Introducció a La Comptabilitat Mòdul 1 Introducció

Introducci.El patrimoni de launitat econmicai les seves variacionsJosep Vallverd Calafell

P01/01005/00413

UniversitatObertade Catalunya

VendProcs

de producci

Mnexterior

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00413 Introducci. El patrimoni de la unitat econmica i les seves...

ndex

Introducci....................................................................................... 5

Objectius............................................................................................ 6

1. Introducci a lestudi de la comptabilitat .......................... 7

1.1. La informaci i la presa de decisions ....................................... 7

1.2. Concepte de comptabilitat....................................................... 7

1.3. Lempresa i lactivitat econmica............................................. 11

1.4. Riquesa i renda de lempresa .................................................... 12

1.5. Divisi de la comptabilitat ....................................................... 14

2. Lestructura econmica i financera de lempresa ............. 19

2.1. Introducci. Una aproximaci a la inversi

i al finanament ....................................................................... 19

2.2. Lestructura econmica i lestructura financera

de lempresa.............................................................................. 19

2.3. Anlisi de les situacions patrimonials ...................................... 25

2.4. Elements patrimonials.............................................................. 28

2.5. Masses patrimonials ................................................................. 30

2.6. Anlisi de lactiu ....................................................................... 32

2.7. Anlisi del passiu ...................................................................... 34

2.8. El fons de maniobra ................................................................. 35

2.9. Terminologia ............................................................................ 37

3. Els fets comptables..................................................................... 38

3.1. Concepte de fet comptable ...................................................... 38

3.2. Variacions patrimonials derivades dels fets comptables ......... 39

3.3. Classes de fets comptables ....................................................... 42

3.4. Fets comptables que modifiquen el net. El resultat

comptable ................................................................................. 45

3.5. Captaci dels fets comptables. Lagregaci comptable ............ 46

Resum................................................................................................. 53

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00413 Introducci. El patrimoni de la unitat econmica i les seves...

Activitats........................................................................................... 55

Bibliografia ...................................................................................... 55

5 Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00413 Introducci. El patrimoni de la unitat econmica i les seves...

Introducci

En aquest mdul volem introduir-vos en el camp de la comptabilitat i

orientar-vos cap a la comptabilitat de lempresa. Shi estudia qu s la

comptabilitat, la seva necessitat i com es divideix, i sintrodueixen els

conceptes bsics que es treballaran en els mduls segents.

En un nivell elemental es pot veure com es capten algunes de les opera-

cions que es produeixen com a conseqncia de lactivitat de lempresa i

es presenta una sntesi de la situaci que sen deriva, els estats compta-

bles.


Objectius

En aquest mdul didctic de carcter introductori els objectius que po-

dreu assolir sn:

1. Conixer el concepte i la classe de cincia que s la comptabilitat, el

seu objecte destudi, la seva finalitat, a qui interessa i les parts en

qu es divideix.

2. Conixer els aspectes fonamentals de lentorn econmic en el

qual lempresa desplega la seva activitat, i els conceptes de riquesa

i renda.

3. Conixer el patrimoni, tant des del vessant de la inversi com del fi-

nanament, lactiu, el passiu, el net.

4. Distingir les classes delements i masses patrimonials.

5. Comprendre les situacions patrimonials bsiques en qu es pot tro-

bar lempresa.

6. Tenir un coneixement bsic del balan.

7. Tenir un coneixement bsic del compte de Prdues i guanys.

8. Reconixer els fets econmics que pot recollir la comptabilitat, i

tamb les variacions que produeixen en el patrimoni, amb lanlisi

i el registre corresponents, i especialment aquells fets comptables

que generen resultats.

9. Conixer el procs bsic delaboraci de balanos i comptes de resul-

tats.


1. Introducci a lestudi de la comptabilitat

1.1. La informaci i la presa de decisions

Si volem anar al cinema, primer mirem la cartellera despectacles, per sa-

les de projecci o b per pellcules. Si volem menjar en un restaurant,

prviament consultem la guia corresponent, sigui per establiments o b

per tipus de cuina. Un cop al restaurant, la carta de plats i de vins ens

servir per a determinar el que volem menjar i beure.

Si volem invertir els nostres estalvis a la borsa, haurem de consultar el

butllet de cotitzacions per a poder conixer el preu dels ttols-valors que

volem adquirir, quina rendibilitat tenen, etc.

Cadascuna de les informacions anteriors permet, en cada cas, prendre les

decisions escaients duna manera racional.

1.2. Concepte de comptabilitat

Qualsevol definici que en fem t una gran dificultat, ats que no sem-

pre en el definiens (all que defineix) queda recollida tota la dimensi del

definiendum (all que cal definir). Les definicions pel seu nivell de gene-

ralitzaci o abstracci no sempre resulten fcils dinterpretar en una pri-

mera aproximaci.

De la mateixa manera, en lmbit de lempresa, perqu la direcci

o b alg altre pugui prendre racionalment segons quines deci-

sions (economicofinanceres) sobre lempresa, caldr disposar duna

informaci adequada. La comptabilitat forneix una informaci so-

bre la realitat econmica de lempresa (com tamb sobre altres

ens).


En la bibliografia comptable tenim un gran nombre de definicions dau-

tors dpoques i llocs diferents.

Per al professor Calafell (1960, pg. 21), la comptabilitat

s una cincia de naturalesa econmica, lobjecte destudi de la qual (objecte material)s la variada realitat econmica, no com a realitat en si, sin en el seu aspecte de conei-xement, tant qualitatiu com quantitatiu (objecte formal), mitjanant mtodes ade-quats, amb lobjectiu general de posar en relleu lesmentada realitat, de la manera msexacta possible i de manera que ens en mostri tots els aspectes que ens interessin.

Per al professor Caibano (1975, pg. 33),

la comptabilitat s una cincia de naturalesa econmica, lobjecte de la qual s el co-neixement del passat, el present i el futur de la realitat econmica en termes quantita-tius a tots els nivells organitzatius, mitjanant mtodes especfics fonamentats en basesprou contrastades, per tal delaborar una informaci que comprengui les necessitats fi-nanceres externes i les de planificaci i control interns.

Per als professors Vela, Montesinos i Serra (1991, pg. 22),

la comptabilitat s una cincia social de naturalesa econmica que t com a objecte,mitjanant un mtode especfic, elaborar una informaci en termes quantitatius, sobrela realitat economicopatrimonial que es dna en una unitat econmica, perqu elsusuaris daquesta informaci puguin prendre les decisions amb relaci a lesmentadaunitat econmica.

Per al professor Rodrguez Rodrguez (1980, pg. 15),

si avui es pot considerar la informaci com el quart factor de la producci, ats quecollabora amb els tres tradicionals naturalesa, capital i treball en la planificacieconmica i en el resultat empresarial, s a la comptabilitat a qui correspon la tasca im-portant de produir la informaci, tant la financera o externa com la interna o analtica,tot desenvolupant una funci empresarial activa, que depassa la funci passiva de sim-ple presentaci de dades, per a incidir en una interpretaci econmica correcta.

Tot seguit tractem de recollir els punts ms significatius que apareixen

en les definicions existents, que expliquen adequadament el que sentn

modernament per comptabilitat (i que no sha dentendre com la nostra

definici):

La delimitaci, doncs, de la cincia de la comptabilitat es pot sintetitzar

de la manera segent:

Lectura recomanada

El lector que hi estiguiinteressat pot consultarlarticle del professor TuaEvolucin del concepto decontabilidad a travs de susdefiniciones, que s al llibreXXV aos de contabilidaduniversitaria en Espaa(Madrid: Instituto dePlanificacin Contable 1988,pg. 895-956).

La comptabilitat s una cincia de naturalesa econmica que estu-

dia la realitat econmica (economicopatrimonial) mitjanant mto-

des propis, per tal delaborar una informaci, en termes quantitatius,

til per als seus usuaris en la presa de decisions.

La realitat econmica...

... es pot analitzar tant desdun punt de vista micro-econmic (per exemple,lempresa) com macro-econmic (per exemple, lanaci). Aix apareix en elquadre de la divisi de lacomptabilitat. No obstantaix, cal assenyalar que eldesenvolupament ms grande la nostra disciplina, el tenim en la comptabilitat delempresa.


1) Naturalesa de la comptabilitat. La comptabilitat s una cincia de na-

turalesa econmica en funci de la naturalesa dels elements sobre els

quals opera, per la seva finalitat (el coneixement de la situaci econ-

mica) i pels mtodes que empra (Fernndez Pirla, 1970, pg. 16).

2) Objecte de la comptabilitat. Lobjecte material, lobjecte formal i la fi-

nalitat sn tres elements que defineixen, delimiten i substantiven una

cincia. En parlarem tot seguit.

a) Lobjecte material duna cincia s tot all que de manera directa o

indirecta ns lobjecte destudi. El de la comptabilitat s la realitat

econmica. No es vincula, doncs, a una unitat concreta daquesta realitat

econmica, i s per aix que shi pot incloure tant lempresa com els ens

administratius, la naci i, fins i tot, les unitats supranacionals. Com as-

senyala el professor Calafell (1961, pg. 19), on hi hagi realitat econ-

mica, hi haur una problemtica de la mateixa naturalesa i, parallela-

ment, apareixer la problemtica comptable.

b) Si lobjecte material duna cincia s el seu objecte destudi, lobjecte

formal s la perspectiva o intencionalitat de lenfocament daquest es-

tudi, s a dir, laspecte sota el qual sestudia. Diverses cincies poden es-

tudiar una mateixa realitat, per cadascuna ho far des duna perspectiva

diferent. s lobjecte formal el que dna unitat i, doncs, substantivitat a

una cincia. La realitat econmica tamb s estudiada per altres cincies,

per la manera com ho fa la comptabilitat s nica. Lobjecte formal de

la comptabilitat s la captaci, el mesurament i la representaci de la rea-

litat econmica.

c) Finalitat de la comptabilitat. Es tracta de lelaboraci dinformaci

til sobre la realitat econmica per a facilitar la presa de decisions als

seus usuaris.

