LLENGUA - data.ecasals.netdata.ecasals.net/pdf/24/9788421855065_L33_24.pdf · Es-coltar 1 B C7 A2 2 B C7 A2 3 A C7 A2 CC 4 B C7 A2 CI 5 B C7 A2 Comu-nicació oral. Par-lar ... publicació

Apreneu a rimar sense fer escarafalls!

LLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

[6]

1

Competències de l’àmbit lingüístic: 7 (act. 1-5). Actitudinals: 2

1. Les competències del currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 522. Les competències de PISA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 543. Els recursos digitals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 544. Programació d’aula i orientacions didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 565. Banc d’activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 596. Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 767. Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

52

Unitat 1 • Dimensió comunicativa

1 Les competències del currículum

Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i competències clau

Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic

Competències clauDimensió Competència

Contingut clau

Comunicació i llenguatge

La comunicació i els seus elements constitutius. Les funcions del llenguatge.

1. COMPRENSIÓ LECTORA5. ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

Competència 1Actitudinal 1

CC19CC15

CL: Utilitzar els coneixements sobre la llengua en situacions reals i funcions diverses.CS: Triar com comportar-se en determinades situacions.

Comunicació oral Escoltar. El reportatge i l’exposició. 3.

COMUNICACIÓ ORAL5. ACTITUDINAL I PLURILINGÜE


CC6CC19CC16

CL: Obtenir informació i inter-pretar missatges audiovisuals.CD: Processar informació emesa en suport audiovisual.

Parlar. L’adequació dels textos a la situació comunicativa.

Competència 8Competència 9Actitudinal 2

CC8CC21CC16

CL: Fer raps a classe a partir de textos d’elaboració pròpia.CI: Fomentar la creativitat.

Comprensió lectora

Lectura literal, interpretativa, reflexiva i valorativa d’una narració.



CC1CC11CC14CC15

CL: Expressar opinions raonades sobre obres literàries.CC: Conèixer obres i autors de la literatura univeral.

Expressió escrita L’adequació en textos expressius, apel- latius i expositius.

2. EXPRESSIÓ ESCRITA5. ACTITUDINAL I PLURILINGÜE


CC4CC19CC15

CL: Escriure textos expressius, apel·latius i expositius amb adequació lingüística.CA: Conèixer estratègies per a la producció de textos.

Coneixement de la llengua. Morfologia i sintaxi

1. L’oració 2. El sintagma3. El subjecte



CC2CC19CC22CC15

CL: Obtenir informació i inter-pretar textos acadèmics.CA: Aplicar els coneixements de la llengua per tal de ser eficient en l’escriptura o correcció d’un text.

53


ApartatActivi-

tatNivell

Competència lingüística

Competèn-cies clau

Comuni-cació

i llenguat-ge

1 B C2 A1

2 B C2 A1

3 B C2 A1

4 B C2 A1

5 B C5 C6 A1

Comu-nicació oral. Es-

coltar

1 B C7 A2

2 B C7 A2

3 A C7 A2 CC

4 B C7 A2 CI

5 B C7 A2

Comu-nicació

oral. Par-lar

1 R C8 C9 A2 CA CI

2A C8 C9 A2

CI CD

Com-prensió lectora

1 B C1 A1

2 A C1 A1

3 B C1 A1

4 B C1 A1

5 B C1 C2 A1

6 B C1 A1

7 B C1 A1

8 B C1 A1

9 A C1 A1

10 A C1 A1

11 B C1 A1

12 A C1 A1

13 B C1 C3 A1 CM

14 A C1 A1

15 R C5 C6 A1 CI

Expressió escrita

1 A C4 A1

2 B C5 A1

3 B C4 A1 CS

4 A C5 A1 CF CI

5 B C1 C2 A1 CS

6 B C1 C2 A1 CC CA

7 A C1 C2 A1 CA

8 R C5 A1 CD CS

ApartatActivi-

tatNivell


Competèn-cies clau

Coneixe-ment de la llen-gua.Morfo-logia i sintaxi

1 B C2 A1

2 B C2 A1

3 A C2 A1

4 B C2 A1

5 R C5 A1

6 B C2 A1

7 A C2 A1

8 B C2 A1

9 A C2 A1

10 B C2 A1

11 B C2 A1

12 A C2 A1

13 B C2 A1

14 A C2 A1

15 A C2 A1

16 B C2 A1

17 B C2 A1

18 B C2 A1

19 B C2 A1

20 R C2 A1

21 B C2 A1

22 A C2 A1

23 B C2 A1

24 B C2 A1

25 A C2 A1

26 B C2 A1

27 R C2 A1

B: Bàsica A: Avançada R: Repte

Competències i activitats

54


3 Els recursos digitals

Llibre imprès de l’alumne

Llibre digital de l’alumne

Competència digital

Contingut clau

«Batalles entre rapers», Tags, Super 3 (5-5-10)Descripció: Dos joves conductors d’un magazín presenten les anomenades batalles de galls.Finalitat: Mostrar l’adequació dels textos a la situació comunicativa.

Pàg. 6 Comunicació oral [Escoltar],

pàg.1

Competència 5 CC14

Archy, «Rap en català»Descripció: Cançó de rap cantada en català.Finalitat: Mostrar l’adequació dels textos a la situació comunicativa.

Pàg. 7 Comunicació oral [Parlar],

pàg.1

Competència 8 CC22

Nano, «La Nanotecnika»Descripció: Cançó de rap cantada en català.Finalitat: Mostrar l’adequació dels textos a la situació comunicativa.

Pàg. 7 Comunicació oral [Parlar],

pàg.1

Competència 8 CC22

Jules VerneDescripció: Pàgina web de l’XTEC sobre Jules Verne.Finalitat: Conèixer la biografia i l’obra de l’autor.

Pàg. 8 Comprensió lectora,pàg.1

Competència 5 CC14

«La volta al món en 80 dies». Jules VerneDescripció: Pàgina web www.Edu3.cat, on es parla d’aquesta obra de Jules Verne.Finalitat: Conèixer a fons diversos aspectes de La volta al món en 80 dies.


Competència 5 CC14

L’expansió del ferrocarrilDescripció: Article sobre aquest tema al bloc de la revista Sapiens.Finalitat: Treballar un text informatiu que ajuda a contextualitzar el text de la lectura.

Pàg. 11 Comprensió lectora,pàg. 4

Competència 5 CC14

2 Les competències de PISA

Tipus de text Situació Format Processos de comprensió lectora

Comprensió lectora Narratiu Personal Continu Obtenció d’informacióInterpretació del textReflexió i valoració del text

Competències a punt! Descriptiu Professional Mixt

55


«Around the world in 80 days», de Frank Coraci Descripció: Informació sobre la pel·lícula al web LaButaca.net (Revista de cine)Finalitat: Estimular els alumnes a mirar una pel·lícula relacionada amb la el text de la lectura.


Competència 5 CC14

Fragment de «Around the world in 80 days», de Frank CoraciDescripció: Vídeo de YouTube sobre la pel·lícula La volta al món en 80 dies (Coraci, 2004)Finalitat: Estimular els alumnes a mirar una pel·lícula relacionada amb la el text de la lectura.


Competència 5 CC14

El Periódico.catDescripció: Edició digital de El Periódico.Finalitat: Conèixer la versió digital d’una publicació que també apareix en format paper.

Pàg. 26 Projecte TAC, pàg. 1

Competència 6 Competència 7

CC18

CC16

VilawebDescripció: Pàgina web d’aquesta publicació.Finalitat: Conèixer una publicació exclusivament digital.



CC18

CC16

Bellnet. La revista del BellvitgeDescripció: Revista digital de l’institut Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat.Finalitat: Conèixer la revista digital d’un institut.



CC18

CC16

El dimoni.com/els mil i picoDescripció: Revista digital de l’institut Santa Eugènia de Pla de Ter (Gironès).Finalitat: Conèixer la revista digital d’un institut.



CC18

CC16

Web d’XTECDescripció: Espai per a la difusió de les revistes digitals dels centres d’ensenyament.Finalitat: Conèixer els mitjans que l’XTEC posa a disposició dels instituts per difondre les seves pàgines web.



CC18

CC16

56


4 Programació d’aula i orientacions didàctiques

UNITAT 1 LLENGUA – MANUAL D’ORTOGRAFIA I LÈXIC

Competències bàsiques (*)

Sessió Objectiu Contingut Activitats d’aprenentatge

CI. Expressar sentiments, idees i emocions a través del rap. (1-4)

CP. Afrontar situacions de risc amb serenitat i mesura. (5-10)

CC. Conèixer què són els drets d’autor i reflexionar sobre la importància de respectar-los. (11-12)

CS. Participar activament en activitats de relació social i de comunicació. (1-22)

CI. Fomentar una mentalitat creativa. Autoexigència, esforç, perseverança, constància i voluntat en la creació de textos orals i escrits. (4, 11)

CL. Reconèixer elements paralingüístics en la comunicació: característiques de la veu, gestos, expressions facials, moviments corporals… (1-4, 11-12)

CL. Utilitzar recursos no verbals en la comunicació oral i escrita. (4, 11)

CD. Utilitzar les noves tecnologies per a la producció, manipulació de textos i tractament de la informació. (12, 22)

CA. Tenir interès i voluntat per millorar en l’aprenentatge autònom. (23)

S1S2

1. Participar activament en interaccions orals i en activitats de relació social.

2. Comprendre missatges orals audiovisuals.3. Analitzar pautadament els diferents codis informatius

d’un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so.

4. Compondre lletres de cançons de reivindicació social amb rima i a ritme de rap.

El reportatge i l’exposició.

Anàlisi i comprensió d’un reportatge sobre les «batalles de galls» (batalles entre rapers). Participació activa en interaccions orals. Identificació de l’estructura comunicativa dels missatges orals i audiovisuals. Ús d’estratègies de recollida d’informació oral, aprendre a escoltar, saber seleccionar i valorar les diferents informacions. Valoració de les normes de cortesia de la comunicació oral: formes de tractament, convencions en el torn de paraula i estratègies d’interacció. Producció de textos orals: creació de la lletra d’un rap amb rerefons social.

S3 5. Llegir en veu alta amb dicció, entonació i ritme correctes, interpretant els signes de puntuació apropiadament.

6. Conèixer autors i obres contemporanis.7. Utilitzar estratègies i tècniques que ajudin a analitzar i a

interpretar el text abans, durant i després de la lectura.8. Utilitzar webs per al foment i orientació de la lectura.9. Desenvolupar progressivament l’autonomia lectora i

considerar la lectura com a font de coneixement del món i d’un mateix.

10. Cercar el significat del lèxic desconegut a partir del context o usant diccionaris.

El text literari conversacional.

Comprensió del text literari dialogat: respondre qüestions sobre comprensió lectora. Resum del text indicant-ne el tema. Consulta del diccionari per conèixer el significat d’uns mots i cercar-ne sinònims. Identificació del sentit figurat i del sentit literal d’uns verbs. Formació de mots. Expressió escrita d’un diàleg en què els personatges actuïn amb poca lògica i mantinguin un diàleg absurd. Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos d’Internet que relacionen la lectura amb el món real: l’aparició del ferrocarril, el tren de vapor i una pel·lícula sobre l’obra de Jules Verne.

S4S5

11. Escriure textos amb adequació, coherència i cohesió.12. Identificar el tipus de text expositiu i la seva

estructura.

Propietats del text: l’adequació. El registre lingüístic dels textos expressius i apel·latius.Els textos informatius: l’exposició.

Anàlisi de situacions de comunicació, i identificació de si són adequades a la intenció comunicativa, al receptor i a la situació comunicativa. Identificació de les característiques lingüístiques del textos expressius, apel·latius i expositius.Tipus d’exposicions: divulgativa i científica. L’estructura dels textos expositius: inductiva, deductiva i enquadrada.

S6S7S8

13. Reconèixer oracions.14. Identificar sintagmes i classificar-los segons la

paraula que fa de nucli.15. Reconèixer el subjecte.16. Identificar l’estructura del subjecte (Det + N + CN).17. Reconèixer tipus de subjectes.18. Substituir el subjecte.19. Analitzar sintàcticament oracions.

L’oració: definició i estructura. El sintagma: definició i tipus.El subjecte: reconeixement i estructura. El subjecte amb verbs meteorològics i el verb HAVER-HI.Tipus de subjectes: explícit, el·líptic, pacient.

Construcció d’oracions. Identificació del subjecte i especificació de la seva estructura. Identificació del nucli, els determinants i complements del nom del subjecte. Classificació d’aposicions. Comprovació de conceptes. Identificació de subjectes explícits, el·líptics i pacients. Substitució del subjecte d’unes oracions. Localització de sintagmes dins altres sintagmes. Anàlisi sintàctica del subjecte: passos.

S9S10S11

20. Conèixer l’ús de la vocal neutra.21. Escriure correctament les grafies O/U àtones, B/V i ESSA sorda i ESSA sonora.

La vocal neutra.O/U àtones.B/V.ESSA sorda i ESSA sonora.

Classificació de mots segons els sons que presenten. Compleció de paraules amb les grafies adients. Correcció de vocals i consonants escrites malament. Formació de paraules. Dictats.

22. Utilitzar amb autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos, i per participar en la vida social.

La revista digital. Creació d’una publicació digital. Identificació del format de la revista. Creació d’un bloc i treball amb el bloc.

23. Participar activament i reflexivament en l’avaluació (autoregulació, coavaluació) del propi aprenentatge amb actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de la llengua catalana.

Avaluació de competències.

Comprensió d’un text expositiu (propòsit, idea general). Producció d’un text escrit narratiu usant elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees, registre adequat i revisió.

1. Només hi ha dues sessions per a la comunicació oral: la primera en l’apartat «Escoltar», i la segona, en l’apartat «Parlar». En aquesta darrera els alumnes només representaran a l’aula el seu text oral treballat. Les sessions de preparació i creació del text oral es faran a casa com a deures.

2. L’apartat «Projecte TAC: La revista digital» no s’ha inclòs en la programació perquè es pot programar en sessions mensuals o trimestrals.

57


Activitats Criteris d’avaluació Activitats d’avaluació Activitats

1-5,pàg. 6

1-2,pàg. 7

Comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.Valorar la llengua oral com a instrument d’aprenentatge, com a mitjà per transmetre coneixements, idees i sentiments i com a eina per regular la conducta.Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, per a discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a discursos narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris.Participar en debats i col·loquis ajustant progressivament a les normes que els regulen per a l’intercanvi comunicatiu: coherència, cohesió, correcció, adequació.

Comprensió i sintetització de seqüències audiovisuals de tipologia expositiva. Participació activa en interaccions orals. Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis. Coneixement i aplicació dels diferents registres lingüístics en relació amb diferents àmbits d’ús. Distinció entre el registre col·loquial, estàndard, acadèmic i culte. Mostrar interès per la millora de l’expressió oral pròpia i aliena, i respectar les opinions d’altri. Assumpció de les responsabilitats i coavaluació dels processos i dels resultats en les situacions de treball compartit.

1-6,pàg. 4

1-2,pàg. 5

1-11,pàg. 10-11

Del text al món real

Llegir i comprendre, de forma progressiva i autònoma, obres literàries de literatura catalana, castellana i universal de tots els temps i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.Identificar, contrastar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s’obtinguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d’informació impresa en paper o digital, integrant-los en un procés d’aprenentatge continu.

Comprensió del text literari dialogat: respondre qüestions sobre comprensió lectora. Explicació de l’argument de la història. Identificació del tema del text. Consulta del diccionari per conèixer el significat d’uns mots i cercar un antònim. Ús de frases fetes. Identificació de verbs de dicció al text. Producció d’un diàleg.Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos d’Internet que relacionen la lectura amb el món real: persones que es veuen obligades a deixar casa seva per culpa de la guerra.

