Informe Anual 2012 Grup Abertis (català)

IA12informe anual 2012

infraestructures que funcionen

infraestructures que funcionen

informe anual 12

Índex04 Carta del President

08Entrevista al Conseller Delegat

13Govern corporatiu i òrgans de govern

15 Govern corporatiu

16 Òrgans de govern

21Activitats del grup abertis

25 Autopistes

41 Infraestructures de telecomunicacions

45 Aeroports

51Responsabilitat social corporativa

52 Experiències pràctiques de RSC

57Informació econòmica-financera

59 Magnituds consolidades

65 Gestió financera

69 Accionistes i borsa

INFORME ANUAL 2012

salvador alemany

Carta del President

En relació amb Espanya i Europa, esperem que aquest 2013 sigui l’any en què es completin les “condicions necessàries” per a la sortida de la crisi. Fins i tot és possible que es produeixi el punt d’inflexió

Benvolguts accionistes,

En posar-me a escriure aquestes línies per a l’informe anual del

nostre Grup, he rellegit algunes de les reflexions que, en rela-

ció amb la crisi que estem vivint –força llarga–, hem compartit

en memòries anteriors. Així, en l’informe anual corresponent a

l’exercici 2008 –el primer exercici que podem considerar “de

crisi”, després de la seva eclosió als Estats Units durant l’estiu

de 2007–, Isidre Fainé (en aquell moment, president d’abertis)

afirmava:

“La situació que des d’agost de 2007 viuen els mercats finan-

cers internacionals va derivar, el 2008, en la primera crisi real-

ment global a la qual fem front. Tot i la capacitat d’intervenció

de què disposen avui dia els Estats, els bancs centrals i els di-

ferents organismes reguladors, possiblement ens trobem da-

vant d’un fenomen la magnitud i la transcendència del qual,

en termes d’intensitat, durada i impacte sobre l’economia i la

societat, encara se’ns escapen”.

Aquelles paraules tenien, per tant, un caràcter anticipant. Cons-

tataven la incertesa i apuntaven que la crisi que tot just co-

mençàvem a afrontar era quelcom més que una suau inflexió

en el cicle econòmic. Eren diversos els factors que confluïen en

l’esgotament d’una etapa i que, en molts casos, han acabat de-

terminant processos de transformació profunds i canvis en sec-

tors sencers d’activitat –a Espanya i el món–, com ha estat el cas

del sector financer, la construcció, l’energia, etc.

Aquestes paraules també avançaven un diagnòstic de la situació,

de l’evolució que, tot i la incertesa, podíem esperar i que ens

preparava per a la travessia d’una crisi econòmica que podia ser

llarga, com s’ha demostrat. Una crisi que, per la seva profunditat

i extensió en el temps, també està tenint conseqüències que no

hem d’ignorar en termes d’estructura social i de vertebració i

cohesió socials.

L’entorn

Cal dir que, des del punt de vista de les perspectives econòmiques

(i, un cop més, vull recordar que el cicle es asimètric, en el sentit

que no totes les regions econòmiques i països experimenten la

mateixa situació ni amb la mateixa intensitat), l’any 2012, igual

que el 2011, es va tancar amb una sensació sostinguda d’inquietud

i d’incertesa. Les previsions de creixement en 2013 per al conjunt

de l’economia mundial se situen al voltant del 3,7%, una xifra

molt semblant a la de l’any 2012, d’un 3,4%. Això significa que

la situació relativa de les diverses regions econòmiques no variarà

substancialment, de manera que la Unió Europea, en conjunt, se-

guirà amb creixements molt baixos i acumulant descensos en les

economies dels anomenats països perifèrics –entre els quals hi ha

Espanya–, mentre que als Estats Units –pendents de la resolució

de l’anomenat “segrest fiscal”– i al bloc dels BRIC i les economies

emergents les perspectives són una mica més favorables.

Per aquest 2013 i en relació a Espanya i Europa hauriem d’esperar

que sigui l’any en què es completin les “condicions necessàries”

per a la sortida de la crisi. És possible, fins i tot, que es produeixi

el punt d’inflexió. Hi hauria de contribuir l’efecte combinat de

la configuració de les bases per a la unió bancària a la Unió

Europea; la voluntat manifesta d’intervenció del Banc Central

Europeu en els mercats, a instàncies dels països que sol·licitin

assistència financera al Mecanisme d’Estabilitat; a Espanya, el

sanejament dels balanços de les entitats financeres amb la crea-

ció de la Sareb, juntament amb el procés de reestructuració del

sector, i, finalment, encara que no menys important, pel que fa

a Espanya, un procés de recuperació real de la competitivitat,

per la millora de la productivitat i el descens dels costos laborals

unitaris, la qual cosa actua com un factor que manté l’impuls

de les exportacions, amb el reequilibri consegüent de la balança

per compte corrent –de fet, amb superàvit des de juliol de 2012.

Tots aquest factors haurien d’afavorir un entorn financer més

estable, amb diferencials en el deute sobirà més moderats i, per

tant, costos financers més sostenibles, i, en definitiva, amb una

certa recuperació del crèdit per a aquelles empreses i sectors

que disposin de projectes solvents i de futur.

5

El primer operador mundial d’autopistes

Quant a abertis, aquest llarg període d’incertesa econòmica

també hi ha tingut les seves implicacions. Ja en aquell any 2008

al qual em referia, després d’un intens procés d’expansió i inter-

nacionalització que ens havia portat a generar pràcticament el

49% dels nostres ingressos fora d’Espanya, vam optar per una

estratègia de consolidació orientada a reforçar la nostra posició

en negocis i empreses en què participàvem, amb la consegüent

capacitat de control i una major visibilitat en termes de balanç i

compte de resultats. Així, vam anar consolidant posicions en les

nostres tres primeres concessionàries xilenes, a què es van sumar

tres més el mes de desembre passat, després de tancar l’acord

amb OHL Concesiones, i també vam iniciar el procés d’ampliació

de la nostra participació en Hispasat, l’operador espanyol de

satèl·lits, en què, al desembre de 2012, hem incrementat de nou

la nostra participació, fins a una mica més del 40%.

L’estratègia del Grup durant aquesta etapa (2008-2012) ha estat

guiada per dos objectius paral·lels i concurrents: la diversificació

geogràfica i d’àrees de negoci, cosa que accentua encara més el

procés d’internacionalització d’abertis, que ara, després de les

recents operacions del Brasil i Xile, ja és una empresa realment

global que genera un 65% dels seus ingressos fora d’Espanya.

Un salt que podem qualificar de “transformador”, pel que suposa

per a la dinàmica i el recorregut futurs del Grup, ha estat l’acord

assolit i tancat en 2012 amb OHL, gràcies al qual hem integrat

nou concessions d’autopistes al Brasil que ens converteixen en el

primer operador d’aquest país i que, a més, ens han portat a ser

líders mundials del sector. A això hem de sumar l’acord, també

amb OHL, per integrar tres de les concessions que aquest grup

gestiona a Xile, amb la qual cosa també assolim el lideratge en

aquest país.

Claus del negoci

L’aposta per la internacionalització ha estat clau en una progres-

sió que podem qualificar d’excel·lent, pel que fa a les magnituds

consolidades del Grup, tenint en compte el context econòmic

en què operem. L’asimetria en l’evolució relativa de les diferents

economies s’ha vist reflectida, un cop més, en l’evolució del tràn-

sit a les nostres autopistes (descensos a Espanya que ja superen

el 30% des de l’inici de la crisi, estabilitat a França i creixement

a Amèrica), que, juntament amb els programes d’eficiència, reor-

ganització, contenció de les despeses d’explotació, rotació dels

actius en cartera, optimització i reducció del deute, etc., s’ha tra-

duït en un exercici d’estabilitat a l’alça en els ingressos i també

d’un lleuger increment del resultat net recurrent, fins i tot exclo-

ent l’impacte positiu derivat de la venda d’un 23% (sobre el 31%

que controlàvem) de la participació en l’operador de satèl·lits

Eutelsat.