Si ens referim a lempresa i el seu entorn, es pot establir una partici dels

usuaris de la informaci comptable segons que tinguin o no poder de de-

cisi immediat o directe en la gesti de lempresa. Aix, cal distingir en-

tre usuaris interns i usuaris externs.

Com a usuaris interns es poden esmentar aquelles persones, de qualsevol

nivell jerrquic de lempresa (alta direcci, quadres superiors, quadres in-

termedis, etc.), de qualsevol rea funcional (departament comercial, re-

cursos humans, administraci, fabricaci, etc.), amb responsabilitats en

la gesti de lempresa.

Exemple

Ens sembla molt adientlexemple que exposa elprofessor Genovs en la sevaFilosofa (1971, pg. 31): unamateixa realitat, un bceps,servir al bileg per adeterminar la seva estructurahistolgica, el fsic elconsiderar com una fora, elmatemtic es fixar en el seuvolum per a determinar-lo,etc..


Entre els usuaris externs hi ha totes aquelles persones o institucions que

no sn responsables de gestionar lempresa: inversors, treballadors, Ad-

ministraci, creditors, analistes, pblic o societat en general, o b lopi-

ni pblica.

3) Mtode de la comptabilitat. La qesti s com sarriba des dun

conjunt desordenat de dades a una informaci que aplegui (determi-

nades) caracterstiques (Caibano, 1975, pg. 62). Ja hem dit abans

que la comptabilitat utilitza un mtode propi. El mtode de la comp-

tabilitat s especfic, diferent daltres disciplines. Es pot concretar en

els quatre apartats segents, que saniran desenvolupant al llarg del

text:

Principi de dualitat

Mesurament i valoraci

Maneres de representaci

Agregaci

Nivellsjerrquics

rees funcionals

EMPRESA

Usuaris/destinataris de la informaci de lempresa

6

5Pblic en general(opini pblica)

Estalviadors

Administradorsde lempresa

Treballadors

AdministraciInversors

SocisCreditorsAnalistes

Lactivitat empresarial...

... interessa diversos estamentsde la societat: Estat,propietaris del capital,administradors, creditors,treballadors, consumidors, etc.Ladopci de decisions perpart de cadascun daquestsestaments exigeix de disposardinformaci pertinent sobrela situaci econmica ifinancera de les empreses.Lelaboraci daquestainformaci correspon a lacomptabilitat empresarial permitj dels seus mtodes iinstruments especfics (Doc.nm. 1 dAECA).


1.3. Lempresa i lactivitat econmica

Des de la perspectiva de lempresa, es pot anomenar

mn econmic exterior tota la resta de subjectes del

sistema econmic, s a dir, altres unitats econmiques

de producci, unitats econmiques de consum, etc.

Aix, lempresa compra al mn exterior bns materials i

immaterials (bns, serveis) que, posteriorment, trans-

formats o no, segons que sigui una empresa productora

de bns o de prestaci de serveis, ven a lesmentat mn exterior. Torna a

comprar, a transformar, a vendre, etc.

Tipus dempreses

Les empreses es poden classificar segons diversos criteris. Per a Gutenberg (1990, pg. 31-32),segons la mena dactivitat empresarial (dacord amb lobjecte de lempresa) cal distingir:

1) Empreses productores de bns, que sn aquelles en qu el resultat de la seva acti-vitat s en forma de bns materials. A aquest grup pertanyen: empreses extractives, queextreuen els seus productes en forma de primeres matries (com, per exemple, la mi-neria, pedreres, explotacions de torba); empreses delaboraci, fabricaci o producci, queprodueixen els bns materials en forma de manufactures, productes industrials o pro-ductes manufacturats, tot entenent per productes manufacturats aquells bns que, aconseqncia de les modificacions de forma i substncia, tenen caracterstiques queels diferencien substancialment de les matries primeres i de fabricaci emprades pera produir-los. Les empreses que noms fan una certa elaboraci de les primeres mat-ries o productes industrials, sense que es pugui parlar duna modificaci especial deforma o substncia, sn anomenades empreses transformadores. Tamb es consideraque pertanyen al grup de les empreses productores de bns.

2) Empreses de prestaci de serveis, que sn aquelles que ofereixen la seva activitaten forma de serveis. Entre daltres, hi pertanyen les empreses comercials, els serveis deles quals consisteixen en lacceptaci de determinades funcions en el procs de distri-buci econmic; empreses bancries, que cedeixen capital perqu lutilitzin tercers, totacceptant alhora serveis daltra mena (per exemple, compra i venda de valors, trans-ferncies, etc.). A aquest grup de les empreses de prestaci de serveis pertanyen tambles empreses de transports, en qu el servei consisteix en el desplaament de persones imercaderies; empreses dassegurances, amb uns serveis que consisteixen, entre daltres,en la concessi duna protecci, etc.

VendesProcs

de producci

Mnexterior

Compres

Lesquema clssic

Lesquema clssic deSchneider (1962, pg. 5),referit a lempresa productorade bns, mostra aquest circuit.

Mn exterior

Empresa

Mercat de factors

Mercat de productesPrimeresmatries

Secci decompres

Secci defabricaci

Secci devendes

Seccidadminis-

traci

Treball Capital

(f)(e)(d)(a) (b) (c)(b) (a)

Lempresa:

(a) Compra del mn exteriorbns i serveis, lequivalentmonetari dels qualsanomenem despesa.(b) Paga al mn exteriorlimport dels bns i serveiscomprats (sous). Es tracta,doncs, duna sortida dediners de la caixa delempresa.(c) Rep del mn exterior elsdiners que necessita per a ferla seva activitat.(d) Torna al mn exterior elsdiners rebuts en prstec.Retribueix els diners rebuts(interessos, dividends).(e) Ven al mn exterior bns i serveis, que tenen com aequivalent monetari el queanomenem ingrs.(f) Cobra del mn exteriorlimport dels bns i serveisvenuts. Es tracta, doncs, dunaentrada de diners a la caixa delempresa.


A partir de la idea bsica de lesquema de Schneider podem ampliar les-

quema i introduir-hi altres conceptes:

Totes les operacions que es produeixen entre lempresa i el mn exterior

(compres, vendes, cobraments, pagaments) determinen lmbit extern de

la circulaci de valors de lempresa. En lmbit intern de la circulaci

de valors de lempresa es produeix el procs econmic de formaci de cos-

tos (producci). Aquestes operacions sesdevenen en el si mateix de lem-

presa.

Tots els conceptes anteriors sn duna gran importn-

cia i seran desenvolupats i utilitzats mpliament en les

pgines segents. Amb tot, a partir daquest moment

cal posar mfasi en la diferncia entre despesa i paga-

ment, i tamb entre ingrs i cobrament.

Despesa i ingrs es refereixen a fluxos o corrents de

bns i serveis, i al grfic sidentifiquen amb les fletxes

de tra discontinu. Pagament i cobrament es referei-

xen a fluxos o corrents de diner, s a dir, sortides i en-

trades (respectivament) de diner de lempresa, i al gr-

fic sidentifiquen amb les fletxes de tra seguit.

Aix, doncs, pot haver-hi despeses encara no pagades,

despeses pagades per endavant, ingressos encara no cobrats, ingressos co-

brats per endavant, etc. Per exemple: podem comprar una nevera (des-

pesa) i no pagar-la al comptat. Es produeixen, doncs, dos fluxos

(bns/serveis i diners) en sentits contraris, tal com sexpressa en les-

quema del flux circular de la renda de Lipsey.

1.4. Riquesa i renda de lempresa

Lempresa, amb lobjectiu de desplegar lactivitat per a la qual es consti-

tueix, necessita una infraestructura determinada: locals, mquines, ins-

tallacions, primeres matries, etc. Tot plegat, incloent-hi els deutes, en

el cas de tenir encara pendent de pagament algun daquests elements,

configura la riquesa, s a dir, el conjunt de bns, drets i obligacions que

t lempresa en un moment determinat. En la mesura que aquest con-

junt delements entra en funcionament i desplega lactivitat empresarial,

pot augmentar la riquesa inicial, lincrement de la qual ser la renda ge-

nerada durant el perode al qual es refereix lactivitat.

Flux circular de bns i dinerentre economies domstiques

i empreses. Lipsey(1971, pg. 531).

Empreses

Unitats econmiquesde consum

Factorserveis

Bns

Unitats econmiquesde producci

salarisrendes

interessosbeneficis

Pagamentper bnsadquirits

Economiesdomstiques


En economia, en general, i en comptabilitat, en particular, conv distingir

riquesa i renda, conceptes que motiven algunes confusions. Aix equival

a discriminar el concepte destoc o fons del de flux o corrent. Fisher s el

primer autor en el qual trobem una distinci clara entre riquesa i renda. La

riquesa s un estoc o fons (de riquesa) en un moment concret, mentre

que la renda s un flux o corrent (de riquesa) en un perode.

Lactivitat quotidiana ens posa a labast els conceptes esmentats:

1) Laigua que cont un dipsit s un estoc, mentre que tant la que hi

entra com la que en surt pel desgus sn fluxos, i haurem de parlar de li-

tres daigua per hora, dentrada/sortida al/del dipsit (la referncia del

flux s temporal).

2) La collita de blat, ametlles, olives, etc. es refereix a una temporada; s

un flux. La quantitat de quilos o litres de producte emmagatzemada a les

cooperatives agrries s un estoc.

3) Els pagaments realitzats durant el mes sn fluxos de diner, com

tamb ho sn els cobraments. El diner dipositat a la caixa destalvis o

banc s un fons.

4) El sistema fiscal tamb ens ha acostumat, individualment, a aquests

conceptes. Aix, tenim lImpost sobre la Renda (de les Persones Fsiques)

i lImpost sobre el Patrimoni. En el primer cas es tracta dun gravamen

sobre el que sha guanyat durant lany, mentre que el segon s un grava-

men sobre les possessions.

Economista nord-americ(Saugerties, Nova York, 1867 -Nova York, 1947) i professor a la Universitat de Yale, vaimpulsar laplicaci de lesmatemtiques en leconomia i s considerat un delsprecursors de leconometria.En Investigaciones matemticassobre la teora del valor y delprecio estudia la teoriamonetria des del punt devista del marginalisme iformula una concepci ordinalde la utilitat (nmeros ndexs).Altres obres: Naturaleza delcapital y la renta (1906), El tipode inters (1907), El poderadquisitivo del dinero (1928) iTeora del inters (1930) (GranEnciclopedia Larousse).

