir un cor 11

preparats, llestos, ja! 13

Resseguintl’arbregenealògicdelllevat 15

Delcervellalcomportament:laciènciadel’olfacte 17

investigadors ERC al CRG 20

Recerca 21

DaDEs i xifREs 26

AGRAïMents 30

Continguts

4 - Resum Executiu 2015

Pròleg


L’any2015vasercabdalperalfuturdelaCRG.enprimerlloc,apartirdel’1dejuliolde2015,el

Centrenacionald’AnàlisiGenòmica(CnAG)esvaincorporaralCRGperesdeveniraixíelCnAG-

CRG.LaincorporaciódelCnAGhacontribuïtaposicionarelCRGcomainstitutdereferència

peral’anàlisidelgenomaaeuropa.ensegonlloc,afinalsde2014,elConselld’estatsMembresdel’eMBL

va decidir establir una nova outstation a Barcelona centrada en la biologia dels teixits i la modelització de

malalties.eneltranscursdel’any2015,esvaduratermeunaconsiderabletascapreparatòria.Aquests

canvisi“treballsenmarxa”,amésdelfetqueenelspropersanysmoltsjovesinvestigadorsprincipals(PI)

deixaranl’institut,enshandutainiciarlapreparaciód’unPlaestratègic2017-2022peradefinirlanostra

estratègia de recerca i prioritats clau. El pla estarà acabat el 2016.

Al’abrilde2015,elnostreComitèCientíficAssessorvaavaluarelprogramadeBiologiaCel·lularidelDesenvolupa-

ment. En general, va lloar-ne la qualitat de la ciència desenvolupada durant els quatre anys anteriors. també vam

assistiralasortidadeduesfiguresclau:JohannesJaegervamarxarperpassaradirigirl’InstitutKonradLorenz

(Kli) de Klosterneuburg, a àustria, i Heinz Himmelbauer, cap de la Unitat de Genòmica, es va traslladar, com a

investigador principal (pi), a la Universitat de Recursos naturals i Ciències de la vida a viena, també a àustria .

enl’àmbitdelfinançament,Jamessharpe,JuanValcárcelijovamserguardonatsambunaAdvancedGrant,

del’eRC(ConselleuropeudeRecerca),el2015,ivampoderaconseguirdiversosprojecteseuropeuscoordi-

natssotaelsistemadefinançamentH2020,perdonarcontinuïtatalanostraexcel·lenttrajectòriaenaquest

camp. En el mateix sentit, cal destacar la posada en marxa del projecte coordinat de la UE, liBRa, el principal

objectiu del qual és la promoció de la dona en la ciència, amb la participació de tots els instituts de la EU-lifE.

elCRGhaadoptatunenfocamentseriósenmatèriad’igualtatdegènereilaigualtatd’oportunitats.Coma

conseqüènciad’això,desenvolupanovesiniciativescomaraelprogramad’orientacióperainvestigadores

postdoctoralsiestudiantsdedoctorat,bequesespecífiquesperadonescientífiques,seminarisinspiracionals,

etc.PromoureelprogrésdelesdonesenlaciènciaéstambéundelsprincipalsfocusdelnouPlaestratègic.

Pelquefaalaparticipaciópública,estemorgullososdelprojectedeciènciaciutadana“treulaLlengua”(“saca

laLengua”).Aquestprojecte,laprimerainiciativadeciènciaciutadanadirigitpelCRG,vasercofinançatperla

FundacióBancària“laCaixa”il’ajutinstitucionalseveroOchoa.s’hadesenvolupatalllargl’any,desprésd’un

atapeït calendari de recollida de mostres (gairebé 2.000 a 41 escoles de tot Espanya), xerrades, cursos de

bioinformàticaperaprofessors,reptesdebioinformàticaielconcursfinal,etc.Aquestafrenèticaactivitatha

donat lloc a 196 articles en premsa i mitjans de comunicació en línia, a més de cobertura per ràdio i televisió.

Calesmentarigualmentelspremisdistingitsquehanreconegutelcompromíscientíficielmèritdediversoscien-

tíficsd’altnivell:elnostreanteriordirector,MiguelBeato,rebéelPremi2015delaFundacióLillydeRecercaBiomè-

dicaPreclínica;IsabelleVernosvaserguardonadaamblaMedallanarcísMonturiolenreconeixementalaseva

contribució al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya; i pia Cosma va rebre el 2015 premi Ciutat

deBarcelonaperlasevarecenttascaambquèofereixunanovavisiódecoml’ADns’organitzaiempaqueta.

Finalment,calassenyalarqueelCRGvaposarenmarxal’any2015elProgramaAlumni.Aquestprogramavol

establirunarelacióperatotalavidaambelsnostresalumniielnostrepersonalmitjançantlacreaciód’una

fortaComunitatGlobalCRG.tenimactualmentmésde1.000alumniarreudelmón.elnostreobjectiués

crear una comunitat vibrant i emocionant, promovent la interacció entre els alumni i el personal, destacant-ne

lessevesfitesiestimulantl’èxitdelsnostresalumni,proporcionant-losoportunitatssatisfactòriesperserviral

CRG, els nostres investigadors principals i estudiants, i per a la promoció internacional de la ciència.

CreiemfermamentqueelCRGs’haconsolidatcomuninstitutd’investigacióbiomèdicainternacionalde

primerordre;peròcontinuaremesforçant-nosperaconseguirimantenirl’excel·lènciacientífica,tractantde

contribuir a la salut i la prosperitat econòmica de la nostra societat.

Luis Serrano Director


Destacats Científics


U namalaltiadebilitantallargtermini, l’esclerosimúltiple(eM)afectaelsnervisdelcervelli la

medul·laespinal,igenerapetitspegatsdeteixitdur.ningúnosapexactamentquèlacausai

notécuratotique,commésaviatesdiagnostical’esclerosimúltiple,mésaviatse’npotferel

seguimentioferirtractamentsquepuguinalentir-nelaprogressió.

Cadaany,milersdepersonesvanalmetgeambsímptomesquepodenserelsprimerssenyalsdel’escle-

rosimúltiple,incloent-hicansament,pensamentconfús,ensopegadesalcaminar,entumimentoformi-

gueig a la pell, o problemes de visió.

siéslaprimeravegadaquehanexperimentatproblemesd’aquestaíndole,aixòesconeixcomasíndro-

me Clínicament aíllada (Cis, per Clinically isolated syndrome en anglès). no obstant, això pot ser una

meraincidènciaaïllada,sibéelssímptomesques’observenalaCIstambépodenserl’indicidistintiu

d’altresafeccions.

llavors, ¿com poden saber els metges si algú que entra a la seva consulta amb Cis és probable que

desenvolupieMiespuguibeneficiard’untractamentenlesfasesinicialsdelamalaltia?

aquesta és la pregunta que Eva Borràs i Eduard sabidó, de la Unitat de proteòmica del CRG i la Universi-

tatPompeuFabra,esvandisposaracontestarambl’ajudadelsmetgesquetreballenambpacientsamb

esclerosimúltipleal’HospitalUniversitaridelaValld’Hebron,tambéaBarcelona.

tROBAntL’eMPReMtABorràs,sabidóielsseuscol·leguesvantenirlasortdeteniraccésaunrecursvaluósivital:mostresde

líquidcefaloraquidi(líquiddelcervellilamedul·laespinal)depacientsquehavienentratal’hospitalamb

CIs,aixícomlesdadesclíniquesdeseguimentpersihaviendesenvolupateMmesosofinsitotanys

més tard.

“Prendrelíquidcefaloraquidiésunaprovaderutinaperalespersonesqueentrenal’hospitalambun

primerepisodidesímptomesneurològics”,explicaBorràs.“Lesmostreserenallà,igualquelainformació

clínicad’aquestspacients.noméscaliaaplicarelnostreconeixementilatecnologiapertrobarunaem-

premta molecular que pogués ajudar els metges a predir el resultat del pacient.”

Detecció de l’empremta molecular de l’esclerosi múltipleAnaral’hospitalambproblemesneurològicsjaésproupreocupant.Però,quèpassasiésunsenyalprimerencd’unamalaltiamésgreu?


per a detectar aquesta empremta, Borràs i sabidó van utilitzar una tècnica anomenada espectrometria

demasses,quepermetalscientíficsidentificarlesdiferentsmolèculesdeproteïnesenunamostraen

esmicolar-lesipesar-les.Desprésd’unaanàlisiacurada,esvandetectaralgunesdiferènciesclauenles

mostresdefluiddepersonesquevanarribaradesenvolupareMcomparadesamblesquenohovanfer.

acotant-ho encara més, els investigadors van descobrir que mesurar les quantitats de només dues mo-

lèculesdeproteïna-conegudescomaCH3L1iCnDP1-enellíquidcefaloraquidivasersuficientpera

predirlesprobabilitatsquealgúambCIsdesenvolupieMenelfutur.

teMPsDePROVAEl descobriment que els nivells de només dues molècules poden revelar si algú arribarà a desenvolupar

esclerosimúltipleésunavençmoltimportant.Lagranpreguntaés:quèpassadesprés?

Latècnicad’espectrometriademassesqueBorràsisabidóutilitzenalseulaboratorinoésproual’abast

als hospitals, per la qual cosa caldrà desenvolupar un test alternatiu per a un ús clínic més estès. tal

comexplicasabidó,“potserquesiguemcapaçosdecrearuntestanomenateLIsA,enquèesdetectin

aquestes dues proteïnes amb anticossos. aquest tipus de prova és estàndard als hospitals de tot el món.

Hem presentat una patent i estem parlant amb socis comercials que podrien estar interessats en ajudar

a desenvolupar-lo.”

però això no és tot.

“tenimunprojectederecercaenparal·lel,ambelsmateixoscol·laboradorsdel’hospital,quenoésla

predicció de la malaltia sinó la comprensió dels mecanismes subjacents”, diu sabidó. “actualment, es-

tem analitzant una gran quantitat de mostres addicionals per tractar de trobar les molècules clau que

impulsenl’eM.”

