L’ Imperialisme colonial

L’ Imperialisme colonialL’ Imperialisme colonial1.- Concepte

Encara que molts autors fan servir com a sinònims Imperialisme i colonialisme cal fer una diferenciació:

IMPERIALISME: fa referència al domini d’un estat sobre un altremitjançant la força militar, política, etc...

Té fortes connotacions nacionalistes: lligat al domini territorial i polític de l més gran quantitat de territoris per aconseguir convertir-se en potència. Es va donar a l’últim terç del segle XIX.

COLONIALISME: està rtelacionat amb les primeres fases d’expansió europea i amb el controleconòmic de territoris per part de la metròpoli.Es va donar durant els segles XVI-XVIII

L’ Imperialisme colonialL’ Imperialisme colonial2.- Causes

2.1.- POLÍTIQUES

Com a conseqüència de la impossibilitat de l’expansió territorial a Europa trasles unificacions alemanya i italiana.

Fins el 1870 els països europeus només volen el control dels eixos de circulació marítimatant des del punt de vista estratègic com militar.

En molts casos el que es vol és aconseguir territoris per augmentar el pretigi internacional.

Carles X de França i la seva expansió al nord d’Àfrica


2.2.- Demogràfiques

Del 1800 al 1870 la població va crèixer de 190 milions a 300 (expansió blanca).

Això va comportar ATUR i EMIGRACIONS

De 1850 a 1914 més de 40 milions d’europeus marxaran del continent

L’ Imperialisme colonialL’ Imperialisme colonial

2.- Causes

2.3.- Econòmiques

Van ser les més determinants.

Necessitat de noves fonts de primeres matèries

Necessitats d’obrir nous mercats per l’excedent de producció

Necessitat de trobar llocs segurs d’inversió (per exemple en la generació de xarxes de ferrocarril i ports)


2.4.- Ideològiques

Mogut pel nacionalisme polític que buscava prestigi i poder

Van aparèixer teories que justificaven l’imperialisme

R. Kipling parlava de la missió històrica de l’home blanc per portar la cultura als llocs meyns desenvolupats

Desig d’evasió i aventura i la recerca de paradisos perduts

Savorgnan de Brazza... Dreta del riu Congo Doctor Livingston........ Riu Zambezi i C. Victòria H.Stanley................... Fonts del riu Congo


2.4.- Ideològiques

L’expansió de l’Imperialisme va ser possible gràcies als mitjans tècnics: ferrocarril, vaixell a vapor, telègraf.medicaments: quinina i armes potents

L’ Imperialisme colonialL’ Imperialisme colonial3.- L’ OCUPACIÓ DEL TERRITORI.

Es van establir diferents formes d’ocupació del territori:

a.- ESTABLIMENTS COMERCIALS

Primer forma de control. Eren territoris explotats per companyies comercials privades Societat d’ Àfrica Oriental (Alemanya) Companyia Britànica de

les Índies Orientals.


b.- Colònies d’explotació

Eren territoris sense autonomia política. Estaven administrades pel país dominador a partir de representants

Governadors

Subministraven primeres matèries.No tenien autonomia política

L’Imperialisme colonialL’Imperialisme colonial3.- L’ OCUPACIÓ DEL TERRITORI.

c.- Protectorats Eren territoris que mantenien el govern indígena però amb atribucions

de política interior.La metròpoli tenia el control sobre política exterior i exèrcit.

Exemples: Egipte o Birmània –protectorat anglès Indoxina o Marroc – protectorat francès

d.- Dominis

Es dona en territoris amb majoria de població occidental (europea) que havien sigut colònies d’explotació.La metròpoli tenia el control de les relacions exteriors i econòmiques.Tenien un govern autòcton però no indígena i seguia una estructura de govern occidental (partits polítics, Parlament...)

Exemples: Austràlia, Nova Zelanda, Sud-Àfrica o Canadà

L’Imperialisme colonialL’Imperialisme colonial3.- L’ OCUPACIÓ DEL TERRITORI.

e.- Concessions

Eren ports o indrets estratègics cedits a potències europees. Exemple: Canton, Xangai o Hong Kong

f.- Àrees metropolitanes

Territoris considerats com a part de la metròpoli (com una província més). Exemple: Algèria-França.


g.- Mandats

Model d’administració territorial creat desprès de la 1ª Guerra Mundial.