L’exercici 2012 va ser dens en decisions que anticipen el futur

d’aquesta abertis transformada, més oberta i més global: les no-

ves concessions al Brasil i a Xile, la incorporació a abertis tele-

com del nou segment de negoci de les torres de telefonia mòbil,

l’extensió fins al 2031 de la concessió de l’aeroport de Luton a

Londres, i l’adquisició de les concessions dels túnels de Vallvidre-

ra i del Cadí, en consorci amb el banc brasiler BTG Pactual.

INFORME ANUAL 2012

Crec que podem afirmar que abertis va saber captar, en el moment just, la urgència del canvi i la necessitat de consolidar un grup global i amb projecció de futur

Una sòlida estructura accionarial

No podem aïllar l’operació del Brasil del que ha significat per a

la reorganització de la nostra estructura accionarial. Amb aquests

actius concessionaris al Brasil hem incorporat al Grup un nou

accionista, amb voluntat de permanència i visió de llarg ter-

mini. OHL esdevé ara, juntament amb La Caixa i CVC, el nucli

accionarial de referència del Grup i ha establert una solució de

continuïtat amb l’anterior accionista, ACS, que, des de la creació

d’abertis el 2003, va contribuir i participar, de manera implicada

i compromesa, en el creixement del Grup.

És indubtable que la nostra estructura accionarial s’ha obert, s’ha

enriquit i ha guanyat en diversificació al llarg dels últims anys.

Avui dia, pràcticament un 43% dels nostre capital és flotant, és a

dir, que no està en mans d’accionistes de referència.

Això ens parla d’una companyia atractiva per als inversors que,

alhora, genera expectatives importants. Així mateix, suposa una

important exigència en termes de compromís i dedicació, per

part dels qui ens encarreguem de la gestió del Grup, per assolir

els reptes plantejats i obtenir els resultats que permetin complir

amb l’objectiu –per a nosaltres, permanent– d’una retribució als

accionistes estable i previsible.

Volem preservar l’atractiu que suposa, pel que fa a la rendibilitat,

la combinació de dividend, ampliacions alliberades i revaloració

de la cartera. Un any més, el 2012, la nostra acció va millorar al

mercat. Mentre que el selectiu IBEX 35 va patir un descens del

4,7%, abertis va tancar l’any amb una revaloració del 5,7%.

7

L’aposta per la internacionalització ha estat clau en una progressió que podem qualificar d’excel·lent quant a les magnituds consolidades del Grup, tenint en compte el context econòmic en què operem

“Valor compartit”

Crec que podem afirmar que abertis va saber captar, en el mo-

ment just, la urgència del canvi i la necessitat de consolidar un

grup global i amb projecció de futur. Es tracta d’un grup capaç de

fer sostenible el seu creixement, diversificant-lo geogràficament i

aportant-li fortalesa i recursos per superar amb èxit les diferents

fases del cicle econòmic.

Les decisions que hem adoptat des de l’inici de la crisi ens han

aportat focus, una gestió més eficient i adaptada a les circums-

tàncies, dimensió, i pulmó i espai per seguir creixent. Aquestes

decisions ens parlen de la capacitat d’estar preparats i reaccionar

a temps.

Aquesta abertis transformada segueix mirant endavant. El Grup

posseeix una dimensió global i és més difícil de gestionar, ja que

operem amb nous socis en més mercats i més grans, amb rea-

litats i expectatives diverses, però també té més oportunitats

per créixer, per desenvolupar el potencial dels nostres equips de

gestió, i perquè ens puguem comprometre, com a persones i ciu-

tadans, amb les comunitats i els territoris en què operem. Amb

consciència i sensibilitat del difícil context en el qual ens trobem.

D’acord amb el que un pensador de l’economia i de l’empresa

com Michael Porter suggereix, hem de treballar en la creació de

“valor compartit”. Aquest concepte ha d’inspirar el creixement

de les companyies i ha de fer possible que l’èxit en el negoci i

en els resultats s’alineï amb el progrés social. En definitiva, és

necessari posar en pràctica polítiques i accions que millorin la

competitivitat de les companyies alhora que, simultàniament,

milloren les condicions socials i econòmiques de les comunitats

en què aquestes companyies operen i es desenvolupen. Repte i

oportunitat.

Entrevista a Francisco Reynés, conseller delegat

“L’any 2012 ha estat clau en la història d’abertis, hem assolit el lideratge mundial del sector i una major diversificació internacional de la companyia.”

9

P. Quines són les claus que han marcat l’exercici 2012 per a

abertis?

R. En 2012, abertis ha assolit una de les fites més importants

de la seva història amb la consecució del lideratge mundial del

sector de les autopistes de peatge, després del tancament de

les operacions d’adquisició d’actius d’OHL al Brasil i Xile. Amb

aquestes operacions, que han suposat una gran transformació

de la companyia, abertis ha prosseguit la seva intensa activitat

corporativa i de rotació de la cartera d’actius, i ha assolit, no

només el lideratge mundial, sinó també una major diversificació

internacional de la seva base d’actius.

En definitiva, 2012 ha estat, sobretot, un any d’objectius complerts

per al Grup. Fa temps ens vam plantejar que la companyia fos

més internacional, més duradora –amb l’extensió dels seus

terminis de concessió–, més rendible, més sòlida financerament

i que generés, alhora, un valor més alt per als seus accionistes.

Considero que hem aconseguit assolir aquestes metes amb una

encertada combinació de creixement, optimització de la cartera

a través de la venda de participacions financeres, i una gestió més

eficient dels negocis i del balanç.

El resultat és una companyia líder al món, que incorpora,

després de les últimes operacions, més de 1.000 milions d’euros

d’ingressos i 500 milions d’EBITDA, anualment, al seu perímetre;

una companyia que l’any 2013 generarà més del 60% del seu

EBITDA fora d’Espanya, on ja acumula 16.000 milions d’euros

d’actius, i una companyia que, també en 2012, ha aconseguit

reforçar el seu balanç, i és que el fort despalanquejament

permetrà que l’any 2013 situï la seva ràtio deute net / EBITDA

en 4,6 x. Tot això, a més, sense demanar esforços addicionals als

seus accionistes.

Pel que fa a resultats, abertis, malgrat treballar en un entorn

econòmic complex –especialment en els negocis que gestiona

a Europa–, ha seguit creixent en les seves magnituds principals

i ha complert els seus objectius de creació de valor per als seus

accionistes, empleats i la societat en general.

La companyia ha tancat l’exercici amb un resultat net global de

1.204 milions d’euros i un resultat net comparable de 613 milions

d’euros, un 2% superior al de l’exercici anterior. Així mateix, ha

millorat el nivell d’ingressos respecte de l’any anterior i ha superat,

per primera vegada, els 4.000 milions d’euros. Addicionalment, la

companyia ha seguit realitzant un esforç de gestió i contenció de

la despesa important, a través del seu ambiciós pla d’eficiència.

P. abertis ha consolidat, el 2012, un intens període de

creixement, amb el tancament de diverses operacions. Què

destacaria en aquest sentit?

R. abertis s’ha centrat, en els últims tres anys, en el creixement

selectiu i en la focalització en aquells negocis en què el Grup

pugui desenvolupar un rol industrial i aportar un valor més alt per

a l’accionista. Des de 2009, la companyia ha duplicat el nombre

de concessions i quilòmetres que gestiona, que han passat dels

3.700 als més de 7.300 amb què hem començat l’exercici 2013.

