L’ocupació i el sector turístic a Barcelona - bcn.cat · INFORME SOBRE L’OCUPACIÓ I EL SECTOR TURÍSTIC A BARCELONA 5 D’acord amb les competències atribuïdes al Consell

INFORME SOBRE L’OCUPACIÓ I EL SECTOR TURÍSTIC A BARCELONA

1

Informe

L’ocupació iel sector turística Barcelona

2



3

Aquest informe ha estat aprovat per la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Barcelona el 9 d’octubre de 2016

President en funcions: Vicenç TarratsVicepresidents: Agustí Bonavia i Juan José CasadoYésika Aguilar i Mireia RecioSecretari general: José A. Fernández

Grup de treball Manuel García Murillo, CCOO; Jesús Lodeiro, UGT; Mireia Recio, FTN; Ana Barluenga, Katiana Tur, Acave; Iñaki Gorostiaga, Gremi d’Hotels; Virtu Morón, Gremi de Restauració; Maria Abellanet, David Peguero, Lourdes Esteban, CETT; Anna Punyet, Cinta Daudé, Fundació BCNFP; Ana Vernet, INS Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona.

Coordinació: Pascual BayarriDocumentació: Francesc Maneja i Gemma RoquetSuport administratiu: Teresa Navarro i Alma Reza

Direcció editorial: José A. FernándezDisseny i maquetació: Carles Bartolomé

4



5

D’acord amb les competències atribuïdes al Consell Econòmic i Social de Bar-celona a la Carta Municipal de Barcelona, al títol VIII, article 142.2” i al article 2 dels Estatuts: “El Consell Econòmic i Social de Barcelona, en exercici de les seves funcions, elabora estudis, dictàmens i propostes sobre matèries econòmiques i so-cials, a sol·licitud dels òrgans de govern municipal o per iniciativa pròpia. En tot cas, li correspon emetre informes /.../sobre el projectes locals de planificació de la formació professional i de les polítiques actives d’ocupació, de les grans actuacions i projectes de transformació de la ciutat, així com dels convenis i acords amb altres institucions sobre promoció social, econòmica i territorial, i de la creació de mecanismes especials per a la seva gestió”, el CESB d’acord amb el Reglament de Funcionament, i amb l’aprovació de la Comissió Executiva a l’empara de l’article 9.A, emet el següent

Dictamen

AntecedentsEl regidor d’Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les com-

petències atribuïdes al CESB va sol·licitar un informe sobre la qualitat de l’ocupació en el sector turístic de la ciutat.

Aquest és un tema que ha estat present en els debats i iniciatives del CESB. L’any 2007 es va organitzar una jornada de debat sobre l’impacte socioeconòmic del turisme a Barcelona.

El CESB ha participat en els debats del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona.Per elaborar aquest dictamen es va crear un grup de treball en què van participar els

agents econòmics i socials del sector sector, representants del subsectors directament relacionats amb activitats turístiques i responsables d’entitats formatives.

6



7

Introducció

Quan una ciutat d’1,6 milions d’habitants té anualment més de 7 milions de viatgers allotjats als hotels, quasi 40 milions de passatgers al seu aeroport i 3,7 milions al seu port (dades de 2015) estem davant un fet inqüestionable: Barcelona és una ciutat que està en primera línia mundial en termes turístics.

El sector turístic és una de les activitats econòmiques més importants de Barcelona, tant en matèria d’ingressos per a la ciutat com en el seu pes quant a nombre de llocs de treball. Al marge de la rellevància econòmica de les activitats totalment pertan-yents a aquest sector, com l’hoteleria, les agències i els guies turístics, cal tenir en compte el seu impacte en altres activitats, com la restauració, el comerç, el transport o les activitats d’oci i culturals, ja que en determinades zones de la ciutat, la demanda dels visitants és la seva principal font d’ingressos.

La multiplicitat i la barreja d’usos de les activitats vinculades, directament i indirec-ta, al turisme que es produeixen al territori, fa complicat determinar l’impacte exacte que el turisme suposa en termes d’activitat econòmica i d’ocupació. Si bé resulta clar incloure-hi determinats subsectors, com l’hoteleria i les agències de viatges, resulta més complicat estimar el seu impacte en la restauració, el comerç o el transport, on es barregen serveis per a residents i per a visitants. Al mateix temps s’ha d’assenyalar l’heterogeneïtat de la demanda turística en aquests sectors. És de primer nivell a Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia, o determinats barris de Sant Martí, i, en canvi, és irrellevant en altres districtes com Nou Barris, Sant Andreu o Sants-Montjuïc.

Ens trobem davant d’un fenomen molt dinàmic que està canviant els models de negoci tradicionals, fa aparèixer noves activitats i remodela l’estructura ocupacional vinculada amb aquest sector. Al mateix temps, es fa palès que la distribució de les activitats vinculades al turisme no és homogènia, i s’ha de relacionar amb el tipus d’oferta i la seva localització per tal d’avançar en l’anàlisi del seu impacte econòmic, residencial i urbanístic, entre d’altres.

8


El turisme, referent globalAl llarg de les darreres dècades, el turisme ha experimentat un continu creixement

i una profunda diversificació, fins a convertir-se en un dels sectors econòmics que creixen amb major rapidesa al món. El turisme mundial guarda una estreta relació amb el desenvolupament i s’hi inscriuen un nombre creixent de noves destinacions any rere any. Aquesta dinàmica ha convertit el turisme en un motor clau del progrés socioeconòmic de molts països.

Segons l’Organització Mundial del Turisme, avui en dia, el volum de negoci del tu-risme iguala o supera el de les exportacions de petroli, els productes alimentaris o automòbils. El turisme s’ha convertit en un dels principals actors del comerç inter-nacional, i representa una de les principals fonts d’ingressos de nombrosos països en vies de desenvolupament. Tanmateix és també beneficiós, en termes econòmics i d’ocupació, per als països industrialitzats i desenvolupats.

El turisme ha experimentat un creixement ininterromput al llarg dels darrers anys. Les arribades de turistes internacionals han passat de 25 milions en 1950 a 278 mi-lions en 1980, 527 milions en 1995 i 1.133 milions en 2014. De forma anàloga, els ingressos han passat de 2.000 milions de dòlars el 1950, a 104.000 milions el 1995 i 1.425.000 milions el 2014.

1/11 OCUPACIÓ$ EEUU

1,5 BILLONSEN EXPORTACIONS

DEL COMERÇINTERNACIONAL

6%DE EXPORTACIONS

DE SERVIES

30%

Font: Panorama OMT del turismo internacional. Edición 2015. Organización Mundial del Turismo

Segons les previsions a llarg termini de l’OMT incloses a l’informe Tourism Towards 2030, les arribades de turistes internacionals a escala mundial creixeran un 3,3% anual entre 2010 i 2030, fins arribar als 1.800 milions.

El nombre de turistes internacionals que pernocten va batre el rècord l’any 2014 amb 1.133 milions a escala mundial. Amb 46 milions més de turistes viatjant pel món, 2014


9

ha estat el cinquè any consecutiu de fort creixement. En aquest sentit, Europa va lide-rar el creixement en termes absoluts, amb 15 milions més de turistes el 2014 respecte l’any anterior i un total de 582 milions de visitants internacionals.

Arribades de turistes internacionals. Milions

1990 1995 2000 2005 2010 2013 2014*Món 435 527 674 809 949 1.087 1.133Economies avançades 296 336 420 466 513 586 619Economies emergents 139 191 253 343 435 501 513Per regions de la OMT Europa 261,5 304,7 386,4 453,0 488,9 566,4 581,8Europa del Nord 28,7 36,4 44,8 59,9 62,8 67,4 71,3Europa Occidental 108,6 112,2 139,7 141,7 154,4 170,8 174,5Europa Central / Oriental 33,9 58,1 69,3 95,1 98,4 127,3 121,1Europa Meridional/Medit. 90,3 98,0 132,6 156,4 173,3 201,0 214,9-dels quals UE-28 230,1 268,0 330,5 367,9 384,3 433,8 455,1Àsia i el Pacífic 55,8 82,1 110,3 154,0 205,4 249,8 263,3Àsia del Nord-est 26,4 41,3 58,3 85,9 111,5 127,0 136,3Àsia del Sud-est 21,2 28,5 36,3 49,0 70,5 94,3 96,7Oceania 5,2 8,1 9,6 10,9 11,4 12,5 13,2Àsia Meridional 3,1 4,2 6,1 8,1 12,0 16,0 17,1Amèrica 92,8 109,1 128,2 133,3 150,1 167,5 181,0Amèrica del Nord 71,8 80,7 91,5 89,9 99,5 110,2 120,4El Carib 11,4 14,0 17,1 18,8 19,5 21,1 22,4Amèrica Central 1,9 2,6 4,3 6,3 7,9 9,1 9,6Amèrica del Sud 7,7 11,7 15,3 18,3 23,1 27,1 28,6Àfrica 14,7 18,7 26,2 34,8 49,5 54,4 55,7Àfrica del Nord 8,4 7,3 10,2 13,9 18,8 19,6 19,8Àfrica Subsahariana 6,3 11,5 16,0 20,9 30,8 34,7 35,9Orient Mitjà 9,6 12,7 22,4 33,7 54,7 48,4 51,0Font: Panorama OMT del turismo internacional. Edición 2015. Organización Mundial del Turismo

10


Quota de mercat (%) Var. (%) Creixement

mitjà anual 2005-14*2014* 12-11 13-12 14-13

Món 100 4,2 4,6 4,3 3,8Economies avançades 54,7 4,0 4,7 5,8 3,2Economies emergents 45,3 4,4 4,5 2,4 4,6Per regions de la OMT Europa 51,4 3,9 4,9 2,7 2,8Europa del Nord 6,3 1,5 2,9 5,9 2,0Europa Occidental 15,4 3,6 2,8 2,2 2,3Europa Central / Oriental 10,7 9,1 7,7 -4,9 2,7Europa Meridional/Medit. 19,0 1,9 5,6 6,9 3,6-dels quals UE-28 40,2 3,0 4,0 4,9 2,4Àsia i el Pacífic 23,2 6,9 6,8 5,4 6,1Àsia del Nord-est 12,0 6,0 3,4 7,3 5,3Àsia del Sud-est 8,5 8,7 11,3 2,6 7,9Oceania 1,2 4,2 4,6 5,7 2,1Àsia Meridional 1,5 5,9 11,4 6,8 8,6Amèrica 16,0 4,5 3,1 8,0 3,5Amèrica del Nord 10,6 4,1 3,6 9,2 3,3El Carib 2,0 3,1 2,8 6,2 2,0Amèrica Central 0,8 7,3 2,6 5,6 4,8Amèrica del Sud 2,5 6,3 1,5 5,4 5,1Àfrica 4,9 4,8 4,7 2,4 5,4Àfrica del Nord 1,7 8,7 6,0 0,9 4,0Àfrica Subsahariana 3,2 2,8 4,1 3,3 6,2Orient Mitjà 4,5 -5,3 -3,1 5,4 4,7Font: Panorama OMT del turismo internacional. Edición 2015. Organización Mundial del Turismo

Turisme a EspanyaPer entendre millor l’abast del turisme a Barcelona, cal destacar l’important creixe-

ment que ha experimentat el turisme a nivell espanyol al llarg de les darreres dècades. Segons dades de l’OMT, Espanya és el segon país del món (primer d’Europa) en ingres-sos per turisme internacional i el quart en nombre de turistes internacionals.

En l’informe Panorama OMT del turismo internacional, s’observa que els quatre pri-mers llocs en els rànquings per arribades internacionals i per ingressos els ocupen


11

els mateixos països, si bé en diferent ordre. L’any 2014, França va seguir liderant el rànquing d’arribades de turistes internacionals, amb 84 milions de turistes, i es va situar quart en termes d’ingressos per turisme internacional. Estats Units es va situar en primer lloc en ingressos i segon lloc en arribades.

Ingressos per turisme internacional$EEUU Monedes locals

Milers de milions Variació (%) Variació (%)2013 2014 2013 2014* 13-12 14-13

1 Estats Units 172,9 177,2 7,0 2,5 7,0 2,52 Espanya 62,6 65,2 7,6 4,2 4,1 4,23 Xina 51,7 56,9 3,3 10,2 1,4 9,24 França 56,7 55,4 5,6 -2,3 2,1 -2,35 Macao (Xina) 51,8 50,8 18,1 -1,9 18,1 -1,96 Itàlia 43,9 45,5 6,6 3,7 3,1 3,77 Regne Unit 41 45,3 12,1 10,3 13,2 4,88 Alemanya 41,3 43,3 8,2 5,0 4,7 4,99 Tailàndia 41,8 38,4 23,4 -8,0 22,1 -2,710 Hong Kong (Xina) 38,9 38,4 17,7 -1,4 17,7 -1,5

Arribades de turistes internacionals

SèriesMilions Variació (%)

2013 2014* 13-12 14-131 França TF 83,6 83,7 2,0 0,12 Estats Units TF 70,0 74,8 5,0 6,83 Espanya TF 60,7 65,0 5,6 7,14 Xina TF 55,7 55,6 -3,5 -0,15 Itàlia TF 47,7 48,6 2,9 1,86 Turquia TF 37,8 39,8 5,9 5,37 Alemanya TCE 31,5 33,0 3,7 4,68 Regne Unit TF 31,1 32,6 6,1 5,09 Rússia TF 28,4 29,8 10,2 5,310 Mèxic TF 24,2 29,1 3,2 20,5Font: OMT (Xifres procedents de la OMT-UNWTO, maig de 2015)

L’expansió d’aquest sector va ser determinant per al desenvolupament socioeconò-mic nacional. A l’any 1950 amb prou feines van arribar a Espanya 800.000 turistes,

12


però els anys següents, l’augment dels nivells de renda als països del nord i l’oest d’Europa, i el creixement de l’oferta hotelera i l’inici de campanyes de promoció, van donar lloc al naixement de l’anomenat turisme de masses, sobretot en el litoral medi-terrani. Des de llavors, les xifres anuals registrades a Espanya han estat cada vegada més elevades, duplicant-se cada quinze anys aproximadament.

Arribades de turistes per CCAA de destí2013 2014 2015*

Andalusia 7.887.720 8.498.724 7.406.754Balears 11.057.458 11.348.259 10.417.138Canàries 10.620.981 11.474.965 8.460.639Cataluña 15.631.516 16.793.818 13.940.760C. Valenciana 5.969.593 6.226.081 5.277.061Madrid 4.227.479 4.545.820 3.808.971Resta de CCAA 5.280.741 6.051.279 5.142.295*Dades fins setembreFont: FRONTUR, S.G. de Conocimiento y Estudios Turísticos

Despesa de turistes per CCAA de destíMilions d’euros 2013 2014Andalusia 8.395 9.336Balears 10.636 10.355Canàries 11.676 12.443Cataluña 14.177 15.114C. Valenciana 5.213 5.383Madrid 5.020 5.477Resta de CCAA 4.154 4.928Font: Encuesta de Gasto Turístico (EGATUR)

Els resultats registrats per l’activitat turística el 2015 confirmen que aquest sector és el que més creix en l’economia espanyola i el que més ocupació genera. El PIB turístic va créixer un 3,7%, i va aconseguir els nivells màxims dels últims 15 anys. Al final de l’exercici, va aportar mig punt al creixement del PIB espanyol, fins a registrar 124.000 milions d’euros.

El 2015, un de cada set llocs de treball creats a Espanya van correspondre al sector turístic, la qual cosa va suposar 73.343 noves ocupacions, un 5,5% més que l’any an-terior, fins a aproximar-se als 1,4 milions d’afiliats a la Seguretat Social.


13

Tant pel que fa al nombre d’arribades de turistes internacionals com en la despesa turística, Catalunya es situa la primera en els darrers anys, seguida de les Illes Balears i les Illes Canàries.

Turisme a CatalunyaEl turisme és un dels principals motors de l’economia catalana, atès que segons la

Direcció General de Turisme, l’any 2015 Catalunya ha rebut més de 17,4 milions de turistes estrangers, un 3,7% més que l’any 2014, els quals van generar una despesa de 15.625 milions d’euros, un 3,4% més que l’any anterior .

Catalunya és la comunitat autònoma més visitada de l’Estat, amb el 19,1% del total dels viatgers l’any 2014. L’evolució de l’afluència i de la despesa del turisme estranger ha estat positiva en els darrers anys. Així, l’arribada de turistes ha augmentat un 32% en cinc anys i la despesa un 49%. La despesa total per turista i estada ha crescut en més de 100 euros des del 2010. I al llarg dels nou primers mesos de 2015 la despesa mitjana ja supera la de tot l’any 2014.

Segons l’Observatori d’Empresa i Ocupació de Catalunya, a l’any 2014 el sector turís-tic concentra el 12,3% de l’ocupació a Catalunya. El 77% de les persones que treba-llaven al sector estan afiliats al règim general de la Seguretat Social i el 23% al règim de treballadors autònoms.

En matèria de marca turística, destaca especialment la Marca Barcelona, amb la recaptació més alta de la taxa turística, seguida de la Costa Brava, Costa Daurada i Costa de Barcelona. Del 2013 al 2014 s’observa un creixement en totes les marques turístiques excepte les de Terres de Lleida, Terres de l’Ebre i Costa Daurada.

La importància de Barcelona en el turisme de Catalunya i Espanya queda palesa quan observem que l’any 2015, les persones que van visitar Barcelona representaven el 7,6% de les que van arribar a Espanya i el 40% dels visitants que va rebre Catalunya. Aquests percentatges s’incrementen si ens centrem en el grup dels turistes estran-gers: L’any 2015 un de cada vuit estrangers que van visitar Espanya es va allotjar a Barcelona, així com el 52,5% dels turistes estrangers de Catalunya.

La importància del sector turístic a BarcelonaBarcelona és una ciutat líder pel que fa al turisme. Si bé sembla molt difícil establir

en quina posició es troba respecte a les ciutats més turístiques del món, a causa de les diferents metodologies emprades i la gran quantitat de dades disponibles, totes ben poc homogènies.

Euromonitor International, líder mundial en recerca de mercat internacional, va ela-borar un informe sobre les 100 ciutats amb més arribades anuals de turistes. L’any 2014 Barcelona es trobava en la posició 26, amb més de 5,8 milions de visitants.

14


Segons Global Destination Cities Index, estudi elaborat per MasterCard, Barcelona és la sisena ciutat del món amb més ingressos turístics i la 12ª en nombre de viatgers. L’any 2015 la capital catalana era la tercera urb del continent on major despesa realit-zen els visitants, solament per darrere de Londres i París. L’informe no preveu canvis significatius per a 2016 en aquesta classificació.

The European Cities Marketing Bench Marking Report 2014-2015, realitzat per Euro-pean Cities Marketing, és un informe que mostra les dades més recents sobre la selec-ció que han fet els viatgers que han viatjat a diferents ciutats europees l’any 2014, des de la perspectiva del turisme urbà a Europa. Les cinc primeres ciutats en pernoctacions són Londres, París, Berlín, Roma i Barcelona; totes cinc consoliden la seva posició en la classificació general de 2014. Londres és la ciutat amb major afluència de viatgers, mostra una taxa de creixement del 6,1% respecte l’any anterior, mentre que Berlín va experimentar la taxa de creixement més alta, amb un 6,5% .

