Mediodia 2009

SIE del CEA Memoria Mediodía 2009 Huesca

1


2

Resumen

Características de la zona

Resultados de la campaña 2009 Nuevas exploraciones Desarrollo de la campaña 2009

Participantes

Difusión

Anexo Diario campaña de agosto


3

Resumen Se presenta la memoria anual de exploración y estudio espeleológico de la zona de trabajo que la F.A.E. viene concediendo ininterrumpidamente desde 1993 a la Secció d’Investigacions Espeleológiques del Centre Excursionista Aliga de Barcelona, en el valle oscense de Aragüés d’o Puerto. Los retos más importantes de la campaña, desde el punto de vista de exploración y topografía subterránea, se han centrado en profundizar las investigaciones en el Sistema de la Peña del Mediodía. Los objetivos actuales se centran en tres ejes: - Continuar las exploraciones a partir del segundo vivaque, para lo que

operativamente se precisan tres días de permanencia subterránea. - Unir la Espelunga de Napazal al Sistema de la Peña del Mediodía. - Conseguir enlazar alguna de las simas de las plataformas o paredes

superiores como boca alta de la red. Igualmente se ha accedido a nuevas cavidades de pequeño recorrido y se ha avanzado en el estudio geomorfológico del macizo.


4

Situación del valle de Aragüés del Puerto, en el Pirineo de Huesca


5

Características de la zona El Valle de Aragüés d’o Porto, enmarcado por los de Urdués/Hecho y Aisa al W. Y E. Respectivamente, se sitúa en el conjunto de valles pirenaicos del Alto Aragón que desaguan en el Aragón a su paso por la Canal de Berdún. Se trata de un relieve estructural con retoques fluvioglaciares que son los responsables de los depósitos correlativos que jalonan el cauce del río Osia. Esta estructura predominante hace que las pendientes y los encajamientos sean casi una copia del mapa litológico y a su vez presentan una acusada correlación con la distribución de las masas vegetales, aunque todo ello viene modificado por la acción climática (fuerte gradiente altitudinal) y antropica. La zona superior que ocupa la cabecera del valle es donde se desarrollan nuestras actividades con predominio de un modelado estructural con importantes ajustes glaciares y cársticos. La predominancia paisajista es la vertical, con desniveles pronunciados, que alcanzan los 1000 metros de desnivel entre el fondo del valle y las cumbres situadas a pocos centenares de metros en proyección horizontal.


6

La materiales paleocenos, esencialmente calizas y areniscas que están fuertemente plegados, han sido cortados por el profundo cauce del barranco de la Chorrota, dejando espectacularmente visibles sus estructuras tectónicas de cabalgamiento, tanto es así que son un elemento geológicamente tan didáctico que son objeto de numerosas salidas de practicas de los estudiantes de últimos cursos de geología. Las únicas zonas subhorizontales se corresponden con hombreras erosivas en las que se asienta una intensa karstificación, reconvertidas las de menor altitud en zona de pastizales de verano. El macizo de Bernera y especialmente el subsector de la Peña de Mediodía con su espectacular pared constituye el mayor foco de nuestros trabajos de exploración de los últimos años.


7

Nuevas exploraciones Sistema de la Peña de Mediodía - En la Espelunga de Mediodía, un nuevo acceso al río intermedio, con

varios pozos que desembocan a una fisura impenetrable sobre una cascada no descendida. Topografía de 50 m.

- En la zona de contacto de la Espelunga de Mediodía se continuó la

escalada 30 m más y queda pendiente su continuación. Recorrido de unas


8

cortas galerías y descenso de una nueva cabecera que comunica con el pozo de 69, totalizando 100 m de vertical. No topografiado.

- Accediendo por el Pozo Alto de la Chorrota se desciende hasta la cota -

867 en la galería del Tubarro, llegando a un sifón minúsculo, inicialmente impenetrable.

- En la boca alta del sistema el Güello Fresco se escala un conjunto de

chimeneas situándonos la mayor a +36 m. sobre la boca de acceso, lo que constituye una nueva cota máxima del sistema.

- Partiendo del segundo vivaque se han topografiado nuevas galerías con

un total de 1.537,43 m. y explorado algunas pequeños tramos adicionales no medidos. La progresión puede continuar por diversos sectores.

