barcelona

redacció: 93 624 25 17 – liniasants@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

4 de juny de 2014 · Núm. 285 · www.liniasants.cat líniasants

Carlos“Jo estic a favorque la gent del Cen-tre Social Autoges-tionat Can Vies esquedi al barri deSants. Mai han cre-at cap problema i

mai ha passat res. Crec que la gent ja estàfarta d’altres coses i això ha estat l’es-purna que ho ha fet esclatar tot.”

Vicky“Crec que l’edificion està ubicat desde fa 17 anys CanVies s’ha de des-allotjar perquè ésun espai que s’haocupat. He viscut

tots aquests dies d’aldarulls al barriamb molta indignació, perquè amb laviolència no anem enlloc.”

Maribel“Jo crec que, en elfons, hi ha més co-ses que es barre-gen en aquest con-flicte. Per una ban-da, hi ha el des-allotjament de Can

Vies i, per l’altra, el moment que estemvivint de crisi i el que pensen els anti-sistema. Si es lluita, cal fer-ho diferent.”

Olga“Penso que s’hau-ria de respectar elque ha fet la gentde Can Vies duranttots aquests anys.Si no hi ha una so-lució viable, s’hau-

ria de trobar. No s’ha de deixar caureuna cosa tan maca que s’ha fet al barride Sants durant tot aquest temps.”

Juliette“Em va sobtar moltquan el van ende-rrocar perquè hovan fer molt ràpi-dament. Nosaltresno hem fet activi-tats a Can Vies però

sí a Can Batlló i creiem que és importanttenir espais com aquests que fan cosesper al barri i per als veïns de Sants.”

Patricia“Ho veig despro-porcionat tot ple-gat. Fa molts anysque existeix CanVies i, de cop i vol-ta, tot això s’ha de-tonat i no se sap

ben bé perquè. No entenc tota aquestaviolència d’aquests dies. Falta alguna in-formació per poder-ho entendre.”

Jesús“M’agradaria quees construís un edi-fici totalment nou aCan Vies perquèquedés més bonic,més decent, ja queal davant s’hi cons-

truirà un passeig. A mi no em preocupenels okupes. Respecte al què hi ha a dins,ha d’actuar l’autoritat competent.”

José“Estic en contra deldesallotjament deCan Vies. Em sem-bla una barbaritat,una cacicada i unexcés de l’Ajunta-ment de Barcelona.

Era un local que mai ha molestat, exceptealgun cop a algun veí si es feia una fes-ta, però com qualsevol bar.”

Xavi“Can Vies no s’hau-ria de desallotjar.Tot i que aquestagent no paga l’ai-gua, els impostos ila llum, han fet mol-tes coses positives

per al barri. No estem d’acord amb quèes cremin coses, però potser és l’única ma-nera perquè els de dalt reaccionin.”

Ignasi“Estic en contradel desallotjamentperquè és un bonespai i podria estarben aprofitat. Síque és cert que devegades pot causar

problemes al veïnat i s’hauria de ges-tionar. Això sí, la imatge dels aldarullsno és bona per a Sants.”

Anna“M’oposo al des-allotjament, peròno em sembla béque es justifiqui laviolència amb el fetque es vulgui des-allotjar l’edifici. Es-

tic a favor que s’utilitzi com s’ha fet finsara per fer activitats socials per a la genti les associacions del barri.”

Goretti“No estic d’acordamb què es des-allotgi Can Vies.L’enderrocamentno s’hauria d’haverfet com s’ha fet. Lagent de Can Vies

ha fet coses bones per al barri de Santsi no crec que se’ls hagi de fer fora des-prés de tants anys.”

Can Vies: parlen els veïnspàgs 8, 9 i Opinió

Cultura pàg 3

La ciutat es consolidacom a pol d’atracció de festivals musicals

Entrevista pàg 15

Gasca: “Ens hem d’adaptar al turisme sense canviar el nostre model de comerç”

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 4 juny 2014líniasants.cat

3 | En Portada 4 juny 2014 líniasants.cat

Barcelona ja fa temps que s’haconvertit en una ciutat de festi-vals. De totes dimensions i estils.Primavera Sound, Sónar, Cruï-lla, El Grec, Barnasants, BAM(Barcelona Acció Musical)... sónalguns dels noms més destacatsque acull la ciutat al llarg de l’any,especialment durant la prima-vera i l’estiu i que arriben a un to-tal de 150 un cop comptabilitzatstots els estils artístics.

Un dels titulars que els bar-celonins poden llegir més vega-des cada cop que se celebra unfestival, especialment els de mésrenom (Primavera Sound i Sò-nar), és el que fa referència al’impacte econòmic que benefi-cia la ciutat. Però, cap on es di-rigeixen aquests beneficis? Comes distribueixen els, per exemple,

117 milions d’euros que deixen elSónar i el Primavera (65 i 52 res-pectivament segons un estudi in-dependent de la consultora Ca-rat)?

Tino Carreño, gestor cultural,especialista en gestió i producció

d’espectacles i festivals de músicai arts escèniques i professor d’E-conomia a la Universitat de Bar-celona, explica que cal separar lesdespeses directes i indirectesque aquests festivals produeixen:“A les directes hi hem de comp-tabilitzar el que es paga als grupssegons el seu ‘catxé’, el personal

que treballa al festival, les in-fraestructures llogades, el mun-tatge, la il·luminació, el so, la co-municació...”, i a les indirectes totel que afecta “les despeses que elsassistents al festival fan en hotels,viatges, restaurants, comerços...”.Carreño també remarca que al-guns dels festivals de la ciutat“són un pol d’atracció turística”,amb tots els avantatges econò-mics que això també comporta.

Un dels sectors receptors d’a-quests avantatges és el comerç. Elpresident de la Fundació Barce-lona Comerç, Vicenç Gasca, afir-ma que “tot el que és afluència degent a la ciutat sempre és posi-tiu”, malgrat que reconeix quesempre “hi ha zones que se’n be-neficien més que d’altres”. Gas-ca es mostra partidari d’ubicar elsfestivals en zones diferents de laciutat i no creu que el fet que al-guns es facin en llocs poc cèntricsno beneficiï el comerç “perquè lagent ja es mou”.

Entre el batibull que es creadurant els dies dels grans festi-vals també hi tenen a dir la sevaels veïns. De l’opinió del presi-dent de la Federació d’Associa-cions Veïnals de Barcelona(FAVB), Lluís Rabell, es des-

prèn que no hi ha col·lisió entreels veïns i el públic “perquè laciutat disposa d’espais que per-meten encabir actes multitudi-naris sense provocar efectes ne-gatius”. Rabell sí que remarca,però, que “tot té un límit desostenibilitat”, una afirmacióque relaciona amb la “inquietud

que ens causa la gestió dels flu-xos turístics”. Tot i que la pro-porció de turistes que arriben peraquests festivals representa unpercentatge molt petit del total,el president de la FAVB recordaque “el creixement del turismeno pot ser il·limitat”.

UNA APOSTA DE CIUTATLlucià Homs, responsable de ladirecció de Promoció de SectorsCulturals a l’Institut de Cultura del’Ajuntament (ICUB), afirma que“Barcelona s’ha convertit en unaciutat de festivals per la manerad’entendre la cultura, de formalúdica, urbana, festiva i amb uncomponent innovador que atreupúblic i talent”. Homs, que ex-plica que l’aposta per als festivalsés clara, descarta una bombolla“perquè els festivals reben moltpoca subvenció, generen moltaactivitat i el seu creixement nos’ha produït en un moment debonança econòmica”.

Albert RibasBARCELONA

Un moment de l’actuació de la cantautora St. Vicent durant el Primavera Sound d’enguany. Foto: Dani Cantó / Primavera Sound

La ciutat acull durant l’any 150 festivals d’estils

artístics diferents

Els grans festivalsde la ciutat tenen

una gran presènciade turistes

Barcelona, cap de cartell» La ciutat és un pol d’atracció per a la celebració de festivals musicals de gran impacte econòmic

» La suma dels festivals Primavera Sound i Sónar deixa117 milions d’euros a la capital catalana

| 4Opinió4 juny 2014líniasants.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@tossudamentCAT: ERC ha fet història. Ladarrera vegada que Esquerra va guanyarunes eleccions, el cap de llista es deia LluísCompanys.

@jordiborras: Centenars de persones ambcascs i eines de treball es dirigeixen a #Can-Vies per començar les tasques de recon-strucció. Espectacular!

@ernestmaragall: Ells, que facin la sevatransició, que nosaltres fem la nostra:República Catalana. @NovaEsqCat #el-reiabdica.

La internacionalització del pro-cés sobiranista va fent camí. Unapregunta del debat de televisióemès per tot Europa amb els 5candidats a presidir la ComissióEuropea ha estat explícitamentsobre el procés d’independènciade Catalunya i d’Escòcia i la sevapertinença a la UE.

Aquesta va ser la respostadels 5 candidats: Ska Keller (Par-tit Verd Europeu): ‘Els escoce-sos i els catalans haurien de tenirel dret de decidir el seu futur. Jo,si esdevingués presidenta de laComissió Europea, els acolliriaamb molta satisfacció si decidis-sin de ser independents. Si fosaixí, els donaria la benvinguda ala UE. Alexis Tsipras (Partit del’Esquerra Europea): ‘L’esquerraeuropea respecta el dret d’auto-determinació dels pobles. GuyVerhofstadt (Aliança dels Libe-rals i Demòcrates per Europa):‘La UE no s’ha d’implicar enaquest afer. I sobretot no ho hade fer en negatiu com s’ha fetfins ara. Jean-Claude Juncker(Partit Popular Europeu): al cos-tat de Rajoy. Martin Schulz (Par-tit Socialista Europeu): pilotesfora i només referint-se explíci-tament a Escòcia. De tota ma-nera, encara caldrà bategar molta Europa.