LarevistaMolecularandCellularProteomicsvapublicarfapocelsresultatsd’aquestestudi.totique

transferiraquestsengrescadorsresultatsdesdellaboratoriauntestqueelsmetgespuguinutilitzarpot

requerir un cert temps, aquest és sens dubte un pas endavant important per als pacients preocupats i les

sevesfamílies.enidentificarelsculpablesmolecularsquerauenalcordelamalaltia,sabidóesperaque

eltreballdelseuequippuguiconduirtambéalgundiaanoustractamentsperamalaltsd’eM.

ArticLe de referènciA:

Borràse,Cantóe,ChoiM,MariaVillarL,

Álvarez-CermeñoJC,ChivaC,Montal-

banX,VitekO,ComabellaM,sabidóe.

‘Protein-BasedClassifiertoPredict

ConversionfromClinicallyIsolated

syndrometoMultiplesclerosis.’

Mol Cell Proteomics, 15(1):318-28 (2015).


P erdesgràciaperalsturistes,nohihacapprocésmàgicquet’encongeixilarobaperaencabir-laa

lamaleta.tanmateix,segonsunestudideJérômesolonielseugrupallaboratorideBiomecànica

delaMorfogènesidelCRG,aixòésexactamentelquepassadurantunprocésbiològicequivalent

conegutcomatancamentdorsal,queocorreduranteldesenvolupamentd’unembriódemoscadelafruita.

Ambformad’unapilotaderugbidemenysd’unmil·límetredellarg,l’embriódelamoscaendesenvolupa-

mentpateixmoltscanvis,jaqueesplegaenl’estructuracorrecta.Duranteltancamentdorsal,duescapes

decèl·lulesalasuperfíciedel’embriós’uneixen,tancant-sedesdecadaextrematravésdel’oberturaigual

quelescremalleresd’unamaletaentancar-les,totsegellantlesentranyesdel’embrióalseuinterior.Però

comfuncionaexactamentésunmisteri.

sEnt la fORçaelscientíficssabenaraqueaquesta“cremallera”biològicaésimpulsadaperdiminutscablesmolecularsi

motorsdinsdelescèl·lules,queesconeixencomaactinaimiosina.Delamateixamaneraqueespottancar

unamaletamassaplenaestirantmésfortlacremalleraiestrenyentbélamaleta,escreiafinsaraquelamajor

forçanecessàriapera“tancarlacremallera”d’unembrióduranteltancamentdorsalerageneradaperl’actina

ilamiosinadelescèl·lulesqueenvoltenl’obertura,aixícomenlescèl·lulesdelseuinterior(amnioserosa).

Peròquansolonielseuequipvancomençarainvestigarlesforcesgeneradesperl’actinailamiosinaa

lescèl·lulesdelasuperfíciedel’embrió,esvanadonarquenocanviavenenabsolut.eraestrany.Perfer

tancarlescapesdecèl·lules,calquehihagialguntipusdeforçacreixentdesdel’exterioroempenyent

desdel’interior(ototesduescoses);encascontrari,nocanviaràresil’oberturanoestancarà.

Imagineumantenirunaquantitatconstantdepressióal’exteriord’unamaletasobrecarregadailasevacre-

mallera:senseaugmentarlapressióenempènyeriestirar,noespodràtancarmai.Però,d’onveniaaquesta

força?

solonielseuequipvantrobarqueaquestaforças’originaapartirdedosmecanismesquetreballen

conjuntament.Unapartved’un“cordó”molecular,unllargcabled’actinaimiosinaatravésdelescèl·lules

queenvoltenl’oberturaalasuperfíciedel’embrió.Igualqueenestirarmésfortlacremallerad’unamaleta,

aquestfilestensaentancar-sel’obertura,ajuntantlescapesdecèl·lules.Perònon’hihaprouambaixò

Zipping up, tancant la cremalleraimagineu que aneu de vacances i la vostra maleta és plena. tan plena, defet,quenolapodeupastancar.Podríeufermésforça,posar-vos-hidegenollsiestirarbenfortlacremallerafinsqueestanqui.Peròquèpassariasilescosesdelamaletaenrealitatesfessinméspetites?


ArticLe de referènciA

saiasL,swogerJ,D’AngeloA,Hayes

P,ColombelliJ,sharpeJ,salbreuxG,

solonJ.

‘Decrease in Cell volume Generates

Contractile forces Driving Dorsal

Closure.’

Dev Cell, 33(5):611-21 (2015).

pertancarl’embrióendesenvolupament.

L’avançesvaproduirquansolonielseuequipvantrobarunamaneracompletamentnovadevigilarles

cèl·lulesdel’embrióendesenvolupamentenl’espaitridimensionalitambéeneltemps.

“Finsara,noméss’haviamiratquèpassaalasuperfíciedel’embrió”,explicasolon.“Aquestaéslaprimera

vegadaqueensfixementotelvolumdelteixitafidecomprendre’nrealmentlamecànica.”

enferaixò,vandescobrirl’explicaciódecomesproduïaeltancamentdorsal.noésquelescèl·lulesestigues-

singenerantmésforcesmitjançantl’addiciódemésmotorspertancarlescapesdeteixit:elcanviesproduïa

simplementperlescèl·lulesal’interiordel’obertura(l’amnioserosa)queesfeiencadavegadaméspetites.

Cas tanCatAquestencongimentésunacaracterísticad’untipusparticulardemortcel·lularanomenadaapoptosi.

enelmomentjust,toteslescèl·lulesdel’amnioserosacomencenamorirenunamenadesuïcidibiològic

enmassa,ambpèrduad’aiguaiassecant-se.Iésaquestcanvienlamida,combinatambelcordóal

voltantdel’obertura,elquegeneralesforcesnecessàriesperatancarl’embrió.

“Vasermoltsorprenenttrobarquelescèl·lulesdel’interiorperdenvolum,”diusolon,“iensvanferfalta

una gran quantitat de mesuraments per convèncer-nos que era això el que passava. ningú no havia

pensatquel’apoptosipodriagenerarlaforçad’aquestamanera”.

tornantalamaletasobrecarregada,aixòseriacomsilespertinencesd’unturistas’encongissindinsde

lamaleta,tancant-ladesdel’interior.

sibétotaixòésmoltútilperatancarembrionsdelamoscadelafruita,eltreballdesolon-publicatala

revista Developmental Cell- té un impacte potencialment molt més ampli. “la idea més general darrere

d’aquestcaséscomessegellendeltotduescapesdecèl·lules,cosaquetambéocorredurantlacicatrit-

zaciódelesferides”,explica.“sabemqueelsgensielsprocessosinvolucratsenaixòesconservenmolt

en tot el regne animal; per això, és probable que hi operi el mateix sistema.”

tOC CURatiUtotiquenoméshafetexperimentsambembrionsdemosquesdelafruita,quansolonvatornaramirar

elsvellstreballsd’investigació,vatrobar-hialgunssuggerimentsbenprometedorsqueindicavenqueles

feridesdelapellpotseressegellindelamateixamanera.

“Hetrobatalgunespublicacionsdefaunsquinzeanyssobrelacuraciódeferidesenratolins.s’havia

trobatque lescèl·lulesdefibroblastsquecobreixen inicialment la ferida,activen l’apoptosiabansde

tancar-se.Aixíquepodemimaginarperfectamentquetambéesproduirienaquímecanismessimilars

als que hem trobat a les mosques”.

Hihaaltressituacionsendesenvolupamentenquètambépodriaestar-s’hiproduintaquestprocés.talcom

explicasolon,“unexempleeltenimenelcervellendesenvolupamentdelsvertebrats.Hihaonadesd’apoptosi

iaquestescèl·lulesencontracciópodrienserresponsablesd’esculpirelcervell.Peròaixònoésdeltotclar.”

Unintlamortcel·lulardirectamentalageneraciódeforçad’aquestamanera,elsorganismesevitenels

problemes potencials de no poder assolir la sincronització correcta entre el tancament de les costures

biològiquesil’eliminaciódelescèl·lulesnodesitjadesdel’obertura.silescèl·lulesesmorenmassaaviat,

abansquelesvoress’haginsegellat,llavorshihauràunforat.Peròsila“cremallera”estancasobreteixit

viu,podrienfer-s’hibonysnodesitjats.

elqueésmés,encaraquedenalgunsmisterisquesolonvolresoldre.“encaranosabemcoms’activa

l’apoptosientoteslescèl·lulesdemanerasimultània,laqualcosaemresultasorprenent.totesdecidei-

xen morir en unes poques desenes de minuts, i totes ho decideixen alhora. també estem desenvolupant

modelsmatemàticsperaesbrinarexactamentcomtreballenaquestesforces”.

Mentrelamajoriadenosaltrespotserestemfentlesmaletesperalesvacancesd’estiuiesforçant-nos

peraencabir-hotot,solonielseuequipestanocupatsmirantd’entendredequinaformalanaturajaha

aconseguit resoldre aquest problema.


E ls“treballadors”d’aquestahistòriasónmolèculesanomenadesproteïnesPolycomb.estrobenenmoltstipusdeplantesianimals,i juguenunpaperimportantenlatransformaciódegensquan janosónnecessaris.sino funcionencorrectament,aixòcausagransproblemesenel

desenvolupament,jaqueelsimportantsgensquecontroleneldesenvolupamentdetotamenad’òrgansi estructures no saben quan apagar-se.

LesmosquesdelafruitatenennomésquatreproteïnesPolycomb.treballenjuntesenungrup(conegutcomacomplexPolycomb)afid’executartoteslessevesdiversestasques.Peròelsmamífersentenenmoltesmés.PeracadaundelsquatrecomponentsdelcomplexPolycomb,n’hihaentredosisisversi-onsdiferents,quedonenalvoltantde200diferentscombinacionspossibles.Llavors,quèéselquefan?

