Click here to load reader

LA IRONIA EN LA NARRATIVA BREU DE VÍCTOR · PDF filede força superior identificable amb el Fat o el Destí-, els exemples mostren amb una ... l’expectativa que anima l’actuació

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of LA IRONIA EN LA NARRATIVA BREU DE VÍCTOR · PDF filede força superior...

  • LA IRONIA EN LA NARRATIVA BREU DE VCTOR CATAL:

    DRAMES RURALS, OMBRVOLES I CAIRES VIUS*

    CARME GREGORI SOLDEVILA

    La visi crtica que sha divulgat majoritriament sobre la figura i lobra de Vctor

    Catal ofereix una imatge dominant marcada per la tragdia i el pessimisme. Una

    caracteritzaci que hom no acostuma a relacionar amb la ironia, emparentada

    habitualment, almenys entre els cercles no especialitzats, amb la comicitat o, si ms no,

    amb una certa lleugeresa o displicncia. Ara b, la ironia, sobretot des de la

    transformaci en profunditat duta a terme amb el Romanticisme, no es pot restringir als

    registres aparellats a la risa. s, per tant, perfectament concebible una ironia de

    tonalitats trgiques, encara que la ironia, en ella mateixa, no exigeix una coloraci

    determinada, ni en un sentit ni en laltre. En el present treball, ens proposem analitzar,

    des de la perspectiva irnica, la narrativa breu de Vctor Catal publicada durant letapa

    modernista, la de major i ms rellevant producci de lautora: Drames rurals (1902),

    Ombrvoles (1904) i Caires vius (1907), des del convenciment que la consideraci de

    * Vull fer constar que aquest treball sha beneficiat de lajuda del projecte dinvestigaci del

    Ministerio de Economa y Competitividad FFI2013-41147-P titulat La irona en la literatura

    catalana desde el Modernisme hasta 1939.

    Lestudis interessat pot consultar el banc de dades bibliogrfic del grup dinvestigaci sobre estudis dironia, pardia i pastitx en la literatura catalana des de linici del segle XX fins a lactualitat en lnia a ladrea: http:www.uv.es/ironialitcat.

  • les narracions de lautora a la llum duna lectura en clau irnica en revelar importants

    matisos de sentit i permetr, en conseqncia, variar-ne la imatge cannica. El fet que

    lescriptora empordanesa pose referncies a la ironia en boca dels seus narradors s un

    indici revelador de ls que en fa en la seua literatura: aix, per exemple, a nimes

    mudes, cataloga una situaci com una terrible ironia del dest1 (593) i, a

    Contraclaror, el narrador declara pensar una vegada ms, amb ironia (676).

    1-La ironia de situaci

    1.1 Les ironies desdeveniments o ironies del dest

    En una carta a Joan Maragall, datada el 13 de juliol de 1905, Vctor Catal escrivia

    (Catal 1972: 1805):

    Les preguntes que no tenen resposta, los problemes sens soluci aparent, les fatalitats inesquivables que

    planen sobre les criatures2, me tenen sempre alerta, involuntria, porfidiosament. Per aix no puc assolir

    la serenor dels convenuts ni la resignaci dels venuts.

    La preocupaci de lescriptora pels misteriosos fils que mouen lexistncia humana

    reapareix, a linterior del seu univers literari, exposada a travs dels comentaris del

    narrador, com ara, a la fi dOmbres, en la citaci de Madame Severine que clou el

    relat: Mes els Destins subsisteixen, implacables, pesant sobre els caps ms humils,

    sobre les espatlles ms febles (535); o en les reflexions dun personatge, com s el cas

    1 Totes les citacions dels tres reculls de narracions que conformen el corpus danlisi del present treball estan extretes de les Obres Completes de Vctor Catal (1972), la referncia bibliogrfica completa de les quals apareix en la Bibliografia final. Al llarg del treball noms en consignarem les pgines. 2 La cursiva s nostra.

  • del protagonista del conte El calvari dEn Mitus, qui, en recordar les mosques de

    lescola de la seua infantesa, atrapades entre el vidre i els vailets que les empaitaven a

    cops de gorra,

    es compar an ell mateix, en aquella hora trista de sa vida, a la mosca fastigosa de lescola, amb totes les

    temptacions del viure davant dels ulls, per privades per lobstacle dalgun vidre invisible, i amb

    lempaitador una fora desconeguda, desanimada sense mala fi- al darrera: la fora perseguidora que, al

    capdavall, lhavia de despenjar an ell tamb dun cop de gorra (626-627)

    Els exemples es multipliquen en el conjunt de lobra de lescriptora empordanesa, una

    recurrncia que ha motivat que els estudiosos assenyalen, amb criteri unnime, que

    lunivers literari de Vctor Catal est construt sobre la base duna cosmovisi fatalista

    que limpregna globalment i nesdev tret definitori. Aix, per exemple, en relaci als

    Drames rurals, el primer dels reculls de narracions de lautora, Jordi Castellanos

    nassenyala el carcter unitari basant-se en el fet que cadascun dels contes presenta

    una forma diferent de manifestaci del pes de la fatalitat csmica en la vida humana

    (1986: 597). Vicent Simbor, per la seua banda, considera que s precisament aquesta

    concepci fatalista de lexistncia humana el principal element distintiu que allunya

    lobra de Vctor Catal del Naturalisme: al determinisme racionalista que reclamava

    Zola, lescriptora empordanesa oposa el fatalisme, ents com una fora omnipotent,

    irracional, misteriosa, per damunt de la capacitat de reacci, de defensa, dels

    personatges3 (1989a: 315).