Pel que fa al turisme de reunions i congressos, les dades publicades per l’ICCA (In-ternational Congress and Convention Association), mostren els rànquings de països i ciutats pel nombre estimat de participants en congressos. Segons aquesta font, París ocupa el primer lloc, amb un total estimat de 130.516 participants i 214 reunions, seguida de prop per Barcelona amb 127.469 participants.

Rànquing de ciutats segons assistents a congressos i nombre de reunions. 2014Ciutat Participants Reunions

1 París 130.516 2142 Barcelona 127.469 1823 Madrid 91.452 2004 Londres 89.969 1665 Viena 81.902 2026 Amsterdam 79.356 1337 Berlin 76.880 1938 Istanbul 75.864 1309 Copenhaguen 57.551 105

10 Singapur 57.497 142Font: International Congress and Convention Association

Per Barcelona, el turisme de reunions i congressos suposa un impacte econòmic directe d’uns 1.500 milions d’euros anuals segons Turisme de Barcelona. Aquestes dades posen de relleu el paper del nombre de congressos i esdeveniments que s’hi fan al llarg de l’any, en especial el Mobile World Congress, esdeveniment directament relacionat amb el nombre de visitants i amb l’impacte del turisme en la ciutat.


15

Noves formes d’allotjamentTal i com havíem esmentat, s’estan produint canvis molt profunds en les estructures

tradicionals dels negocis vinculats al turisme. Una de les més significatives és la rela-cionada amb l’allotjament i el tipus d’estades.

Mereixen un esment especial les dades de la plataforma d’economia col·laborativa d’aquest sector, el més influent arreu del món, Airbnb. Després de Nova York, Londres i París, Barcelona és la quarta ciutat més important per a aquesta organització.

Cal destacar que Airbnb és una multinacional que va néixer a San Francisco l’any 2008 i que en set anys ha revolucionat la forma de viatjar posant en contacte directe, a través d’Internet, ofertes i demandes d’allotjament entre particulars. Segons els últims informes elaborats per aquesta plataforma, considerava que a Barcelona la comunitat d’hostes i amfitrions va tenir un impacte econòmic de 740 milions d’euros el 2015, sis vegades més que el 2013.

Es tracta d’un increment de quasi el 300% en 2 anys pel que fa a l’arribada de turis-tes a través d’aquesta plataforma, xifres que reflecteixen la magnitud d’un fenomen cada cop més a l’alça.

La rellevància del turisme en termes de demanda Malgrat la crisi econòmica mundial, el turisme és una activitat que ha crescut a la

ciutat. Barcelona exerceix un indubtable atractiu arreu del món i a part del fet que els conflictes i la inseguretat a molts països de la zona mediterrània han afavorit l’increment del nombre de visitants a la nostra ciutat. L’evolució dels indicadors rela-tius al nombre de passatgers al port i a l’aeroport, el nombre de viatgers i les pernocta-cions als hotels així ho indiquen. En el període 2008-2015, en plena crisi econòmica, el total de passatgers a l’aeroport de la ciutat ha crescut un 31% i el de creuers turístics un 22,5%.

La importància de l’aeroport de Barcelona com a punt d’entrada de viatgers és in-discutible: l’any 2008 van utilitzar aquesta infraestructura un 14,8% del total de pas-satgers dels aeroports espanyols; l’any 2015, el percentatge augmentava al 19,1%.

Evolució d’indicadors de demanda turísticaTotal 2015 Var. 2014-15 Var. 2008-15

Passatgers aeroport 39.711.276 5,7% 31,2%Passatgers creuers 2.540.302 7,4% 22,5%Viatgers hotels 7.093.373 5,9% 26,5%Pernoctacions hotels 18.475.965 5,9% 58,9%

16


També hem d’esmentar la importància de Barcelona com a port de creuers, fet que comporta que diverses companyies navilieres i empreses del sector hagin localitzat les seves bases d’operacions a la ciutat. L’estabilitat i les bones expectatives d’aquesta activitat generen i consoliden nous negocis, i alhora atreuen noves inversions.

Segons la Universitat de Barcelona, l’activitat de creuers va generar una facturació de 796 milions d’euros l’any 2014. La seva contribució al PIB de Catalunya va ser de 413,2 milions d’euros anuals i va permetre mantenir 6.759 llocs de treball.

El sector hoteler també presenta una evolució positiva: el nombre de viatgers allot-jats als hotels de la ciutat ha crescut en aquest període un 26,5% i les seves pernoc-tacions al voltant del 59%. És a dir, augmenten els viatgers allotjats a la ciutat i s’hi queden cada vegada més nits.

Aquesta evolució ha fet que Barcelona sigui una de les zones turístiques més impor-tants de Catalunya i de l’Estat, especialment pel que fa a turisme estranger, ja que el 2015 els viatgers que van visitar Barcelona representaven el 7,6% del total d’Espanya, un punt més que el 2007. Aquest increment s’ha centrat en el mercat estranger, ja que Barcelona ha passat d’allotjar l’11% dels visitants estrangers a Espanya l’any 2007 al 12,4% l’any 2015.

Pes de Barcelona sobre el total de viatgers2015 2007

Barcelona/ Espanya

Barcelona/ Catalunya

Barcelona/ Espanya

Barcelona/ Catalunya

Visitants totals 7,6% 40,2% 6,5% 38,3%Visitants nacionals 3% 21% 3,3% 25,7%Visitants estrangers 12,4% 52,5% 11,0% 47,9%

L’any 2015 Barcelona va rebre 5.651.208 turistes estrangers, el 12,4% del total que visiten Espanya.

Evolució dels viatgers per àmbits territorialsVariació 2014-2015 Variació 2007-2015

Residents No residents Total Residents No residents TotalBarcelona ciutat 2,7% 6,2% 5,5% -9,9% 44,0% 28,3%Catalunya 8,3% 3,4% 5,3% 10,6% 31,4% 22,4%Espanya 6,2% 5,9% 6,0% -2,5% 27,7% 10,3%Madrid ciutat 2,2% 10,1% 6,0% 13,8% 30,2% 21,4%


17

Malgrat la crisi, l’increment en l’arribada de turistes estrangers s’ha accentuat als darrers anys. El nombre de visitants va augmentar en el període 2007-2015 un 10,3% a l’Estat, mentre que a Barcelona aquest augment va superar el 28%, quasi el triple que la mitjana estatal. El creixement del total de visitants a Barcelona en aquest període també supera el de Madrid (21,4%) i fins i tot el de Catalunya, que va arribar al 22,4%.

Tipologia dels viatgers per àmbits territorials2015 2007

Residents No residents Residents No residentsBarcelona ciutat 20,4% 79,6% 29,0% 71,0%Catalunya 39,1% 60,9% 43,2% 56,8%Espanya 50,9% 49,1% 57,6% 42,4%Madrid ciutat 50,1% 49,9% 53,5% 46,5%

Aquest fort augment es concentra, bàsicament, en el grup de turistes estrangers, especialment a Barcelona i Espanya. En l’esmentat període els visitants d’altres països es va incrementar un 44% a Barcelona, setze punts per sobre de la mitjana estatal i dotze per sobre de la mitjana catalana. A Madrid l’augment va ser del 30%.

En contrapartida, s’ha de ressaltar que Barcelona evoluciona negativament com a destí del turisme nacional. L’any 2015 la ciutat va rebre quasi un 10% menys de tu-ristes espanyols que l’any 2007. Òbviament, aquestes tendències determinen la com-posició de la demanda turística de Barcelona. L’any 2015, pràcticament el 80% dels visitants a la ciutat eren estrangers, quan la mitjana estatal es situava en el 49% i la catalana en el 61%.

Evolució de la demanda a Catalunya per marques turístiques. Milers viatgers

Barcelona Costa Barcelona

Costa Brava

Costa Daurada

Catalunya Central Pirineus Total

Catalunya

2004 4.040,5 1.471,2 2.357,9 1.758,1 595,5 555,3 11.558,72007 5.569,1 1.848,9 2.974,3 2.117,6 704,5 575,0 14.425,22014 7.084,7 2.305,0 2.997,5 2.207,2 941,2 548,5 16.773,5Pes sobre el total de Catalunya2004 35,0% 12,7% 20,4% 15,2% 5,2% 4,8%2007 38,6% 12,8% 20,6% 14,7% 4,9% 4,0%2014 42,2% 13,7% 17,9% 13,2% 5,6% 3,3%Font: Evolució de l’oferta i l’ocupació dels establiments hotelers. Departament d’Empresa i Ocupació.

18


A l’àmbit català, Barcelona s’ha consolidat com la marca turística més important, superant-ne d’altres històricament rellevants com ara la marca Costa Brava o la Costa Daurada. Segons la Generalitat de Catalunya, l’any 2014, Barcelona acollia el 42,2% dels viatgers en establiments hotelers de Catalunya, pràcticament el mateix percen-tatge que tota la costa catalana, set punts per sobre del seu pes l’any 2004 i 3,6 punts més que l’any 2007.

Evolució de la demanda a Catalunya per marques turístiques. ViatgersBarcelona Costa

Barcelona Costa Brava Costa Daurada


Catalunya2004-14 75,3% 56,7% 27,1% 25,5% 58,1% -1,2% 45,1%2007-14 27,2% 24,7% 0,8% 4,2% 33,6% -4,6% 16,3%2013-14 3,2% 5,4% -0,1% 5,0% 19,1% -6,2% 3,5%

Els viatgers allotjats a Barcelona han crescut en aquest període molt per sobre de la mitjana catalana i de la resta de principals marques turístiques de Catalunya, tant si analitzem l’evolució des de just abans de la crisi econòmica, l’any 2007, com si ens remuntem a l’any 2004. En la dècada 2004-2014, Barcelona ha augmentat un 75% el total de visitants, quan la mitjana catalana va créixer un 45%. Des de l’any 2007, l’increment ha estat del 27%, onze punts més que el del conjunt de Catalunya.

Demanda a Catalunya per marques turístiques. Pernoctacions en milersBarcelona Costa

Barcelona Costa Brava Costa Daurada


Catalunya2004 9.613,4 6.111,6 10.053,9 7.866,6 1.279,5 1.321,7 38.115,92007 11.755,9 7.035,6 10.845,9 8.331,4 1.487,8 1.397,4 42.283,72014 18.389,4 7.616,7 10.689,8 9.024,6 1.852,2 1.088,5 50.225,2Pes sobre el total de Catalunya2004 25,2% 16,0% 26,4% 20,6% 3,4% 3,5%2007 27,8% 16,6% 25,7% 19,7% 3,5% 3,3%2014 36,6% 15,2% 21,3% 18,0% 3,7% 2,2%

En termes de pernoctacions la situació és similar, i Barcelona va ser la marca turís-tica més important de Catalunya l’any 2014. El pes de les pernoctacions és inferior al de viatgers, el 36,6%. En qualsevol cas, les pernoctacions a Barcelona han augmentat als darrers anys, ja que l’any 2004 aquest percentatge era del 25,2%, a l’any 2007 del 27,8%, i al 2014 del 36,6%.

L’increment de les pernoctacions als establiments hotelers de Barcelona també es situa per sobre dels augments mitjans de Catalunya i de la resta de les seves marques


19

turístiques. En el període 2004-2014, creixen un 91%, seixanta punts per sobre de la mitjana catalana. En el període 2007-2014 aquest augment és del 56,4%, tres vegades l’increment català.

Evolució de la demanda a Catalunya per marques turístiques. PernoctacionsBarcelona Costa

BarcelonaCosta Brava

Costa Daurada


Catalunya2004-14 91,3% 24,6% 6,3% 14,7% 44,8% -17,6% 31,8%2007-14 56,4% 8,3% -1,4% 8,3% 24,5% -22,1% 18,8%2013-14 6,0% -3,0% 0,7% -2,0% 13,3% -0,3% 1,9%

La rellevància de l’oferta hotelera Les dades d’oferta hotelera mostren la importància creixent de la marca turística

Barcelona en el conjunt de Catalunya. L’any 2014, es localitzaven a Barcelona 660 establiments hotelers, el 22,8% del total català, sis punts més que l’any 2004 i 4,3 punts més que l’any 2008. El pes sobre el total d’apartaments turístics (a l’agost) s’ha duplicat també en la dècada 2004-2014, passant de representar el 2,3% del total ca-talà al 5,5%.

Per tipologia, cal destacar la importància de Barcelona en els establiments de cate-gories superiors, ja que quasi el 56% dels hotels de cinc estrelles i superiors i el 32% dels hotels de quatre estrelles de Catalunya estan ubicats a la ciutat, així com un de cada quatre hostals i pensions. En tots dos el seu pes s’ha incrementat al llarg dels darrers anys.

Oferta d’establiments hotelers i apartaments turístics a BarcelonaHostals i pensions

Hotels 1-2 estrelles

Hotels 3 estrelles

Hotels 4 estrelles

Hotels 5 estrelles i gran luxe

Total oferta hotelera

Apartaments turístics*

2004 222 64 74 64 9 433 4462008 219 69 90 108 19 505 5852014 261 83 120 167 29 660 1.093Pes sobre el total de Catalunya2004 17,9% 10,8% 14,7% 29,0% 50,0% 16,8% 2,3%2008 19,0% 11,2% 15,6% 30,9% 52,8% 18,5% 3,2%2014 25,3% 13,0% 18,7% 31,7% 55,8% 22,8% 5,5%(*) Oferta estimada a l’agostFont: Evolució anual de l’oferta i l’ocupació dels establiments hotelers. Departament d’Empresa i Ocupació.

El creixement de l’oferta hotelera de la ciutat ha estat molt intens. S’ha situat molt per sobre de la mitjana catalana, especialment en els establiments de categories su-

20


periors. Els hotels de cinc estrelles i de gran luxe han augmentat més d’un 222% des de l’any 2004 i un 52% des de l’any 2008; i els de quatres estrelles un 161% i un 55%, respectivament. Durant el període 2004-2014 l’oferta hotelera de Barcelona va créixer un 52,4%, quan l’augment mitjà català va ser del 12,4%. La crisi no ha canviat aquesta tendència, ja que en el període 2008-2014 el nombre d’establiments hotelers de la ciu-tat s’ha incrementat un 30,7%, quan a Catalunya l’augment ha estat de només un 5,6%.

Evolució de l’oferta d’establiments hotelers i apartaments turísticsHostals i pensions


Hotels 3 estrelles

Hotels 4 estrelles



Apartaments turístics

Barcelona2004-14 17,6% 29,7% 62,2% 160,9% 222,2% 52,4% 145,1%2008-14 19,2% 20,3% 33,3% 54,6% 52,6% 30,7% 86,8%2013-24 5,2% 9,2% 0,8% 5,7% 3,6% 4,9% 17,9%Catalunya2004-24 -16,8% 8,3% 27,6% 138,0% 188,9% 12,4% 1,2%2008-14 -10,8% 3,4% 11,5% 50,3% 44,4% 5,6% 8,3%2013-14 -0,5% 2,6% -0,3% 6,0% 0,0% 1,4% 6,8%

Es tracta d’un increment que ha anat en augment des de 1992, quan les olimpíades van situar Barcelona en el marc internacional. Des d’aleshores, s’han obert una mit-jana de 10 hotels a l’any a la ciutat. És evident que la crisi econòmica no ha estat un obstacle per a aquest creixement .

Oferta de places hoteleres a BarcelonaHostals i pensions


Hotels 3 estrelles

Hotels 4 estrelles



Apartaments turístics*

2004 5.831 4.505 9.280 14.274 5.363 39.253 1.2722008 5.595 4.824 11.480 24.053 8.503 54.455 1.9412014 6.055 6.197 15.101 38.388 9.851 75.592 4.133Pes respecte al total de Catalunya2004 16,1% 10,5% 8,7% 25,9% 84,2% 15,8% 1,4%2008 17,2% 12,5% 10,5% 30,1% 80,4% 20,1% 2,3%2014 23,0% 16,3% 15,1% 30,3% 75,1% 24,9% 4,3%(*) Oferta estimada a l’agost

L’augment del nombre d’establiments hotelers a la ciutat es reflecteix, lògicament, en l’evolució de l’oferta de places hoteleres. L’any 2014 Barcelona tenia més de 75.000


21

places hoteleres i més de 4.000 places a apartaments turístics: la quarta part del total català en el primer cas i el 4,3% de l’oferta catalana en el segon.

El creixement de l’oferta hotelera al si de la ciutat es materialitza en l’increment del nombre de places, sobretot les dels segments superiors les quals van experimentar creixements del 169% en el període 2004-2014 en el cas dels hotels de quatre estre-lles, i del 84% en el dels hotels de cinc estrelles i gran luxe.

Evolució de l’oferta de places hoteleres a BarcelonaHostals i pensions


Hotels 3 estrelles

Hotels 4 estrelles



Apartaments turístics

Barcelona2004-14 3,8% 37,6% 62,7% 168,9% 83,7% 92,6% 224,9%2008-14 8,2% 28,5% 31,5% 59,6% 15,9% 38,8% 112,9%2013-14 1,4% 3,2% -0,9% 4,6% 0,9% 2,6% 22,1%Catalunya2004-14 -27,3% -11,6% -6,6% 129,3% 105,8% 22,6% 4,0%2008-14 -18,9% -1,4% -8,4% 58,1% 24,0% 12,3% 12,3%2013-14 -4,0% 0,2% -1,7% 5,0% -0,1% 1,1% 12,3%

El dinamisme de l’oferta hotelera a la ciutat es fa més evident si comparem l’evolució de la ciutat amb la del conjunt de l’Estat, amb dades de l’Enquesta hotelera que ela-bora l’INE.

Des del començament de la crisi, entre desembre de 2007 i desembre de 2014, el nombre d’establiments hotelers de la ciutat havia crescut un 36,5% i el total de places que oferien, un 51,9%. En el mateix període, l’oferta de places hoteleres a Espanya ha-via crescut un 4,9% i els establiments hotelers s’havien reduït un 0,8%. Òbviament, la crisi econòmica ha afectat amb més intensitat el sector turístic a Espanya que no pas a Barcelona, que al llarg d’aquests anys ha mantingut un ritme de creixement elevat.

BarcelonaEspanya

Places

Establiments-0,8%

4,9%

36,5%

51,9%

Evolució de l’oferta hotelera. 2007-14

22


Al maig de 2016, l’oferta d’hotels i d’apartaments hotelers era la següent:

Hotels i aparthotels, habitacions i places hoteleres. Maig 2016 Districte Nombre H/HA Habitacions Places1 Ciutat Vella 127 9.755 18.7982 Eixample 147 10.595 20.6673 Sants-Montjuïc 23 3.237 6.3834 Les Corts 20 3.208 6.2765 Sarrià-Sant Gervasi 33 1.861 3.6716 Gràcia 6 368 6997 Horta-Guinardó 10 532 1.0338 Nou Barris 1 143 2869 Sant Andreu 2 118 24710 Sant Martí 34 5.988 11.938 Total 403 35.805 69.998Font: Cens d’hotels. Ajuntament de Barcelona.

Els districtes de l’Eixample i de Ciutat Vella es reparteixen el 68% del total d’hotels existents a la ciutat. Els districtes amb menor oferta hotelera són Nou Barris i Sant Andreu. També destaca la baixa oferta de Gràcia, degut a la manca d’espai disponible.

Altres dades sobre l’allotjament a BarcelonaL’oferta d’allotjament a Barcelona ha variat força en els darrers anys. Avui en dia, no

solament ha crescut el nombre d’hotels a la ciutat, també ho han fet els habitatges d’ús turístic (HUT).

