LA DIVERSITAT TERRITORIAL I ELS PAISATGES

CLIMA I VEGETACIÓ DE CATALUNYA

EL CLIMA Cal diferenciar entre temps i clima:

- El temps fa referència a les condicions atmosfèriques en un moment determinat.

- El clima és el recull de condicions temporals al llarg del temps creant una pauta.

- El clima el definirem a partir de la temperatura i les precipitacions.

Factors que influeixen en el clima:

La circulació atmosfèrica en altitud (el corrent jet)

La circulació atmosfèrica en superfície (masses d’aire i els fronts)

Factors geogràfics (latitud, posició geogràfica, topografia)

DOMINIS CLIMÀTICS

Règim de vents

Vents irregulars:

Efecte Föhn (fogony). L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura.

Influències climàtiques a Catalunya o La confluència de diferents masses d’aire (fredes i

càlides) provoca onades sobtades de fred o calor i turbulències atmosfèriques. o INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA:

o A les zones costaneres. o Hiverns suaus i secs o Estius calorosos o Precipitacions intenses a la primavera i tardor

o INFLUÈNCIA CONTINENTAL: o A les planes de l’interior o Amplitud tèrmica o Menys precipitacions

o INFLUÈNCIA ATLÀNTICA: o Nord-oest (Vall d’Aran) o Temperatures fredes o Pluges abundants i regulars tot l’any

TEMPERATURES

- Les temperatures són suaus a la costa (el mar les suavitza)

- A l’hivern les diferències de temperatures són

considerables entre el litoral i les terres de l’interior, per la continentalitat.

- A la depressió central les temperatures es situen

entre els 4⁰ i els 8⁰ C. - Als Pirineus baixen dels 4⁰ C (a les zones de

muntanya les temperatures baixen en raó de l’altitud).

PRECIPITACIONS - Plou més als vessants

oriental que als occidentals (influència atlàntica)

- Els vents humits

mediterranis augmenten les pluges dels Pirineus orientals i dels cims més alts del prelitoral (Olot, Camprodon, Montseny)

- La banda de ponent de la

depressió central, voltada de muntanyes, rep poques pluges (Lleida)

DOMINIS CLIMÀTICS

Mediterrani litoral

Localització geogràfica Precipitacions Temperatures

Àrea costanera Serralada litoral Depressió prelitoral

Inferiors a 700 mm anuals Baixa amplitud tèrmica

Sequera estival Mitjana anual 16⁰

En forma de tempesta a la tardor

Mediterrani continental

Localització geogràfica Precipitacions Temperatures

Ponent Depressió central Altituds inferiors a 500m (les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell,...)

Escasses i irregulars Oscil·lació tèrmica alta

Molts mesos de sequera Mitjana anual 14⁰

Tempestes estivals Estius molt calorosos i hiverns freds.

Mediterrani de muntanya

Localització geogràfica Precipitacions Temperatures

Prepirineu meridional Sud Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès i Osona Altiplans de la depressió central Massissos aïllats superiors als 700m

Mitjana anual d’uns 700mm Mitjana anual 12⁰

Mínimes a l’estiu

Precipitacions intenses a la primavera i a la tardor

Atlàntic

Localització geogràfica Precipitacions Temperatures

Vall d’Aran Mitjana anual d’uns 1100mm Temperatures baixes

Freqüents boires

Humitats persistents

Alpí i subalpí

Localització geogràfica Precipitacions Temperatures

Pirineu Prepirineu lleidatà Baixa Cerdanya, el Berguedà, Solsonès, Ripollès, serralada transversal fins al Montseny

Superiors a 1350mm anuals Temperatures mitjanes baixes

Alpí: + 2300m Subalpí: + 1500m

Pluges intenses Valors extrems -20⁰

Estiu plujós, hivern mínim

Dades generals:

Alpí Subalpí Atlàntic Mediterrani

Muntanya Prelitoral Continental Litoral

Pirineu Pirineu Vall d’Aran Prepirineu Serralada Prelitoral

Depressió Central

Litoral

Temperatures baixes

Temperatures baixes

Fresc

Temperatures suaus

Temperatures altes

Oscil·lació tèrmica àmplia

Estius molt calorosos

Pluviositat alta Pluviositat alta

Plujós Poques precipitacions

Pluviositat baixa

Pluviositat irregular

Innivació

Innivació Període sec curt

Innivació escassa

VEGETACIÓ

REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES La vegetació és el conjunt d’espècies vegetals que es desenvolupen espontàniament en un territori i es compon d'arbres, arbusts matolls i herbes. Per vegetació s'entén la flora nascuda espontàniament en un lloc, exceptuant les espècies conreades ni les plantes exòtiques introduïdes per l'home. Al planeta existeix una gran diversitat de formacions vegetals. Des del segle XVIII botànics, zoòlegs i biogeògrafs s’han esforçat per catalogar i classificar les espècies vegetals i animals, i per estudiar la seua distribució, el que s’ha traduït en l’existència de diverses classificacions. En l’actualitat, una de les classificacions més acceptades pels biogeògrafs, apadrinada per la UNESCO, és la realitzada per M. D. F. Udvardy, qui estableix una classificació organitzada en imperis (realms) i regions biogeogràfiques, per sota dels quals es podria parlar també de sectors i districtes, però que ací no analitzarem. Seguint aquesta classificació, la vegetació espanyola s’inclou dins de l’Imperi Paleàrtic, que en la classificació de Drude i Diels s’uneix amb el Neàrtic formant l’anomenat imperi Holoàrtic. L’imperi Paleàrtic inclou Euràsia, nord d’Àfrica i Orient Pròxim fins a la conca de l’Indo.

