of 13/13
La funció de relació en els vegetals

La funció de relació en els vegetals

  • View
    35

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La funció de relació en els vegetals. - PowerPoint PPT Presentation

Text of La funció de relació en els vegetals

  • La funci de relaci en els vegetals

  • Els vegetals no tenen sistema nervis com els animals, per tamb tenen mecanismes que els permeten detectar els canvis en lambient en el qual viuen i reaccionar a aquests canvis de forma adequada, s a dir els vegetalsresponen als estmuls (lluminosos, gravitacionals, mecnics, qumics, trmics, hdrics)Aix ho anomenem lexcitabilitat o sensibilitat dels vegetals, que s el terme amb el que ens referim a la funci de relaci en els vegetals.

  • Aquestes respostes sn ms lentes, donat que sn el resultat de lactivitat de les hormones vegetalsofitohormones. Les hormones dels vegetals no es produeixen en glndules, per circulen per linterior del vegetal amb la saba elaborada i actuen all on s necessari. Les plantes produeixen una gran varietat dhormones.

  • Les hormones snles encarregades destimular e inhibir el creixement de les plantes, i grcies a elles les tiges, fulles i arrels creixen quan i com toca, o apareixen flors quan arriba el bon temps , o germinen les llavors si les condicions sn adequades. Lesauxinesigiberelinessn les hormones que provoquen el creixement de la planta. Les citoquinines estimulen la divisi i la diferenciaci cellular

  • Letil, un gas, es sintetitza en situacions destrs i s responsable de la caiguda de les fulles, flors i fruits. Tamb s la substncia que provoca la maduraci dels fruits. Com que s altament voltil, aix explica perqu quan en un calaix de fruita verda es posa una madura, totes les altres maduren.

  • Lacci de les hormones provoquen dos tipus de moviments en els vegetals: els tropismes i les nsties.ELS TROPISMES

    Sn respostes a un estmul extern que provoquen un moviment, degut a un creixement del vegetal en una direcci determinada, orientats per lestmul (a favor o en contra). Els tropismesdeterminen la forma del vegetal duna manera permanent, per sempre.

  • Si la planta creix en direcci a lestmul en diem tropisme positiu, i si ho fa al revs, s a dir el moviment sallunya de lestmul, parlem de tropisme negatiu. Els estmuls que provoquen aquests moviment en una direcci determinada sn: -La llum: En diemfototropisme. Les tiges tenen fototropisme positiu i creixen en direcci a la llum. Quan deixem una planta a un lloc fosc, podem observar com aquesta modifica la direcci del creixement cap a lestmul: la tija es tora cap a la llum.

  • Podem veure exemples de fototropisme en els segents vdeos:

  • -La gravetat: Parlem aleshores degeotropisme. Les arrels creixen enterrant-se dins el sl perqu tenen geotropisme positiu; mentre que les tiges creixent amunt perqu tenen geotropisme negatiu. -El contacte: Sanomenatigmotropismeal tropisme que t com a estmul el contacte fsic. Algunes plantes , com les enfiladisses, responen al contacte amb alguna superfcie creixent en aquella direcci, tenentigmotropismepositiu.

  • LES NSTIES Sn tamb moviments dels vegetals com a resposta a certs estmuls externs, per a diferncia dels tropismes, no es produeixen en una direcci orientada per lestmul i s una resposta no permanent ( no provoquen un creixement) - algunes plantes responen a lestmul de la llum com algunes margarides, obrint i tancant els seus ptals, o com el gira-sol

  • - Altres plantes responen a la pressi o el contacte, com la mimosa, que tanca les fulles per semblar marcida i passar ms desapercebuda, o algunes plantes carnvores que es tanquen per capturar la presa.

  • - Hi ha nsties com a resposta a la temperatura, s el cas, per exemple de les tulipes i les flors del safr que tanquen i obren els seus ptals quan hi ha un canvi de temperatura.- Tamb responen a la humitat, amb canvis de turgncia de les fulles.