itec 416maig

Embed Size (px)

Text of itec 416maig

  • REVISTA DE LINSTITUT DE TECNIFICACI TERRES DE

    LEBRE DAMPOSTA. MAIG 2014. NM. 4

  • 2 REDACCI Raquel Alonso Nawal Azeem Ilhaim El Asraoui Susana Borja Omar Bouyyad Marina Castell Josep Conde Maria Conde Khalid Fasli Andrea Fernndez Max Flores Mar Garcia ngrid Gonzlez Adrin Grimaldi Tamara Grimaldi Merce Hierro Youssef Khoulaly Youssra Loumar Aitana Mayals Ddac Pardo Nora Rossi Dayanna Snchez Jordi Snchez Joana Serret Raquel Toms Tamara Torrens Adri Vzquez Arnold Vsquez Luisa Fernanda Velasquez CONSELL EDITORIAL Anna Bel Fredo Borrs Carme Ferr Maite Ferr Miquel ngel Lloren Teresa Ortiga Carmina Sancho Luca Toms DIPSIT LEGAL T: 1221-2012 EDICI DIGITAL http://www.scribd.com/mlloren5 ISSN EDICI IMPRESA 2014-8054 ISSN EDICIDIGITAL 2014-8062 EDITA Institut de Tecnificaci Esportiva Terres de lEbre C. Frana 19-21 43870 Amposta Tel: 977 70 78 49 COLLABORA AMPA Institut Tecnificaci IMPRESSI Impremta Querol SL Tel. 977 597 100 NOM REVISTA Josep Igual FOTO PORTADA Salom Acero FOTO BATXILLERAT Nisa Pujol-Miquel ngel Lloren LOGOTIP Domnec Noguera-Jos Lus Rodrguez COORDINACI Teresa Ortiga Mulet MAQUETACI Miquel ngel Lloren

    2N

    BA

    TX

    ILLE

    RA

    T

  • 3

    EDITORIALS

    GUST PER LA LECTURA

    Per tal de presentar un conte als premis SAM-

    BORI, com a tall dexemple els vaig fer als

    meus alumnes aquesta narraci basada en

    els nostres temps i en un mn modern. Hi ha

    una dita molt coneguda que s el ttol que li

    poso al meu conte.

    Si lenveja es torns tinya, mig mn es grata-

    ria

    El noi desprs del gimns i de fer lhora diria

    de musculaci, de mirar-se a lespill i compro-

    var que est en forma, passa per la sessi de

    perruqueria i es fa lltim pentinat de moda.

    Ha danar a lltima perqu aix se sent mi-

    llor...Ara porta el cabell aixecat cap enrere

    com ha vist que el duia el noi model que li ha

    ensenyat el seu perruquer. Desprs, malgrat

    la crisi, ha quedat amb la Cris per comprar el

    regal de lamic invisible. Li ha tocat el Pep i

    aix lha fet sentir malament, perqu sap que

    el criticar si no lencerta amb el regalet,

    encara que pensa que no lencertar, perqu

    mai no li agrada res del que li fa, s aix i prou!

    En un primer moment pensa en un llibre.

    Per han decidit que com no sap quina lectu-

    ra li agrada, es decideix per fer-li un regal ms

    previsible: la camiseta del seu equip de futbol

    preferit, encara que ell sigui de lequip contra-

    ri i aix li rebenta... Si ms no, fa veure que no

    li importa...Sap que faci el que faci no li agra-

    dar cap dels regals, perqu lenemistat ve de

    lluny. Ja de quan anaven a P-3 i un dia al pati

    la mestra li va donar a ell el poalet i la pala

    per a jugar abans que a laltre... Ja des de

    llavors han competit per tot i en tots els

    camps: per les notes, per les noies, pel futbol,

    per les amistats, per la carrera, pels diners, pel

    cotxe...

    I ara, vet aqu que semblava que havien madu-

    rat, ja shan fet ms grans i tot anava millor,

    ara ell havia entrat a una empresa i lal-

    tre ,tamb per, el que ha passat..., doncs que

    amb els temps que corren i amb tanta crisi,

    que al Pep li ha sortit una feina millor, i sembla

    que s de les bones, i aix s una joia, i a ell,

    no! Aix ha estat el smmum, ha estat la gota

    que lha fet sobreeixir...Per aix i per tot el que

    tenia acumulat en el seu interior, per tot el que

    havia aguantat durant tant de temps... Quan

    lha vist des de lluny ja no ha pogut ms amb la

    seua nima i li ha sortit amb un ! I ARA QU

    MS???

    NOVES TECNOLOGIES

    Quan van aparixer els telfons mbils tot era

    novetat i nous beneficis, per al mateix temps

    prohibicions perqu segons en quins llocs no

    podien tocar. Pensem enmig duna conferncia

    o en una sala de cinemes. En un principi, ja

    parlo dun grapat danys, quan sentem en el

    silenci de laula que en sonava algun, no sab-

    em qu fer. Algun alumne mhavia dit: qu li

    passa a aquest mbil, deu estar destorbat

    perqu toca sense fer-li res, s clar que era

    una excusa perqu no sabia com justificar-ho. I

    llavors, pensvem: li prenc, no li prenc, per

    s clar, desprs li havem de tornar perqu no

    era nostre.