En comptabilitat, la riquesa duna empresa queda reflectida en un do-

cument que rep el nom de Balan de situaci, mentre que la renda

generada queda reflectida en el document conegut com estat o

compte de Prdues i guanys o estat o compte de Resultats. El pri-

mer expressa un estoc o fons, s esttic, es refereix al que es t en un

moment determinat i cal identificar-lo indicant precisament lins-

tant corresponent: per exemple, Balan de situaci al 31 de desem-

bre de 1995. El segon document esmentat expressa un flux o corrent,

s dinmic i es refereix al que sha esdevingut en un perode; cal iden-

tificar-lo indicant precisament el perode: per exemple, estat o compte

de Prdues i guanys de lexercici 1995 o estat o compte de Prdues i

guanys corresponent a lexercici tancat el 31 de desembre de 1995.

Fisher (Irving)


1.5. Divisi de la comptabilitat

La necessitat de la classificaci de la comptabilitat esdev imprescindible

per dues raons, principalment. Des dun punt de vista metodolgic s in-

discutible, per tamb ho s des duna perspectiva pragmtica. La divisi

duna matria ha de servir a qui lestudia per a conixer en cada moment

on es troba, don ve i cap a on va o pot anar. I aquesta no s una qesti

sobrera en el context dun pla destudis duna disciplina determinada,

sobretot si hi ha diverses assignatures comptables, algunes doptatives.

La classificaci determina les coordenades de les diverses assignatures.

Lectures recomanades

Hi ha una obra important en la bibliografia comptable que ens sembla interessant, tot ique som conscients que resulta prematura en una primera lectura del text. Ens referim a ElBalance Dinmico [Die Dynamische Bilanz], dEugen Schmalenbach (Madrid: Instituto deCensores Jurados de Cuentas de Espaa, 1953). Si lesmentem s perqu Leon Gomberg encritica fins i tot el ttol mateix, com a illgic, perqu el balan diu s un estat (status) ila paraula dinmic suposa un moviment. Consegentment, Dynamische Bilanz vol dir mo-viment estacionari (J.H. Vlaemminck, 1961, pg. 371). Cal analitzar el contingut delobra per a adonar-se del significat veritable daquesta paradoxa. Sobre aix, entenem queresulta til el prleg signat per A. Rodrguez Sastre (1953, pg. IV): Schmalenbach pro-pugna i desenvolupa en El Balance Dinmico una de les teories del balan que, segons lopi-ni del professor Guido Fischer, haurien, ms aviat, danomenar-se del patrimoni, ats quesencarrega dels seus moviments o circulaci i de la seva expressi en el balan. Les teoriesdel balan no sexclouen entre si; es distingeixen en el fet que anteposen, o donen pre-ferncia, a uns determinats fins del balan... lesttica, lorgnica i la dinmica.

Teoria general de la comptabilitatHistria de la comptabilitat

Comptabilitat de les/del:

Comptabilitat

Comptabilitat de laRenda nacional

Comptabilitat de laBalana de pagaments

Comptabilitat nacional

(Sector pblic: Estat, comunitatsautnomes, corporacions locals, etc.)

Comptabilitatpblica

Comptabilitatprivada

Comptabilitataplicada

Microcomptabilitat

Macrocomptabilitat

Comptabilitat pura o general

Unitats de producci (empreses) Comptabilitat financera

(comptabilitat externa) Consolidaci (destats comptables) Comptabilitat de costos

(comptabilitat interna) Auditoria Anlisi (de la informaci

comptable) Unitats de consum, organitzacions

sense afany de lucre


En aquest curs dIntroducci a la comptabilitat sestudia una aproxima-

ci a la teoria general bsica i la tcnica de la comptabilitat, i tamb a la

comptabilitat financera.

Dins de la comptabilitat de lempresa podem distingir, segons que hem

vist en el quadre, les cinc branques segents:

1) Comptabilitat financera. Tamb s coneguda amb la denominaci

de comptabilitat externa, general o comercial.

T per objecte elaborar els estats comptables que informen sobre el resul-

tat (renda) derivat de lactivitat de lempresa en un perode determinat i

de la seva situaci patrimonial-econmico-financera (riquesa) al final.

Aix saconsegueix per mitj de la captaci de les transaccions que es

produeixen entre lempresa i el mn exterior (mbit extern). s una in-

formaci pensada per a destinataris externs, bsicament.

Amb la denominaci de comptabilitat financera sembla com si, llevat dels

aspectes financers, no satengus a la captaci dels altres aspectes de la

realitat econmica empresarial, com els comercials o els econmics, per

no s pas aix. Una cosa semblant sesdev amb la denominaci compta-

bilitat comercial, perqu dir-ne comptabilitat general implica confondre-la

amb la teoria general de la comptabilitat.

La denominaci comptabilitat externa, en canvi, fa referncia al seu ob-

jecte destudi veritable, la captaci de les transaccions fetes amb el mn

exterior, s a dir, les de lmbit extern de lempresa.

2) Consolidaci destats comptables. De vegades ens trobem davant

dun conjunt dempreses que mantenen vincles determinats entre si, que

determinen que unes en dominin daltres. Si es produeix aquesta situa-

ci, la informaci que resulta de la comptabilitat financera no s sufi-

cient, perqu es refereix a cadascuna de les empreses, considerades indi-

vidualment i, en canvi, un conjunt empresarial demana all que es

coneix com la informaci comptable consolidada. Es tracta del mateix ti-

pus de documents comptables que en la comptabilitat financera, per en

aquest cas referits a aquesta nova entitat, el conjunt o grup dempreses;

s a dir, es tracta duna informaci comptable que mostra la situaci i el

resultat del conjunt dempreses com si es tracts noms duna, com si to-

tes shaguessin fusionat.

!


La branca de la comptabilitat que sencarrega dobtenir els comptes sobre

aquesta mena dagrupacions dempreses sanomena consolidaci (des-

tats comptables).

Una aproximaci a la necessitat de comptes consolidats

Pensem que podria ser illustratiu lexemple segent per a fer una petita aproximaci altema. Suposem una famlia, una llar (L), integrada pel pare (P), la mare (M) i dos fills (F1 iF2). I suposem que es produeixen les operacions segents entre els membres de la famlia:F1 ven el cotxe a P (perqu en necessita un de ms potent) i obt un benefici econmic enla transacci. F2 ven lordinador personal a F1, perqu resulta que en necessita un amb mscapacitat i prestacions, i nobt un benefici econmic. Finalment, F2 ven la taula de treballa M, perqu en necessita un model especial, i en la transacci tamb nobt benefici.

!

ORGANIGRAMA DE SOCIEDADESdel Grupo Elosa a 31 de diciembre de 1990

ELOSA, SA

ACEITES ALIMENTACIN DISTRIBUCINSERVICIOSINTERNACIONAL

GiurlaniUSA Inc.

CarbonellAlemania

CarbonellBrasil

AlimarArgentina

CarbonellHolanda

CarbonellInglaterra

AlimexMjico

ElosaHolding Diana

Distribucin,S.A.

AceitesEspaoles,

S.A.

Vinagresy salsas,

S.A.

CetroAceitunas,

S.A.

VillamarnGuilln

ED

CarexportAceitunas,

S.A.

CarbonellAceites,

S.A.

EnvasadoraAgrcola

Leonesa, S.A.

Internacionalde leguminosas,

S.A.

Elsa,Exportadora

de LegumbresS.A.

AceitesElosa,

S.A.

Macisa,Aceites

Ibricos, S.A.

SemillasOleaginosas,

S.A.

IndustriasPont,S.A.

DianaPromocin,

S.A.

ComercialElosa, S.A.

Congelados yDerivados,

S.A.

Ins,InversionesEspaolas,

S.A.

SaraRestauracin yAlimentacin,

S.A.

Peagrande,S.A.

Socash, S.A.

85%

99%

100%

100%

99%

40%

81%

10%

40%

100% 100%

100% 100%

100%75%

100% 100%

100%100%

51%60%

100%

90%

100%

100%

100%

100%

86%

82%


Podem afirmar que la famlia, la llar (L) unitat familiar sha enriquit desprsdaquestes tres transaccions? La resposta s rotundament negativa, malgrat que els fills,considerant-los individualment, s que ho hagin aconseguit. Per, en la mesura que lestransaccions han estat intrafamlia, no es pot arribar a la conclusi enganyosa que hiha hagut benefici familiar, perqu... tot queda a casa.

La consolidaci de comptes permetria palesar que, en aquest cas, la famlia no pot par-lar de cap mena de benefici econmic, encara que la realitat dels fills, considerant-losindividualment, sigui una altra.

3) Comptabilitat de costos. Tamb s coneguda com a comptabilitat

interna, analtica, industrial, etc.

La comptabilitat referida a lmbit intern de lempresa s la comptabilitat

interna, o de costos, en un sentit ms restrictiu. Tracta del procs de for-

maci de costos, lanlisi corresponent, la mesura de la productivitat,

etc.

La denominaci comptabilitat de costos, com assenyalen taxativament

Mallo i altres (1994, pg. 11-12), queda incompleta, en la mesura que

sembla que en restringeixi excessivament el contingut, que de cap ma-

nera queda limitat als costos [...]. Principalment en la darrera dcada [...]

se sol fer referncia, tot i que no sempre amb el mateix encert ni clare-

dat, a la comptabilitat de gesti, contraposada, de vegades, a la comptabili-

tat de costos, per b que, essencialment, ambdues tracten dun mateix

aspecte de la realitat, amb el fi de generar informaci per a usuaris

iguals. A ms, aquests autors remarquen, expressament, la identitat en-

tre comptabilitat de gesti i comptabilitat interna.

Les denominacions comptabilitat de costos, analtica, industrial, etc. sn

restrictives o imprecises.