4Va fent camíper Josep M. Loste

Fins ahir la brutalitat i les con-seqüències dels enfrontamentsentre manifestants i policia leshavia viscut a partir del sedàsque ens ensenyen dos minutsde crònica televisiva; fins ahir.No pretenc narrar els successosdel desallotjament de Can Vies,tan sols voldria donar a conèi-xer uns fets que no s’acostumena explicar i que, malaurada-ment, en aquest cas em toquende prop.

Ahir dilluns, cap a les tres dela tarda, la marxa de la mani-festació contra el desallotja-ment de l’antiga casa ocupadava fer un gir inesperat i el meucosí, que estava cobrint la ma-nifestació en qualitat de fotò-graf de premsa acreditat, va

quedar just al mig entre la poli-cia i els manifestants. Sense captipus de miraments, un agentantidisturbis va etzibar un pri-mer cop de porra a la motxilladel meu cosí.

Mentre ell li assenyalavaimpotent el braçalet de premsa,el policia, encegat, va tornar acarregar amb dos cops més: una la cama i l’altre a la mà. L’úl-tima trompada va trencar-li eldit; un mal trencament del qualhaurà de ser operat gairebé ambtota probabilitat. És aquestaagressivitat i aquesta actitud in-discriminada que ahir van exhi-bir les forces d’ordre públic quevull denunciar. Perquè ahir vaser el meu cosí, però demà potser qualsevol.

#ElReiAbdica#Europees2014

4Agressió indiscriminadaper Marta Monlleó

#ReconstruïmCanVies

Els que tenim ja una certaedat, recordem aquell discd’en Joan Capri que parlavadel trencament d’una parellaen un monòleg sensacional enquè acaba dient: L’amor se’nva, però ella es queda! Amb unsentit, diria més tràgic, el PSCja fa temps que està tocat iamb les darreres eleccions pelparlament europeu ha quedattocat i enfonsat.

La reacció del senyor PereNavarro és d’allò més penosa ien lloc de fer un acte de contri-ció per haver-ho fet tan mala-ment, amb els pitjors resultatsde la seva història, es dedica aassenyalar el president ArturMas que prengui nota, que japorta perdent en dues elec-cions. Chapeau! Ha aconse-guit que una gran part del seuelectorat l’abandoni, que moltsi reconeguts militants i caps dellista i components d’ajunta-ments, càrrecs de responsabi-litat en organismes públics,intel·lectuals afins fins fa ben

poc marxin del partit i ell, en-tossudit, afirma: Que ja sap elquè s’ha de fer i prendrà lesmesures oportunes, anunciantque hi haurà canvis. De què?De corpus doctrinal? De per-sones de l’aparell? Però, comho pensa aconseguir si el prin-cipal responsable de la desfetasegueix?

Han dimitit Alfredo PérezRubalcaba secretari generaldel PSOE, Patxi López al paísbasc, un grup important delPSC es prepara per fundar unnou partit socialista d’estrictaobediència catalana i, senserenunciar als postulats socia-listes, volen connectar amb larealitat actual i estar implicatsamb el procés pel dret a deci-dir a les urnes. El senyor Na-varro pateix autisme o què?No assumir la realitat delpropi fracàs és un suïcidi polí-tic i els que li fan costat estanfent un harakiri col·lectiu. Sino saben què és fer autocrítica,allà ells.

per Jordi Lleal

4Sí, però ell es queda

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sants no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniasants@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniasants.cat Dipòsit legal: B.10856-2003

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 4 juny 2014 líniasants.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com4 juny 2014líniasants.cat

4Consulta, Fuster i maniqueus

Opinió en 140 caràcters

@oriolamat: Se cedeix davant la violènciaminoritària de #CanVies i es menysprea milions de persones que reivindiquen dretsi canvis de forma pacífica.

@HiginiaRoig: Can Vies és el fracàs de lapolítica, el menyspreu a formes de viure laciutat i la miopia de qui la gestiona senseconèixer-la.

@Josep_Huguet: Qualsevol projecte al-ternatiu de veritat neix de la força no vio-lenta de les masses. Una minoria violentasempre és l'embrió d'una dictadura.

Un diari obert

Falten sis mesos, i encara no sencers, peral nou de novembre, data fatídica en laqual els catalans pretenen expressar de-mocràticament la seva voluntat pel quefa al futur del seu país. I com més s’a-propa, més s’incrementa el xàfec d’im-properis, desqualificacions, insults icalúmnies. Un fenomen, d’altra banda,que no ens ve pas de nou. És la mane-ra d’actuar dels que opten per comba-tre en lloc de debatre. I que tenen, a més,el reconsagrat vici d’atribuir-se una re-presentació solemne i majestàtica delgruix de la ciutadania. Nosaltres, els quevolem decidir sobre el nostre futur demanera pacífica i democràtica som,com a poc, uns somiatruites. I si ens hiposem forts, acabem resultant directa-ment uns criminals sense escrúpols. En-cara bo que, sempre segons les matei-xes fonts, només som quatre gats. Peròells... ah, ells! Parlen en nom del comúdels espanyols i s’atribueixen la potes-tat de pronunciar-se en nom de la ma-joria, silenciosa o no tant.

Són, d’altra banda, una espècie co-neguda i catalogada des de fa molt.Aquests dies, rellegint Joan Fuster,descobreixo uns paràgrafs sensacionalsque els retraten de ple. Deia el mestreFuster: “... quan [...] els polítics pro-fessionals d’aquestes latituds han pro-ferit o profereixen frases com “porquenosotros, los españoles...”, evident-ment es refereixen a ells mateixos i no-més a ells mateixos [...] Els “españoles”en nom dels quals parlen no existeixen,mai no han existit. D’ençà de les Cortsde Cadis, en la vida pública espanyola,els “españoles” han estat una ficció: unaparaula sobre el buit. El pronom “nos-otros” era i continua sent personald’un “partit”, d’una “capelleta”, d’una“classe”, d’un “tinglado”...

Extraordinari i clarivident. I vi-gent, malgrat el temps que ha passat.Fuster escrivia aquests mots el 1963.Han passat més de cinquanta anys, i ladèria d’atribuir-se la representaciócol·lectiva sense passar per les urnes se-gueix erigida en un lloc central de la

vida pública espanyola. Només cal ob-rir segons quins diaris, en paper o en di-gital, o sintonitzar segons quines emis-sores de ràdio o televisió per compro-var-ho.

Em pregunto què diria de tot això elsavi de Sueca si encara fos viu. Estic se-gur que, tot i nonagenari, no hauria per-dut ni un bri de la seva esmolada in-tel·ligència ni de la ironia que el carac-teritzava, i que seria capaç d’elaborarinspiradíssimes troballes verbals per adescriure tot el que ens passa. Que ja esveu que no és nou, perquè aleshores,com ara, els (presumptes) exegetes dela (presumpta) voluntat popular his-panoespanyola exhibien una proverbialal·lèrgia a les urnes, tot seguint aquellprincipi bàsic que és escrit amb lletresd’or en el manual del polític intransi-gent: quan no estiguis completamentsegur de guanyar una votació, el millorque pots fer és impedir-la. Si, a més, hofas en nom de la democràcia, oli en unllum. Deu ser allò de la raó d’estat, unconcepte que se sol atribuir a la plomade Maquiavel, però que, sens dubte, ésmés propi de Richelieu. O de Primo deRivera. Dels dos.

En nom d’aquesta raó, s’esforcenper dividir, per introduir el germen dela discòrdia civil en una societat en quèaquesta és rebutjada per sistema. Peròho intenten, i ho fan repetint que aquíhi ha dos bàndols. Torno a recórrer almagisteri de Fuster: “Els qui fan aques-tes dicotomies abruptes, naturalment,s’inclouen per principi en el costat delBé: en el gremi dels bons. Ells pos-seeixen la veritat i –per consegüent – te-nen raó: sempre. Els altres, en canvi,tots els altres –en la mesura que dis-senteixen d’ells-, són una espantosaemanació demoníaca... Una tal sim-plificació podrà semblar-nos pueril,superficial o ignara. En tot cas, nohauria de semblar-nos inofensiva. Noho és gens, d’inofensiva. El mani-queista laic dels nostres dies, si més no,es converteix en un perill públic noto-ri”. Els va ben retratar. El 1963.

per Octavi Despuig

Sóc en Pere, tinc 20 anys, i sóc estudiantd’Enginyeria Elèctrica i EnginyeriaElectrònica Industrial i Automàtica al’Escola D’Enginyeria de Terrassa (Uni-versitat Politècnica de Catalunya). Visca Sant Julià de Vilatorta, un petit poblede la comarca d’Osona, tot i que durantla setmana visc a Terrassa. La meva tas-ca dins de l’equip de Help Catalonia éstraduir textos al castellà.

