L’Europa Feudal

Es va donar a l’Europa occidental als segles IX-X Origen: per la desmembració de l’imperi de

Carlemany ( inestabilitat ) Monarques donen les terres als nobles a canvi de

protecció militar. (els nobles es converteixen senyors feudals)

Pagesos molt pobres seran els serfs dels senyors feudals

L’art – Romànic.

Naixement de l’Europa Feudal

Segle VIII Carlemany ( rei franc) va unificar per últim cop l’Europa occidental (emperador 800 d.C)

Va organitzar el territori ( lleis i marques – fronteres)

Mort Carlemany 843 d.C divisió regnes : produit per atacs i invasions: normands o víkings ( nord) / musulmans (sud) / hongaresos (l’est)

(Tractat Verdum – es fà la divisió per regnes)

Orígens del feudalisme

Situació crisis : monarques molt dèbils no poden protegir a la poblacióni recaptar impostos ni mantenir la fidelitat de l’exèrcit

RECORREN A L’AJUDA DELS NOBLES – VASSALLATGE -

Orígens del feudalisme

VASSALLATGE : S’establia mitjançant la cerimònia de l’homenatge

- noble jurava fidelitat, consell, ajuda militar i econòmica al rei -

Rei donava un FEU per a que el governés ( aixó és l’origen del FEUDALISME)

Qui eren els senyors feudals? – antics comtes, càrrecs eglesiàstics, i altres propietaris ( era de manera vitalícia i hereditària)

CERIMÒNIA D’HOMENATGE

Orígens del feudalisme

Altres nobles menys importants: Cavallers o guerrers, tenien petits feus i mantenien un petit exèrcit.

PODER: estava en els grans senyors feudals, amb el temps es van fer gairabé independents.

Pagesos: por a la inseguretat i manca de protecció reial acudeixen al senyor feudal per tenir protecció a canvi de treballar per ells.

SOCIETAT FEUDAL

DESIGUALTAT DIVIDIDA EN ESTAMENTS

REI

PRIVILEGIATS (alta noblesa, alt clero, nobles, clero, cavallers )

NO PRIVILEGIATS (pagesos i artesans)

LA NOBLESA FEUDAL

Cúspide social: REI (era un representant de

Déu a la terra) havia de governar el poble i mantenir regne unit.

Regne eren les possessions del monarca sota la seva autoritat - inestable -

Terra passava d’hereus a uns altres reis o vassalls.

Rei era el primer entre els iguals ( els iguals eren els seus vassalls : nobles,clergues)

LA NOBLESA FEUDAL

Tasques del rei: - Dirigir campanyes

militars. Demanar impostos. Jutge ( però no pot

interferi en els feus)

LA NOBLESA FEUDAL

LA CORT REIAL:

– Cúria o consell reial ( format grup de nobles i clergues ) – ACONSELLA AL REI EN LES SEVES DECISIONS.

– La cort reial ( reis vivien en diferents castells sempre anaven envoltats de familiars , amics, guerrers, consellers …)

LA NOBLESA FEUDAL

La noblesa guerrera: grup privilegiat– Són els cavallers ( posseien l’equip, cavall i les armes,

eren molt cars – molts senyors feudals ho eren- )– Fills nobles s’armaven cavallers als 18 anys (havien de

ser valents, lleials al seu senyor i defensar als dèbils)– Feien la guerra per defensar els seus territoris (enfronten

altres nobles…)– Guerra donava més terra i riqueses– Permetia viure amb privilegis ( no treballaven, no

pagaven impostos, únics que podien portar armes , així CONTROLAVEN LA RESTA DE LA POBLACIÓ

CAVALLERS

Els pagesos i la cort reial

ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL

Vida al feu: feu- terres atorgades per el rei o un noble a un sr.feudal.

Millors terres eren per el sr.feudal (RESERVA SENYORIAL) – estaven el boscos, castell , prats… -

MASOS – sr. Feudal repartia la terra als seus serfs o a pagesos lliures que pagaven per treballar-la .

Hi havia terres als feus de l’esglèsia o petit propietaris ( però depenien sempre jurídicament del sr.feudal)

DRETS DE JURISDICCIÓ – sempre a mans sr. Feudal – imposava les lleis, justícia, impostos, i serveis ( ponts, molins, forns…)

ELS PAGESOS AL FEU

Pagesos eren majoria població , categories:– Pagesos lliures ( vilans o alodials) : podien tenir

terres, eren amos de si mateixos, podien casar-se, abandonar el feu, dedicar-se a un ofici … (eren molt pocs)

– Serfs :no tenien llibertat personal i estaven lligats a la terra del sr.feudal, havien de demanar permís per casar-se, abandonar el feu, deixar herència...

ELS PAGESOS AL FEU

Tant els pagesos lliures con els serfs, havien de treballar per SOBREVIURE .

Practicaven la ROTACIÓ BIENNAL DE LA TERRA : treballar la meitat de la terra i deixar descansar l’altra meitat.

Tècniques i les eines de feina eren rudimentàries(aixades, falç, arades senzilles…)

La seva economia era AUTOCONSUM,es viu d’allò que es produeix , ells es feien la roba, tallaven fusta i poques vegades compraven res, a vegades sal o estris.