-

El total topografiado en el Sistema de la Peña de Mediodía hasta finales del 2009 son 25.335 m i 902 de desnivel. Al recorrido total hay que sumarle como mínimo unos 500 m adicionales visitados pero no topografiados.


9

Otras cavidades Se han continuado las tareas de prospección, localizando tres nuevas pequeñas cavidades de menos de 20 m de desnivel. Se ha iniciado de la desobstrucción de dos bocas estrechas, y se han revisado diversas cavidades con tapones de nieve, en las que tan solo se ha progresado significativamente en la Z-3 que finalizaba a -80 y en la que se ha podido descender un nuevo pozo de 24 m entre el hielo y la pared alcanzando la cota de -104 continuando el tapón de hielo sin corriente de aire.


10

Los resultados más interesantes corresponden a los Pozos Emparedados del Ibon Viejo, cavidades con hielo colgadas en la pared norte que podrían constituir una boca alta del Sistema de la Peña de Mediodía. Se han topografiado hasta el momento 110 m de desnivel por un recorrido de 217 m.


11

Visión de las cavidades mas importantes topografiadas hasta 2009 Desarrollo de la campaña 2009


12

La campaña de trabajos se desarrolla a lo largo de todo el año, con múltiples salidas que incluyen, fines de semana, puentes, semana santa para actividades de coloración, prospección y pequeños trabajos. La campaña de mayor envergadura, al Sistema Peña del Mediodía se ha desarrollado del 30 julio hasta el 10 de agosto. Tambien se utilizaron cinco fines de semana y los “puentes” del 11 de septiembre y el del Pilar.

Participantes

Relacionamos a continuación los miembros de la SIE que suman a su condición de participantes la circunstancia de hallarse en posesión de la tarjeta de federado de espeleología. Lider Eduard Ruiz Conde 43.402.731

Pere Cantons Seguer 37.306.913 Josep Colomo Sala 47,792.403 Florentino Fadrique Chico 37.715.758 Carmen Fisse Segarra 42.954.179 Josep Guarro Safont 35.076.256 David Magdalena Campos 52.715.033 Nuria Martinez Cleris 52.595.386 Ventura Monne Vilanova 36.937.973 Jessica Pérez Cuña 47.708.132 Francesc Subiranas Rovira 33.956.978 Josep Ml. Victòria López 46.201.282

Tambien hemos recibido apoyo de otros miembros del equipo, y los colegas Eduardo Mir i otros federados del grupo OCHO de Teruel.

Difusión


13

Se ha presentado al Ayuntamiento de Aragüés del Puerto el avance de nuestros trabajos. Hemos incluido en la web de Refugio de Lizara, fotos y noticias sobre las cavidades de la zona. En el blog de la SIE (Espeleobloc) hemos publicado, y este año desde el “campo base” de la campaña de verano diversos “posts” explicando el desarrollo in situ de las actividades realizadas. A continuación incluimos los enlaces a los artículos publicados:

En Espeleobloc http://www.espeleobloc.blogspot.com/ http://espeleobloc.blogspot.com/2009/10/emparedados.html http://espeleobloc.blogspot.com/2009/09/vernera-campanya-estiu-06.html http://espeleobloc.blogspot.com/2009/09/publicacions-sie-vernera.html http://espeleobloc.blogspot.com/2009/08/vernera-campanya-estiu-o5.html http://espeleobloc.blogspot.com/2009/08/vernera-campanya-estiu-04.html http://espeleobloc.blogspot.com/2009/08/vernera-campanya-estiu-03.html http://espeleobloc.blogspot.com/2009/08/vernera-campanya-estiu-02.html http://espeleobloc.blogspot.com/2009/08/vernera-campanya-estiu-01.html http://espeleobloc.blogspot.com/2009/07/closr-widget.html http://espeleobloc.blogspot.com/2009/07/el-refugi-de-lizara.html En Refugio de Lizara http://www.refugiodelizara.com/ http://www.refugiodelizara.com/blog/?p=220 http://www.refugiodelizara.com/blog/?p=199 http://www.refugiodelizara.com/blog/?p=181