Pertanyo a Help Cataloniades de faun any i mig, aproximadament, i quanvaig entrar em pensava que traduirtextos al castellà era una tasca insigni-ficant, una tasca en la qual creia que nos’internacionalitzava tant el procés comen altres edicions, com per exemple l’e-dició anglesa o la francesa; creia ques’havia de fer obrir els ulls a la gent d’al-tres països, enviant un missatge clar icontundent: motius pels quals hi ha unapart d’Espanya on els seus ciutadans vo-len esdevenir un nou estat. Va anar pas-sant el temps i em vaig anar adonantque l’edició espanyola era tant o més im-portant que les altres. Un dels motiusque volem transmetre a Espanya (i alsaltres països), i que crec que és el que emva motivar més a aportar al meu granetde sorra al procés entrant a formar partde Help Catalonia, és que n’estem fartsde les seves polítiques de destrucció queestà duent a terme el govern espanyolcap a les cultures que no siguin l’espa-nyola, com ha passat al País Valencià,a les Illes Balears i com actualment in-

tenten que passi a Catalunya. El 9 deNovembre, els catalans tindrem l’o-portunitat de crear un país nou, un paísmodern, un país de i per a tothom, ambuna constitució moderna, un país del se-gle XXI, i estic segur que no desaprofi-tarem l’oportunitat. Des d’aquí, dema-no a la gent de la resta d’Espanya, ciu-tadans, juristes, polítics... que estiguina l’altura de les circumstàncies i no s’a-maguin darrere d’una constitució del1978, i a Europa que no giri l’esquenaa un país que està creant un procés to-talment pacífic, quan en el seu momentva donar suport a la independència d’al-tres països on per aconseguir-la es vanproduir guerres; o sense anar més llu-ny, amb el suport que està donant ac-tualment a Ucraïna.

D’altra banda, no cal que digui queHelp Catalonia està obert a tothom quivulgui aportar una petita part per enfor-tir el procés. Tothom és imprescindibleen el procés, absolutament tothom. HelpCataloniaés un excel·lent grup de treballque té de tot: bon ambient de treball, unabona organització, treballador i que perpoca cosa que facis sempre t’ho agraei-xen com si haguessis fet molta feina.

Per acabar m’agradaria donar lesgràcies a tota la gent del Help Catalo-niaque està internacionalitzant el pro-cés, sense parar, des de fa molt detemps; i animar-los perquè d’aquí a poctemps, ja no ens haurem de preocupard’internacionalitzar el procés.

per Pere Casanova

4Europa, no ens giris l’esquena

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 4 juny 2014 líniasants.cat

| 8 4 juny 2014líniasants.cat

Sembla que a poc a poc torna lacalma a Sants. Després de nitsconsecutives d’aldarulls i vio-lència, el conflicte desencadenatpel desallotjament i posteriorinici d’enderrocament de CanVies ha entrat en una fase d’s-tand by que de moment no téuna sortida clara. Ahir, unagran grua va retirar l’excavado-ra calcinada de l’edifici, símboldels fets d’aquesta setmana pas-sada, i el col·lectiu de Can Viesva reprendre la reconstrucció del’edifici. Paral·lelament, l’Ajun-tament manté oberta la portadel diàleg i no descarta, d’en-trada, cap proposta sobre el fu-tur de l’edifici, fins i tot la demantenir-lo.

El conflicte s’ha refredat os’ha encallat, depenent de comes miri. Les dues parts, Ajunta-ment i Can Vies, semblen haverpassat de la confrontació di-recta a una estranya tranquil·li-tat en què cadascú fa el seucamí. Ahir, el col·lectiu de CanVies feia públic un comunicat dereafirmació de la seva voluntatde seguir reconstruint l’edifici ien el qual s’agraeix “la solidari-tat” que, diuen, han rebut “perpart dels veïns i veïnes”. Elcol·lectiu ha convocat el veïnatavui dimecres a les vuit de la tar-da a una assemblea oberta que

tindrà lloc a Can Vies per ex-plicar el pla de reconstrucció del’edifici, que preveuen finançaramb una campanya de micro-mecenatge. La idea és convertirl’antiga capella, ara enderroca-da, en una plaça.

Per la seva banda, l’Ajunta-ment, amb Xavier Trias al cap-davant, segueix apel·lant al dià-leg sempre que no hi hagi vio-lència. Aquest dilluns passat,Joaquim Forn, primer tinentd’alcalde, va apuntar que veu“predisposició al diàleg” entreel col·lectiu de Can Vies, una

impressió que li ha arribat a tra-vés d’intermediaris que ja hanrealitzat els primers contactesque, segons Forn, permetenafirmar que “no hi haurà mésdisturbis”. Ara bé, el primertinent d’alcalde va admetre quela negociació, si finalment tiraendavant, serà llarga.

Mentrestant, els grups mu-nicipals, en una reunió d’aquestmateix dilluns passat, van acor-dar convocar un ple extraordi-nari abans del 27 de juny perabordar la situació, tot i que l’o-posició va criticar que el govern

municipal “no ha explicat en-cara el seu full de ruta”, en pa-raules de Jaume Collboni, líderdel PSC a Barcelona. Un full deruta que ara per ara no ha trans-cendit i que deixa la porta ober-ta a la incertesa respecte a comactuarà l’Ajuntament si elcol·lectiu segueix tirant enda-vant la reconstrucció de CanVies en els pròxims dies.

RECOLLIDA DE SIGNATURESSigui com sigui, els que hanpatit més el conflicte en prime-ra persona són els veïns i veïnesde Sants, que, tant si estaven afavor com en contra del des-allotjament, han viscut una set-mana d’aldarulls als seus carrersque semblava no tenir aturador.

Amb la violència temporal-ment aturada, un d’ells, AlbertTorras, cap de Comunicació del’eix comercial Creu Coberta, haescrit un comunicat que ha en-viat al teixit associatiu de Santsi a persones a títol individualperquè lliurement el signin iaixí puguin deixar clara la pos-tura del veïnat. Uns veïns i veï-nes que comparteixen, tal comproclama l’escrit, la condemnade “la violència gratuïta al nos-tre barri, provingui d’on pro-vingui”, però que també exi-geixen a l’Ajuntament que “l’as-sociacionisme juvenil” puguidisposar “de locals i altres es-pais per al seu ús, amb major omenor grau de tutela o acom-panyament institucional”.

Can Vies, en ‘stand by’» L’Ajuntament manté oberta la porta del diàleg sempre que no es repeteixin els aldarulls i la violència» Ahir una grua va retirar l’excavadora calcinada i el col·lectiu va seguir amb la reconstrucció de l’edifici

Arnau NadeuSANTS

Ahir una gran grua va retirar l’excavadora calcinada de Can Vies. Fotos: F. Javier Rodríguez

REDACCIÓ4Un dels efectescol·laterals del conflicte peldesallotjament de Can Vies haestat el descens de les vendes alpetit comerç durant aquestsdies. Segons ha afirmat aaquesta publicació Lluís Llanas,president de l’associació de co-merciants de Creu Coberta,“les botigues han notat moltamenys activitat i han patit unacaiguda de les vendes d’entreun 25 i un 30%”. Llanas fa unacrida al diàleg i condemna laviolència desfermada els diesposteriors a l’inici de la demo-lició de Can Vies.

Aquesta crida al diàleg i a lacalma és una opinió general en-tre els comerciants de la zona,que tot i mostrar-se compren-

sius amb les reivindicacionsdel col·lectiu de Can Vies, de-manen la fi de la violència. “Ami no em molesta Can Vies”,explica a Línia Sants l’Esther,una comerciant del barri, queassegura que amb el que noestà d’acord “és amb la violèn-cia d’aquests dies i amb lesdestrosses que s’estan fent aSants”.

Un altre aspecte que posensobre la taula els comerciants ésla imatge exterior que està do-nant el barri, una zona prope-ra a punts turístics de la ciutat.Amb tot, el sector espera que esreprengui el diàleg entre lesparts involucrades en el con-flicte al més aviat possible perconsolidar la calma al barri.

La caiguda de les vendes alpetit comerç, efecte col·lateral

Can Vies ha convocatel veïnat avui a unaassemblea oberta

Foto: Twitter (@manlleu79)

Can Vies: parlen els veïns

9 | 4 juny 2014 líniasants.cat

“No a la violència injustificada”» Els veïns de Sants rebutgen unànimement la brutalitat desfermada durant els aldarulls d’aquests dies

» La majoria estan en contra del desallotjament de Can Vies però alguns pensen que s’hauria d’enderrocar

David“Estic en contradel desallotjamentde Can Vies per-què entenc que du-rant molts anyshan fet una feinamolt interessant

que no es pot fer en altres espais d’u-na manera autogestionada com han fetells. Sempre han tingut el suport de lesentitats del barri.”

Eva“Estic a favor deldesallotjament,però crec que nos’ha fet de la ma-nera que s’hauriad’haver fet. Ho hanfet molt a traïció i

tirant-ho a terra de seguida. Es podriahaver negociat tot plegat des de l’A-juntament d’una altra manera i tothauria anat molt diferent.”

Jorge“M’oposo al des-allotjament. Emsembla una barba-ritat que desprésde 17 anys al barrifent activitats, l’A-juntament de Bar-

celona, de la nit al dia, actuï d’aques-ta manera. Tot plegat em sembla moltviolent. La solidaritat és l’eina més útilque tenim.”

Julio“Estic en contra deldesallotjament. Ésun espai on veníema fer-hi activitats.Hi fèiem cursos decatalà, de llengües,de ball, de circ... El

Centre Social Autogestionat Can Viesera un lloc on es feien intercanvis ar-tístics, que és al que jo em dedico.”

