1
8 8 LA PETJADA DELS DINOSAURES ESTANYS DE BASTURS LA PETJADA DELS DINOSAURES ESTANYS DE BASTURS FITXA EXTENSIÓ 37 ha COMARQUES El Pallars Jussà ISONA I CONCA DELLÀ 37 ha FLORA Caràcies, vegetació helofítica, sistemes limnològics, Ceratium cornatum (alga unicel·lular que no viu en cap altre lloc del món), joncs, canyís, Claudium mariscus, Utricularia vulgaris (planta carnívora que viu flotant a l’aigua). FAUNA Voltor, gall fer, bernat pescaire, llúdriga, cérvol, teixó, fagina. ESPAIS NATURALS Institut Cartogràfic de Catalunya B asturs es troba en una de les zones de Catalunya on s’han localitzat més fòs- sils de dinosaures, óssos, petjades i ous. Segons s’ha pogut esbrinar, fa 80 milions d’anys, al Cretaci, existia una costa des d’Isona i la muntanya de Sant Corneli fins als voltants de Balaguer. A l’oest hi havia mar obert, anomenat Tetis, i Isona i Tremp estaven sota les aigües. En unes platges prop de la localitat de Basturs, i també de Coll de Nargó, s’han trobat milers de closques d’ous, entre les arenes rogen- ques i grises, que els dinosaures van dipo- sitar per covar-los. Totes aquestes terres tenien un clima tropical amb zones de palmeres i falgueres on vivien els dinosaures, cocodrils i tortugues. No existien ni els Pirineus ni el Montsec i tota la zona estava travessada per rius i embassaments. Hi habitaven dinosaures herbívors de quatre potes amb un llarg coll i cua, carnívors i altres amb bec. Basturs, a l’igual que Montcortès, és un con- junt d’estanys prepirinencs formats per la dissolució de les roques calcà- ries i sulfats adjacents –anomenats càrstics–, i alimentats per una font d’aigua més o menys constant durant tot l’any. Junt amb l’estany de Banyoles, són les úniques llacunes càrstiques notables a Catalunya. Els dos estanys de Basturs són constituïts per ecosistemes molt fràgils amb característiques singulars representants d’aquest medi lacustre dins la regió prepirinenca. El sistema de llacunes és força complex i està format per una cubeta gairebé cònica on es poden apreciar diverses zones. Els factors físics i químics són els principals condicionants de la distribució de les espècies que habiten les aigües, molt alcalines.Els estanys de Basturs són coneguts per ser una de les zones on s’han trobat més restes de dinosaures del Cretaci, que provenen de sediments de fa uns 80 milions d’anys. Al nord de la Conca Dellà, a prop de Basturs, són, juntament amb els estanys de Banyoles i de Montcortès, les úniques llacunes càrstiques notables a Catalunya. Els factors físics i químics són els principals condicionants de l’existència d’una típica flora i fauna en aquest indret. Llacs d’aigües alcalines i jaciments de la prehistòria 3 5 7 6 13 14 12 17 16 Segrià Garrigues Pla d’Urgell Urgell Segarra Noguera Pallars Jussà Alt Urgell Solsonès Cerdanya Pallars Sobirà Val d’Aran Alta Ribagorça 2 21 9 4 11 20 10 1 19 18 15 1 Aiguabarreig Segre-Cinca 2 Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana 3 Aigüestortes 4 Alfés 5 L’Alt Àneu-la Bonaigua 6 Bessons, els 7 Estany de Montcortès 8 Estanys de Basturs 9 Mas de Melons 10 Montllober 11 Pantà d’Utxesa 12 Serra d’Aubenç 13 Serra del Boumort 14 Serra de Carreu 15 Serres del Cadí-Moixeró 16 Serra Llarga 17 Serra del Montsec 18 Tossa Plana de Lles-la Llosa 19 Tossals d’Almatret 20 Tossals de Montmeneu 21 Tossals de Torregrossa 8 Dipòsit legal: L-1182-02 . Edita: Diari Segre SL . Fotografia: Robert Prat . Disseny: Pepo Curià

LA PETJADA DELS DINOSAURES ESTANYS DE BASTURS · dinosaures, cocodrils i tortugues. No existien ni els Pirineus ni el Montsec i tota la zona estava travessada per rius i embassaments