14

Esta campaña cuenta con la autorización de la Federación Aragonesa de Espeleología, el apoyo moral del Ayuntamiento de Aragüés del Puerto y la colaboración y compresión de los gestores del Refugio de Lizara. No se ha solicitado subvención a la Federación Española de Espeleología. Diario campaña agosto 30.07.09 Agafo el tren de les 17,35 cap a Manlleu, on arribo a les 19,20. Ens trobem amb el Pep Colomo i més tard amb el Jordi Codina. Preparem tot el material i carreguem la “furgo”. Recalem en un bareto dins la ciutat que té la fama de fer els entrepans de bona mida. En efecte el format és extra, però ja se sap que la fam d'aquest jovent és “king size” de manera que en demanen dos per cap. Ens els cruspim dins la furgo tot anar-i-anant fent carretera. A les 2 de la matinada arribem al refugi de Lizara. 31.07.09 Després de l'entrepà “sisplau que sigui gran” marxem cap al Pozo Alto de la Chorrota pel camí directe del passamà que els osonencs no coneixen. En poc més de mitja hora ja hi som. A les 11,20 després d'equipar-se convenientment i resoldre els incidents de darrera hora, entren el Colomo i el Codina amb una motivació al 200x100.


15

Me'n vaig de prospecció, a cercar cobertura i fer fotos, i vet aquí que trobo un nou forat. Es un pouet aparentment de poca importància ja que ni bufa i les pedres sembla que s'aturen uns cinc metres més avall. Està situat més amunt de la Chorrota anant cap a l'Articuso i per sobre de la cabana del pastor. Com que no porto el GPS m'entretinc a fer-hi unes fites. Després de múltiples intents fracassats aconsegueixo cobertura en el celebre “mosquejador” de les vaques a uns 10 minuts del Refugi. De retorn a Lizara passo les fotos al ordinador portàtil, escrit un text breu per l'Espeleobloc i faig un muntatge de dues imatges dels enforadats. Amb tot axó torno a la vaqueria i intento la connexió amb l'aparell de tarja de movistar adquirit per aquesta ocasió...però no funciona tot i que el vaig instal·lar a casa i funcionava...bé en realitat el problema es que hem demana de nou el número PIN que evidentment està a Barcelona...collons i recollons. Truco a l'Edu Ruiz que ja està venint cap a Lizara (creu que arribarà cap ales 22 h i voldria sopar) i li pregunto si porta el seu módem en ordre de marxa. Creu que si, potser demà ho tornarem a provar. Tal com havia previst l'Edu arriba a les 22,15. Ja som quatre. 01.08.09 Arriben a les 11h l'Edu Mir, Alberto Gomollon, i Elena Brocate, els dos darrers de Tarazona. S'en van cap a la Chorrota. L'Edu Ruiz i Victor cap l'avenc trobat ahir. Decidim batejar-lo com Pozo del Hundimiento en referència a l'ensorrament que precedeix a la boca de la vertical, el pou fa 7 metres i la fondària total 9m. Pintem la boca, posicionament amb GPS, fem fotos i ens acostem a la Chorrota. Encara trobem a l'Edu Mir i l'Alberto Gomollon que s'estan preparant per entrar, que ho faran a les 13 h. El seu objectiu es comprovar el nivell actual del sifó del Tubarro i potser recuperar alguna corda de l'anterior via d'entrada pel “soplaedu”. L'Elena se'n ha anat d'excursió a la Plana Mistresa i retorna al refugi per continuar preparant les seves oposicions. L'Edu Ruiz i el Víctor desprès d'una nova frustració per no aconseguir connectar amb internet amb el mini-portàtil d'en Colomo i el mòbil 3G de Edu, se'n van a Puente La Reina tot aprofitant per treure el ventre de penes. Tercer intent sense èxit. Per la tarda tal com havia previst el servei meteorològic plou. És una tempesta intermitent amb ràfegues des de les 17h fins les 19 h. A les 20h apareixen l'Edu i l'Alberto, la seva visita al Tubarro ha estat fructífera, el nivell d'aigua està molt baix, només resta un petit llac d'un metre i mig de diàmetre per on s'escola l'aigua a través d'un conducte d'escasses dimensions