Eren possessions colonials dels països perdedors de la Gran Guerra que van passar a ser administrats pels guanyadors sota tutela de la Societat de Nacions.

L’ Imperialisme colonialL’ Imperialisme colonial4.- FASES DE LA COLONITZACIÓ

Hi ha 3 fases en la formació de les colònies

CONQUESTA ORGANITZACIÓ

EXPLOTACIÓ ECONÒMICA

L’ Imperialisme colonialL’ Imperialisme colonial4.- FASES DE LA COLONITZACIÓ

CONQUESTA ORGANITZACIÓ EXPLOTACIÓ ECONÒMICA

No van tenir problemes ja que militarment i tècnicament estaven més avançats.

Els aventurers i científics ja havien preparat el camí (mapes i relats) i els vaixells a vapor permetien el transport

Era la forma de control polític i econòmic. S’han vist anteriorment:-Colònia d’explotació-Domini-Protectorat-Mandats-Concessions-Àrees metropolitanes

Va ser l’objectiu principal dels colonitzadors.

Es van establir relacions D’ASSIMILACIÓ*

entre la metròpoli i la colònia

* Circulació sense aranzels però sense igualtat

L’Imperialisme colonialL’Imperialisme colonial5.- LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN

Convocada el novembre de 1884 i celebrada al febrer de 1885 a instància de Bismarck (així agafava protagonisme internacional Alemanya i intentava convertir-se en una potència colonial).

L’objectiu era: Inicialment solucionar la conflictivitat internacional a la Conca del riu Congo.

Realment resoldre les disputes entre els països europeus pel control de territoris.

Els britànics pretenien connectar el Nord amb Sud- Àfrica. França pretenia el domini d’oest a l’est Africà i a Sudan van topar

amb els britànics.Al centre d’ Àfrica conflicte entre Bèlgica –Leopold II- a la zona del Congo i els alemanys

L’Imperialisme colonialL’Imperialisme colonial5.- LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN

La Conferència es va concentrar en el continent Africà.Van participar 14 països (12 europeus + Estats Units i Turquia)

Es va acordar:

Reconeixement del Congo com a estat independent (però amb dependència econòmica de Bèlgica).

Dret a ocupar l’ interior si s’ocupava el litoral (això va estimular l’expansió territorial). Llibertat de navegació pels rius (Níger, Congo i Zambezi) així es permetia la penetració a l’ interior del continent. Els territoris conquerits s’havien de poblar. L’ocupació d’un territori s’havia de notificar diplomàticament a la resta de països.

II

L’ Imperialisme colonialL’ Imperialisme colonial6.- ELS PRINCIPALS IMPERIS COLONIALS


Imperi britànic.

Era el més extens (20% del planeta). Va tenir la seva maduresa durant el regnat de la reina Victòria (1837-1901)

Els ministres DISRAELI i CHAMBERLAIN

JOSEPH CHAMBERLAIN

BENJAMIN DISRAELI


Imperi britànic.

Principals possessions:India. Al començament era un establiment comercial.

Tras la revolta del sipais es converteix en un protectorat.

Austràlia. Va ser una colònia de poblament.CanadàNova Zelanda

Rhodesia (descoberta per Cecil Rhodes)Nigèria, Uganda, Sud-Àfrica, Togo, Kènia, Somàlia, Egipte, Sudan


Imperi francès

El 2n. en extensió.

A Àsia: Conxinxina, Cambodja, Delta del Mekong, Vietnam, Laos.

En Àfrica: Algèria, Marroc, Senegal, Costa d’Ivori, Guinea, Txad. Madagscar.

En Oceania: Territoris de la Polinèsia

En Amèrica: Illes del Carib, Guanyana francesa


Imperi alemany

A Àfrica: Tanganyika, Togo, Camerún

Imperi Italià

A Àfrica: Eritrea, Part de Somàlia, Libia


Imperi espanyol

Possessions a Amèrica i al Pacífic (Filipines i illes de Guam)

es van perdre al 1898

A Àfrica: Guinea espanyola, Fernando Poo, Annobon, Corisco, Elobey, Rio Oro (Sahara Occidental)


ESTATS UNITS

Crea el seu imperi a partir de la guerra de secessió.

