LES NOVEL.ES D’AVENTURES

Una aventura de pirates

Les narracions d’aventures• Les narracions

d’aventures expliquen com un heroi emprèn accions arriscades i poc corrents que, normalment, inclouen viatges cap a llocs desconeguts o se situen en escenaris llunyans . Les narracions són plenes d’episodis inesperats i perillosos.

• L’aventura suposa abandonar les seguretats del món heretat per a mesurar les pròpies forces amb les de la natura i les dels altres homes.

• Els fets poden ser fantàstics, però han de ser versemblants. L’heroi ha de sortir del seu món familiar per poder-hi tornar un cop hagi aconseguit el premi, gràcies a l’enginy, la intel.ligència, el valor o altres qualitats com la compassió o la justícia.

• El relat de l’aventura representa la confiança de l’home en ell mateix, en la possibilitat de conèixer el món, i de poder triar de manera autònoma.

• La narració d’aquest viatge permet que els lectors visquin l’experiència del protagonista i que hi reflecteixin la pròpia. Per això, agrada especialment als adolescents, quan un es troba en la necessitat d’establir el seu propi criteri, lluny de les regles fixades per la infantesa.

UNA MICA D’HISTÒRIA

• L’aventura sempre ha estat un component de la narrativa. Però tal com l’entenem avui en dia es genera al S.XVIII amb Els viatges de Gulliver (1726) de J. Swift i Robinson Crusoe (1718) de W. Defoe. Però és durant el S. XIX que s’acaba definint i triomfa.

Per què l’aventura?

• Aparició d’un públic assedegat d’aventures en paratges exòtics.

• Públic que cerca la fascinació i l’exotisme i que busca en la novel.la d’aventures una fugida idealista i emocionant de la seva vida quotidiana.

• Set d’aventures que coincideix amb la conquesta real que fan les potències occidentals i que implica la descoberta de nous móns i civilitzacions poc coneguts o desconeguts fins ara pels occidentals. Àfrica, l’

• L’expansió geogràfica i la colonització ve acompanyasda d’una expansió en el camp del saber (gràcies a la revolució industrial) que poblava el paisatge de fàbriques i de tota mena de ginys mecànics... Comença, doncs, una nova aventura: l’entrada al món tecnològic i del progrés. I originà una altra concepció de novel.les d’aventura que té en La màquina del temps (1895), de H. G. Wells i De la Terra a la Lluna (1865), de Jules Verne, els grans pioners.

• Actualment, se’n dibuixen dues tendències: cap a horitzons desconeguts del Planeta Terra i el salt cap al passat (preferència per l’E. Mitjana). La nova novel.la d’aventures emula, doncs, als antics.

On passa l’acció?• La narrativa d’aventures es caracteritza per:

1. Mobilitat en l’espai: mars oberts, oceans enormes, viatges per rius o terres vastes inexplorables.2. Espais difícils per l’home i la dona: illes solitàries, freds a l’Antàrtida, profunditats submarines, l’Àfrica inexplorable, civilitzacions desconegudes, paisatges llunyans i inaccessibles, viatges fantàstics, viatges per aire...

Algunes novel.les• 20.000 llegües de viatge submarí (1870) Jules Verne• Moby Dick (1851) H. Melville• Sandokan (1907) E. Salgari• Miquel Strogoff (1876)• E. Salgari• Cinc setmanes en globus (1863)• De la Terra a la Lluna (1865) Jules Verne

Els personatges

• Presenten dues menes de personatges:

Protagonistes: empesos a l’aventura per raons sentimentals (rescatar un parent, salvar algú perdut en algun lloc inhòspit per raons científiques...)

Secundaris: són els propis de l’escenari exòtic on s’esdevé l’acció: indis, tribus negres, animals prehistòrics...

Novel.les de pirates i espadatxins

• El subgènere dels pirates, al qual pertany L’illa del tresor, comença quan acaben les peripècies dels autèntics filibusters. Temibles pirates reals que solcaren els oceans: el Carib, la Mediterrània, el Pacífic....