Sheila“Estic en contra deldesallotjament deCan Vies per la ma-nera com s’ha fetdes de l’Ajunta-ment de Barcelo-na. Pel que fa a Can

Vies, no conec quines activitats feien,però sí que considero que feien més béque mal. Mai he sentit que fos un pro-blema per al barri. Segons molts veïns,la tasca social que feien era important.”

Són quarts de cinc de la tarda del primerdia sense aldarulls a la zona de Can Vies,després d’un cap de setmana marcat perles destrosses, la violència i les nom-broses detencions i persones identifica-des pels Mossos d’Esquadra.

Des que va esclatar el conflicte, arrande l’inici de l’enderrocament de CanVies per part de l’Ajuntament, ja hi ha ha-gut una setantena de detinguts. Ara,l’edifici del Centre Social Autogestionatdel barri de Sants, que es troba molt a to-car de la Plaça de Sants, s’ha convertit enun reclam a la zona per a moltes perso-nes curioses, vingudes d’arreu de la ciu-tat, que s’hi apleguen al voltant per fer fo-tos i preguntar què està passant.

Els veïns del barri hi passen per da-vant, com cada dia, però amb una sen-sació diferent, estranya. Aquell edifici que

durant tants anys ha conviscut amb nor-malitat al barri, s’ha convertit en pocs diesen el principal focus de conflicte de la ciu-tat. Molts d’ells no entenen com, gairebéd’un dia per l’altre, ha pogut esclatar unconflicte d’aquestes dimensions al barri.Alguns creuen que ha estat l’espurna queha fet detonar el malestar que pateix granpart de la societat a causa de la crisi eco-nòmica, a més del descontentament perun sistema polític, social i econòmiccada cop més desigual.

La majoria de veïns estan en contraque l’Ajuntament desallotgi un edifici enel qual hi han viscut els que han estat elsseus veïns durant 17 anys. D’altres, sem-bla que pocs, volen que Can Vies des-aparegui. Tots, però, coincideixen en elrebuig de la violència que ha abatut el ba-rri aquests dies. Línia Sants ha recollit lesveus d’alguns d’ells, que han accedit a do-nar la seva opinió i a explicar com estanvivint aquesta situació excepcional en unbarri popular i tradicionalment reivin-dicatiu, però pacífic.

Neus MàrmolSANTS

Montserrat“La gent de CanVies feia 17 anysque era aquí al ba-rri i, de cop i volta,que diguin ques’ha de desallotjarperquè s’està en-

fonsant tot, no ho entenc. No sé si hi haalguna altra cosa de fons. Desconeixemmolts detalls. El que no comparteixo ésel vandalisme.”

Roger“Estic en contradel desallotjamentde Can Vies sobre-tot per la maneracom s’ha realitzat.Jo he viscut aquí,al barri de Sants,

tota la meva vida i Can Vies ha repre-sentat un moviment social amb elqual mai hem tingut cap problema albarri. No ho dubtis.”

Mònica“Estic en contra deldesallotjament del’edifici de Can Viesde Sants perquè johe participat en al-gunes activitats,com per exemple

diversos concerts, i la veritat és que hotenien tot molt ben organitzat i no feienmal a ningú. Almenys així ho veig jo, quehi he participat.”

Josep“M’oposo al des-allotjament de l’e-difici de Can Viesperquè no feienmal a ningú, ofe-rien moltes activi-tats culturals i no

té sentit que se’ls faci fora. No estic d’a-cord amb la violència injustificada ques’ha viscut durant aquests dies.”

Alan“No em posiciononi a favor ni encontra del desallot-jament de l’edificide Can Vies. El queno em sembla bésón les maneres

amb què l’Ajuntament de Barcelona i lagent de Can Vies han reaccionat. Hi haunes regles del joc establertes i són pera tothom. Tots les hem de seguir, ensagradin o no.”

Can Vies: parlen els veïns

4 juny 2014

Comerç| 10

líniasants.cat

Les legions romanes van tornara desfilar per Creu Coberta perquart any consecutiu. Les quar-tes Jornades Romanes van ocu-par aquest vial santsenc des de laplaça Espanya fins al carrerMoianès aquest passat cap de set-mana i van portar al barri l’es-sència de la cultura romana.“Hem quedat molt satisfets ambla celebració de les jornades”,afirma a Línia Sants Albert To-rras, director de comunicació del’associació de comerciants CreuCoberta, organitzadora de l’acte.

Des de l’eix comercial afirmenque la ciutadania va respondrepositivament a l’acte, tot i algu-nes pors inicials a causa de la ten-sió pel desallotjament de CanVies. Tot i així, les activitats pro-gramades per a aquestes jorna-

des es van poder dur a termeamb normalitat, exceptuant la in-auguració oficial amb les autori-tats municipals, que no es va re-alitzar per evitar conflictes.

L’esdeveniment va comptaramb una actuació per part delgrup mexicà Liber Teran, unaagrupació que barreja músicadel nord de Mèxic amb sons

procedents dels Balcans. El bontemps també va acompanyardurant els dos dies de celebració,sobretot el diumenge, on hi vahaver més afluència de gent.

Algunes de les activitats quees van dur a terme són tallers decosmètica i perruqueria romanesi una recreació històrica d’una es-cola de gladiadors.

L’escola de gladiadors va ser un dels actes més vistos. Foto: Creu Coberta

Creu Coberta celebra amb èxitles seves Jornades Romanes» Enguany tenia lloc la quarta edició d’aquest esdeveniment

» La mostra va portar l’essència romana als carrers d’Hostafrancs

Barcelona debat sobreel futur dels seus mercats

MERCATS4Barcelona va acollir lasetmana passada el sisè Congrésde Mercats Municipals i la desenaJornada de Mercats de Barcelo-na, organitzats per l’Institut deMercats Municipals de Barcelo-na (IMMB) i la Diputació.

Aquesta jornada va aplegarprop de 300 professionals delsmercats municipals de Catalun-ya i va servir per posar sobre lataula les qüestions i les inquietudsque més interessen el sector en unmoment de “plena transforma-ció”, tal com va assenyalar Sal-

vador Esteve, president de la Di-putació de Barcelona.

Durant la trobada es va feruna repassada a la legislació queafecta el món del comerç, la sos-tenibilitat econòmica i competi-tivitat dels mercats municipals, elsnínxols de negoci i els horaris, en-tre altres temàtiques.

Durant la inauguració delcongrés, el regidor de Comerç,Consum i Mercats, Raimond Bla-si, va subratllar “el compromís dela ciutat de Barcelona amb elsseus mercats”.

JORNADES4La dotzena edicióde les Jornades Europees delComerç Urbà es van clausurar fauns dies al Centre de CulturaContemporània amb la lectura del’Acta de Barcelona sobre el co-merç, un full de ruta on s’han reu-nit les principals conclusions a lesquals s’ha arribat durant la tro-bada, i a on s’han afegit, d’altrabanda, les demandes del comerça les administracions.

Les Jornades de Comerç Urbàestan organitzades per la Fede-

ració d’Associacions de Comer-ciants Europees Vitrines d’Eu-rope, a través de la FundacióBarcelona Comerç, que és mem-bre d’aquesta federació europeai representant del sector comer-cial barceloní. Durant els dies 19i 20 de maig, més de 300 repre-sentants del comerç europeu i es-tatal han debatut a Barcelonasobre les diverses estratègies quepot posar en marxa aquest sectorper millorar la seva competitivi-tat en tots els aspectes.

Sobre els acords assolits, Vi-trines d’Europe i Emporion, l’As-sociació Europea de Mercats,van signar un conveni de col·la-boració, a més d’acordar dema-nar al Parlament Europeu de-clarar el primer dissabte de cadames de juny com el Dia Europeudel Comerç Urbà. Posteriormenta la clausura, el Consell de Vitri-nes d’Europe i alguns membresde la Fundació BCN Comerç,van ser rebuts pel president de laGeneralitat, Artur Mas.

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

Interior del Mercat d’Hostafrancs. Foto: Mercats BCN

La capital del comerç europeu

L’alcalde Trias va ser present a la cloenda de les jornades. Foto: Ajuntament

Cooperació | L’Escola Jaume I organitza un mercat solidariL’Escola Jaume I de Sants va organitzar un mercat solidari la setmana passada entre

els carrers Guitard i Melcior de Palau. La idea va néixer del mateix centre educatiu, que farà servir els diners recaptats per subvencionar, almenys, una excursió pels infants de l’escola. Els veïns de la zona van respondre molt positivament a la jornada solidària.

11 | 4 juny 2014 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 241

Associació de Comerciants

Creu CobertaDOS DIES A L’ANTIGA ROMA,

A CREU COBERTA

El cap de setmana del 31 de maig i 1 de juny l’eix Creu Coberta i els seusentorns s’han convertit en l’Antiga Barcino Romana amb la celebracióde la quarta edició de les Jornades Romanes de Barcelona “Barcino Co-

lonia Romae”. L’activitat va incloure una fira d’inspiració romana al carrerCreu Coberta i un espai de recreació històrica al carrer de Torre Damians iSant Roc, a més d’espais d’exposició i d’atracció infantils.

El dissabte va començar amb ànims. Un dia que es preveia amb algunruixat, però que només arribaria a mitja tarda. Tot i la setmana moguda quehavia patit Sants, i al fet que vam haver de treure de la programació l’acted’inauguració oficial de la fira, milers de persones es van congregar des deprimera hora per gaudir de les jornades que, a més, també incloïen confe-rències diverses a l’escola Joan Pelegrí.