  • Upload
    others

  • View
    6

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: LA PETJADA DELS DINOSAURES ESTANYS DE BASTURS · dinosaures, cocodrils i tortugues. No existien ni els Pirineus ni el Montsec i tota la zona estava travessada per rius i embassaments

8

8

LA PETJADA DELS DINOSAURES ESTANYS DE BASTURS

LA PETJADA DELS DINOSAURES ESTANYS DE BASTURS

FITXA

EXTENSIÓ37 ha

COMARQUESEl Pallars Jussà

ISONA I CONCA DELLÀ 37 ha

FLORACaràcies, vegetació helofítica,sistemes limnològics, Ceratiumcornatum (alga unicel·lular que noviu en cap altre lloc del món),joncs, canyís, Claudium mariscus,Utricularia vulgaris (planta carnívoraque viu flotant a l’aigua).

FAUNAVoltor, gall fer, bernat pescaire,llúdriga, cérvol, teixó, fagina.

ESPAISNATURALS

Institut Cartogràfic de Catalunya

Basturs es troba en una de les zones deCatalunya on s’han localitzat més fòs-sils de dinosaures, óssos, petjades i

ous. Segons s’ha pogut esbrinar, fa 80milions d’anys, al Cretaci, existia una costades d’Isona i la muntanya de Sant Cornelifins als voltants de Balaguer. A l’oest hihavia mar obert, anomenat Tetis, i Isona iTremp estaven sota les aigües. En unesplatges prop de la localitat de Basturs, itambé de Coll de Nargó, s’han trobat milersde closques d’ous, entre les arenes rogen-ques i grises, que els dinosaures van dipo-sitar per covar-los. Totes aquestes terres

tenien un clima tropical amb zones de palmeres i falgueres on vivien elsdinosaures, cocodrils i tortugues. No existien ni els Pirineus ni elMontsec i tota la zona estava travessada per rius i embassaments. Hihabitaven dinosaures herbívors de quatre potes amb un llarg coll i cua,carnívors i altres amb bec. Basturs, a l’igual que Montcortès, és un con-junt d’estanys prepirinencs formats per la dissolució de les roques calcà-ries i sulfats adjacents –anomenats càrstics–, i alimentats per una fontd’aigua més o menys constant durant tot l’any. Junt amb l’estany deBanyoles, són les úniques llacunes càrstiques notables a Catalunya. Elsdos estanys de Basturs són constituïts per ecosistemes molt fràgils ambcaracterístiques singulars representants d’aquest medi lacustre dins laregió prepirinenca. El sistema de llacunes és força complex i està formatper una cubeta gairebé cònica on es poden apreciar diverses zones. Elsfactors físics i químics són els principals condicionants de la distribucióde les espècies que habiten les aigües, molt alcalines.❁

Els estanys de Basturs són conegutsper ser una de les zones on s’hantrobat més restes de dinosaures delCretaci, que provenen de sedimentsde fa uns 80 milions d’anys.

Al nord de la ConcaDellà, a prop deBasturs, són,juntament amb elsestanys de Banyolesi de Montcortès, lesúniques llacunescàrstiques notables aCatalunya. Els factorsfísics i químics sónels principalscondicionants del’existència d’unatípica flora i faunaen aquest indret.

Llacs d’aigües alcalines i jaciments de la prehistòria

3

5

7

6

1314

12

17

16

Segrià

Garrigues

Plad’Urgell

Urgell

Segarra

Noguera

PallarsJussà

Alt Urgell

Solsonès

Cerdanya

PallarsSobirà

Val d’Aran

AltaRibagorça

221

94

11

20

101

19

18

15

1 Aiguabarreig Segre-Cinca2 Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana3 Aigüestortes4 Alfés5 L’Alt Àneu-la Bonaigua6 Bessons, els7 Estany de Montcortès8 Estanys de Basturs9 Mas de Melons

10 Montllober11 Pantà d’Utxesa12 Serra d’Aubenç13 Serra del Boumort14 Serra de Carreu15 Serres del Cadí-Moixeró16 Serra Llarga17 Serra del Montsec18 Tossa Plana de Lles-la Llosa19 Tossals d’Almatret20 Tossals de Montmeneu21 Tossals de Torregrossa

8

Dip

òsit

lega

l: LL-

11118822

-0022

. Edi

ta: DD

iiaarrii

SSeeggrr

ee SSLL

. Fot

ogra

fia: RR

oobbeerr

tt PPrraa

tt . D

isse

ny: PP

eeppoo

CCuurr

iiàà