Walter Scott (1771-1832)

..

J. Fenimore Cooper (1789-1851)

Mrark Twain (1835- 1910)

R. Louis Stevenson (1850-1894)

Emilio Salgari

(1862-1911)

R. Sabatini (1875-1950)

A l’abordatge!

Pirates reals i pirates de ficció

Pirates!• Des de temps

llunyans, els vaixells mercants es troben sota l’amenaça dels lladres armats que solquen les mars: els temibles pirates. Totes les nacions marines han sofert els seus atacs.

Lladres a alta mar• Els pirates vivien

segons el seu propi codi de conducta. Les seves regles, eren acceptades i posades per escrit. Tos els mariners havien de signar-les abans de ser acceptats com a membres de la tripulació.

• N’hi va haver de tota mena: pirates, filibusters, bucaners i corsaris. Criminals? Lladres? O aventurers?

• La majoria dels reclutes eren marins experimentats, farts de cobrar sous baixos i de suportar les dures condicions a bord dels vaixells mercants i de la marina.

• No tots els reclutats, però, volien ser pirates. Alguns d’ells es veien forçats a prendre la difícil decisió quan els seus vaixells eren capturats. O es feien pirates, o els seus caps rodaven!!

Homes temibles

• El 1579, el pirata anglès Francis Drake va atacar la nau espanyola Nuestra Señora de la Concepción. Drake aconseguí un botí que avui estaria valorat en més de 400 milions d’Euros.

• Va ser el corsari anglès més famós del S. XVI

• Els pirates pretenien terroritzar les seves víctimes amb el seu aspecte ferotge. Barbanegra lluitava embolicat en un núvol de pols negra, provocada per metxes incandescents que portava sota el barret. Portava també, al menys, sis pistoles.

• Barbanegra va ser el pirata anglès més temut durant el S. XVIII. El Carib, era seu!

• Henry Every va ser un cruel pirata del S. XVII. Mai va ser fet presoner. L’Oceà Índic, era el seu camp de batalla.

• Barbarroja va ser un corsari musulmà nascut a Lesbos. El seu veritable nom: Hayr-al –Din.Fill d’un cavaller otomà i de nissaga de mariners, comandà una organització pirata que portà als berberiscos a controlar el comerç de la Mediterrània i esdevení el terror dels navegants espanyols.

• Jean-David Nau, L’Olonès, més conegut com François l’Olonais, va ser un terrible i ferotge pirata del S. XVII, natural de les Sables-d’Olonne (costa atlàntica de França)

• Seguia sempre la mateixa tàctica terrorífica amb els seus presoners: els interrogava, els torturava, n’escollia algun que servís d’exemple als altres a qui, o bé escorxava el cos o bé li obria el pit i li treia el cos, que a vegades mastegava i escopia a la cara dels altres. Va ser un personatge temut i odiat a causa dels seus hàbits cruels.

Bandera del capità Richard Worley

BANDERES PIRATES

capità Edwuard England

capità Barbanegra

Capità Edmund Condent

Capità Henry Every

Capità John Rakman

Guaitar alguna d’aquestes banderes onejant al pal major d’un buc que s’aproximava devia causar nerviosisme a la tripulació. Calia sospesar molt bé si entrar o no en combat amb els pirates. Perdre la batalla suposava ésser passat per la quilla , llençat als taurons, abandonat en una illa deserta o torturat. Així que , devant d’aquestes perspectives tan optimistes , molt capitans es rendien ràpidament. La major part dels cops, salvaven la pell, d’altres, si topaven amb gent com Barbarroja, Drake, o L’Olonès, haurien volgut morir lluitant , donada la crueltat amb què tractaven els presoners.

De vaixells, tresors i illes pirates

Clàssics de les novel.les de pirates

• On millor podem trobar mostres de les peripècies dels pirates és a les novel.les d’aventures de finals del S. XIX i començaments del S. XX i que han esdevingut obres clàssiques de la literatura juvenil.