ÉsunapreguntaquefascinaLucianoDiCroce,quedirigeixelgrupd’episodisepigenèticsenCànceralCRG,centratenlesformesenquèelserrorsenactivaridesactivarelsgenspodenconduiralcàncerialtres problemes.

BatEGant En Una plaCa DE pEtRiPeraesbrinarlesfuncionsdetotesaquestespossiblescombinacionsPolycombduranteldesenvolupa-mentdelsmamífers,DiCroceielseuequipvanposarlasevaatencióenlescèl·lulesmareembrionàries(es)deratolí.Aquestessóncèl·lulesimmortalsrecollidesoriginalmentapartird’unembrióderatolíquanésnomésunapetitapilotadecèl·lules,depocsdiesd’edat.elquetenenrealmentd’especialésqueselespotinduiraconvertir-seenqualsevolmenadecèl·luladelcos(unprocésconegutcomadiferenciació),simplementafegintelsfactorsquímicsadequatsitractant-losdecertesmaneres.

“Podemprendrelescèl·lulesquehanestatcreixentdurantmolttempsenunaplacadePetri,cosaquesignificaquenocalempraranimals”,explicaDiCroce.“Prenemlescèl·lulesilesdiferenciementoteslesclassesdetipusdecèl·lules-nervioses,altrestipusdecèl·lulesdelcervell,cèl·lulesdelmúsculcardíaciaixísuccessivament.Llavorsveiemquèpassaquanensdesfemd’unad’aquestesproteïnesPolycomb,ounaltremembredelafamília,odiferentscombinacions”.

enalgunscasos, l’eliminaciód’unade lesproteïnesPolycombno facapdiferènciaamb lacapacitatdelescèl·lulesesperdiferenciar-seenqualsevoltipusdecèl·lula.tanmateix,DiCrocevadetectaruncomponentPolycombcrucial,anomenatMel18,quesemblavaessencialperaconvertirlescèl·lulesencardiomiòcits-lescèl·lulesmuscularsdelcor.

Tenir un corLaconstrucciód’unamàquinacomplexaésuntreballcomplicat,icall’habilitat iel treballenequipd’experts. Iestudiantels“treballadors”molecularsdelesnostrescèl·lules,elsinvestigadorsestancomençantaentendredequinaformaunamàquinabiològicacomplexa-elcor-esvaconstruintamesuraqueunfetusesdesenvolupaal’úter.



MoreyL,santanachA,Blancoe,AloiaL,

nora Ep, Bruneau BG, Di Croce l.

‘PolycombRegulatesMesodermCell

Fate-specificationinembryonicstem

Cells through activation and Repression

Mechanisms.’

Cell Stem Cell, 17(3):300-15 (2015).

“Podemmiraralmicroscopiaquestescèl·lulesmuscularsdelcorbategantalaplaca:ésforçaincreïble!Però,quaneliminemMel18,noesconverteixenenmúsculsinobateguen.”

sercapaçdeconvertircèl·lulesmareencardiomiòcitsallaboratoriésungranavençtècnic.Ibenclara-ment,sobrelabased’aquestsexperiments-publicatsalarevistaCellstemCell-,elMel18estàjugantunpaper vital en el desenvolupament del cor. tanmateix, les proteïnes polycomb treballen en complexos de quatreparts,demaneraqueDiCrocetambévoliatrobarelsseus“col·legues”moleculars.

L’APARICIóDeLseXPeRtsQuanelcoresdesenvolupadinsd’unratolífetalohumà,nonomésfaacted’apariciójacompletamentformat.Lescèl·lulesqueeventualmentformaranelcorhandepassarperdiversesetapes,cadascunaamblaparti-cipaciód’unasèriedegensques’activenidesactivenafidepreparar-losperalasegüentetapadelprocés.

enprimerlloc, lescèl·lulesdecideixenqueesconvertiranenuntipusdeteixitqueesdiumesoderma-literalment la “capamitjana”de l’embrió, queésel precursorde teixitscomaraelmúscul, cartílag ios-iperdenlasevacapacitatdegenerarqualsevolaltretipusdecèl·lules.Acontinuació,unsubconjuntd’aquestescèl·lulesdelmesodermadecideixenconvertir-seencardiomiòcits,activantgensmuscularsiorganitzant-se en un cor que batega.

Atravésd’unaacuradaanàlisi,DiCroceielseuequipvandescobrirqueMel18estavaimplicatenelcontroldel’activitatdelgenalllargdecadapasd’aquestcamí.PeròesvatrobarquealtresproteïnesPolycombentrenosurtendelcomplexendiversesetapes,quecondueixenatrescombinacionsdiferentsalllargd’aquestprocés.

Perutilitzarunaanalogiaambelsartesansexpertsqueenstrobemalcomençamentd’aquestahistòria,Mel18ésl’”expert”enlaconstrucciódelcor.Ésnecessariacadapasdelprocés,desdelacèl·lulaesfinsalscardiomiòcits.Peròelsaltrescomponentss’activenidesactivendurantdiversesetapes,aportant-hiles seves habilitats només quan cal.

Hi ha també un gir interessant en aquesta història. fins ara, els investigadors no han pogut trobar mai que els complexos polycomb puguin desactivar els gens. però Di Croce i el seu equip van descobrir que ells també poden activar els gens.

“Aixòeracompletamentnouenaquestcamp”,diu.“totsaquestsanyssel’haconsideratunrepressordel’activitatdelsgens,peròensvasemblarquepodriaajudaraactivarelsgens.Vasermoltinesperat,iensenfèiemcreusquenofosunerror.Peròvamrepetirl’experimentmoltíssimesvegadesperaassegu-rar-nosquenoeraunartifici.Quanensvasortirelmateixresultat,vampensarquepotseraixòéselquelescèl·lulesensestandient,iéselnostredeurepublicarlesdadesperquètothompuguijutjar-ho.Iara,al-treslaboratorisestandescobrintqueelPolycombtéunafunciód’activació.Crec,doncs,queteníemraó”.

EspERanCEs fUtUREssempreésbotenirlaraó,peròlacomprensiódecomelMel18ielsseuscol·leguesmolecularstreballenperaconstruirlescèl·lulesmuscularsdelcortambétéimportantsimplicacionsperalasaluthumana.

Comapartdelseuestudi,DiCroceielseuequipvaninvestigarquinsgensesveuenafectatsquanesretiraMel18.Curiosament,totselsgensquevantrobarestanimplicatsenmalaltieshumanesqueafectenelmús-culdelcor,cosaquesuggereixunarelacióclaraentrelamalaltiacardíacahumana,Mel18ielsseusassociatspolycomb.

tambéhihaimplicacionsperal’anomenadamedicinaregenerativa,ambelcultiudecèl·luleshumanes,teixitsifinsitotòrgansapartirdecèl·lulesmareallaboratoriperatrasplantar-losalspacients.saberexactamentquèpassaamesuraquelescèl·lulesmareestransformenencardiomiòcitsésvitalperaassegurarqueelsfuturscorscultivatsallaboratoriesconstrueixinadequadamentanivellmolecular.

Hi ha una tercera perspectiva, tal com explica Di Croce, basada en les tècniques que ell mateix i el seu equiphandesenvolupatperalcultiudecèl·lulesmuscularsdecorallaboratori.“Diguemquevolsprovarsiunfàrmactéefectessecundaristòxicssobreelcord’algú,oprovardiferentsmedicamentsperatrobarelmillor.Podriesinjectarcadadiamedicamentsalpacient.Peròarapodemprendrecèl·lulesdelpacienticonvertir-lesencardiomiòcits,queespodenanalitzarperveurequinscompostosfuncionen”.

Veientbategaraquestescèl·lulesa lesplaquesdeplàstic,ésfàcilveuredequinaformaaquesttipusd’enfocamentpodriaarribaraesdevenirungranèxit.


A lvoltantd’undecada1.000nadonsqueneixencadaanytélasíndromedeDown-unaafec-

taciócausadaperl’herènciad’unsegmentd’ADnaddicional,conegutcomacromosoma.Ge-

neralment,elshumanstenim23parellsdecromosomes,numeratsdel’1al22,amésdels

cromosomessexuals(XXoXY).Undecadaparelll’obtenimdelamareiunaltredelpare.Peròenelcas

delsnadonsambsíndromedeDown,acabenambunacòpiaextradelcromosoma21,elqualsignifica

quetenenunatripledosidetotselspropde500gensd’aquestcromosoma.

Ésnomésund’aquestsgens(anomenatDYRK1A)queinteressalasusanadelaLuna,líderdelgrupde

FuncióGènicaalCRG.Peraalgunsgenshumans,elfetdetenirunacòpiaextranosemblaimportar.

Peròla“dosi”extradeDYRK1AalasíndromedeDowncausaproblemesalescèl·lules.Anàlogament,si

unnenténomésunacòpiafuncionaldelgen,reduint-neefectivamentladosialameitat,acabaambuna

afectaciódetipusautista,amésd’altresproblemesdesalut.DelaLunaielseuequipestanintentant

esbrinar per què.

pREpaRats, llEstOs…elsgenssón“receptes”molecularsqueindiquenalescèl·lulescomfabricarlesmolèculesdeproteïna,

querealitzentotamenadetasquesenelcos,desdelaformaciód’estructuresfortescomaralapellfins

aladescomposiciód’alimentsperaalliberarenergia.elDYRK1Afabricauntipusdeproteïnaanomena-

da quinasa (també anomenada DyRK1a), que enganxa unes etiquetes químiques minúscules en altres

proteïnesi,obéendesencadenal’accióobél’apaga.

“volem entendre els mecanismes moleculars subjacents en els problemes causats per tres o una còpia

del DyRK1a”, diu de la luna, “de manera que ens cal conèixer els objectius de la quinasa, i què passa quan

n’hihamassaobénon’hihaprou”.

la primera pista va arribar quan de la luna i el seu equip van descobrir la quinasa DyRK1a al nucli de

lescèl·lules,allàonesconserval’ADn.estudiant-hoambmésdetall,vandescobrirqueDYRK1As’uneix

directamental’ADnilessevesproteïnesd’empaquetamentassociades(conegudescol·lectivamentcom

acromatina),totapuntantseqüènciescaracterístiquesd’ADn.