16

que jutgen com difícilment bussejable. (0,5 fondària d'aigua i sembla que s'estreny als pocs metres). Per arribar a aquest punt s'ha aprofundit uns 10 metres de fondària i uns 17 de longitud, seguint la mateixa pendent del conducte anterior -calculat amb el survex 10,93 de desnivell- Efectivament tot aquest tram estava submergit per l'anterior nivell d'inundació. Conseqüentment el desnivell actual del sistema és de 878 (867 + els 10,93 nous). Han retornat a la superficie extraient deixalles de carburo i altres, mes un grupet de cordetes per re-utilitzar en altres sectors. Sopem i a dormir! 02.08.09 Fins les 17 h no arriben el companys de la Chorrota. Han estat tres dies -dos nits- davallant els pous del que anomenarem l'Assecador (cascada del 2n bivac) instal·lant i topografiant. Han inventat la milla-espeleológica, per tal de completar els darrers trams de topo ja que tenien problemes amb el distanciòmetre, l'invent és una corda amb nusos a espais regulars que s'ajustaven als trams mesurats. Al retorn al bivac on hi havia una cinta mètrica és procedí a mesurar exactament la distància entre nusos per tal de fer posteriorment la conversió definitiva. Les dades calculades pel survex de les 32 estacions són les següents: “Longitud total de las tiradas de topografia = 396.89m ( 396.89m corregido) Longitud total en proyecci¢n horizontal = 292.90m Longitud vertical total de las tiradas de topografia = 157.52m Desnivel total = 86.81m (desde assecador.12 en 0.00m a assecador.26 en -86.81m) Extensi¢n Norte-Sur = 85.63m (desde assecador.21 en 24.21m a assecador.58 en -61.41m) Extensi¢n Este-Oeste = 74.91m (desde assecador.33 en 60.78m a assecador.58 en -14.14m)” Per tant el recorregut topografiat actualment al sistema és: 23.708 + 17 sifó + 396,89 = 24.121,89 = 24.122 m amb un desnivell de 878 m En Codina se'n va ja que el dilluns treballa. També marxen el Tarazonanos després de fer una excursió circular per tot el massís pujant a la mateixa Ruabe i restant meravellats amb els rasclers foradats. Restem al camp base/refugi: quatre.


17

03.08.09 Entren a la Chorrota, els dos Edu's i el Colomo a les 12h amb intenció de sortir dissabte. Si per la nit de dissabte no surten, caldrà arribar-se fins la gatera musical per comprovar que no s'ha inundat. El Víctor que els ha acompanyat a la boca se'n va de prospecció, de primer a les baumes i coveta de la paret de la “font” que son de molt poca importància i després pel rascles de Napazal revisant taps de neu que efectivament enguany estan més baixos. També fa una incursió a l'Espelunga de Napazal i pel que sembla en aquest moment el David ha fet una incursió amb l'helicòpter fins el refugi però tots estàvem enforatats i ni tant sols hem pogut fer-hi una foto de lluny! Es el que té axó d'anar sota terra. A les 11h arriba en Francesc Subiranas. 04.08.09 A les 9h sortim del refugi (Subi i Víctor) passem per l'Espelunga de Napazal i constatem la fort corrent d'aire sortint que demana a crits esbrinar per on comunica amb el sistema?. Continuem camí fins el Güello Fresco (arribem aprox. a les 12h). El nostre propòsit es trobar algun sistema de pujar la cota més alta del sistema. En Subi fa unes grimpades “acollonants” per les proximitats de la boca per tal de comprovar si existeix una boca superior, sense resultats. Després de comprovar la saleta/xemeneia de la cota +12 explorant una galerieta paral·lela superior i afegir uns 10 metres de recorregut, es decideix escalar el segon conducte del sostre prop de l'entrada. El Subi remunta fins 36m d'alçada i tot i que continua en direcció cova endins ho deixa per estret però no impenetrable. Aquests metres de desnivell positiu, juntament a la profundització del sifó del Tubarro situen al Sistema de la Peña de Mediodía en 902 m de desnivell. El recorregut fins ara és de 24.147m. Deixem una part del material a la cornisa del Güello per tal que demà es pugui continuar a l'escalada dels forats penjats en el cingle superior de la Ruabe. En la baixada en Víctor accentua la seva maxacada de genolls i es promet que demà serà un dia de descans si en Josep s'anima a substituir-lo com a suport d'en Francesc. Les fotos d'en Subi fetes amb format RAW es resisteixen a ser visualitzades i ens caldria trobar algun conversor. Al voltant de les 20 h arriba en Josep Guarro, amb botella de cava a la ma. Avui és el seu aniversari i al final de la jornada brindarem a la seva salut, juntament amb la Charo i altres companys del refugi.