4) Auditoria. La informaci comptable s elaborada pel mateix ens al

qual es refereix aquesta informaci. Per perqu gaudeixi de credibilitat

social, s a dir, que un tercer hi pugui confiar, cal que alg ali a lentitat

un professional independent: lauditor doni la seva opini sobre si la

informaci comptable presentada reflecteix de manera escaient la situa-

ci patrimonial i els resultats de lentitat.

La Llei dauditoria de comptes (Llei 19/1988, de 12 de juliol, BOE del 15-

7-88), article 1, estableix :

1. Sentn per auditoria de comptes lactivitat consistent en la revisi i verificaci de docu-ments comptables, sempre que tingui per objecte lemissi dun informe que pugui tenirefectes per a tercers.

2. Lauditoria dels comptes anuals ha de consistir a verificar i dictaminar si aquests comptesexpressen la imatge fidel del patrimoni i de la situaci financera de lempresa o entitat audi-

!

!


tada, i tamb el resultat de les seves operacions i els recursos obtinguts i aplicats en el pero-de examinat, dacord amb el Codi de comer i la resta de legislaci que hi sigui aplicable[...].

5) Anlisi (de la informaci comptable). Amb la utilitzaci dunes tc-

niques concretes es tracta de determinar, per mitj de la informaci

comptable, quina s la situaci de lempresa, i tamb desbrinar el per-

qu daquesta situaci, a ms dintentar preveuren el desenvolupament

en el futur.

Dins de la microcomptabilitat tenim tamb la comptabilitat pblica. s

la que tracta de lactivitat economicofinancera dels ens pblics sense fi-

nalitat lucrativa, i especialment de les diverses administracions pbli-

ques (Montesinos i altres, pg. 644).

El constrenyiment de la comptabilitat pblica tradicional, que ha tingut

com a objectiu exclusiu el seguiment i el control de lexecuci i la liqui-

daci del pressupost, queda superat i sobre pas la conceptuaci de la

comptabilitat pblica amb objectius informatius qualitativament i quan-

titativament ms amplis. El mateix Pla general de comptabilitat pblica

(1981, Introducci, 1.6 Objectius) ja ho diu: Lobjectiu primer de la

comptabilitat pblica, igual com de la privada, s [...] oferir informaci

sistemtica de caire econmic. En el camp de la comptabilitat pblica

tamb s possible distingir un mbit intern i un dextern.

Pel que fa a la macrocomptabilitat tenim la comptabilitat nacional. La

comptabilitat nacional es coneix tamb amb el nom de comptabilitat so-

cial. La seva ra de ser s el registre numric dels valors de tots els co-

rrents de bns i serveis, despeses, ingressos, etc., que sesdevenen en

leconomia duna naci, agrupats aquests corrents en magnituds macroe-

conmiques, que sn significatives per a presentar una imatge numrica

del que passa de deb en la vida i en lactivitat duna economia nacional

i per a fornir una base de xifres als rgans estatals que lhan de regir. R.

Martnez; J.L. Sampedro (1970). Estructura econmica, teora bsica y es-

tructura mundial (2a ed., pg. 144). Barcelona: Ariel.

Per cloure aquest apartat sobre les branques de la comptabilitat, hem de re-

ferir-nos al que es coneix per la tenidoria de llibres, que de vegades sha em-

prat, del tot incorrectament, com una expressi sinnima de comptabilitat.

La tenidoria de llibres fa referncia a lanotaci o registre adequat dels

fets comptables en els suports materials corresponents (llibres), amb pro-

cediments manuals, informtics, etc.

!

!

!


2. Lestructura econmica i financera de lempresa

2.1. Introducci. Una aproximaci a la inversi

i al finanament

Un individu que vulgui comprar un cotxe, es trobar en una

daquestes dues situacions:

1) T els diners que calen.

2) No t una part dels diners o tots els diners que calen.

En el cas 1 la compra podr ser immediata: rebr el cotxe simultniament

al lliurament dels diners. Per, en el cas 2, el potencial comprador primer

ha de resoldre el problema de com comprar un cotxe sense disposar dels

diners necessaris. La soluci s que alg (un familiar, un amic, un banc,

etc.) aporti la quantitat de qu no disposa, o b que el venedor savingui a

esperar un temps per a cobrar totalment el preu per la venda del cotxe.

En el cas 1 direm que el comprador ha adquirit el vehicle amb un fi-

nanament propi. En el cas 2 el comprador recorre a complementar el fi-

nanament propi amb el finanament de tercers o finanament ali (un

familiar, un amic, un banc, el venedor de cotxes, etc.).

2.2. Lestructura econmica i lestructura financera

de lempresa

Per a dur a terme qualsevol activitat, tant en lmbit empresarial com en

el que no ho s, cal, primer de tot, tenir els recursos o els mitjans de pa-

gament necessaris per a ladquisici dels bns i serveis. Es tracta de: fi-

nanament, mitjans o recursos financers, recursos monetaris, origen o

fonts de finanament, etc.

Un cop aportats aquests recursos financers ja es poden adquirir els bns i

serveis necessaris per a fer lactivitat que es vol. Es tracta de la inversi,


aplicaci, materialitzaci o destinaci dels recursos financers aconseguits

primerament.

Amb aquesta lgica, doncs, sempre es complir que:

Quan parlem de finanar una determinada operaci (la compra dun

cotxe, per exemple) o una empresa, ens referim a aportar els diners (o el

crdit) necessaris.

Tot plegat fa que distingim en lempresa una estructura econmica

(EE) o conjunt de les inversions efectuades i una estructura finan-

cera (EF) o conjunt de les fonts de finanament que han possibilitat

les primeres. Els totals de totes dues han de coincidir, perqu qualse-

vol element o lot delements ha estat finanat per alg. Per tant,

podem escriure:

(1)

Al llarg del mdul anirem estudiant la composici de cadascuna de les

dues estructures assenyalades, s a dir, les menes dinversions i de fonts

de finanament, la relaci entre elements de la mateixa estructura i entre

els dambdues estructures, la seva naturalesa, significat, etc., i la necessitat

que hi hagi un equilibri tant intraestructural (dintre de cada estructura)

com interestructural (entre elements determinats o b grups delements

de cadascuna de les dues estructures) que garanteixi un desenvolupament

econmic i financer normal de lempresa.

Amb els termes actiu (A) i passiu (P), en comptabilitat ens referim a les-

tructura econmica i a lestructura financera, respectivament. O sigui,

que tamb ha de ser:

EE = EF

!

inversi = finanament

Exemple

Una persona es vol dedicarprofessionalment a la vendade llibres. Necessita unabotiga oberta al pblic (quehaur de comprar o b llogar),i on caldran, a ms dels llibresper a vendre, prestatgeries pera emmagatzemar-los, iaparadors, taules, catlegs,fitxers, una petita oficina, etc.Per al finanament daquestesinversions pot ser que calguianar, a part dutilitzar elsrecursos del potencial llibreter,a altres fonts de finanament,b siguin altres persones(socis) interessades en elnegoci (perqu entenen ques una activitat que elsreportar beneficis), b siguinbancs, o b els mateixossubministradors de llibres, enla mesura que concedeixin alllibreter facilitats depagament, s a dir, que nolobliguin a pagar les compresal comptat, etc.

Des duna perspectiva economicofinancera, lempresa pot conside-

rar-se com un conjunt de fonts de finanament que possibilita un

conjunt dinversions. Inversions amb les quals es desplega lactivi-

tat per a la qual sha constitut lempresa.

Exemple

Encara simplificarem ms elcas que hem exposat abans:inversi en maquinria =finanament de la maquinria.Ms endavant hi tornarem,sobre aquest exemple.


(2)

Utilitzarem indistintament ambds parells de termes (A/P, EE/EF). Ara

b, el que el lector ha dentendre s que es troba davant la dualitat in-

versi = finanament.

Una divisi important que conv fer ja des dara en lestructura finan-

cera o passiu s la que discrimina el finanament propi del finana-

ment ali o, en altres termes, els fons propis dels fons aliens, respecti-

vament.

Ja hem assenyalat, arran de lexemple del negoci de la venda de llibres,

que el llibreter podia aportar-hi diners que ja tingus abans de linici

de la seva activitat empresarial, que, junt amb el que pogus recaptar de

bancs i amb el crdit dels subministradors de llibres, servirien per a lad-

quisici de tot el que cal per a desplegar la seva activitat.

Sempre caldr distingir clarament el que s lempresa respecte del seu

propietari o propietaris. Lempresa ha tingut una font de finanament,

per mitj de les persones que lhan constituda sn els socis, amb les se-

ves aportacions (dinerries o en espcie), i una altra font de finana-

ment, que cal distingir clarament, constituda per mitj daquelles altres

persones que no en sn socis (bancs, provedors, etc.).

Dels recursos aportats pels primers, i des de la perspectiva de lempresa

que els rep, en diem finanament propi o fons propis (FP). Dels recursos

aportats pels segons, en diem finanament ali o fons aliens (FA).

Aix, doncs, a partir de (1) podem escriure tot el que acabem dexposar

de la manera segent:

A = P

Fons propis

Ci = aportaci (capital) de lempresari individual

Fonsaliens

Actiu

CiFons propis

Cs = aportacions (capital) dels socis

Fonsaliens

Actiu

Cs

EE = FA + FPEF

5(3)

Un primer criteri declassificaci dels empresaris sel que distingeix entreempresaris que sn personesfsiques (que reben el nomdempresaris individuals) opersones jurdiques.A lempresari individual escontraposa, primerament i perregla general, el social, s adir, aquell que s una personajurdica que sha constitutmitjanant un contracte desocietat. El criteri de distincientre empresaris individuals isocials queda incls, amb unaaltra denominaci, en lart. 1del Codi de comer.(Snchez Calero, 1978, pg.48-49)

... vol dir que pertanyen alempresa, s a dir, recursos ofons (propis) de lempresa, elsquals, bviament, ha aportatalg. Per el resultat daquestaaportaci comporta que nohagin de ser tornats als quivan fer laportaci, llevat delcas de liquidaci de lempresa.

Distinci entre empresaindividual i societria

El possessiu prpia...


Amb el mateix exemple illustratiu de (1), i quantificant monetriament

loperaci, tindrem:

inversi en maquinria (100 unitats monetries) = finanament de la

maquinria: propietari de lempresa (100 unitats monetries).