El dissabte, a més, van coincidir les Jornades Romanes amb la mostra

d’entitats dels barris, el FirEntitats, amb plena concòrdia i un flux de veïnsconstant, des de la Plaça d’Espanya fins a les Cotxeres de Sants. Durant latarda del dissabte, després d’un breu ruixat, va seguir la festa, que tingué elpunt àlgid en el concert que oferí el grup mexicà Liber Terán, amb una ba-rreja de música del nord de Mèxic, de la Mediterrània i dels Balcans, fora deprograma.

Un element interessantíssim va ser, com cada any, l’espai de recreació his-tòrica del carrer Torre Damians on, gràcies a Barcino Oriens i altres entitats,vam poder conèixer de primera mà com eren els oficis de l’antiga Barcino ro-mana, amb artesans del ferro i la forja, la ceràmica, la salaó del menjar, etc.

Diumenge, amb un sol lluent i un veïnat amb moltes ganes de partici-par, les Jornades Romanes van concloure amb èxit i molta participació. Finsl’any que ve!

| 12 4 juny 2014líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 241

Creu CobertaAssociació de Comerciants

IV Jornades Romanes de Barcelona“Les IV Jornades Romanes de Barcelona han estat un èxit, i aquests en sónalguns dels molts moments entranyables que ens han deixat. Gladiadors, esclaus, romans i romanes passejant, comerç, recreació històrica, i sobretot

molta gent passejant i veïns contents de conèixer la Roma antiga. Creu Coberta vol difondre d’aquesta forma un llegat cultural i històric fonamentalper a conèixer la nostra terra. Us esperem en les properes jornades”

Fotografies: Lleonard Rodríguez i Isabel Morell

13 | 4 juny 2014 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 241

Associació de Comerciants

Creu CobertaIV Jornades Romanes de Barcelona

| 14 4 juny 2014líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 241

&

&DRAP-ART A ARENAS DE BARCELONA

Del 17 de maig al 5 de junyCoincidint amb el Dia Internacional del Reciclatge, que se celebra el 17 de maig, Drap-Art exposa una selecció d’obres en el centre comercial Sorres de Barcelona que podràvisitar-se fins al 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient. És la segona ocasió en quèDrap-Art i Arenas de Barcelona celebren aquesta exposició, que lʼany passat va rebremés de 38.000 visites.

Barcelona, 13 de maig de 2014. Des del 17 de maig i fins al pròxim 5 de juny,Drap-Art i el Centre Comercial Arenas de Barcelona s’uneixen per conscienciar sobrela importància del reciclatge i el consum responsable. Coincidint amb el Dia Interna-cional del Reciclatge, que se celebra cada 17 de maig a tot el món, la Plaça Centraldel centre comercial exposarà 38 obres dʼart reciclat. Una mostra de 17 artistes ambinstal·lacions, collages d’objectes, escultures i objectes de disseny, principalmentllums.

Drap-Art com a associació promou el reciclatge artístic des de 1995 amb una do-ble finalitat: promocionar artistes que utilitzen materials reciclats en les seves obres isensibilitzar sobre la sostenibilitat social, mediambiental i econòmica. Arenas de Bar-celona, en el seu compromís d’impulsar un oci cultural a l’abast de tots i convertir-seen plataforma de projecció per a joves creadors, sʼuneix a Drap-Art per conscienciarsobre la importància del reciclatge arribant a un públic nombrós cada vegada méscompromès socialment.

El 5 de Juny, Dia Mundial del Medi Ambient, és lʼúltim dia de la mostra i per cele-brar-ho realitzarem un taller de creació de joies de material reciclat.

El món fantàstic de la Petita Berta és el nom del nouespectacle que tindrà lloc al Poble Espanyol els diu-menges del mes de juny.

Aquest espectacle d'animació musical és un recullde les millors cançons i contes d'altres produccions de

Pep López, com Un llençol d'estels, Per terra de dracs oEl racó dels avorrits, un lloc fantàstic.

En Pep ens explica i canta històries inversemblantsamb una gran dosi d'humor, poesia, tendresa i la parti-cipació activa del públic.

És fàcil!!! Només cal imaginació, ganes i les indica-cions que us donaran els monitors del Poble Es-panyol. Després només caldrà que decoreu l'avió

com més us agradi i que l'ensenyeu a familiars iamics! Aquestes pinces poden agafar paper o do-nar un toc de color a la vostra bugaderia...

Fem un avió amb pinces d’estendre!!!

NOU ESPECTACLE I TALLER PER ALS DIUMENGES DE JUNY

ESPECTACLE EL MÓN FANTÀSTIC DE LA PETITA BERTADates i horaris: Diumenges 1, 8,15, 22 i 29 de juny a les 12:30 h

Lloc: Teatre del Poble EspanyolDurada: 50 minuts. Aforament limitat. A partir de 3 anys

Preus : 12 € (adults) / 7 € (nens de 4 a 12 anys)Gratuït (nens menors de 4 anys i carnet del Poble Espanyol)L’accés al taller està inclòs amb el preu d’entrada al recinte

LLOC: Espai de teatre a les 12:30h. DIUMENGES: 1, 8, 15, 22 i 29. PREU: (12€ adults i 7€ nen) Gratuït abonat.

La compra de l'espectacle dóna dret a visitar el recinte. Durada: 50 minuts.*Recomanat a partir de 3 anys **Aforament limitat.

TALLER : FEM UN AVIÓ AMB PINCES D’ESTENDRE Dates i horaris: Diumenges 1, 8, 15 ,22 i 29 de juny a partir

de les 10:30h, es permet l’entrada fins les 11:30h Lloc: Espai Educatiu

Aforament limitat. A partir de 3 anysL’accés al taller està inclòs amb el preu d’entrada al recinte

Entrevista15 | 4 juny 2014 líniasants.cat

Diversos eixos comercialssituats a les zones turísti-ques de la ciutat volen cre-

ar una nova plataforma que de-fensi els seus interessos, més pro-clius a deixar obrir els festius. Al-guns d’ells són membres de laFundació. Existeix desunió entreels comerciants barcelonins?Estem en una societat democràtica.No estic en contra que la gent es pu-gui organitzar com cregui conve-nient per tal de defensar els seus in-teressos. Tanmateix, creiem queaquests interessos es defensen mi-llor entre tots units per tenir més for-ça davant les administracions.

Els impulsors d’aquesta plata-forma, algun dels quals no formenpart de la Fundació, volen arros-segar eixos com Barnacentre.Sé que no és el seu desig trencar laFundació. Ho fan perquè creuenque així defensaran millor els seus in-teressos. Quan aquesta qüestió dei-xi de bullir, tot es reconduirà. Hi hamoltes coses que ens afecten, i totsjunts segur que les defensem millor.

Ells es queixen que en el pacte en-tre comerciants i Ajuntament delmarç sobre els horaris comercialsno es va tenir en compte els eixosturístics…Vam pactar el que crèiem que era elmillor per al conjunt de la ciutat, em-parats en l’estudi que va encarregar

l’Ajuntament per veure la incidènciaque tindria l’obertura dels festius ala ciutat. Com a Fundació vam ele-gir la solució que beneficiava els ei-xos centrals i no perjudicava els altres.

Es va fer pensant en el turisme,llavors?Aquest acord va dirigit exclusiva-ment al turista que ve de pas uneshores determinades, no a la perso-na que ve una setmana de visita, quepot anar a comprar quan vulgui. Tan-mateix, cal canviar el ritme perquèla ciutat es pugui relaxar durant undia almenys. Això ho valora molt elvisitant. Barcelona s’ha d’adaptaral turista, però sense que això puguicanviar el nostre model comercial.

S’han de delimitar les zones tu-rístiques de la ciutat perquè pu-guin obrir els festius amb mésafluència de turisme?Cal estudiar la possibilitat que es pu-guin establir algunes parts de la ciu-tat com a zona turística, però no enla seva totalitat.

Sembla que en el serial dels ho-raris comercials tothom està dis-posat a dialogar però encara nohi ha acord, almenys en l’aspec-te polític. A qui creu que li tocamoure fitxa en aquesta qüestió?El sector comercial va fer els deures,però els grups municipals no es vanposar d’acord al Ple. El que no volemés interferir amb les nostres opi-nions en les negociacions que tenenels partits polítics. La nostra voluntatés que arribin a un acord perquè allòque vam convenir entre els comer-

ciants es pugui aplicar a l’estiu. Enaquest sentit, la Fundació es va des-enrocar de la posició de no voler obrircap festiu quan l’alcalde ens va de-manar que ens poséssim d’acord so-

bre el tema. Vam fer un pas impor-tant: vam abandonar la posició de novoler obrir cap festiu. Va ser un esforçde flexibilitat que és d’agrair.

Valoreu positivament que l’A-juntament intenti fer polítiquesperquè els turistes visitin altresparts de la ciutat?Els turistes que vénen a Barcelonasolen repetir. Busquen al·licients.Amb molt bon criteri, ara s’intenta es-ponjar al màxim el turisme per totala ciutat. I nosaltres estem total-ment a favor d’aquestes mesures.

Es ven més per obrir més hores?Està demostrat que on hi ha lliber-

tat d’horaris, com en altres zones del’Estat, augmenta l’atur i tanquenmés establiments. Si obres més ho-res no vens més.