A Catalunya....

Hi ha representats els dominis de vegetació propis de les tres grans regions biogeogràfiques europees:

El domini boreoalpí

El domini eurosiberià

El domini mediterrani

Tipus de boscos

Domini boreoalpí

1600m Prepirineu i Pirineu Axial

Estatges vegetals

Subalpí Alpí

1600-2300m 2300m

Boscos de pi negre i avets

Prats naturals (fred i neu impedeixen arbres)

Coníferes, perennifòlies Líquens i molses

Sotabosc ombrívol

Desforestació històrica per afavorir els prats de pastura. Recuperació dels boscos des del segle XX

Domini eurosiberià

Muntanya mitjana Prepirineu, Serralada Transversal, Serralada Prelitoral

Característiques

Boscos propis Boscos de ribera Boscos de pi roig i freixedes

Fagedes Rouredes Salzedes, alberedes Pi Roig, freixe

Comunitats d’arbres e fulla caduca

Sotabosc en penombra

Fesomia molt canviant al llarg de l’any

Extensió molt reduïda per la explotació forestal i pastures i conreus.

Moltes espècies han estat substituïdes per espècies al·lòctones (pollancre, castanyer)

Domini mediterrani

Menys 800m Planes i muntanyes baixes

Característiques

Espècies escleròfil·les

Alzinar

Sotabosc: marfull, arboç,...

Plantes enfiladisses: heura, lligabosc,...

Estat alterat per l’acció humana:

Substituïdes per pinedes de pi blanc

Convertides en terres de conreu

Recolonització per la vegetació espontània després dels incendis o de l’abandonament dels conreus: brolles màquies i pinedes.

REGIONS FISIOGRÀFIQUES

Àrea territorial amb un aspecte homogeni que li proporcionen les característiques del relleu, la vegetació i la climatologia.

Catalunya seca vs Catalunya humida (línia de 700mm)

Catalunya seca: - Regió de

tramuntana - Regió litoral - L’altiplà central - El Prepirineu - Regió continental

Catalunya humida: - Regió oriental - Regió de l’Alt

Pirineu

CATALUNYA SECA

Característiques Regió tramuntana Regió litoral R Altiplà Central Regió Prepirineu Regió continental

Escassetat de pluges (-700mm) Estius secs i calorosos Hiverns secs i temperats Aridesa Vegetació mediterrània, perennifòlia, adaptada a la sequera Alzinar

LOC

ALI

TZA

CIÓ

N Catalunya: a totes dues bandes Pirineus

Serralades i depressions dels Sistema Mediterrani.

Depressió Central Prepirineu: serres i depressió interna

Terres interiors i planeres

Planes litorals: Rosselló i Empordà

Muntanyes mitjanes (400-800m)

Planes i costes (400-1000m)

Muntanyes, 1700-2700m, i valls.

Zones de sedimentació (200-400m)

Serra de les Alberes (900m)

Rius d’escàs recorregut i règim torrencial

Rius han excavat conques d’erosió

CLI

MA

Vent Tramuntana (fred i sec)

Clima calorós i sec Oscil·lació tèrmica Fred a l’hivern i temperatures elevades a l’estiu (clima medit alta muntanya vs clima medit muntanya mitjana o baixa

Clima extrem: estius xafogosos, hiverns amb gelades i boires Pluges escasses: 300-450mm

VEG

ETA

CIÓ

Vegetació mediterrània: pi i alzina

Vegetació mediterrània: pi blanc i boscos mixtos (pi i alzina)

Pinedes de pi blanc i matollar

Vessant assolellat: pi blanc, roure i alzines. Vessant humit: roure, faig i pi negre

Vegetació estepària

PO

BLA

CIÓ

Població a les planes i a la costa

Població i indústries a les depressions i planes litorals. Regió més poblada i forta densitat de vies de comunicació.

Població i indústries a les vores dels rius (conques) Densitat mitjana

Població a les riberes i a les valls ben comunicades.

Població a les vores dels rius i a les terrasses fluvials.

CATALUNYA HUMIDA

Característiques Regió oriental Regió Alt Pirineu

Pluges per sobre dels 700mm Règim climàtic pluvial i nival Concentració de les principals reserves d’aigua Vegetació mediterrània, caducifòlia: rouredes i fagedes; i boscos de coníferes de muntanya: avets o pi negre.

LOC

ALI

TZA

CIÓ

Serralada Transversal Alt Pirienu.

Zona muntanyosa, 400-1700m Serralades 2000-3000m

=dorsal pluviomètrica de Catalunya Paisatge alpí i subalpí Muntanyes i valls ombrívoles

CLI

MA

Precipitacions: 800-1800mm anuals Clima mediterrani d’alta muntanya

Clima mediterrani d’alta muntanya Fred i humit 1000-2000mm precipitacions anuals

VEG

ETA

CIÓ

Regió forestal important: boscos densos i extensos: alzinars, rouredes,...

Boscos caducifolis (roure) i vegetació perennifoli (pi negre)

PO

BLA

CIÓ

Regió poc poblada. Regió poc poblada. Esports d’alta muntanya