Habitatges d'ús turístic

Ciutat Vella604

Eixample 4.607

Sants-Montjuïc1.137Les Corts 215

Sarrià-Sant Gervasi 512

Gràcia 1.081

Horta-Guinardó 198

Nou Barris 19 Sant Martí 1.164

Sant Andreu 69

L’Ajuntament de Barcelona tenia comptabilitzats 9.606 establiments d’ús turístic le-gals l’any 2014, si bé el 48% dels quals es troben concentrats al districte de l’Eixample.


23

Habitatges d'ús turístic

Ciutat Vella6,0%

Eixample 52.3%

Sants-Montjuïc9,8%Les Corts 2,2%

Sarrià-Sant Gervasi 5,8%

Gràcia 10,4%

Horta-Guinardó 2,1%

Nou Barris 0,2% Sant Martí 10,2%

Sant Andreu 0,9%

La mitjana de places per establiment d’ús turístic de la ciutat se situa al voltant de les 4,2 places per establiment. El districte de Sant Andreu és el que en posseeix un major percentatge (5,1) i el de Sants el que conté el menor nombre de places per establiment (3,5).

L’emplaçament puntual, la dimensió dels edificis i els percentatges d’ocupació ens donen una visió de la seva distribució en el territori, però hi manca un component es-sencial: la densitat dels usos de l’habitatge per illa, que mostra els nivells d’afectació i intensitat de la problemàtica dels HUT sobre cadascun dels barris de la ciutat.

Barris amb major percentatge de HUTs. 2014Barri Districte Habitatges HUTs HUTs/habitatgesla Dreta de l’Eixample Eixample 26.741 1.747 6,53%l’Antiga Esquerra de l’Eixample Eixample 24.250 727 3,00%

la Sagrada Família Eixample 27.401 794 2,90%el Poble Sec Sants-Montjuïc 19.204 546 2,84%Sant Antoni Eixample 20.226 568 2,81%el Poblenou Sants Martí 16.407 406 2,47%la Vila de Gràcia Gràcia 31.431 768 2,44%la Vila Olímpica del Poblenou Sant Martí 4.689 111 2,37%Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou Sant Martí 6.239 145 2,32%

Hostafrancs Sants-Montjuïc 8.107 187 2,31%el Fort Pienc Eixample 15.502 343 2,21%el Barri Gòtic Ciutat Vella 10.466 184 1,76%la Font de la Guatlla Sants-Montjuïc 5.115 74 1,45%Font: Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges d’ús turístic a Barcelona. Octubre de 2014.

24


Tant els emplaçaments dels HUT, com els establiments hotelers i els albergs s’a-cumulen a l’entorn dels principals focus d’atracció de l’activitat turística.

Les illes amb un percentatge més elevat d’HUT es situen a l’entorn del Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya i Sagrada Família. Per barris, la Dreta de l’Eixample (6’5%) es situa primer lloc seguit de l’Antiga Esquerra de l’Eixample (3%), la Sagrada Família (2’9%), el Poble Sec (2’8%) i Sant Antoni (2’8%).

Com a conseqüència d’aquestes elevades concentracions d’HUT, les zones on apa-reix una més forta potencialitat de la problemàtica es concentren als barris de Ciutat Vella, el Poble Sec, el Poblenou, Vila de Gràcia i Sagrada Família.

Amb les dades sobre l’oferta hotelera i l’oferta d’habitatges d’ús turístic podem ana-litzar la pressió que els allotjaments turístics exerceixen sobre els diferents districtes de la ciutat de Barcelona. En la següent taula es pot veure el nombre d’habitacions i de places pel que fa als hotels i als HUT. L’Eixample és el districte que posseeix un major nombre d’habitacions i places i, per contra, Nou Barris ofereix els valors més baixos.

Habitacions i places del sector hoteler i dels HUT per districtes

Habitacions PlacesSector hoteler HUT Sector hoteler HUT

Ciutat Vella 9.755 604 18.798 2.444Eixample 10.595 4.607 20.667 21.176Sants - Montjuïc 3.237 1.137 6.383 3.984Les Corts 3.208 215 6.276 872Sarrià - Sant Gervasi 1.861 512 3.671 2.334Gràcia 368 1.081 699 4.221Horta - Guinardo 532 198 1.033 865Nou Barris 143 19 286 81Sant Andreu 118 69 247 351Sant Martí 5.988 1.164 11.938 4.134Barcelona 35.805 9.606 69.998 40.462Nota: Les dades del sector hoteler són de maig de 2016. Les d’HUT de l’any 2015. El grau d’ocupació és la xifra anual de l’any 2015 segons l’enquesta d’ocupació. Dades de població a 30 de juny 2015. Departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

Un cop creuem aquestes dades en relació a la població de cada districte, podem comprovar que tant el sector hoteler com els HUT exerceixen una forta pressió sobre Ciutat Vella, ja que ens trobem amb més de 210 places turístiques i més de 143 visi-tants per cada 1.000 habitants d’aquest districte. De la mateixa manera, la ràtio de visitants en aquesta zona es veu potenciada a causa de l’elevat nombre d’hotels, ja que els HUT comptabilitzats són superiors a l’Eixample i al districte de Gràcia.


25

Visitants i places turístiques d’hotels i HUT per cada 1.000 habitants

Places turístiques/ 1.000 hab. Visitants /1.000 hab.Sector hoteler HUT Total Sector hoteler HUT Total

Ciutat Vella 187,6 24,4 211,9 126,7 16,5 143,2Eixample 78,3 80,2 158,5 52,9 54,2 107,1Sants-Montjuïc 35,2 22,0 57,2 23,8 14,8 38,6Les Corts 76,8 10,7 87,5 51,9 7,2 59,1Sarrià-Sant Gervasi 24,9 15,8 40,7 16,8 10,7 27,5

Gràcia 5,8 35,0 40,8 3,9 23,6 27,5Horta-Guinardó 6,2 5,2 11,3 4,2 3,5 7,7Nou Barris 1,7 0,5 2,2 1,2 0,3 1,5Sant Andreu 1,7 2,4 4,1 1,1 1,6 2,7Sant Martí 51,0 17,7 68,6 34,4 11,9 46,4Barcelona 43,5 25,1 68,6 29,4 17,0 46,4Nota: Les dades del sector hoteler són de maig de 2016. Les d’HUT de l’any 2015. El grau d’ocupació és la xifra anual de l’any 2015 segons l’enquesta d’ocupació. Dades de població a 30 de juny 2015. Departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

Habitatges d’ús compartitEn relació amb aquest concepte, cal tenir en compte l’aparició de plataformes

d’habitatge d’ús compartit, com Airbnb, sense regulació jurídica. Segons la pròpia pla-taforma, a Barcelona té aproximadament 15.000 ofertes. Es tracta d’una xifra que es va incrementant any rere any, i que afecta directament a l’oferta d’allotjament.

Inside Airbnb és defineix com un portal independent i no comercial que mostra com Airbnb s’està operant en algunes ciutats de tot el món. Mitjançant l’anàlisi de la infor-mació extreta dels anuncis d’Airbnb analitza com està afectant l’ús creixent d’aquesta plataforma a les ciutats.

A través d’aquest portal s’ha pogut constatar que l’oferta creixent de pisos turístics s’ha estès per tota la ciutat. Segons les dades disponibles de gener de 2016, en 72 dels 73 barris de Barcelona existeix almenys un pis anunciat a la plataforma Airbnb. No obstant això, es tracta d’una dada que no representa la realitat barcelonina, ja que un cop disgregades les dades, es pot determinar que es produeix una elevada concentració d’aquests pisos en pocs barris de la ciutat, especialment, en els barris més turístics dels districtes de Ciutat Vella i l’Eixample.

Segons aquest portal, a l’abril de 2015 a Barcelona hi havia uns 12.000 anuncis, i al gener de 2016 eren 14.800. És un increment de l’ordre del 23% en 9 mesos. S’observa que els districtes de Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia sumen quasi el 70% d’aquesta oferta, circumstància que fa palès el caràcter centralitzat de la seva oferta a la ciutat.

26


Nombre d’ofertes d’Airbnb. Gener 2016

0 - 125^ 125 - 475

^ 475 - 900

^ 900 - 1.400

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del portal Inside Airbnb. Base municipal extreta de CartoBCN.

Vincular les dades del nombre de pisos oferts a cada districte amb el total de la població empadronada d’aquell districte és un indicador que pot ajudar en el debat sobre la sostenibilitat d’aquesta activitat. Així, s’ha elaborat una ràtio entre les varia-bles població i nombre de pisos oferts. Les xifres de població s’han extret del padró municipal en data 1 de gener de 2015 i s’han comparat amb el nombre de pisos Airbnb de cada districte a abril de 2015, establint-hi una relació per veure el nombre de pisos que li correspon a cada 1.000 habitants d’aquell districte.

El districte de Ciutat Vella té la ràtio més elevada amb 32 pisos Airbnb per cada 1.000 habitants. Per contra, les zones més perifèriques presenten ràtios inferiors allunyades de la mitjana barcelonina, establerta en 7,5 anuncis per cada 1.000 habitants.


27

Oferta de pisos a la plataforma Airbnb. Abril 2015-Gener 2016Abril 2015 Gener 2016

VariacióNombre pisos Respecte

Barcelona Nombre pisos Respecte Barcelona

Ciutat Vella 3.224 26,77% 3.506 23,57% 8,75%Eixample 3.934 32,67% 4.859 32,67% 23,51%Sants-Montjuïc 1.116 9,27% 1.549 10,41% 38,80%Les Corts 225 1,87% 280 1,88% 24,44%Sarrià-Sant Gervasi 530 4,40% 631 4,24% 19,06%Gràcia 1.225 10,17% 1.566 10,53% 27,84%Horta-Guinardó 352 2,92% 490 3,29% 39,20%Nou Barris 105 0,87% 166 1,12% 58,10%Sant Andreu 168 1,40% 233 1,57% 38,69%Sant Martí 1.147 9,52% 1.559 10,48% 35,92%Barcelona 12.042 14.875 23,53%Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la web Inside Airbnb

També es pot establir una relació entre el nombre d’habitatges totals que hi ha a la ciutat i analitzar quants n’hi ha de destinats a usos turístics. En aquest cas, a través del cens d’habitatges s’ha utilitzat el nombre d’habitatges familiars situats en edificis destinats principalment a habitatge segons tipologia per districtes del cens de l’any 2011. En aquest cas, la metodologia ha estat dividir el nombre total d’habitatges de cada districte entre el nombre de pisos Airbnb.

Pes dels pisos Airbnb en funció de la població. 2015

Pisos Airbnb. Abril Població. 1 de gener Pisos Airbnb per 1000 hab.Ciutat Vella 3.224 100.115 32,20Eixample 3.934 263.558 14,93Sants-Montjuïc 1.116 180.757 6,17Les Corts 225 81.530 2,76Sarrià-Sant Gervasi 530 146.834 3,61Gràcia 1.225 120.401 10,17Horta-Guinardó 352 166.559 2,11Nou Barris 105 164.648 0,64Sant Andreu 168 146.494 1,15Sant Martí 1.147 233.659 4,91Barcelona 12.042 1.604.555 7,50Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró municipal i de la web Inside Airbnb.

28


Pes dels pisos Airbnb en funció del total d’habitatgesNº de pisos Airbnb.

Abril 2015*Total habitatges.

2011Rati nºpisos Airbnb per habitatge del districte

Ciutat Vella 3.224 55.663 17,3Eixample 3.934 143.403 36,5Sants-Montjuïc 1.116 90.449 81,0Les Corts 225 44.245 196,6Sarrià-Sant Gervasi 530 74.729 141,0Gràcia 1.225 65.505 53,5Horta-Guinardó 352 78.367 222,6Nou Barris 105 77.153 734,8Sant Andreu 168 70.056 417,0Sant Martí 1.147 111.536 97,2Barcelona 12.042 811.106 67,4Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Estadística i de la web Inside Airbnb.(*) S’ha escollit abril de 2015 d’Airbnb en ambdós casos, ja que és el que més s’apropa a la dada comparativa. Cal afegir que si s’haguessin realitzat les ràtios sobre la dada disponible de pisos de gener de 2016, els valors encara s’haurien accentuat més.

Hi ha una marcada centralització pel que fa al nombre d’habitatges, sent Ciutat Vella el districte amb el valor més extrem, ja que posseeix un anunci al portal Airbnb per cada 17 habitatges.

Aquest tipus d’oferta no és un cas exclusiu de Barcelona, ja que es tracta d’un fe-nomen ascendent a escala mundial. Segons Inside Airbnb, “les tres primeres ciutats Airbnb”, Nova York, Londres i París, han sofert increments superiors al de Barcelona entre el segon trimestre de 2015 i el primer de 2016.

Repercussions socials i de convivència La potenciació de la ciutat de Barcelona com a pol turístic mundial i les noves de-

mandes dels turistes han comportat l’aparició de nous fenòmens com l’alt creixement del nombre d’habitatges d’ús turístic. També s’ha produït una utilització dels espais públics cada vegada més intensa i oposada per part de col·lectius (sectors veïnals i tu-ristes) amb necessitats ben diferents. Aquesta situació ha comportat afectacions reals de l’activitat sobre la població resident habitual, que alteren el teixit social existent i l’equilibri entre zones.

Barcelona s’ha convertit en el darrers anys en un destí turístic de primer ordre, i s’ha incrementat paral·lelament la preocupació i la percepció negativa cap al turisme per una part de la ciutadania. Aquesta dinàmica, si bé no és nova, esdevé rellevant en els darrers anys. És per això que calen fórmules que permetin un creixement de la ciutat de Barcelona econòmicament i socialment sostenible tant pels turistes com pels ciutadans.


29

Equilibrar l’ús de l’espai públic de forma que no suposi un conflicte entre els resi-dents i els visitants esdevé un element important. En aquest context, agafa especial rellevància la qüestió de les terrasses dels establiments de restauració. Cal trobar un equilibri raonable entre el foment, el suport i l’impuls de l’activitat econòmica que su-posa la restauració, i d’altra banda preservar un espai públic de qualitat que garanteixi la convivència, l’accessibilitat, la millora de la qualitat del paisatge urbà, la seguretat i la integritat dels béns públics i privats afectats.

En aquest context s’ha d’emmarcar la modificació de l’actual ordenança municipal de terrasses, que té com a línies prioritàries garantir un espai públic de qualitat, accessi-ble, segur, amb diversitat d’usos, tot introduint elements de flexibilitat basats en crite-ris territorials que considerin l’entorn on s’ha d’ubicar la terrassa. També caldria tenir en compte especificitats en temes d’horaris i temporalitat, i treballar el reconeixement de la singularitat d’un establiment o d’un determinat emplaçament. Tot això sota el criteri del consens amb tots els agents implicats.

L’equilibri entre visitants i residents és una qüestió vital a l’hora d’analitzar el model turístic. Segons la Síndica de Greuges de Barcelona, cal tenir en compte la fragilitat d’aquest equilibri, en termes d’habitatge, ús i manteniment de l’espai públic, convivèn-cia veïnal o canvis en l’activitat econòmica, en la mesura que es poden veure minvats els drets d’alguns residents.

Pel que fa a l’impacte de l’activitat turística sobre l’habitatge residencial, l’any 2014 uns 10.000 allotjaments havien perdut la funció d’habitatge familiar per esdevenir HUT. Des de la Síndica s’han atès nombroses queixes generades per l’activitat d’aquests allotjaments, fins i tot alguns dels que disposen de llicència turística. A l’oferta d’HUT s’hi afegeixen els pisos turístics il·legals que causen problemes de convivència veïnal, de manca de qualitat del servei, etc. També hi ha un component de competència des-lleial i d’insolidaritat cap a la resta de ciutadans i empresaris, a causa de la manca de tributació de l’activitat.

La Llei del turisme a Catalunya, reguladora de l’oferta de pisos turístics a Barcelona, recull que si no estàs donat d’alta com a habitatge d’ús turístic no es pot llogar un apartament sencer. El lloguer d’habitacions està pendent de l’aprovació d’un projecte de regulació.

Hi ha persones que, sense llicència, estan comercialitzant com a habitatge turístic el seu pis de propietat o de lloguer, i fins i tot en alguns casos diverses propietats simultàniament. Això implica la necessitat d’una tasca més contundent per part de l’Administració per tal de perseguir l’intrusisme professional en el sector d’allotjament turístic, el qual deteriora la imatge del sector.

També cal fer esment a l’advertència de la Sindicatura que en alguns barris de la ciutat, el nombre creixent d’habitatges posats a disposició dels turistes, implica una

30


disminució de la disponibilitat d’habitatges al sector immobiliari residencial. El re-sultat és un increment dels preus i la dificultat de l’accés a l’habitatge per als veïns i veïnes, i especialment per al jovent.

És un procés que comporta una progressiva substitució de la població del territori per una de nova amb característiques ben diferents, tant pel que fa als usos dels habitat-ges i de l’espai públic, com als hàbits de consum, la configuració socioeconòmica i el teixit comercial.

Preu de lloguer per metre quadrat. 2015

4 - 7^ 7 - 11

^ 11 - 14

^

14

Mitjana anual del lloguer(€/m2/mes)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, referides a les �ances de lloguer dipositades a l'INCASÒL. Base municipal extreta de CartoBCN.

No és un problema que únicament es dóna a Barcelona. Un cas paradigmàtic d’aquesta problemàtica és Venècia, una ciutat de 263.736 habitants (2015) que rep més de 5 milions de turistes l’any. En aquesta ciutat, amb el pas dels anys, la vida quotidiana ha esdevingut cada vegada més difícil per als seus veïns, que veuen com


31

els negocis tradicionals, els col·legis, els comerços, etc., es substitueixen per hotels, restaurants i botigues de souvenirs. El resultat és una pèrdua constant de població resident habitual.

Es parla d’un fenomen que diverses fonts associen al concepte de gentrificació, que es podria definir com el procés mitjançant el qual la població original d’un sector o barri, generalment cèntric, històric i popular, és progressivament desplaçada per una d’un poder adquisitiu major.

Preu mitjà del metre quadrat2015 2016

Evolució juny-15 i maig-16Juny Setembre Desembre Març Maig

DistrictesCiutat Vella 16,0 16,9 18,4 19,5 18,8 17,2%Eixample 13,5 14,9 15,3 15,9 16,5 22,2%Sants-Montjuïc 11,2 12,1 12,7 13,0 13,8 23,7%Les Corts 13,3 14,2 15,0 15,0 13,8 3,2%Sarrià-Sant Gervasi 15,3 16,1 17,0 16,6 16,5 7,9%Gràcia 12,4 13,4 14,1 14,2 14,7 18,9%Horta-Guinardó 9,8 10,9 11,0 11,5 11,7 18,6%Nou Barris 10,2 9,7 10,1 11,1 10,9 6,5%Sant Andreu 10,4 11,2 10,5 11,2 11,3 8,9%Sant Martí 12,7 15,1 15,3 14,6 15,6 23,3%CiutatsBarcelona 13,1 14,3 15,0 15,2 15,0 14,7%Girona 7,6 8,1 7,8 7,9 7,0 -7,5%Tarragona 6,6 6,7 6,8 6,9 6,0 -9,6%Lleida 5,9 5,7 5,7 5,7 5,0 -14,7%L’Hospitalet 9,8 10,2 10,6 10,4 9,0 -8,4%Terrassa 7,4 7,1 7,3 8,0 7,0 -4,9%ComarquesBarcelonès 12,7 13,7 14,6 14,6 14,0 10,5%Maresme 8,1 8,1 8,1 8,2 7,0 -13,0%Baix Llobregat 9,2 9,5 10,0 10,7 9,0 -1,9%Vallès Oriental 6,8 7,0 6,9 7,2 6,0 -12,3%Vallès Occidental 7,8 7,7 8,3 8,3 7,0 -9,7%Font: Elaboració pròpia a partir de dades del portal Habitaclia

Aquest fenomen, agreujat per l’especialització de l’economia en el sector turístic i el creixent nombre de visitants en les ciutats, es troba en l’origen de diversos conflictes urbans que poden ser interpretats com una “lluita” pel domini de l’espai a la ciutat.