1-11,pàg. 8-9


1-8,pàg. 12-14

Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats: planificant, textualitzant, revisant i reescrivint, i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.Escriure textos en relació amb l’àmbit d’ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris), seguint models i aplicant les estratègies necessàries per planificar, textualitzar, revisar i reescriure.Aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris.

Lectura, comprensió i anàlisi de l’estructura d’un text expositiu. Narració d’un text amb predomini de la finalitat expressiva.Participació activa i reflexiva en l’avaluació (autoregulació, coavaluació) del propi aprenentatge i el dels altres amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de les llengües.

1-12, 17pàg. 28

1-27, pàg. 16-23

Aplicar els coneixements sobre la llengua i les seves formes d’ús, i reflexionar-hi, per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos literaris, i per compondre i revisar progressivament i autònoma els textos propis i aliens.

Identificació d’oracions. Localització del subjecte d’unes oracions i identificació de subjectes el·líptics. Classificació de sintagmes segons la paraula que fa de nucli.

13-15, pàg. 28

1-37,pàg.

153-161


Dictats. 16, pàg. 287, pàg. 15415, pàg. 15622, pàg. 15834, pàg. 161

pàg. 26-27 Conèixer i emprar els sistemes de comunicació digitals sincrònics i asincrònics, atenent a la direccionalitat de la informació, a l’abast del sistema comunicatiu, al canal comunicatiu i al tipus de dispositiu que s’utilitza, i tenir cura dels aspectes que afecten a la identitat digital pròpia i aliena.

Creació d’una publicació digital. Identificació del format de la revista. Creació d’un bloc i treball amb el bloc.

pàg. 26-27

1-17, pàg. 28-29

3. L’apartat d’avaluació «Competències a punt!» no s’ha inclòs en la programació perquè és per fer a casa com a deures.

(*) Els nombres entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els cri-teris d’avaluació de la unitat.

58


Orientacions didàctiques

Comunicació i llenguatge(pàg. 4) Perquè els continguts bàsics siguin assolits pels alumnes, feu un esquema a la pissarra o projec-teu a la pissarra digital un esquema on s’insisteixi en la relació de cada element de la comunicació amb la funció del llenguatge respectiva. També aniria bé que els mateixos alumnes anessin dient enunciats propis de la parla quotidiana i que aquests fossin classificats de manera adequada.

Comunicació oralEscoltar. (pàg. 6) Mireu el vídeo tots junts un parell de vegades abans que es resolguin les activitats.Vídeo: «Batalles entre rapers», Tags, Super 3.

Parlar. (pàg. 7) En una sessió prèvia a la primera sessió que dediqueu a aquesta unitat, demaneu als alumnes que portin a l’aula (activitat 2) la lletra i l’àudio d’un rap que coneguin. Escolteu-los i analitzeu-ne la lletra, estil, termes, musicalitat, etc., perquè els qui no estiguin familiaritzats amb el rap hi entrin en contacte. Si hi ha hagut poca aportació per part dels alumnes, feu aquesta aproximació amb els dos àudios que es proposen d’Archy i de Nano. Aquest mateix dia, expli-queu l’activitat 1, feu els equips, encarregueu-los que busquin bases musicals i poseu-los data per presen-tar les lletres al grup. Finalment, en la segona i última sessió, que cada grup interpreti el seu rap; en acabat, feu-ne la valoració.

Comprensió lectora(pàg. 8) Presenteu les dades més rellevants de l’autor i de la novel·la La volta al món en 80 dies, i inviteu els alumnes a visitar les webs que en parlen.Del text al món real. (pàg. 11) Amb l’ajut de la prime-ra web, procureu que els alumnes s’adonin de la gesta que suposava l’any 1872 fer la volta al món amb els mitjans de transport d’aquella època, però remarqueu que, abans de la revolució dels transports, fins i tot això hauria estat impossible. Inviteu els alumnes a visi-tar la web que dóna informació de la pel·lícula basada en l’obra de Verne i mireu-ne el vídeo.

Expressió escrita(pàg. 12) Per introduir el concepte d’adequació, feu de manera oral i conjunta l’activitat 1, en què es veu molt clar com l’àmbit condiciona la formalitat del mis-satge.Perquè discriminin els textos expressius, apel·latius i informatius, presenteu-los oracions curtes en què es vegi clarament la funció i que per torns un alumne la identifiqui. Més endavant que sigui un alumne qui pro-posi l’oració i un altre qui la identifiqui.

Coneixement de la llengua. Morfologia i sintaxi(pàg. 17) Els alumnes poden tenir dificultatsper veu-re quan un adverbi actua com a nucli de sintagma (SAdv) i quan actua només com a complement d’una altra categoria (com en el quadre: massa lleig).Han de fixar-se quin significat és imprescindible per a l’oració i quin és prescindible:a És massa lleig. / Com és? Lleig. (L’adverbi massa

complementa l’adjectiu)b És davant meu. / On és? Davant. (L’adverbi és el

nucli)Poseu-ne més exemples.

(pàg. 20) Parleu de la possible confusió entre una ora-ció amb subjecte el·líptic i una amb verb impersonal. Proposeu-los oralment oracions d’un i altre tipus i, per torns, les han de discriminar. Després que sigui un alumne qui proposi l’oració i n’especifiqui el tipus.

Vinga, doncs: a analitzar! (pàg. 21) Per treballar l’anàlisi sintàctica, feu conjuntament les activitats 14 i 15 a la pissarra (les trobareu a la pàgina següent).

Annex. Els determinants i els pronoms. (pàg. 24) Per repassar els pronoms i els determinants, repar-tiu un full amb una llista d’uns i altres (teva, una, bas-tant...), que els alumnes facin una oració amb cada un i n’identifiquin el tipus. Feu-ne la correcció oral i en comú.

59


5 Banc d’activitats

Activitats de reforç

Continguts Activitats de reforç Pàgina de la proposta didàctica

Comunicació i llenguatge59

Expressió escritaL’adequació del textEls textos informatius: l’exposició 62

Coneixement de la llengua – Morfologia i sintaxi L’oració i el sintagma. El subjecte 66

Activitats d’ampliació

Continguts Activitats d’ampliació Pàgina de la proposta didàctica

Comunicació i llenguatge68

Expressió escrita L’adequació del text Els textos informatius: l’exposició

70

Coneixement de la llengua – Morfologia i sintaxi L’oració i el sintagma. El subjecte 74

60

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

Activitats de reforç Comunicació i llenguatge


1. Relaciona cada element de la comunicació amb la seva definició.

a Emissor d Canal b Receptor e Codic Missatge f Context

1 Sistema de signes i regles que utilitza l’emissor per elaborar el missatge (llengua catalana).

2 Informació que el receptor rep de l’emissor. 3 Conjunt de circumstàncies presents en el moment

que té lloc l’acte de comunicació i que permeten al receptor interpretar el sentit complet del mis-satge.

4 Persona que elabora el missatge i el transmet (parlant o escriptor).

5 Medi físic pel qual circula la informació o missatge (canal auditiu, visual, tàctil...).

6 Persona que rep el missatge i l’interpreta segons la situació (oient o lector).

2. Classifica els actes següents segons si la comuni-cació és verbal o no verbal.

a Una persona es posa colònia abans d’una troba-da amb algú.

b Una persona fa l’ullet a una altra persona.

c Un professor pregunta de manera oral a un alum-ne.

d Un turista escriu una postal a la seva família.

e Un àrbitre de futbol xiula el final del partit.

f L’entrenador crida noves instruccions als juga-dors.

g Un noi agafa la mà d’una noia que li agrada.

3. Indica en què consisteix cadascuna de les condi-cions necessàries perquè hi hagi una comunicació humana.[1] Intencionalitat[2] Reciprocitat[3] Cooperació[4] Dependència del context

[ ] Voluntat d’entendre’s entre l’emissor i el receptor.[ ] L’emissor ha de tenir un propòsit clar.[ ] El sentit del missatge està determinat per la

situació o circumstàncies en les quals s’emet.[ ] El receptor ha de tenir l’oportunitat d’oferir el seu

punt de vista sobre la informació que ha rebut.

4. Llegeix la notícia i especifica quins són els elements que intervenen en aquest acte comunicatiu.

La Guàrdia Civil subhasta unes 2.000 armes a Sant Andreu de la Barca

EFE / Sant Andreu de la Barca

La Guàrdia Civil subhasta durant el dia d’avui un total de 2.000 armes de foc entre persones amb permís d’armes que prèviament hagin licitat per elles.El sergent de la Intervenció d’Armes de Bar-celona, Antonio Olmos, ha dit que «aquestes subhastes es fan de forma periòdica, quan als magatzems de la Guàrdia Civil hi ha un nom-bre important d’armes». En total, s’han posat a subhasta 1.351 escopetes, 400 armes curtes, 190 carrabines, 51 rifles, 6 trabucs i dues ba-llestes.La majoria de les armes que se subhasten eren propietat de persones que no han renovat el per-mís per continuar amb elles, o que han mort i els seus hereus han decidit desfer-se d’elles. «Els diners que aconseguim amb la subhasta són per als propietaris de les armes, sempre que siguin els seus propietaris legítims i així ho demostrin», ha dit Olmos.

El Periódico, 24 de gener de 2011

a Emissor: b Receptor: c Missatge:

d Canal: e Codi: f Context:

61

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

Comunicació i llenguatgeActivitats de reforç


5. Relaciona cada funció del llenguatge amb la inten-cionalitat del missatge que transmet.

a Expressiva d Fàticab Referencial e Estèticac Conativa f Metalingüística

1 I niciar un acte de comunicació, acabar-lo o com-provar si el canal està obert i funciona correcta-ment.

2 Utilitzar el llenguatge per explicar les caracterís-tiques de les paraules (signes) i el seu funciona-ment.

3 Comunicar una informació objectiva de manera clara i precisa.

4 Allunyar-se de la forma amb què s’elaboren habi-tualment els missatges per produir un efecte de bellesa o estranyesa.

5 Transmetre el punt de vista subjectiu de l’emissor: valoracions, emocions i sentiments.

6 Cridar l’atenció de l’oient per influir en el seu com-portament.

6. Completa les oracions amb els tipus de textos que hi ha a continuació.

anuncis publicitaris, diàleg, informe, gramàtica, article periodístic d’opinió, novel·la.

a La funció del llenguatge que predomina en un és la re-

ferencial.b La funció estètica és la més important en una

.c Trobarem la funció conativa a la majoria dels

.d La funció del llenguatge més destacada en un

és l’ex-pressiva.

e En una pre-domina la funció metalingüística.

f La funció del llenguatge més utilitzada en un és la

funció fàtica.

7. Digues quina funció del llenguatge predomina en els missatges següents i justifica la teva tria en cada cas.a De mica en mica s’omple la pica.

b Seu ara mateix a la cadira!

c Una locució verbal és un conjunt de dos o més mots que equival a un adverbi.

d Últimament sento una tristor...

e Em sents?... Es talla... Hi ha algú?...

f Vaig a la feina amb metro cada dia.

g Escolti, segui en un seient lliure.

h «A mig aire de la serraveig un ametller florit.Déu te guard, bandera blanca,dies ha que t’he delit!» Joan Maragall

i Mercè Rodoreda rebé el Premi Sant Jordi per la novel·la El carrer de les Camèlies.

j Quina meravella!

k Ei! Ara feia temps que no ens vèiem...

l El mot subtil és sinònim de delicat.

8. Cadascuna de les funcions del llenguatge està ori-entada cap a un dels elements de la comunicació. Relaciona’ls correctament.

FUNCIÓ DEL ELEMENT DE LALLENGUATGE COMUNICACIÓ

a Expressiva 1 Codib Referencial 2 Canalc Conativa 3 Receptord Fàtica 4 Contexte Estètica 5 Emissorf Metalingüística 6 Missatge

62

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

Activitats de reforç Expressió escrita


L’adequació del textLlegeix aquest text:

Molt Honorable Senyor,M’adreço a vostè empès per la necessitat i segur que sabreu escoltar-me amb una total independència de la meva opció electoral (en-cara que he de dir que, d’aquest punt de vista, no estaríeu pas decebut de la meva tria). Així, doncs, em trobava el proppassat dijous 2 de novembre al carrer Petritxol de Barcelona, on, seguint un costum que, si us he de dir la veritat, em ve de la infantesa, anava a tastar alguna beguda calenta, preferentment xocolata desfeta servida amb algun deix de nata i els melindros de circumstància.

Els nostres carrers, però, ja no són tan segurs com ho eren en els temps pretèrits en què m’encaminava cap aquesta pastisseria de la mà de mon pare, al Cel sia. No sé i, en el fons, no vull saber a quin cos policíac incumbeix la seguretat viària del Barri Gòtic, el que puc dir és que vaig patir allà un destret inimaginable en una ciutat moderna i en un país civilitzat com el nostre. O serà que ja no és tan civilitzat com ho asseguren els nostres mitjans de comunicació i, em dol dir-ho, els nostres representants electes? El grau de civilitat ciutadana també sembla haver minvat molt perquè ningú, NINGÚ, no va socorre’m en veure’m agredit per una noia en ple matí. Aquesta persona, que mai no havia vist en ma vida, no semblava capaç de tenir un domini suficient d’ella mateixa i crec que devia estar sota els efectes d’algun estupefaent. Si més no, el seu posat a la vegada agressiu i insegur, la seva vestimenta pròpia d’aquesta població que viu sense pagar lloguers per les fàbriques, ai las!, abandonades del nostre país, els seus cabells llargs i mal pentinats, el tatuatge que portava al coll, tot mostrava que es tractava d’una noia vivint al marge de la societat. No dic que aquesta gent no tingui el dret de viure segons els seus gustos i costums, però em sembla que el deure bàsic dels poders públics és el de garantir la seguretat i la tranquil·litat dels ciutadans regularment empadronats i que participen en l’enriquiment col·lectiu de Catalunya.

Aquesta noia va envestir-me, cridant i insultant-me i parlant, no sé per què, del Port de la Selva... Jo vaig intentar apaivagar el seu neguit amb paraules improvisades però inspirades per la compassió i el deure d’ajuda. Va ser en va, Molt Honorable President. I va ser en va també que vaig demanar ajuda quan aquesta individu (perdoneu la meva ignorància, no sé si la paraula individu té una forma femenina; demà mateix escriuré a l’Excel·lentíssim Secretari de Política Lingüística per tal d’esvair aquest dubte), quan aquesta individu, doncs, va atacar-me de front, amb un ganivet que va treure de la butxaca d’una mena d’abric (tampoc no sé com s’anomenen aquestes indumentàries amples de tipus oriental o africà). Vaig desplomar-me allà mateix, senyor president, i mai no oblidaré la botiga de parai-gües del número 17 en la qual vaig intentar posar-me a recer i que va ser l’última cosa que vaig entreveure abans de perdre els sentits.

Certament, podeu entendre fins a quin punt em sentia amargat quan em vaig despertar. Però aquesta inqualificable agressió només va ser la primera etapa d’allò que ja puc anomenar la meva humiliació. Car en lloc de trobar prop meu algun metge o infermera atent, vaig haver d’heure-me-les amb un mosso d’esquadra que semblava tenir per missió impedir-me fugir. I com hauria pogut fugir, senyor president, ferit com estava? En cap moment no he pogut treure l’entrellat d’aquest afer, ja que el policia en qüestió es va negar a res-pondre cap de les meves preguntes. I arribo ara al motiu veritable de la meva carta: us demano amb insistència que engegueu una enquesta oficial per tal d’esbrinar les raons i motius d’aquesta inquisidora actitud totalment indigna d’un cos de la força pública que se suposa que vetlla pel bé públic emprant solament mètodes inspirats pels valors de la democràcia. Per què aquest mosso d’esquadra va preguntar-me si la meva agressora somreia mentre intentava assassinar-me? Ho ignoro i no ho entenc i per això us demano una explicació oficial, abans, si cal, d’adreçar-me al meu advocat, que iniciarà els tràmits pertinents per tal de tenir una resposta escaient i satisfactòria. Espero, però, no arribar a aquestes extremitats, i he de dir que confio molt en el vostre sentit del deure, la vostra visió de pàtria i la paraula donada per vós al poble de Catalunya en el moment de prometre el càrrec al Parlament.

