10
1rESO A Llibre Vegetal El nostre capítol del tema Regne Vegetal 1. Index 2. Introducció AG1 Nil.Marina Brayhan 3. Mapa concepual 4. Classificació AG2 Anna Elena Maria Criptogames G3 Marcel Laia montero Dylan a. Fanerogames i. Gimnospermes AG4 Victor P Laia P Clara ii. Angiospermes AG2 Anna Elena Maria 5. 6. Estructura- Anatomia. 7. Funcions vitalinea a. Nutrició b. Relació c. Reproducció AG5 Dani Marti Fede 8. Hàbitat 9. Beneficis perjudicis AG6 Adrià Roger Arnau Esquema weeras Estructura Tija. Arrel Fulles Fotosíntesi Flors Reproducció Estructura flor Pistil Estams Pol·len Classificació Criptógames (sense flor) Molses Falgueres Reproducció alternant (sexual i asexual) Fanerógames Angiospermes Arbres Arbusts Herbes Gimnospermes Exemples:pi, l’avet, xiprer...

Llibre Regne Vegetal 1r A

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llibre redactat pels alumnes de 1r ESo A.

Citation preview

Page 1: Llibre Regne Vegetal 1r A

1rESO A Llibre Vegetal El nostre capítol del tema Regne Vegetal

1. Index2. Introducció AG1 Nil.Marina Brayhan3. Mapa concepual 4. Classificació AG2 Anna Elena Maria

Criptogames G3 Marcel Laia montero Dylana. Fanerogames

i. Gimnospermes AG4 Victor P Laia P Claraii. Angiospermes AG2 Anna Elena Maria

5. 6. Estructura- Anatomia.7. Funcions vitalinea

a. Nutriciób. Relacióc. Reproducció AG5 Dani Marti Fede

8. Hàbitat9. Beneficis perjudicis AG6 Adrià Roger Arnau

Esquema weerasEstructura

Tija.ArrelFulles

FotosíntesiFlors

ReproduccióEstructura flor

PistilEstams Pol·len

ClassificacióCriptógames (sense flor)

MolsesFalgueresReproducció alternant (sexual i asexual)

FanerógamesAngiospermes

ArbresArbustsHerbes

Gimnospermes Exemples:pi, l’avet, xiprer...

Page 2: Llibre Regne Vegetal 1r A

AG1 Nil, Marina i BrayhanIntroduccióLes plantes són uns organismes que a continuació explicarem. Les plantes son organismes vius autosuficents que pertanyen al regne vegetal i poden habitar a la terra o en l’aigua. Existeixen més de 300.000 espècies de plantes, de las quals més de 250.000 es reprodueixen per mitjà de flors.La fotosíntesi consisteix en l’elaboració (síntesi) d’hidrats de carboni i d’oxígen a partir del CO2, minerals i aigua amb l’ajuda de la llum solar. CO2 + H2O + llum → (CH2O) hidrats de carboni + O2

Resultant d’aquest procés es l’oxígen un producte de desfeta que prové de la descomposició de l’aigua.Las plantas van seguir evolucionant a mesura que afegien oxigen a l’atmosfera. Les plantes amb llavor les anomenem espermatofits. Falta explicar les adaptacions que han aparegut per colonitzar la terra Mapa concepual AG2 Anna Elena Maria

Page 3: Llibre Regne Vegetal 1r A
Page 4: Llibre Regne Vegetal 1r A

Classificació

CLASSIFICACIÓLes plantes es divideixen en Criptogames i Fanerogames. Dins de les Fanerogames hi ha les Gimnospermes i les Angiospermes.

AG3: Dylan Chandler, Laia Montero, Marcel HomarCriptògames Ressalta parules-clau amb negreta o subratllat ”Criptògama” es refereix a aquelles plantes que es reprodueixen per espores i gàmetes. No fan ni flors ni llavors.. Inclou: algues, molses, falgueres, fongs (bolets) i alguns protozous, però actualment alguns d’aquests no es reconeixen com a plantes. Les molses tenen una estructura simple, i les falgueres són més grosses i tenen una estructura més complicada. Molses:Comprèn unes 24.000 espècies.No formen teixits verdaders.No fan flors ni fan la fotosíntesi.Viuen en llocs humits sobre troncs, roques etc. EstructuraAmb els seus teixits no verdaders formen Rizoides, Cauloides i Filoides. ReproduccióPer produir les espores, les molses primer es reprodueixen sexualment. La fecundació del gàmetes, dóna lloc a una petita planta que creix fixada a sobre de la molsa. Al seu extrem hi ha una bosseta, s’anomena esporangi, que conté les espores. Quan les espores estan madures, els esporangis s’obren i les deixen anar. Les espores, si troben condicions favorables, originen noves molses. Falgueres:Les falgures són plantes de grandària petita o mitjana, i no fan flor ni llavor per reproduir-se.-Comprèn unes 10.000 espècies.-Presenten vasos conductors, arrels, òrgans, tija i fulles vertaderes amb cutícula.-No tenen flors ni fan llavors. Però si que realitzen la fotosíntesi. HABITATVan ser molt abundants durant el període carbonífer ( fa 240 milions anys) i les seves restes han originat carbó per un procés anaerobi (sense oxigen) de carbonatació.Viuen en zones humides i obaga però també càlides.Estan millor adaptades al medi terrestre que les molses. Podin ser més altes (vasos conductors ) i no depenen tant de l’aigua. Si per la reproducció.