32


La pèrdua de control de l’espai públic quotidià pels antics residents, que ara han de compartir-lo amb els turistes, pot esdevenir, a la llarga, un procés de desplaçament del resident local.

Segons Cócola Gant, des d’aquesta perspectiva, “el turisme no solament potencia diversos processos de gentrificació, sinó que pot ser interpretat com un element gen-trificador en sí mateix” , com un possible domini de la ciutat per part de consumidors amb alts ingressos que acaba per desplaçar a la població original.

Variació de l’IRDF entre 2008 i 2014

-50% a -20%^

-20% a 0%^

0% a 0%^

20% a 62%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament deEstadística de l’Ajuntament de Barcelona.Base municipal extreta de CartoBCN.

Determinades zones de Barcelona pateixen aquesta problemàtica, apareguda fa anys i accentuada amb l’increment del turisme a la ciutat. Al municipi on major és la densitat de pisos turístics menor és l’oferta per a ús residencial i més alt és el preu del metre quadrat. A part, s’hi observa una pèrdua del teixit comercial tradicional.


33

A Barcelona, barris històrics com el Raval o la Barceloneta s’han convertit en alguns dels més cars per metre quadrat al mercat de lloguer.

Per avaluar aquesta afirmació, s’ha consultat un portal de lloguer d’habitatge resi-dencial, Habitaclia. Amb les dades sobre l’evolució del preu del lloguer, s’ha pogut corroborar l’encariment sobtat d’alguns dels districtes de la ciutat de Barcelona en els darrers 11 mesos, sobretot en comparació amb la resta de Catalunya.

Segons les últimes dades extretes d’aquesta plataforma, al mes de maig de 2016, el preu del m2 al districte de Ciutat Vella era el més car de tot Catalunya, situant-se per sobre els 18 euros/m2 mensuals. En la següent taula podem veure les estadístiques de preus mitjans del sòl tant a nivell de Barcelona com de les rodalies.

Aquesta evolució també es reflecteix en l’Índex de Renda Familiar Disponible (IRFD) dels barris i els districtes afectats per aquesta dinàmica, ja que les àrees turístiques han registrat increments d’aquesta.

La Barceloneta ha experimentat un creixement de l’IRFD del 28% entre 2008 i 2014 i s’observa com el preu del m2 del barri assolia el nivell més alt de tota la ciutat. Si bé l’increment de la RFD és en si mateix una bona notícia, cal veure si aquesta afecta per igual a tota la població resident, o només a la nouvinguda, donant lloc a una segrega-ció entre els que arriben i els que ja hi residien.

Un cas excepcional és el del barri del Baró de Viver en el conjunt del districte de Sant Andreu, que, gràcies al Pla de Barris 2010-2013, va incrementar el seu IRFD en més d’un 21% en aquell període. Tot i l’increment substancial, se segueix situant lluny de la mitjana de la ciutat.

La Barceloneta no és un cas únic. En aquest període, altres zones de la ciutat han experimentat un creixement similar de l’IRFD, entre els quals es troben els barris del districte de Ciutat Vella, que han experimentat un increment superior al del conjunt de la ciutat i de districtes tradicionalment benestants com Sarrià-Sant Gervasi.

Evolució de la renda familiar disponible. 2008-14Ciutat Vella 17,3%Eixample 1,1%Sants-Montjuïc -12,1%Les Corts 7,4%Sarrià-Sant Gervasi 3,1%Gràcia -0,8%Horta-Guinardó -9,3%Nou Barris -23,6%Sant Andreu -11,5%Sant Martí 2,3%

34


Migracions internes i preus de lloguer És una evidència que on major és la quantitat d’anuncis de pisos turístics, majors són

els preus dels lloguers i més difícil és la permanència dels residents originals.

Diferència anual d’altes i baixes empadronament2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Total Mitjana

Ciutat Vella -2.859 -1.677 -1.280 -1.237 -1.322 -1.649 -1.408 -11.432 -1.633Eixample -444 -854 -458 -347 -355 -143 -935 -3.536 -505Sants-Montjuïc 360 439 37 402 375 84 -122 1.575 225Les Corts 173 -30 -127 -260 -123 -81 309 -139 -20Sarrià-Sant Gervasi 180 559 320 398 332 355 408 2.552 365

Gràcia -64 -379 -464 -367 -452 -329 -284 -2.339 -334Horta-Guinardó 656 526 229 -62 56 196 471 2.072 296Nou Barris 741 219 428 186 208 518 557 2.857 408Sant Andreu 474 258 370 461 435 348 508 2.854 408Sant Martí 791 935 945 817 838 700 496 5.522 789Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

S’observa com els districtes amb major oferta de pisos turístics són els que registren pèrdues de població, que se’n va a altres districtes. Aquesta circumstància confirma que la pèrdua de l’espai quotidià que és ara dominat pel turista constitueix un procés de desplaçament del resident habitual.


35

El sector turístic i el mercat laboral en xifresLes dades exposades mostren la importància del turisme a la ciutat en termes econò-

mics, i el seu pes com a destí dins del territori català i espanyol. La qüestió ara és determinar cóm es tradueix aquesta realitat en termes de llocs de treball.

En general, el sector es caracteritza per una gran diversitat, complexitat i fragmen-tació de les relacions laborals, atès que inclou un ventall molt ampli d’ocupacions, tant en les activitats directament vinculades amb el turisme, com en les que ho fan indirectament. Moltes d’aquestes tenen un component estacional, concentrat bàsica-ment en el segon i tercer trimestre de l’any, fet que comporta que algunes relacions laborals siguin temporals i precisin de formes laborals flexibles, no només en termes d’estacionalitat anual, sinó també per períodes inferiors, com ara la setmana o fins i tot el dia. Aquesta flexibilitat està lligada amb unes condicions de treball caracte-ritzades per horaris freqüentment irregulars, torns discontinus, de cap de setmana, nocturns o en períodes de vacances.

Aquesta situació fa que el sector pugui ser percebut com a poc estable des del punt de vista laboral, la qual cosa pot dificultar l’atracció de professionals qualificats per part de les empreses turístiques, desincentivar la formació, i com a conseqüència, posar en perill la qualitat dels serveis que s’ofereixen.

Abans d’analitzar les dades, s’han de fer unes advertències prèvies. En primer lloc, no hi ha xifres de l’EPA desagregades per activitat econòmica per a la ciutat. Per tant, no podem analitzar l’impacte del turisme sobre variables com l’ocupació. En segon lloc, a l’exposar les dades d’afiliació i contractació, hem de delimitar allò que s’entén com a sector turístic.

Com s’ha comentat, hi ha activitats clarament referenciades al nostre àmbit d’anàlisi, com l’hoteleria o epígrafs com el d’activitats turístiques i agències de turisme. En el cas de la restauració, atès que és un sector indiscutiblement afectat pel turisme i que les seves dades de mercat laboral estan en molts casos lligades a les d’hoteleria, hem considerat adequat afegir-lo al conjunt d’activitats turístiques en sentit estricte. Per altra banda, s’ha creat un grup d’activitats que segons les classificacions sectorials de la Generalitat es poden considerar turístiques, com les culturals, l’entreteniment, el transport i el lloguer.

També s’ha de tenir en compte que les externalitzacions han alterat la composició de les ocupacions d’aquest sector i, per tant, la seva classificació econòmica en termes estadístics. Com a exemple podem citar les activitats de neteja, manteniment o buga-deria que actualment són, en molts casos, realitzades per empreses de serveis i que, per tant, no s’inclouen estadísticament al sector turístic, malgrat que es realitzen en establiments dedicats exclusivament a aquest sector.

36


EPACom ja hem comentat, no hi ha dades desagregades de l’EPA per a Barcelona sobre

l’ocupació al sector turístic. No obstant, podem fer una aproximació de la seva impor-tància per a Catalunya. Segons la Nota sobre els resultats de l’EPA a nivell sectorial de l’Observatori d’Empresa i Ocupació del Departament d’Empresa i ocupació de la Generalitat, s’estima que el nombre de persones ocupades en activitats turístiques en el segon trimestre de 2016 era de 404.300 (el 12,7% del total a Catalunya), que suposa un increment de l’1,5% respecte del mateix trimestre de l’any anterior (6.000 més).

Des del primer trimestre de 2008, l’evolució de l’ocupació en el sector turístic ha estat més favorable que en el sector serveis i en la del conjunt de l’economia, tot i tenir un comportament estacional que, en termes globals, li fa perdre ocupació en els primers i quarts trimestres de cada any (com a excepció, el primer trimestre de 2016 no ha estat així). El nivell d’ocupació en activitats turístiques el segon trimestre de 2016 s’aproxima al valor més elevat de la sèrie assolit el tercer trimestre de 2014.

L’ocupació en el sector turístic es caracteritza per una taxa de masculinització supe-rior a la del conjunt de l’economia (55,1% i 53,3%, respectivament). La franja d’edat que més població ocupa és la de 30 a 44 anys, que aglutina el 43,8% del total, seguida de les persones de 45 a 54 anys (24,1%).

Interanualment, la creació d’ocupació s’ha concentrat en la població femenina (6,2%; 10.600 més) i les persones de 45 anys i més. D’altra banda, cal destacar el creixement de la població ocupada assalariada (2,6%), que ha estat més intens entre les persones amb contracte indefinit (3,2%), que temporal (1,1%). La taxa de salarització (79,9%) és inferior a la del conjunt de l’economia (83,1%), posant de relleu la major proporció de població ocupada per compte propi en el sector turístic. La taxa de temporalitat del sector turístic en el segon trimestre de 2016 (27,6%) augmenta lleugerament respecte del trimestre anterior (0,6 punts) i se situa 6,9 punts per sobre de la del conjunt de l’economia (20,7%).

AfiliacióLes activitats turístiques en sentit estricte, enteses com el conjunt d’hoteleria, res-

tauració i l’epígraf concret d’activitats relacionades amb el turisme (bàsicament agèn-cies de viatge) tenien, al març de 2016, 86.625 persones afiliades a la Seguretat Social en centres de cotització domiciliats a Barcelona, 75.155 al règim general i 11.470 al d’autònoms, representant el 8,5% i el 10% del total, respectivament.


37

Afiliació a Barcelona segons grandària i sector d’ocupació. Març 2016Règim general. Nombre de treballadors

AutònomsD’1 a 10 D’11 a 100 De 101 a

1.000 Més de

1.000 Total

Serveis d’allotjament 2.422 7.993 6.148 0 16.563 559Serveis de menjar i begudes 18.838 23.486 8.802 1.792 52.918 10.078Ag. viatges i op. turístics 1.271 1.830 2.573 0 5.674 833Activ. turístiques estrictes 22.531 33.309 17.523 1.792 75.155 11.470Transport i activ. afins 5.258 9.204 5.356 10.270 30.088 7.286Activitats de lloguer 2.051 2.939 826 0 5.816 1.335Espectacles i activ. artístiques, biblioteques i museus 2.752 8.815 7.215 0 18.782 4.322

Activ. turístiques segons Generalitat 32.592 54.267 30.920 12.062 129.841 24.413Comerç minorista 25.706 17.511 14.006 15.308 72.531 17.074Serveis 147.873 223.432 240.452 179.186 790.943 102.939Total 165.132 246.265 264.932 205.026 881.355 117.102Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Observatori d’empresa i ocupació del Departament d’Empresa i Ocupació.

Si afegim a aquest grup d’activitats les de transport, lloguer i espectacles, cultu-ra, biblioteques i museus, la xifra d’afiliació en aquelles activitats englobades sec-torialment en el turisme pujaria a gairebé 155.000 persones, el 15,4% del conjunt d’autònoms i del règim general.

Pes dels sectors sobre l’afiliació a Barcelona. Març 2016Règim general. Per nombre de treballadors

AutònomsD’1 a 10 D’11 a 100 De 101 a

1.000 Més de

1.000 Total

Serveis d’allotjament 1,5% 3,2% 2,3% 0,0% 1,9% 1,7%Serveis de menjar i begudes 11,4% 9,5% 3,3% 0,9% 6,0% 6,3%Ag. viatges i op. turístics 0,8% 0,7% 1,0% 0,0% 0,6% 0,7%Activ. turístiques estrictes 13,6% 13,5% 6,6% 0,9% 8,5% 8,7%Transport i activitats afins 3,2% 3,7% 2,0% 5,0% 3,4% 3,7%Activitats de lloguer 1,2% 1,2% 0,3% 0,0% 0,7% 0,7%Espectacles i activ. artístiques, biblioteques i museus 1,7% 3,6% 2,7% 0,0% 2,1% 2,3%

Activ. turístiques segons Generalitat 19,7% 22,0% 11,7% 5,9% 14,7% 15,4%Comerç minorista 15,6% 7,1% 5,3% 7,5% 8,2% 9,0%Serveis 89,5% 90,7% 90,8% 87,4% 89,7% 89,5%

A març de 2016 quasi una de cada sis persones afiliades al règim general i d’autònoms a la ciutat de Barcelona treballava en activitats relacionades amb el turisme. És un per-centatge pràcticament idèntic al de Catalunya, on el sector turístic suposa el 15,5%.

38


Al seu torn, els centres de cotització registrats a Barcelona amb activitats turístiques estrictes és de 8.349, dels quals el 82,5% tenen com a màxim 5 treballadors. Aquesta xifra puja a 12.806 quan parlem del sector turístic en sentit ampli. També en aquest cas el 82,5% són centres de fins a 5 treballadors.

Nombre de centres de cotització per sector. Barcelona. Març 2016Serveis d’allotjament 961Serveis de menjar i begudes 6.885Agències viatges i operadors turístics 503Activitats turístiques estrictes 8.349Transport i activitats afins 2.355Activitats de lloguer 891Activitats d’espectacles i artístiques, biblioteques i museus 1.211Activitats turístiques segons Generalitat 12.806Comerç minorista 10.806Serveis 65.976Total 73.234

A Barcelona, el pes de les petites i mitjanes empreses en les activitats turístiques és més gran que el que té en el conjunt dels serveis i en el total d’afiliació. Menys del 47% dels treballadors afiliats al règim general i al sector serveis treballen en centres de fins a 100 treballadors. En canvi, en el cas de les activitats turístiques aquest percentatge puja al 74,3% i el 66,9% si s’inclouen les activitats de transport, lloguer i d’espectacles i culturals. El pes dels autònoms sobre el total en aquest tipus d’activitats també és lleugerament superior a la mitjana: representen el 13,2% en el conjunt d’activitats turístiques, mentre que la mitjana és del 11,7%.

A Barcelona s’ubiquen el 28% dels centres de cotització catalans d’activitats turís-tiques estrictes, amb percentatges que van des del 26,7% dels serveis de restauració al 45,5% dels d’agències de viatge. En aquests centres hi treballa el 38,4% de la població afiliada a activitats turístiques de Catalunya. De nou, el pes de les agències de viatge de la ciutat és més gran, ja que concentra el 68,4% dels llocs de treball de Catalunya ocupats en aquest sector. En activitats turístiques, segons la classificació sectorial de la Generalitat, el pes de Barcelona es redueix lleugerament: a la ciutat es localitzen el 27,1% dels centres de cotització i el 36,5% de l’afiliació del sector turístic de Catalunya.


39

Pes de Barcelona en afiliació i centres de cotització sobre Catalunya. Març 2016Treballadors afiliats Centres

cotitzacióRègim general AutònomsServeis d’allotjament 41,5% 19,4% 31,4%Serveis de menjar i begudes 35,9% 20,5% 26,7%Agències viatges i operadors turístics 68,4% 35,8% 45,5%Activitats turístiques estrictes 38,4% 21,1% 27,9%Transport i activitats afins 29,7% 18,9% 22,2%Activitats de lloguer 44,0% 31,8% 43,6%Activitats d’espectacles i artístiques, biblioteques i museus 41,7% 36,9% 26,4%Activitats turístiques segons Generalitat 36,5% 22,4% 27,1%Comerç minorista 30,8% 20,7% 27,8%Serveis 41,0% 25,4% 32,8%Total 35,9% 21,6% 29,1%

Al llarg de la crisi econòmica, en un context de reducció de l’afiliació a la Seguretat Social, a Barcelona i Catalunya, el conjunt d’activitats turístiques estrictes van incre-mentar el total de persones afiliades i el de centres de cotització. A Barcelona, les persones afiliades al règim general ha baixat un 7,5% entre març de 2008 i març 2016, mentre que al sector serveis ha sofert una lleugera reducció del 0,5% i les activitats turístiques estrictes van augmentar més d’un 18%. De la mateixa manera, al règim d’autònoms, l’afiliació relacionada amb les activitats turístiques va créixer un 7,1%, quan el total d’autònoms a la ciutat va baixar un 5,5%.

Evolució de l’afiliació i els centres de cotització. Març 2008-març 2016Barcelona Catalunya

Afiliació Centres cotitz.

Afiliació Centres cotitz.Règim

generalRègim

autònomsRègim

generalRègim

autònomsServeis d’allotjament 22,3% 23,9% 73,8% 6,1% 4,9% 25,3%Serveis de menjar i begudes 21,5% 4,0% 12,4% 18,3% 0,8% 10,8%Agències viatges i operadors turístics -10,2% 45,6% -6,0% -15,8% 35,5% -13,9%Activitats turístiques estrictes 18,5% 7,1% 15,7% 13,7% 2,1% 10,9%Transport i activitats afins -22,7% -22,9% -11,2% -12,6% -16,1% -22,4%Activitats de lloguer -68,4% -62,4% -59,6% -65,3% -60,3% -58,3%Espectacles i activ. artístiques, biblio-teques i museus 5,0% -7,8% 2,7% 14,9% 0,6% 21,8%

Activi. turístiques segons Generalitat -6,4% -14,0% -3,3% -2,8% -10,4% -4,3%Comerç minorista -8,0% -7,3% -2,8% -3,0% -4,5% -4,3%Serveis -0,5% 0,5% 0,0% 1,1% 1,3% -0,4%Total -7,5% -5,5% -6,7% -10,6% -9,1% -11,7%

40


Per altra banda, els centres de cotització van augmentar quasi un 16%, en un període en què el conjunt de centres de cotització a la ciutat va caure un 6,7%.

Entre les activitats que hem definit com a sector turístic estricte, s’ha de distingir el comportament dels serveis d’allotjament que incrementen la seva afiliació entorn el 23% i que augmenten quasi un 74% els centres de cotització. Aquestes dades coinci-deixen amb l’important creixement de l’oferta hotelera a la ciutat. També s’incrementa l’afiliació i el nombre de centres de cotització en el cas del sector de la restauració, però més moderadament, especialment en centres.

Les agències de viatge i els operadors turístics, per la seva part, redueixen el total de centres de cotització del 6%, lleugerament inferior a la baixada mitjana de la ciutat. A l’afiliació es produeix un traspàs d’ocupació des del règim general (amb una baixada superior al 10%) al d’autònoms, que augmenta per damunt del 45%. Es redueix, per tant, la taxa de salarització d’aquest sector per l’important increment dels ocupats per compte propi.

