SE

RIE

01

. L

A P

EÇ

A D

EL

TR

IME

ST

RE

LES FITXES DIDÀCTIQUES DEL

MUSEU NACIONAL DE CERÀMICA

20. VENTALL I ESTOIG, XINA, CA. 1850 (CE2/02239; CE2/02240)

TA

RD

OR

20

19

Un objecte de luxe Es tracta d’un ventall de pantalla profusament decorat mitjançant diverses tècniques (Fig. 1) . El país està con-feccionat amb plomes d’oc tenyides, plomes de bernat pescaire i de paó, concentrades al mànec, al darrere d’un element circular que conforma dues flors de color crema –una per cada cara– fet amb seda i nacre. Aquest element oculta la unió del país amb el mànec, tallat laboriosament amb ivori, amb decoració geo-mètrica, vegetal i representacions antropomòrfiques. Del mànec pengen tres borles de seda de color verd, vermell i porpra. L’anvers del país (Fig. 2) està treballat delicadament a partir de fines làmines de fusta, folrades amb plomes blaves de bernat pescaire, contornejat amb fils d’or. Una edificació de maons amb una finestra postissa amb espill, sostre baix, balustres i cornises, conjunta-

ment amb dos elements vegetals i un arbre de tronc daurat, fan l’ambientació a un home i una dona que intercanvien gestos. Ambdós van ricament ornats i els seus vestits estan composats igualment de plomes blaves. L’home va acompanyat d’un ase blanc i la dona amaga el seu rostre al darrere d’un ventall mentre sem-bla indicar una adreça al seu interlocutor.

L’escena que protagonitza el revers està feta majori-tàriament amb seda brodada, excepció feta de sengles arbrets de plomes blaves semblants als de l’anvers. En aquest cas, es representen tres dames amb vestits brodats de gran colorit, dins d’un paisatge protagoni-tzat per un arbre o arbust central, suaus pujols verds i florits, i una abstracció que simula la corrent d’un riu o algun element atmosfèric. L’interès per aquesta luxosa peça ve donat també pel

seu estoig. Està fet amb fusta lacada en negre i daurat, folrat l’interior amb seda vermella (Fig. 4). L’escena central la protagonitza una batalla amb guerrers a ca-vall i a peu armats amb llances i espases dins un paisat-ge amb vegetació i arquitectures.

1

Figura 1. Ventall. Marca Volong. Xina, ca. 1850. Museu Nacio-nal de Ceràmica. CE2/02239.

3

Figura 2. Detall de la decoració de l’anvers del ventall. Museu Nacional de Ceràmica. CE2/02239.

Figura 3. Detall de la decoració del revers del ventall. Museu Nacional de Ceràmica. CE2/02239.

2

SE

RIE

01

. L

A P

EÇ

A D

EL

TR

IME

ST

RE

Testimoni de les influències asiàtiques arreu Europa Aquest ventall de pantalla, fet a Canton per la firma Volong, l’etiqueta del qual és visible a l’interior de la tapa de l’estoig, representa l’interès dels col·leccionismes europeus pel delicat treball de l’artesà oriental i el seu ús com a signe d’estatus social. Són testimoni d’això tant el ventall de pantalla com l’estoig lacat on es guarda, que formen un conjunt a les col·leccions del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí” gràcies a la donació de la família Rincón de Arellano (veure requadre). Trobem d’altres exemples de ventalls d’aquesta mateixa casa cantonesa datats a mitjanies del segle @A@ a d’altres col·leccions europees, com ara la Royal Collection (Regne Unit), encara que no es troben pràcticament exemples com el del Museu Nacional de Ceràmica, que inclou escenes en relleu amb un detall i qualitat únics. Cal citar també un exemplar de la col·lecció de Casa de Diego a Madrid (Armstrong, 2004: 98). La influència de las cultures asiàtiques a Europa cobra gran importància a partir del segle @FAAA i constitueix un precedent de la globalització en què les nostres socie-tats estan immerses avui. A l’àmbit mediterrani, i a la península ibèrica en particular, cal tenir en compte el precedent d’intercanvis comercials relacionats amb el Galió de Manila, des de l’Edat Moderna i la ruta de la seda des de l’Antiguitat. L’artesania oriental i la tecno-logia aplicada a la porcellana, la seda o els objectes lacats, meravellaren als pobles mediterranis des d’an-tic, influint a la ceràmica local, la indumentària i les arts decoratives de manera intensa. A època contem-porània, exposicions universals com ara la de Londres de 1851, les Exposicions Universals de París de 1867 i 1878 o l’Exposició Internacional de Barcelona de 1888, estengueren les influències exòtiques orientals ‒chinoiseries, japonisme‒ a àmbits com ara la moda i les arts europees. Aquests aspectes motivaren al Museu a incloure aques-ta peça al Catàleg del Patrimoni Cultural Europeu el 2018, Any Europeu del Patrimoni Cultural.

1. 20. VENTALL I ESTOIG. MARCA VOLONG. XINA, CA. 1850 (CE2/02239; CE2/02240)

BIBLIOGRAFIA

AMNOPMQRS, Nancy (2004): Fans in Spain. Londres: Philip Wilson Publishers.

RQUMASQ, Carmen (2014): Nuevos aires para el Museo. La

donación de abanicos de Adolfo Rincón de Arellano García

e Isabel María Castellví Trenor, XVIII condesa de la Villa-

nueva. Valencia: Asociación de Amigos del Museo Nacio-nal de Cerámica.

Te

xto

s: I

sab

el J

ust

o F

ern

ánd

ez;

Lil

ian

e C

ue

sta

Dav

ign

on

.

Figura 4. Ventall amb la seua caixa. Museu Nacional de Ceràmica. CE2/02239.

4

DONACIÓ RINCÓN DE ARELLANO A 2012 els germans Rincón de Arellano Castellví decidi-ren donar al Museu Nacio-nal de Ceràmica un conjunt de 97 ventalls procedents de la col·lecció d’en Adolfo Rincón de Arellano García (1910-2006) qui fou alcalde de València de 1958 a 1969, i de la seua muller na Isabel María Castellví Trenor, XVIII Comtessa de Villanueva (Fig. 5). La col·ecció està composada per peces que abarquen des del segle XVIII al segle xx, on s’inclou un valuós conjunt de ventalls de gran qualitat, exponents de l’acti-va exportació oriental des de Canton i Macao (Fig. 6). Després d’una gran tasca de catalogació, documenta-ció i restauració de les pe-ces, el 2014 es presentà l’exposició temporal «Nuevos aires para el Museo. La donación de abanicos de Adolfo Rincón de Arellano García e Isabel María Castellví Trenor, XVIII condesa de la Villanueva» que reuní una selecció de 75 dels 97 ventalls donats, per tal de donar a conèixer al públic les peces que composaven la donació.

Figura 5. El matrimoni format per Adolfo Rincón de Arellano i la seua muller na Isabel María Castellví Trenor, antics propietaris del ventall.

Figura 6. Ventall plegable tipus mandarí o «de les mil cares». Canton, ca. 1875. Dinastía Qing. Donació Rincón de Arellano. Museu Nacional de Ceràmica. CE2/02223.

5

6