En els últims mesos s’estan anun-ciant nombroses ampliacions degrans superfícies comercials aBarcelona i la seva rodalia. Està enperill el model català de comerç?No existeix una manca d’oferta co-mercial, és justament a l’inrevés. Elque demanem és que aquestesampliacions es dediquin a activitatsno comercials.

Segons l’IcoB, durant el primer tri-mestre de l’any hi ha hagut unafrenada en la caiguda de les ven-des. Es pot dir que el comerçbarceloní està veient la llum al fi-nal del túnel?És la constatació que estem a puntde trobar terra. Esperem que no hihagi factors externs que ens facincanviar aquesta incipient recupera-ció. Demanem polítiques econò-miques actives perquè facilitin el con-sum. El poder adquisitiu de les per-sones ha baixat, però quan la gent re-cuperi la confiança en l’economia ipugui gastar una mica més, es tor-narà a posar en funcionament la mà-quina del comerç.

Creu que després d’aquesta cri-si el teixit comercial s’ha enfortit?Aquesta crisi ha servit per fer méscompetitives algunes empreses.Tothom s’ha posat les piles i ha bus-cat fórmules per tirar endavant.Qui aconsegueix superar les crisis ensurt més enfortit.

Les Jornades de Comerç Urbà deBarcelona es van tancar darrera-ment. Són les qüestions que pre-ocupen els botiguers europeus lesmateixes que les dels catalans?Les jornades van ser un èxit total, onvam poder comprovar que els gransproblemes dels comerciants són elsmateixos a tots els països. El mésgran és la llibertat d’horaris. Aques-ta és la lluita que ara per ara té el sec-tor davant dels governs.

Quins són els reptes de futur dela Fundació Barcelona Comerç?El més important és intentar posar-nos tots d’acord. La Fundació ha deser un paraigua prou ampli perquèhi capiguem tots a sota. Hem d’a-guantar entre tots aquest paraiguaper tirar endavant, amb les diferèn-cies que hi puguin haver entre no-saltres. No hem de ser personalistesi mirar només pel nostre bé, sinó pelde la ciutat, de Barcelona.

F. Javier RodríguezBARCELONA

Vicenç Gasca és el president de la Fundació Barcelona Comerç

Vicenç Gasca posa èmfasi en la unió dels comerciants barcelonins alvoltant de la Fundació BCN Comerç, després que el debat sobre els

horaris es reobrís amb la negativa del Ple a l’acord per obrir més festius

“La Fundació ha de ser un paraigua

on hi capiguem tots a sota”

“Barcelona s’ha d’adaptar al turismesense canviar el seu model de comerç”

4 juny 2014

Sants-Montjuïc| 16

líniasants.cat

Per cinquè any consecutiu, elsveïns i comerciants dels barrisde la zona del Paral·lel i els seusvoltants van celebrar aquestdissabte passat, entre les onzedel matí i les nou del vespre, lafesta Fem Paral·lel.

Tot i que enguany les obresde remodelació de l’avinguda delParal·lel van obligar a desplaçarles activitats cap al costat mésproper al mar –el punt de par-tida va ser el carrer Nou de laRambla– , la gent va poder gau-dir de dos escenaris amb actua-cions musicals i teatrals, l’ober-tura de portes del Molino durantel matí i diverses carpes que vanacollir tallers i concursos. Unade les activitats més destacadesde la jornada va ser la 24a Mos-tra d’entitats del Poble-Sec or-

ganitzada per la Coordinadorad’Entitats del mateix barri, queaquest any celebra el seu 25èaniversari.

DESCENS DE PÚBLICLa mostra va comptar amb laparticipació de 64 entitats de les106 que formen l’associació, lamateixa xifra que l’any passat. Elque aquest any no va ser el ma-teix va ser el nombre d’assis-

tents, que va patir una caiguda.El president de la Coordinado-ra d’Entitats del Poble-sec, Jo-sep Guzman, ho atribueix a tresfactors: “A la diferent ubicació acausa de les obres, a la quanti-tat de fires que aquell dia hi ha-via tant al districte com a la ciu-tat i a la pluja que va caure capals voltants de les sis de la tar-da, una hora on normalment l’a-fluència de gent és alta”.

La festa Fem Paral·lel ja és un clàssic del districte. Foto: Grupo Nordeste

La festa Fem Paral·lel arriba a la cinquena edició tot i les obres» La 24a Mostra d’entitats del Poble-Sec va patir un descens de públic

» La remodelació de l’avinguda del Paral·lel va modificar la seva ubicació

El Nit Bus torna a casa elsusuaris de les sales d’estudi

TRANSPORTS4Coincidint ambla recta final del curs universitarii l’arribada de les proves PAAU(Proves Accés a la Universitat),l’Ajuntament posa a disposiciódels estudiants fins al 20 dejuny diverses sales nocturnesperquè puguin preparar-se perals exàmens. Posteriorment, iper poder desplaçar-se des d’a-quests equipaments municipalsfins a casa seva, els estudiantspoden fer ús del Nit Bus i així po-der aprofitar el temps en aques-tes sales i no preocupar-se percom tornar a casa.

La freqüència dels busos ésd’una sortida cada 20 minuts en-tre les deu del vespre i les cinc dela matinada. En el cas de Sants-Montjuïc, les sales nocturnesobertes són la Sala d’estudi Va-por Vell, al carrer Joan Güell, queobre de forma permanent denou del vespre a la una de la nit;la Sala d’estudi Francesc Boix, alcarrer Blai, que obre de les noudel vespre a la una de la nit; i laSala Francesc Candel, al carrerAmnistia Internacional, que tam-bé obre de les nou del vespre a launa de la nit.

S’entreguen els premis del 7èConcurs Literari Terra Negra

LITERATURA4El passat 20 demaig es va celebrar l’entrega depremis del 7è Concurs LiterariTerra Negra del Poble-Sec a lasala d’actes de la Casa del Marde Barcelona.

Enguany hi havia 209 tre-balls inscrits, dels quals van serpremiats cinc per cada una deles categories existents: tres d’e-lles segons l’edat dels concur-sants, una per a persones ambdiscapacitat i una de poesia.En la categoria d’11 a 12 anys elpremi va ser per a l’obra “Dosbarras de pan” d’Ana Melchor;

en la de 13 a 14 per a “Una ex-pedició plena de complicacions”,d’Ada Gomar Boscà, i en la de 15a 16 anys, l’obra premiada va ser“El árbol del viejo”, d’AndraRitisán. El premi per a les per-sones amb discapacitat se’l vaendur Luís Escrich amb l’obra“Saboreando” i, finalment, eltrofeu de la categoria de poesiava anar a parar a les mans deBrayan Pérez Sánchez, per l’o-bra“Grietas en la Pared”. Elsguanyadors es van endur untrofeu, material escolar i un xecregal de l’FNAC.

El heavy metal d’Iron Maidentriomfa al Palau Sant Jordi

CONCERT4 El llegendari grupde heavy metal Iron Maiden vaarrencar amb força la recta finaldel Maiden England Tour di-vendres passat al Palau SantJordi.

El grup va fer gaudir de va-lent els quasi 20.000 incondi-cionals que es van reunir al pa-velló olímpic després de fer galade la seva contundència durantpràcticament dues hores. Tot iportar quasi 40 anys al damunt

dels escenaris, els Iron Maidenvan demostrar tenir la recepta del’eterna joventut. El sextet bri-tànic va començar el concertamb Moonchild i Can I playwith Madness, en el que va serun inici fulgurant que ja no va te-nir aturador. Després d’enllaçaruna cançó rere l’altra, el grup,que va acabar el concert ambThe evil that men do i Runningfree, va recordar per momentsl’etapa daurada dels 80.

RedaccióEL POBLE-SEC

Homenatge | Un carrer per a la fundadora de l’Escola del CarmeLa fundadora de l’Escola del Carme, Elena Girol, ja té un carrer a Sants. Segons ha informat El3.cat, el

passatge de la Saleta, a tocar del carrer Vallespir, ha canviat de nom per passar-se a dir passatge d’Elena Girol. La petició la va fer la mateixa escola fa un any i mig i es va fer realitat dimecres passat en

un acte de descoberta de la placa on van assistir-hi membres de l’escola i representants del Districte.

17 | Sants-Montjuïc 4 juny 2014 líniasants.cat

Infografia: Línia Sants Montjuïc

TURISME4La Mostra de Tu-risme Juvenil de Barcelonaarrencarà el pròxim 16 de junyi s’allargarà fins al 31 de juliolamb un seguit de xerrades, pro-jeccions, exposicions i tallers acàrrec de professionals del sec-tor turístic i de viatgers amb ex-periència. Durant la inauguraciódel dia 16 tindrà lloc la xerrada‘Europa amb autocaravana’, quepermetrà als assistents aprendrea planificar un llarg viatge perconèixer el continent europeu.

En el marc de la mostra, elPunt d’Informació Juvenil deSants-Montjuïc organitzarà eltaller ‘Fes el teu blog de viatgeamb Wordpress’, el 18 de juny,i la xerrada ‘InterRail, tot un mónal teu abast’, el 9 de juny.

Arriba la Mostrade Turisme Juvenilde Barcelona

ENOLOGIA4Ahir es va presen-tar a l’Hotel Catalonia de la Pla-ça Espanya la primera Escolad’Estiu del Vi Català. L’escolaneix com una formació comple-mentària per a professionalsque vulguin donar resposta a lademanda creixent de vins cata-lans per part del consumidor iarrencarà el pròxim 30 de juny.