18

El Josep amb el survex fa meravelles per quadrar la topo de l'anterior incursió a l'Assecador encaixant-la en la topo general, finalment aconsegueix una aproximació raonable, tot i que ballen 20 m o hi ha una direcció erròniament anotada. També ens mostra la topo del recent tram explorat a la Font Bordonera que constitueix la continuació de la galeria principal. La Charo hem facilita amb confidencialitat les claus per l'accés a la xarxa wifi del refugi. 05.08.09 A les 9 surten cap la zona del Güello en Francesc i en Josep. El Victor es queda a refugi fent tasques de “gabinet” (escriure el diari, actualitzar l'Espeleobloc, reconvertir les fotos RAW d'en Francesc, netejar les fotos d'en Colomo -si es possible-, netejar roba....) La pujada cap al Güello s'efectua sota un sol de justicia, que fa molt “amena” l'espardenayada de camí pels rasclers de Napazal. Al cap de dues hores arribem a la zona del Güello, on parem a la cova “manantial” subterràni per proveir-nos d'aigua fresca en abundància, ja que el dia es preveu dur de calor. Passem per la cornisa del Güello i recollim la resta de material deixat ahir pel Victor i el Subi. En poca estona superem la cornisa del Gúello i ens plantem sota de la boca que tenim previst mirar. Una intrèpida escalada per part del Subi, amb peus de gat, friends i altra ferralla “friki”, ens porta a la boca, que per variar no tira. “Nuestro goso en un poso”, així que decidim pujar cap a la zona de l'antic campament i al coll de la zona X, per deixar el material per demà i veure per on hem de rapelar la paret nord de Vernera. Després d'un petit passeig per la cresta de Vernera, cotes 2450m, identifiquem perfectament el punt on caldrà rapelar, en plena timba de la cara nord, per accedir a les boques penjades que l'any passat vam veure des de l'Ibon Viejo. Ja sols queda baixar fins el refugi, on arribem després de 9h de patejar sota el sol, ben torrats i socarrimats, per sort al refugi ens podem rehidratar amb suc de civada fermentat (altrament dit cervesa). 06.08.09 Un dia més les 9 h del matí és l'hora escollida per sortir del refugi, aquest cop en sentit N, en Victor, en Josep i en Subi comencen a caminar direcció “Ibon Viejo”. Amb nosaltres viatge el monstre (la corda de 120 m amb un diàmetre de 10,5 mm), doncs tenim la intenció de despenjar-nos a la cara nord de les “Crestes de la Zona Y” i comprovar si aquests prometedors forats observats en les fotos d'en Josep de l'any passat poden o no ajudar a augmentar més el desnivell global del sistema.


19

Des seguida veiem que no som el grup més fort que ara mateix té la secció i acusem cansament dels dies anteriors. Malgrat això, seguim amb el nostre ambiciós repte de pujar a la cresta de la zona Y novament. Per això ens distribuïm les tasques, el Victor serà l'encarregat de Guiar el descens des de l'”Ibon Viejo”, mentre el Subi i el Josep pugen per tal de davallar la vertical. Tot fent camí en Josep i en Subi intenten agafar avantatge al Victor, però aquest si resisteix fins que els dos camins se separen, just per sota el refugi de “La Paul”, moment en que els dos primers inicien l'ascens a la tartera que queda per sota la zona X. Ja arribant a dalt la cresta ens disposem a comprovar que el material abandonat el dia abans ha resistit amb èxit la tempesta d'ahir i que el trepant encara està apunt per foradar. Després de verificar el punt de descens amb el Josep, el Subi es disposa a traçar la vertical que el portarà a la primera de les incògnites, un forat obscur i rodo situat en una cornisa a mitja paret. Un cop en aquest la sorpresa es paler, doncs després de superar la galeria d'entrada d'uns 10 metres i superar un petit pas baix, apareix una vertical amunt, difícil amb lliure, i que es deixa per una altre ocasió. El forat sembla que ASPIRA. Un cop abandonat aquest forat en Subi segueix davallant i comprova (amb l'ajuda del Victor) que l'altre forat (una boca gegant) es troba molt més a l'esquerra de la vertical oberta, fet que obliga a realitzar un flenqueix per tal d'accedir a dit forat. Un cop en el mateix torna a saltar sorpresa, el forat sembla BUFAR i després d'un conducte rodo amb un caire ascendent, un ressalt separa en Subi de la continuació evident un conducte paral·lel de la mateixa secció que segueix endinsant-se en el massís. A l'entrada d'aquest mateix forat s'observa una segona entrada evident (a més de múltiples forats secundaris), que després d'una petita rampa sembla encarar una vertical de dimensions considerables. Després de comprovar que el flanqueix realitzat no és el millor accés a aquesta segona boca, el Subi desmunta la vertical, deixant només els encoratges per davallar el primer forat, pensant en un nou accés per aquest segon. Pensant en les posteriores entrades a dits forats amaguem “el monstre” a sota uns blocs i ens disposem a baixar al refugi, m'entre el Victor prossegueix la marxa de retorn per el cami de l'”Ibon Viejo”. Era d'esperar després dels desnivells acumulats pels tres expedicionaris i tenint en compte que tots tenent els genolls masegats, que un cop arribat al refugi la frase més repetida fos “demà toca descansar”. 07.08.09 Jornada de descans. Baixem a Jaca on dinem. Retornem al refugi a les 15h, en Subi va a la Chorrota amb intenció d'esperar en el primer bivac els retorn dels tres companys enforadats.