    Ara ja no se senten els timbres dels mbils

    perqu estan en mode silenci...

    Tant de barallar-nos pels mbils i veiem que tot

    sacaba....

    Veiem que les noves tecnologies sn impara-

    bles. En un principi jo era contrria al Facebook

    perqu volia conservar la meua privacitat. En

    canvi quan vaig fer-me el Facebook vaig com-

    provar que tot all noms eren fotos i

    magrada, no magrada, uns quants anun-

    cis i poca cosa ms. Tamb hi ha altres propos-

    tes, per sha danar amb vista, que vol dir ull!

    Ara diuen que el Facebook est demode, que

    s cosa dadults, de grans i que ara el que

    funciona s el Twitter i el Tuenti... s ms,

    molts de professors utilitzen el Twitter com a

    eina de treball a laula. Per tant, els parmetres

    del que est b o malament depenen de lpo-

    ca i de quina situaci i de quin s sen fa.

    Crec que s el moment dobrir-nos a noves

    idees i noves formes dentendre la vida, perqu

    les noves tecnologies formen part del nostre

    mn.

    Maria Teresa Ortiga

    Laltre dia em va sorprendre molt un fet: una de

    les meves alumnes de 3r em va fer la coneguda

    redacci setmanal, que em lliuren tots els alum-

    nes, com si fora un ritual, des que comencen a

    1r dESO fins que sen van, havent aprovat exito-

    sament la selectivitat. Solen ser reflexions per-

    sonals, ms o menys profundes, amb ms o

    menys intensitat, per sempre, des del seu punt

    de vista; vaja, des de la posici dun adolescent

    que va creixent poc a poc, que va madurant i

    patint les vivncies que la seva pubertat li per-

    met.

    Aquestes reflexions em serveixen per posar-me

    a la seva pell. Aprenc coses noves dia a dia amb

    ells (per exemple, saben molta ms tecnologia

    del que ens podem imaginar!!) i sobretot, minte-

    ressa la seva percepci davant la societat que

    els ha tocat viure.

    En aquest sentit, em va sorprendre la reflexi de

    la Maria (nom fictici, no en tenim cap de Maria a

    3r). Ella considerava que malgrat tots els motius

    que tenim per llenar la tovallola, diguem-li atur,

    crisi, manca de valors, corrupci... haurem

    desforar-nos ms. Deia textualment: els

    adults us haurem de mentalitzar de la vostra

    responsabilitat a deixar-nos una societat millor,

    un mn ms just, uns valors en qu els joves

    puguem creure, haureu de comprometre-us

    infinitament ms.

    Com us podeu imaginar, all va ser una sacseja-

    da. Em va sobtar que una xiqueta de catorze

    anys (encara no ha complert els quinze) tingus

    un cervell tan ben moblat.

    En realitat, entenc que les nostres responsabili-

    tats com a ciutadans, mares i pares, professo-

    rat, administracions han danar en aquesta lnia.

    No ens podem abandonar, no podem rebutjar

    les nostres obligacions i responsabilitats per

    molt complicades que siguin les circumstncies

    que ens toca viure.

    Hem de llegar-los un mn millor del que ens

    hem trobat. No podem deixar als nostres fills

    i filles ms dificultats de les que podran assu-

    mir. Com diu la Maria, hem de implicar-nos

    infinitament ms.

  • 4

    VIDA AL CENTRE

    L'alumnat de 3r dESO ha estat tre-ballant el funcionament poltic de

    l'estat, en la matria de Cincies So-

    cials, i quina millor forma de fer-ho

    que creant ells mateixos un partit,

    decidint crrecs, elaborant un progra-

    ma poltic, donar-lo a conixer en un

    minimting, i votar finalment a classe.

    La majoria de les propostes han estat

    realment encertades en totes les

    classes i, per deixar constncia de

    com s'ho han pres de seriosament,

    us deixem dues imatges: les inte-

    grants d'un partit a punt per fer el

    mting i la cartula del trptic que ens

    van preparar...

    Anna Bel

    CONFERNCIA ESTEBAN MARTN Divendres 17 de gener de 2014 a lhora de catal, a

    les 11,30h es va fer una conferncia per lautor de La

    clau Gaud, lescriptor Esteban Martin.

    Va explicar els llibres que havia escrit, entre ells Sanada

    i La Clau Gaud. Aquesta ltima ha estat traduda a mlti-

    ples idiomes, entre ells el xins, i en un principi la va pre-

    sentar a un munt deditorials i ning li volia editar, fins

    que el seu representant la va enviar a un concurs i va

    guanyar.

    Sanada s un llibre daventures en el qual un nen s

    abandonat per latac dels bandolers. Akechi el va adoptar

    com el seu fill i li va posar Sanada de nom. Va crixer

    amb la seva germana i els seus pares adoptius fins que

    es va convertir en un jove, ms endavant el seu pare el va