Impartirà una formació queaprofundirà en les varietats au-tòctones i els seus comporta-ments en els diferents territoris,les denominacions d’origen ca-talanes, l’elaboració de vins na-turals, la prescripció i la confec-ció d’una carta de vins catalansi de maridatges, entre altres as-pectes. Els cursos constaran de20 hores de formació teòrica i 20hores de tastos temàtics queserviran per elaborar una cartaamb criteri de quilòmetre zero.

Neix la primeraEscola d’Estiu del Vi Català

ERC, primera força al districtea les eleccions europees

POLÍTICA4Les eleccions euro-pees celebrades el passat 25 demaig van deixar un panoramarepublicà a la ciutat. ERC, guan-yadora de les eleccions a Cata-lunya, també es va imposar a sisdels deu districtes de Barcelona,entre els quals hi ha Sants-Montjuïc.

La candidatura dels repu-blicans, liderada per Josep Ma-ria Terricabras, va aconseguiruns resultats històrics al districteamb 15.198 vots (25%). La xifrava suposar un increment es-pectacular respecte les europe-es del 2009, quan els republi-cans van ser la quarta forçamés votada amb 4.812 vots

(9,9%). La segona posició, igualque en els resultats d’àmbit na-cional, va ser per a CiU, que vaaconseguir 10.282 vots (16,9%).Els convergents van aconseguir1.200 vots que fa cinc anys peròvan caure un punt i mig en elpercentatge de suport.

El gran derrotat de la jor-nada electoral va ser el PSC.L’any 2009 va aconseguir unavictòria molt contundent, amb17.692 vots i doblant en per-centatge de suport el segon clas-sificat (CiU). Enguany va perdrepràcticament 10.000 vots i 23punts percentuals de suport.Unes xifres que van relegar elssocialistes a la quarta posició.

| 18

4 juny 2013

Hostafrancslíniasants.cat

El barri d’Hostafrancs viu la fi-losofia titellaire. Un racó a l’airelliure, un equip de música o ins-truments, però sobretot titelles.“Hem aconseguit que la gentque passeja pel carrer s’aturi ivisqui un espectacle titellairetradicional”, explica a LíniaSants Josep Espín, president dela Federació d’Associacions, En-titats i Comissions d’Hostafrancs(FAECH). I és que, durant l’úl-tim mes, Hostafrancs ha acollitel Titelles a Hostafrancs, una ac-tivitat organitzada per UnimaCatalunya, una associació queaplega els titellaires tradicionalsde tot el país, i la FAECH.

Fins ara ja s’han celebrat 3jornades titellaires a Hosta-francs, a la cantonada del carrerLlobet amb Creu Coberta, els dis-sabtes 26 d’abril i 17 i 24 de maig.

Els pròxims dies 21 i 28 de junyse celebraran les últimes actua-cions dels titellaires, que oferei-xen el seu espectacle d’11 a unadel migdia.

De moment, les actuacionsque ja s’han celebrat han estatmolt ben acollides, tal com asse-gura Espín. “La gent s’ha mostratmolt participativa durant les ac-

tuacions i ha respòs positiva-ment a la iniciativa”, diu Espín,que tot i reconèixer que encara“falta rodatge” a l’hora d’orga-nitzar aquest festival especial, esmostra “il·lusionat perquè el ba-rri pugui tornar a acollir una ac-

tivitat tan maca com aquesta”. Enaquest sentit, són els titellaires elsencarregats de decidir si han es-tat “còmodes” actuant a Hosta-francs i si hi repetiran, tot i quel’objectiu de la FAECH és no no-més que tornin l’any vinent, sinóque es puguin organitzar espec-tacles titellaires similars de ma-nera més habitual “tant al barricom a la resta de Barcelona”, ex-plica Espín.

Les actuacions consisteixenen un simple espectacle amb ti-telles, sense cap tipus d’estruc-tures ni grans escenaris, un fetque “va en la línia de la filosofiatitellaire”, declara Espín. Sempresolen participar-hi dues perso-nes, una que mou els titelles i unaaltra que descansa i espera el seutorn per actuar.

“Molts pares i mares que ha-vien vist aquests espectacles hanportat els seus fills i han repetit”,reconeix Espín. I és que la màgiadels titelles continuarà omplintHostafrancs fins a finals de mes.

Hostafrancs s’omple de titelles» Durant els mesos de maig i juny, el barri acull diverses actuacions titellaires al carrer Llobet

» Amb aquesta iniciativa es vol recuperar aquest art tradicional que cada cop va a menys

SOCIETAT4”La idea és que elsespectacles de titelles fossin talcom són, sense grans estructu-res i de la manera més autòno-ma possible”, explica Josep Es-pín. Els artistes que actuen al ca-rrer Llobet amb Creu Coberta te-nen la llibertat de col·locar-se onvulguin per efectuar la seva ac-tuació davant del públic. A més,aquesta autonomia i llibertattambé els porta a no agafarenergia de cap lloc.

Un dels objectius del Titellesa Hostafrancs és recuperar elcarrer per fer titelles, una pràc-tica molt habitual a la restad’Europa però que a Catalunyava cada cop de més a menys.“Esperem que a poc a poc Bar-celona recuperi aquesta tradi-ció”, afegeix Espín. Hostafrancsha fet un pas en aquesta línia.

Titelles: una filosofia

Algunes de les actuacions que ja s’han dut a terme al carrer Llobet. Fotos: El3.cat i FAECH

Els pròxims espectacles tindran

lloc els dissabtes 21 i 28 de juny

RedaccióHOSTAFRANCS

Associació | Unima, una plataforma a favor dels titellesUnima és una organització no governamental, beneficiària dels estatuts constitutius de la

UNESCO, que aplega persones de tot el món que volen contribuir al desenvolupament de l’art del titella. Aquesta associació es divideix en diverses autonòmiques, sent la

catalana una de les organitzadores del Titelles a Hostafrancs que ara s’està celebrant.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8819 | 4 juny 2014 líniasants.cat

4 juny 2014

Districte| 20

líniasants.cat

El Districte de Sants-Montjuïcha presentat un conjunt de me-sures per millorar la taxa d’atu-rats als barris de la Marina delPrat Vermell i la Marina delPort. A més dels 234.000 eurosque BCN Activa dedica als ba-rris, es donarà continuïtat a lesaccions ja iniciades i s'ampliaràpersonal i material als districteson es treballa.

Entre les línies de treballdestaquen tres apostes molt cla-res: l'atenció personalitzada acol·lectius amb dificultats es-pecials, la millora en la recercad'ofertes de treball i l'especialatenció a la desocupació juvenil.En relació a la primera, es con-tinuarà amb el dispositiu de su-port a la inserció laboral decol·lectius amb dificultats es-pecials, aquest any des de l’es-

cola Bàrkeno. Pel que fa a la se-gona, a través de BCN Activa, sispersones podran accedir a lasol·licitud de projectes de plansd’ocupació per a aquest curs i, fi-nalment, en el marc de la terce-ra línia d’actuació, es pararà es-

pecial atenció als joves del barriamb un dispositiu d’inserció la-boral que arrencarà tot just enacabar el curs escolar i que técom a objectiu que durant el2014 el 25% de persones ateseshauran de ser joves entre 16 i 29anys.

En aquest sentit, en acabar elcurs escolar hi ha programat elseguiment als alumnes de 16

anys per ajudar-los en l'elecciódel seu itinerari laboral. L’ac-tuació de l’Ajuntament enaquests dos barris de la ciutats’explica per unes dades de lataxa d’atur que indiquen que elseu descens ha estat menor encomparació amb la mitjana de laciutat. A desembre del 2013, elpes de l’atur registrat (sobre lapoblació de 16-64 anys) era de21,6% a la Marina del Prat Ver-mell i del 12,1% a la Marina delPort, mentre que al districte ésde 12,13% i a la ciutat de 10,2%.

FUNDACIÓ MANS A LES MANSAquest any el consistori tambéha signat un conveni amb laFundació Mans a les Mans, quedóna suport a molts nois i noiesde la Marina en risc d’exclusiósocial, per valor de 150.000 eu-ros per rehabilitar-ne els espaisi dotar-los de millors condi-cions que els permetin, ambtot, ampliar l’oferta de formaciói reforç escolar.

La Marina treballa per reduir l’atur» La desocupació juvenil, amb seguiment especial per als alumnes de 16 anys, centra els esforços del consistori

» La Fundació Mans a les Mans i la Fundació Privada Trinijove també formen part del programa

OCUPACIÓ4 Paral·lelament aaquesta feina traçada amb lacol·laboració de BCN Activa, laFundació Privada Trinijove,amb més de 25 anys treballantper als barris del districte deSant Andreu, vol traslladar laseva experiència als barris de laMarina iniciant un programaque ja ha estat exitós en barris deSant Andreu socio-econòmica-ment semblants.

Aquest programa, que s’ini-ciarà el 2014 i tindrà continuïtatel 2015, pretén posar un gra desorra més per tal que la gent dela Marina es revaloritzi profes-sionalment, estigui aturada oen actiu, i trobi feina més fàcil-ment tot fomentant l’autoocu-pació. La intervenció de la Fun-dació Trinijove es va formalitzarel passat mes de maig.