En aquests tres sectors (allotjament, restauració i agències de viatge), l’evolució de l’afiliació i dels centres de cotització és més positiva que la que s’observa al conjunt de Catalunya, especialment en el cas de les activitats d’allotjament.

Quan ampliem l’anàlisi al conjunt d’activitats incloses en el sector turístic segons la Generalitat, l’evolució de l’afiliació i dels centres de cotització en el període 2008-2016 passa a ser negativa, fins i tot pitjor que la mitjana del sector serveis. L’afiliació al règim general baixa un 6,4%, la d’autònoms un 14% i el total de centres de cotit-zació, un 3,3%. En aquest període, l’afiliació al règim general en el conjunt del sector serveis només es redueix un 0,5%, mentre que el d’autònoms fins i tot creix un 0,5%. Per fer una comparació, en el comerç minorista, un sector també molt relacionat amb l’activitat turística a Barcelona es redueix més l’afiliació al règim general que al sector turístic, amb una baixada del 8%. La baixada d’afiliació al règim d’autònoms, en canvi, és sensiblement inferior, ja que perd un 7,3%, la meitat que al sector turístic.

Aquesta evolució negativa és fruit de la reducció del total de persones afiliades en el sector del transport (que perd més de la cinquena part de la seva afiliació en aquest període) i al d’activitats de lloguer, amb baixades superiors al 59% dels afiliats i dels centres de cotització. En aquest grup només creix el sector d’activitats culturals i d’espectacles, amb un augment de l’afiliació del 5% al règim general (els autònoms baixen, però, un 7,8%) i un creixement del nombre de centres de cotització de quasi un 3%. És indubtable que la major afluència de visitants és un dels factors que explica l’important augment de l’afiliació en aquests tipus d’activitats, ja que els visitants són consumidors intensius d’activitats lúdiques, culturals i d’entreteniment. Si comparem l’evolució d’aquests tres sectors, es pot afirmar que a Barcelona baixa més l’afiliació que a Catalunya.


41

El mercat laboral del sector turístic estricte a Barcelona

RestauracióAl primer trimestre de 2016 Barcelona comptava amb 62.996 persones afiliades a la

Seguretat Social, dels quals 52.918 eren assalariades i 10.078 autònomes. Si desagre-guen per subsectors, l’afiliació dels restaurants representa el 50,3% del total, la dels bars el 38,3% i els càterings l’11,4%.

Afiliació en la restauració a Barcelona. 1r trimestre 2016 Règim general Autònoms TotalServeis de menjar i begudes 52.918 10.078 62.996Total afiliació 881.355 117.102 998.457Font. Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estudis d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona. Extret de Mesura de Govern: Suport i impuls del sector de la restauració de Barcelona.

Un anàlisi de l’estructura del mercat laboral del sector de la restauració del 2015, indicava que de les persones que treballen en aquest sector, el 55,2% ho fa en bars, el 26,7% en bars-restaurant i el 18,1% en restaurants. La mitjana per establiment és de 2,8 treballadors i en el cas concret dels restaurants, de 5,3. Hi treballen més homes que dones, la majoria dels quals té entre 25 i 44 anys i estudis obligatoris o secundaris generals. En relació al domini del català, segons els responsables de l’establiment, el 81,8% l’entén i el 56,7% el parla. El 59,5% del personal és de nacionalitat espanyola (el 2014 era del 66,2%), el 5,3% europea (sobretot italiana) i el 34,6% altres naciona-litats (sobretot xinesa i pakistanesa).

Barcelona té un paper rellevant en l’ocupació del sector de la restauració dins del conjunt català. Al març de 2016 representava el 50% de l’afiliació del sector de l’àmbit metropolità i el 32% del conjunt català.

Afiliació la Seguretat Social en la restauració per àmbits territorialsBarcelona AMB Catalunya Pes BCN /AMB Pes BCN/Catalunya

Serveis de menjar i begudes 62.996 125.493 196.528 50,2% 32,1%Total afiliació Barcelona 998.457 2.040.209 2.990.387 48,9% 33,4%Font. Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estudis d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona. Extret de Mesura de Govern: Suport i impuls del sector de la restauració de Barcelona.

Quant a l’evolució, cal dir que al darrer any, l’afiliació del sector de la restauració evoluciona lleugerament millor a Barcelona que en els altres àmbits de referència.

42


Variació interanual de l’afiliació en la restauració per àmbits territorials Barcelona Àmbit metropolità CatalunyaServeis de menjar i begudes 6,3% 5,9% 5,9%Total afiliació 3,1% 3,7% 3,7%Font. Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estudis d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona. Extret de Mesura de Govern: Suport i impuls del sector de la restauració de Barcelona.

A més, la variació interanual del primer trimestre de 2016 respecte al mateix període de l’any anterior, mostra que la seva evolució és més favorable que la del total de la ciutat, excepte pel que fa al règim d’autònoms.

Variació interanual d’afiliats a la Seguretat Social a la restauració a Barcelona Règim general Autònoms TotalServeis de menjar i begudes 7,8% -0,7% 6,3%Total afiliació Barcelona 3,3% 1,9% 3,1%Font. Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estudis d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona.

Agències de viatge i operadors turísticsEl primer trimestre de 2016, el subsector d’agències de viatge tenia 5.674 persones

afiliades al règim general, 833 al d’autònoms i 503 centres de cotització. La seva im-portància al conjunt del sector català és indiscutible, ja que a la ciutat es localitzen el 45,5% de les agències i operadors de Catalunya, el 68,4% de les afiliacions de règim general i quasi el 36% dels seus autònoms.

L’evolució de la seva afiliació al llarg de la crisi ha estat lleugerament negativa, ja que el total de persones afiliades s’ha reduït un 5,6% entre març de 2008 i març de 2016. Aquest descens, però, és inferior a la mitjana de la ciutat, que va caure un 7,3% en el mateix període.

Serveis d’allotjamentEl sector d’hostaleria a Barcelona té 16.563 persones afiliades al règim general i 559

al règim d’autònoms, en 961 centres de cotització. Aquestes dades poden ser comple-mentades amb les que proporciona l’Enquesta d’ocupació hotelera de l’INE. Segons aquesta font, l’any 2015 mostren que Barcelona, en el període 2007-2015, en plena crisi econòmica, incrementa el seu nombre de places i establiments hotelers, així com el de personal ocupat al sector.

Destaca l’increment de places hoteleres, un 54,3%, mentre que el nombre d’esta-bliments ho ha fet en un 52,4%. Aquesta circumstància dóna a entendre l’increment de grans complexos hotelers amb un elevat nombre de places. El personal ocupat ha pujat un 30,5%.


43

Personal ocupat als establiments hotelers. Desembre2015 Evolució 2007-2015

Personal Places Establ. Personal/ Establ. Personal Places Estab. Personal/

Establ.Barcelona 12.264 75.032 634 19,3 30,5% 54,3% 52,4% -14,4%Catalunya 22.509 166.671 1.820 12,4 12,5% 28,7% 14,9% -2,1%Espanya 143.599 1.078.627 12.387 11,6 -10,3% 4,9% -2,3% -8,2%Madrid 11.028 81.447 786 14,0 -7,8% 17,8% -4,4% -3,5%Font. Elaboració pròpia amb dades de l’Enquesta d’ocupació hotelera de l’INE

Aquesta dinàmica positiva del sector hoteler és més intensa a Barcelona que a la resta d’àmbits territorials. En el mateix període, a Espanya només es va produir un increment de les places hoteleres del 5%, una reducció del nombre d’establiments del 2,3% que es va traduir en una pèrdua de personal ocupat superior al 10%. A Catalunya, tot i incrementar un 29% les places hoteleres, el personal ocupat només augmenta un 12,5%.

Aquesta tendència s’emmarca en un comportament de l’estructura laboral de la ca-pital catalana diferent a la resta d’àmbits, caracteritzada per l’elevat percentatge de personal que hi ha per establiment a la capital catalana, superior a la mitjana catalana i espanyola. L’any 2015, a Barcelona hi havia 19 persones ocupades per establiment mentre que la mitjana estatal es situava en les 11,6 persones.

ContractacióEls contractes formalitzats anualment també mostren el creixent impacte de les acti-

vitats turístiques. En aquest cas, s’inclouen la contractació a l’hostaleria i restauració, i per altra banda, la del epígraf definit pròpiament com a turisme.

Contractació anual 2015

Variació 2011-15 Variació 2014-15 Temporalitat Activ. turís./TotalIndefinida Temporal Indefinida Temporal 2011 2015 2011 2015

Activ. turístiques* 82,8 96,5 20,6 9,6 85,4% 86,3% 11,2% 18,2%Comerç 29,9 60,8 13,1 13,5 72,6% 76,6%Serveis 53,0 16,5 14,4 7,2 89,7% 86,9%Total 48,3 16,6 15,0 7,2 89,2% 86,7%(*) Hostaleria i restauració, turisme

En el període 2011-2015 la contractació en activitats turístiques pràcticament es va doblar, amb un increment del 94,5%. Aquest augment va afectar als contractes indefinits, que van créixer quasi un 83%, i als temporals, que es van incrementar per

44


sobre del 96%. Aquest augment de la contractació al sector turístic quasi quintupli-ca el creixement de la contractació total i la del sector serveis. Lògicament, aquesta evolució suposa l’augment del pes dels contractes lligats al turisme sobre el total de contractes formalitzats anualment a la ciutat: si l’any 2011 aquest percentatge era de poc més de l’11%, l’any 2015 es situava per damunt del 18%.

El 2015, el grau de temporalitat de la contractació al sector turístic, va ser del 86,3%, situant-se al voltant de la mitjana. No hi ha, per tant, diferències remarcables entre aquest sector i el conjunt de les activitats quant al pes dels contractes temporals sobre el conjunt de la contractació anual.

Convenis col·lectius

Hostaleria i restauracióL’activitat hostalera està regulada per dos convenis col·lectius, un d’àmbit provincial

per a Barcelona i un altre estatal. El Conveni col·lectiu interprovincial del sector de la indústria d’hostaleria i turisme de Catalunya afecta a tots els centres de treball i personal del sector ubicats a les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona, des de l’1 de gener de 2014 fins al 31 de desembre de 2016.

A nivell estatal trobem la cinquena edició del Acuerdo Laboral para el sector de la hostelería (ALEH), vigent entre els anys 2015 i 2019. Es tracta d’un acord per a tot el territori espanyol, per a les persones contractades a Espanya per empreses espanyoles que hagin de prestar serveis a l’estranger, sense perjudici de les normes d’ordre públic aplicables en el lloc de treball.

En el Conveni col·lectiu interprovincial estan inclosos tots els establiments i empre-ses dedicats a activitats d’hostaleria, allotjament turístic (inclòs el rural i els albergs), restauració, càtering, sales de festes, discoteques, sales de ball, tablaos flamencos, salons recreatius i billars.

En l’ALEH s’integren les empreses com ara hotels, hostals, residències, habitat-ges comercialitzats amb finalitats turístiques, apartaments que prestin algun servei hostaler, albergs, pensions, motels, allotjaments rurals, centres de càmping, etc. que realitzin activitats d’allotjament de clients en instal·lacions fixes o mòbils, ja sigui de manera permanent, estacional o temporal.

També s’hi admeten empreses de servei de menjar i beguda per al consum del client com són restaurants, càtering, menjadors col·lectius, cadenes de restauració moderna; locals de menjar ràpid, pizzeries, pubs, quioscs, gelateries, sales de ball, discoteques i altres. Ambdós convenis coincideixen en l’àmbit d’aplicació, ja que se centren fona-mentalment en activitats hostaleres o d’allotjament i de restauració.


45

Igualtat Els acords recullen que les empreses estan obligades a respectar la igualtat de tracte

i d’oportunitats, així com adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discri-minació laboral entre dones i homes, mesures que hauran de negociar, i si s’escau acordar, amb els representants legals.

En les empreses d’hostaleria de més de 250 persones, les mesures d’igualtat hau-ran de dirigir-se a l’elaboració i aplicació d’un pla d’igualtat. L’elaboració de plans d’igualtat serà voluntària per a les altres empreses, prèvia consulta als òrgans de representació unitària i sindical. S’entén per pla d’igualtat el conjunt ordenat de me-sures, tendents a aconseguir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe.

Per a la consecució dels objectius fixats, els plans d’igualtat contindran matèries d’accés al treball, classificació personal, promoció i formació professional, retribu-cions, ordenació del temps de treball, conciliació de la vida personal, etc.

De la mateixa manera, els criteris de definició dels grups professionals s’han acomo-dat a regles comunes per a les persones treballadores de tots dos sexes, amb l’objecte de garantir l’absència de discriminació directa i indirecta entre dones i homes.

També cal destacar que les empreses hauran de promoure condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i per raó de sexe, així com arbitrar procediments per a la seva prevenció, facilitant les denúncies o reclamacions que puguin formular els qui hagin estat objecte de l’assetjament.

Amb aquesta finalitat es podran establir mesures que s’hauran de negociar amb la representació laboral unitària i, si escau, amb la representació sindical, tals com l’elaboració i difusió de codis de bones pràctiques, la realització de campanyes infor-matives o accions de formació.

ContractacióEl conveni interprovincial inclou diversos articles referents al tipus de contractació

possibles en l’àmbit de l’hostaleria. Contempla els contractes de formació, els quals s’atindran al que disposa l’article 11 de l’Estatut dels Treballadors, el Reial decret 488/1998, de 27 de març, que desenvolupa l’article anteriorment esmentat, i que esta-bleix específicament el present Acord.

Entre els contractes formatius trobem els contractes de pràctiques i els propis de for-mació. Els de pràctiques podran concertar-se amb aquelles persones en possessió de títol universitari o de formació professional que habilitin per a l’exercici professional dintre dels cinc anys (o set, quan es concerti amb una persona amb discapacitat). El de formació tindrà per objecte l’adquisició de la qualificació professional del personal ocupat en un règim d’alternança laboral retribuïda amb activitat formativa.

46


A més, durant la vigència del Conveni es mantenen les categories per als treballa-dors que accedeixin al seu primer treball en el sector o es trobin mancats d’experiència professional.

Quant a la tipologia de contractes trobem els denominats “fix-discontinu”, compli-mentats per a temps indefinit quan es concerti tant per a realitzar treballs fixos com periòdics dintre del volum normal de l’activitat de l’empresa. Aquest contracte també pot ser fix-discontinu a temps parcial, sempre que hi figurin el nombre d’hores or-dinàries de treball.

D’altra banda, en els contractes a temps parcial, el nombre d’hores complementàries podran arribar al percentatge màxim del 50% de les hores ordinàries contractades, sempre que les complementàries es realitzin a continuació de la jornada diària inicial-ment pactada.

Per últim, els contractes de duració determinada, que poden ser eventuals per circumstàncies de la producció, o d’interinitat per a cobrir l’absència obligada d’un treballador/a fix.

FormacióA més dels contractes formatius, en el capítol 13 del Conveni interprovincial ens tro-

bem amb l’article referent a la Formació Professional, el qual es considera un element estratègic de màxima prioritat per a la modernització i millora de la competitivitat de les empreses i per al desenvolupament personal i professional, així com per a la defensa dels llocs de treball.

Les empreses realitzaran reciclatges professionals quan es constati la necessitat de canvis tecnològics o de lloc de treball, i el treballador afectat rebrà aquesta formació dins de la jornada laboral. Mitjançant acords es podrà negociar un cos d’hores en la jornada de treball per seleccionats per participar en plans de formació sobre promoció personal, professional i cultural.

Segons l’ALEH els contractes de tipus formatiu en un règim d’alternança es regiran per les regles previstes en l’article 11.2 de l’Estatut dels Treballadors, normativa de desenvolupament. La durada mínima serà de sis mesos i la màxima, la fixada en la normativa legal vigent, en funció de les necessitats organitzatives i productives de les empreses. Es podrà interrompre la durada del contracte en les activitats empresarials estacionals, i se’n fraccionarà el còmput, sense perjudici del compliment de les seves durades, així com la de les seves pròrrogues.

Conciliació i llicènciesL’ALEH estableix que els convenis col·lectius d’àmbit inferior, sempre que aquestes

mesures no es negociïn i no s’acordin en l’àmbit sectorial estatal, promouran mesures


47

de flexibilització de la jornada laboral i de l’horari de treball que facilitin el dret efectiu a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Així es facilitarà la coresponsa-bilitat dels treballadors homes en les tasques domèstiques i en l’atenció a la família.

També els plans d’igualtat marquen objectius per a l’establiment de mesures d’acció positiva encaminades a eliminar discriminacions per raons de sexe. Entre aquests ob-jectius s’inclouran estratègies i pràctiques destinades a l’accés a l’ocupació, condi-cions retributives i ordenació del temps de treball per afavorir, en termes d’igualtat, la conciliació personal, familiar i laboral.

Pel que fa a les vacances, el personal afectat pel Conveni interprovincial gaudirà de trenta dies naturals de vacances. Aquells que no portin un any de treball efectiu, tindran dret a gaudir de la part proporcional. En el supòsit que el període de vacances coincideixi amb una incapacitat temporal, el personal podrà fer-les un cop finalitzi l’esmentada incapacitat i sempre que no hagin transcorregut 18 mesos a partir de la fi de l’any en el qual s’hagi originat.

En aquest mateix Conveni, pel que fa a les llicències o permisos, l’article 33 desta-ca que sempre que s’avisi amb la major antelació possible i es justifiqui de manera adequada, els treballadors podran faltar o absentar-se de la feina, amb dret a remu-neració, per motius de matrimoni o per unió de fet, naixement de fill, per defunció, accident o malaltia greu o hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precisi repòs domiciliari de parents fins el segon grau de consanguinitat o afinitat. També s’inclouen els casos de malaltia, accident, casaments de fills, néts, germans, exàmens, per canvi de domicili habitual o per a assumptes propis.

Finalment, cal esmentar que les dones, en els supòsit de naixement d’un fill, d’adopció o d’acolliment, de la lactància del menor fins que aquest compleixi nou mesos, tindran dret a una hora d’absència del lloc de treball, que podran dividir en dues fraccions, segons els termes previstos a l’article 37.4 de l’Estatut dels Treballadors.

Flexibilitat laboral i mobilitat funcionalEntre els grups professionals establerts en l’ALEH es realitzarà mobilitat funcional,

d’acord amb els límit i requisits establerts a l’article 39 de l’Estatut dels Treballadors. S’entendrà que existeix la idoneïtat requerida quan la capacitat per a l’acompliment de la nova tasca es desprengui de l’anterior o el treballador/a tingui la formació o experiència requerida.

Al personal ocupat objecte de mobilitat se li garantiran els drets econòmics i pro-fessionals, d’acord amb la Llei. Els representants dels treballadors, si n’hi haguessin, podran recaptar informació sobre les decisions adoptades per la direcció de l’empresa en matèria de mobilitat funcional, així com de la seva justificació i la seva causa. Les empreses estaran obligades a facilitar l’esmentada informació.

48


Per al personal ocupat i per a l’empresari es distingeixen dos nivells d’aplicació de la flexibilitat en matèria de mobilitat funcional: ordinària i extraordinària temporal. La primera potenciarà la mobilitat funcional com a mecanisme de flexibilitat interna i d’adaptació per part de les empreses. En canvi, la flexibilitat extraordinària temporal aplicarà un major nivell de flexibilitat que doni respostes a necessitats.

