mbertranc/materials/història i... · Web viewSandro Botticelli: El naixement de Venus Publicat el

  • View
    213

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of mbertranc/materials/història i... · Web viewSandro Botticelli: El naixement de Venus Publicat el

Sandro Botticelli: El naixement de Venus

Publicat el 16 juliol 2015 per Joan Camps Montaner

Sandro Botticelli (1445-1510): El naixement de Venus, cap el 1482 o 1486. Tremp sobre tela. 172,5 x 278,5 cm. Galleria degli Uffizi, Florncia. Encrrec: desconegut.

Plantejament de preguntes

Es tracta duna obra que sol ser admirada, elogiada, que agrada a quasi tot el mn, i sobre la qual shan atribut tots els tpics del Renaixement: bellesa, serenitat, equilibri, proporci, i que ha fet vessar tanta tinta com la Gioconda. Quins sn els problemes que planteja? On rau la seva complexitat?

Des dun punt de vista estilstic, Botticelli fa un pas enrere, sembla tornar a all que es feia abans de Masaccio, de Piero della Francesca Com es pot explicar aquesta mena de retorn al gtic amb s del pa dor en els cabells de la Venus i en el tronc dels arbres, a lespai prcticament pla, a una naturalesa encarcarada per on no hi transita ni un bri daire, unes anatomies improbables, unes poses i moviments impossibles, unes figures i objectes ms juxtaposats que integrats i una renncia a la perspectiva i al volum? Com es pot explicar laparici duna temtica mitolgica al mig dun conjunt dobres de temtica religiosa?[1]

Botticelli s lexpressi fidel de la melangia que envaeix la vida florentina de finals de segle, quan es pren conscincia de la inferioritat poltica i econmica de les velles repbliques davant dels nous estats nacionals que sestan configurant a Europa (Espanya, Frana, Anglaterra), mentre Itlia roman fragmentada: el pessimisme de Botticelli s parallel al de Maquiavel (El prncep fou redactat el 1513 dedicat a Lloren de Mdici i publicat pstumament el 1532) en el camp de la teoria poltica. La seva pintura, a banda la darrera etapa mstica, molt influenciada per Savonarola (monjo dominic que va viure a Florncia entre 1452 y 1498; el 1491 va iniciar una campanya contra el poder dels Mdici), representa lexaltaci dun esteticisme decoratiu i aristocrtic, on lestructura en arabescs i el preciosisme dels detalls sn posats al servei dun concepte dart vlid en ell mateix, en reacci contra lafany de reproduir amb fidelitat la realitat, propi dels artistes florentins que el varen precedir. Si ja no es vol reproduir o captar la realitat, qu signifiquen aquestes figures en aquests paisatges? Qu s, doncs, el que codifica?

Segons la visi tradicional, amb Botticelli lidealisme platnic orienta lart envers una valoraci exclusiva de les seves funcions i objectius al voltant dun sol problema: la bellesa. El nou ideal trenca amb els valors de la forma com a mitj de representaci de la naturalesa. La bellesa ideal es configura en una atenci pels models religiosos que com en el cas de les Madonnes de Botticelli sofereixen com una paganitzaci i orientaci profana del que s sagrat al mateix temps que els temes profans, com el mite, es configuren amb uns desenvolupaments que sapropen a una visi mstica. A nivell religis, aquest fenomen comporta un retorn a les claus efectistes del sistema gtic, a una mena de goticisme. Per, per qu el neoplatonisme sha dexpressar en estilemes goticistes?

Per qu a finals del segle XV, i no abans, apareixen pintures amb escenes mitolgiques? s que comena ara el Renaixement o ms aviat s el primer smptoma de la seva crisi? Laparici, des de pressupsits humanistes, dimatges mitolgiques es troba en relaci amb un context cortes i aristocrtic, com en els minoritaris i refinats cercles neoplatnics de Lloren el Magnfic i lAcadmia Platnica, a travs duna nova relaci emocional i ideolgica entre el que s sagrat i el que s prof, i el mn cortes i cavalleresc, atret per lesoterisme i lastrologia, de Ferrara. El neoplatonisme, en entendre la veritat com a nica i trencar les fronteres i lmits dominants en el pensament medieval, va plantejar la possibilitat duna concordatio entre cristianisme i filosofia platnica. En aquest sentit, el mite pag no seria un parallel tipolgic o allegric sin una manifestaci directa de la veritat religiosa, de la mateixa manera que Plat s un Moiss parlant en grec. Els lmits entre el que s sagrat i el que s prof es trenquen i el mite assumeix un nou valor carregat de ressorts quasi religiosos. Es podria, doncs, establir un parallelisme entre la figura de Venus i la Marededu?