Amb cordialitat i respecte,us saluda un ciutadà honrat.

Joan-Lluís Lluís, «Carta al president de la Generalitat», Xocolata desfeta

1. El text que has llegit és una carta; indica els elements que hi trobis i que són característics del gènere epistolar.

2. Qui és el destinatari d’aquesta carta?

3. Redacta una altra carta, en què expliquis els mateixos esdeveniments que acabes de llegir, però el destinatari de la qual sigui el teu millor amic.

63

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

Expressió escritaActivitats de reforç


4. Fes una relació dels elements (formes de tracta-ment, verbs, lèxic, etc.) més considerablement di-ferents entre la carta de la lectura anterior i la nova carta que has redactat.

5. Explica en una oració el tema central de la teva carta.

6. Assegura’t que coneixes el significat de totes les paraules del text per garantir que has entès el sig-nificat correcte del text sencer. Digues què volen dir les paraules següents, i tingues en compte el con-text en què són utilitzades per definir-les.

a proppassat:

b pretèrit:

c destret:

d electe:

e civilitat:

f estupefaent:

g ai las:

h empadronat:

i envestir:

j apaivagar:

k honorable:

l desplomar-se:

m car:

n heure-se-les:

o inquisidor:

p democràcia:

7. A quina mena de persones o a quin col·lectiu creus que fa referència l’expressió «aquesta població que viu sense pagar lloguers per les fàbriques, ai las!, abandonades del nostre país»?

8. En la carta has pogut llegir algunes fórmules de tractament protocol·lari; escriu quines són i, tot seguit, descobreix quines altres formes de tracta-ment s’amaguen darrere les abreviacions.

a Excm. i Mgfc. Sr. / Excma. i Mgfca. Sra.:

b Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.:

c Excm. Sr. / Excma. Sra.:

d Hble. Sr. / Hble. Sra.:

e Il·ltre. Sr. / Il·ltre. Sra.:

f M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.:

g Emm. i Rvdm. Sr.:

h Mons.:

i Mn.:

j S. S.:

9. Ara escriu un càrrec que segueixi cada una de les fórmules de tractament anterior (n’hi ha algu-na que s’utilitza de manera independent, sense acompanyament).

10. En la carta hi ha un fragment descriptiu en què predomina l’enumeració; detecta’l.

11. Escriu ara les fórmules de salutació i comiat que es fan servir en aquesta carta, i escriu-ne d’altres que utilitzaries si els destinataris fossin altres persones.

12. Digues quin és el tractament que rep el destina-tari per part de l’emissor de la carta. A part del pronom, hi ha altres elements morfosintàctics que concorden amb aquest tractament?

64

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



Els textos informatius: l’exposicióFixa’t en aquests textos i respon les preguntes que et plantegem.

a Les antigues civilitzacions van dur a terme intercanvis de diners i operacions financeres en èpoques molt remotes, però el desenvolu-pament d’un sistema bancari molt més avançat es deu a la civilització romana.

Roma, a mesura que imposava la seva hegemonia comercial en bona part del món antic, establia un sistema bancari semblant al dels temps moderns. En caure l’Imperi romà tota aquesta estructura financera va deixar de progressar fins que no hi tornà a haver un auge comercial, durant els segles xi i xii.

La creació del Banc de Venècia, el 1157, representa el començament de l’era moderna dels intercanvis monetaris. El banc d’Ams-terdam, fundat el 1609, és el primer que realitza a gran escala una de les principals operacions financeres modernes: rebre diners i conservar-los a disposició dels clients.

b La presentació per part d’Artur Mas, ahir al Parlament, dels principals objectius del nou Govern per als pròxims mesos va estar inevi-tablement presidida per la complexa situació de les finances públiques. Encara que, com era de preveure, es va escudar en l’herència rebuda del tripartit per justificar les dures polítiques d’ajust que la Generalitat, igual que l’Administració central, ha d’emprendre, Mas no va poder obviar, com correspon a tot governant, que «farà front» a la situació. La primera mesura serà reduir el pressupost del 2011 en un 10% respecte del 2010. Traduït a euros, 2.500 milions menys.

Al descriure la dura realitat de les arques de la Generalitat, el president va introduir –en el que potser constituirà una de les constants de la legislatura– una amarga queixa perquè el Govern central no hagi abonat a Catalunya mil milions d’euros que li correspondrien en aplicació del fons estatal de competitivitat. [...] La realitat és que les finances públiques espanyoles estan sent examinades amb molt de rigor a nivell internacional, i que aquesta pressió exigeix constants manifestacions de fermesa per part del Govern central. [...]

Mas haurà de concretar ara les partides en què aplica la tisorada pressupostària. Encara que serà, en qualsevol cas, un trago amarg, constituirà un indicador de primer ordre de les seves prioritats, perquè governar és prendre decisions i haver d’escollir.

«Mas quantifica la tisorada catalana». Editorial de l’edició de 20 de gener de 2011 El Periódico

c –Ei, però què foteu per aquí?—T’enyoràvem...—Ah? Tot un detall.—Com va tot?—Bé, bé. Però no havíeu d’anar al casament de l’Hubert?—Sí, però ens hem perdut.—Ja ho veig... De conya.Se’l veia bé. Tranquil, amable. No excessivament emocionat de veure’ns, però, tot i així, estranyament content.El nostre Pierrot lunar, el nostre marcià, el nostre germà petit, el nostre Vincent.De conya.

Anna Gavaldà, A gust amb la vida

1. Quin dels tres textos que has pogut llegir creus que és un text informatiu? Per què?

2. Tot i que la diferència és de matís i molt petita, creus que el text que has indicat com a informatiu és explicatiu o expositiu? Raona la resposta.

65

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



3. Digues la tipologia del text següent i indica si hi perceps alguna diferència respecte del que has destacat com a informatiu en l’exercici 1.

El Túnel de Bracons, entre Torelló i les Preses, s’ha reobert aquesta nit després d’estar tancat des de poc després de les 12 del migdia. Les grues han treballat a l’altura de Sant Pere de Torelló (Osona) fins a retirar les restes de dos camions que s’han accidentat al migdia. Aquesta és la primera vegada que aquest tram de la C-37 està tancat durant tantes hores com a conseqüència d’un sinistre de trànsit.

El Servei Català de Trànsit ha informat que el xoc entre dos camions frigorífics (tots dos transportaven aliments congelats) s’ha pro-duït a l’altura del túnel de la Sala, cosa que ha obligat a desviar la circulació per la BV-5224. Trànsit també ha recomanat als vehicles pesants utilitzar l’Eix Transversal o la C-17 mentre durés el tall de la via.

Per l’eix de Bracons només hi poden viatjar camions de menys de 7,5 tones de pes. A més, han de ser vehicles que facin transport entre les comarques d’Osona i la Garrotxa i que hagin estat prèviament autoritzats per la Generalitat.

Quan s’ha produït l’accident s’hi han desplaçat nou dotacions dels Bombers, que han hagut de treure un dels conductors d’un camió de la cabina. L’home ha resultat ferit lleu.

«Reobert el túnel de Bracons», El Periódico, 19 de gener de 2011

4. Quin és el tema del text indicat com a informatiu? Quins elements del text et porten a deduir-ho?

5. Classifica els mots del text marcat com a informatiu segons si són termes especialitzats o paraules comunes i d’ús habitual.

Termes especialitzats:

Paraules comunes:

6. Fes el mateix, ara, sobre aquest text:

Sector industrial encarregat de la fabricació de productes farmacèutics. Aquesta indústria, molt complexa, pot ésser considerada inclosa dins la indústria química, però té unes característiques especials

que la’n diferencien. Les diverses activitats de la indústria farmacèutica poden ésser esquematitzades en tres grups principals. En primer lloc, hi ha la preparació, per extracció i purificació, dels medicaments existents a la natura. Aquest és el cas, entre els

medicaments relacionats amb el regne vegetal, dels alcaloides, dels glucòsids i dels antibiòtics, i entre els del regne animal, dels sè-rums, de les vacunes i de les hormones. Tots aquests productes són sovint els precursors i la guia de molts estudis científics i tècnics industrials de productes posteriors, més elaborats. En segon lloc, hi ha els productes creats sintèticament per l’home, com ara els hipnòtics, els analgèsics, les vitamines sintètiques, els antihistamínics, etc. I en tercer lloc, hi ha l’estudi i la preparació, a escala més o menys gran, de les especialitats farmacèutiques més variades. La indústria farmacèutica és sotmesa a una forta reglamentació en tots els estats. L’especialitat farmacèutica sorgí, arreu del món, de la primitiva farmàcia. Si l’especialitat tenia èxit davant el metge o el públic, la producció augmentava, fins que naixia, a poc a poc, el laboratori annex a la farmàcia.


Paraules comunes:

66

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

Activitats de reforç Coneixement de la llengua - Morforlogia i sintaxi


L’oració i el sintagma. El subjecte1. Quins dels enunciats següents són oracions? Sub-

ratlla’ls.a Enhorabona a tothom!b Hi ha algú més allà fora?c La situació era ridícula de debò.d Alguna pregunta més?e Quina reacció més estranya!f Has contestat de forma precipitada.g Ha plogut?

2. Indica el tipus de sintagma dels mots subratllats (SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep)

a El nen jugava tranquil.

b M’interessen les notícies.

c Han actuat molt malament.

d A la nit fa més fred.

e Somreia ple de satisfacció.

f Ha nevat tot el dia.

g Els fills estan molt agraïts.

h Viuen lluny del seu país.

i Sonà l’himne del seu país.

j El seu país era molt petit.

3. Construeix oracions afegint el predicat adequat als subjectes següents.Subjectesa La resposta b Els millors professionals c Aquella definició d Les obres de teatre e Els animals f L’arquitecte català g La sucrera de vidre h El fill i la filla

Predicats1 va triomfar a l’estranger.2 no sortirà a l’examen de llengua.3 es barallen pel pinso de les granges.4 es dedueix de la pregunta.5 van esperar fora els seus pares.6 tenen molts espectadors.7 trobaran feina.8 em va relliscar de les mans.

4. Encercla el nucli del subjecte de les oracions de l’activitat anterior.

5. Subratlla el subjecte de les oracions.a A la tardor cauen les fulles dels arbres.b La novel·la era molt interessant.c Aviat van aparèixer les primeres flors.d Els alumnes atents callaven a l’aula.e Després d’una estona van arribar notícies.f Li agrada molt la pasta fresca.g Tots els fulls de la llibreta estan plens.h Quina nedadora guanyà la medalla?i L’any passat va succeir un fet estrany.j En aquest hotel s’admeten gossos.

6. Digues els elements que formen l’estructura dels subjectes de l’activitat anterior: (Det), N, (CN).

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

7. Classifica el subjecte de les oracions en explícit, el·líptic o pacient.a Durant el cap de setmana canviarem la roba de

lloc .b La majoria dels nois saludaven els seus amics pel

carrer .c Tenia un somriure preciós .d Les obres foren acabades pocs dies abans de la

inauguració .e Per l’oest venia una gran tempesta amb aparell

elèctric .f Tots els membres seran convocats a la propera

reunió .g Us heu passat de la ratlla! .h Aquelles equacions contenen moltes incògni-

tes .

67

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

Coneixement de la llengua - Morforlogia i sintaxiActivitats de reforç


8. Subratlla els verbs impersonals de les oracions

següents.

a Ens agraden molt els fruits cítrics.

b Va ploure tres dies seguits.

c Ha aparegut una taca d’humitat a la paret.

d Hi havia moltes possibilitats d’èxit.

e A la platja feia un vent empipador.

f Amb la instal·lació de la nova fàbrica hi haurà

feina per a tots.

9. Indica a sota mateix quin tipus d’aposició són els

SN subratllats.

a L’Andreu, el meu cosí, és dissenyador.

b El meu cosí Andreu dissenya mobles.

c Farem un creuer pel riu Nil, a Egipte.

d La teva amiga Marina no farà vacances.

e El riu d’Egipte, el Nil, és molt llarg.

f Acaba de trucar la teva amiga, la Marina.

10. Escriu de nou les oracions substituint els mots sub-

ratllats pels sintagmes que van entre parèntesis.

a Us molesta el soroll. (els crits dels nens)

b Es compliran les prediccions. (el termini)

c Em diverteix l’humor anglès. (els acudits)

d Van caure unes gotes grosses. (un ruixat)

e Et preocupaven les notícies. (la crisi)

f Al jardí creixia la gespa. (males herbes)

g Ens indignen les injustícies. (el racisme)

h Al port es lloga un iot de luxe. (barques)

a

b

c

d

e

f

g

h

11. Subratlla el subjecte, si n’hi ha, d’aquestes oracions.a Segurament vindran temps millors.b Ha nevat al cim de les muntanyes.c A l’aeroport aterren avions contínuament.d A l’incendi moriren espècies protegides. e Hi ha moltes raons justificables.f Raja aigua bruta de la font del bosc.g L’any que ve apareixeran models nous.

12. Escriu de nou les oracions de l’activitat anterior subs-tituint el subjecte, si n’hi havia, per un pronom feble.

a

b

c

d

e

f

g

13. Busca al text i copia les estructures que inclouen diverses classes de sintagmes.

L’estudiant va sortir de la universitat més aviat: estava molt content de la nota que acabaven de comunicar-li: era fe-liç! Pensava en la reacció dels seus pares i ja esperava aquell moment.

a SAdj dins d’un SV

b SAdv dins d’un SV

c SPrep dins d’un SAdj

d SN dins d’un SV

e SPrep dins d’un SV

f SPrep dins d’un SN

14. Són certes (C) o falses (F) les oracions?

C F

a El subjecte sempre va al davant del verb.

b En una oració sempre hi ha un verb en forma personal.

c Hi pot haver sintagmes dins d’un altre sintagma.

d Els verbs impersonals tenen el subjecte el·líptic.

68

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble




1. Completa el text que es refereix a la comunicació en la nostra època.

En l’actual societat de la ___________________, la comunicació es duu a terme per mitjà de ___________________

artificials o mecànics molt complexos (satèl·lits, ___________________ mòbils, ___________________ personals,

videoconferències, televisió, ràdio).

2. Indica si el canal és auditiu, visual o audiovisual en els actes comunicatius següents.

a El presentador d’un telenotícies llegeix una notícia de l’àmbit local:

b Un noi truca a la seva mare a través del telèfon mòbil:

c El locutor d’una emissora de ràdio informa sobre el trànsit:

d Una noia envia un WhatsApp a la seva millor amiga:

e La megafonia d’un centre escolar anuncia un acte:

f Dos amics utilitzen el portàtil per fer una videoconferència:

3. Especifica els elements de la comunicació presents en aquesta notícia.

L’onada de fred que afecta Catalunya no dóna trevaLes temperatures es mantindran sota mínims fins al dimecres

Agències / BarcelonaL’onada de fred que afecta des de fa tres dies Catalunya continuarà en les pròximes hores, segons les previsions del Servei Meteorològic de la Generalitat (SMC). Per a aquest dilluns, les temperatures mínimes seran similars a les dels últims dies, o fins i tot més baixes a l’interior. Es mantindrà l’ambient gèlid i hi haurà gelades fortes i moderades a l’interior, que seran més febles a la costa.