Els esforços d’internacionalització, que s’han consolidat

efectivament en 2012 amb l’operació del Brasil, també han

conduït a un EBITDA més diversificat i amb una major exposició

a mercats d’alt creixement. El 2013, un 60% de l’EBITDA es

generarà fora d’Espanya, en contrast amb el 48% de 2009, i un

16% provindrà de la nova filial al Brasil, arteris. En aquest període,

a més, abertis ha incrementat en prop d’un 28% el valor dels

El 2012, hem aconseguit assolir les nostres metes amb una encertada combinació de creixement, optimització de la cartera i una gestió més eficient dels actius

INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012

Els esforços d’eficiència que s’han fet fins ara seran més visibles en 2013 i 2014, així que esperem una expansió significativa dels marges

actius que gestiona, fins a assolir més de 29.000 milions d’euros.

El creixement de la companyia ha rebut un gran impuls durant

l’any, amb operacions importants. Després de la incorporació

d’actius al Brasil i Xile i si no hi ha més canvis de perímetre

rellevants durant l’any, abertis podria tancar l’exercici 2013 amb

uns ingressos per damunt dels 5.000 milions d’euros i un EBITDA

de més de 3.000 milions.

L’operació del Brasil també ha suposat un canvi molt significatiu

en l’estructura accionarial de la companyia, amb la incorporació

del grup OHL, que, amb més del 15% del capital, s’ha convertit

en un dels accionistes de referència d’abertis, juntament amb el

grup “la Caixa” i el fons CVC.

En l’àmbit de les operacions de creixement, també destaca

l’entrada en el sector de les torres de telefonia mòbil, amb

l’adquisició a Telefónica de 1.000 torres per 90 milions d’euros,

i l’acord amb la Generalitat de Catalunya que ens permetrà

gestionar la concessió de Túnel del Cadí i Túnels de Vallvidrera

durant 25 anys.

P. Un altre dels aspectes que ha marcat l’any 2012 ha estat

la feina feta en l’àmbit de l’eficiència. Quins resultats s’han

aconseguit fins ara i quins són els seus objectius?

R. Efectivament, abertis ha seguit implementant durant 2012 el

seu pla d’eficiència, que, des de 2010, ens ha permès estalviar

150 milions d’euros en OPEX i 80 milions en CAPEX. Es tracta

d’un factor fonamental en l’escenari econòmic actual, marcat

principalment per la reducció dels trànsits a Europa, especialment

a Espanya, i per un increment generalitzat del cost del deute.

Addicionalment, els esforços d’eficiència realitzats fins ara seran

més visibles en els comptes de resultats de 2013 i 2014, ja que la

majoria dels costos de reestructuració ja s’han aprovisionat, així

que esperem una millora dels marges. L’objectiu és aconseguir un

estalvi de 150 milions d’euros en OPEX i de 70 milions en CAPEX,

anualment, a partir de 2014. Durant aquest exercici, seguirem

treballant en l’àmbit de l’eficiència i ens centrarem sobretot en

exportar les millors pràctiques als actius adquirits recentment, un

cop hagi conclòs la fase d’integració.

P. En l’àmbit financer, sembla que la companyia ha sortit

enfortida de l’exercici 2012. Quines han estat les claus per

fer-ho possible?

R. Els darrers anys, abertis duu a terme una estratègia dinàmica

de gestió d’actius que ens permet créixer i, alhora, millorar les

nostres ràtios de palanquejament. En els últims dos anys, hem

desinvertit al voltant de 3.000 milions d’euros i hem invertit més

de 3.200 milions d’euros. En aquest sentit, la incorporació dels

actius d’OHL al Brasil, unida a l’esforç de gestió realitzat durant

aquest període en l’àmbit financer, ens ha permès reforçar el

nostre balanç i reduir substancialment la nostra ràtio deute net

/ EBITDA. Aquest indicador haurà passat del 6,0 x de 2009 al 4,6

x esperat de 2013.

El deute net d’abertis s’haurà reduït, des de 2009, en termes

comparables, en un 10,6% respecte al tancament estimat de

2013. El 2012, tenint en compte les operacions de creixement

realitzades, el deute net d’abertis gairebé no va augmentar.

En aquest sentit, el mercat del deute a llarg termini va reconèixer,

en 2012, l’esforç de gestió que està fent la companyia i ho

demostra el fet que a l’octubre vam aconseguir col·locar un bo

a 7 anys per 750 milions d’euros a un cost molt competitiu del

4,75%.

11P. Quins reptes es planteja la companyia per a l’exercici

2013?

R. L’objectiu estratègic principal de 2013 serà consolidar les fites

assolides l’any anterior, especialment la integració dels actius

brasilers i xilens.

D’altra banda, abertis està avui més preparada que mai per

afrontar nous reptes, per la qual cosa el creixement seguirà sent

un objectiu, sempre sota criteris estrictes de rendibilitat i amb

un interès especial en el sector de les autopistes dels mercats

internacionals, com ara els de Mèxic i els Estats Units. Ens

interessen les economies estables, amb seguretat jurídica, marcs

clars quant a les concessions i una àmplia experiència en l’àmbit

de la col·laboració publicoprivada. Tampoc no podem oblidar

l’allargament de les nostres concessions actuals a França i Espanya.

El Grup també es fixa com a reptes per a 2013 seguir aprofundint

en la recerca d’eficiències en OPEX i CAPEX en tots els seus negocis,

així com la consolidació del balanç i la posició financera de la

companyia. La consecució d’una major optimització de la nostra

cartera, amb desinversions en les participacions minoritàries que

no ens permetin exercir un rol industrial i consolidar els nostres

comptes, seguirà sent un objectiu irrenunciable. Així mateix,

seguirem treballant per aconseguir més visibilitat en la política

de remuneració a l’accionista.

Pel que fa a l’activitat orgànica de la companyia, preveiem que

seguirà sent dèbil a Espanya, mentre duri la recessió, i estable a

França, mentre que, a Amèrica, tot indica que el comportament

seguirà sent positiu i creixent. Naturalment, hem d’estar

molt atents a l’evolució dels esdeveniments en l’escenari

macroeconòmic; la situació a Europa segueix sent complexa,

encara que sembla que a la segona meitat de l’any millorarà. En

definitiva, tots aquests elements són susceptibles d’afectar els

escenaris de sortida de la crisi i, en conseqüència, les previsions

amb què hem treballat, especialment quant a l’evolució del

trànsit a les xarxes d’autopistes.

abertis està avui més preparada que mai per afrontar nous reptes, per la qual cosa el creixement seguirà sent un objectiu, sempre sota criteris estrictes de rendibilitat

Govern corporatiu

15 Govern corporatiu

16 Òrgans de govern

Compromís, progrés i millora constant són el resultat de l’actitud de totes les persones que formen abertis

INFORME ANUAL 2012

Impuls a la transparència i la participació gràcies a les noves tecnologies

15

Govern corporatiuabertis desenvolupa la seva tasca a través d’una sòlida i organitzada estructura de govern, configurada

pel Consell d’Administració i les diferents comissions (Comissió Executiva, Auditoria i Control, i

Nomenaments i Retribucions), que ha fet de la transparència empresarial, el comportament ètic dels

seus col·laboradors i la major participació dels seus accionistes en el funcionament quotidià de la

companyia les seves prioritats màximes.

La normativa interna d’abertis –Estatuts Socials, Reglament de la Junta General d’Accionistes i

Reglament del Consell d’Administració– ha seguit adaptant-se durant l’any 2012 als canvis normatius

recents, amb l’objectiu de perfeccionar-ne la redacció i assolir les millors pràctiques de govern

corporatiu.