Si ara emprem la terminologia (maquinria per a referir-nos a la inver-

si daquest cas i capital per a parlar del propietari) i la formalitzaci

prpies de la comptabilitat, tindrem vegeu (2):

La informaci daquest document comptable (balan) significa que, o

b el propietari ha aportat directament maquinria a lempresa, o b

que ha aportat els diners amb qu lempresa ha comprat la maquin-

ria.

Si ara suposem que un subministrador de maquinria en finana una

part, s a dir, que sav a cobrar una part (per exemple, 30 u. m.) de lim-

port de la mquina (100 u. m.) quan hagi passat un cert temps, la situa-

ci quedaria reflectida de la manera segent:

Aix significa que el finanament de la mquina prov del propietari de

lempresa noms pel que fa a 70 u. m. i no 100 com en el cas dabans. Hi

ha aportat 70 u. m., que han servit per a pagar una part de la maquin-

ria, per lempresa en deu la resta (la part finanada pel subministrador).

En definitiva, aquesta informaci comptable explica, en lestructura fi-

nancera (passiu), lorigen o procedncia (propietari i subministrador de

la maquinria, respectivament) dels fons o recursos financers que han

possibilitat la inversi o adquisici de la maquinria que figura reflectida

en lestructura econmica (actiu), i lgicament shi ha de produir la

identitat en els termes monetaris que apareixen. En el passiu hi ha el de-

Actiu Passiu

Maquinria 100 Capital 100

100 100

s important adonar-se que la quantificaci es formula en unitats monetries (u. m.).

Actiu Passiu

Maquinria 100 Capital 70Creditors 30

100 100


tall de les fonts de finanament, i en lactiu, lexpressi del que se nha

fet, de laplicaci que han tingut.

El terme actiu a qu hem alludit abans es defineix com un conjunt de

bns i drets.

Lactiu

Malgrat que el lector no pugui assimilar en una primera lectura del llibre la citaci que in-cloem tot seguit (i per aix sen pot prescindir), cal esperar que a partir duna segona lec-tura ja li sigui possible.

s clara la manca de correspondncia entre el que sn actius veritables de lempresaactual i els que sn reconeguts com a tals en el balan, dacord amb els principis i lesprctiques legals i professionals comuns, fet que s un gran problema sense una solucisatisfactria encara. De fet, el que sn actius, encara s massa lligat a la visi jurdica (s adir, noms els que sn propietat de lempresa...), a diferncia de la versi netamenteconmica, segons la qual actiu seria qualsevol instrument o mitj susceptible de ser em-prat en el procs de producci-distribuci de lempresa o, en general, tota categoria de va-lor econmic capa de ser convertida en bns o serveis o qualsevol estri al servei de lem-presa o de qui la serveixi, independentment del rgim jurdic de tinena (propietat,lloguer financer, lloguer pur, usdefruit o dret ds, etc.) [...]. Tot aix significa que per a laidea dactius que preval amb vista a lelaboraci del balan de lempresa no hi tindrien ca-buda (o shi posarien moltes dificultats per a reconixer-los) precisament els actius msnobles de les empreses modernes, per un sentit exagerat i indegut de la prudncia (despe-ses en formaci de capital hum, despeses de campanyes publicitries i de promoci devendes amb projecci futura, despeses destudis i projectes de nous productes o nousmercats, etc.), per b que sn aquests actius, precisament, els que consoliden el seu futur,mentre que no hi ha el ms mnim inconvenient que apareguin com a actius els ele-ments tangibles o intangibles que se suposa que sn capaos dassolir valor econmic in-trnsec, mentre que si no fos pels primers, o si falls leficcia daquests actius ms noblesque sescamotegen dels balanos, la resta dactius deixarien prcticament de ser-ho o per-drien una gran part del seu valor assignat, fet que no deixa de ser una gran paradoxa in-formativa. Tamb significa que noms hi apareixen els que sn propietat de lempresa, si-guin utilitzats o no en el procs productiu per lempresa, i no tots els que sn utilitzatsper lempresa, siguin o no de la seva propietat.

J.L. Cea (1990, pg. 28-29). La negreta s nostra.

El terme passiu, en comptabilitat, admet dues accepcions: una dmplia i

una altra de restringida. La que hem utilitzat en (2) (A = P) s lmplia.

Per, en un sentit restringit, que s com lutilitzarem tot seguit, el terme

passiu conegut com a passiu exigible fa referncia als deutes, obliga-

cions de pagament, al que s exigible a lempresa per tercers, cosa que se-

ria equivalent al finanament ali en (3), s a dir, aquelles quantitats que

lempresa t pendents de liquidar, de tornar. Lequivalent als recursos

propis o finanament propi en (3) seria el que sanomena net (N), net pa-

trimonial, o passiu no exigible, o simplement no exigible. Amb la

qual cosa:

(4)

que s el mateix que lexpressi ja vista en

(3) EE = FA + FP

A = P + N

!

!

Recursos propis

El document nm. 10 dAECA(1991, pg. 19) assenyala: Els recursos propis [...] s laparticipaci dels propietaris enel finanament de lempresa.Tamb poden definir-se comla diferncia entre el valor delsactius i el dels passiusexigibles, i com a difernciaque sn reben el nom de netpatrimonial.


don:

O sigui, que a lempresa:

Laccepci mplia de passiu a qu hem alludit es refereix a tot el segon

membre de la igualtat anterior (P + N). Aquesta accepci s utilitzada en

la informaci comptable, concretament en el document comptable co-

negut com a balan, que sestudiar ms endavant. Aix, doncs, en re-

sum, quan alludim a lestructura financera o passiu hem de distingir el

finanament ali i el finanament propi, s a dir, el passiu exigible i

el no exigible o net, respectivament.

Des dun plantejament jurdic (teoria de la propietat), es considera el

patrimoni empresarial com el conjunt de bns i drets (actiu) i obligacions

(passiu exigible), la diferncia entre els quals mostra limport del net pa-

trimonial que correspon al propietari o propietaris. s a dir, preval la vi-

si de lempresa des de la perspectiva del propietari o propietaris, essent

el net patrimonial lexpressi de la seva propietat (A = P + N, A P = N),

diferncia entre el que t i el que deu.

Des dun plantejament econmic (teoria de lentitat), es considera el

passiu com el conjunt de totes les fonts de finanament. Tant el propie-

tari o els socis com els creditors financen lempresa, la materialitzaci de

recursos de la qual es troba en lactiu (EE = EF o, si es vol, A = P, entenent

P en un sentit ampli).

A P = N

EE FA = FP

El que t / s / el que es deu a creditors / i / el que pertany al(s) propietari(s)

A = P + N

EE = FA + FP

Des del punt de vista econmic, el conjunt de bns, drets i obli-

gacions, degudament valorats, destinats a una finalitat i vincu-

lats a una unitat econmica constitueix el patrimoni (cfr. Fer-

nndez Pirla, 1970, pg. 33).

Constituci de societats

Segons la concepci clssica,la societat es pot constituir perun contracte i s per als socis.Segons la concepci moderna,no es nega que la societathagi estat fundada per un contracte, per aquestcontracte ha fet nixer unainstituci, s a dir, unorganisme que t com afinalitat un inters intermedientre el dels individus i el de lacomunitat en qu sinsereix.s per aix que apareix laresponsabilitat social delempresa (cfr. Garrigues,1971, pg. 35).


Per tant, no hem de veure els deutes contrets per una empresa noms

com a obligacions de pagament que ho sn, sin com a fonts de fi-

nanament que han possibilitat la inversi corresponent. s a dir, no

sha de mirar exclusivament des del punt de vista jurdic dobligaci,

sin que cal fer-ho tamb des del punt de vista econmic de font de fi-

nanament.

2.3. Anlisi de les situacions patrimonials

Tal com sha esmentat en (4) i (3):

amb la representaci grfica segent:

(En la EF shauria pogut intercanviar la posici de FA i FP)

La representaci grfica de les formulacions anteriors s la segent:

A = P + N

EE = EF (EF = FA + FP)

EE EF

P(FA)

AN

(FP)

En la vida de lempresa es poden produir les situacions segents:

1) EE = FP o b A = N

2) EE = FA + FP o b A = P + N

3) EE = FA o b A = P

4) EE < FA o b A < P

5) EE = 0 i FA > 0 o b A = 0 i P > 0

1) 2) 3)

A N A P

P

A

N

5)

N P

4)A

P

N


La interpretaci semntica o significaci economicofinancera especfica

de cadascun daquests casos s la segent, respectivament:

1) La inversi (A) ha estat finanada ntegrament per fons propis (N). No

hi ha finanament ali (P).

2) La inversi (A) ha estat finanada per fons propis (N) i aliens (P).

3) La inversi (A) ha estat finanada ntegrament per fons aliens (P),

sense finanament propi (N).

4) La inversi (A) s menor que el finanament ali (P) i no hi ha fi-

nanament propi (N). Aix sesdev quan sha perdut una part de la in-

versi, amb la qual cosa els fons aliens noms poden ser restituts par-

cialment a qui els va aportar. Aquesta s una situaci de fallida.

Per a comprendre-ho millor, suposem la situaci patrimonial segent:

Ara suposem que, a causa dun incendi, les mercaderies (sense cap mena

de cobertura dassegurana) queden totalment destrudes.

s evident que la inversi total de lempresa, lactiu (A), ha quedat re-

duda a limmoble, s a dir, a 30 u. m., mentre que el deute amb el sub-

ministrador de les mercaderies (provedors), s a dir, el passiu exigible

(P), encara hi s, per la qual cosa A < P. En efecte, 30 < 40.

Aix significa que, en aquestes condicions, el provedor no podr recu-

perar limport que li deuen encara que lempresa li cedeixi tot el que t,

que en aquest cas s limmoble. s evident que la destrucci de les mer-

caderies pel foc ha suposat per a lempresa una prdua pel valor corres-

ponent.

N (160)A (200)

P (40)

Fixem-nos...

... com la situaci normaldel net s en lestructurafinancera, mentre que en elgrfic del cas 4 apareix alestructura econmica.