Les temperatures oscil·laran entre els -14º i els -9º al Pirineu, entre -10º i -5º al Prepirineu i a la depressió cen-tral i entre -3º i 2º al litoral.

Pel que fa a les màximes, es mouran entre els -3º i els 2º positius al Pirineu, entre els 3º i els 8º al Prepirineu i entre els 5º i els 10º a la costa.

El Periódico, 24 de gener de 2011

4. Indica si l’enunciat és cert o fals.

C F

a Totes les llengües són codis però no tots els codis són llengües.

b El missatge no depèn del context perquè l’elabora l’emissor.

c El receptor no només rep el missatge sinó que l’interpreta.

d Només els animals utilitzen el canal olfactiu per comunicar-se.

e El context no sempre coincideix amb el moment que viu el receptor.

f El significat del codi dels gestos varia segons les cultures.

g El context o situació es refereix només al lloc en què passen els fets.

69

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble




5. Quin dels requisits necessaris perquè hi hagi comunicació humana no funciona en cada cas?

a En un diàleg, un dels interlocutors no deixa que l’altre s’expressi:

b Un pare no sap les circumstàncies d’una baralla entre els seus dos fills:

c Una persona comença a parlar sense tenir clar allò que vol dir:

d Emissor i receptor no interactuen perquè desconfien un de l’altre:

6. Indica en quina funció del llenguatge es fan servir els recursos lingüístics destacats.

a En un diàleg apareixen les interjeccions hola i adéu: funció

b En un comentari de text l’alumne utilitza tecnicismes lingüístics: funció

c Els verbs en mode imperatiu predominen en unes instruccions: funció

d L’autora d’una autobiografia usa adjectius valoratius: funció

e Un poema presenta rima consonant i molts recursos retòrics: funció

f Durant l’emissió d’un telenotícies l’entonació és enunciativa: funció

7. Llegeix el fragment final d’aquesta obra de teatre i digues quines funcions del llenguatge presenten els enunciats subratllats.

CECÍLIA: Ja ho sé... no faci res i sera millor. Deixi l’obra verge per a un altre... I ara decididament... Adéu... [1] (Li dóna la mà i somriu.) Vostè quedi’s entre les aigües encantades...VERGÉS: (tornant-se, de sobte, agressiu.) Me quedo entre les aigües encantades, és cert... però vostè se’n va cap a unes aigües sorolloses i tèrboles... [2] i tan esterils com les nostres...!CECÍLIA: (triomfalment.) Me deixo arrossegar per la corrent!VERGÉS I jo em deixo adormir en la quietud. No hi fa res. Anem per diferents camins, Cecília, però em sembla que ens trobarem...CECÍLIA: Què vol dir?VERGÉS: Ens trobarem, més tard, sense que l’un ni l’altre haguem fet res de profit!CECÍLIA: No ho sé...! [3] Ell i jo podem anar errats... però portem una il·lusió, una fe... Lo que sento, i en tinc la convicció, és que si alguna cosa de gran hi ha en els temps futurs, no ens la portaran els homes com vostè... Salut...! (Desapareix per l’escala. Vergés es queda abatut, sense veu ni gest. Pausa.)VERGÉS: Cecília! Escolti: una darrera paraula... [4] (Una pausa.) Ha fugit com el vent...! Quines coses de fer! I semblava que em portés afecció. (Una pausa. Anant-se’n amb pas vacil·lant.) Els forts s’ajunten i se’n van...(Desapareix per la porta de l’escala, enmig de la fosca.)

FIAlcover, Molí de Batistó, 1907

Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades

a [1] Funció ________________________ c [3] Funció ________________________ b [2] Funció ________________________ d [4] Funció ________________________

8. Quines són les dues funcions del llenguatge que no han aparegut al text de l’activitat anterior? Escriu-ne dues oracions d’exemple que hauria pogut pronunciar algun dels dos personatges.

9. A partir del sintagma següent, «la previsió meteorològica», inventa una oració d’exemple segons la funció del llenguatge que t’indiquem.

a Expressiva / b Referencial / c Conativa / d Fàtica / e Estètica / f Metalingüística

70

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



Expressió escrita

L’adequació del textLlegeix aquest text:

M’ha costat decidir-me a fer aquestes memòries. Tot i que des de ben poc després de plegar de president i de retirar-me de la política activa –o enretirar-me, com vaig dir, però en tot cas de quedar-ne realment molt al marge–, molta gent m’ha demanat que les fes.

Em diuen fins i tot que tinc l’obligació de fer-les. Perquè, diuen, poden ajudar a entendre coses que han passat, situacions, realitats que de vegades són difícils de copsar.

M’hi he resistit durant tres anys per diversos motius.Un i primer motiu és que crec que massa sovint les memòries es fan per posar-se més galons dels deguts. O per passar comptes

amb tercers. I jo crec que aquesta no ha de ser la raó de ser d’unes memòries. És clar que cal explicar la pròpia versió dels fets, i les motivacions del que honestament creiem que hem fet bé, i criticar els fets, les persones i les institucions que creguem que han de ser criticades. Però amb tota l’objectivitat de què hom sigui capaç. I sense ferir innecessàriament. Encara que un estigui retirat, o enretirat, té el deure de no crear tensió i de no obrir ferides més del compte. Potser ara seré massa benèvol amb mi mateix. Però és el que penso. Penso que tinc prou esperit autocrític per donar de vegades una imatge més aviat negativa de mi mateix. En teoria això es valora com un mèrit, com un signe d’honradesa, però de fet només en teoria. Jo més d’un cop he fet un reconeixement franc i sincer d’un error, o fins i tot d’una acció que després m’ha semblat poc correcta. Poques vegades se m’ha ocorregut el valor de fer-ho. Al contrari, molt sovint s’ha utilitzat contra mi. I és que la política és un ofici dur, que barreja la grandesa del servei públic amb ingredients no tan nobles.

Això pot ser una causa de decepció per a alguns. Em pregunten: «Faràs gaire sang? A X o a Y, els cantaràs les quaranta?» una mica de sang la dec fer, però en conjunt poca. En Manuel Cuyàs mateix sap com he rebaixat el to d’algunes crítiques, alguns judicis molt negatius o com he deixat en l’impersonal –és a dir, sense noms i cognoms– altres opinions punyents. Això potser lleva contundència a les memòries. O els lleva valor documental. O no dóna una visió prou exacta del que penso de segons què i de segons qui. Però qui vulgui entendre ja ho entendrà. I el meu propòsit no és llençar més llenya al foc de la ja massa difícil vida política catalana.

Just quan estava acabant aquestes memòries m’han fet a mans un llibre d’Édouard Balladur. Que fou primer ministre francès i can-didat a la presidència. Es titula Maquiavel en democràcia. Mecànica del poder. No sé si se’n pot dir un llibre cínic. O simplement és lúcid. En tot cas és aclaridor d’una certa manera d’entendre la política. O d’anar a la política. És una bona guia per a qui fa política per política. I per al poder i l’èxit personals.

La seva lectura m’hauria de descoratjar. Tot i així recomano que es llegeixi.Explica, sobretot, què s’ha de fer per tenir èxit. I moltes de les coses que s’han de fer, segons el llibre, estan bé. Per tant el llibre

podria tenir un valor moral. Per què doncs dic que és un llibre que convida al cinisme? Doncs perquè deixa clar que no cal que tot això, positiu, que s’ha fet per anar endavant sigui autèntic. És per això que és un llibre cínic. És a dir, que segons la definició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. «impúdicament menysprea els valors morals».

El llibre es podria haver titulat Manual per accedir al poder o bé Com triomfar en política. I el que causa mal efecte és que en la llarga, molt llarga llista de coses que cal fer o de qualitats que cal tenir –o que cal fingir tenir– per triomfar pràcticament no hi figura el fet de tenir conviccions.

Jordi Pujol, Memòries. Història d’una convicció (1930-1980)

1. Acabes de llegir el fragment inicial d’unes memòries. Explica breument què són unes memòries.

2. L’autor d’aquestes memòries és Jordi Pujol. a Què en saps, d’aquest personatge? Busca’n informació.

b Per què pot resultar interessant que una persona com ell escrigui unes memòries?

71

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



Expressió escrita

3. Fixa’t en la persona verbal en què està escrit el text.

a És per algun motiu?

b En un text d’aquestes característiques, hi prevaldrà l’objectivitat o la subjectivitat? Raona la teva resposta.

c Reescriu el text però en tercera persona del singular, destaca’n els canvis que consideris més significatius i explica’ls.

4. En el text que has llegit hi ha alguna frase feta o expressió lexicalitzada, explica què volen dir:

a passar comptes:

b fer sang:

c cantar les quaranta:

– Substitueix, en el context en què es troben, aquestes expressions per d’altres de més formals en què el sentit no sigui figurat o metafòric.

5. Les memòries tenen algun punt en comú amb el diari personal.

a Què creus que tenen en comú?

b En què es diferencien?

c Torna’t a llegir el text i pensa els canvis necessaris que caldria fer-hi perquè l’aparença fos de diari personal. Redacta’l, doncs, com si, en lloc d’unes memòries, fos un diari íntim.

6. Fixa’t en la distribució de la informació al llarg dels diferents paràgrafs i marca els recursos discursius que ca-racteritzen aquest text (enllaços, referència, pronominalització, puntuació, etc.). Comenta’ls.

7. Ara puntua adequadament el text següent, també extret de les Memòries de Jordi Pujol, de manera que quedi ben redactat i amb la informació ben distribuïda:

Amb altres aportacions modestes vam formalitzar la compra de la Banca Dorca el 18 de març de 1959 bé ja érem amos d’un banc continuava creient però que no érem ni jo ni la meva família els qui l’havíem de fer funcionar i engrandir tenia la idea que una part del nostre paquet d’accions i el del David Tennenbaum que eren grans s’anessin venent a nous socis a mesura que en poguéssim captar i fer-los agafar confiança vaig reemprendre les visites per trobar algú una persona un grup que se’n fes càrrec un cotoner de l’època un industrial amb força i influència del qual no dic el nom perquè no cal individualitzar el que llavors era la tònica general em va rebre molt bé em va escoltar amb interès però al capdavall em va dir que ell era un fabricant i no un home de banca em vaig citar també amb un industrial químic molt catalanista que igualment va acollir amb simpatia els meus projectes i que finalment em va dir que m’ajudaria amb mig milió de pessetes a condició que n’hi parlés més vaig notar que el meu interlocutor donava per perduts els diners que m’oferia.

8. Subratlla els pronoms febles que hagis trobat en el fragment anterior i digues quin element estan substituint en cada cas. Digues com a mínim un motiu pel qual creus que s’utilitzen els pronoms febles en aquest cas.

72

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



Expressió escrita

Els textos informatius: l’exposicióFixa’t en aquest text:

Ciència que tracta, en general, de realitats (o preteses realitats) més enllà del món sensible o de la natura i, més en particular, de l’ens i l’ésser, així com dels seus principis i atributs. Des de l’edat moderna, ha restat dividida en metafísica general, o ontologia, i metafísica especial, integrada per la teodicea, la psicologia i la cosmologia. El terme metafísica correspon al nom donat al conjunt de catorze llibres atribuïts a Aristòtil i que en l’edició d’Andrònic de Rodes (segIe i dC) foren col·locats darrere els llibres dedicats als temes de física (és a dir, de la natura): μετà τà φνσικα. Aquests catorze llibres contenen textos escrits en èpoques diferents, i potser per dife-rents autors, on es tracta de la saviesa: d’una certa «filosofia primera» que ha de tenir per objecte «l’ens en tant que ens» i on és atès també, entre altres temes, l’estudi de les «coses divines». Els intèrprets posteriors, donant per suposat que aquell conjunt de textos pertanyia a un sol autor i que, per tant, devien reflectir una concepció unitària, entengueren per metafísica el saber filosòfic més fona-mental (filosofia primera), que convindria anomenar «saviesa» pel fet d’ésser precisament «primer», és a dir, fonamentat en ell mateix i fonamentador dels altres modes de saber. La metafísica ha d’ésser, doncs, en primer lloc, un estudi de l’ens (tot allò que és) i dels seus principis (de no-contradicció, per exemple); ha d’ésser també, per tant, una ontologia, i continua en un segon tractat, també metafísic, sobre la divinitat (teodicea), perquè Déu és el principi real de tota entitat. Aquesta interpretació, a despit de matisos propis de les di-ferents escoles, s’imposà i donà lloc als tractats escolàstics de metafísica, que dominaren la filosofia occidental fins a l’edat moderna; les Disputationes metaphysicae de Francisco Suárez en són un dels darrers i més vigorosos exemples. La cosa, si no el nom, tenia, doncs, arrels aristotèliques, i més enrere encara hom pot trobar antecedents clars en Parmènides i en Plató com a mínim. En la filosofia moderna, però, aquesta concepció fou radicalment transformada. Descartes estrena una visió de la metafísica que, tot i mantenir el seu caràcter de saber fonamental, cerca la fonamentació resistent a tot dubte en el subjecte autoconscient. Això comporta transferir el tema de l’ànima des de la psicologia a la metafísica, la qual també absorbeix el tema del món en general, car aquest és constituït per coses extenses, i la idea d’extensió, per a Descartes, és purament intel·ligible. La nova metafísica, per tant, no sols ha d’estudiar Déu, sinó també l’ànima i el món, i així Wolff divideix la metafísica en general (ontologia) i especial (teodicea, psicologia i cosmologia). Com a conseqüència dels atacs de l’empirisme anglès contra l’innatisme de les idees, fonament epistemològic de la nova metafísica, i també en virtut de les seves dificultats internes, el racionalisme metafísic modern esdevé l’objecte de la dura crítica de Kant. Aquest considera que la metafísica, bé que respon a una disposició natural de l’home, el qual no pot evitar la qüestió per l’incondicionat, com a saber teorètic cert (ciència) és impossible: l’home no gaudeix de cap mena d’intuïció intel·lectual que li permeti d’accedir a realitats situades més enllà dels fenòmens sensibles.

Enciclopèdia Catalana

1. Després de llegir el text:

a Digues quin n’és el tema:

b Quines paraules o elements del text t’han portat a deduir el tema?

2. Quin tipus de text creus que és: text didàctic, informació enciclopèdica o opinió personal?

3. Explica els trets o elements que t’ha portat a la resposta anterior?

73

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



Expressió escrita

4. Fes una llista dels substantius que apareixen en el text i classifica’ls entre lèxic comú i termes especialitzats. Tot seguit, dóna una definició aclaridora per a cada un dels termes especialitzats que hagis apuntat.

Paraules comunes:


5. En el text també hi ha noms propis. Esmenta els noms propis referents a persones que hi ha en el text i busca informació sobre qui eren.

6. Llegeix aquest text, ara:

Quan jo era petit, tenia molt clar què era el cel. Un lloc de privilegiats que podien continuar vivint, per sempre, en contacte amb amics i parents que s’havien portat bé en aquest món. Un paradís de felicitat presidit per Déu. Un premi.

També tenia una idea del que era l’infern. Un lloc per a desgraciats pecadors que en vida no s’havien penedit dels seus pecats mortals i que per això mateix estaven sotmesos a uns focs terribles. La fe és la fe, i no tenia cap mena d’importància que el cel fos un esplèndid jardí o un gran palau. Ni que el foc de l’infern estigués sempre encès i no em pogués imaginar que els desgraciats estigues-sin cremant per sempre. Com s’alimentava el foc?

El purgatori –ni cel ni infern– era un lloc més difícil d’entendre. Quina mena d’espai era? La gent que hi anava a parar, no patia ni fred ni calor? Era una mena d’aula immensa on es feia un curset per ser, algun dia, admès a una plaça celestial?