• L’illa del Tresor; R. L. Stevenson• Sandokan; E. Salgari• Los tigres de Monprasen• El Corsari negre• Els pirates del Halifax; Jules Verne• Els fills del Capità Grant

• Els amotinats de la “Bounty”• Un capità de quinze anys

És clar que el pirata per excel.lència de Jules Verne és el capità Nemo, modern successor del Sandokan de Salgari, a bord del Nautilus, protagonista de noves aventures com 20.000 llegües de viatge submarí i L’illa misteriosa

Però la fascinació que exerceix la soledat i les penúries dels nàufrags i, que té en Robinson Crusoe el seu màxim exponent, es torna a trobar uns segles després a d’altres novel.les com:

• El Robinson Suïs; J.D. I J.R. Wyss• L’illa de coral; R.N. Ballantine• El senyor de les mosques; William Golding Un altre clàssic, més modern que Defoe, i els pirates del

qual apunten ja la decadència i la burla devant la picardia dels infants és Peter Pan i Wendy, de Barrie.

Pirates al cinemaPiraa

• ... I és que els “pirates de la història” desapareixen per donar pas a les “històries de pirates”, tant al S. XIX pel que fa a la recreació que d’ells en fa la literatura, com durant el S. XX i XXI en les seves recreacions cinematogràfiques.

• Així, doncs, gràcies al cinema i a la literatura, els pirates es mantenen vius i es perpetuen en els records infantils, i han passat a formar part de la nostra cultura creativa i a la dels lectors i espectadors de nous suports narratius i audiovisuals (còmics, dibuixos animats, jocs de rol, jocs per a consoles, videojocs...)

• La literatura és anterior al cinema, i no només perquè sigui anterior en el temps, sinó perquè sovint, quan un cineasta vol històries, recorre amb freqüència a ella.. I és que la majoria de pel.lícules clàssiques de pirates s’han basat en una no menys clàssica novel.la, ja sigui per imitar-la o per superar-la.

• El mar i el vaixell han estat sempre el gran escenari de les pel.lícules d’aventures. Quan neix el cinema ja no existia la navegació a vela. No obstant això, el bergantín i el galió, continuaran essent els vaixells cinematogràfics per excel.lència: el vaixell pirata. I amb ell, els abordatges, els motins i la recerca del tresor.

• Algunes pel.lícules clàssiques:• Rebelión a bordo, de Frank Lloyd (1935)• Rebelión en alta mar, John Frarrow (1946)• El mundo en sus manos; (1952)• El pirata barbanegra(1952)

• Però en aquest cinema de fons documental, pel que fa al transfons històric de la navegació, cal afegir-hi l’anomenat “cinema de pirates”, on l’aventura relega a segon pla al rigor històric. Es tracta sovint d’històries on l’espectador se situa del costat dels pirates, éssers proscrits de la justícia, però de nobles sentiments com Sandokan ,el Capitán Blood o el més recent Jack Sparrow, bandits de llegenda i recuperats de la literatura.

Pel.lícules de pirates

• La hija del corsario verde (1940)• Los piratas de Malasia (1945)• Sandokan (1980/ Kabil Gibran)• Corsarios de Florida (1939)• Los bucaneros (1958)• Piratas del mar Caribe (1942)• El pirata de los 7 mares (1953)• El capitán Kidd (1945)• La princesa y el pirata (1944)

Però sens dubte, el film de pirates mític per excel.lència és la versió del no menys mític llibre de R. L. Stevenson: L’illa del tresor, de Ian Fleming (1934), a la qual van seguir altres versions posteriors. Una d’elles, Viento en las velas d’Alexander Mackendrick (1965) és considerada una de les pel.lícules mítiques d’aquest gènere...

I no podem deixar de banda les més recents, on se’ns ofereix l’aventura per l’aventura com a Hook,(homenatge personal d’Spielberg a Peter pan i al capità Garfio), Els Goonies o la més actual nissaga de Pirates del Carib, amb Jack Sparrow al capdavant.

...Senyores i senyors: L’AVENTURA ESTÀ SERVIDA!