Page 5: Llibre Regne Vegetal 1r A

ESTRUCTURA:Els diversos teixits formen els òrgans:Arrels: Es desenvolupen el llarg de l’arrel de la tija soterrada, no al seu extrem.Absorbeixen aigua.Tiges: Sovint són subterrànies i horitzontals i s’anomenen Rizomes dels que surten les arrels i les frondes.Fulles: S’anomenen Frondes. Són molt grans i dividides i recobertes de cutícula.. Al revers de la fronda presenten unes estructures amb forma de bossa anomenada sorus i que són una agrupació d’esporangis plens d’espores.

Polystichum setiferum, una falguera Grimmia pulvinata, una molsa

Pelvetia canaliculata,

una alga. El bolet de pi (Hypholoma fasciculare), un fong

GIMNOSPERMESINTRODUCCIÓ Les gimnospermes són les plantes que produeixen llavors però no fruits.A causa d’això les seves llavors no es troben tancades dintre de fruits, per exemple, el pi. Són els arbres que fan pinya, i fan flors masculines i femenines separadament. Inclouen més de 800 espècies, i són els espermatòfits més antics.Són plantes superiors que tenen la llavor nua, és a dir, que la llavor no està protegida pel fruit ni recoberta. No totes les flors són molt vistoses, sinó que hi ha flors com les dels pi o las del blat, que són molt poc vistoses. És a dir que hi ha plantes amb flors, com el pi o el blat, que a primer cop d'ull no ho semblen.

Page 6: Llibre Regne Vegetal 1r A

CLASSIFICACIÓ Les gimnospermes es classifiquen en:

● Les Coníferes○ de fulla en forma d’agulla. Exemples: pi, avet, cedre.○ de fulla en forma d’esquama. Exemples: xiprer i savina .

● Cicadàcies amb forma de palmera● Ginkgoàcies. Únic representant actual: Ginkgo biloba (arbre xinès emparentat amb els

xiprers). CONÍFERES CICADÀCIES GINKGOÀCIES Les coníferes són el grup de gimnospermes més important. Són els arbres que fan pinyes. Les seves flors presenten un aspecte poc típic. Tenen la fulla protegida per cutícula i punxeguda.Són de fulla perenne, però les fulles més velles cauen al terra al llarg de l’any. Formen llavors nues, és a dir, desprotegides dins un fruit, però si protegides per una estructura dura (a les pinyes n’hi han, els pinyons. Les olives també en tenen, però aquests són pinyols). El conjunt de pinyons que conté la pinya s’ha originat a partir d’un mateix grup de flors.Les flors no tenen calze ni corol·la, però són unisexuals (separades les masculines i les femenines).

REPRODUCCIÓ CONÏFERES Els cons masculins són més petits i estan formats per esquames disposades en espiral. Cada esquama disposada té milions de grans de pol·len. Els grans de pol·len contenen els gàmetes sexuals i uns sacs plens d’aire fet que en facilita la dispersió.Els cons femenins contenen esquames amb dos òvuls nus que no estan tancats en cap ovari.Quan els cons masculins maduren s’obren les esquames i deixen anar els grans de pol·len i si el vent els fa topar amb un con femení es produeix la fecundació. Es començarà a formar la llavor (pinyons). Com que no hi ha ovari no es forma fruit sinó que les parts de l’òvul generen una closca protectora formant la pinya partir del con femení.Quan les llavors estan formades les esquames del con femení s’obren i cauen les llavors. Alguns animals ajuden a dispersar-les. In line with text | Fixed position

Page 7: Llibre Regne Vegetal 1r A

AG2 Anna Elena MariaAngiospermes Ressalta parules-clau amb negreta o subratllat Hi ha 260.000 espècies diferents d’angiospermes. Són unes plantes molt evolucionades. Inclou les herbes arbusts i arbres. Es caracterítzen perquè la seva llavor està dintre d’un fruit. Inclou les palmeres, els cereals, les plantes enfiladisses i les herbes del prat. Les angiospermes tenen les flors grosses i amb pètals acolorides, com les ginestes, però també ni han que fan les flora petits i amb flors de colors poc vistosos. Hi ha varies maneres de classificar les angioespermes:Segons el nombre de cotiledons que presenta la llavor. Els cotiledons són unes fulles petites que estan dins de la llavor.