Si no m’equivoco, encara hi havia una instal·lació més estranya, anomenada els Llimbs –que ara em sembla el nom d’una urbanitza-ció– on anaven a parar els bebès que havien mort abans de ser batejats.

Tota aquesta organització administrativa d’admesos i de no admesos a la felicitat eterna, i també de la llista de nens innocents que aspiraven a tenir una plaça va començar a trontollar quan el Vaticà va anunciar que el Cel no era un lloc físic. Era lògic, per tant, que també es deslocalitzés l’infern. Tota la pintura clàssica de tema religiós passava a tenir la consideració de fantasia. I ara li ha tocat al purgatori –que d’altra banda era el lloc més difícil de pintar–.

El papa actual ha aclarit que el purgatori és «un foc interior», un procés que porta cap a la purificació completa. Com i per què es produeix aquest procés no està, naturalment, a l’abast dels nostres coneixements. És evident que si el cel, l’infern i ara el purgatori són «experiències interiors de l’home», la pintura que hi fa referència passa a ser simbòlica, tot i que no crec que això li faci perdre cap valor artístic ni religiós.

El que passa, però, és que amb la negació de l’existència real de tots aquests espais, com hem d’interpretar el concepte de més enllà? Quin sentit tenen les expressions populars de pujar al cel i de baixar a l’infern? I si ni el cel ni l’infern no són un lloc, ¿on para Franco en aquests moments?

Josep M. Espinàs, «Cel, infern i purgatori», dins El Periódico, 20 de gener de 2011

a Extreu un tema d’aquest text que acabes de llegir (n’hi pot haver diversos) i redacta’n un text expositiu.

74

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



Coneixement de la llengua - Morforlogia i sintaxi

L’oració i el sintagma. El subjecte1. Forma oracions unint cada subjecte amb el seu pre-

dicat.a Una part dels nois 1 udolaren en la nit. b La resta de mots 2 eren nuls.c La majoria de vots 3 no va funcionar.d Un grup de llops 4 va callar.e La resta d’aparells 5 penjaven per sota.f Una part dels fils 6 eren esdrúixols.

2. Indica el tipus de sintagma dels mots subratllats

(SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep).

a Els nois estan molt cansats.

b Aviat sorgiren problemes.

c Vivien lluny del centre.

d Actuava sense màscara.

e Estem contents del teu èxit.

f Ha plogut a bots i barrals.

g Ara mateix entra l’amo.

h S’aixeca molt aviat.

i Ho repetiran per a tu.

j Tots els peixos suraven.

3. Encercla els nuclis i subratlla els complements del nom dels subjectes.a El full més brut va caure a terra.b La professora, la Isabel, s’hi esforça molt.c El full de paper era damunt de la taula.d La professora satisfeta va somriure.e El riu Amazones passa per Brasil.f L’ordinador portàtil no és pas teu!g El full arrugat ja no serveix per a res.h El professor de gimnàstica és exigent.

4. Especifica la forma que adopten els CN de l’activitat anterior (Adj, Part, SAdj, SPrep, SN).

5. Subratlla el subjecte de les oracions.a No m’agraden gens les teves crítiques.b El llibre semblava molt interessant.c Aviat van aparèixer els primers fruits.d A la meva escala es ven un pis.e Algú va trucar a emergències.f No t’amoïnen les seves paraules?g Totes aquelles flors del jardí es marciren.h L’hivern passat caigué una gran nevada.i Ahir succeïren uns fets insòlits.j El sol es filtrava entre les fulles.

6. Escriu a sota mateix l’estructura del SN-Subjecte de les oracions.

a Tots els nostres èxits depenien d’elles.

b Després de la pluja sortiran cargols.

c L’arribada de passatgers és imminent.

d Ens preocupava aquell nou canvi de pis.

e Aquesta tarda arribaran productes frescos.

f Poques persones saben aquell secret.

7. Classifica el subjecte de les oracions en explícit, el·líptic o pacient.a A poc a poc canviaràs els teus costums desagra-

dables. b A causa de la crisi econòmica es venen menys

pisos. c Somrigué tímidament als assistents a la festa

d’aniversari. d Molts nens orfes foren adoptats als països més

pobres del planeta. e Cada matí surt el sol per la part oriental de l’horit-

zó. f La majoria de problemes seran resolts pels espe-

cialistes. g Als sortejos i jocs d’atzar sovint tenim molta sort.

h Des de quan t’agraden els colors llampants?

a

b

c

d

e

f

g

h

75

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble




8. Subratlla els verbs impersonals de les oracions

següents.

a Va caure una pluja fina tota la tarda.

b El local fou remodelat pels nous amos.

c Hi hagué un problema inesperat.

d Feia un sol enlluernador!

e Ens agraden molt les maduixes.

f Les nevades provocaren talls d’electricitat a tot

el territori.

9. Indica a sota mateix quina forma adopten els nu-

clis dels SN-S subratllats. a Qualsevol s’hauria equivocat!

b Molts estrangers visiten el nostre país.

c Les persones estrangeres parlen anglès.

d El sí va guanyar la votació.

e Això no serà necessari.

f Qui va dir aquella bestiesa tan gran?

10. Relaciona cada lletra (oració amb subjecte explícit)

amb el seu número (estructura del SN-Subjecte). a La peça cilíndrica de l’aparell es trencà.

b Em diverteixen els bons acudits.

c Van caure unes gotes grosses.

d Aterraven avions de manera contínua.

e La seva tècnica de joc encara funcionava.

f M’encanten totes les altres novetats.

g Segurament vindran èpoques millors.

h Les falses gravacions de so s’esborren.

1 Det + Det + N + CN

2 N

3 Det + CN + N + CN 4 Det + N + CN + CN

5 Det + Det + Det + N

6 Det + N + CN

7 N + CN

8 Det + CN + N

11. Subratlla el subjecte, si n’hi ha, de les oracions se-güents.a L’any passat aparegueren nous models.b Aviat s’enlairaran hidroavions. c Hi ha molts motius raonables.d Cap al vespre arribaran trens més ràpids.

12. Torna a escriure les oracions de l’activitat anterior subs-tituint el subjecte, si n’hi havia, per un pronom feble.

a

b

c

d

13. Busca al text i copia les estructures que inclouen diverses classes de sintagmes.

Ell va sortir més aviat perquè estava molt content de la nota que acabaven de dir-li: era feliç! Pensava en la reac-ció dels seus pares i ja esperava aquell moment. Anà al carrer Lleida i es comprà uns llibres molt cars.

a SAdj dins d’un SV

b SAdv dins d’un SV

c SPrep dins d’un SAdj

d SN dins d’un SV

e SPrep dins d’un SV

f SPrep dins d’un SN

g SN dins d’un SN

h SAdj dins d’un SN


C F

a Els verbs impersonals poden estar en plural.

b Només un verb conjugat és el nucli del predicat.

c El sintagma preposicional no té nucli.

d El SN-S pot portar més d’un determinant.

e El subjecte pacient fa l’acció del verb passiu.

f Subjecte i verb concorden en gènere i nombre.

76

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

5 Avaluació


Unitats 0 i 1 de llengua

Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F).

C / F

1 L’oració El volum de vendes de l’any 2010 no va superar el del 2009 respon a la funció expressiva del llenguatge, perquè expressa un fet.

2 L’oració Espero que quan entenguis tot el que ha passat em sabràs perdonar respon a la funció conativa del llenguatge, perquè fa una demanda al receptor.

3 L’oració En aquella zona hi predominaven les roques magmàtiques és un text expositiu.

4 A l’exposició inductiva es va de la idea general als aspectes particulars i a la deductiva es va dels aspectes par-ticulars a la idea general.

5 Aquestes dues seqüències de mots no són oracions: Vuit hores seguides?; Pel passadís de la dreta!

6 En l’oració següent hem subratllat el predicat: La setmana passada va venir l’Anna.

7 Hi ha cinc tipus de sintagmes: 1 sintagma nominal (SN), 2 sintagma verbal (SV), 3 sintagma adjectival (SAdj), 4 sintagma adverbial (SAdv), 5 sintagma preposicional (SPrep).

8 En aquesta seqüència de mots hi ha un sintagma verbal i un sintagma preposicional: Ve de la festa de l’Oriol.

9 El sintagma subratllat és un sintagma adverbial: Aquell castell és extraordinari!

10 En les dues oracions hem subratllat el subjecte: M’agrada la xocolata desfeta.; La tieta Elisa ha preparat la xoco-lata desfeta.

11 Hi ha oracions que no tenen subjecte perquè el verb és impersonal.

12 Aquest és un exemple d’oració sense subjecte i verb impersonal: No vèiem res.

13 Hi han poques possibilitats d’èxit. En aquesta oració hi ha un error en la conjugació del verb.

14 El nucli del subjecte pot ser un nom o un pronom.

15 Tothom ho va veure ben clar. El nucli del subjecte és un nom.

16 La cosina de la professora ho va veure ben clar. El sintagma de la professora no forma part del subjecte de l’oració.

17 Els complements del nom que especifiquen el nucli del subjecte poden ser un sintagma adjectival, un sintagma preposicional o un sintagma nominal.

18 El subjecte el·líptic de l’oració Vam portar maduixes i melons és maduixes i melons.

19 El tipus de subjecte d’aquesta oració s’anomena subjecte pacient: Els camps van ser adobats pels camperols abans del Nadal.

20 El subjecte només pot ser substituït per un pronom: EN.

21 El meu pare està massa cansat. El nucli del sintagma massa cansat és cansat, de manera que es tracta d’un sintagma adjectival.

22 Les aposicions especificatives van entre comes i, com el seu nom indica, diuen clarament a què o a qui ens estem referint.

23 El subjecte explícit ha de ser un SN, no pot haver-hi un pronom.

24 L’estructura del SN Totes les meves germanes és Det + Det + Det + N.

25 Si el subjecte és el·líptic, s’indica el pronom personal equivalent entre parèntesis.

Mengem transgènics?

LLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

[30]

2

Competències de l’àmbit lingüístic: 7 (act. 1-5). Actitudinals: 2

Competències de l’àmbit digital: 2, 6, 7, 8

1. Les competències del currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 842. Les competències de PISA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 853. Els recursos digitals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 864. Programació d’aula i orientacions didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 875. Banc d’activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 906. Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 907. Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

84


1 Les competències del currículum

Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i competències clau

Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic

Competències clauDimensió Competència

Contingut clau

Comunicació oral Escoltar. El reportatge i l’opinió personal. 3.

COMUNICACIÓ ORAL5. ACTITUDINAL I PLURILINGÜE


CC6CC19

CL: Obtenir informació i inter-pretar missatges audiovisuals.CD: Processar informació emesa en suport audiovisual.

Parlar. El debat.Competència 9Actitudinal 2

CC16CCD1

CL: Practicar la interacció oral entre els alumnes de la classe.CI: Posar-se en el lloc de l’altre.

Comprensió lectora

Lectura literal, interpretativa, reflexiva i valorativa d’un text narratiu.



CC1CC11CC14CC15

CL: Expressar opinions raonades sobre obres literàries.CC: Conèixer obres i autors de la literatura univeral.

Expressió escrita La cohesió dels textos. Els textos argumentatius.

2. EXPRESSIÓ ESCRITA5. ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

Competència 4Competència 5Competència 6Actitudinal 1

CC5CC15CC19

CL: Escriure textos amb cohesió lingüística.CA: Conèixer estratègies per a la producció de textos.

Coneixement de la llengua. Morfologia i sintaxi

1. El predicat 2. Tipus de predicat3. Classificació de les oracions segons el predicat



CC2CC15CC19CC22

CL: Obtenir informació i inter-pretar textos acadèmics.CA: Aplicar els coneixements de la llengua per tal de ser eficient en l’escriptura o correcció d’un text.

85


ApartatActivi-

tatNivell


Competèn-cies clau

Comu-nicació oral. Es-

coltar

1 B C7 A2 CF

2 B C7 A2

3 A C7 A2 CF

4 R C7 A2 CI CS

5 B C7 A2

Comu-nicació

oral. Parlar

1 B C9 A2 CA CI

2A C9 A2

CA CS

Com-prensió lectora

1 B C1 A1

2 B C1 A1

3 B C1 A1

4 B C1 A1

5 B C1 A1

6 B C2 A1

7 R C5 A1 CI

8 B C1 A1 CI

9 B C1 C3 A1 CM CD

10 A C1 A1

11 A C1 A1

12 A C1 A1

13 A C1 C4-6 A1

Expressió escrita

1 A C4-6 A1 CS CA

2 B C1 C2 C5 A1 CS CA

3 B C1 C2 A1 CS

4 R C4-6 A1 CA

ApartatActivi-

tatNivell


Competèn-cies clau

Coneixe-ment de la llen-gua.Morfo-logia i sintaxi

1 B C2 A1

2 A C2 A1

3 B C2 A1

4 R C6 A1

5 B C2 A1

6 B C2 A1

7 A C2 A1

8 B C2 A1

9 B C2 A1

10 A C2 A1

11 A C2 A1

12 B C2 A1

13 B C2 A1

14 R C2 A1

15 A C2 A1

16 B C2 A1

17 B C2 A1

18 B C2 A1

19 B C2 A1

20 B C2 A1

21 A C2 A1

22 A C6 A1

23 B C2 A1

B: Bàsica A: Avançada R: Repte

Competències i activitats

2 Les competències de PISA

Tipus de text Situació Format Processos de comprensió lectora

Comprensió lectora Narratiu Personal Continu Obtenció d’informacióInterpretació del textReflexió i valoració del text

Competències a punt! Argumentatiu Personal Continu

86


3 Els recursos digitals

Llibre imprès de l’alumne

Llibre digital de l’alumne

Competència digital

Contingut clau

«La manipulació genètica dels aliments», Altres dimensions, IB (24-11-10)Descripció: Reportatge sobre els aliments transgènics.Finalitat: Mostrar el tipus de discurs argu-mentatiu.

Pàg. 30 Comunicació oral [Escoltar],

pàg.1

Competència 5 CC14

Web de la Gran Enciclopèdia CatalanaDescripció: Pàgina web de la GEC corres-ponent a l’escriptor Ramon Folch i Cama-rasa.Finalitat: Conèixer la biografia i l’obra de Ramon Folch i Camarasa.


Competència 5 CC16

Web de l’Associació d’Escriptors en Llen-gua CatalanaDescripció: Pàgina web corresponent a l’obra Quinze són quinze, dins de la pàgina dedicada a Emili Teixidor.Finalitat: Contextualitzar el text de la lec-tura.


Competència 5 CC16

«Flavillianus, l’heroi romà de la lluita lliure»Descripció: Article sobre la lluita lliure al bloc de la revista Sapiens.Finalitat: Treballar un text informatiu que ajuda a contextualitzar el text de la lectura.


Competència 5 CC16

Blocs de l’XTECDescripció: Pàgina web de l’XTEC per crear i gestionar blocs.Finalitat: Penjar un article al bloc de l’aula.


Competència7

CC22

87


4 Programació d’aula i orientacions didàctiques

UNITAT 2 LLENGUA – MANUAL D’ORTOGRAFIA I LÈXIC

Competències bàsiques (*)

Sessió Objectiu Contingut Activitats d’aprenentatge

CS. Conscienciar-se davant del consum d’aliments trans-gènics. (1-4)

CS. Reflexionar sobre el con-sumisme en la nostra societat i valorar models alternatius de consum (comerç just, cooperatives...). (1-4)

CS. Conèixer els riscos de l’obesitat infantil i valorar la importància de seguir una dieta saludable. (11-12)

CS. Participar activament en activitats de relació social i de comunicació. (1-21)

CI. Fomentar una mentalitat creativa. Autoexigència, es-forç, perseverança, constàn-cia i voluntat en la creació de textos orals i escrits. (4, 11)

CL. Reconèixer elements paralingüístics en la comu-nicació: característiques de la veu, gestos, expressions facials, moviments corporal… (1-4, 11-12)

CD. Utilitzar les noves tec-nologies per a la producció, manipulació de textos i tractament de la informació. (11, 21)

CA. Tenir interès i voluntat per millorar en l’aprenentatge au-tònom. (22)

CD. Valorar la llibertat i la se-guretat a la xarxa d’Internet. (22)

S1S2

1. Participar activament en interaccions orals i en activitats de relació social.2. Comprendre missatges orals audiovisuals.3. Analitzar pautadament els diferents codis informatius d’un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so.4. Estructurar les idees i el discurs per portar a terme un debat. Cercar arguments per defensar les nostres tesis.