Finalment, l’ALEH recull que quan la mobilitat funcional superi la realització de funcions de diferent àrea de manera continuada, s’exigirà la concurrència de causa econòmica, tècnica, organitzativa o de producció, i s’aplicarà com a mesura de garan-tia d’estabilitat i manteniment del lloc de treball.

Agències de viatgeEl sector de les agències de viatge està regulat per un conveni col·lectiu d’àmbit

estatal signat el 27 de setembre de 2016, i que s’aplica retroactivament des de l’1 de gener de 2016 fins el 31 de desembre de 2018.

És d’obligatòria aplicació en la totalitat de les agències de viatges que es dediquin a la preparació, contractació, venda o explotació de viatges en general mitjançant qual-sevol mitjà, inclosos els informàtics o telefònics, dins el territori espanyol. Afecta tots els col·lectius del sector: emissió i punts de venda, personal d’administració, personal receptiu, serveis generals, guies turístics i assistents de grups turístics amb relació laboral, etcètera.

Inclou augments salarials que sumaran un 4 % fins a 2018, després d’una pujada de l’1 % fixada per al 2016 i una de l’1,5 %, per als dos exercicis següents. C om en el cas del sector hoteler i de restauració, recull acords en matèria d’igualtat, contractació, formació, conciliació i flexibilitat laboral.


49

La formació al sector turístic

Aquest apartat ofereix una panoràmica de l’oferta i la demanda educativa al sector turístic, amb una anàlisi detallada tant dels ensenyaments de graus formatius, com de l’ensenyament superior.

Fundació BCN Formació Professional. Observatori FPAquest informe incorpora, d’una banda, dades de l’oferta d’FP inicial on s’inclou tam-

bé la dels dels programes de formació i inserció i de l’altra, el grau d’inserció dels cicles formatius d’FP.

La família professional directament vinculada al sector és la d’Hoteleria i Turisme. Aquest sector concreta en tres activitats:

-Restauració: agrupa totes les activitats vinculades al menjar i al beure. -Allotjament: concentra per exemple hotels, pensions, hostals, cases rurals, albergs, etc.-Planificació, gestió i comercialització turística o firal: engloba les activitats de ges-tió de serveis turístics a través de tercers.

Cal esmentar que les dades facilitades en aquest document només fan referència a la família professional d’hoteleria i turisme, que és la que més s’apropa al turisme en termes formatius.

Les dades referents a l’oferta formativa s’han extret del web del Departament d’ensenyament, de la Guia i l’Anuari de l’FP de la Fundació BCN Formació Professional. Quant a les dades d’inserció, provenen de l’Enquesta d’inserció laboral dels ensenya-ments professionals 2015 del Departament d’ensenyament i del Consell General de Cambres de Catalunya.

Oferta FP inicialLa formació professional està integrada pels cicles formatius de grau mitjà i de grau

superior (CFGM i CFGS) i pels programes de formació i inserció (PFI). Aquests tenen l’objectiu de proporcionar als joves que no han assolit l’ESO, la possibilitat d’incorporar-se al sistema educatiu per tal de continuar estudis d’FP i millorar les seves probabili-tats de trobar feina. Aquests estudis són una fase prèvia als cicles formatius pels joves que no han assolit l’ESO. Per això s’han tingut en compte en aquesta anàlisi.

Si veiem l’oferta existent de la ciutat constatem que hi ha 9 títols d’FP inicial; 2 de PFI, 2 de CFGM i 5 de CFGS. També cal assenyalar que hi ha una doble titulació dels dos cicles de grau mitjos i una adaptació curricular d’una de les titulacions dels de grau superior. Si tenim en compte aquestes dues podem, són 11. En la cobertura de les

50


titulacions impartides a Catalunya apreciem que la dels cicles formatius és del 100%, és a dir, totes les titulacions que s’ofereixen a l’Estat estan representades a la ciutat. En canvi, entre els PFI la cobertura és del 50%. Auxiliar de cuina i Auxiliar en establi-ments hotelers i de restauració són les que no són representades a la ciutat però sí en altres municipis de Catalunya.

Oferta de titulacions d’FP inicial. Barcelona ciutat. Curs 2016-17PFI Auxiliar d’hoteleria: cuina i càteringPFI Auxiliar d’hoteleria: cuina i serveis de restauracióCFGM Tècnic/a en cuina i gastronomiaCFGM Tècnic/a en serveis de restauracióCFGM Tècnic/a en cuina, gastronomia i serveis de restauració. (Doble titulació)CFGS Tècnic/a superior en agències de viatges i gestió d’esdevenimentsCFGS Tècnic/a superior en direcció de cuinaCFGS Tècnic/a superior en direcció de serveis en restauracióCFGS Tècnic/a superior en gestió d’allotjaments turísticsCFGS Tècnic/a superior en guia, informació i assistència turísticaCFGS Tècnic/a superior en guia, informació i assistència turística, perfil professional d’animació turística

Una anàlisi més acurada de l’oferta d’FP inicial a la ciutat es presenta a continuació segons la tipologia d’estudis. D’una banda l’oferta i la demanda dels PFI i de l’altra dels CFGM i CFGS.

Oferta i demanda de PFIEls PFI van dirigits a persones de 16 a 21 anys que no s’han graduat en l’ESO. Tenen

una finalitat formativa i professionalitzadora i tenen una durada de 1000 hores de setembre/octubre a juny/juliol. L’objectiu central del és el retorn al sistema educatiu per tal de continuar amb els CFGM o bé la inserció laboral.

A la ciutat hi ha 9 entitats o centres formatius que ofereixen programes de PFI, dels quals 3 són d’educació especial. Només la Granja-Escola Sinaí imparteix les dues titu-lacions ofereixen, la resta ofereixen les de cuina i serveis de restauració.

Tot i que la majoria són de titularitat privada, acostumen a rebre subvencions de l’Ajuntament de Barcelona a través de la Fundació BCN Formació Professional i pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Això és conseqüència de la manca de finançament per part d’altres administracions públiques a causa de la conjuntura de crisi econòmica. Així doncs, tot i que aquesta formació acostuma a estar impulsada per entitats o centres privats, no deixa de ser accessible en termes econòmics per a les persones joves que vulguin cursar-la.


51

Oferta de PFI. Tipologia i titularitat de l’entitat. Barcelona. Curs 2016-17Auxiliar d’hoteleria: cuina i càtering Granja - Escola Sinaí Centre privatAuxiliar d’hoteleria: cuina i serveis de restauració Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà. (Necessitats especials) Entitat CEE Escola d’Aprenents Sant Genís dels Agudells. (Centre d’Educació Especial) Centre concertat CEE Mare de Déu de Montserrat (Centre d’Educació Especial) Entitat Escola Pia Balmes Centre privat Escola Pia Sant Antoni Centre privat Granja - Escola Sinaí Centre privat Impulsem S.C.C.L. Entitat privada Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB) Centre públic Salesians Sant Jordi-PES Cruïlla Entitat Salesians Sant Jordi-Martí Codolar EntitatFundació Comtal Entitat social

En termes de demanda d’aquests estudis apreciem que des del curs 2013-14 s’ha pro-duït una reducció del nombre de matriculacions en el sector professional d’Hoteleria i Turisme. Per contra, la matriculació total d’aquests programes ha crescut en els da-rrers anys, i ha estat el darrer any acadèmic amb dades disponibles el que registra un volum de matriculació més elevat. Caldria conèixer si això és fruit de la disminució de l’oferta d’aquestes titulacions o si és conseqüència de la reducció de la demanda d’aquests estudis per part del jovent.

Total FPI

Hoteleria i turisme

Curs 2014-15Curs 2013-14Curs 2012-13Curs 2011-12Curs 2010-11Curs 2009-10

99 184 191 200 191 166

9621.098 1.113

1.325 1.2851.531

Evolució de la matriculació dels PFI. Barcelona

Si afinem l’anàlisi i observem les dades segons la titularitat del PFI, hi apreciem dos

fets a comentar; el primer és la reducció de l’oferta de titulacions i el segon l’increment i la concentració de la matriculació en el PFI d’Auxiliar d’Hoteleria: cuina i serveis de restauració. Podem pensar que aquesta tendència és una conseqüència lògica del fet d’haver reduït l’oferta de les titulacions de 4 a 2.

52


Evolució de la matriculació dels PFI. Barcelona

PQPI PFI

2011-12 2012-13 2013-14 2014-15Auxiliar de cuina 16 - - -Auxiliar d’hoteleria: cuina i càtering 11 14 13 7Auxiliar d’hoteleria: cuina i serveis de restauració 86 96 81 159Auxiliar d’hoteleria: cuina i serveis de restaurant i bar 78 90 97 -Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat

Per acabar amb la informació sobre els PFI es presenten les dades del perfil de l’alumnat d’aquests programes. En termes generals, la majoria de les persones que cursen hoteleria i turisme són homes, gairebé tres de cada quatre matrícules. Per edat un de cada dos matriculats té 16 o 17 anys i, segons la nacionalitat, gairebé la meitat és de nacionalitat estrangera.

Dones 31%

Homes 69%16 anys 36%

17 anys 27%

18 anys 19%

19 anys 11%20 i mésanys 8%

Espanyola 57%Estrangera 43%

PIP-CD 61%PIP-EF 30%

PTT 9%

Segons sexe Segons edat

Segons nacionalitat Segons programa

Matriculació segons variables sociodemogrà�ques. Barcelona. Curs 2014-15

Finalment es presenta el volum de matriculació segon la tipologia del programa fi-nançat i de qui el desenvolupa. Trobem que el 61% de les matriculacions tenen lloc en centres docents davant d’un 30% a entitats formatives i, finalment, un 9% dins el programa de transició treball.


53

Oferta i demanda de CFGM i CFGSPel que fa a l’oferta formativa dels cicles d’FP, al marge del grau, trobem que a la

ciutat, en el sector professional d’Hoteleria i Turisme hi ha 15 centres que ofereixen una o més titulacions. Presenten una distribució territorial força repartida i ofereixen totes les que integren aquest sector professional a Catalunya.

En la taula es presenta l’oferta de titulacions, el centre que les imparteix i la seva titularitat. El primer que s’hi aprecia és que hi ha 3 titulacions de grau mitjà i 6 de grau superior. En l’oferta de titulacions actuals, el Departament d’Ensenyament permet la doble titulació de tècnic mitjà en cuina, gastronomia i serveis de restauració. Aquesta opció permet obtenir els dos títols en tres cursos acadèmics. El cicle de tècnic/a en guia, informació i assistències turístiques, és una adaptació curricular del cicle que rep el mateix nom. A partir de les mesures flexibilitzadores dóna la possibilitat d’adaptar continguts curriculars de l’FP a les necessitats del sector.

Si observem la titularitat del centre s’observa que 9 són de titularitat privada, 4 de concertada i 2 de pública. Aquesta dada és rellevant per la igualtat en l’accés a aquests estudis.

Oferta CFGM, titulació i centre. Barcelona. Curs 2016-17Tècnic/a en cuina i gastronomia Escola Sinaí Privat ESHOB - Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona Privat Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB) PúblicTècnic/a en serveis de restauració Escola Sinaí Privat ESHOB - Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona Privat Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB) Públic Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi ConcertatTècnic/a en cuina, gastronomia i serveis de restauració. Doble titulacióCETT - Escola d’Hoteleria i Turisme Privat Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi Concertat

En el curs 2014-2015 es van matricular 3.136 persones en els cicles formatius d’Hoteleria i Turisme, xifra destacable si observem l’evolució de la matriculació en cursos anteriors. Si en comparem la tendència i el ritme de creixement, apreciem que el sector d’hoteleria i turisme té el mateix comportament que el conjunt de l’FP.

54


Oferta CFGS, titulació i centre. Barcelona. Curs 2016-17Tècnic/a superior en agències de viatges i gestió d’esdeveniments Centre Català Comercial Concertat Centre d’Estudis Politècnics Concertat CETT - Escola d’Hoteleria i Turisme Privat Escola de Turisme Mediterrani Privat Escola Universitària FORMATIC BARCELONA Privat Euroaula, Centre d’Estudis Turístics Privat Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB) Públic Monlau ConcertatTècnic/a superior en direcció de cuina CETT - Escola d’Hoteleria i Turisme Privat ESHOB - Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona Privat Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB) Públic Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi ConcertatTècnic/a superior en direcció de serveis en restauració CETT - Escola d’Hoteleria i Turisme Privat ESHOB - Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona Privat Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB) PúblicCentres d’estudis Prat ConcertatTècnic/a superior en gestió d’allotjaments turístics CETT - Escola d’Hoteleria i Turisme Privat Escola de Turisme Mediterrani Privat Escola Universitària FORMATIC BARCELONA Privat Euroaula, Centre d’Estudis Turístics Privat Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB) Públic Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi Concertat Monlau ConcertatTècnic/a superior en guia, informació i assistència turística Centre Català Comercial Concertat Centre d’Estudis Prat Concertat CETT - Escola d’Hoteleria i Turisme Privat Escola Tècnica Professional Xavier Concertat Escola Universitària FORMATIC BARCELONA Privat Euroaula, Centre d’Estudis Turístics Privat Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB) Públic Institut Lluïsa Cura PúblicTècnic/a guia, informació i assistències turístiques, perfil professional d’animació turísticaEscola Tècnica Professional Xavier ConcertatTècnic/a en màrqueting i publicitatCentre d’estudis Prats ConcertatEuroaula, Centre d’Estudis Turístics Privat


55

CF- Total

CF- Hoteleria i turisme

Curs2014-15

Curs2013-14

Curs2012-13

Curs2011-12

Curs2010-11

Curs2009-10

1.837 1.9332.258

2.6122.897 3.13626.649

28.136

30.285 30.76631.951

33.902Evolució de la matriculació a Barcelona

En la matriculació per cicles formatius i titulacions s’observa una tendència a l’alça i un major ritme de creixement en els darrers tres cursos acadèmics dels CFGS respecte als CFGM. Si observem les dades per titulacions, el cicle de gestió d’allotjaments turístics és el que més ha incrementat la seva matriculació i el curs 2014-15 és el que té més alumnat.

CFGM

CFGS

Curs2014-15

Curs 2013-14

Curs2012-13

1.569

1.774

1.984

1.0431.123 1.152

Matriculació cicles formatius d’hoteleria i turisme. Barcelona

Ara bé, un indicador rellevant que ens permet complementar la informació de la ma-triculació és la demanda, és a dir, les preinscripcions provinents del jovent. Al mateix temps ens permet captar les dinàmiques del sector (demanda i oferta d’ocupació).

El primer que s’aprecia és la demanda creixent d’aquests estudis en els cursos an-terior al 2013-2014 i a partir d’aquest any acadèmic quan la demanda disminueix en 97 persones. , Caldrà observar les dades del curs 2014-15 per tal d’analitzar si aquest descens és una reducció anecdòtica o no.

56


Matriculació segons titulacions. Barcelona2012-13 2013-14 2014-15 Var.

Cuina (LOGSE) 8 0 0 -100%Serveis de restaurant i bar (LOGSE) 8 0 0 -100%Cuina i gastronomia (LOE) 623 683 699 12%Serveis de restauració (LOE) 404 440 453 12%CFGM 1.043 1.123 1.152 10%Restauració (LOGSE) 24 4 0 -100%Animació turística (LOGSE) 51 29 0 -100%Agències de viatges i gestió d’esdeveniments (LOE) 368 365 401 9%Gestió d’allotjaments turístics (LOE) 354 476 622 76%Guia, informació i assistència turística (LOE) 431 440 452 5%Direcció de serveis de restauració (LOE) 76 102 113 49%Direcció de cuina (LOE) 265 358 396 49%CFGS 1.569 1.774 1.984 26%Total 2.612 2.897 3.136 20%

CFGM

CFGS

Curs2013-14

Curs2012-13

Curs2011-12

Curs2010-11

581719

930 919

471576

868782

Preinscripció estudis d’hoteleria i turisme. Barcelona

L’indicador que ens aporta més informació és la relació preinscripció-matriculació. En la taula de contrast apreciem que en aquest darrer any acadèmic hi ha un desajust entre places i preinscripcions. Aquesta dinàmica també s’observa durant els cursos anteriors. Ara bé, les xifres no es poden interpretar estrictament en termes de dèficit o d’excés en l’oferta de places, sinó en clau de la preferència dels potencials alumnes d’FP.

El curs 2013-14 es van oferir 713 places i es van realitzar 1.701 preinscripcions. Aquest sector és un dels tres que presenta un decalatge més elevat i amb més oferta de places d’FP.

Al mateix temps trobem que és un dels sectors amb un volum d’oferta privada força notable. Per completar l’anàlisi caldrà analitzar les dades d’inserció per veure si el sector té la capacitat d’absorbir aquesta demanda. Així doncs, tot i existir un desajust rellevant cal tenir en compte la inserció i la demanda real final.


57

Sol·licitud preinscripció (primera opció) i matriculació. Barcelona. Curs 2013-14 Oferta places Preinscripció Matrícula. 1er curs Difer- matrícula/preinscripcióHoteleria i turisme 713 1.701 720 - 981 42%Resta de famílies 944 17.629 14.125 -3.504 80%Total 1.657 19.330 14.845 - 4.485 74%

Inserció en un cicle formatiu de les persones acabades de graduar Per completar aquest informe es presenten les dades dels nous graduats en FP, tant

pel conjunt com per hoteleria i turisme. Les dades del 2015 permeten remarcar que l’hoteleria i turisme té uns nivells d’inserció superiors a la resta de famílies.

A més, a diferència d’altres sectors, aquest presenta un percentatge baix de perso-nes que continuen estudiant i per tant, es pot afirmar que aquests estudis d’FP són finalistes: un cop acabat el cicle, la majoria s’integren al mercat de treball i no conti-nuen la seva formació.

La darrera promoció enquestada és la que presenta uns percentatges d’inserció su-periors. Els anys 2012 i 2013 són els que presenten més fluctuacions; en comptes de treballar la majoria dels enquestats responen treballar i estudiar. Alhora, en aquest període s’incrementa el pes del jovent que continua la seva formació.

Podem inferir que aquests dos anys mostren la inestabilitat econòmica fruit de la re-cessió econòmica. Els exercicis 2014 i 2015 presenten una estabilització de la situació recuperant gairebé les dinàmiques anteriors a l’any 2011. També cal esmentar que les fluctuacions es poden deure a la selecció de la mostra, tot i que no creiem que aquest sigui el motiu.

Hoteleria i turisme

Total

Cerquenfeina

Continuenestudiant

Estudien itreballen

Treballen

30%

40%

14%18%

42%

24%

13%18%

Inserció laboral dels acabats de graduar en FP. 2015

Cal esmentar que hoteleria i turisme tot i ser una de les famílies de més demanda d’alumnat també presenta uns nivells d’inserció laborals força positius.

58


Ara bé, caldria analitzar més a fons si la demanda no coberta per l’alumnat es podria resoldre augmentant el nombre de places i si en el sector hi ha demanda d’aquests perfils o si per contra la inserció baixaria a causa de l’increment de graduats en aques-ta família professional.


59

Oferta universitària de graus de turisme i hoteleria

El CETT ha elaborat aquest informe que inclou un anàlisi dels graus universitaris de turisme a Catalunya i Barcelona en el període 2006-2015. s.