En aquest sentit, el Codi Ètic del Grup ja fa més d’un any que és vigent i ha estat valorat molt

positivament, ja que ha permès, juntament amb el treball de la Comissió del Codi Ètic, el compliment

de les pautes d’actuació que han de regir el comportament de tots els agents relacionats amb abertis.

D’altra banda, s’ha incrementat l’esforç per millorar l’accés dels accionistes d’abertis a la companyia.

Si, l’any 2012, es va adoptar la delegació electrònica del vot, en 2013 s’acceptarà per primera vegada

el vot electrònic a la Junta General d’Accionistes. Es tracta d’un avenç important en el compromís

d’abertis amb la millora de la participació dels accionistes en la gestió de la companyia, possible

gràcies a la presència creixent de les noves tecnologies en els processos de gestió de les empreses.

En 2013, abertis seguirà treballant en la seva missió perquè la transparència, el rigor en les seves

pràctiques i el bon govern en la seva actuació segueixin sent les bases que inspirin la cultura

corporativa de tota l’organització. Tot això, amb l’objectiu de seguir generant valor amb la confiança

dels seus col·laboradors, clients i accionistes.

Consell d’Administració (a 31 de desembre de 2012)

Durant l’any 2012, s’hi han incorporat Pablis 21, SL; Carlos Colomer Casellas; Obrascón Huarte Lain, SA; OHL Concesiones, SAU, i OHL Emisiones, SAU; i l’han deixat Théâtre Directorship Services Delta, SARL; Théâtre Directorship Services Kappa, SARL, i Théâtre Directorship Services Lambda, així com Florentino Pérez Rodríguez, Ángel García Altozano, Pablo Vallbona Vadell, Manuel Raventós Negra i Emilio García Gallego.

l Comissió Executival Comissió d’Auditoria i Controll Comissió de Nomenaments i Retribucions

INFORME ANUAL 2012

Òrgans de govern

Miquel Roca JunyentSecretari no conseller

Salvador Alemany Mas President Juan-Miguel Villar Mir, en representació d’Obrascón Huarte Lain, S.A.

Vicepresident 2nIsidro Fainé Casas

Vicepresident 1r

Javier de Jaime Guijarro, en representació de Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l.Vicepresident 4t

Marcelino Armenter Vidal

Ricardo Fornesa Ribó

Juan Villar-Mir de Fuentes, en representació d’OHL Concesiones, S.A.U.

Antonio Tuñón Álvarez

José Antonio Torre de Silva López de Letona, en representació de Théâtre

Directorship Services Gama, S.à.r.l.

Santiago Ramírez Larrauri, en representació de Théâtre Directorship Services Beta, S.à.r.l.

Josep Maria Coronas Guinart Vicesecretari no conseller

Francisco Reynés MassanetConseller Delegat

Manuel Torreblanca Ramírez, en representació de Pablis 21, S.L.

Tomás García Madrid, en representació d’OHL Emisiones, S.A.U.

Miguel Ángel Gutiérrez Méndez

Ernesto Mata López

Gonzalo Gortázar Rotaeche

Ramón Pascual FontanaLeopoldo Rodés Castañé

Carlos Colomer Casellas

Carmen Godia Bull, en representació de G3T, S.L.

Vicepresidenta 3a

Comissió ExecutivaSalvador Alemany Mas (President)

Isidro Fainé Casas

Juan-Miguel Villar Mir, en representació

d’Obrascón Huarte Lain, S.A.


Javier de Jaime Guijarro, en representació

de Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l.

Francisco Reynés Massanet


José Antonio Torre de Silva López de Letona, en representació

de Théâtre Directorship Services Gama, S.à.r.l.

Miquel Roca Junyent (Secretari no conseller)

Josep Maria Coronas Guinart (Vicesecretari no conseller)

Josep Maria Coronas Guinart, Isidro Fainé Casas, Francisco Reynés Massanet, Carmen Godia Bull, Salvador Alemany Mas, Juan-Miguel Villar Mir, José Antonio Torre de Silva López de Letona, Javier de Jaime Guijarro, Marcelino Armenter Vidal, Miquel Roca Junyent

Comissió Executiva

17

Comissió d’Auditoria i ControlMiguel Ángel Gutiérrez Méndez (President)


Carlos Colomer Casellas

Marta Casas Caba (Secretària no consellera)

Comissió de Nomenaments i RetribucionsRicardo Fornesa Ribó (President)


Javier de Jaime Guijarro, en representació

de Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l.

Miguel Ángel Gutiérrez Méndez

Juan Villar-Mir de Fuentes, en representació

d’OHL Concesiones, S.A.U.

Josep Maria Coronas Guinart (Secretari no conseller)

Òrgans delegats de control

Alta Direcció (a 31 de desembre de 2012)

PresidentSalvador Alemany Mas

Director General Financer i de Desenvolupament Corporatiu

José Aljaro Navarro

Director General d’Autopistes Espanya

Josep Lluís Giménez Sevilla

Director General de sanefFrançois Gauthey

Conseller Delegat d’arterisJosé Carlos F. de Oliveira Fº

Directora de l’Assessoria JurídicaMarta Casas Caba

Director de ComunicacióJuan María Hernández Puértolas

Secretari GeneralJosep Maria Coronas Guinart

Director General de Recursos Interns i Eficiència

Lluís Deulofeu Fuguet

19

Conseller DelegatFrancisco Reynés Massanet

Director General d’Autopistes AmèricaDavid Díaz Almazán

Director General d’abertis telecom

Tobías Martínez Gimeno

Director General d’abertis airports

Carlos del Río Carcany

Director de Riscos i Auditoria Interna

Jordi Lagares Puig

Director d’Estudis i Gabinet de Presidència

Antoni Brunet Mauri

Director de Relacions Institucionals i fundació abertis

Sergi Loughney Castells

Activitats del Grup

abertis s’ha consolidat com un dels líders mundials en el mercat de la gestió privada d’infraestructures públiques i com el primer en la gestió d’autopistes

25 Autopistes

41 Infraestructures de telecomunicacions

45 Aeroports

abertis és el líder mundial en el sector de la gestió d’infraestructures i està present en un total de 14 països a través de tres àrees de

negoci:

Autopistes

Infraestructures de telecomunicacions

Aeroports

Irlanda

Estats Units

Canadà

Regne Unit

EspanyaPuerto Rico

Mèxic

Jamaica

Colòmbia

Xile

Argentina

Brasil

Suècia

França

INFORME ANUAL 2012

23

APORTACIó DELS INGRESSOSPER SECTORS I PER àMBIT GEOGRàFIC

PLANTILLA MITJANA PER SECTORS I PER àMBIT GEOGRàFIC

Autopistes

Telecomunicacions

Aeroports

2012

Autopistes

Corporació

Telecomunicacions

Aeroports

2012

80%

8%

12%67%

3%

17%

13%

Espanya

Resta del món

França

Regne Unit

Xile

2012

Espanya

Resta del món

França

Regne Unit

Xile2012

45%

37%

5%

6%8%

36%

23%

27%

7%

7%


La compra del 60% d’arteris Brasil i de noves autopistes a Xile suposa una operació transformacional del Grup

Espanya França i resta d’Europa

Brasil Resta d’Amèrica

acesainvicataumariberpistascastellanaaucataulesaavasaTrados 45

sanefsapnsanef aquitaine1

sea141

autovíascentrovíasintervíasvianortefernão diasfluminenselitoral sulplanalto sulrégis bittercourtlatina manutenção2

latina sinalização2

elquirutas del pacíficoaprgcogesa1

opsa1

autopista del sollos andeslos libertadoresAutopista Central

Europa i Amèrica

eurotollsantollbet’Eire Flowbip&gosanef ITSTC FLOw

Espanya França i resta d’Europa América

Accesos de MadridCiralsaAutemaHenarsaTúnels

A’LienorAlisRoutalis1 RMG

Ausol CoviandesConinvial1 metropistas

SOCIETATS CONCESSIONàRIES

CONTROL O CONTROL COMPARTIT

SOCIETATS TELEMàTIQUESALTRES PARTICIPACIONS

1. Societats que únicament presten serveis d’explotació d’autopistes.2. Societats que únicament presten serveis de construcció d’autopistes

25AutopistesNeix el nou líder mundial d’autopistes

El negoci de les autopistes ha experimentat a finals de 2012

una autèntica transformació. La incorporació dels actius del

Brasil i Xile consoliden abertis com a la major empresa de gestió

d’autopistes del món, tant pel que fa a ingressos com pel nombre

de quilòmetres gestionats.