20

Però els troba de pujada del pou gran. A continuació el relat d'aquest atac: El segon atac (del dilluns al divendres) Dilluns El primer dia molt il·lusionats i plens de forces ens dirigim cap a la cavitat. A les 18 h arribem al segon bivac de la cavitat i ens disposem a berenar. Sortim cap al pou de 40 m ben entrada la tarda, el “cel era serè” i feia una petita brisa que no sabíem ben bé d'on proveníem. Tot seguit es va reinstal·lar el pou 40 m, per el que vam baixar per tot seguit continuar per la galeria de la part inferior (que no et regala res vaja la “cabrona”, molesta, ...). Després d'arribar a l'últim punt explorat, continuem la galeria fins que un pou ens frena ens obliga a instal·lar (on un desviador d'escola ens deixarà a plom al peu del pou), igualment hem de instal·lar a un segon pou que ens deixa al peu d'un “sifonet”. Tornem tristos cap al bivac per ficar-nos al “jaç” després de desinstal·lar la gran via, i després de menjar una olla amb tonyina , ....i pbuffff de tot!! Dimarts Ens aixequem el matí després d'haver comprovat que es dorm perfectament (sempre que tinguis un bon coixí) amb permanències moooolt llargues. El nostre objectiu d'avui és atacar la punta. No obstant, en Pep ens aconsella baixar vivament per una via que han instal·lat ell i en Josep (ejeeem ens manca l'escola, uns petits retocs no li anirien malament...no torno a passar per allà {edus ruiz i mir}). Un cop al llac ens adonem que hi ha una finestra fàcilment accessible mitjançant una escalada. En Pep no perd el temps, agafa la màquina i l'Edu Mir li marca la traçada més idònia. Aquesta escalada ens deixa el peu d'un pou, que l'Edu “Huesca” on un racó ple de formacions inimaginables envolten tota la capçalera de la sala i ens obliguen a esquivar-les per no trencar aquesta meravella de la naturalesa. Quina és la nostre sorpresa??? Un cop davallats uns 20 m ens trobem a la galeria de la fangoria (OOOOHHH és la fangoria {Edu Ruiz}) on l'Edu Ruiz va caure en una altre ocasió. Tanquem la topo en un punt conegut i un cop arribats a la “Horquilla” ens dirigim cap a la punta (aprox. 19 h) i a uns 4 o 5 m de recorregut veiem una finestra a la part superior on puja en Pep i tira una corda per els seus companys....seguim dita galeria, fem topo, mentre l'Edu Mir veu que un cop davallat un pou final d'aquesta torna a la mateixa “Hoquilla”. Retornem a l'inici de l'escalada a aquesta segona finestra, punt on deixem el material abans de retornar el bivac, sopar i dormir. Dimecres Ens aixequem a les 10:30 h, esmorzem i ens dirigim a punta tot recollint els petates de peu d'escalada del dia anterior. Un cop arribats al llac ens sorprèn que aquest ens permet el pas i a més buffa “que ti cagues”. En Josep li falta temps per saltar a l'aigua espitós i tot fent uns passos de sostre passa el mateix llac sucant només fins la cintura (els mocadors de la butxaca no s'han mullat!!!!). Des de l'altre banda del llac aquest convenç als Edus per fer els seus passos de sostre i amb l'ajuda d'un passamà correctament tensat intenten superar el pas. L'Edu Mir ignorant els consells d'en Josep no pot evitar l'aigua ja que els “petates” l'impulsen a una sucada imminent. A partir d'aquí neix un