Preparats, llestos, ja!Lacomprensiódelsfactorsmolecularsdesencadenantsqueperme-ten “llegir” els gens està obrint la porta a un món potencial de nous enfocamentsperamillorarlavidadelespersonesqueviuenamblasíndrome de Down.



Di vona C, Bezdan D, islam aB, salichs E,

lópez-Bigas n, Ossowski s, de la luna s.

‘Chromatin-wideprofilingofDYRK1A

revelasaroleasagene-specificRnA

polymeraseIICtDkinase.’

Mol Cell, 57(3):506-20 (2015).

Lasegüentpartdeltrencaclosquesesvaposardemanifestquanelsinvestigadorsvandescobrirque

DYRK1Ateniaunpotentefecteactivadorengenspròxims,queelsactivaambforça.L’últimapistavaen-

caixarquanvantrobarquelaquinasa“etiquetava”unapartimportantdelapolimerasad’ARn,lamàquina

molecularque“llegeix”elsgensquans’activen,comenllegirunareceptaenunllibredecuina.

JA!

Perpoderllegirungen,lapolimerasad’ARnvaal’inicidela“recepta”is’hiespera,descarregant-setotes

lesproteïnesquenecessitapera funcionaradequadament.Quan totésapunt,DYRK1Aafegeix les

sevesetiquetes,aportanteldetonantfinalperquèlapolimerasaescomenciamourealllargdelgen,i

vagi llegint.

“va ser molt sorprenent descobrir que DyRK1a es situa a la cromatina en els gens amb aquestes se-

qüències particulars amb els “interruptors de control” prop dels gens, i poden etiquetar directament la

polimerasa”,explicadelaLuna.“noesconeixengairesquinasesquehofacin.”

L’anàlisiacuradavarevelarquemoltsdelsgensdirigitsperDYRK1Aestaninvolucratsenajudarlescè-

l·lulesacréixer-perexemple,peraproduirenergiaofabricarmésproteïnes.DelaLunasospitaqueaixò

pot ajudar a explicar per què genera problemes tenir-ne massa o molt poca.

“En el cas de la síndrome de Down, hi ha altres gens al cromosoma 21 amb una major activitat que també

podencontribuiraferquelescèl·lulesnofuncionincorrectament,peròcreiemqueelnourolquehem

trobatperaDYRK1Atéalgunacosaaveureambelsefectesqueveiemenelsnensambsíndromede

Down o autisme”.

Aquesttreball,publicatalarevistaMolecularCell,plantejamoltesméspreguntesquerespostes;molta

mésfeinaperadelaLunaielseuequip.

“Unabonapartd’aquesttreballvaserrealitzatperChiaraDiVona,”explica,posantderelleuelpapervital

delasevaestudiantdedoctoratenl’estudi,ieldelsaltrescol·laboradors:núriaLópez-Bigasielseuequip

de la Universitat pompeu fabra i el laboratori de stephan Ossowski al CRG.

“Era un projecte arriscat i amb reptes tècnics, però va valer la pena. És un treball de biologia bàsica, de

maneraqueencarahihaunllargcamíperrecórrerperpoderexplicarcomafectenpatològicamentels

canvis en aquest gen. Queden encara moltes preguntes, si bé aquest treball obre una porta emocionant

ambmoltd’espaiperaexplorar,onpodríemtrobarsolucionspermillorarelsresultatsperalespersones

afectadesperaquestesafectacions.”


P arents il·localitzables,filiacióerrònia icaracterístiquesconfusessensesentit. I commésen-

rereeneltempsanem,mésconfusaseràlaimatge.Aixònoésaixínomésperalsarbresdela

famíliahumana.Éscertperatotselséssersvius,incloent-hielllevatdeforner(mésconegut

formalmentcomaSaccharomyces cerevisiae),undelsorganismesfavoritsdetoniGabaldón.Dirigeixel

laboratori de Genòmica Comparativa al CRG, dedicat a la comprensió de les complexitats evolutives que

han donat lloc a la constitució genètica de les diverses espècies que veiem avui dia.

LAVeRsIóOFICIALelllevatdefornervaserlaprimeraespècieméscomplexaqueelsbacterisielsvirusdelqualse’nvapoder

“llegir” tot el seu aDn -procés anomenat seqüenciació- a la dècada dels 90. Com si llegíssim les lletres de les

receptesd’unllibredecuina,laseqüenciaciód’ADnpermetalscientíficsllegirtotesles“lletres”biològiquesque

constitueixenelsgensd’unorganisme.

Desprésd’estudiarminuciosamenttoteslesdades,elsinvestigadorsvannotarquelcomunamicaestrany.en

molts casos, hi havia dues còpies de certs gens. no eren completament idèntics, però eren molt semblants;

unamicacomtenirreceptesperalpastísdetaronjaieldellimonaenunllibredecuina,enquèl’únicadiferèn-

ciaéselfruititotalarestaésigual.Peròd’onvenienaquestes“receptes”genètiquesaddicionals?

Larespostaproposadaeraque,d’algunamanera,moltenrereenl’evolució,totselsgensdelllevats’havien

copiat a si mateixos, acte conegut com a duplicació del genoma complet. amb el temps, les dues còpies

decadagenhavienevolucionaticanviatdeformaindependent,demaneraquejanoerenexactamentels

mateixos.Avegades,unadelesduescòpiess’haviaperdut,mentreque,enaltressituacions,lesdueshavien

desaparegutdeltot.Mitjançantl’anàlisidelessimilitudsidiferènciesentreelsgensduplicatsatravésdedi-

ferentsespèciesdellevats,elscientíficsvansercapaçosdesituaraquestesdevenimentfaaproximadament

unscentmilionsd’anys.

tanmateix, hi havia alguns problemes amb aquesta idea. tal com explica Gabaldón, “quan observem de prop

aaquestsgensenelgenomadelllevat,semblavenexplicarhistòriesevolutivesdiferents.Quanmiresatravés

dediversesespècies-perexemple,siagafesungenhumà-esperariesqueelseuparentmésproperfosla

versiódeximpanzédelgen,despréselgengoril·laiaixísuccessivament.Iesperariesquetotselsgensesti-

guessinrelacionatsambelsd’altresespèciessimilarsdemaneraconsistent”.

Resseguint l’arbre genealògic del llevatLes famílies poden ser complicades. Amesura quemés gent s’in-teressapelsseusarbresgenealògics(sobretotambl’advenimentdeles proves d’ascendència genètica), poden haver-hi sorpreses ines-peradesal’aguaitenmigdelesbranques.



Marcet-HoubenM,Gabaldónt.

‘Beyond the Whole-Genome Duplication:

PhylogeneticevidenceforanAncient

InterspeciesHybridizationintheBaker’s

YeastLineage.’

PLoS Biol, 13(8):e1002220. eCollection

2015 aug.

Fentunaanalogiaambunarbregenealògichumà,duesgermaneshand’estarrelacionadesdelamateixama-nera amb els seus pares, cosins, tietes i oncles. però no sembla ser aquest el cas dels gens de llevat duplicats. Leshistòriesfamiliarssimplementnocoincidien.eraunmisterigenètic.

LAsOLUCIó:enGAnXAR,IDesPRÉsCOPIAR

en el seu article, publicat a la revista PLos Biology, Gabaldón i la seva col·laboradoraMarinaMar-cet-Houbenvananalitzarcurosamentlesdadesdel’ADnde26espèciesdiferentsrelacionadesdelllevat.enmiraratravésdelsmembresd’aquestampliarbregenealògic,voliendeterminarambmésprecisióelmomentenquèvaocórrerl’esdevenimentdeduplicaciódelgenomacomplet.

Vannotar,aleshores,algunacosainusual.enllocdeveureprovesdelacòpiadelgenomafacentmilionsd’anys,semblavaqueladuplicaciós’haguésproduïtabans.

“Aixòhauriad’haverestateltestperfecteperalnostremètode,”diuGabaldón.“Crèiemsaberquans’havi-enduplicatelsgensi,pertant,hauriad’haverfuncionat.Peròperasorpresanostra,novamtrobaraixò;les duplicacions que vèiem eren més antigues. primer, vaig pensar que hi hauria algun problema amb el mètode, però després ens vam adonar del que passava”.

Lapeçaclaud’evidènciavaserelfetque,finsitotdesprésdemilionsd’anysd’evolució,lesduescòpiesdelsgenssuposadamentduplicatserenmassadiferentsentresiperpoder-hoexplicarperunsimpleprocésdecòpia.Haviad’haverpassatalgunacosamés.

“ensvamadonarqueaquestsgenshavienvingutdeduesespèciesseparadesdellevatques’havienunit;endiemhibridació”,explica.“Aixíqueelsgensjas’havienseparatidiferenciat,abansd’unir-se”.

efectivament,duescèl·lulesdiferentsdellevats’havienfusionatd’algunamaneraihaviencombinattotelseumaterialgenèticperferunhíbridambeldobledelaquantitatd’ADn.Aquestaideanonomésexplicaelmomentmésprimerencdeladuplicació,queGabaldóniMarcet-Houbenhavientrobatamblasevaanàlisi-jaqueaquestesespèciesvandivergirabansdelscentmilionsd’anys-sinóquetambéexplicaperquèles“històries”evolutivesdelsparellsdegensnocoincideixen.sielsgensprovenend’espèciesdife-rentsquejas’estavendesenvolupantdeformaindependent,nohiharaóperlaqualhagindecompartirexactamentlesmateixeshistòriesfamiliars.

encaraqueésunabonasolució,hihaunproblemagros:elshíbrids,formatsperduesespèciesdiferentsqueesfusionen,tendeixenaserinestablesinopodenreproduir-se.Comqueelsdosconjuntsdecromo-somessónlleugeramentdiferents,causaproblemesamblameiosi,elprocésdefabricaciódecèl·lulessexuals(gàmetes,comelsousil’espermaenelsmamífers).Durantlameiosi,elscorresponentsparellsdecromosomess’aparellen,apuntperseparar-seengàmetesindividuals.Peròsielscromosomessóndiferents,aquestprocésd’uniónofuncionaielsgàmetesnoesformenadequadament.Aixòexplicaperquèlesmules(ladescendènciadecavallsisomeres,od’asesieugues)sónestèrilsinopodenproduirpoltres, i el mateix podem dir del llevat híbrid.

per resoldre aquest problema, Gabaldón pensa que el llevat híbrid ancestral va realitzar una mica de gim-nàsticagenèticaextra,duplicantelseugenomadobleacabatdefusionar.Aixòésl’equivalentaunacted’equilibrid’ADn,enproporcionarelnombrecorrectedecromosomesavinentsperaassolirlameiosi.Després,uncopformatunhíbridestable(l’avantpassatdelllevatdefornerd’avuidia),esvanproduirméscanvisenperdre’s,barrejar-seicommutar-seelsgens.