L’any 2012 passarà a la història com a l’any en què abertis es

converteix en el grup líder mundial en el sector de les concessions

d’autopistes, amb la gestió directa de més de 7.300 quilòmetres.

La compra del 60% d’OHL Brasil –actualment, arteris– i de noves

autopistes a Xile suposa una autèntica operació transformacional

del Grup, amb un fort impuls al seu procés d’internacionalització,

fruit de l’extensió de la durada mitjana de les seves concessions i

l’arribada de nous socis internacionals.

És el resultat d’un procés que es va iniciar fa anys i que s’ha

enfortit en els darrers tres exercicis amb una intensa activitat

corporativa i de rotació de la cartera d’actius. En només tres anys,

abertis ha duplicat el nombre de quilòmetres que gestiona de

manera directa, que ha passat dels 3.750 de l’any 2009 als més

de 7.300 de què disposa actualment.

D’aquesta manera, abertis ha aconseguit reduir la seva sobreexposició

a determinats mercats de menor creixement com ara l’europeu, en

general, i l’espanyol, en concret. Gràcies a aquest imparable procés

d’internacionalització, es calcula que, l’any 2013, quasi tres quartes

parts dels ingressos del negoci d’autopistes provindran de l’estranger.

Tanmateix, malgrat la conjuntura econòmica a Espanya,

abertis també ha continuat creixent en el seu territori històric.

El desembre de 2012, es va adjudicar la concessió dels túnels

de Vallvidrera i del Cadí, durant 25 anys, al consorci format

per abertis i el banc brasiler BTG Pactual. abertis, amb una

participació del 35% de la nova concessionària, exercirà el seu

lideratge industrial, requisit primordial en totes les operacions

que conformen el procés d’expansió de la companyia.

Pel que fa al trànsit, abertis continua afectada per la debilitat

de l’economia europea, que, sumada a l’increment del preu del

carburant, ha llastat les xifres de trànsit, principalment, a Espanya.

Aquest comportament contrasta amb les dades que provenen

del continent americà, com ara les de Xile i Puerto Rico, on es

registren creixements de trànsit molt destacats.

En conseqüència, el negoci d’autopistes d’abertis –principal

activitat del Grup en termes de volum d’ingressos (80% del

total) i Ebitda (89%)– ha pogut mantenir durant l’exercici el

nivell de les seves magnituds principals, gràcies al fet que ha

seguit treballant en la seva recerca contínua de la racionalització

màxima, l’eficiència i la modernització de la seva activitat.

Com a reptes principals per al 2013, abertis treballarà en la

integració de tots els nous actius adquirits i seguirà aprofundint

en la recerca d’eficiència quant a despeses d’explotació i de

capital (OPEX i CAPEX) en tots els seus negocis, en l’enfortiment

del seu balanç i en l’optimització de la seva cartera a través d’una

major durada mitjana de les seves concessions.

A més, seguirà estudiant noves oportunitats de creixement,

sempre sota estrictes criteris de rendibilitat, i amb un interès

especial en els mercats internacionals del sector de les autopistes,

com ara els dels Estats Units i Mèxic, amb economies estables,

seguretat jurídica i marcs concessionaris clars.

França i resta d’Europa

La presència d’abertis en el negoci d’autopistes a França es

canalitza a través del grup concessionari sanef, en què té una

participació del 52,55%. sanef gestiona de manera directa un

total de 1.761 quilòmetres d’autopistes de peatge al nord-est de

França, a Normandia (en aquesta zona, a través de la seva filial

sapn) i a Aquitània (a través de la seva filial sanef aquitaine), la

qual cosa representa el 22% del total d’autopistes de peatge de

França.

La xarxa de sanef manté una posició privilegiada al centre

de l’Europa econòmica, connectant amb cinc grans capitals

europees (Londres, Brussel·les, Luxemburg, Frankfurt i Estrasburg)

i gestionant cinc dels set accessos per autopista a la ciutat de

París.

Durant l’exercici, sanef s’ha vist afectada per l’alentiment

econòmic, que s’ha agreujat a França al llarg de l’any. La pujada

del preu del carburant i la incertesa al voltant de l’evolució de

l’economia han afectat les xifres de trànsit. La intensitat mitjana

diària a les seves autopistes va retrocedir un 3%, amb una major

incidència en el cas dels vehicles pesats. Així i tot, la unitat va

mantenir els seus ingressos estables gràcies a l’increment de les

tarifes.

2012 ha estat també un any de creixement corporatiu per a

sanef, que ha tancat la compra de CS ITS, un dels líders mundials

en solucions de peatge. La nova filial, sanef its technologies,

té més de 200 empleats en set països i posseeix una completa

gamma de sistemes de peatge, centrats en quatre activitats: el

peatge clàssic, xarxes de peatge de flux lliure i d’emergència, i

solucions de gestió interna.

CS ITS i sanef han col·laborat durant anys en el desenvolupament

de sistemes de peatge i han contribuït a l’èxit de grans projectes


Societat Participació Km. Fi concessió

França

A’Lienor 35,00% 150 2066

Alis 19,67% 125 2067

Routalis1 30,00%

275

Regne Unit

RMG 33,33% 74 2026

74

Societats telemàtiques Participació

França

eurotoll 100%

bip&go 100%

sanef its 100%

Resta d’Europa

santoll 100%

bet’Eire Flow 100%

Canadà

TC Flow 50%

ALTRES PARTICIPACIONS

Societats concessionàries

Participació Km. Fi concessió

sanef 52,55%1 1.388 2029

sapn 99,97% 372 2029

sea142 99,97%

sanef aquitaine3 100,00%

1.761


1. abertis participa en un 52,55% en sanef, que, al seu torn, participa en la resta de societats.2. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A14 (sapn).3. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A65 (A’Lienor).

1. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A28 (Alis)

innovadors, com el perifèric de Dublín (M-50) o el Golden Ears

Bridge de Vancouver (Canadà).

Entre els principals projectes de 2012, cal destacar la concessió

per al desenvolupament i execució del major sistema de peatge

dinàmic (free flow), del món en un pont. El Port Mann Bridge de

Vancouver (Canadà) disposarà de 10 carrils de peatge lliure, pels

quals es calcula que passarà una mitjana de 130.000 vehicles al dia.

En aquest exercici, sanef ha seguit implementant les inversions

previstes en el programa “Paquet Vert”, un acord amb el Govern

de França per a la inversió de 250 milions d’euros en tres anys en

projectes destinats a millorar la integració de les infraestructures

en el medi ambient. En els dos primers anys, s’ha completat el

60% dels projectes planificats per sanef.

El futur del peatge passa pel telepeatge?

Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una solució de futur: en aconseguir que els vehicles no s’hagin d’aturar als peatges, aquest sistema

evita els embotellaments, permet reduir les emissions de gasos hivernacle i el consum de carburant, i augmenta la comoditat de l’usuari,

alhora que assegura una taxa de cobrament òptima a la societat concessionària. Com a la circumvalació de Dublín el 2009, sanef acaba

d’instal·lar el sistema de telepeatge més gran del món al Port Mann Bridge de Vancouver, tot un motiu de satisfacció per a usuaris i

autoritats locals.

Quins són els avantatges de sanef en el mercat del telepeatge?

sanef es recolza en el seu saber fer en l’àmbit de les infraestructures viàries per desplegar sistemes de telepeatge tot situant el client al

centre dels seus serveis. Tant si es tracta d’“ecotaxes“ sobre vehicles pesants com de peatges en infraestructures o urbans, el grup sanef

es compromet amb la creació de vincles de confiança amb el contractant, proposant les millors solucions tècniques i d’explotació, a més

de costos baixos, i respectant sempre els terminis.

Quines solucions proposa sanef als seus clients?

Gràcies a l’adquisició de sanef its technologies, el grup controla ara tots els components d’una oferta especialitzada i eficient: solucions

de peatge clàssic, mixt i telepeatge, solucions de gestió interna, de control i sanció... Aquests coneixements, que complementen els

d’explotació, es veuen reforçats per la bona feina dels emissors, intermediaris entre els

peatges i el client final. Les aportacions de Bip&Go i d’eurotoll al sistema global és clau.

En quin sentit és destacable el projecte de telepeatge de Port Mann Bridge de

Vancouver?

Port Mann Bridge i la seva àrea de telepeatge són destacables en més d’un sentit:

per començar, es tracta del pont més ample del món (65 metres), amb 10 carrils de

circulació (2x5). L’àrea de peatge és també la més gran del món i està equipada amb

diverses tecnologies innovadores i complementàries: lectura de dispositius RFDI, lectura

de plaques de matrícula i avaluació dels tipus de vehicle. A més, garanteix la compatibilitat

entre els diferents sistemes de peatge de la conurbació de Vancouver.

D’altra banda, estem especialment orgullosos d’haver aconseguit dur a terme aquesta

operació en un termini de 9 mesos, entre la confirmació del contracte i la

inauguració efectiva del pont.

I, finalment, la més gran de les recompenses: els clients expressen la seva

satisfacció pel fet de guanyar entre 30 i 45 min per trajecte.

El nostre grup és líder pel que fa a innovació i modernitat en l’àmbit

dels peatges, la qual cosa és tot un avantatge en els nous projectes de

concessions i d’instal·lació d’àrees de peatge al món.

Jérôme Couzineau, Director de Desenvolupament Comercial de sanef toll solutions international

“La nostra fita: ser el líder mundial en solucions de telepeatge”

27

1. abertis participa en un 52,55% en sanef, que, al seu torn, participa en la resta de societats.2. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A14 (sapn).3. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A65 (A’Lienor).

1. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A28 (Alis)


Europa

Operador Km Trams

sapn 372 A13: París-Caen

A14: París La Defénse-Orgeval

A29: Le Havre-Saint Quentin

sanef 1.388 A1: París-Lille

A2: Peronne-Valenciennes

A4 : París-Estrasburg

A16 : París-Boulogne sur Mer/Dunkerque

A26 : Calais-Troyes

Alis 125 A28: Rouen-Alençon

A’liénor 150 A65: Langon-Pau

Londres

Oporto

Lisboa

Estrasburg

Reims

Caen

Alençon

Langon

Pau

ParísFrançasanef

A’liénor

Peterborough

GloucesterSawtry

Alconbury

Swindon

Cirencester

Autopistes França

abertis gestiona demanera directa

1.761quilòmetres d’autopistesa França

Regne UnitRMG

2012 Var.

sanef 22.586 -2,0%

sapn 27.546 -3,9%

Total IMD 22.899 -2,9%

Les magnituds detallades corresponen a HIT/sanef consolidat.

2012

Inversió operativa 63

Inversió en expansió 126

2012 Var.

Ingressos d’explotació 1.509 0,2%

EBITDA 957 -0,5%

EBIT 575 -2,1%

IMD

INVERSIONS (Milions d’euros)

C. RESULTATS NIIF (Milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’abertis)

29En primer lloc, s’han reduït les emissions de CO

2 amb la

generalització de vies de telepeatge per a vehicles lleugers i la

seva successiva implantació per a vehicles pesats.

En l’àmbit mediambiental, també destaca la construcció de l’Eco-

pôle, un edifici ecològic responsable, realitzat amb materials

respectuosos amb el medi ambient, eficient en el consum

d’energia i que utilitza energies renovables. L’edifici, que serà el

quarter general dels equips de gestió de la xarxa est de França

de sanef, s’emmarca en la filosofia d’“ecoconcepció” del Grup,

que preveu la realització de prototips d’àrees de descans que

reuneixin tècniques i pràctiques mediambientals òptimes i el

desplegament progressiu d’aquestes mesures en totes les àrees

per a clients.

Pel que fa a la responsabilitat social corporativa, sanef exemplifica

el seu compromís amb els territoris en què opera mitjançant el

patrocini cultural de nombrosos festivals regionals de música,

cinema, natura o folklore. Amb l’objectiu de difondre el patrimoni

de les diferents regions de França en què es troba present, sanef

ha dotat totes les seves àrees de servei de plafons informatius

amb els punts d’interès cultural i històric de la zona. Així mateix,

és sòcia de referència de la Creu Roja francesa en diverses accions

de lluita contra l’atur.

El 2012, una de les accions més destacades ha estat el patrocini

de la gran retrospectiva de Dalí al Centre Pompidou, a París, que

viatjarà al Museu Reina Sofia de Madrid el 2013. L’exposició

reuneix per primera vegada obres procedents dels tres dipositaris

del llegat Dalí: la Fundació Gala-Salvador Dalí (Figueres), el

Museu Salvador Dalí de St. Petersburg (Florida) i el Museu Reina

Sofia (Madrid), que han unit esforços per oferir al públic el millor

dels seus fons.

La presència d’abertis a la resta d’Europa en el sector de

les autopistes es manté al Regne Unit, on participa en la

concessionària RMG, titular de les concessions de les autopistes

A1-M i A419/417 (74 quilòmetres).

2012 ha suposat també la sortida definitiva d’abertis de Brisa,

i, en conseqüència, del mercat portuguès. Després d’anys de

presència al país lusità, en vista del deteriorament dels trànsits

i els resultats a Portugal, i en no poder exercir un rol de lideratge

industrial a Brisa, abertis va decidir acceptar l’oferta pública

d’adquisició d’accions formulada per la societat Tagus sobre el

100% de la concessionària portuguesa. abertis va vendre la

totalitat del seu paquet d’accions, representatives del 15,02%

del capital, en una operació que va suposar un impacte en caixa

de 312 milions d’euros.

Magnituds econòmiques i activitat

Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa a

França i altres societats telemàtiques assoleixen els 1.509 milions

d’euros, mentre que l’EBITDA se situa en 957 milions d’euros,

la qual cosa representa un 37% i un 39% del total d’abertis,

respectivament.

Els ingressos de peatge a desembre de 2012 ascendeixen a 1.382

milions d’euros, una xifra similar a la de 2011, ja que la disminució

en un 2,9% de la intensitat mitjana diària es veu compensada per la

revisió de tarifes, amb una alça del 2,4%. La pitjor activitat de 2012,

que incideix de manera més significativa sobre els vehicles pesats, és

conseqüència del mal temps a principis d’any, a la pujada del preu

del carburant i a la desacceleració econòmica a França.