21

meandre fastigós que després de 100-150 m es fa estret, impracticable. Un altre cop al llarg, a l'altre banda hi ha una petita platja de fang, on ens sembla que comença una galeria. Aquesta platja és totalment impracticable i només ens queda passar enganxats al fang amb tot el que ens queda....extremitats, martell....endavant ESPIDERFANG!!!! Arribats a aquest cau de merda veiem que torna al mateix punt per sobre el sifó superant un altre cop el mateix. Acabat aquest extrem ens dirigim a la segona punta (una escalada d'en Jose Navas que ens veiem obligats a reinstal·lar), avancem fins a trobar l'últim punt de topo del Navas i decidim deixar el material allà per el dia següent, tot tornant al bivac, com no, per sopar i després dormir. Dijous L'Edu Ruiz amb les mans destrossades es queda al bivac, destapant una galeria, mentre en Josep i l'Edu Mir es dirigeixen de nou a punta i després de recollir al material per continuar el meandre fins que s'amplia la galeria tot instal·lant un parell de passamans d'”escola” i acabem a una galeria amb una desgrimpada. Partint d'aquí una bifurcació ens porta a una galeria plena de blocs inestables, un autèntic KAOS. Decidim tornar al punt de bifurcació per resseguir el meandre per la cota més baixa fins a comprovar que es tractava de una galeria que ja havíem recorregut per un nivell superior. Divendres Un cop llevats (les 8h aprox.) ens disposem a sortir a l'exterior després de comprovar el material que hem de treure i d'esmorzar 5 estrelles. Ja arribant a l'exterior i a la vertical dels pous veiem en Subi que ens tira un roc tot donant-nos la benvinguda. 25.284,38 (1.137,57 per aquest segon atac) Situació del material a la Chorrota (anotacions d'en Pep Colomo) A la punta després de l'escalada 9 xapes + mallons 6 xapes + mallons + parabolt 60m corda 10 16 multimonti 6 parabolt 15 m corda 9 (aprox) 12,5 corda de 10 (milla espel Al 2n. Bivac 3 llaunes Isabel de tonyina 2 tang llimona 8 tang taronja 10 pastilles Isostar 1 pure de patates 2 carregues gran de gas


22

1 carrega mitjana de gas 1 carrega petita de gas 5 cafès 7 barretes energètiques 6 avecrem 1 paté selecte la Piara 5x4 piles AA 2 rotlles paper higiènic bosses escombraries 2 estreps 4 anelles cinta 120 1 cinta mètrica 70 metres corda de 9 7 mallons petits 15 xapes lleugeres amb cargol spit 1 espitador 8 mosquetons amb assegurança 10/15 cordino de 2mm 3 xapes amb mallon inclòs 15 parabolt llarg nous 15 spits i tacs 29 parabolts llargs no en bon estat 2 parabolts curts no en bon estat 10 xapes amb cargols amb tornilloo spit 1 bidó de 5l amb aigua 1 botella de 1,5 plena d'aigua 35 veles mini 2 encenedors mini 1 olla gran amb tapa i mànec 1 olla petita amb tapa i mànec extraible 2 pots tèrmics 3 forquilles 2 culleres 2 ganivets que no tallen 1 bossa fisherman 1 bossa instal·lar 1 sac groc petit en mal estat 1 sac groc gran en bon estat 1 martell 4 mantes tèrmiques 1 pota cabra. 08.08.09 Els dos osonencs se'n van a la paret nord per continuar l'exploració de les cavitats penjades.