Aquestprocésd’enganxamentbiològic(hibridació),còpia(duplicaciódelgenomacomplet)ilaposterioredició és una nova manera de mirar la història evolutiva del Saccharomyces cerevisiae. i no és pas una històriaquefosacceptadaimmediatamentperlacomunitatcientífica.

“tothomesvaquedardepedra!”,recordaGabaldón.“elscientíficsdelmóndelllevattenienbengravadamentalmentlaideadeladuplicaciódelgenomacomplet, ialgunsvaserdifícildeconvèncer-los.Unagranquantitatderecercahaviaderivatdelaideaqueeraunasimpleduplicaciódelgenoma-finsitottreballsdelnostrepropilaboratori-itotsvamhaverderepensar-ho.Peròaixíéscomfuncionalaciència”.

aquest nou treball també obre sospites sobre altres espècies (humans inclosos) en què hi ha proves ques’hihaproduïtduplicaciódelgenoma.Gabaldónpensaquealgunsd’aquestsesdevenimentspodenser hibridacions en lloc de simples duplicacions, així que potser hi ha algunes sorpreses genètiques que estanal’aguaitperlesbranquesdelnostrepropiarbregenealògic.


“Fapoc,hivahaverunincendial’edificionvisc”,explicaMatthieuLouis,quedirigeixelgrupde

sistemessensorialsidelComportamentalCRG.“Podiasentirl’olordeplàsticcremat,ivaig

pensarquedeuriavenirdelamevacuina.Peròenentrar-hi,l’olornovaaugmentarpas.Vaig

anartotseguitcapalpassadísiemvaigadonarquel’oloreramésforta,iaixívaigsaberqueveniad’un

altre apartament.”

per sort per a louis i els seus veïns, no va ser greu i el cos de bombers va resoldre el problema ràpida-

ment.Peròlasevahistòriademostraclaramentelfenomenexacteenquètreballaelseulaboratori:la

quimiotaxi.O,perdir-hodeformaplanera,comesmouenelsorganismesenrespostaalesolors.

L’olfacte,oalmenyslacapacitatdedetectarelsproductesquímicsenelmediambient,éspotserelsentit

mésanticiésfonamentalperalasupervivènciadetotselséssersvius,desdelsbacterisperatrobarel

seucamícapalmenjarfinsalsanimals(ielscientífics!)perfugirdelperillensumantilocalitzaramena-

cescomaradepredadorsoelfoc.

LALARVAQUeestOMBAVAenllocdetenirmilionsdecèl·lulesnerviosesalnas,comperexempleelsgossosoelséssershumans,

leslarvesdemoscadelafruitanomésentenen21.Aixòenfaunmodelútilperal’estudidecomelses-

tímuls sensorials del món exterior es tradueixen en impulsos nerviosos que controlen el comportament.

talcomexplicaLouis,“quanestéencomptelaformaenquès’organitzen,l’arquitecturaneuronaldel

sistemaolfactiuésmésomenyslamateixaquelaques’observaenelsvertebrats.Ésforçaemocionant

perquètenimunagranreduccióenelnombredeneuronessibénosesacrifiquenelsprincipisorganitza-

cionals que hi ha en sistemes més complexos com ara els éssers humans.”

Aixòvoldirqueleslarvesencararesponenalesolorsdel’entornfentservirlamateixalògicaquealtres

animalsmésgrans.esdirigeixendirectamentcapalafontd’unsaborosaolorquanesvafentmésinten-

sa-comungosrereelrastred’unconill,oalgúalcarrerensumantelcamícapaunabonapastisseria-,o

aturar-seitombar-seabandaibandaenperdrelaflaire,ambl’esperançadecaptar-lanovament.

Del cervell al comportament: la ciència de l’olfacteLes larvesde lamoscade la fruitanecessitenensumar iconsumirproualimentsperaaugmentarelseupescorporalenunfactorde1.000ennoméssisdies.Coms’hofan?


“escreaunbucleentrelasensació-percepciódel’estímulsensorial-il’acció”,diuLouis.“estemtractant

depredir,pertant,algunacosasobrel’accióapartird’unacomprensiódelapercepció:quantainformació

potextreurel’animaldelesolorsdel’entornperaesbrinaronéselmenjar.”

En monitoritzar acuradament unes larves determinades en un entorn molt controlat, louis i el seu

equipvanaconseguirveureexactamentdequinaformaelsanimalsresponenalscanvisenlacon-

centraciód’undeliciosaolordepinya,avançantràpidamentquanl’oloresfamésintensa,iaturant-se

igirantenafeblir-se.

Persimplificarencaraméslescoses,elscientíficsvanutilitzarlarvesquehavienestatmanipuladesde

talmaneraquetinguessinnomésunacèl·lulanerviosafuncionalalnasenllocdelatotalitatdeles21.no

obstant,finsitotambaquestasolacèl·lula,leslarvesencararesponienperfectamental’olordepinya.

elpassegüentvaconsistiracol·locarunpetitelèctrodealcostatd’aquestacèl·lulanerviosa-untreball

moltdelicat-peramesurarlarapidesaaarrencarenrespostaal’olorcanviant.PerasorpresadeLouis,

ellielseuequipvandescobrirquenohihaviaunarelaciódirectaentrel’activitatdelacèl·lulanerviosai

elnivelldel’aromadepinyaenl’entorndelalarva.encanvi,aquestaúnicacèl·lulanerviosaprocessava

d’algunamaneracomcanviaval’olor.Aixòesconeixcomagradientd’olor.

elsinvestigadorsvantrobarquelacèl·lulanerviosaes“disparava”mésràpidquanelgradientanavaen

augment (cadavegadamésfort) is’alentiaquanelgradients’afeblia.Alseutorn,unareaccióràpida

significavaque la larvacontinuariaavançant,mentrequeelssenyalsmés lentso lamancaabsoluta

d’impulsosnerviososerenelsenyalperaaturar-seicanviardedirecció.

talcomexplicaLouis,“noesperàvemtantdeprocessamentd’informaciójaanivelld’unasolacèl·lula

nerviosaolfactiva.Potdetectarambexactitudenquinamesural’olorvacanviantdurantelmoviment,i

utilitzaraquestainformacióperdeduirsis’acostaos’allunyadelafont.”

sEGUint El DialLasegüentpreguntadeLouisera:quinarelacióhihaexactamententrel’activitatdelescèl·lulesner-

viosesielcomportament?sielsdiferentsíndexsd’activaciódelescèl·lulesnerviosesestanrelacio-

nadesambaquestscomportamentsdiferents,enrespostaaquantitatsvariablesd’olor,¿éspossible

aleshorespredirexactamentcomesmouràl’animalenrespostaaqualsevolnivellparticulard’activitat

delescèl·lulesnervioses?

Perrespondreaaquestproblema,l’equipvautilitzarunaemocionanttècnicanovaconegudacomaop-

togenètica,enquèespotcontrolarambprecisiól’activitatdelacèl·lulanerviosaenrespostaaràfegues

dellum.Mitjançantl’úsd’impulsosdellumperferquelescèl·lulesnerviosesesdisparinràpid,lentament,

oanivellsintermedis,elsinvestigadorsvancrearungradientd’olor“virtual”.

“Aquestésuntrucquepodemferservir”,diuLouis.“Gràciesal’optogenètica,podemcrearrealitatssen-

sorialsartificials.Podríempreguntar,aleshores,enconfrontarunalarvaambaquestgradientd’olorvirtu-

al,comsiestiguésdetectantungradientd’olorreal,quèfarà?”

Deformabensorprenent,leslarvesresponienaaquestsgradients“virtuals”d’olorexactamentigualque

hofeienambl’olorreal.QuanLouisielseuequipfeienquelescèl·lulesnerviosesesdisparessinambra-

pidesa, la larva es movia com si estigués perseguint el rastre del menjar. però quan alentien els impulsos

dellum,demaneraquelacèl·lulanerviosaesdisparéslentament,s’aturavaiestombava.efectivament,

haviendesenvolupatunaformade‘controlremot’delcomportamentd’unalarvamanipulantl’activació

d’unasolacèl·lulanerviosa.

Gràcies a unsmesuraments benmeticulosos, l’equip vapoder desenvolupar unmodelmatemàtic

peradescriurecomesrelacionaexactamentlavelocitatd’activaciódelescèl·lulesnerviosesambel

comportament. Coincidia exactament amb els seus resultats amb les larves reals al laboratori. Curi-

osament,tambéesvamostrarquehihaencaraunelementd’aleatorietatenelcomportamentdels

animals: no hi ha un cent per cent de certesa que correran endavant en resposta a un determinat nivell

d’activacióneuronal.



schulzeA,Gomez-MarinA,Rajendran

VG,LottG,MusyM,AhammadP,

DeogadeA,sharpeJ,RiedlJ,JarriaultD,

trautmanet,WernerC,VenkadesanM,

Druckmanns,JayaramanV,LouisM.

‘Dynamicalfeatureextractionatthe

sensoryperipheryguideschemotaxis.’