Els altres ingressos (127 milions d’euros) corresponen a prestacions

de serveis de les societats concessionàries (serveis d’enginyeria

i telecomunicacions, cànons d’àrees de servei i altres serveis

d’explotació d’autopistes), així com als ingressos de les filials,

bàsicament, per activitats telemàtiques. L’any 2012 inclou els

ingressos, des del mes de octubre, de la nova filial sanef its.

A finals de 2012, el percentatge de transaccions de telepeatge sobre

el total de vehicles ha assolit el 39,3% (un increment anual d’1,5

punts), amb un percentatge del 78,4% entre els vehicles pesats.

A França, s’han invertit 63 milions d’euros en la renovació i

modernització de la xarxa existent (renovació de peatges i

manteniment de la xarxa), i 126 milions d’euros en inversions en

expansió relacionades amb el Paquet Vert, així com en l’adquisició

de la societat sanef its.


Espanya

A Espanya, abertis és el primer operador d’autopistes de peatge

per quilòmetres gestionats: un total de de 1.526 quilòmetres

d’autopistes, que suposen el 59% del total de vies de peatge del

país. Així mateix, participa de manera no majoritària en un total

de 245 quilòmetres, a través d’altres concessions d’autopistes i

túnels.

El 2012 ha estat per a abertis autopistas un any en què s’han

intensificat les conseqüències de la recessió econòmica a

Espanya. El trànsit a tota la xarxa d’autopistes ha descendit de

manera important, tant pel que fa a vehicles lleugers com pesats.

La fi de les bonificacions establertes pel Reial decret de 1999,

com a compensació per determinades rebaixes de tarifes de les

principals concessions a Espanya, va comportar un increment del

preu dels peatges d’un 7,5%, que es va sumar a la pujada de tres

punts de l’IVA durant el mes de setembre. Aquests increments

extraordinaris aliens a la concessionària, units a la pujada del preu

del carburant i als efectes de l’augment de l’atur a Espanya, van

afectar el trànsit a les concessions més importants de la divisió

al país.

En l’exercici, abertis ha incorporat al seu perímetre Túnels de

Barcelona i Cadí, la concessionària que gestiona els túnels de

Vallvidrera i del Cadí. Al desembre, abertis i BTG Pactual van signar

el contracte de concessió d’aquestes dues infraestructures per un

període de 25 anys. abertis, que disposa d’una participació del

35% en l’empresa conjunta, exercirà el seu rol de soci industrial,

aprofitant la seva experiència en aquest territori.

Com en anys anteriors, el 2012 la prioritat de la divisió ha seguit

sent l’impuls a la modernització de les instal·lacions i la recerca

del millor servei als seus clients, amb noves eines per incrementar

la transparència i la informació oferta.

Així, aquest any, abertis autopistas España ha centrat els seus

esforços en l’impuls a la modernització de les seves vies. Amb el

desplegament de les seves vies de multipagament (receptores de

VIA-T, efectiu i targetes) en diverses de les seves concessions,

s’ha aconseguit agilitzar i fer més còmode el pas pel peatge. En

aquest sentit, s’han dut a terme diferents accions promocionals

per donar a conèixer els avantatges que ofereix l’ús del telepeatge

(VIA-T) a l’autopista. Cal destacar els acords assolits amb els

emissors no financers per potenciar l’ús del VIA-T com a únic

mitjà de pagament a les autopistes per al sector del transport,

com a mesura per evitar el frau de les targetes d’ús professional.

Aquesta acció incrementarà de manera considerable el volum

de transaccions de VIA-T durant els propers mesos. El 2012, el




acesa 100% 479 2021

invicat 100% 66 2021

aumar 100% 468 2019

iberpistas 100% 70 20241

castellana 100% 51 20241

aucat 100% 47 2039

aulesa 100% 38 2055

avasa 100% 294 2026

Trados 45 50% 14 2029

1.526


Accesos de Madrid 35,1% 61 2049

Túnels 35,0% 41 2037

Henarsa 30,0% 62 2039

Ciralsa 25,0% 33 20402

Autema 23,7% 48 2037

245

2. El termini concessional podria prorrogar-se fins al 2044, en funció del compliment de deter-minats índexs de qualitat.

1. El termini concessional podria prorrogar-se fins al 2029, en funció del trànsit real dels anys 2015 a 2019.

37,4% dels clients de la unitat de negoci d’autopistes d’abertis a

Espanya va utilitzar aquest dispositiu.

Amb l’objectiu d’oferir el millor servei i informació al client,

abertis autopistas ha posat en marxa el @TruckTweet, un nou

canal de la xarxa social Twitter creat per donar resposta als

professionals del transport que viatgen per autopista. El nou canal

de Twitter se suma al portal www.autopistas.com en l’esforç

d’abertis per oferir un millor servei i respondre a les necessitats

del client en tot moment.

Al llarg de 2012, els Truck Park de Montseny i Porta Barcelona,

situats a l’autopista AP-7, s’han consolidat com a àrees de servei

per a transportistes, amb més de 43.000 clients des de la seva

posada en marxa.

Així ho demostren les xifres d’ocupació mitjana nocturna del

darrer trimestre de l’any, que van superar el 42% al Montseny

(amb un pic de màxima ocupació del 100% en dos dies de

novembre) i van arribar al 48% a Porta Barcelona (amb un pic del

89% registrat a l’octubre).

31

abertis autopistas està realitzant esforços importants per millorar l’experiència del client a l’autopista. Quines són les prioritats

de la companyia en aquest àmbit?

Des de fa uns quants anys i com que ja partíem de nivells de qualitat molt alts, la nostra prioritat ha estat difondre el servei que som

capaços d’oferir i que els nostres clients desconeixien. La nostra prioritat en aquest aspecte és doble: per un costat, conèixer el client,

comunicar-nos amb ell i respondre a les seves expectatives, en funció del seu perfil d’ús de l’autopista, en cadascun dels moments de

contacte amb nosaltres. Per l’altre, seguir construint amb els nostres empleats una cultura centrada en el client al 100%, tot prenent

consciència que cadascun de nosaltres som prescriptors del servei i que tot el que fem en la nostra feina diària, en qualsevol àmbit, té

un impacte directe sobre l’experiència dels nostres clients.

Quins són els serveis principals que abertis autopistas ha implantat en 2012 amb la finalitat de millorar l’atenció als seus

clients?

Hem dissenyat nous serveis en funció dels diferents moments de la seva relació amb nosaltres. Així, en la planificació del trajecte, el

nostre portal de clients ja ha assolit les 105.000 visites mensuals, cosa que suposa un increment del 30% respecte de l’any anterior i

demostra que anem pel bon camí. El servei més utilitzat és la informació del trànsit i la planificació de rutes.

Per agilitzar el pas pel peatge, hem dut a terme diverses campanyes de promoció de l’ús del telepeatge amb els diferents emissors,

donant a conèixer els avantatges que el VIA-T suposa per al client; hem contribuït a l’aparició de nous emissors,

com el RACC, i s’han implantat mesures com el pagament obligatori amb VIA-T per al transport pesat, una

acció sense precedents per acabar amb el frau de les targetes professionals. Durant 2012, hem arribat

al 37,4% de transaccions de telepeatge, un 0,5% més que en 2011.

A les àrees de servei també s’han dut a terme accions de millora. Algunes de les nostres àrees, més

orientades al client particular, s’han redissenyat sota el concepte de total care center, adaptant

l’oferta de restauració i serveis a les necessitats que requereix una parada familiar.