1- Monocotiledònies: Són les que només tenen un cotiledó quasi totes són herbes menys les palmeres. Hi ha que fan flors molt boniques. El blat o l’espigol són les plant2- Dicotiledònies:

Els cotiledons són unes fulles petites que estan dins de la llavor. També es poden classificar en tres grans grups: arbres, herbes i arbustos.

1- Arbres: Tenen la tija llenyosa. Alguns dels arbres més coneguts són els fruiters. (pomer)2- Arbustos: També tenen la tija llenyosa. Peró es diferencien dels arbres perquè són més baixos i les branques surten gairebé de la base de la tija.(Garric i l’arboç)

Page 8: Llibre Regne Vegetal 1r A

3- Herbes: Tenen la tija tendre i verda, i són més petites q els arbustos (menta, gespa...)

Les angiospermes es reprodueixen sexualment gracies a les flors. Les flors tenen unes cèl·lules especialitzades que a partir d’elles es produeix una generació de cèl·lules unicel·lulars que acaba produint les cèl·lules reproductores sexuals o gàmetes. El gamete masculí i el femení es fusionen formant un zigot.

AG5 Dani Marti FedeESTRUCTURA ANATÓMICA Ressalta parules-clau amb negreta o subratllat L'anatomia vegetal és el camp de la Botànica que competeixi a les estructures dels vegetals. Podríem considerar la morfologia vegetal com la manera de fappdisposar-se aquestes estructures,que s'ajuden de la taxonomia per classificar.

ARRELL'arrel és l'òrgan de la planta que típicament està sota el sòl i poden ser arrels primàries i arrels secundàries (comparar amb la tija). Existeixen algunes excepcions atès que algunes arrels poden ser epigeas (que es troben sobre el sòl) o aèries(que estan molt per sobre del sòl o damunt de l'aigua). Com es pot veure, el definir l'arrel assenyalant únicament on es troba aquest òrgan de la planta pot portar a problemes pel que és més convenient el definir l'arrel com la part de la planta que no té fulles, i que al no tenir fulles tampoc té nusos. Lesestructures internes entre tiges i arrels són molt diferents. itambé serveix per alimentar l'arrelgemma GEMMAEn botànica la gemma es un òrgan vegetal que origina una tija, una branca o una flor.En l'agricultura, les gemmes sovint s'utilitzen per a realitzar empelts, sobretot en arbres fruiters.Un borró és una gemma ovoïdal o fusiforme, constituïda per una coberta de catafil·les estritament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic en

Page 9: Llibre Regne Vegetal 1r A

fase de repòs, destinat en un futur a originar un brot o una flor. Sovint els borrons actuen com a forma de resistència per a passar l'època hivernal més desfavorable ja que una vegada format un borró pot passar durant un cer temps en estat de dormició o bé formar un brot immediatament. TIJALa tija és l'òrgan vegetatiu de les plantes cormofitas que creixen sentit contrari al de l'arrel i serveix dels seus tentacles a les fulles, flors i fruits: els rizomes són tiges subterrànies. FULLAUna fulla és una estructura o un òrgan de les plantes especialitzat per a la fotosíntesi. Per complir amb el seu propòsit, un full éstípicament plana i fina, amb l'objectiu d'exposar els cloroplasts que contenen les cèl·lules (chlorenchyma) a la llum sobre una àmplia superfície, i permetre que la llum penetri completament en els teixits fins. És a les fulles on, en la majoria de les plantes, ocorre la fotosíntesi, la respiració i la transpiració.Les fulles poden emmagatzeman aliment i aigua, i es troben modificades en algunes plantes per a altres propòsits. FLORLa flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes anomenades fanerògames. La funció de la flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i serveixen com el principal mitjà a través del qual les espècies es perpetuen i es propaguen. Després de la fertilització, la flor dóna origen, per transformació d'algunes de les seves parts, a un fruit que conté les llavors. FRUITEn les plantes angiospermes, el fruit prové de l'ovari de la flordesprés de ser fecundat. La paret de l'ovari es transforma en paret del fruit i es denomina pericarpi. La funció del pericarpiés protegir a la llavor.A les plantes gimnospermes i plantes sense flors no hi ha veritables fruits, encara que a estructures reproductives com els cons dels pins, comunament se'ls prengui per fruits. LLAVORLa llavor és l'estructura mitjançant la qual realitzen la propagació les plantes que per això es diuen espermatófitas(plantes amb llavor). La llavor es produeix per la maduració d'unòvul d'una gimnosperma o d'una angiosperma. Una llavor conté un embrió del que pot desenvolupar-se una nova planta sota condicions apropiades. Però també conté una font d'alimentemmagatzemat i està embolicat en una coberta protectora. Funcions vitals:les funcions vitals

Page 10: Llibre Regne Vegetal 1r A

10. Hàbitat11. Beneficis perjudicis AG6 Adrià Roger Arnau