Actiu Passiu

Immobles 30 Capital* 160

Mercaderies 170 Provedors** 40

200 200

Nota

* = net** = passiu exigible

Una altra situaci

Podrem considerar el mateixcas de prdua suposant queaquestes mercaderies hanestat robades. En ambdueshiptesis es tracta de palesaruna prdua important,derivada de la destrucci en elprimer cas i de la desaparicien el segon.


La situaci patrimonial desprs del sinistre quedaria representada aix:

I, en definitiva, simplificant queda:

com que A P = N, 30 40 = 10, s a dir, en resulta un net negatiu.

Seguint amb el raonament, fixem-nos que malgrat que el provedor no

rebr tot limport que hauria de cobrar (40 u. m.), si li cedeixen com a

pagament limmoble, que t un valor de 30 u. m., la prdua definitiva

noms seria de 40 30 = 10 u. m.

Per qu li ha passat, al propietari de lempresa? Resulta que havia apor-

tat 160 u. m. (capital) i ara es queda sense res (lactiu de lempresa s

nul). Efectivament, el foc ha destrut les mercaderies i limmoble sha ce-

dit al provedor, i tot i aix aquest encara no ha rebut tot el que li corres-

ponia. El propietari haur perdut, doncs, les 160 u. m. que va aportar a

lempresa.

Com que el provedor ha perdut 10 u. m. i el propietari 160 u. m., hem

de concloure que, en total, a lempresa shan perdut 170 u. m. Efectiva-

ment, el foc va destruir les mercaderies, que tenien precisament un valor

de 170 u. m.

Cal fer una observaci important sobre la interpretaci adequada de la

igualtat fonamental A = P + N o b EE = EF. Fixem-nos que sempre es

A (30)N (160)

Prdues (170) P (40)

A (30)

P (40)

N (10)

Actiu Passiu

Immobles 30 Capital 160

*Prdues 170 Provedors 40

200 200

On abans llegem...

... mercaderies, ara hillegirem prdues. Per aixcom les mercaderies sn unactiu real, la partidaprdues, malgrat queaparegui en lactiu, no ho s,perqu no s res, ni un b ni un dret (s un actiufictici) i si de cas figura alactiu s noms a efectesformals.

Equilibri patrimonial

Sanomena posici dequilibripatrimonial la que corresponen un moment determinat aun conjunt delementspatrimonials, sempre quetingui una estabilitateconmica. En sentit contrari,es defineix la posici dedesequilibri. (Fernndez Pirla,1970, pg. 36)


produeix aquesta situaci dequilibri comptable (equilibri formal o

equilibri algebraic), ben lluny, per, dhaver-la dinterpretar com una ve-

ritable situaci dequilibri substancial, s a dir, dequilibri patrimonial,

tal com queda pals en aquest cas. En el cas duna empresa que fa fallida,

el balan tamb apareix equilibrat (comptablement, formalment, alge-

braicament), s a dir, apareix quadrat, malgrat el desequilibri patrimo-

nial, economicofinancer, que shi reflecteix.

5) La situaci que mostra el punt anterior pot degenerar en la que

sesmenta aqu, en qu la inversi ha desaparegut del tot, amb la qual

cosa els fons aliens no poden ser restablerts, de cap manera, als qui

van aportar-los. Aquesta situaci tamb s de fallida, per resulta ms

greu que la del cas anterior, en la qual els creditors rebien parcialment

els seus crdits. Ara no s possible de liquidar-los ni tan sols parcial-

ment.

2.4. Elements patrimonials

Aix, doncs, podrem parlar delements i de masses patrimonials dactiu i

de passiu.

Conv dacostumar-se a la terminologia que sempra en la comptabilitat

per a referir-se als elements patrimonials o als comptes, que sn com

veurem ms endavant els estris conceptuals emprats per la comptabilitat

per a la representaci dels elements patrimonials. Sense cap pretensi

dexhaustivitat, tot seguit detallem una srie delements patrimonials jun-

tament amb la nomenclatura comptable habitual, per sense que hagi de

suposar, de cap manera, un encotillament terminolgic que nimpedeixi

altres denominacions.

El verb quadrar...

... sutilitza en comptabilitatper a assenyalar que unadeterminada quantitatconcorda amb una altra. En aquest cas, que el total delque registra lactiu coincideixo concorda amb el total delque registra el passiu.

Els elements que integren lactiu i el passiu configuren els ele-

ments patrimonials. Daltra banda, lagregaci delements patri-

monials homogenis, econmicament o financerament, configura

la massa patrimonial.

Terminologia

Sempre s desitjable el mximgrau possible de coincidnciaterminolgica, a fi devitartant confusions com eldesconeixement de la realitatque inclou una determinadaetiqueta o denominaci.


Descripci de lelementpatrimonial

Diners disponibles a la caixa de lempresa

Diners disponibles en comptes corrents a lavista i destalvi en bancs i institucions de cr-dit (caixes destalvis, caixes rurals, cooperati-ves de crdit)

Elements adquirits per lempresa i destinats ala venda sense transformaci

Crdits atorgats a compradors de mercade-ries i tamb als usuaris dels serveis prestatsper lempresa, sempre que en siguin una ac-tivitat principal (imports deguts)

Crdits atorgats a clients, formalitzats enefectes de gir acceptats (lletres de canvi)

Crdits atorgats a compradors de serveis queno tenen la condici estricta de clients

Deutes a subministradors de mercaderies

Deutes a provedors, formalitzats en efectesde gir acceptats (lletres de canvi)

Deutes a subministradors que no tenen lacondici estricta de provedors

Conjunt de mquines mitjanant les quals esfa lextracci o lelaboraci dels productes

Mobiliari, material i equipament doficina, lle-vat dels ordinadors i altres conjunts electr-nics

Ordinadors i altres conjunts electrnics

Sls de naturalesa urbana, finques rstiques,altres terrenys no urbans, mines i pedreres

Edificacions en general

Aportacions a lempresa efectuades per lem-presari

Capital de les societats amb forma mercantil

...

Nomenclatura comptable(utilitzada habitualment)

Caixa

BancsBancs i institucions de crdit

Mercaderies

Clients

Efectes per cobrarEfectes comercials per cobrarClients. Efectes comercials per cobrar

Deutors

Provedors

Efectes per pagarEfectes comercials per pagarProvedors. Efectes comercials per pagar

Creditors

Maquinria

Mobiliari

Equips per a processos dinformaci

Terrenys i bns naturals

Construccions

Capital

Capital social

...

Mobiliari

En una empresa que t com a activitat comercial la comprai venda de mquinesdescriure, les existnciesdaquestes mquines que hiha al magatzem snMercaderies. Al seu torn, lesmquines descriure que esfan servir a les oficines delempresa constitueixenMobiliari. s a dir, es tcompte la funci quedesenvolupa a lempresa, no pas la seva naturalesa.


2.5. Masses patrimonials

Dins de cadascuna de les estructures (econmica o actiu, i financera o

passiu), les masses patrimonials han de presentar-se ordenadament,

dacord amb un criteri predeterminat, per a la qual cosa es poden establir

relacions entre les masses patrimonials duna mateixa estructura o rela-

cions entre masses patrimonials dambdues estructures; en aquest cas

parlarem de masses patrimonials correlatives.

Lagrupaci homognia dels elements en masses patrimonials no s una

qesti ftil i merament formal, sin que s una qesti important i

substancial des dun punt de vista analtic de la informaci comptable

que es presenta. La classificaci segent est adaptada de lesquema del

professor Fernndez Pirla (1970, pg. 89):

Actiu(Capital en funcionament)

Passiu(Fonts de finanament)

Fix

Realitzable

No realitzable (fictici): despesesde constituci, prdues

Circulant

Disponible:caixa, bancs

Realitzable:clients, mercaderies

Alienes

Crdits de finanament(a llarg termini): emprstits,crdits bancaris

Crdits de funcionament(a curt termini): provedors,crdits bancaris

Prpies

Aportacions exteriors: capital

Autofinanament: reserves

Funcional: elements queparticipen normalment enlactivitat de lempresa; perexemple, una mquina

Antifuncional: elements que jahan estat apartats del procsproductiu perqu no resultenrendibles: cost dutilitzaci elevat,producci defectuosa, etc.

Extrafuncional: elements aliens alactivitat de lempresa

Per al professor Fernndez Pirla (1970, pg. 36), massa patrimo-

nial s el conjunt delements patrimonials que tenen la mateixa

significaci o funcionalitat econmica.


En lactiu, lordenaci es fa dacord amb el grau de liquiditat dels ele-

ments, s a dir, atenent a la seva distncia respecte del diner, de ms a

menys grau de liquiditat o a linrevs. En el passiu, lordenaci es

fa dacord amb el grau dexigibilitat dels elements, de ms a menys grau

dexigibilitat o a linrevs. Tanmateix, cal que hi hagi una correlaci del

criteri dordenaci de les masses de lactiu i del passiu. Aix, doncs, si en

lactiu sordenen de ms a menys grau de liquiditat, el passiu exigeix una

ordenaci tamb de ms a menys grau dexigibilitat.

Com ja sha vist, la primera classificaci de lactiu estableix dues grans

categories, la de lactiu circulant i la de lactiu fix.

A lhora destablir si un element patrimonial actiu ha de ser adscrit al cir-

culant o b al fix, sempren criteris de caire temporal o de caire funcio-

nal. Per abans de comenar, cal fer unes consideracions generals.

Lactivitat normal de lempresa es basa en el procs cclic que sesquema-

titza aix:

s a dir, lempresa adquireix mercaderies per a vendre-les s el cas duna

empresa comercial, o b lempresa adquireix primeres matries, que

amb la participaci de la m dobra, lenergia, etc., transforma en un nou

producte, que, finalment, ven a lexterior s el cas duna empresa indus-

trial.

En qualsevol dels dos casos es produeix la transformaci dels diners en

mercaderies, en efectuar una compra i pagar-la, i la transformaci in-

versa de les mercaderies en diners, en efectuar una venda i cobrar-la.