    3 Tant Jordi Castellanos (1986: 607) com Vicent Simbor (1989: 315) recorden la reflexi ideolgica del narrador de La pua de ramp, relat del volum Contrallums, un recull que queda fora de labast de la investigaci present : Quan ens lliguen a la vida, ens lliguen al nostre fat, que s com dir, a un ordre de

  • Aquesta concepci fatalista del mn permet considerar la literatura de Vctor Catal des

    de lptica de la ironia, amb la modalitat dironia denominada ironia del dest o

    desdeveniments com a element substantiu de la proposta.

    La ironia de situaci (Muecke 1969: 42-43) o referencial (Kerbrat-Orecchioni 1978:15-

    19) s una mena dironia que, en contraposici al carcter intrnsecament lingstic de

    la ironia verbal, funciona mitjanant la disposici desdeveniments o elements duna

    situaci, s a dir, designa una contradicci observada en la realitat, no creada

    directament pel llenguatge (Kerbrat-Orecchioni 1978: 17). Segons els diferents

    estudiosos o segons shi pose lmfasi en algun dels seus matisos, aquesta mena dironia

    ha estat designada amb diverses denominacions: ironia del dest o de la sort, ironia

    desdeveniments, etc.

    La ironia de situaci ms estrictament vinculada al fatalisme s la variant coneguda

    com a ironia del dest o de la sort, una frmula ben familiar als narradors dels mn

    literari construt per Vctor Catal, com podem observar en nimes mudes, en un

    exemple ja esmentat en la introducci daquest treball: el narrador considera una

    terrible ironia del dest (593) que la hidropesia infle tamb finalment el ventre de la

    pubilla de can Xuriguer, desprs dhaver estat eternalment grossa, duna grossessa

    despietada de bstia de cria, de vaca a lloguer (592). En paraules de Muecke (1969:

    102-103).

    Irony of Fate [] implies a belief, not necessarily formulated with any philosophical precision, in a

    relentless, unavoidable series of events or final event. A man is a victim of the Irony of Fate when the

    steps he takes to avoid his fate are either simply in vain or precisely the steps which lead him to his fate.

    fatalitats determinades. [] Mes, qui podria evitar-ho? El Fat s inexorable (Catal 1972: 919). La citaci revela clarament la importncia nuclear del fatalisme com a fora motriu de la vida.

  • Aquesta ironia pressuposa, doncs, lexistncia duna fora o entitat superior que es

    complau a frustrar les esperances o els projectes dels personatges. En aquest sentit, la

    ironia del dest es troba molt prxima a la ironia csmica o trgica de les tragdies

    gregues, en qu la figura humana apareix com una joguina dels dus, abocada a la

    desgrcia pel caprici duns ssers sobrenaturals que actuen com a ironistes i que

    sentretenen a capgirar les aspiracions i desigs dels personatges-vctimes. La

    manifestaci de la ironia csmica o trgica pot portar el personatge-vctima a

    qestionar-se el sentit i la naturalesa de la divinitat; daquesta manera, per exemple,

    interpreta Muecke la recurrncia amb qu Shakespeare fa que els seus personatges

    sinterroguen sobre la justcia dels dus (1969: 147), per tamb en podem trobar una

    clara mostra en Carnestoltes, en la reacci de la Marquesa dArtigues davant la que el

    narrador qualifica de nova i ms terrible crudeltat del dest:

    Aixec el cap soberg amb un arranc de rprobe i, encarant-se amb la divinitat, sembl exigir-li comptes.

    Qu li fou respost del ms enll an aquella muda interrogant ?... Misteri ! Jo lo que s tan sols s que

    dimprovs, com si aquells ulls clavats en amunt, en lo desconegut, amb ferstega escomesa, haguessin

    topat amb una evidncia terrorfica, en el rostre trgicament convuls de la Marquesa dArtigues, hi

    aparegu una expressi destupor suprem: lespaume desolat del qui ha deixat de creure (705).

    La ironia desdeveniments -terme proposat per Muecke (1969: 102), com a opci menys

    restringida i ms neutra que altres denominacions com ironia del dest o ironia de la

    vida, que sn, en la seua opini, etiquetes metafsicament carregades-, es caracteritza

    per presentar una incongruncia entre lexpectativa i lesdeveniment. Resulta irnic,

  • doncs, que, de manera imprevista, es frusten o es capgiren els propsits o les esperances

    que animaven un fet o una acci. La ironia es m

Search related