El reportatge i l’opinió personal.El debat.

Anàlisi i comprensió d’un reportatge sobre la biotec-nologia i els aliments transgènics. Participació activa en interaccions orals. Identificació de l’estructura comunicativa dels missatges orals i audiovisuals. Ús d’estratègies de recollida d’informació oral, aprendre a escoltar, saber seleccionar i valorar les diferents informacions. Valoració de les normes de cortesia de la comunicació oral: formes de tractament, conven-cions en el torn de paraula i estratègies d’interacció. Argumentació de les nostres tesis.

S3 5. Llegir en veu alta amb dicció, entonació i ritme correc-tes, interpretant els signes de puntuació apropiadament.6. Conèixer autors i obres de les lletres catalanes.7. Utilitzar estratègies i tècniques que ajudin a analitzar i a interpretar el text abans, durant i després de la lectura.8. Utilitzar webs per al foment i l’orientació de la lectura.9. Desenvolupar progressivament l’autonomia lectora i considerar la lectura com a font de coneixement del món i d’un mateix.10. Cercar el significat del lèxic desconegut a partir del context o usant diccionaris.

El conte. Comprensió del textos narratius breus: respondre qüestions sobre comprensió lectora, resum del contingut, identificació del tema, justificació del registre informal del text, identificació del significat d’expressions, reconeixement del sentit literal d’uns mots, cerca de paraules al diccionari. Producció d’un text narratiu: canviar el final del conte. Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos d’Internet que relacionen la lectura amb el món real: la lluita lliure.

S4S5

11. Escriure textos amb adequació, coherència i cohesió.12. Identificar el tipus de text argumentatiu i la seva es-tructura.

Propietats del text: coherència dels paràgrafs amb el tema (el punt i a part). Jerarquia de les idees. Coherència de les oracions dins del paràgraf (el punt i seguit). Progres-sió adequada del tema. Els textos argumentatius.

Organització de les idees respectant un ordre lògic i temporal per construir textos coherents. Coherència de les oracions dins del paràgraf: tema constant, temes enllaçats i temes derivats.Tipus d’argumentació segons la posició de la tesi en el text: deductiva, inductiva i enquadrada. Tipus d’argumentació segons el punt de vista: objectiva i subjectiva. Estructura de l’argumentació: presentació, cos de l’argumentació i conclusió. Tipus d’arguments i característiques lingüístiques de l’argumentació.

S6S7S8

13. Reconèixer el predicat de les oracions.14. Identificar el nucli del predicat.15. Classificar verbs segons si són transitius, intransitius o pronominals.16. Identificar i classificar perífrasis verbals.17. Diferenciar el predicat nominal del predicat verbal.18. Classificar oracions segon el predicat. 19. Analitzar sintàcticament oracions.

El predicat: definició, forma i estructura. Classes de verbs: transitius, intransi-tius i pronominals. La perífrasi verbal. Predicat nominal i predicat verbal. Classificació de les oracions se-gons el predicat.

Identificació del nucli dels predicats d’unes oracions i reconeixement de la seva forma. Classificació de verbs en transitius, intransitius i pronominals. Identifi-cació i classificació de perífrasis verbals. Classificació de predicats en nominals i verbals. Classificació d’oracions segons el predicat. Conversió d’oracions actives en passives. Anàlisi sintàctica del predicat: com es representa el sintagma verbal.

S9S10S11

20. Escriure correctament les següents grafies: J/G, X/IX, TX/IG, M/N/MP, H i R/RR.

J/G.X/IX.TX/IG.M/N/MP.H.R/RR.

Compleció de paraules amb les grafies adients. Com-pleció d’oracions amb la paraula adient. Correcció de consonants escrites malament. Formació de derivats i treball amb famílies de paraules. Dictats.

21. Utilitzar amb autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir, interpretar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos, i per participar en la vida social.

La revista digital. Redacció d’un text de presentació per a la revista digital: preparació del text, publicació de l’article al bloc i inclusió de widgets.

22. Participar activament i reflexivament en l’avaluació (autoregulació, coavaluació) del propi aprenentatge amb actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de la llengua catalana.

Avaluació de competències.

Comprensió d’un text argumentatiu (presentació, cos de l’argumentació i conclusió). Producció d’un text ar-gumentatiu usant elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees, registre adequat i revisió.

1. Només hi ha dues sessions per a la comunicació oral: la primera en l’apartat «Escoltar», i la segona, en l’apartat «Parlar». En aquesta darrera els alumnes només representaran a l’aula el seu text oral treballat. Les sessions de preparació i creació del text oral es faran a casa com a deures.

2. L’apartat «Projecte TAC: La revista digital» no s’ha inclòs en la programació perquè es pot programar en sessions mensuals o trimestrals.

88


Activitats Criteris d’avaluació Activitats d’avaluació Activitats

1-5,pàg. 30

1-2,pàg. 31

Comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comuni-cació, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.Valorar la llengua oral com a instrument d’aprenentatge, com a mitjà per transmetre coneixements, idees i sentiments i com a eina per regular la conducta.Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, per a discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a discursos narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris.Participar en debats i col·loquis ajustant progressivament a les normes que els regulen per a l’intercanvi comunicatiu: coherència, cohesió, correcció, adequació.

Comprensió i sintetització de seqüències audiovisuals de tipologia expositiva. Participació activa en interaccions orals. Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis. Coneixement i aplicació dels diferents registres lingüístics en relació amb diferents àmbits d’ús. Distinció entre el registre col·loquial, estàndard, acadèmic i culte. Mostrar interès per la millora de l’expressió oral pròpia i aliena, i respectar les opinions d’altri. Assumpció de les res-ponsabilitats i coavaluació dels processos i dels resultats en les situacions de treball compartit.

1-5,pàg. 30

1-2,pàg. 31

1-13,pàg. 34-35


Llegir i comprendre, de forma progressiva i autònoma, obres literàries de literatura catalana, castellana i universal de tots els temps i de la litera-tura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.Identificar, contrastar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s’obtinguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d’informació impresa en paper o digital, integrant-los en un procés d’aprenentatge continu.

Comprensió del conte: respondre qüestions sobre comprensió lectora, resum del contingut, identificació del tema, justifica-ció del registre informal del text, identificació del significat d’expressions, reconeixement del sentit literal d’uns mots, cerca de paraules al diccionari. Producció d’un text narratiu: canviar el final del conte. Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos d’Internet que relacionen la lectura amb el món real: la lluita lliure.

1-13,pàg. 34-35


1-4,pàg. 36-39

Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats: planificant, textualitzant, revisant i reescrivint, i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.Escriure textos en relació amb l’àmbit d’ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, con-versacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris), seguint models i aplicant les estratègies neces-sàries per planificar, textualitzar, revisar i reescriure.Aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, exposi-tius, argumentatius, periodístics i publicitaris.

Lectura, comprensió i anàlisi de l’estructura d’un text argu-mentatiu. Expressió de l’opinió personal sobre un tema: a què dones més importància, a la llibertat o a la seguretat a la xarxa d’Internet?Participació activa i reflexiva en l’avaluació (autoregulació, coa-valuació) del propi aprenentatge i el dels altres amb una acti-tud activa i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de les llengües.

1-8, 11,pàg. 50

1-23, pàg. 40-47


Identificació de perífrasis verbals d’infinitiu en un paràgraf del text. Reconeixement d’oracions atributives i predicatives. Identi-ficació de verbs transitius, intransitius i pronominals.

9-10, pàg. 51

38-63,pàg. 160-165


Dictats. 42, pàg. 16247, pàg. 16350, pàg. 16459, pàg. 16663, pàg. 167

pàg. 48-49 Conèixer i emprar els sistemes de comunicació digitals sincrònics i asin-crònics, atenent a la direccionalitat de la informació, a l’abast del sistema comunicatiu, al canal comunicatiu i al tipus de dispositiu que s’utilitza, i tenir cura dels aspectes que afecten a la identitat digital pròpia i aliena.

Redacció d’un text de presentació per a la revista digital: preparació del text, publicació de l’article al bloc i inclusió de widgets.

pàg. 48-49

1-11, pàg. 50-51

3. L’apartat d’avaluació «Competències a punt!» no s’ha inclòs en la programació perquè és per fer a casa com a deures.

(*) Els nombres entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els cri-teris d’avaluació de la unitat.

89


Orientacions didàctiques

Comunicació oralEscoltar. (pàg. 30) Mireu el vídeo tots junts un parell de vegades abans que es resolguin les activitats.Vídeo: «La manipulació genètica dels aliments», Altres dimensions, IB.

Parlar. (pàg. 31) Prèviament a l’execució del debat, cal fer els grups per distribuir les tasques; perquè els grups no siguin tan nombrosos, feu-ne més d’un de recollida de propostes de temes (cada grup que en proposi dos). Un dels temes proposats pot ser el de l’activitat 2. Advertiu als alumnes de la necessitat que, individualment, es documentin sobre el tema per tenir més arguments i poder parlar amb més criteri el dia del debat. En una sessió posterior al dia del debat, es pot fer una valoració de tota la classe sobre el debat realitzat (expectatives, funcionament, satisfacció...), en la qual el professor/-a també hauria de manifestar la seva opinió sobre tot el procés.

Comprensió lectora(pàg. 32) Presenteu les dades més rellevants de l’au-tor i inviteu els alumnes a visitar la web que en parla.Del text al món real. (pàg. 35) Inviteu els alumnes a visitar la pàgina web de la revista Sapiens, on es par-lar de la lluita lliure, una pràctica molt antiga.

Expressió escrita(pàg. 36) Com a activitat prèvia, podeu fotocopiar dos o tres textos expositius breus, retallar-ne els diversos paràgrafs, donar els textos especejats als alumnes i demanar-los que els ordenin. Un altre contingut bàsic de la unitat és el de trobar la idea principal d’un text: el millor seria que el professor/-a preparés abans la idea principal d’una de les peces-paràgrafs i expliqués com hi ha arribat; a continuació, es practica amb la resta de paràgrafs, corregint les propostes dels alumnes.

Coneixement de la llengua. Morfologia i sintaxi(pàg. 40) Per assegurar que els alumnes discriminin entre les formes verbals compostes i les perífrasis ver-bals, repartiu als alumnes una llista en què es barregin les dues formes i resoleu-la de manera oral i conjunta, per torn aleatori.

(pàg. 40) Els verbs pronominals ocasionen confusions quan es comencen a treballar a fons els pronoms fe-bles. Feu-ne una llista entre tots perquè s’hi familiari-tzin: que els alumnes vagin dient verbs pronominals i vosaltres els escriviu a la pissarra; corregiu-los si s’equivoquen, fent-los veure, si és un pronom, què substituiria. En contraposició, remarqueu un i altre cop que els pronoms dels verbs pronominals no tenen cap funció sintàctica, no substitueixen cap element de l’oració.

(pàg. 42) Feu un petit exercici de traducció: dicteu als alumnes oracions en castellà que continguin alguna de les perífrasis que solen induir a error per calc del castellà, i els alumnes les han d’escriure traduïdes al català. Feu-ne la correcció oral i conjunta.

(pàg. 44) • Per treballar el quadre de classificació de les oraci-

ons segons el tipus de predicat, agrupeu els alum-nes per parelles i adjudiqueu a cada parella un ti-pus d’oració (se’n repetiran): 1 atributiva, 2 passiva, 3 activa intransitiva, 4 activa transitiva, 5 activa trans-itiva reflexiva. Que cada parella pensi tres oracions i les posi en comú oralment. Corregiu els errors entre tots.

• Una altra activitat per treballar la classificació d’ora-cions segons el tipus de predicat és la següent:– El professor/-a indica el tipus d’oració del qual es

crearà un exemple a continuació.– El professor/-a diu en veu alta el mot que encapça-

larà aquest exemple: El.– Cada alumne/-a que va indicant el docent afegeix

una paraula a l’exemple fins a completar una ora-ció simple, amb significat, que podria ser un exem-ple del tipus d’oració treballat.

– D’aquesta manera es van practicant tots els tipus d’oracions i van intervenint tots els alumnes.

Vinga, doncs: a analitzar! (pàg. 45) Per treballar l’anàlisi sintàctica, feu conjuntament les activitats 10 i 11 a la pissarra (les trobareu a la pàgina següent).

90


5 Banc d’activitats

Activitats de reforç

Continguts Activitats de reforç Pàgina de la proposta didàctica

Expressió escritaLa coherènciaL’argumentació

91

Coneixement de la llengua – Morfologia i sintaxi El predicat 95


Continguts Activitats d’ampliació Pàgina de la proposta didàctica

Expressió escrita La coherènciaL’argumentació

97

Coneixement de la llengua – Morfologia i sintaxi El predicat 101

91

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



La coherència1. Llegeix aquest text:

Per Corpus es fa la celebració més destacada de Berga, la Patum. La Patum de Berga consisteix en una representació popular sa-crohistòrica per mitjà d’uns personatges mítics i simbòlics que salten i dansen al so pregon d’un tabal, acompanyats d’una música enardidora, d’un gran esclat de coets i d’una intensa participació del poble.

Els orígens de la Patum sabem del cert que es desenvoluparen a l’entorn de la processó de la diada del Corpus, com a conjunt d’entremesos i figures amb què hom volia enaltir plàsticament el triomf del sagrament, com succeïa en moltes poblacions de Catalunya. En el cas de Berga, però, aquests elements prengueren cos i se’n consolidà el costum; reberen el nom general de la Bulla (al·lusió a l’alegria sorollosa i el bullici que s’hi crea) i més tard el de Patum, per onomatopeia del so del tabal: pa-tum, pa-tum.

Sembla que cal situar-ne els inicis a mitjan segle xiv. Antigament es feia dins el temple parroquial en tornar de la processó, cosa que fou prohibida l’any 1723. D’aleshores ençà ha restat com una cosa a part, tot i que, fins a l’actualitat, algunes comparses encara acompanyaven la processó.

El significat de la Patum no és fàcil de definir. Només es pot afirmar que traspua constantment la personificació de la lluita entre el Bé i el Mal. O, com diu l’historiador mossèn Armengou: «No és una representació sacra, ni una dansa popular, ni exclusivament una festa de carrer bulliciosa i primitiva. Però, per altra banda, és tot això i encara més coses.» És una festa difícil de comprendre per qui no l’ha viscuda, però un observador atent que amb bona voluntat procuri d’aproximar-se a l’esperit de Berga en copsarà certament l’aire de misteri que l’envolta i entendrà que tot el que passa al seu entorn té un sentit: la dansa, la música, el foc, els xiulets, els crits de vagos dirigits als músics i la mateixa plaça on es fa la festa són elements imprescindibles.