ELS PAGESOS AL FEU

L’HABITATGE DELS PAGESOS:– Vivien en pobles petits o cases disseminades.– Cases senzilles i tosques ( una o dues

habitacions)– A vegades magatzem si no els animals estaven a

la mateixa casa.– Llar de foc per il.luminar, escalfar-se i cuinar.– Mobiliari: matalàsde palla ,un banc, una taula,

escudelles de fang o fusta i un perol gran de metall per cuinar.

L’ESGLÈSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES

Grup privilegiat ANY 1000 : la major part d’Europa Occidental era

cristiana -LA CRISTIANDAT- L’Esglèsia fixava les OBLIGACIONS

RELIGIOSES Fixava la caritat que s’havia de donar, les

donacions al morir, com portar una vida virtuosa, normes per redimir els pecats i evitar l’infern.

L’ESGLÈSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES

Regulaven la vida social i privada:– Tot tenia cerimònia religiosa: naixement,

matrimoni, funeral…– S’encarregaven de l’ensenyament– S’encarregaven de l’assistència als pobres i

malalts.– Estipulaven LA PAU DE DÉU I LA TREVA DE

DÉU , etapes de pau obligatòria en cas de guerra, si es desobeïa es podia EXCOMULGAR

L’ESGLÈSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES

ORGANITZACIÓ DE L’ESGLÈSIA:– Eren molt rics, tenien feus i cobraven el delme un

impost per matenir l’esglèsia.– Ben organitzats per arribar a tot el territori:

– Parròquies: els cristians s’agrupaven així, i eren dirigides per un sacerdot ( rectors )

– Diòcesis: conjunt de parròquies d’un territori, al capdavant un bisbe.

L’ESGLÈSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES

ORGANITZACIÓ DELS CLERGUES:

– CLERO SECULAR: capellans, rectors i bisbes formaven

– CLERO REGULAR: monjos i monges dels monestirs per pergar a deu en soledat, eren regits per abats o abadesses.

ELS MONESTIRS MEDIEVALS

Població majoritària era pagesa – l’esglèsia es ruralitza- per evangelitzar i dirigir la vida dels pagesos.

L’Esglèsia era l’edifici central de la vila, poble o ciutat.

Fidels anaven a missa els diumenges, a casaments, funerals… les campanes cridaven a l’oració, advertien de perills o convocaven reunions i/o assamblees.

A partir l’any 1000 apareixen els monestirs( per resar, guardar textos i ensenyar a llegir i escriure)

MONASTIRS

MONASTIRS MEDIEVALS

Monastir: conjunt d’edificis i dependències, disposava també d’hort,molí i terres de propietat ( era com un feu ) pagesos i servents treballaven .

- centre del monestir estava l’esglèsia per resar vàries vegades al dia.

- Activitat principal era l’oració ( contacte directe amb Déu, i allunyar-se del món)

MONASTIRS MEDIEVALS

Regles del monastir:– Qui volia entrar :

1º període d’aprenentatge (noviciat) 2º vots , es feien tres: obediència, pobresa i castedat 3º portar els hàbits.

– Tenien regles internes : Hores per l’oració Lectura de textos sagrats Horaris per a totes les activitats.

L’ART ROMÀNIC

Va segle XI al XIII En alguns elements s’assembla l’art romà

d’aquí el nom de romànic. Representacions essencialment religioses. L’arquitectura tè el lloc fonamental

(esglèsies, catedrals i monestirs)

L’ART ROMÀNIC

Esglèsies:– Construides en pedra

Planta: – en forma de creu llatina– Lloc on es creuen :CREUER– Creuer es cobria : CIMBORI– Capçalera de l’esglesia : ABSIS– Naus lateral : EL DEAMBULARI

L’ART ROMÀNIC

Per donar solidesa als edificis : VOLTES DE CANO. ( aguantats per murs gruixuts, pilars o columnes units per arcs de mig punt o mitja circunferència)

Per aguantar les voltes – CONTRAFORTS – FINESTRES. TORRE DEL CAMPANAR (estava a l’exterior, unida

o separada per cridar a l’oració) CLAUSTRES.

CLAUSTRES

CLAUSTRE CATEDRAL TARRAGONA

L’ART ROMÀNIC

L’ART ROMÀNIC

PINTURA I ESCULTURA: Pintura i escultura era de caràcter religiós i funció decorativa

(esglèsies,monestirs…) Imatges (importants la majoria de la gent no sabia llegir) Frescos i taules – pintura tè gran força expressiva, però tècnica

senzilla. Tècnica pintura al fresc ( capa gruixuda de guix sobre un mur i

el color s’estenia uniformement) no hi ha profunditat ni volum , disposició frontal , predomini de les figures aïllades

Motiu més utilitzat PANTOCRÀTOR. Pintures sobre taules fusta (frontal dels altars) Miniatures ( il.lustraven els llibres )

L’ART ROMÀNIC

Escultura:– Depenia de l’arquitectura– Figures adopten les proporcions i formes de la

superficie sobre la qual eren esculpides.– CAPITELLS: (columnes o pilars) es donen a

l’interior o exterior, gairabé sempre motius religiosos amb figures vegetals, geomètriques o de la vida quotidiana.

– TALLES RELIGIOSES: de fusta policromada en colors vius anaven als altars ( imatges de sants , Jesús, verge…)

CAPITELLS ROMÀNICS

PINTURA ROMÀNICA

PINTURA ROMÀNICA

PANTOCRATOR

MINIATURES ROMÀNIQUES