23

Es quatre restants ens quedem al refugi fent tasques de “gabinet”. Arriben l'amic Joaquin Mir (pare de l'Edu Mir i antic soci de la SIE) i l'Eli (la novia de l'Edu Mir). Com que tothom marxarà diumenge, alguns per que s'acaben les vacances, altres per que les condicions per fer punta son massa exigents, i per que el temps s'està complicant: dimecres 35 litres, dijous 9 litres, divendres 6 litres, avui pronostic de 70! litres. Conclusió avisem als que podien pujar els propers dies Floren&Cia, David&Núria, Ventura...per tal que s'ho repensin. La tempesta espetega cap les 19,30 i enganxa al Pep i al Subi de baixada, per sort es poden refugiar a la cabana de Ordelca i amb el walki ens ho fan saber i alhora comuniques que els forats tiren... molt fort, molt fort. En una aturada de la pluja arriben a Lizara. Segueix la descripció de la seva descoberta: “Pozos emparedados del Ibon Viejo” (“sense cordes i d'escola”) 193 m Recorregut 51 m Desnivell 9:30 h sortim del refuigi en Josep i en Subi direcció la cresta de la zona Y, també denominada “Bozo de Bernera”. Només sortir del refuigi veiem que aquest era el nostre dia de descans, ERA perquè de cop ens trobem un cop més amb una motxilla que amb l'indispensable pesa més del compte per afrontar un cop més aquesta caminada tant fulminant. Per altre banda, el tema meteorològic tampoc estava per tirar coets, doncs una densa boire es passejava per tot el massís de Bernera, pujant fins als cims més als i arribant els racons més inhòspits del territori. Un cop arribats a la tartera que queda per sota la zona X el temps ens avisa i ens obliga a refugiar-nos a sota un gran bloc, moment en que aprofitem, com no, per fer un mos. Ja a dalt el Bozo de Bernera, tot i el temps no dubtem en equipar-nos (en Josep amb el Grifone i el monu fets merda d'ahir) i davallar la vertical per endinsar-nos en la boca superior per afrontar l'escalada on es va quedar en Subi el dijous. Tot entrant fins als peus de dita escalada en Josep fa topo mentre en Subi es prepara per afrontar l'escalada, mentre espera que el primer l'asseguri. A mitja vertical en Subi posa el primer MM de la Jornada i començant amb la tònica de l'exploració veu que la corda que l'assegura no serà suficient per arribar al cap damunt de la vertical, però al faltar només algun pas còmoda, aquest arriba fins la part superior per fixar la corda i fer que pugi en Josep fins a ell tot fent topo. Un cop aquí el pou segueix ascendent però amb un petit ressalt que de seguida superem per davallar un petit ressalt i arribar a una gatera molt còmoda que ens donarà pas a l'inici del descens.


24

Es aquí quan confirmem definitivament que la corda disponible es insuficient i que si volem seguir amb la topo (és a dir SIIIIII) cal que retrocedim a desintal·lar els pous inicialment pujats per disposar d'aquesta corda. En el primer pou de baixada, després que en Subi no el fraccionés d'”escola” obliga a en Josep a demostrar els seus dots fabricant un elegant desviador utilitzant l'estrep amb una llastre. Un cop devallats un parell de pous, i ja a l'últim d'aquests la sorpresa salta, quan de sobte sentim un ocell present a la sala de la part inferior, acte seguit comprobem que un sol pou ens separa de la boca inferior situada a la mateixa paret de l'IBON VIEJO. Tot davallant aquest ràpel i abans d'arribar el terra realitzem un petit pèndol que ens deixa en una finestra que sobre en sentit contrari a la sortida i que després descobrim que també si accedeix per un pas baix present a sota la finestra. Acabem la topo de dita trabessa després de comprovar que el forat que també comença en aqueta primera boca en sentit descendent té una gran quantitat de neu, però deixa un espai practicable per el seu descens. Després de menjar novament, ens disposem a reprendre la topo en la finestra esmentada, on de seguida uns pous descendents ens obliguen a aplicar tècniques d'”escola” per superar els obstacles que anem trobant...un cop a la part inferior d'aquesta falla veiem que la continuació evident es troba obstruida pels blocs i en Josep reprenent les tècniques d'escola fa una escalada amb lliure per veure que en la part superior tampoc hi ha una continuació practicable. Després de retrocedir fins quasi la sala procedent de la boca superior (“Sala del Piular”) trobem un pas superior en la mateixa falla que tot i estar obstruit per els blocs evidencia una circulació d'aire potent. Després que en Subi extragués alguns blocs d'aquest pas observa que la feina no depèn de poc temps i la situació d'aquest es delicada deixant pendent dita tasca per una altre ocasió.

Documents

Mediodia 2009