Les comparses i els elements principals de la Patum són els que s’esmenten tot seguit. Hi ha els turcs i cavallets, també anome-nats, antigament, moros i cabretes, personatges representatius dels sarraïns invasors i dels guerrers d’Oliba Cabreta que van ajudar a consolidar la conquesta del Berguedà. Les maces fan una escenificació força elemental de la lluita dels àngels contra els dimonis. La guita, anomenada abans mulaguita, mulafera i mulassa, sembla que és un dels personatges més antics de la Patum, i potser el més representatiu. És una figura de mal classificar. L’àliga és el símbol més distingit de la Patum. Cenyit el cap amb la corona ducal (havia portat la comtal i la reial), ens parla de l’alliberament de l’antiga vila que, el 1393, passà del domini feudal de Joana d’Aragó, comtessa de Foix, al domini reial de Joan I de Catalunya-Aragó. Els gegants no són un element exclusiu de Berga, i llur incorporació a la festa sem-bla que es va iniciar al segle xvii, bé que la dels gegants nous data del 1891. Els nans vells i els nans nous, apareguts respectivament a mitjan segle xix i l’any 1888, poden representar la gent del poble que s’incorporà a la mitologia tradicional. Els plens simbolitzen l’orgia infernal d’uns diables plens de foc que van saltant al so pregon del tabal i als acords d’una música enardidora. El tabal és un element imprescindible de la Patum, l’herald i l’acompanyament de la festa. El tirabol és la dansa amb la qual tot el poble s’esplaia àmpliament al mig de la plaça, barrejat amb totes les comparses, que evolucionen plegades sense seguir cap ordre. Les tandes de tirabols conclouen la celebració de la festa de la Patum.

2. Digues quants paràgrafs hi ha en el text que acabes de llegir. Tot seguit, esmenta cada nou tema o explicació que introdueix cada paràgraf.

3. Imagina’t que t’encarreguen que redactis un text expositiu sobre la festa de les falles. Escriu cinc temes o punts relacionats amb aquesta festa que caldria que esmentessis i desenvolupessis en el teu text.

92

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



4. Tot seguit trobaràs quatre paràgrafs d’una novel·la, però estan desordenats. Intenta ordenar-los correctament de manera que en resulti un fragment comprensible i coherent.

a Ens vam acostar a una riba de sorra i fang. Vaig agafar la bossa. Vaig saludar el pescador que m’havia acom-panyat i vaig enfilar un caminet obert entre herbes altes. Vaig creuar-me amb un francès que es va sorprendre de la meva presència. Li vaig demanar si una tal Keira treballava per aquell indret i em va assenyalar cap al nord i va tornar a les seves ocupacions.

b Havien excavat el terra a quadrats, estaques i cordetes delimitaven les bogues de cada forat. Els dos primers estaven buits, però vaig veure que dos homes treballaven en un tercer. Una mica més lluny, d’altres raspallaven delicadament el terra amb pinzells.

c El riu s’enfonsava envers cingles de terra bruna que prohibien qualsevol desviament de navegació. El piragüis-ta s’esforçava a mantenir-nos al mig del curs de l’aigua. Una altra vall s’obria davant nostre, i, finalment, vaig albirar al cim d’un turonet el campament que tantes ganes tenia de descobrir.

d Em vaig encaminar riu amunt, vaig passar un poblet de tendes i vaig arribar al terme del terreny d’excavacions arqueològiques.

Marc Levy, El primer dia

5. En el text següent falten algunes conjuncions, determinants, pronoms febles, signes de puntuació i altres ele-ments que donen cohesió al text i n’enllacen els elements. Reescriu-lo amb tots els elements que falten i aporta la llegibilitat i cohesió que ara el text no té.

Es llicencià en història Universitat de València. Com a autor text música cançons canta, es donà a conèixer 1962 (Al vent) èxit immediat, que confirmava primer disc 1963 1963 guanyà Festival Cançó Mediterrània Barcelona Se’n va anar. Segon disc 1964, Diguem no, as-segurà popularitat definitiva. producció posterior, abundant diversa, ha tingut àmplia repercussió Europa Amèrica, tant a través d’actu-acions en directe com a través d’enregistraments televisius discogràfics, més encara Països Catalans, malgrat intermitents prohibicions governatives, recitals convoquen auditoris multitudinaris Raimon ha musicat i interpreta poemes aliens: d’escriptors moderns, Salvador Espriu Les cançons de la roda del temps, Inici de càntic en el temple, Indesinenter Pere Quart, clàssics Ausiàs Marc, Anselm Turmeda, Jordi de Sant Jordi, Roís de Corella, Joan Timoneda.

93

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



L’argumentació1. Llegeix aquest text:

Darrerament, l’ofensiva política contra la llengua catalana ha pres una virulència que fa neguit. Tot hi val, i en aquest marc la judicialit-zació de la política hi té un paper estratègic de gran importància. Amb tot, la dèria contra el català ve de lluny, però el cert és que la magnitud és nova. Mai en democràcia s’havia perpetrat un atac tan obert a la parla del país fins al punt de caure en la més absoluta grolleria institucional. Com, si no, s’explica que una defensora del poble en funcions, María Luisa Cava de Llano, dugui al Constitucional la llei d’acollida pel simple fet de prioritzar el català com a llengua d’atenció al nouvingut?

Un atac, afirmo, doblement sibil·lí, en emparar-se el poder polític –el qual mai s’ha atrevit a legislar a la contra de manera decidi-da– sota el paraigua institucional de la judicatura. Una situació que ens hauria de fer pensar, com a subjectes polítics conscients de la nostra realitat nacional. Pel que a mi fa, la meva reflexió vol tenir en compte la idea de llengua com a patrimoni. Atès que, en el seu sentit intangible, la parla no deixa de ser l’expressió del geni universal que troba la seva natura en el verb. Considerada en el seu sentit patrimonial, el català hauria de ser adoptat com a propi per l’Estat que ens aixopluga. I no cal dir que la realitat palesa tot el contrari.

Des d’una perspectiva heideggeriana el ser de les coses radica en la parla. Hi ha una direcció implícita en un vers com: «i creix la set / d’un més enllà d’aquest silenci d’aigües» on Vinyoli s’endinsa en l’arrel del mot –el silenci– i reclama transcendència. En català, diríem que «parla amb la parla» –heus aquí, doncs, la meravella–. Per tal com el poeta va a l’origen més íntim –la llengua– per univer-salitzar-ne, i això és anhel de compartir, l’experiència. Dit altrament: tan sols per mitjà d’allò que és subjectiu l’universal es manifesta.

Val a dir que el català no és pas excepcional, sinó que tenim la sort de compartir aquest tret comú amb milers d’idiomes. I no obs-tant això, cada llengua és una singularitat amb idiosincràsia pròpia. Com pot ser que no es posi en valor aital complex mosaic, igual que es fa amb els ecosistemes o, sense anar més lluny, amb el patrimoni arquitectònic? Al capdavall, tothom veu amb bons ulls la necessitat de conservar el romànic de la Vall de Boí. O l’arquitectura del mestre Jujol. I quan dic tothom, faig avinent que tot i les notables diferèn-cies de sensibilitat hi ha, en aquest afer, un cert consens.

No així en qüestions de llengua. Potser perquè, malauradament, poder i llengua han anat històricament agafats de la mà a l’hora d’imposar una visió unívoca. Fet que podria afectar la mateixa manera de pensar. Parlo, és clar, de la humiliació que suposa veure com es minoritza la teva llengua –fins i tot creant rebuig–. També parlo, però, de la font del pensament, tal com determinats lingüistes defen-sen amb la teoria del gir lingüístic. A grans trets, una teoria que ve a dir que la paraula condiciona a priori el pensament –si no és que el determina en casos puntuals.

Ja ho deia Maragall a El catalanisme en el llenguatge, que la força de la idea –el pensament– només té vàlua plena segons quina fóra la seva integració en la paraula –la llengua–. Visió, aquesta última, que s’oposa a la reducció de la llengua en llenguatge com a «instrument» neutre de designació de les coses. Una perspectiva adoptada pels defensors de la «llengua comuna», atès que justifica la imposició d’aquesta pel mer fet quantitatiu de ser la més parlada. I tanmateix, allò que es pensa té la parla com a origen. De fet fenòmens com la metàfora o la polisèmia demostren a bastament el sentit patrimonial de qualsevol llengua. Una manera única al món de dir. No era pas Nietzsche qui deia que un mot pot ser una màscara? Doncs bé: que en la defensa del català darrere la «prudència» no s’hi amagui un excés de «covardia».

Jordi Solà, «Llengua i patrimoni» (El Punt, 20.01.2011)

2. De quin tema es parla en el text anterior?

3. Digues si creus que es tracta d’un text explicatiu o d’un text argumentatiu, i esmenta algun element o recurs que avali la teva resposta.

94

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



4. Busca en el text exemples i elements corresponents a les tres funcions del llenguatge següents: expressiva, conativa i referencial.

Expressiva:

Conativa:

Referencial:

5. A propòsit de la nova llei que prohibeix fumar en espais i recintes d’ús públic, escriu tres arguments que et po-drien ajudar a defensar les tesis a favor d’aquestes mesures, i tres arguments més que t’haurien de servir per mostrar el teu desacord amb l’esmentada llei.

Arguments a favor:

Arguments en contra:

6. Llegeix aquesta notícia i extreu-ne el tema:

El conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig, ha advertit als activistes que havien ocupat l’antic Palau del Cinema de la Via Laieta-na de Barcelona, desallotjat pels Mossos d’Esquadra, que s’ha acabat la impunitat. «S’ha acabat la impunitat per als que pensen que ocupar propietats privades i alterar l’ordre públic forma part del paisatge de Barcelona i Catalunya», ha dit el conseller en declaracions als mitjans en una visita a Puig-reig.

Puig ha felicitat els Mossos d’Esquadra per la seva actuació, que ha «impedit» que els activistes repetissin l’acció del dia de la vaga general, en què van okupar l’antiga seu de Banesto a la plaça Catalunya diversos dies abans i el desallotjament va generar greus disturbis al centre de la ciutat.

El conseller ha destacat que el desallotjament s’ha produït de manera «impecable», malgrat que hi hagi un balanç de sis agents ferits amb contusions, i ha puntualitzat que tot el procés es va fer correctament: es va localitzar el propietari de l’edifici, que va presentar la denúncia, i se li va comunicar al jutjat de guàrdia.

Per això, ha agraït el «compromís i la bona col·laboració» amb els estaments judicials i la «bona feina» feta pels 300 mossos que es van desplegar al lloc, que gràcies a una actuació contundent han restablert la normalitat.

Tema:

7. Transforma la notícia en un text de tipus argumentatiu.

95

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

Coneixement de la llengua - Morforlogia i sintaxiActivitats de reforç


El predicat1. Subratlla el nucli del subjecte i encercla el nucli del

predicat de les oracions.

a Algunes fàbriques generen massa residus. b Per un error de càlcul han sobrat tres capses de

productes manufacturats.c La situació hauria de ser beneficiosa.d El proper diumenge el repartidor de diaris des-

cansarà tranquil a casa seva.e Durant la setmana tota la plantilla havia treballat

un munt d’hores.f Els advocats havien de comunicar la sentència fa-

vorable als clients.

2. Com són els verbs de l’activitat anterior? (forma sim-ple, composta o perífrasi verbal).

a

b

c

d

e

f

3. Classifica el verb en transitiu, intransitiu o pronominal.

a Ha vingut el substitut.

b Ja se n’han anat.

c No sents un soroll?

d Aquí no s’hi veu.

e Ara veu els seus errors.

f Cada cop hi sent menys.

g Ens agraden els kiwis.

h Es penedí d’aquell fet.

i El nen no deia mentides.

j La nena nedava al llac.

4. Completa el text sobre les perífrasis verbals.

Expressen una sola . Hi ha un verb conjugat, a vegades apareix una i el verb anomenat està en una forma no ( , o ).

5. Indica la perífrasi verbal en cada cas.

Oracions amb perífrasi verbala Estem pensant-ho b Cal decidir-se c Devien ser les onze d Tot quedarà enllestit e Acabarà fent-ho ell f Es posà a fregar el terra g Acaba de marxar h Ja pots començar i Ho donem per acabat j Voldreu repetir-les

Tipus de perífrasis verbals1 perífrasi verbal de possibilitat2 perífrasi verbal de probabilitat3 perífrasi verbal de conseqüència (gerundi)4 perífrasi verbal d’intencionalitat5 perífrasi verbal de durada6 perífrasi verbal d’imminència7 perífrasi verbal de conseqüència (participi) 8 perífrasi verbal d’obligació9 perífrasi verbal de temporalitat10 perífrasi verbal de resolució

6. Classifica en oracions atributives (A) o predicatives (P).

a El partit de futbol serà emocionant: b La mestressa està ben tipa dels retards dels tre-

balladors de la botiga: c Sempre desapareixien coses: d El pagès conreava els camps de blat: e Les criatures del parvulari estan esgotant la meva

paciència: f Els nens semblaven feliços: g Dibuixarem paisatges de muntanya: h Els nois han estat freds amb mi: i La joveneta es convertí en una dona: j Els resultats de l’enquesta feta als alumnes foren espectaculars:

7. Subratlla els predicats nominals i encercla els pre-dicats verbals de les oracions de l’activitat anterior.

96

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

Activitats de reforç Coneixement de la llengua - Morforlogia i sintaxi


8. Corregeix a sota mateix les perífrasis que estan malament.

a Demà van a trucar-nos des d’allí.

b Els concursants tindran que contestar.

c Deuen de ser les vuit tocades!

d Acaben d’avisar-me ara mateix.

e Hi ha que reaccionar immediatament.

f Vaig a repetir-t’ho una última vegada.

g El jardiner tingué de regar les plantes.

9. Classifica les oracions en actives o passives.

a Durant la primavera surten flors per tots els ra-cons del jardí .

b La majoria de persones es mostren amables amb els veïns .

c El partit serà suspès .

d La majoria de fets són explicats a l’informe .

e Ella es pentina davant del mirall .

f Tots els directius seran convocats a la propera as-semblea .

g Ahir nasqué el seu primer fill .

h Aquelles parets foren pintades per un professio-nal .

10. Localitza les oracions transitives i subratlla’n el CD.

a M’agrada molt aquesta faldilla.b Admiro les persones que fan voluntariat social.c Explicaré un conte al meu fill.d La meva mare va trucar la tieta Carmeta.e Segur que us afaitareu el bigoti?f Els vigilants del parc observen els ocells.

11. Tria entre forma verbal perifràstica (V. Perif.) i perí-frasi verbal (P. Verbal).

a Tornaré a començar.

b Elles ja van començar.

c Vam estar-hi d’acord.

d Deu estar-hi d’acord.

e Segueix intentant-ho.

f Van seguir més intents.

g Vaig intentar-ho de nou.

h Acabaràs entenent-ho.

i Caldrà ser persistent.

j Ja començava a cansar.

12. Quines de les oracions següents són reflexives.

a Es renta cada matí.

b Es va complir la predicció

c Es renta les mans sovint.

d Es va acabar inesperadament.

e El meu marit s’afaita cada dia.

f Abans es retallava la barba.

g Es produirà un fet insòlit.

h Quant es tallarà les ungles?


C F

a Un verb intransitiu no porta mai CD.

b Els verbs pronominals es conjuguen sempre amb un pronom feble.

c Totes les perífrasis porten preposició.

d En català el verb deure no indica mai obligació.

e El verb auxiliar de les perífrasis verbals no es conjuga.

f Hi ha perífrasis verbals de conseqüència de ge-rundi i participi.

g No hi ha mai atribut en un predicat verbal.

h Pot haver-hi CD en un predicat nominal.

97

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



Expressió escrita

La coherència1. Llegeix aquest text:

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegen-dàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny, amb les seves alenades, enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui se sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deuria sentir satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.

Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se al fet que la princesa fos sacrificada.

La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentrestant, tot el veïnat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.

Quan portava una estona caminant, se li va presentar un jove cavaller, cavalcant en un cavall blanc, i amb una armadura tota dau-rada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre.