Elife, 4 (2015).

“la larva no és un mer robot”, explica louis. “Hi ha una certa variabilitat, i alguna oportunitat perquè

apliquilasevadecisió.engranmesura,hemestatcapaçosdepredir-neelcomportamentd’acordamb

elconeixementdel’activitatd’aquestaúnicacèl·lulanerviosaolfactivaalnas.Aquestésundelsprimers

intentsdepredirelcomportamentbasatenlainformacióolfactivacontrolada.Hemestatcapaçosde

descriurematemàticamentelqueentraalescèl·lulesnerviosesolfactivesipassaalescèl·lulesnervio-

sesmotoresquerealitzenelveritablecomportament,iferqueesmogui“.

REssEGUint El CiRCUitencaraqueLouisielseuequips’hancentratenunasolacèl·lulanerviosa,Louisequiparaelseuassoli-

mentambesbrinarelprimercomponentenuncircuitelèctricincreïblementcomplex.Aixòtambés’hau-

riad’estendreaorganismesméscomplicats.

“elnombredecèl·lulesnerviosesdequèparlemaquí,alalarva,ésalvoltantde100.Peròmoltsd’aquests

processos, com ara detectar canvis en la concentració, són coses que aconsegueixen la majoria dels

organismes, incloent-hi els éssers humans. per tant, el més probable, és que els mecanismes que estem

descobrintaquísiguinprincipisbàsicsquecreiemques’implementaranenaltresorganismes.Ésper

això que estem tan interessats en un model matemàtic: hi ha alguna lògica comuna en la construcció

de la majoria dels cervells “.

Amésdeserungranavençcientífic,quel’equipvapublicaralarevistaeLife,aquestprojectetambé

hacomportatungranreptetècnic.Vanhaverdepassarsisanysidiversescol·laboracionsnacionals

i internacionals per a desenvolupar les tècniques de precisió requerides per a mesurar els impulsos

procedentsd’unasolacèl·lulanerviosaenelcervelldeleslarvesileseinesoptogenètiques.Peròper

a louis, va pagar la pena.

“la meva visió era desenvolupar un model -un model que ens ensenyés alguna cosa sobre què passa al

cervelldelalarvaquanestànavegantperungradientd’olor.eraunatascaambiciosa,peròelmeulabo-

ratorivaserprouvalentpernodefugirelsreptestècnics.Vacaldreunagranquantitatd’esforçiserauda-

ços,ifinalmentvamsortir-nos-en.Jodiriaqueaconseguirlligartoteslespecesvarepresentarunagran

satisfacció-poderrealitzaraquesttravessiacientífica-isentoquehemaconseguitarribarabonport”.


Investigadors ERC al CRG

Pedro Carvalho

Roderic Guigó

Miguel Beato

Ben Lehner

Fyodor Kondrashov

Juan Valcárcel

Toni Gabaldón

Luis Serrano

Guillaume Filion

Gian Gaetano Tartaglia

Pia Cosma

Vivek Malhotra

Thomas Graf

Manuel Mendoza

Manuel Irimia

James Sharpe

Marc Marti-Renom (CNAG-CRG)

staRtinG GRants

aDvanCED GRants

synERGy GRants

COnsOliDatOR GRants


PROGRAMADeBIOInFORMàtICAIGenòMICAL’objectiugeneraldelsgrupsderecercadelprogramadeBioinformàticaiGenòmicaéslacomprensió

delacodificaciódelainformacióbiològicaenlaseqüènciadelsgenomes(ésadir,lacomplexarelació

entregenomesifenotips),idequinamaneralesforcesdel’evolucióhancontribuïtadonarformaen

aquestacodificació .elsgrupsestan interessatsen lacomprensiódelspatronsdeseqüènciesque

marquenlarutamolecularquecondueixdesdel’ADnalaseqüènciadeproteïnes,ielsmecanismes

pelsqualselsresultatsd’aquestavia(ARniproteïnes)interactuenperconferirfuncionalitatanivell

molecularicel·lular.Larecercatambéincloueldesenvolupamentdemetodologiesbàsiquesd’alinea-

cióadaptadesalsdominisdelagenòmicafuncionalqueexhibeixenpatronsespecíficsdeconservació

delaseqüència,ilarecercadecoml’evoluciód’aquestsdominisescorrelacionaambl’evoluciódels

tretsfenotípicscodificats.tambéesteminteressatsendescobrirelsesdevenimentsmolecularsmés

bàsics que regeixen els processos evolutius. finalment, el programa es proposa traduir el coneixement

de la seqüència del genoma humà en coneixement sobre malalties.

elsaspectescientíficsmésdestacatsdelprogramadurantel2015 incloueneldesenvolupamentde

mètodesperal’anàlisisistemàticailadeterminaciódelsperfilsevolutiusd’ARnnocodificantllargen

organismesnomodel,latroballaqueladuplicaciódelgenomacompletdelllevatfoucausadaperlahibri-

dació entre espècies, la caracterització dels patrons de variació transcripcional entre individus i teixits en

humans,eltraçatdelacomplexahistòriaevolutivadelesselenofosfatsintetases,ieldescobrimentque

elsgensregulatspeldesenvolupamentestranscriuensenseactivaciócanònicadelesmodificacionsde

les histones. El programa ha continuat implementant i donant suport al European Genotype phenotype

Archive(eGA),encol·laboracióambeleuropeanBioinformaticsInstitute(eMBL-eBI).

RecercaL’ampli ventall de temàtiques, enfocaments i tecnologies al CRGpermetabordarunampliespectred’aspectesfonamentalsenciènciesdelavidai labiomedicina.LarecercaalCRGs’organitzaenquadreàrees principals: regulació gènica; cèl·lulesmare i càncer; biologiacel·lularideldesenvolupament;bioinformàticaigenòmica;ibiologiadesistemes.Desdel’1dejuliolde2015,elCentrenacionald’AnàlisiGenòmica(CnAG-CRG)éspartd’aquestaestructuraderecerca.

coordinAdor

Roderic Guigó


BIOLOGIACeL·LULARIDeLDesenVOLUPAMentLamissiódelscientíficsdeldepartamentdeBiologiaCel·lularidelDesenvolupamentésrevelarelsme-

canismesdecompartimentaciócel·lular,divisióiorganitzaciódelteixit.eldepartamentestàcompost

perVivekMalhotra(mecanismedesecreciódeproteïnes),IsabelleVernos(dinàmicademicrotúbulsi

defusos),ManuelMendoza(citoquinesi,segregaciócromosòmicaipuntsdecontroldelciclecel·lular),

PedroCarvalho(biogènesiihomeòstasidelsorgànuls),Jeromesolon(organitzaciódelteixit),isebastian

Maurer (localitzaciócitoplasmàticad’ARn).VivekMalhotra,ManuelMendoza iPedroCarvalhoestan

finançatsambsubvencionsdelConselleuropeudeRecerca(eRC,pereuropeanResearchCouncil).Pe-

dro Carvalho també va ser guardonat amb el premi internacional per a joves investigadors del Howard

HughesMedicalInstitute(HHMI),iel2013vaserelegitJoveInvestigadordelaeuropeanMolecularBio-

logyOrganization(eMBO).IsabelleVernosésmembredelConsellCientíficdel’eRCiéstambémembre

del Consell assessor per a la Ciència, la tecnologia i la innovació de la secretaria Espanyola de Recerca,

Desenvolupament i innovació.

eldepartamentvapublicarunasèried’articlesdegranrellevànciael2015.totiaixò, lapublicacióde

Jeromesolonicol·leguesmereixunaatencióespecial(salasetal.,Dev.Cell,2015).Aquestsautorsvan

mostrarque,duranteldesenvolupamentendrosòfila,mésespecíficamentenlesetapesquecondueixen

altancamentdorsal,ungrupdecèl·lulesdisminueixelseuvolumdesprésd’activar-sel’apoptosipera

generarforcescontràctilsqueimpulseneltancamentepitelial.Comqueladisminuciódelvolumcel·lular

ésunacaracterísticadel’apoptosi,unmecanismed’aquesttipusdegeneraciódeforçaésprobableque

estiguiactiuenelsprocessosd’apoptosimassivacomenelcasdeldesenvolupamentdelcervelloles

extremitatsoenlacicatritzaciódeferides.Aquestestroballesrepresentenunavençconceptual,isugge-

reixen la necessitat de revelar una anàlisi tridimensional completa del procés i no centrar-se exclusiva-

mentenladescripcióclàssicadelaremodelaciódelasuperfícieapical.