I juntament amb els ideals dun mn cortes i aristocrtic, i unes noves formes de religiositat, la festa t un destacat protagonisme en la configuraci del mite en la cultura figurativa italiana del segle XV. La festa servia com a instrument dafirmaci i ostentaci poltica del poder, com a mitj dacci diplomtica i com a sistema de divertiment ciutad i cortes. Els seguicis, banquets, balls, entrades triomfals, festes de palau, celebracions de noces, aniversaris revesteixen durant el Renaixement un nou esplendor que es desenvolupa a travs dun complex i sofisticat mecanisme teatral de representaci, lorganitzaci del qual fou una ocupaci habitual dels principals artistes i tallers. La festa, el seguici i el triomf fan visibles, a la manera duna representaci teatral, la virt del personatge. Enfront de les limitacions de la Histria, els ideals convertits en mites assoleixen totes les dimensions imaginables. Al voltant del 1460-70 lallegoria profana i el tema mitolgic deixen de ser un art menor aristocrtic i de moda (com la seva aplicaci en cassone[2]) i sintegren en les sofisticades funcions de la decoraci palatina. El fenomen coincideix amb la creixent construcci de residncies familiars de carcter senyorvol. Qu celebra el Naixement de Venus? En quin context podria tenir sentit una obra que no es refereix al naixement de Venus sin a la seva arribada a lilla de Citera o Xipre? O s una allegoria que assumeix significats relacionats amb la nova tica i la nova moral de les corts aristocrtiques?

Fitxa tcnica

No es coneix ni la data exacta de la seva execuci ni qui va ser el comitent, cosa que en dificulta molt la seva comprensi.

Els problemes de dataci i encrrec daquesta obra (aix com els de La Primavera) arrenquen del text de Vasari quan shi refereix en parlar de Botticelli: A casa dels Mdici va fer moltes obres per a Lloren el Vell, i sobretot una Palles a escala natural sobre una insgnia herldica de branques cremant, i un sant Sebasti a Santa Maria Major de Florncia. Per a diferents cases de la ciutat va pintar tondos i molts nus femenins, entre els quals a Castello, residncia del duc Cosme de Florncia, hi ha encara dos quadres que representen: un, el Naixement de Venus, amb les aures i vents que la porten a terra amb els seus Cupidos, i laltre una Venus a la qual les Grcies adornen de flors, en representaci de la Primavera, expressades amb grcia per ell.[3]

A partir daquest text (deixant de banda alguna imprecisi, com la presncia de cupidos al Naixement de Venus), sha pensat, durant molt temps, que tant El naixement de Venus, com La Primavera van ser executats per encrrec de Lloren di Pierfrancesco de Mdicis (nebot de Lloren el Magnfic) per a la residncia destiu a la Vila di Castello[4] que llavors era propietat dels germans Joan il Popolano (1467-1498) i Lloren il Popolano[5] (1463-1503), fills de Pierfrancesco el Vell, representants de la branca secundria dels Mdici, i que per tant, formaven part dun mateix cicle mitolgic, al qual tamb hi pertanyeria Palles i el Centaure i Venus i Mart. No sha trobat cap pintura que pugui associar-se al Naixement de Venus en els inventaris de la vila di Castello del 1498, 1503 i 1516; per la qual cosa, cal suposar que hi fou traslladada desprs, on Vasari la va veure el 1550. La primera menci en un inventari de la vila es remunta al 1598. Sembla, doncs, que La Primavera es va pintar per a la casa de Lloren a la ciutat de Florncia, i que El naixement de Venus va ser un encrrec duna altra persona per a un lloc diferent. Per, de moment, tot sn hiptesis.

Pel que fa a la dataci es planteja si va ser pintat abans o desprs de La Primavera. Alguns consideren que s anterior al viatge de Botticelli a Roma per a pintar algunes escenes de la Capella Sixtina (1482); altres consideren que La Primavera es va pintar abans i el Naixement de Venus desprs del viatge. Actualment molts sinclinen per datar-la cap el 1486 o, pel cap baix, desprs de la seva estada a Roma (1481-1482).

Un altre problema s el ttol, que es remunta al segle passat i s fruit duna interpretaci errnia del tema representat. Fou associat a la Venus anadimena[6] (la que emergeix, la que surt), tema que a lantiguitat es va associar al pintor Apelles. Botticelli no explica en aquesta obra el naixement de Venus sin la seva arribada a lilla de Citera, Pafos o Xipre.

Cal fer notar que el suport s de tela, extremadament inusual en la Florncia del segle XV. Dues teles de lli foren cosides i desprs foren tractades amb una imprimaci a base de guix tenyit amb una mica de blau, per tal de donar un to blavs al conjunt de la pintura. Sembla que la tela ha sofert una mutilaci a la part superior, duns trenta a trenta-cinc cm., cosa que complica ms la situaci perqu tindria la mateixa altura que La Primavera i que Palles i el Centaure, i es reforaria la idea que pertanyen a un mateix cicle. Aquesta mutilaci altera alguns dels estudis compositius que shan fet de lobra.

Es va fer servir la tcnica del tremp magre (tempera magra)[7] que dna una extraordinria lluminositat similar a la del fresc. Abundant s tamb ls del pa dor per a la illuminaci, dipositat amb dues tcniques: a penello, com en els cabells de la Venus, i a missione, s a dir amb afegit de mordent, en els troncs i les fulles.

Descripci

La narraci del quadre podria ser la segent: Venus[8], nua, sobre una petxina que flota sobre les aiges dun mar verds, s empesa cap a la costa per les ones grcies al buf dels vents Zfir i Aura (o Cloris), enllaats en una abraada, el rpid vol dels quals arrenca roses, flors sagrades de Venus, creades al mateix temps que la deessa. La costa, retallada i boscosa, tanca la co