Crea el seu imeri per:

- Compres: Lousiana, Florida, Illes Verges

- Guerres: 1898 a Espanya (Filipines, Guam i protectorat amb Cuba)


JAPÓ

Protectorat sobre CoreaIlla de Formosailles SakhalinDrets comercials sobre Port-Arthur

L’ Imperialisme colonialL’ Imperialisme colonial8.- MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA I GUERRES COLONIALS

ÀFRICA:

Sud d’Àfrica. Conflicte britànics contra els zulús.

Tunissia. Conflicte entre italians (eren majoritaris) i els francesos.Els britànics van donar suport als francesos per evitar un control de la ruta comercial del Mediterrani cap a l’ Índia (Itàlia tenia Sicilia).


Egipte. Conflicte colonial entre França i Gran Bretanya. Egipte tenia una estreta relació amb França (des de

la conquesta napoleònica). La construcció del canal de Suez es va fer per part de França.

Els britànics tenien por ja que la ½ del control del canal estava dels francesos i el 80% dels vaixells que passaven eren britànics.

Gran Bretanya va comprar les accions egípcies del Canal quan Egipte les va posar a la venda per resoldre el deute extern.

Aprofitant una revolta interna on van assassinar occidentals els britànics van intervenir militarment i van fer d’Egipte un protectorat.


Conflicte de Fashoda (Sudán).Conflicte entre França i Gran Bretanya. El motiu era l’intent de crear imperis

continus.

El 1898 els dos exercits es van topar. Al finals els francesos va cedir i es van retirar del territori.

L’est del Sudán per Gran BretanyaL’oest del Sudán per a França


LA Guerra dels Bòers. Boer significa granger. Els bòers eren colons holandesos que s’havien establit a Ciutat del Cap el 1621.

Els anglesos posteriorment els faran fora degut a l’alt valor estratègic de Ciutat del Cap en la ruta cap a l’Índia (aquesta serà la 1a. Guerra dels bòers).Els colons holandesos marxaran cap a territoris veïns –República d’Orange Transvaal).

La riquesa d’or i diamants va fer que hi haguès un conflicte entre els bòers de la Rep. D’Orange i Transvaal amb els britànics. Aquesta situació termina amb la Pau de Pretòria.


Conflicte del Marroc. Conflicte entre Espanya, França i Alemanya degut als interessos dels tres estats a la zona.

Es va cel·lebrar la Conferència d’Algesires (1906) on es fa un repartiment de la zona.

França es quedarà amb la part sud i Espanya amb la part nord

(conegut com el Marroc espanyol). Els territoris:

- Rif - Yebala + Sàhara espanyol - Tarfaya


ÀSIA:

Conflicte a l’Índia. Els sipais eren soldats hindús de l’exrcit britànic. Causes de la revolta:

1.- Reformes religioses que van provocar descontentament entre hindús.

2.- Incorporació d’un nou rifle que portava municions que havien de ser impregnats amb greix animal (fet considerat impur).La rebel·lió va ser sofocada però va provocar la supressió del control per part de la Companyia de les Índies Orientals (administració directa de la corona per part d’un virrei).


Conflicte a la Xina. Els conflictes van ser 2:

A.- Guerra de l’opi. La Cia. Oriental de les Índies comprava te a la Xina a canvi de cotó indi i opi (que es distribuïa pel port de Cantón).

L’Emperador xinès estava preocupat per l’augment del consum d’opi entre els xinesos i va acusar asl britànics de contraban de productes (va llençar 20.000 caixes de cotó al mar).

Gran Bretanya va respondre declarant la guerra. Guerra que va guanyar Tractat de Nanquín

Sobirania anglesa a Hong Kong, Amoi, Xangai, Ning Po


B.- Guerra dels boxers. Tras les concesions dels xinesos als britànics, altres potències (França, Japó, USA) van aprofitar la feblesa per signar acords (Acords desiguals).Això va fer crèixer l’odi de la població als foranis i també contra el seu govern.L’aixecament popular es va produir per un grup conegut com “puños rectos y armoniosos” Boxers.Van anar contra les delegacions estrangeres i van assassinar a l’ambaixador alemany. Les potències declararan la guerra (aliança de les 8 nacions) derrotant la revolta.La Xina serà castigada amb el pagamen de fortes indemnitzacions.


Documents

L’ Imperialisme colonial