ReGULACIóGènICA,CèL·LULesMAReICànCeRelsaspectescientíficsmésdestacatsdelsgrupsenelprogramadurantel2015 inclouendiverses

publicacions importants sobre l’estructurade la cromatina,mecanismesde transcripció,modifica-

cionsepigenètiquesdurantladiferenciacióireprogramaciócel·lular,ilesxarxesderegulaciógènica

post-transcripcionals.

eltreballdelgrupdePiaCosmaencol·laboracióambelgrupdeMelikeLakadamyali(InstitutdeCièn-

ciesFotòniques,ICFO)vaemprarlamicroscòpiadefluorescènciadesuper-resolucióperarevelarque

elsnucleosomes,lesunitatsd’empaquetamentdel’ADnenlescèl·luleseucariotes,esdistribueixende

formaarraïmada(“clutches”enanglès)sibénotantatapeïdacomlesclàssiques“fibresdecromatina”

demanual.Amés, ladensitatd’aquestsnucleosomesescorrelacionaamb l’estatdediferenciació

delescèl·lules,indicatiudemecanismesderegulacióiderellevànciafuncional.enreconeixementa

aquestafeina,PiavarebreelPremiCiutatdeBarcelona2015.

el treball engrupdesusanade laLunaha revelatunanova funciópera laquinasaDYRK1A,una

importantproteïnacodificadaperungenlocalitzatenunaregiódelcromosoma21relacionatambla

síndromedeDown.LesnovesdadesvanrevelarquelaDYRK1Aformapartdecomplexosdetranscrip-

ció,s’associaambunsubconjuntespecíficdepromotorsiestàimplicatenlafosforilaciódeldomini

carboxilterminal(CtD,Carboxy-terminal-Domain)del’ARnpolimerasaII,unamodificacióimportant

peral’activaciódelatranscripcióil’elongació.Aquestsresultatsobrenunanovaperspectivapercon-

siderarelsobjectiusiefectesdelaDYRK1Aialtresquinasestantenlafunciónormaldelescèl·lules

com en cas de malaltia.

elscontinuatsesforçosdellaboratorideLucianoDiCrocepercomprendrelafunciód’undelscom-

plexosdetranscripciórepressors,Polycomb,oferirenunsresultatsinesperatsel2015.Vantrobar

quelasubunitatMel18delcomplexestàimplicatenlesinteraccionsambdiferentsgrupsd’altres

proteïnes i, conseqüentment, desplega programes de regulació de la transcripció que inclouen alho-

ralarepressióil’activaciódegensrellevantsperaladiferenciaciódelescèl·lulesmareencèl·lules

cardíaques.AquestsresultatsposendemanifestlesduesactivitatsdelcomplexPolycombilaseva

coordinAdor

VivekMalhotra

coordinAdor

JuanValcárcel


BIOLOGIADesIsteMesEls grups de recerca del programa de Biologia de sistemes cobreixen un ampli espectre de temes: des de

la dinàmica de les xarxes de regulació gènica a neurociència de sistemes, i utilitzen una gran quantitat de

sistemesmodelperabordaraquestesàrees,incloent-hilesprocariotes,líniescel·lulars,C. elegans, Droso-

phila i ratolins. tanmateix, sota el paraigües de tota aquesta diversitat, hi trobem els objectius comuns

decombinar la recol·lecciódedadessistemàticament iquantitativa,emprarmodelscomputacionals

mésenllàdedescripcionsmolecularsiassolirunacomprensiómésprofundadeprocessosbiològics

complexos.Peraaconseguiraquestesfites,elprogramaésnotablementinterdisciplinari, i inclouuna

altaproporciódefísics,matemàtics iexpertsen informàtica,amésdebiòlegs.D’aquestamanera,el

programaabordatemescomara:latransducciódesenyals,lesxarxesderegulaciógènica,formacióde

patronsmulticel·lulars,quimiotaxi ,neurociènciadesistemes,evoluciódexarxes, i l’impactedelsoroll

estocàsticanivelld’unorganismecomplet.

El programa desenvolupà diverses activitats durant el 2015, incloent la 5a edició de la popular escola

d’estiudeBiologiadesistemesaljuny,enquès’impartirendenouconeixementsbàsicssobrelamodelit-

zaciódinàmicaaungrupde22jovesinvestigadorsseleccionatsinternacionalment.Durantl’anytambé

vamsertestimonisdelamarxadeundelsnostrescapsdegrupjúnior,enJohannesJaeger.Desprésde7

anys al programa combinant treball experimental amb modelització computacional, per comprendre els

detallsdeladinàmicadelaformaciódepatronsmolecularsenembrionsdeDrosophila, en yogi va deixar

el CRG al setembre per incorporar-se com a director del Konrad lorenz institute (Kli), a Klosterneuburg,

àustria.Lidesitgemmoltd’èxitenaquestanovaaventura!

elsaspectesmésdestacatsdel’anyanivellcientíficabastenforçavarietatdetemes.elgrupdeMatt-

hieu louis revelà com les neurones de la larva de Drosophilaextraueninformaciósobregradientsd’olor

externsperguiarlaquimiotaxi,mentrequeelgrupdeMaraDierssenmostràqueelcompostepigaloca-

tequinagal·lat(eGCG,enanglès),combinatambunprotocold’estimulaciócognitiva,podriareduirels

símptomesenratolinsmodeldesíndromedeDown.L’equipdeLuisserranoaportànouconeixement

sobre la regulació gènica i la virulència del virus Mycoplasma pneumonia, i el laboratori de Ben lehner des-

cobríqueelsdiferentsíndexdevariacióenelgenomahumàestanproduïtsperdiferènciesenlestaxes

dereparaciódel’ADnmésquenopaspertaxesdemutaciódiferencials.Ifinalment,elgrupdeJames

sharpevaaconseguirduratermeelprimerintentreeixitd’enginyeriainversadel’estructurad’uncircuit

de regulació gènica en un domini en desenvolupament.

implicacióenladiferenciaciódelllinatgedelmesoderma,derellevànciaperalsfutursdesenvolupa-

ments en regeneració del cor.

eltreballdecol·laboracióentreelsgrupsdethomasGrafiMiguelBeatovarevelarqueelfactorde

transcripcióC/eBP,quepotpromourelatransdiferenciaciódecèl·lulesBenmacròfags,hofamitjan-

çantl’activaciódepotenciadorstranscripcionalspreexistentsidenovo,importantsperaladiferencia-

ciódemacròfags.Aquestsresultatssónrellevantsjaqueaportenpistessobrelajerarquiailacinètica

del’activaciódegensquecalpercanviarentreelsdestinsdelescèl·lules,itambéformespersaltar-se

aquestes decisions.

elgrupdeValcárcelvadesenvoluparelprimercribatgegenòmiccompletperalsreguladorsd’empal-

mamentalternatiud’ungenendogen(elreceptorFas/CD95)encèl·lulesdemamífer.elsresultatsvan

revelarconnexionsentreelprocésd’empalmamentilatranscripció,lesviesdesenyalitzacióialtres

processoscel·lulars, incloent-hi l’homeòstasidelferro.L’anàlisisistemàticadelsefectesdel’esgota-

mentdecadacomponentdel’espliceosomavapermetrelareconstrucciódelasevaxarxaderelacions

funcionals.Aixòvarevelarquelaregulaciód’empalmamentpotocórreressencialmentacadapasdel

complexprocésdemuntatgedel’espliceosomaitambévaoferirunanovaeinaperaexplorarmeca-

nismesderegulaciópost-transcripcionaldegens.Aquestesaproximacionss’ampliaranmitjançantla

col·laboracióambelCnAG-CRGielsuportd’unajutdelConselleuropeudeRecerca(eRC).

coordinAdor

Jamessharpe


CnaG-CRGEl 2015 ha estat un altre any productiu i reeixit per al CnaG-CRG, que també ha estat objecte de grans

canvis.Aquestpasadministratiuperunir-sealCRGgarantiràestabilitatioportunitatsformidablespera

assolirsinergiesienfortirelsnostresllaçosenrecerca.Internament,hemampliatlesnostresàreesde

recercaamblaincorporaciódel’equipdeGenòmicaPoblacionaldirigitperOscarLaoi,ambl’arribadade

HolgerHeyn,elnostreequipdeGenòmicaMonocel·lularhaguanyatunnoulíder.

elCnAG-CRGhaconsolidatelseupapercomacol·laboradord’altaqualitatenmoltsaspectes.Diversos

delsnostresprojectesinternacionalsagranescala,elprojecteBlueprint,finançatperlaUe,del’Interna-

tionalHumanepigenomeConsortium(IHeC)ielprojectedel’InternationalCancerGenomeConsortium

(ICGC)estanapuntd’acabarinosaltreshemestatfonamentalsengenerardadesd’altaqualitatneces-

sàries per als remarcables resultats del projecte Cll-iCGC espanyol, amb una gran acollida per part de la

comunitatcientíficainternacional.Hemassumitunpaperdelideratgeenlapublicaciódel’ICGC,anature

Communications,queresumeixl’esforçde83investigadorsde78institucionspercrearunsestàndards

fiablesperal’obtencióderesultatsprecisosenladetecciódemutacionssomàtiques,quesónunaca-

racterística dels genomes del càncer.

enpreparacióperaprojectesclínicsipoblacionalsagranescala,hemaugmentatlanostrainfraestruc-

turainformàticafinsa3.500nuclisdeprocessamentqueproporcionen200tFlopsi7,6petabytesd’em-

magatzematgededades.técapacitatsuficientperacontenirtoteslesdadesdeseqüenciacióproduïdes

alCnAG-CRGiésutilitzatpelsnostresbioinformàticsperalliurarresultatsd’altaqualitat.Alhora,hem

estattreballantdevalentenlaqualitat,elrendiment,l’eficiènciailaintegraciódelsnostresprocessosila

informàtica.Hemdesenvolupatencaraméselnostresistemadequalitatdetotelprocésderecepcióde

mostres,finsalesanàlisisdelaboratoriidelesdades.

el2015,vamcomençarB-CAst,unprojecteagranescalafinançatperlaUe,percaracteritzarelstumors

de 10.000 pacients amb càncer de mama. aquest projecte de diversos anys de durada generarà una

oportunitatúnicaperarelacionarelsperfilsgenèticsdefonsimutacionssomàtiquesespecífiquesde

càncer amb els resultats del tractament.

director

ivo Gut



Dades i Xifres *

(*) NOTA: El CNAG forma part del CRG des de l’1 de juliol de 2015


Publicacions

Pressupost

Publicacions Totals

Publicacions CRG amb Factor d’Impacte més gran que 10 (abril 2016)

Mitjana Factor d’Impacte

Col·laboracions per tipus d’institució col·laboradora

Publicacions 1r Quartil

CRG+CNAG CRG+CNAG CRG+CNAG

CRG CRG CRG

210 8.61 84%193

32

8.46 82%

129

4023

150212

468Universitats

instituts de Recerca

Hospitals i clíniques

Empreses privades

agències estatals

fundacions i OnG

altres

Total (2015) CRG CNAG

45,1 M€ 36,4 M€ 8,7 M€Evolució Finançament

Finançament Extern per Origen (%)

patrons Finançamentextern

14,6

14,2

14,5

14,8

15,7

17,3

12,8

15,1

20,8

29,4

2011

2013

2012

2014

2015

2011

2013

2012

2014

2015

Regional Europeunacional altres internacional

31,9

29,6

27

35,6

45,1

TOTAL

TOTAL

TOTAL

TOTAL

TOTAL

1,2

9,5

9,6

7,9

1,4

6,4

4,8

6,2

0,2

0,3

25,3

23,9

49,0

22,1

18,9

67,1

61,8

35,2

69,8

79,4


Projectes Europeus Coordinats

Projectes Actius Projectes Nous

Pressupost Total (8 projectes) Pressupost Total CRG (8 projectes) Institucions Participants