Oferta de places universitàries del grau de turisme i hoteleria. Catalunya2010/11 2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16

Ciutat de BarcelonaTurisme “CETT” - UB 210 210 210 220 210 200Turisme “Mediterrani” -UdG 135 135 135 135 160 135Turisme “Euroaula” - UdG 100 100 100 100 100 100Turisme “CETA” -UdG 80 80 80 80 105 80Turisme “Formàtic Barna” - UdG 80 80 80 80 85 80Turisme “ESERP”-UVic 40Gestió turística hotelera -TSI-URL 75 75 75 75 120 120Turisme Internacional - Osteléa -UdL 100Província de BarcelonaTurisme –UAB (Bellaterra) 180 180 180 180 265 120 Turisme en anglès - UAB (Bellaterra) 60Direcció hotelera –UAB- (Bellaterra)** 90 90 90 90 100 90Turisme -UPF (Calella/Mataró) 50 40 40 25 30 Adm. d’empreses i gestió de la innovació / Turisme i gestió del lleure – UPF (Mataró) * 25 25 40 40 50

Turisme “Escola d’Hoteleria i Turisme” -UdG (Sant Pol de Mar) 60 60

Gestió hotelera i turística - UdG (Sant Pol de Mar) 30 30 45 30

Província de LleidaTurisme - UdL (Lleida) 50 50 50 50 65 50Província de TarragonaTurisme -URV (Vila-seca) 80 80 80 80 80 80Província de GironaTurisme –UdG (Girona) 120 120 120 120 120 120Total de places 1.310 1.325 1.295 1.305 1.525 1.455Nombre de centres 13 14 14 14 14 16

L’oferta universitària d’estudis de Turisme ha variat notablement en la dècada 2006-2016, tant pel que fa a nombre de centres com en relació a la seva tipologia. Inicial-ment, el curs 2006-2007 hi havia 19 centres que oferien aquests estudis. L’oferta va baixar a 13 centres al 2010-2011 (6 universitats). En l’actualitat, són 16 centres al dels quals 7 són universitat

60


Canvi de diplomatura a grau i oferta en anglèsUn altre canvi important en aquest període és el pas de la diplomatura al grau, rea-

litzat majoritàriament el curs 2009-2010. S’han adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Fins a la implantació del grau, el nombre de centres havia disminuït, fins al punt que al curs 2010-11 n’eren 13. A partir d’aquest moment van remuntar. Un altre canvi important és l’oferta en anglès el curs 2015-16 a la Universitat de Lleida, a la UAB i al “CETT”- UB.

Evolució en l’oferta de places L’oferta de places de turisme ha disminuït en un 6,6% a Catalunya. És una tendència

contrària a la del sistema universitari català en què s’ha mantingut passant de 39.588 a 39.674.La disminució de places de turisme s’observa fins a la implantació del grau al curs 2009-10, curs en que hi ha una recuperació, i que es consolida el curs 2014-15.

Curs2015-16

Curs2014-15

Curs2013-14

Curs2012-13

Curs2011-12

Curs2010-11

Curs2009-10

Curs2008-09

Curs2007-08

Curs2006-07

1.557 1.5451.405 1.345 1.310 1.325

1.4551.5251.3051.295

Oferta de places per curs

Evolució de l’oferta de places per centreEls centres que ofereixen un major nombre de places són per ordre la Universitat de

Girona i la UAB, “CETT”- UB i la UAB com es pot veure en el quadre següent.

Oferta de places per centreTotal 2006/16 Sobre el total

UdG 5.745 40,8%UAB 2.525 17,9%UB 2.080 14,8%URV 1.080 7,7%UdL 650 4,6%UVic 605 4,3%UPF 565 4,0%URL 817 5,8%


61

Evolució de l’oferta de places per situació geogràficaAl voltant del 60% de les places ofertes a Catalunya es troben a la ciutat de Barce-

lona, i al voltant d’un 25% a la resta de la província.Tot i que aquesta distribució geogràfica s’ha mantingut força estable, les places s’ha

incrementat en un 11,5% a la ciutat de Barcelona, mentre disminuïen un 18,6% a la seva província . A Tarragona el descens va ser del 57,9% de 2006 a 2015.

Prov. LleidaProv. GironaProv. TarragonaResta prov. BCNBarcelona

Curs2015-16

Curs2014-15

Curs2013-14

Curs2012-13

Curs2011-12

Curs2010-11

Curs2009-10

Curs2008-09

Curs2007-08

Curs2006-07

767 790 730 715 680 680 680 690780

855

430 395 365 380 380 395 365 365480

350

190

80120120

50 50

Oferta de places per situació geogrà ca

Evolució de l’oferta de places en les universitats públiques i privades Si s’analitza l’oferta pública i privada, destaca el lleuger augment en l’oferta de pla-

ces públiques. Tot i que la majoria es troben adscrites a universitats públiques, també han disminuït. Es passa de 230 places l’any 2006 a 250 el curs actual.

Privada

Pública

Curs2015-16

Curs2014-15

Curs2013-14

Curs2012-13

Curs2011-12

Curs2010-11

Curs2009-10

Curs2008-09

Curs2007-08

Curs2006-07

230 230 230 200 250 250 250 250 250265

1.327 1.3151.175 1.145 1.060 1.075 1.045 1.055

1.260 1.205

Evolució de l'oferta pública i privada

Distribució de l’oferta pública i privada2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

Públic 19% 19% 19% 19% 17% 17%Privat 81% 81% 81% 81% 83% 83%

62


En relació a les universitats públiques, la URV disminueix el nombre de places en un 27,3%, passant de les 110 a les 80 places.Si fem referència als centres privats, els que augmenten més la seva oferta són els adscrits a la UAB, passant de 180 places a 270, el 50%. La UdL també incrementa, per l’oferta internacional de Lleida, un 17,6%.

Si es fa referència al pes de l’oferta de les universitats respecte l’oferta total, s’observa que disminueix la importància de la universitat pública URV (un 22,2%), i la de la UdL (10,0%). En relació als centres privats adscrits, la UAB és la que més incre-menta el seu pes, un 60,5%, seguida de la UdL, un 25,9%.

Els principals resultats extrets en relació a l’oferta són:-L’oferta es troba atomitzada. Disminució de 19 a 16 del nombre de centres que ofe-reixen els estudis de Turisme, entre el 2006 i el 2015.Corresponen a 7 universitats. Aquesta oferta va baixar el curs 2010-2011 a 13 centres i 6 universitats.-Canvi de diplomatura a grau de forma majoritària en el curs 2009-2010. -Incorporació al curs 2015-2016 del grau de Turisme en anglès, en diversos centres.-Disminució de l’oferta de places, en un 6,6%, de 1.557 a 1.455 places. Tendèn-cia contrària a la del Sistema Universitari Català en el qual s’ha mantingut l’oferta (0.22%). Ha afectat principalment a Tarragona (57,9%) i a la província de Barcelona (18,6%), i en canvi s’ha incrementat a la ciutat de Barcelona (11,5%).-Augmenta l’oferta pública (8,7%) i disminueix la privada (9,2%).

Evolució de la matriculacióLa matriculació en turisme s’ha incrementat en un 19%, passant de 1.075 el curs

2006 a 1.277 el curs 2015-2016. És un augment superior al del sistema universitari ca-talà, que registra un increment del 12%, i passa de 34.540 matriculacions el curs 2006-2007, a 38.637 el 2015-2016. La matriculació va disminuir fins a la implantació del grau el 2009-2010. En canvi des d’aquell moment, ha augmentat, excepte el darrer curs.

Curs2006-07

1.705

Curs2007-08

1.043

Curs2008-09

953

Curs2009-10

851

Curs2010-11

932

Curs2011-12

1.091

Curs2012-13

1.258

Curs2013-14

1.249

Curs2014-15

1.339

Curs2015-16

1.277

Nombre de matricules per curs


63

Aquest increment ha estat superior al de places d’aquests estudis (6,6%), la qual cosa vol dir l’interès per aquests estudis ha pujat considerablement.

Evolució de la matriculació per centreLa UdG és la universitat que té un percentatge superior de matriculats en el període,

ja que acull un 45,0% del total dels estudiants.

Rànquing de matriculats total. 2006-2016Total Percentatge

UdG 4.983 45,0%Turisme - UdG (Girona) 1.256 11,3%Turisme “Mediterrani” -UdG (Barcelona) 1.094 9,9%Turisme “Euroaula” - UdG (Barcelona) 849 7,7%Turisme “CETA” -UdG (Barcelona) 754 6,8%Turisme “Formàtic Barna” -UdG (Barcelona) 704 6,4%Turisme “Escola d’Hoteleria i Turisme” – UdG (Sant Pol) 143 1,3%Gestió hotelera i turística -UdG (Sant Pol de Mar) 101 0,9%Turisme -UdG (Terrassa) 82 0,7%UB 1.920 17,3%Turisme “CETT” -UB (Barcelona) 1.920 17,3%UAB 1.761 15,9%Turisme -UAB (Bellaterra/Cerdanyola del Vallès) 1.239 11,2%Direcció hotelera -UAB (Bellaterra) 483 4,4%Turisme docència en anglès -UAB (Bellaterra/) 39 0,4%URV 891 8,1%Turisme -URV (Vila seca) 821 7,4%Turisme “Bettatour” -URV (Tarragona) 41 0,4%Turisme “Dr. Manyà” -URV (Tortosa) PR /Turisme “Campus Terres de l’Ebre 29 0,3%URL 703 6,4%Gestió turística hotelera -TSI-URL (Barcelona) 703 6,4%UPF 392 3,5%Administració d’empreses i gestió de la innovació / Turisme i gestió del lleure “Tecnocampus” – UPF (Mataró) 198 1,8%

Turisme –UPF (Calella/Mataró) 194 1,8%UdL 332 3,0%Turisme -UdL (Lleida) 308 2,8%Turisme internacional - Osteléa - UdL (Barcelona) 24 0,2%UVic 86 0,8%Turisme “ESERP”- UVic (Barcelona) 48 0,4%Turisme -UVic (Vic) 24 0,2%Turisme /Publicitat i relacions públiques -UVIC (Vic) 14 0,1%Total 11.068 100,0%

64


Evolució de la matriculació total per centre2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

Ciutat de BarcelonaTurisme “CETT” - UB 159 146 197 191 228 230Turisme “Mediterrani” -UdG 61 118 148 112 138 139Turisme “Euroaula” - UdG 78 76 96 103 126 112Turisme “CETA” -UdG 67 89 111 100 100 73Turisme “Formàtic Barna” - UdG 52 86 95 104 88 56Gestió Turística hotelera -TSI-URL 64 51 67 89 88 88Turisme Internacional - Osteléa -UdL 24Província de BarcelonaTurisme –UAB (Bellaterra) 102 127 134 123 118 97 Turisme (en anglès) - UAB (Bellaterra) 39Direcció Hotelera –UAB- (Bellaterra) 51 69 51 83 102 80Turisme -UPF (Calella/Mataró) 32 30 21 20 20 Admin. d’empreses i gestió de la innovació / Turisme i gestió del lleure “Tecnocampus” – UPF (Mataró)

20 40 35 44 59

Turisme “Escola d’Hoteleria i Turisme” -UdG (Sant Pol de Mar) 30 29

Gestió hotelera i turística - UdG (Sant Pol de Mar) 33 24 20 24Província de LleidaTurisme - UdL (Lleida) 34 41 49 38 43 42Província de TarragonaTurisme -URV (Vila-seca) 76 85 83 90 90 81Província de GironaTurisme –UdG (Girona) 126 124 133 137 134 133Total 932 1.091 1.258 1.249 1.339 1.277

Quota de mercat per centreEls dos centres que han incrementat considerablement la seva quota de mercat són

Turisme “Euroaula” de la UdG, un 68%, i Gestió turística hotelera de URL, un 42%. Turisme de la UAB la incrementa lleugerament, donat que diversifica la seva oferta, incloent el grau en turisme (7,6%), el grau de turisme en anglès (3,1%), i direcció hotelera (6,3%).

En total, passa del 15,5% al 17% del 2006 al 2015. S’ha de tenir en compte que els darrers estudis eren un títol previ, anteriors a la implantació del grau.


65

Quotes de mercat per centre 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16Ciutat de BarcelonaTurisme “CETT” - UB 17,1% 13,4% 15,7% 15,3% 17,0% 18,0%Turisme “Mediterrani” -UdG 6,5% 10,8% 11,8% 9,0% 10,3% 10,9%Turisme “Euroaula” - UdG 8,4% 7,0% 7,6% 8,2% 9,4% 8,8%Turisme “CETA” -UdG 7,2% 8,2% 8,8% 8,0% 7,5% 5,7%Turisme “Formàtic Barna” - UdG 5,6% 7,9% 7,6% 8,3% 6,6% 4,4%Gestió Turística hotelera (TSI-URL) 6,9% 4,7% 5,3% 7,1% 6,6% 6,9%Turisme Internacional - Osteléa -UdL 1,9%Província de BarcelonaTurisme –UAB (Bellaterra) 10,9% 11,6% 10,7% 9,8% 8,8% 7,6%Turisme (en anglès) - UAB (Bellaterra) 3,1%Direcció Hotelera –UAB- (Bellaterra) 5,5% 6,3% 4,1% 6,6% 7,6% 6,3%Turisme -UPF (Calella/Mataró) 3,4% 2,7% 1,7% 1,6% 1,5%Admin. d’empreses i gestió de la innovació/Turisme i gestió del lleure “Tecnocampus” – UPF (Mataró)

1,8% 3,2% 2,8% 3,3% 4,6%

Turisme “Escola d’Hoteleria i Turisme” -UdG (Sant Pol de Mar) 3,2% 2,7%

Gestió hotelera i turística - UdG (Sant Pol de Mar) 2,6% 1,9% 1,5% 1,9%Província de LleidaTurisme - UdL (Lleida) 3,6% 3,8% 3,9% 3,0% 3,2% 3,3%Província de TarragonaTurisme -URV (Vila-seca) 8,2% 7,8% 6,6% 7,2% 6,7% 6,3%Província de GironaTurisme -UdG (Girona) 13,5% 11,4% 10,6% 11,0% 10,0% 10,4%

Evolució del nivell de matriculació per situació geogràfica del centreAl voltant de la meitat de les matrícules d’aquests estudis es troben a la ciutat de

Barcelona, i al voltant d’un 23% a la resta de la província de Barcelona.

Distribució de matrícules 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

Barcelona ciutat 51,6% 51,9% 56,8% 56,0% 57,4% 56,5%Resta província Barcelona 23,1% 25,2% 22,2% 22,8% 22,7% 23,4%Província Girona 13,5% 11,4% 10,6% 11,0% 10,0% 10,4%Província Lleida 3,6% 3,8% 3,9% 3,0% 3,2% 3,3%Província Tarragona 8,2% 7,8% 6,6% 7,2% 6,7% 6,3%

66


Prov. TarragonaProv. LleidaProv. GironaResta prov. BarcelonaBarcelona ciutat

Curs2015-16

Curs2014-15

Curs2013-14

Curs2012-13

Curs2011-12

Curs2010-11

Curs2009-10

Curs2008-09

Curs2007-08

Curs2006-07

558 589531

468 481566

714 699768 722

254 222 195 189 215275 279 285 304 299

131 133

20 42112 81

Evolució de matrícules per situació geogrà�ca

El volum d’alumnes a la resta de la província de Barcelona evoluciona molt posi-tivament donat que tot i disminuir l’oferta de places en un 18,6%, la matriculació s’incrementa en un 17,7%.A Barcelona l’increment de matrícules també és superior al de places.

Per altra banda, tant Lleida com Tarragona evolucionen positivament pel que fa a matriculació, ja que a Lleida la matriculació es duplica i en canvi les places es man-tenen constants, i a Tarragona disminueix menys la matriculació que la disminució de l’oferta.

Evolució de la matriculació per centres públics o privatsPercentualment, la matriculació en centres privats és superior en tot el període, si-

tuant-se al voltant del 78%. Aquest augment és degut en part al percentatge superior de places ofertes, però no pas a la seva evolució, tal com es comenta a continuació.

Matrícules. Oferta pública o privada 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

Públic 25% 23% 21% 21% 20% 17%Privat 75% 77% 79% 79% 80% 83%

L’augment de matriculacions en centres privats ha estat més rellevant, ja que tot i haver baixat el percentatge de places, s’han incrementat les matrícules. En la matricu-lació pública, la oferta s’incrementa el 8,7% i les matriculacions el 12%.


67

Privat

Públic

Curs2015-16

Curs2014-15

Curs2013-14

Curs2012-13

Curs2011-12

Curs2010-11

Curs2009-10

Curs2008-09

Curs2007-08

Curs2006-07

299201 198 186 236 250 265 265 267 256

846 842755

665 696

841993 984

1.072 1.021Evolució de les matrícules públiques i privades

Els principals resultats extrets pel que fa a la demanda són:-La matriculació en turisme va augmentar un 19%, passant de 1.075 alumnes el 2006 a 1.277 el 2015. És un increment superior al del sistema universitari català. -La matriculació va patir una davallada fins a la implantació del grau el curs 2009-2010. Tot i així, s’ha recuperat des de llavors.-Malgrat que el nombre de places ha disminuït, l’interès per aquests estudis s’ha incrementat considerablement.-La UdG és la institució que té un percentatge superior de matriculats en el període, ja que acull un 45% dels estudiants. En segon lloc, amb percentatges molt similars hi ha la UB i la UAB, amb un 17,3% i un 15,9% respectivament. -Al voltant de la meitat de les matrícules realitzades a Catalunya són en centres de Barcelona, i un 23% a la resta de la província.-El nombre de matriculacions és superior i evoluciona de forma més positiva en els centres privats (entre el 75% i el 83%) que en els públics (entre el 17% i el 25%).

68


Evolució de la ocupació en el períodeLa ocupació dels estudis de turisme s’ha incrementat un 27% entre els anys 2006 i

2007 i del 2015 al 2016. Aquest increment ha estat superior al del Sistema Universitari Català, que ha estat del 12%, i passa d’un 87,2% al 97,4%.

Curs2006-07

69,0%

Curs2007-08

67,5%

Curs2008-09

67,8%

Curs2009-10

63,3%

Curs2010-11

71,1%

Curs2011-12

82,3%

Curs2012-13

97,1%

Curs2013-14

95,7%

Curs2014-15

87,8%

Curs2015-16

87,8%

Nivell d'ocupació per curs

Evolució de l’ocupació per centreUB és la universitat que té un nivell d’ocupació superior en el període, un 92,0%. En

segon lloc es troben amb percentatges molt similars UDG i URL, amb un 87% i un 86% respectivament.

Els centres on aquest increment ha estat més notable són Turisme “Euroaula”-UdG a Barcelona (56%), el turisme- UdL (44%), turisme i lleure de la UPF de Mataró (38%) i direcció hotelera de la UAB (36,7%). En canvi, gestió hotelera i turística de la UdG disminueix un 30% la seva ocupació, i turisme de la UAB també ho fa en un 11,9%.

Els tres centres amb una major ocupació global en el període 2006-2015, fins i tot superant lleugerament l’oferta inicial de places (ocupació superior al 100%), són Tu-risme i gestió del Lleure de UPF de Mataró, Turisme de la UdG a Girona i Turisme de la URV de Vila-seca. En segon lloc, i superant el 90% d’ocupació es troben Turisme del CETT-UB i CETA de la UdG, ambdues a la ciutat de Barcelona.