Entre aquestes la fera va presentar-se amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller que la va escometre i d’una llançada la va malferir el cavaller que era Sant Jordi lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat el monstre va seguir tot manso i estamordit a la princesa tot el poble de Montblanc que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí el rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller però Sant Jordi va replicar que no la mereixia va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella i amb ella la ciutat de Montblanc i així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví per tant ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi aleshores Sant Jordi desaparegué misteriosament talment com havia aparegut.

Llegenda de Sant Jordi. Dins Joan Amades, Costumari català

2. Et deus haver adonat que el fragment final del text no està puntuat. Intenta puntuar-lo correctament, de manera que et quedi dividit en 3 paràgrafs.

3. Fixa’t en el temps verbal que s’ha utilitzat per redactar la llegenda. Imagina’t que ets un redactor de l’edició de tarda del 3/24 i que els fets de la llegenda de Sant Jordi han tingut lloc al matí. Redacta la història com si fos una notícia esdevinguda en aquest espai temporal.

4. Ara has de redactar el text com si estiguessis retransmetent en directe els esdeveniments.

5. Especifica els temps verbals que s’han fet servir en cada una de les narracions:

a la llegenda:

b la notícia:

c la retransmissió en directe:

98

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



Expressió escrita

6. A continuació hi ha algunes expressions (sintagmes, connectors...) del text sobre Sant Jordi que es podrien con-siderar arcaiques; troba-hi una alternativa més actual i utilitza-la en una frase perquè en quedi clar el significat.

a heus ací:

b puix que:

c en faria xixina:

d entre aquestes:

e no restà bocí:

f el forcívol cavaller:

g talment:

7. Aquest poema té els versos desordenats; ordena’ls correctament de manera que el poema tingui sentit i quedi rítmicament ben construït.

Aleshores, a la congregació, els germans diriencovarda, vella, tan salvatge terra, nord enllà, Oh, que cansat estic de la meva on diuen que la gent és neta desvetllada i feliç! i com m’agradaria d’allunyar-me’n, desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret», de la llei i de l’antiga saviesa i noble, culta, rica, lliure,d’aquest meu àrid poble. bruta, trista, dissortada pàtria.Però no he de seguir mai el meu somni mentre jo, ja ben lluny, em riuria Car sóc també molt covard i salvatge desesperat dolor aquesta meva pobra, i estimo a més amb un i em quedaré aquí fins a la mort.

Salvador Espriu, Assaig de càntic en el temple

99

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



Expressió escrita

L’argumentació1. Llegeix aquests textos:

a Les autoritats competents de trànsit diuen que estan estudiant seriosament permetre conduir als menors de 17 anys sempre que els acompanyi un adult que acrediti que sap conduir. Com es poden imaginar, davant d’aquesta proposta ja han sorgit les veus de sempre, aquelles que tot ho troben malament, amb arguments de l’estil «així com una fruita necessita el seu temps de maduració, l’ésser humà també el requereix i és lògic que també s’hagi d’esperar a la maduració física i mental dels menors d’edat, en aquest cas, per posar-se al volant i conduir de manera responsable i segura». Resulta, però, que la conducció acompanyada és una tendència que es consolida cada vegada més a tot Europa. A França, Suècia, Àustria ja es porta a terme, i als Estats Units aquest sistema d’aprenentatge no sola-ment funciona sinó que ha servit per reduir els accidents de trànsit entre els joves, que al nostre país és la primera causa de mortalitat entre els 17 i els 24 anys. Si la formació es fa de manera progressiva i amb limitacions està demostrat que és efectiu. Per què, doncs, no aplicar-ho?

Els joves nord-americans comencen a conduir quan tenen 16 anys però fins que no en fan 21 i, per tant, ja han adquirit una certa pràctica, no poden agafar el cotxe les nits del cap de setmana. Justament la franja horària que concentra més accidents de trànsit entre els joves a casa nostra. No val la pena parar-hi atenció? S’han de sortir amb excuses i arguments ridículs? Tothom sap que, una vegada superat l’examen teòric, la mare dels ous és la pràctica i si la pots fer enmig del trànsit rodat i tutelat, molt millor. O és que com que la legislació permetrà als menors d’edat conduir acompanyats d’un adult, sense necessitat d’aprendre’n fent servir el cotxe d’una autoescola, posarà en perill un sector que se sent amenaçat i per això s’ha de boicotejar? És com per pensar-s’ho, no troben?

Martí Gironell, «Menors al volant». El Periódico, 24 de gener de 2011

b TERRASSA Trenta-cinc persones estan ingressades a Mútua Terrassa afectades per l’epidèmia i uns altres quatre malalts han estat traslladats a la UCI SABADELL. Només sis dels centenars d’atesos al Parc Taulí han hagut de ser ingressats.

Els serveis d’urgències dels hospitals de Sabadell i Terrassa han suportat en les últimes setmanes un notable increment de feina arran de l’epidèmia estacional de grip. A diferència del brot de l’any passat, el virus no s’ha avançat i ha arribat quan toca, és a dir, al mes de desembre. Això sí, continua afectant la població jove, un fet que encara sorprèn els metges.

Mútua Terrassa té ingressats ara 27 adults i 8 nens amb grip A (H1N1). Des de l’inici de la detecció de l’epidèmia, quatre malalts amb aquest virus han estat traslladats a la UCI on encara hi són. Tres tenien malalties de base, però un dels pacients, no. Esther Calbo, de l’equip de control d’infecció nosocomial de Mútua Terrassa, va admetre que l’epidèmia està tenint «una incidència elevada», tot i que per sota de la de l’any passat.

A l’hospital de Terrassa, hi ha hagut un «clar increment» de quadres gripals, tot i que no disposen de dades. Segons el cap del ser-vei d’urgències del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), el doctor Josep Tost, encara que «amb poca freqüència», els quadres gripals es poden complicar. L’hospital de Terrassa ha incrementat el personal i els llits d’hospitalització.

«Les urgències de Terrassa i Sabadell, al límit per la grip». El Punt, 15 de gener de 2011)

2. Quin dels dos textos anteriors es pot considerar un text argumentatiu?

3. Quin tema argüeix el text que has considerat argumentatiu?

4. Esmenta elements o recursos textuals que avalin la teva resposta.

100

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble



Expressió escrita

5. Busca en el text argumentatiu exemples i elements corresponents a les tres funcions del llenguatge següents: expressiva, conativa i referencial.

Expressiva:

Conativa:

Regerencial:

6. Extreu el tema de la notícia següent:

Sant Cugat rebutja la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística a l’escola.El ple de l’Ajuntament aprova una moció de suport al model lingüístic català a l’ensenyament.El consistori considera que el sistema actual és un «model d’èxit».

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha aprovat al seu ple ordinari una moció de suport al model d’immersió lingüística a les esco-les. La iniciativa ha tirat endavant amb el suport de CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC, els mateixos grups que l’havien presentada. Hi han votat en contra el PP i el regidor no adscrit.

El text aprovat manifesta el rebuig del consistori a les sentències del Tribunal Suprem (TS) que insten el govern català a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà al català com a llengua vehicular a les escoles.

La moció considera que aquesta «és la primera afectació directa de la retallada de l’Estatut» feta pel Tribunal Constitucional espa-nyol (TC). A més, subratlla que aquesta es fa contra un «aspecte nuclear» com és la model lingüístic de l’ensenyament.

En aquest sentit, recorda que la immersió lingüística ha estat un «model d’èxit» i ha donat «resultats positius en l’educació», tal com ho demostra, al seu parer, el darrer informe PISA. També destaca que l’actual model “no ignora en cap cas el coneixement del castellà”.

Així mateix, la moció expressa el «convenciment que la llengua catalana és i ha de continuar sent l’idioma vehicular del sistema educatiu català, així com l’eina indispensable que possibiliti la cohesió social del nostre país».

Per això, insta al Parlament català «a rebutjar» les sentències del TS i «a complir la Llei d’Educació de Catalunya».El Punt, 18 de gener de 2011

Tema:

7. Transforma la notícia anterior en un text de tipus argumentatiu.

101

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble




El predicat1. Subratlla el nucli del subjecte i encercla el nucli del

predicat de les oracions.

a Totes les botigues de la meva ciutat van obrir aquell cap de setmana.

b A causa de les restriccions han faltat uns aliments imprescindibles.

c Els materials reciclables haurien de ser presents a totes les instal·lacions.

d El diumenge passat l’Ajuntament suspengué l’ac-te d’inauguració.

e El vigilant nocturn va treballar l’últim cap de set-mana a la fàbrica dels afores.

f Després de l’hivern la planta tornarà a tenir una gran quantitat de brots nous.

g Les noies tornaran a casa seva després de l’ho-rari escolar.

h Per culpa de la tempesta ha caigut una teula da-vant mateix de l’entrada.

2. Com són els verbs de l’activitat anterior? (forma sim-ple, perifràstica, composta o perífrasi verbal).

a

b

c

d

e

f

g

h

3. Classifica el verb en transitiu, intransitiu o pronominal.

a Li sortiran arrugues.

b Se’n va anar corrents.

c No veus aquell rètol?

d Cada cop hi sent menys.

e Allí no s’hi veu.

f Sentirem el timbre.

g A l’estiu nedem sovint.

h No et burlis dels amics.

i Escrivia un diari íntim.

j Us agrada la mantega?

4. Què indiquen les perífrasis verbals?

a Ens posarem a fer-ho.

b Cal anar de pressa.

c Volien intentar-ho.

d Allò quedà enllestit.

e Acabarà fent-ho ell.

f Estan donant llargues.

g Acaba de trucar.

h Ja pots comprar-la.

i Ho donem per acabat.

j Deu estar malalt.

5. A cada oració hi ha dues perífrasis verbals. Classifi-ca-les a sota mateix.

a Hem de posar-nos a treballar de seguida.

b Què devia voler dir amb aquells mots?

c Acaba de tornar a cometre el mateix error.

d Ara podríeu estar descansant al sofà.

Perífrasis verbals combinades1 temporalitat + repetició2 obligació + imminència3 possibilitat + durada4 probabilitat + intencionalitat

6. Són oracions atributives (A) o predicatives (P)?

a El cadell sembla una bola de peluix: ___

b La noia està ben tipa de tu: ___

c La noia està esgotant els intents: ___

d El nadó s’assembla a la seva mare: ___

e Les criatures juguen al pati: ___

f El pla fou un fracàs absolut: ___

g Van sorgir noves possibilitats: ___

h Les coses van evolucionant: ___

7. Subratlla els predicats nominals i encercla els pre-dicats verbals de les oracions de l’activitat anterior.

102

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble




8. Corregeix a sota mateix les perífrasis que estan ma-lament.

a El fuster tingué d’acabar els mobles.

b Ara mateix ens ho van a dir.

c Hi ha que fer-ho de seguida.

d Acaben de dir-m’ho ara mateix.

e Deuen de ser els meus pares.

f Les sol·licituds tenien que arxivar-se.

9. Localitza les oracions transitives i subratlla’n el CD.

a Admiro molt aquell cantant.

b M’agraden totes les seves cançons.

c Hauries de reservar taula al restaurant.

d Dedicaré el llibre als meus pares.

e Es dedicava a la política des de jove.

f La botiguera va trucar a la clienta.

g L’escriptor acabarà la novel·la aviat.

h Caldria respectar la gent de més edat.

10. Substitueix el verb copulatiu per un verb predica-tiu, fent els canvis oportuns.

representar, pertànyer, treballar (de) trobar-se, esdevenir, néixer

a La meva germana és infermera.

b Les inversions seran una bona millora.

c L’animal és d’una espècie herbívora.

d Afortunadament ell està bé de salut.

e Els meus veïns són de Romania.

f Amb el temps fou una metgessa famosa.

11. Converteix les oracions actives en passives; a més, subratlla-hi els subjectes pacients i encercla els verbs compostos.

a L’empresa construirà molts pisos en aquell solar:

b Els fills han ensenyat les notes als pares:

c Alguns alumnes acaben els treballs a casa seva:

d Vuit atletes van beure aquelles begudes vitaminades:

12. Indica el tipus d’oració en cada cas.

a Segons els resultats, la solidaritat creix última-ment.

b Els resultats van ser espectaculars.

c Els resultats van ser analitzats per mi.

d Segons els resultats, ells no es dutxen cada dia.

e Els resultats van modificar les teories anteriors.

1 oració atributiva2 oració predicativa passiva3 oració predicativa intransitiva4 oració predicativa transitiva5 oració predicativa transitiva reflexiva


C F

a El verb acabar surt a dues perífrasis diferents.

b Les oracions copulatives també són intransitives.

c L’auxiliar de les passives és el verb ser.

d A vegades el subjecte es posa al mig del predicat.

e Una oració atributiva pot tenir un verb predicatiu.

103

Ed

itoria

l Cas

als,

S.A

. • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

5 Avaluació


Unitat 2 de llengua

Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F).

C / F

1 En un text ben estructurat, els paràgrafs se separen entre ells per un punt i a part, i cada paràgraf conté una idea principal.

2 En tots els paràgrafs que constitueixen un text hi haurà una idea secundària com a mínim.

3 Queda’t una estona amb nosaltres. Quina alegria veure’t per aquí! Seu, que xerrarem una mica. Aquest text és argumentatiu perquè té una clara voluntat de persuadir el receptor.

4 L’argumentació s’estructura en tres parts: presentació, cos i conclusió.

5 La fàbrica de paper contamina molt el riu Llobregat és una oració que té el verb intransitiu.

6 La fàbrica de paper ha presentat un expedient de regulació, en canvi, té el verb transitiu.

7 Els verbs intransitius no porten mai complement directe.

8 En l’oració Me n’aniré demà al matí, els pronoms me i en no fan cap funció sintàctica perquè formen part d’un verb pronominal: anar-se’n.

9 Si ho havíeu vist, per què no heu dit res? Les formes verbals subratllades són perífrasis verbals de participi.

10 L’oració Deu de voler venir amb nosaltres conté un error.

11 Els verbs copulatius són ser, estar i semblar.

12 Tots els arbres del jardí són de fulla caduca és una oració predicativa, és a dir, amb predicat verbal.

13 Totes aquestes oracions contenen una perífrasi verbal: Havia de recollir les joguines i no volia. / Podríeu tornar junts de l’institut. / Va continuar plovent tota la tarda. / Quan tinguis enllestit el paquet, m’avises.

14 En l’oració La casa d’estiueig és gran i espaiosa el complement del verb és un atribut.

15 Heu de dir-li això al pare de manera urgent. La perífrasi verbal d’aquesta oració és d’obligació.

16 Va veure passar l’Anna pel carrer a tota velocitat és una oració predicativa.

17 Hi ha dos tipus de perífrasis verbals: les que es construeixen amb un verb en forma personal i un infinitiu, i les que es construeixen amb un verb en forma personal i un participi.

18 Les oracions passives estan incloses dins de les atributives perquè el verb auxiliar que s’hi utilitza és el verb ser.

19 En les oracions actives transitives reflexives el pronom no fa cap funció sintàctica, com en el cas dels verbs pro-nominals.

20 Les oracions intransitives tenen un verb amb significat ple.

21 L’oració Les conseqüències d’aquell fet semblen inevitables és atributiva.

22 L’oració Aquell home sempre ha estat amargat és predicativa passiva.

23 L’oració Allí van créixer plantes de flor blanca és predicativa transitiva.

24 L’oració Quan vas arribar de Londres? és predicativa intransitiva.

25 L’oració El nen es vesteix sol és predicativa transitiva reflexiva.

Documents

LLENGUA - data.ecasals.netdata.ecasals.net/pdf/24/9788421855065_L33_24.pdf · Es-coltar 1 B C7 A2 2 B C7 A2 3 A C7 A2 CC 4 B C7 A2 CI 5 B C7 A2 Comu-nicació oral. Par-lar ... publicació