Consegentment, els elements patrimonials afectats en aquest procs es

mouen constantment i es renoven en cada cicle dexplotaci, tal com

sanomenen aquest conjunt doperacions peridiques, i segons lactivitat

de lempresa, pot ser un cicle de ms o menys durada. Aix, per exemple,

en un negoci de venda ambulant seria molt curt, mentre que en el cas

duna empresa constructora dimmobles seria molt llarg, ms enll dun

any i tot.

El temps des que sinverteix una unitat monetria en mercaderies, pri-

meres matries, etc., fins que es recupera la unitat monetria per la

diners mercaderies diners


venda dels productes i el cobrament corresponent sanomena perode de

maduraci de lempresa.

Dimensi temporal

Aquesta dimensi temporal sanomena perode de maduraci perqu s el temps en qu,com a mitjana, tarda a madurar una quantitat invertida en lempresa a curt termini [...].Una pesseta, per exemple, invertida en un moment determinat, passa successivament perles fases dimmobilitzaci que hem esmentat, per tal de ser recuperada al final dun perodedeterminat en forma lquida, per incrementada en el rendiment. Es pot dir, doncs, queaquest perode transcorregut s necessari perqu la pesseta invertida en el procs productiuhagi madurat, per analogia amb els processos que sesdevenen a la naturalesa.

Fernndez Pirla (1974, pg. 76)

Per per a desplegar lactivitat empresarial cal, a ms, disposar duna infra-

estructura que ho permeti. Aix, doncs, una empresa comercial no podria

efectuar les vendes si no tingus un local obert al pblic, amb aparadors,

prestatgeries, magatzems, vehicles per a fer el repartiment, etc. Una

empresa industrial, a ms, haur de tenir installacions industrials, ma-

quinria, estris, etc. per al procs de fabricaci. Aquests elements patri-

monials no sn renovats en cada cicle dexplotaci, no sesgoten, sin

que tenen una durada que el transcendeix.

2.6. Anlisi de lactiu

Perode de maduraci de lempresa

Temps

Crdit conceditpels provedors

Perodes de: Procs defabricaci

Emmagatzematgede les primeres

matries

Emmagatzematgedels productes

acabats

Crdit conceditals clients

Entrada deproductes acabats

al magatzem

Entrada deprimeres matriesen el procs de

fabricaci

Venda deproductes acabats

Compra deprimeres matries

Pagamenta provedors

Cobrament declients

La naturalesa dun element patrimonial no s el factor determi-

nant per a adscriurel a una de les dues categories dactiu (circulant

i fix), sin que ho s la seva funcionalitat econmica en lempresa,

s a dir, el que sen fa, a qu es destina.


Aix, uns mateixos elements patrimonials els ordinadors, per exemple

poden ser un actiu circulant (mercaderies), en el cas de tenir com a desti-

naci de ser venuts en una empresa de compravenda dordinadors, per

per a la mateixa empresa, els que utilitza en tasques administratives, tc-

niques, etc., seran un actiu fix (equipament per a processos dinformaci).

I ser la funcionalitat de lelement patrimonial, relacionada amb el pe-

rode de maduraci, el que en permetr ladscripci a la categoria dactiu

circulant o b dactiu fix. Per el criteri temporal utilitzat sovint es refe-

reix a un termini convencional lexercici econmic (el ms corrent s

lany natural), per una facilitat daplicaci ms gran. Aix, doncs, lactiu

circulant o fix est constitut per aquells elements amb un perode nor-

mal de liquidaci, s a dir, de conversi en diners, igual, menor o ms

gran, respectivament, que el perode mitj de maduraci de lempresa o

que lexercici econmic.

1) Dins de lactiu fix, el realitzable s aquell susceptible de ser utilitzat

en lactivitat empresarial o de ser venut, mentre que el no realitzable s

el que no t valor de recuperaci; en serien un exemple les despeses de

constituci. Lactiu fix funcional permet desplegar amb eficincia lacti-

vitat de lempresa. Lactiu fix antifuncional s el que comporta una uti-

litzaci costosa, per les seves reparacions, pel seu funcionament imper-

fecte, etc., la qual cosa en recomana la venda i substituci. Lactiu fix

extrafuncional s ali a lactivitat tpica de lempresa; per exemple,

quan una empresa, tot invertint diners que no necessita per a la seva ac-

tivitat, decideix comprar un immoble (si no es tracta duna empresa im-

mobiliria), que tampoc no necessita per a desplegar la seva activitat, i

que pot explotar llogant-lo.

2) Dins de lactiu circulant, la categoria del disponible correspon als

elements ms lquids, com els diners, tant si sn a les arques prpies de

lempresa com dipositats en un banc, caixa destalvis, etc. El realitzable

correspon als elements susceptibles de ser transformats en diners, com

els imports deguts pels clients o drets de cobrament, mercaderies, etc.

Tanmateix, com assenyala molt encertadament el professor Cea (1990,

pg. 29), per a la versi clssica de presentar el balan que s el que re-

geix en el marc legal actual a Espanya, lexposici de partides sajusta a

lenunciaci per classes o naturalesa dels actius i no a la classificaci ba-

sada en la seva utilitzaci efectiva per part de lempresa; actius autn-

ticament funcionals, antifuncionals o inactius, extrafuncionals o especu-

latius (la negreta s nostra). !

Lectura recomanada

A les dues sries doperacionsesmentades en lexempledels ordinadors corresponennecessitats diferents a lem-presa. Vegeu les pgines 10,11 i 12 de G. Defoss (1979).

El professor Fernndez Pirla(1970, pg. 80) encerta a fermfasi arran duna matisaciimportant quan assenyala que hem fet una remarca enles condicions normals dedesenvolupament de lactivitatde lempresa, perqu pot serque hi hagi valorsimmobilitzats que per causeseconmiques o financeresshagin de realitzar per uncam diferent del normal de laincorporaci als costos en elprocs damortitzaci [...], i enconseqncia, que a posteriori,el perode de rotaci hagipogut resultar fins i tot inferioral de maduraci de lempresa.En canvi, pot esdevenir-seque, per un defecte en lagesti empresarial o com aconseqncia del fenomen dela conjuntura, simmobilitzinvalors que normalment sncirculants (la cursiva snostra).

Condicions normals


En efecte, la classificaci dels actius establerts pel model de balan del

Pla general de comptabilitat s la segent (en extracte):

Aix, doncs, un edifici, per exemple, queda classificat en limmobilitzat

material, independentment de les consideracions anteriors a propsit

de lactiu fix.

2.7. Anlisi del passiu

Tal com ja ha estat assenyalat ms amunt, en el passiu (fonts de finana-

ment) sindica la procedncia dels fons que han possibilitat les inver-

sions que constitueixen lactiu.

Lautofinanament fa referncia als fons o mitjans de finanament que

no procedeixen ni del propietari o dels socis ni de tercers, sin que els

genera lempresa, com a conseqncia de la seva activitat. Sn les reser-

ves, formades per no pas amb un carcter exclusiu pels beneficis ob-

tinguts.

Immobilitzat(fix)

Immaterial

Material

Financer

Existncies

Deutors

Tresoreria

Circulant

Actiu

Inversions financerestemporals

!

Memria

Cal assenyalar, tamb, que enel document conegut com amemria, que acompanya elbalan, hi ha dhaverinformaci sobrecaracterstiques delimmobilitzat no afectatdirectament en lexplotaci,amb indicaci del seu valorcomptable i lamortitzaciacumulada corresponent, i tamb limport i lescaracterstiques dels bnstotalment amortitzats,obsolets tcnicament o noutilitzats.

Les dues grans masses patrimonials sn les fonts de finanament

prpies i les fonts de finanament alienes. Les primeres per

exemple, el capital no impliquen la devoluci dels fons a qui els

va aportar, mentre que les segones per exemple, un prstec hipote-

cari nimpliquen la devoluci quan narribi el venciment. Aques-

tes obligacions o compromisos de pagament exigiran disposar dels

diners necessaris (actiu) per a atendrels quan correspongui.Autofinanament

En termes terics estrictes laparaula autofinanament esrefereix a un procsmitjanant el qual lempresagenera en si mateixa, per dir-ho aix, els recursos financersque ms endavant inverteix enelements dactiu. (Nota detraducci: Defoss, 1979, pg.127)


Les fonts de finanament alienes, o passiu exigible, poden dividir-se en

tres categories, en funci del venciment, s a dir, segons el temps que

manca fins al dia en qu cal fer el pagament:

El passiu immediat est integrat per aquelles obligacions amb una exigi-

bilitat que es pot produir en qualsevol moment. En el passiu a curt i a

llarg termini caldr determinar els lmits temporals que identifiquen

cada categoria. Un criteri econmic rigors prendria com a referncia el

perode de maduraci de lempresa, per, amb tot, sn els usos i costums

els que acaben marcant-ne els lmits, de manera que a aquest efecte a ho-

res dara saccepta generalment que fins a un any suposa un termini curt

i a partir dun any es tracta dun termini llarg. Aix, per exemple, un

prstec rebut dun banc, que cal tornar en 3 anys, sha de classificar com

a exigible a llarg termini en el moment de la concessi, per a mesura

que passa el temps i sacosta el venciment, en un moment determinat

caldr reclassificar-lo com a exigible a curt termini.

Tal com ja hem fet amb els actius, tot seguit incloem en extracte la clas-

sificaci dels passius establerta pel model de balan del Pla general de

comptabilitat, en el qual la delimitaci temporal del curt/llarg termini

sestableix en un any:

2.8. El fons de maniobra

Si b el fons de maniobra haur de ser objecte destudi en cursos de

comptabilitat posteriors per la seva importncia en lanlisi economico-

financera de lempresa, ara hi farem una aproximaci com a culminaci

de lestudi del patrimoni.

!

Immediat

A curt termini

A llarg termini

Passiu exigible

Fons propis (capital, reserves, etc.)

Creditors a llarg termini

Creditors a curt termini

Passiu


Una de les correlacions que poden establir-se entre les masses patrimo-

nials de lactiu i del passiu ens duu a lexistent entre el finanament b-

sic o recursos permanents de lempresa integrats pels fons propis i pels

aliens a llarg termini, i lactiu immobilitzat o fix. En una bona ortod-

xia financera, el finanament bsic ha de finanar tot lactiu fix i una

part de lactiu circulant.