69

Rànquing per centres del nivell d’ocupació de places. Total període 2006-2016UB 92%Turisme “CETT” - UB (Barcelona) 92%UdG 87%Turisme - UdG (Girona) 105%Turisme “Ceta” -UdG (Barcelona) 91%Turisme “Formàtic Barna” -UdG (Barcelona) 87%Turisme “Euroaula” -UdG (Barcelona) 85%Turisme “Mediterrani” -UdG (Barcelona) 80%Turisme -UdG (Terrassa) 78%Gestió hotelera i turística -UdG (Sant Pol de Mar) 75%Turisme “Escola d’Hoteleria i Turisme” -UdG (Sant Pol de Mar) 48%URL 86%Gestió Turística hotelera -TSI-URL (Barcelona) 86%URV 83%Turisme “Dr. Manyà” -URV (Tortosa) PR /Turisme “Campus Terres de l’Ebre” 32%Turisme “Bettatour” -URV (Tarragona) 22%Turisme -URV (Vila-seca) 103%UAB 70%Direcció hotelera -UAB (Bellaterra) 75%Turisme -UAB (Bellaterra/Cerdanyola del Vallès) 68%Turisme docència en anglès –UAB (Bellaterra/Cerdanyola del Vallès) 65%UPF 69%Admin. d’empreses i gestió de la innovació / Turisme i gestió del lleure “Tecnocampus” – UPF (Mataró) 110%Turisme -UPF (Calella/Mataró)) 50%UdL 51%Turisme -UdL (Lleida) 60%Turisme Internacional - Osteléa -UdL (Barcelona) 24%UVic 14%Turisme – UVic (Vic) 18%Turisme “ESERP” –UVic (Barcelona) 13%Turisme /Publicitat i relacions públiques -UVic (Vic) 13%Total 79%

70


Evolució de l’ocupació per centre2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

Ciutat de BarcelonaTurisme “CETT” - UB 76% 70% 94% 87% 109% 115%Turisme “Mediterrani” -UdG 45% 87% 110% 83% 86% 103%Turisme “Euroaula” - UdG 78% 76% 96% 103% 126% 112%Turisme “CETA” -UdG 84% 111% 139% 125% 95% 91%Turisme “Formàtic Barna” - UdG 65% 108% 119% 130% 104% 70%Turisme “ESERP” -UVic 0%Gestió Turística hotelera -TSI-URL 85% 68% 89% 119% 73% 73%Turisme Internacional - Osteléa -UdL ( 24%Província de BarcelonaTurisme –UAB (Bellaterra) 57% 71% 74% 68% 45% 81% Turisme (en anglès) - UAB (Bellaterra) 65%Direcció Hotelera –UAB- (Bellaterra) 57% 77% 57% 92% 102% 89%Turisme -UPF (Calella/Mataró) 64% 75% 53% 80% 67% Admin. d’empreses i gestió de la innovació /Turisme i gestió del lleure “Tecnocampus” – UPF (Mataró)

80% 160% 88% 110% 118%

Turisme “Escola d’Hoteleria i Turisme” -UdG (Sant Pol de Mar) 50% 48%

Gestió hotelera i turística - UdG (Sant Pol de Mar) 110% 80% 44% 80%

Província de LleidaTurisme - UdL (Lleida) 68% 82% 98% 76% 66% 84%Província de TarragonaTurisme -URV (Vila-seca) 95% 106% 104% 113% 113% 101%Província de GironaTurisme –UdG (Girona) 105% 103% 111% 114% 112% 111%Total 71% 82% 97% 96% 88% 88%

Evolució de la ocupació per situació geogràfica Els centres de Lleida han estat els que han augmentat més la seva ocupació, un

110%. Han passat del 40% al 84% en aquest període. En segon lloc, hi ha els centres de la província de Tarragona, amb un increment del 71,8% la seva ocupació, passant d’un 59% a un 101%. En els de la província de Barcelona, l’augment és del 44,6%, i passen d’un 59% a un 85%; els de la ciutat, en canvi, augmenten del 73% al 84%, tan sols un 16,1%.


71

Ocupació per situació geogràfica2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

Barcelona ciutat 71% 83% 105% 101% 98% 84%Resta província Barcelona 57% 70% 76% 78% 63% 85%Província Girona 105% 103% 111% 114% 112% 111%Província Lleida 68% 82% 98% 76% 66% 84%Província Tarragona 95% 106% 104% 113% 113% 101%

Evolució de la ocupació per centres públics o privatsLa ocupació evoluciona més positivament en els centres privats. En els públics, va

disminuir un 20%, passant del 100% al 80%, mentre que en els privats succeeix el contrari, ja que l’ocupació hi creix del 64% al 90%, és a dir, el 42%.

Nivell d’ocupació. Matrícula pública i privada2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

Públic 94% 100% 106% 106% 101% 80%Privat 66% 78% 95% 93% 85% 90%Total 71% 82% 97% 96% 88% 88%

Els principals resultats extrets pel que fa a l’ocupació són:-La ocupació dels estudis de Turisme s’ha incrementat un 27%, per sobre del 12% del sistema universitari català. -La UB és la universitat que té un nivell d’ocupació superior en turisme en el període, un 92,0%. En segon lloc, hi ha amb percentatges molt similars la UDG i la URL, amb el 87% i un 86% respectivament. -Els tres centres amb una major ocupació global en el període 2006-2015 són tu-risme i gestió del lleure de la UPF de Mataró (110%), turisme de la UdG (105%) i turisme de la URV (103%). En segon lloc, turisme del “CETT”-UB i CETA de la UdG, al voltant del 90%.-Els centres de Lleida han estat els que han incrementat més la seva ocupació, amb un 110,0%, seguits dels de la província de Tarragona on ha pujat un 71,8%. A la província de Barcelona, l’increment ha estat del 44,6%.-En els centres privats és on ha augmentat més la ocupació (42%), en canvi en els públics va baixar un 20%.

72


Valoracions i propostes

De caràcter general

El creixement del turismeEl turisme s’ha convertit en un dels motors de l’economia mundial, espanyola, cata-

lana i barcelonina, ja que parlem d’un fenomen que mou milions de persones arreu del món i es troba en continu creixement des de mitjans del segle XX.

A Barcelona, l’increment de turistes procedents dels cinc continents es tradueix en un augment en l’activitat i en l’ocupació de la ciutat. A més cal assenyalar que el turis-me estacional d’oci i vacances es complementa al llarg de tot l’any amb el turisme de negocis, congressos, fires i creuers.

Com qualsevol altra activitat, aquest fenomen té dues vessants: una de positiva, per una banda, ja que parlem d’una activitat o d’un sector que genera riquesa i ocupació al llarg de l’any i que s’ha mantingut en creixement tot i les dificultats econòmiques o financeres que s’han donat al darrers anys; i una altra de negativa, ja que és suscepti-ble d’alterar la convivència veïnal i els usos de l’espai públic i residencial.

Conseqüències del turismeEl turisme no pot analitzar-se com a una activitat econòmica en sentit estricte. Pri-

mer, perquè els seus efectes econòmics sobre molts altres sectors proveïdors són de gran magnitud. Per altra banda, té efectes sobre la ciutadania pel que fa a l’ús de l’espai públic i la convivència entre turistes i ciutadans.

El ràpid i constant creixement del turisme ha portat a l’aparició d’un nou concepte: el turisme de masses, i tot el que aquest comporta. La dificultat de preveure totes les seves repercussions, l’arribada massiva de persones en un període de temps molt breu i la seva concentració en determinades zones està generant un nou debat: la conve-niència de fer ciutats atractives pels turistes, i alhora la preservació de la identitat urbana i la convivència de residents i turistes en els espais públics.

Per això és necessari definir els seus aspectes “negatius” per tal de tractar de ree-quilibrar-los i aconseguir que sigui una activitat sostenible socialment i econòmica-ment. Aquest caire responsable ha d’intentar reduir els impactes perjudicials de les activitats turístiques i assegurar que els seus beneficis reverteixen al conjunt de la ciutat.

En aquest punt, cal una reflexió conjunta de tots els agents implicats (empreses, ad-ministracions, veïns, sindicats, agents socials...) per aconseguir un model turístic sos-tenible en el temps i respectuós amb el medi ambient, que potenciï el model de ciutat i


73

fins i tot el seu atractiu per als visitants. Tothom ha de fer un esforç per assumir que el model de ciutat ha de ser la base per tal de definir el model turístic. Tenir una ciutat de qualitat, en tots els sentits, és un actiu per al propi sector turístic. S’ha d’aconseguir que la ciutadania i l’activitat turística vagin en la mateixa direcció, per tal de garantir un model de ciutat reconeguda, amb una manera de sentir i viure corresponent a una urbs universal i mediterrània.

Tal i com hem esmentat, el creixement del nombre de turistes que trien la nostra ciutat com a destí ha donat lloc a un increment del nombre i tipus d’empreses espe-cialitzades en les activitats turístiques. Aquest increment comprèn tant l’oferta de serveis, com de llocs de treball, cosa que ha esmorteït les repercussions de la crisi en altres sectors.

En aquest sentit, trobem que l’estructura empresarial tradicional ha experimentat intensos canvis, tant pel que fa a l’oferta d’allotjament i de restauració com en la relativa a l’aparició de nous serveis i activitats d’oci.

És evident que un creixement exponencial de la demanda turística provoca canvis so-btats i desajustos que cal tenir en compte i corregir per tal de mantenir uns serveis de qualitat i evitar el risc de degradació de la ciutat. Alhora, cal definir la càrrega turística que pot suportar el municipi per tal de preservar el seu model de convivència i evitar la gentrificació de determinades zones i barris de la ciutat.

L’aparició de nous hotels i la conversió de molts habitatges residencials en allotja-ments d’ús turístic s’ha concentrat en determinades àrees del municipi. Com a conse-qüència s’ha produït una disminució de la disponibilitat d’habitatges residencials, cosa que n’ha fet incrementar els preus i ha dificultat l’accés als residents habituals. Tot plegat ha comportat una progressiva migració dels veïns, així com nombrosos canvis en la configuració socioeconòmica i en l’estructura del teixit comercial d’alguns barris de la ciutat.

Cal destacar que a l’oferta d’allotjament concentrada o densificada en algunes àrees de la ciutat, s’ha d’afegir l’oferta de pisos turístics il·legals. Davant aquesta compe-tència deslleial, la insolidaritat cap a la resta de ciutadans i empreses, o la manca de tributació de l’activitat, cal actuar amb contundència.

Ens trobem davant d’un debat intens i necessari que s’ha d’abordar en totes les seves dimensions, al qual el CESB vol aportar la seva visió sobre la qualitat de l’ocupació en el sector. Per promoure un sector turístic atractiu i amb perspectives de futur per a les persones que treballen, caldrà fer èmfasi en la formació, en les condicions de treball de les persones i en les seves expectatives per desenvolupar una carrera professional.

74


De caràcter específic

Condicions laboralsEls beneficis del creixement del turisme als darrers anys, no han revertit equitati-

vament per a totes les parts del sector, segons les dades existents. Per això és im-prescindible la millora de les condicions laborals. Més enllà de les notícies alarmants publicades als mitjans d’informació i a les xarxes socials, sobre les condicions de feina, la temporalitat, el treball a temps parcial i les externalitzacions no justificades són factors més freqüents del que seria recomanable.

La manca de correlació entre l’oferta i demanda de treballadors en determinades èpoques de l’any ha portat a ignorar en alguns casos les condicions laborals regulades en l’ordenament laboral d’aquest sector.

Aquest fet sumat a determinades pràctiques, com ara la utilització de la temporalitat per a amagar llocs de treball susceptibles de contractació indefinida, fa que s’hagi de replantejar l’estratègia per aconseguir unes condicions de treball adequades que facin que les persones se sentin atretes per treballar al sector. Tot plegat perquè no s’acabi convertint en un sector amb poc al·licient per als treballadors i treballadores, en què les feines són percebudes com a temporals o estacionals.

Esbrinar l’abast real de les males pràctiques necessita d’una anàlisi acurada en ma-tèria de condicions laborals per tal que no es vulnerin els convenis que regulen aques-tes activitats. No solament cal eradicar certes pràctiques, sinó també establir millores que facin atractiva la feina en les activitats vinculades a aquest sector.

Cal avançar en el desenvolupament d’un model de mercat laboral de qualitat, soste-nible i favorable per a totes les parts implicades. També cal combatre les pràctiques de competència deslleial, com ara el treball submergit i l’incompliment dels convenis que regulen les relacions laborals. En aquest sentit s’ha de potenciar la tasca de pre-venció i vigilància de la inspecció laboral i dels serveis tècnics de l’ajuntament. També s’haurien de desenvolupar espais de diàleg social específics per tal d’aconseguir era-dicar les males pràctiques, i avançar en la implantació i extensió dels models respon-sables i de qualitat per garantir que el turisme esdevingui una activitat sostenible i de futur. Els agents econòmics del sector han d’establir mecanismes de negociació per tal de pactar qüestions que afecten a les condicions laborals, com ara l’externalització de serveis, en alguns casos d’elements definitoris de la seva activitat.

En nombrosos informes i dictàmens, el CESB ha assenyalat la importància de l’ocupació de qualitat per al manteniment i la millora de la cohesió social i per al des-envolupament i competitivitat del teixit productiu. El sector turístic ha d’apostar per un model que no es basi en la precarització de les condicions de treball i que valori les capacitats dels treballadors i treballadores.


75

FormacióPel que fa al turisme, la formació juga un paper fonamental per a poder garantir

un sector de qualitat, amb perspectives de futur i que faci front a les mancances de professionalització de les franges baixes de qualificació que alhora són les que ocupen els llocs de treball més precaris. És evident que no és possible un turisme de qualitat sense un treball i una formació de qualitat, no només del personal treballador per compte aliè, sinó també d’autònoms i empresaris. Cal impulsar la formació contínua i mecanismes per adaptar la jornada a la formació.

Tothom ha de tenir el dret a formar-se i que aquesta formació sigui útil per al sector i també per a les persones, per tal de millorar les seves condicions professionals. En aquest sentit, cal impulsar el reconeixement de les titulacions i els treballadors han de poder accedir a un lloc de feina adequat a la seva qualificació professional. Així doncs, la titulació ha ser un requeriment bàsic.

El CESB vol instar a una major coordinació de l’oferta formativa i el món laboral, així com a l’ampliació de l’oferta pública de formació, ja que l’existent es considera escassa donada la importància que té el sector. A més, a l’hora de planificar l’oferta formativa professionalitzadora s’ha de tenir en compte que activitats aparentment no turístiques poden tenir en el turisme el seu principal client. Per tant, a l’hora de dissen-yar l’oferta formativa s’hauria de tenir en compte els canvis en la estructura productiva de la ciutat provocats pel fet de convertir-se en un referent turístic a nivell mundial.

En aquest apartat assenyalem que juntament amb la formació professionalitzadora cal potenciar l’aprenentatge d’idiomes, l’ús de les TIC, i alhora, avançar en el disseny consensuat, amb els agents socials més representatius, de noves metodologies de formació professional, ja sigui formació en alternança simple o formació dual.

S’ha de destacar que els agents socials i econòmics del sector del turisme (interna-cional, nacional i local) reconeixen i valoren la qualificació professional (titulacions de formació professional i universitàries). Bona prova d’això és, per exemple, el fet que els centres de formació universitària i formació professional de grau superior i de grau mitjà de la ciutat rebin un volum molt important d’ofertes laborals de qualitat (nacionals i internacionals).

El mercat del treball en aquest sector està sotmès en aquests moments a un dinamis-me no exempt de certes tensions en els seus quadres mitjans i superiors, ja que la de-manda de treball supera l’oferta, la qual es concentra en la població més qualificada.

Amb tot, el major problema es situa en les franges baixes de qualificació, que tra-dicionalment ocupen els llocs de treball més precaris. Certament, haurem de tenir en compte que caldran estratègies diferenciades per qualificar les persones que entren al sector (sigui des d’una situació de desocupació o no) de les que ja hi són. En aquest darrer cas, a més caldrà ser especialment sensible tant a les necessitats de producció

76


de les empreses (especialment en les micro i petites empreses) com a les de les per-sones (conciliació de la vida personal i professional).

El sector turístic és un sumatori d’activitats productives diverses respecte a les seves necessitats de formació i qualificació. De fet, les estratègies de captació i retenció de talent són molt diferents entre els diferents sectors i subsectors. S’ha de tenir en compte aquesta realitat a l’hora de dissenyar qualsevol estratègia de capacitació professional i formació al sector.

El CESB insta a promoure un gran pacte social (administració, agents socials més representatius i operadors del sector de la formació) per a la millora de la qualificació professional del sector (competències professionals i actituds) i que promogui uns valors del treball en el sector, prèviament consensuats.

El reconeixement de la qualificació professional és un element clau per a la millora no només de la formació del personal sinó també de les seves condicions laborals. S’ha d’avançar en el coneixement específic de les estratègies de captació i retenció del talent qualificat i no qualificat i també i, molt concretament, de les estratègies de promoció de la qualificació (formació continua) en els diferents subsectors (hoteleria, restauració) i del perfil de qualificació de la població ocupada, també per subsectors, per poder identificar i dissenyar estratègies concretes ben dirigides cap a aquells col·lectius amb més necessitats.

S’han de promoure accions a través dels agents socials més representatius per infor-mar les empreses dels mecanismes públics de finançament de la formació i la qualifi-cació professional (els permisos individuals de formació i la formació promoguda per les empreses).

Instem els responsables competents a dissenyar i distribuir materials informatius per a les persones treballadores i empresaries que expliquin d’una forma senzilla i entenedora els mecanismes de reconeixement de la qualificació professional: els pro-cessos d’acreditació de les competències professionals i la formació. El document Recomanacions a la negociació col·lectiva en matèria de formació professionalitzado-ra, elaborat en el marc del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, recomana la vinculació dels grups professionals a les qualificacions professionals, donant així un valor laboral a la qualificació professional, ja sigui a través d’un procés d’acreditació de competències professionals o per obtingut un certificat de professionalitat.

La formació professional en el sector (entesa en el seu sentit més ampli, incloent la FP bàsica i la FP per a l’ocupació), hauria de millorar-se, amb mesures com les següents:

-Promoure accions formatives per obtenir certificats de professionalitat de nivell 1 i 2 en el marc dels programes de foment de l’ocupació per persones desocupades i de la formació professional per a persones ocupades, en aquest cas de forma modular.


77

-Incrementar, a la ciutat, l’oferta de places públiques de formació professional bà-sica i de programes de segona oportunitat com ara els Programes de formació i inserció (PFI), o els CFGM. -Millorar la qualitat de les pràctiques formatives, tot analitzant el seu component formatiu i productiu i cercant un equilibri entre ambdós. Treballar, des del consens, en el disseny d’un model de pràctiques curriculars en el sector. -Avançar en el disseny consensuat amb els agents socials més representatius i en-titats de formació, de noves metodologies de la formació professional (formació en alternança simple i formació dual) i dels aspectes relacionats amb les pràctiques i la formació dual i en alternança.-Constituir un observatori de la implantació dels contractes de formació i aprenen-tatge en el sector, identificar i donar visibilitat a les bones pràctiques i promoure, amb suport públic, iniciatives que permetin la qualificació professional del col·lectiu de joves més vulnerables des d’un punt de vista socioprofessional.

78



79

Documents

L’ocupació i el sector turístic a Barcelona - bcn.cat · INFORME SOBRE L’OCUPACIÓ I EL SECTOR TURÍSTIC A BARCELONA 5 D’acord amb les competències atribuïdes al Consell