Exportar un model d’èxit

Els dos barris de la Marina presenten unes taxes d’atur que superen la mitjana de la ciutat. Fotos: Arxiu

Els alumnes de 16 anys rebran un

seguiment específic

RedaccióLA MARINA

Aparcament | Nova àrea verda amb 691 placesEl veïnat de Sant Cristòfol, situat a tocar del municipi veí de l’Hospitalet de Llobregat i molt

proper a la Fira Gran Via, disposarà d’una nova zona d’àrea verda d’aparcament, ambpreferència per als residents. Les tasques per habilitar la nova àrea de prioritat per a residents

van començar fa dues setmanes i està previst que entri en funcionament el dia 26 de juny.

21 |

4 juny 2013

Esportslíniasants.cat

Necessitaven un punt per asse-gurar-se jugar la promoció d’as-cens a Primera catalana, d’on vanbaixar l’any passat. La UE Santsva empatar a 1 gol davant elCarmel, assolint d’aquesta ma-nera els 69 punts i consolidant-se a la segona posició de la clas-sificació del grup 2 de Tercera ca-talana.

La UE Sants venia de 15 par-tits sense perdre i de tres victò-ries consecutives. Tot i així, elsnervis van aparèixer i les impre-cisions van suposar un gol mati-ner dels locals, obra de Nabil alminut 10 de partit, després de re-matar al fons de la xarxa una cen-trada de Cardona. El Sants em-pataria el partit 20 minuts méstard mitjançant un gol per a lahistòria de Samu, que va rema-

tar d’esperó un refús del porterPorqueras. Amb aquest empats’arribaria al descans.

Durant la segona part delpartit el Sants intentaria fer el se-gon amb diverses arribades a laporteria rival, però sense èxit. ElCarmel, per la seva banda, va fi-nalitzar el partit amb 9 jugadors.

Amb el xiulet final de l’àrbitre,els jugadors santsencs van saltara la gespa i van celebrar l’èxitaconseguit. L’eliminatòria queel Sants ha de superar si vol tor-nar a Primera catalana serà con-tra el Camprodon. El primer as-salt tindrà lloc aquest diumengeal camp de l’Energia.

Tot i els nervis, els santsencs van aconseguir el seu objectiu. Foto: UE Sants

La UE Sants jugarà la promociód’ascens a Primera catalana

» L’empat contra el Carmel permet als de Tito Lossio finalitzar segons» El Camprodon serà el pròxim rival dels santsencs per ascendir

El JAC Sants es juga l’ascens ala lliga EBA aquest diumenge

BÀSQUET4El JAC Sants té la lli-ga EBA a tocar després de la de-rrota per només un punt a casade l’Andorra, el favorit per endur-se la Copa Catalunya.

En el partit d’anada disputataquest passat diumenge els deSants es van mostrar segurs deles seves possibilitats i van plan-tar cara a un rival que només vapoder imposar el seu ritme du-rant la primera meitat del matx.

De fet, els andorrans vanmarxar a la mitja part amb unarenda de 7 punts d’avantatge, tot

i que a la represa el JAC va acon-seguir frenar l’atac dels locals.

Quan el partit enfilava l’últimminut de joc i els dos equips em-pataven a 66 punts, l’Andorra vaaconseguir anotar un tir lliureque els va donar la victòria.

Tot i la derrota, el resultat dei-xa l’eliminatòria oberta de cara ala tornada, que tindrà lloc aquestpròxim diumenge al pavelló del’Espanya Industrial a partir deles 6 de la tarda. Una victòria permés d’un punt convertiria el JACSants en nou equip de lliga EBA.

Barcelona escalfa motors pera la Setmana de la Bicicleta

CICLISME4Entre els dies 10 i 15de juny, Barcelona promouràl’ús de la bicicleta en l’entornurbà amb la quinzena edició dela Setmana de la Bicicleta.

Per altra banda, l’Ajunta-ment organitzarà de forma con-junta amb les entitats vinculadesa la bicicleta de l’1 al 5 de juliolun seguit de tallers bàsics iavançats de mecànica per a bi-cicletes. Al juny, però, es des-envoluparan al carrer activitatsde marcatge, registre, diagnòs-

tic i punt d’informació i pro-moció de la bicicleta.

La programació de la Set-mana de la Bicicleta inclou cir-cuits infantils, punt d’InspeccióTècnica de Bicicleta (ITB), con-curs de fotografies, pràctiquesper als adults que vulguin apren-dre a anar en bicicleta, rutesguiades, passejades per la ciutat,bicicletada nocturna i compra-venda de segona mà. Tot per im-pulsar un mitjà de transportsostenible i sa.

Obertes les ajudes a l’esportbase de Sants-Montjuïc

PROGRAMA4Les famílies quevulguin rebre l’ajuda que ofereixel Districte de Sants-Montjuïcperquè els seus fills menors d’e-dat puguin practicar esport japoden entregar les seves sol·li-cituds a les oficines d’atencióciutadana de la ciutat. El perío-de de recepció de les inscrip-cions s’allargarà fins al pròximdivendres 13 de juny.

El programa d’ajuts a l’esportbase incrementa aquest any la

partida destinada a subvencio-nar les famílies respecte a la del’any passat. Si en el curs 2013-2014 es van destinar 23.000euros a subvencionar l’esportbase de Sants-Montjuïc, aques-ta temporada els recursos queassigna el Districte arriben als35.000 euros. S’atorgaran aju-des als sol·licitants que com-pleixin els requisits fins ques’esgoti la partida econòmicaprevista.

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

El JAC necessita guanyar per més d’un punt a l’Andorra. Foto: FCBQ

Futbol | L’Equipo Ja finalitza desè a la classificacióL’Equipo Ja va finalitzar en desena posició del grup 2 de segona catalana després deperdre a casa contra el líder de la classificació, el Molletense, per un 1 a 5 en contra.

El partit contra l’equip vallesà, ja ascendit, va servir als santsencs per acomiadar davant la seva afició una temporada amb daltabaixos importants en el joc.

Agenda| 22 4 juny 2014líniasants.cat

agenda@comunicacio21.com

AGENDA UINZENALQDIUMENGE 8 DE JUNY12:30 The Last Minute Experienceportarà la seva

fresca proposta que barreja jazz, hip hop, dubi drum’n’bass. Emmarcat en el cicle Vermut Jazzal Casinet d’Hostafrancs.

DIMECRES 4 DE JUNY17:30-19:30 Taller de risoteràpia. El fet de riu-

re és una funció biològica necessària per man-tenir el benestar físic i mental. Activitat a cà-rrec d’Àurea Arroyo. / Centre cívic Cotxeres deSants.

DIJOUS 5 DE JUNY10:00-13:00 Taller d’estimulació de la me-

mòria, que mitjançant uns exercicis pràcticses desenvoluparà el funcionament de lament i especialment la memòria. / Centre cí-vic Cotxeres de Sants.

DISSABTE 7 DE JUNY17:30 Cultura up to you. Mostra de projectes

emergents que acull iniciatives culturals detot tipus i on l’usuari té l’oportunitat de for-mar part activa del procés cultural. Organit-zat per Cultura Up To You. / Centre cultural Al-bareda.

FINS AL 20 DE JUNYMatí-Tarda 16 anys premiant: l’art brut. Expo-

sició que tracta d’evidenciar que la innova-ció i creació artística en totes les persones ésimportant, independentment de la seva for-mació. / Centre cultural Albareda.

DIMECRES 4 DE JUNY18:00 El repte de l’Ona. Contes per promoure l’a-

limentació saludable. Adreçat a nens i nenesa partir de 4 anys. Aforament limitat. / Bi-blioteca Poble-sec.

DIVENDRES 6 DE JUNY

17:30-18:30 Taller familiar de ioga amb nadons,a càrrec de Maria José Núñez i adreçat a cria-tures des dels 4 fins als 18 mesos. L’entradaés gratuïta per a l’adult acompanyant. /Centre cultural Albareda.

DIMECRES 4 DE JUNY17:30-19:00 Taller de txi-kung, un art que aju-

da, mitjançant moviments suaus, a relaxar sa-tisfactòriament el cos i la ment. / Centre cí-vic Casinet d’Hostafrancs.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Aquest taller està adreçat de maneraespecial als nens i nenes més petits.Aquí els encarregats, dirigits per Lau-ra Clavero, ensenyaran els infants elsprimers passos de la dansa. / Centre cí-vic Font de la Guatlla.

Taller infantilDansa i joc

Fins al 19 de juny

Taller on es farà una breu introduccióa l’obra i personalitat de Jackson Po-llock, i s’ensenyaran les tècniques queemprava aquest artista trencador. Ac-tivitat a càrrec de Biribotis. / Centre cul-tural Albareda.

Taller de pinturaJackson Pollock

Ds. 14 de juny a les 17:30

La Festa Major del barri de la Font dela Guatlla ja s’apropa. Les activitats quees duran a terme les organitzen l’As-sociació de Veïns i Veïnes de Font de laGuatlla, amb la col·laboració del Dis-tricte de Sants-Montjuïc.

Festa MajorFont de la GuatllaDel 12 al 23 de juny

El JAC Sants se la juga a casa contral’Andorra. El pavelló de l’Espanya In-dustrial serà el testimoni del què potser un dels majors èxits del club sant-senc. / Espanya Industrial.

Partit per l’ascensJAC Sants-AndorraDg. 8 de juny a les 18:00

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8823 | 4 juny 2014 líniasants.cat

| 24 4 juny 2014líniasants.cat Pròxima edició: 16 de juny