4 4

> 35 M€ > 8 M€ 58 (incloent-hi 17 socis industrials)

Personal

Total

Dones

Homes

Personal de Recerca Personal de Suport

EdatCategories de Recerca

Internacionalitat

530*

50,4% 115(21,7%)

11%

4,2%

39,4%41,5%

3,9%

286(53,9%)

104(19,7%)

25(4,7%)

49,6%

463* 67*CRG: 462 CRG: 400 CRG: 62CNAG: 68 CNAG: 63 CNAG: 5

(*) EJC, equivalent jornada completa: 63,5(*) EJC, equivalent jornada completa: 444,1(*) EJC, equivalent jornada completa: 507,6

43Països representats

60,5% 58,5%

69,2% 62,7%

Caps de Grup Estudiants de Doctorat

Investigadors Postdoctorals

Total Personal de Recerca

<30 anys

Cap de Grup

Cap d’Unitat

Estudiant de Doctorat

postdoc

staffscientist

30-40 anys

40-50 anys

>50 anys


(cursos interns de desenvolupament professional)

(Bio-Business School)

Formació Avançada

Tesis Doctorals llegides Courses@CRG CRG Coach

CRG STAR

14 10 11

1

Esdeveniments

Simposis/Congressos Internacionals Seminaris d’Alt Nivell

12 148

Desenvolupament de Tecnologia & Negoci

Comunicació, Divulgació i Educació Científiques

Invencions Reportades

Aparicions en Mitjans

Activitats Organitzades

Dossier de Patents

Valor de les Aparicions en Mitjans

Públic Beneficiari Total

Acords amb Empreses

Ingressos Totals

14

2,503

202

10

9.162.516,13 €

13.942

11

511.068 €

Relacions amb els Mitjans

Divulgació i Educació Científiques

Escoles i Estudiants: 5.954Professors: 181Públic General: 5.807


Agraïments


Membres del Patronat

Patrocinadors públics

Finançadors Privats

OBRa sOCial “la Caixa”“la Caixa” dóna suport a diverses iniciatives clau al CRG, el programa internacional de Doctorat des de

2008,id’altresactivitatscientífiquesidedivulgacióapartirde2014:l’associacióentreelCRGieleuro-

peanBioinformaticsInstitute(eMBL-eBI)peragestionarconjuntamenteleuropeanGenomePhenome

archive (EGa) i la primera iniciativa de ciència ciutadana al CRG, “treu la llengua” (“saca la lengua”).

axa REsEaRCH fUnDel2014,esvacrearlaCàtedraAXAdePredicciódelRiscenmalaltiesrelacionadesambl’edat,perun

períodede15anysidotadaambunmiliód’euros.Dr.BenLehnervasernomenatprimertitulardelacàte-

drapercontribuiraldesenvolupamentd’unamedicinapersonalitzadaafideprotegirmillorlespersones

contraelsriscosquecorrendeformaindividualenmalaltiescomaraelcàncer.

nOvaRtisnovartismantéunaextensacol·laboracióambelCRG.Desde2003,novartisdónasuportal’organitza-

ciódelssimposisanualsdelCRGi,del2004al2012,finançàunabecaanualperainvestigadorspostdoc-

torals en el camp de la genòmica. a partir del 2012, es va crear un nou programa de mobilitat CRG-novar-

tis-àfrica,juntamentamblaUniversitatdeWitwatersrand(Wits).elprogramainclouactualmentd’altres

institucionsderecercaiuniversitatsal’àfricaipermetatresexcel·lentsestudiantsdedoctoratenlaseva

etapafinaloinvestigadorspostdoctoralsenlasevaetapainicialperquèpuguinferrecercaicontinuarla

sevaformacióalCRGdurantsismesosl’any.

elsuportdelsnostrespatrons,delsfinançadorspúblicsiprivatsipatrocinadorsésclauperalaconsecuciódelamissiódelCRGdecaraadescobririferavançarelconeixementenbeneficidela societat, la salut pública i la prosperitat econòmica.


FUnDACIónBOtÍnLaFundaciónBotín,atravésdelasevaàreadeCiènciaiencol·laboracióambl’oficinadeDesenvolupa-

mentdetecnologiainegocidelCRG,promoueltrasllatalmercatdelsresultatsd’investigacióproduïts

alslaboratorisdelDr.JuanValcárcel(enl’actualitat)ielDr.Luisserrano(2007-2013).Hofanproporcio-

nant-nosrecursoseconòmicsidegestiópertald’identificarideesprometedoresiresultatsprimerencs,

avaluantelseupotencialilamillormaneradeprotegir-losmitjançantelsdretsdepropietatintel·lectuali

industrials, i cercant els socis tecnològics i industrials o inversors necessaris per ajudar que les tecnolo-

giesoelsproductess’acabinintroduintalmercatperalbeneficifinaldelasocietat.

FUnDACIónRAMónAReCesLaFundaciónRamónArecesofereixfinançamentdetresanysperaunjoveinvestigadorpostsdoctoralde

grantalentperaferrecercaalCRG.elpostdoc,seleccionatenunaconvocatòriacompetitiva,ésXianghua

li del laboratori de Ben lehner.

FUnDACIóBAnCsABADeLLLaFundacióBancsabadellofereixsuporta l’exposiciócientífica itinerantdelCRGendegadael2013,

anomenada “tree of Life. La complexitat de la vida: des de la cèl·lula a un organisme viu”. va ser

exposadaperprimeravegadaaAlella,apropdeBarcelona;l’any2014aAlacantitambéaBarcelona

(PalauRobert);i,el2015,alaDelegaciódeGironadelaGeneralitatdeCatalunya.tambévaferpartdela

celebració de la nit de la Recerca a Barcelona (CCCB), i de la jornada de portes obertes al parc de Recerca

BiomèdicadeBarcelonaal2015.enconjunt,l’exposicióharebutmésde20.000visitants.

FUnDACIóCAtALUnYA-LAPeDReRAFundacióCatalunya-LaPedreradónasuportalesactivitatsdeformacióprofessionaldelsjovesestudi-

antsambméstalentperfomentar-nel’interèsperalaciènciaielseudesigdeprosseguirunacarrera

científica.Lesprincipalsactivitatssónlesestadesd’estiucientífiquesaMónnaturaPirineusialCRG,on

elsestudiantstenenl’oportunitatdeprendrepartenlessessionsiesdevenimentsal’entorndetemes

científicsambl’objectiude,finalment,proposaridesenvoluparelseupropiprojecte.

FUnDACIóMARAtOtV3LaFundacióMaratótV3finança6projectesd’investigaciódirigitsperinvestigadorsdelCRGrelacionats

amblesdiversesedicionsdelamaratótelevisiva:tresprojectesdel’edicióde2012dedicadaal“Càncer”

(thomasGraf,PiaCosmaisusanadelaLuna);dosprojectesdel’edicióde2013de“Malaltiesneurodege-

neratives”(FátimaGebaueriLucianoDiCroce),iundel’edicióde2014“Malaltiesdelcor”(GianG.tartaglia).

aiCRWorlwideCancerResearchésunaentitatsenseànimdelucrequefinancialarecercadequalsevoltipus

de càncer, a qualsevol indret del món. al CRG, la WWCR dóna suport actualment a la iniciativa de Bill

Keyesperinvestigarelpaperdel’LsHremodeladordelacromatinaalcàncerdepell(2015-2018).

BanCO santanDERBancosantanderfinançaunprojecteconjuntentreelCsIC,elReialJardíBotànicdeMadrid, ielCRG

(toniGabaldón),ambl’objectiudeseqüenciarperprimeravegadal’ADndel’olivera.


FOnDAtIOnJeROMeLeJeUneLarelacióentreelCRGilafundacióJérômeLejeunevacomençarfamoltdetemps.Handonatsuporta

diversesiniciativesderecercadeMaraDierssenvinculadesamblaidentificaciódelesbasesmoleculars

i genètiques en diverses patologies acompanyades de retard mental: la síndrome de Rett, la síndrome x

fràgil,lasíndromedeWilliams-BeurenilasíndromedeDown.Dierssentambévaserguardonadaambel

premiinternacionalsisley-JeromeLejeune,enlasevaprimeraedicióel2010.Mésrecentment,hanatorgat

unajutalprojected’eduardsabidósobrel’elucidaciódelmecanismed’acciódel’epigalocatequina-3-galat

comaagentterapèuticenelfenotipcognitiuenmodelsderatolinsambsíndromedeDown(2015-2017).

aECCL’AssociacióespanyolaContraelCàncer(AeCC)hadonatsuportadiversosprojectesiiniciativesd’in-

vestigaciódelscientíficsdelCRGalllargdelsanys.el2015,l’AeCCvaatorgaraPedroVizán(allaboratori

deLucianoDiCroce)laBecadeRecercaOncològicaperaunprojectetriennalquetractaràd’identificari

“atacar”lescèl·lulesmareimplicadesenelcàncer.

Patrocinadors

Visita la versió completa a: annualreport2015.crg.eu

http://annualreport2015.crg.eu

Membres del Patronat:

Membre de:

Centre de Regulació Genòmica

Edifici PRBBDr. Aiguader, 8808003 Barcelona, Espanya

Tel.: +34 93 316 01 00Fax +34 93 316 00 99

[email protected]://www.crg.eu

Visita la versió completa de la Memòria Anual 2015: annualreport2015.crg.eu

http://www.crg.eu

http://annualreport2015.crg.eu

Documents

Memòria Anual 2015 (resum executiu)