En lactiu hem distingit el fix (Af) i el circulant (Ac). O sigui que:

En el passiu hem distingit el finanament propi (Fp) i lali (Fa). I aquest,

a curt termini (Fac ) i a llarg termini (Fal). O sigui que:

El finanament ali a curt termini s el que sanomena passiu circulant (Pc).

Aix, doncs:

Grficament:

Com es veu al grfic:

La formulaci i el grfic mostren lanomenat fons de maniobra (FM), co-

negut tamb com capital circulant, capital de treball o working capital. Com

es pot veure, hi ha dues maneres dexpressar el fons de maniobra:

Af + Ac = Fp + Fal + Pc

P = Fp + Fal + Fac

A = Af + Ac

!

Ac Pc = FM = Fp + Fal Af(1) (2)

FM

Actiu Passiu

Af

Ac

Fp

Fal

Pc (Fac)

5 5


(1) La que denota lexcs de lactiu circulant sobre el passiu circulant. O

sigui, que amb lactiu circulant podria liquidar-se tot el passiu circulant i

encara en quedaria un romanent.

(2) La que denota lexcs dels fons propis i aliens a llarg termini sobre lac-

tiu fix. O sigui, que amb aquests fons sest finanant tot lactiu fix i tamb

en queda un romanent per a finanar, parcialment, lactiu circulant.

2.9. Terminologia

Actiu fixActiu immobilitzatActiu permanent

Capital fixImmobilitzat

Actiu circulantActiu corrent

Circulant

ActiuEstructura econmica

InversiCapital en funcionamentDestinaci dels recursos

PassiuEstructura financera

FinanamentFonts de finanamentOrigen dels recursos

Finanament ali a curt terminiRecursos aliens a curt termini

Fons aliens a curt terminiFonts alienes a curt termini

Exigible a curt terminiPassiu exigible a curt termini

Creditors a curt terminiCrdits de funcionament

Passiu exigible a curt terminiPassiu circulant. Passiu corrent

Deutes a curt termini

Finanament aliRecursos aliens

Fons aliensPassiu exigible

Deutes

Finanament bsicFons permanents

Recursos permanentsCapitals permanents

Passiu permanent

Finanament propiRecursos propis

Fons propisFonts prpies

Net patrimonialNo exigible

Passiu no exigible

Finanament ali a llarg terminiRecursos aliens a llarg termini

Fons aliens a llarg terminiFonts alienes a llarg termini

Exigible a llarg terminiPassiu exigible a llarg termini

Creditors a llarg terminiCrdits de finanament

Passiu exigible a llarg terminiPassiu fix

Deutes a llarg termini

Terminologia

En el quadre segent apareixsense voluntat dexhaustivi-tat la variada terminologiaemprada per a referir-se a de-terminades masses patrimo-nials, que podem trobar en labibliografia comptable i finan-cera. Esperem que serveixidorientaci a lestudiant en eltempestus mar terminolgic ique aquest pugui saber exac-tament en cada moment ones troba quan li apareguinaquests termes.


3. Els fets comptables

3.1. Concepte de fet comptable

Fins ara hem vist la situaci del patrimoni empresarial en un moment

concret. Per lempresa est en moviment permanent a conseqncia de

lactivitat per a la qual es va constituir, i aix naltera el patrimoni, sigui

quantitativament o qualitativament.

El fet comptable

La comptabilitat tradicional, tal com es practica actualment, registra els denominatsfets comptables, definits com tot fet de naturalesa jurdica o econmica susceptible deser representat o captat comptablement, perqu influeix en la situaci dhisenda, o si-gui, tots els fets que produeixen alguna modificaci en la situaci patrimonial. Aquestadescripci es fa solament en termes monetaris com a expressi quantitativa de lnicavariable rellevant produda pel fet comptable.

La recollida de tots aquests fets comptables i la informaci subministrada per lagregacis lnica base informativa que ofereix la comptabilitat tradicional. Tanmateix, hi hamolts altres fenmens econmics sobre els quals lexecutiu actual necessita informaci ique la comptabilitat tradicional no considera com a fets comptables, motiu pel qual nosinclouen en els estats informatius, o fins i tot diverses dimensions dels fenmens con-siderats com a fets comptables que la comptabilitat tradicional nicament capta en las-pecte monetari i que, tanmateix, tant els primers com aquests segons i ambds en lesdiverses variables rellevants haurien de quedar inclosos en la comptabilitat si s consi-derada com ja sha dit anteriorment com un sistema global dinformaci.

Aquest raonament implica, sens dubte, que calgui superar el concepte exposat de fetcomptable per passar a un altre de ms ampli, el fenomen econmic, tal com consi-dera Ijiri.

Per a Colantoni Manes i Whinston, fenomen econmic s tot fet sorgit en lambient delempresa, sigui dordre intern o extern, que tingui significaci econmica per als seusexecutius, amb la puntualitzaci que significaci econmica equival, per a ells, a re-llevncia decisria en el sentit que si algun executiu de lempresa sassabents que exis-teix aquest fenomen, pogus actuar a partir daquesta informaci. Com es pot veure,aquest concepte de fenomen econmic s molt ms ampli que lanterior de fet comp-table, cosa que implica que molts fenmens econmics rellevants per a la presa de de-cisions no sn registrats per la comptabilitat actual.

En aquesta concepci, el fenomen econmic tindr una consideraci bsicament mul-tidimensional, ats que el comptable ha recollit nicament aquella dimensi del fetcomptable que podia traduir en lnica variable sobre la qual sactuava i comunicavainformaci: la financera. Tanmateix, si el sistema comptable ha de ser el sistema din-

Fet comptable s qualsevol fet de naturalesa jurdica o econmica

que pot modificar el patrimoni (cfr. Fernndez Pirla, 1970, pg. 39).


formaci global de lempresa, i si dins han de quedar-hi inclosos tots els fenmenseconmics amb rellevncia decisria i, encara ms, si aquests fenmens econmics snfonamentalment multidimensionals, el sistema comptable haur doperar sobre unabase multidimensional de dades.

Casanovas (1978, pg. 760-761)

Per exemple, sn fets comptables, perqu afecten el patrimoni: la com-

pra duna mquina, tant si ladquisici es fa amb un pagament al comp-

tat com si e pagament s ajornat (a crdit); lacceptaci duna lletra de

canvi; el cobrament dun deute dun client; la prdua, arran dun in-

cendi, de gnere emmagatzemat; la prdua derivada de la insolvncia

dun client, en no poder pagar els deutes pendents, etc. Com podem

veure, no sempre tenim fets esdevinguts per la voluntat de lempresa,

per sempre impliquen una variaci patrimonial.

Per exemple, sn fets no comptables, perqu no afecten el patrimoni:

lanlisi dun possible client abans de vendre-li a crdit, a fi de compro-

var-ne la solvncia, actuaci que no afecta el patrimoni mentre no li

venguin res; laugment del nivell de desocupaci, etc.

3.2. Variacions patrimonials derivades dels fets comptables

Per tal de formalitzar matemticament la incidncia dels fets comptables

en el patrimoni, partirem de la igualtat comptable fonamental:

o

que es continuar complint tothora, com ja hem assenyalat ms amunt i

tal com es podr comprovar tot seguit; i tamb considerarem totes les

combinacions possibles de variacions patrimonials dels elements: A, P i

N. Cadascun daquests elements tan sols pot tenir dos tipus de varia-

cions, augments i disminucions. De tot plegat, en resulten els nou casos

segents:

EE = EFA = P + N


La significaci economicofinancera emprica de cadascun dels casos for-

malitzats es pot trobar en les transaccions segents que es poden produir

a lempresa:

1) a) Sincorpora a lactiu un element nou, finanat mitjanant recursos

propis (net).

Exemple: El propietari de lempresa hi efectua noves aportacions de diners i maquinria.

actiu (diners, maquinria) = net (capital)

b) Es produeix un ingrs.

Exemple: Un banc liquida els interessos a favor de lempresa derivats del compte corrent.

actiu (diners: bancs) = net (resultats: ingressos)

Ms endavant trobarem lexplicaci de resultats: ingressos.

CasEfecte del fet comptable en Anlisi de la variaci patrimonial.

el patrimoni: Repercussi en:

variaci patrimonial a) el net patrimonialb) les estructures econmica i financera

1) A + A = P + N + N Net: A = NEstructures: EE = EF

2) A + A = P + P + N Net: Estructures: EE = EF

3) A A = P + N N Net: A = NEstructures: EE = EF

4) A A = P P + N Net: Estructures: EE = EF

5) A + A A = P + N Net: Estructures: EE = EE

6) A = P + P P + N Net: Estructures: EF = EF

7) A = P + N + N N Net: N = NEstructures: EF = EF

8) A = P + P + N N Net: P = NEstructures: EF = EF

9) A = P P + N + N Net: P = NEstructures: EF = EF

En definitiva, lexpressi del patrimoni desprs de totes les varia-

cions possibles s:

A + A A = P + P P + N + N N


2) Sincorpora a lactiu un element nou, finanat mitjanant recursos

aliens (passiu).

Exemple: Adquisici de gnere, destinat a la venda, que no es paga al comptat sin demanera ajornada, s a dir, que es finana mitjanant el crdit concedit pel provedor.

actiu (mercaderies) = passiu (deute a provedors)

3) a) Es prescindeix dun element de lactiu per a reduir els recursos pro-

pis (net).

Exemple: Devoluci de diners que havia aportat el propietari.

net (capital) = actiu (diners)

b) Es produeix una despesa.

Exemple: Es paga la factura del consum denergia elctrica.

net (resultats: despeses) = actiu (diners)

Ms endavant trobarem lexplicaci de resultats: despeses.

c) Es produeix una prdua.

Exemple: A conseqncia dun sinistre, una mquina no assegurada queda destruda.

net (resultats: prdua) = actiu (maquinria)

Ms endavant trobarem lexplicaci de resultats: prdua.

4) Es prescindeix dun element de lactiu per a reduir els recursos aliens

(passiu).

Exemple: Pagament dun deute a un

Documents

Introducció a La Comptabilitat Mòdul 1 Introducció