El 2012 també ha estat l’any de la posada en marxa del Social Media Plan d’abertis autopistas i,

per tant, de l’obertura de nous canals de comunicació amb els nostres clients. Ja estem presents

a les xarxes socials amb un canal de seguretat vial a YouTube, i a Twitter amb @TruckTweet, un

canal dirigit a professionals del transport.

Quines novetats incorporarà abertis autopistas el 2013 per millorar l’experiència dels seus

clients?

Seguirem avançant amb el Social Media Plan, obrint nous canals d’atenció que fomentin la interacció

amb els nostres clients. L’any 2013 ja disposarem de l’Oficina Virtual, d’un canal d’atenció

als clients a Twitter i d’una aplicació de mobilitat. I, naturalment, seguirem impulsant

l’orientació al client entre els nostres empleats, com a pilar clau de l’estratègia

d’abertis autopistas.

Marga Tejedor, Directora de Màrqueting i Comercial d’Autopistes Espanya

“Impulsar l’orientació al client entre els nostres empleats és un pilar clau de la nostra estratègia”


Control o control compartitAltres participacions

abertis gestiona directament

1.526quilòmetres d’autopistesa Espanya

Palafolls

La Jonquera

Girona

Lleida

Castelló

València

Alacant

Sevilla

Cadis

Navalcarnero Arganda del Rey

Guadalajara

Segòvia

Adanero

Àvila

Astorga

Lleó Logroño

Vitòria

Bilbao

Saragossa

Madrid

Barcelona

Tarragona

avasaacesa

invicat

Túnels de VallvidreraTúnel del Cadí

El 2012, s’han finalitzat les obres d’ampliació del tercer carril

a l’autopista AP-7 en tot el seu traçat, on actualment s’estan

desenvolupant les obres de construcció dels accessos de Sant

Gregori, Fornells i Vilademuls, a Girona. A l’AP-6 s’ha avançat de

manera important en l’ampliació del tercer carril per sentit al

tram entre San Rafael i Villacastín.

A l’autopista AP-68, la remodelació de les àrees de servei de

Sobradiel i Altube, inaugurades el 2012, representa un canvi

fonamental en el model d’atenció i servei al client en la seva

parada a l’autopista. Al llarg de 2013, es posaran en marxa la

resta d’àrees, a Logroño, Calahorra i Tudela.

En resposta a la situació econòmica actual del país, abertis

autopistas ha mantingut oberts tots els seus canals de

comunicació i col·laboració amb les administracions públiques,

per pal·liar l’increment impositiu en els preus i les necessitats

d’inversió de les administracions en les infraestructures de

carreteres. En aquest sentit, cal destacar l’acord a què ha arribat

abertis amb el Govern d’Aragó i el Ministeri de Foment per a la

bonificació de determinats recorreguts de les autopistes AP-2 i

AP-68, que es fa extensiu als vehicles pesats, amb l’objectiu de

millorar la circulació en vies alternatives, més adequades per a

trajectes de curt recorregut entre poblacions, i contribuir a la

millora de la seguretat vial.

Espanya

Amb la voluntat de mantenir-se propera al territori i els

seus habitants, abertis ha continuat amb la seva missió de

recolzament a iniciatives socials i culturals. S’han d’inscriure dins

d’aquest objectiu diverses accions, com ara l’edició del llibre

Personatges il·lustres del Gironès i la Selva, cinquè volum d’una

col·lecció que repassa les biografies de persones destacades

de les diferents comarques catalanes per les quals transcorren

les autopistes del Grup. En l’àmbit de l’art, la companyia va fer

possible la supervivència del Museu d’Art Contemporani Esteban

Vicente de Segòvia, amb la donació a la institució dels ingressos

obtinguts amb la venda d’un quadre de l’artista que dóna nom a

la pinacoteca. Quant al medi ambient, s’han ampliat els projectes

de rehabilitació de la pedrera romana del Mèdol (Catalunya) i la

restauració de la vessant segoviana de la calçada romana de La

Fuenfría (Castella i Lleó).

El 2013, abertis autopistas treballarà en la consolidació de les

noves vies incorporades en el darrer exercici, alhora que reforçarà

el seu esforç de racionalització i optimització dels costos per

millorar l’eficiència i la competitivitat de la unitat de negoci a

Espanya.


Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa a

Espanya arriben als 1.308 milions d’euros (32% del total del grup

abertis), i l’EBITDA, als 989 milions d’euros (40% del total).

Malgrat l’evolució negativa de l’activitat a Espanya, d’un -10,4%, els

ingressos d’explotació han disminuït únicament un 3,8%, gràcies a

la revisió anual de tarifes (amb una alça mitjana del 3,7%) i a les

compensacions pels convenis de l’AP-7 i del Maresme.

L’evolució negativa de l’IMD s’explica, principalment, per la crisi

econòmica general, així com per l’increment del preu del carburant

–que retreu el consum– i els increments addicionals de tarifes, en

haver-se suprimit compensacions del 7% i en haver-se incrementat

l’IVA durant l’any.

S’ha continuat invertint en sistemes de telepeatge. Actualment, l’ús

d’aquest sistema en el conjunt de la xarxa d’autopistes a Espanya

arriba al 37,4%. Destaca avasa, amb un 46,6% de transaccions de

telepeatge, ja que tots els sistemes de descomptes i gratuïtats de

la concessionària van lligats a un ús obligatori d’aquest sistema de

pagament.

Així mateix, s’ha continuat amb el procés de modernització de les

vies de pagament en determinats trams d’acesa i aumar, amb la

instal·lació de màquines que accepten qualsevol mitjà de pagament

(efectiu, targeta i VIA-T). Durant els propers anys, es preveu el

desplegament d’aquest tipus de màquines en tota la xarxa d’abertis

a Espanya.

Durant el 2012, a les autopistes d’abertis a Espanya s’han realitzat

inversions operatives per valor de 25 milions d’euros, principalment,

en sistemes d’informació i control, seguretat, senyalització de la

xarxa i millores a les àrees de peatge. Així mateix, s’han invertit 165

milions d’euros en expansió, 118 dels quals corresponen a les obres

d’ampliació de carrils i trams. Els altres 37 milions d’euros s’han

destinat a l’adquisició de la participació a la concessionària Túnels

(Túnels de Vallvidrera i Túnel del Cadí).

2012



2012 Var.

Ingressos d’explotació 1.308 -3,8%

EBITDA 989 -5,6%

EBIT 686 -8,1%

IMD


C. RESULTATS NIIF (Milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’ abertis)

2012 Var.

acesa 24.359 -8,8%

invicat 49.008 -9,4%

aumar 15.071 -12,9%

iberpistas 21.950 -12,8%

castellana 6.180 -10,7%

aucat 21.973 -12,8%

aulesa 3.570 -16,6%

avasa 11.506 -9,6%

Total IMD 18.752 -10,4%

33


Amèrica

Amèrica s’ha convertit, l’any 2012, en el mercat principal

d’abertis per nombre de quilòmetres gestionats. L’adquisició dels

actius d’OHL al Brasil consolida la posició del Grup al continent,

en el qual ja estava present amb autopistes als Estats Units

(Puerto Rico), Colòmbia, Argentina i Xile. Avui dia, el 55% dels

més de 7.300 quilòmetres d’autopistes que gestiona abertis al

món es troba a Amèrica Llatina.

L’exercici 2012 s’ha caracteritzat per la bona evolució de les

economies d’Amèrica Llatina, que ha confirmat l’estabilitat

i fortalesa del trànsit a la regió. Els increments de la intensitat

mitjana diària (IMD) als diferents països han compensat

parcialment l’alentiment de les economies europees i, més

concretament, la d’Espanya. Quant al compte de resultats, la

divisió presenta importants increments, tant en EBITDA com en

ingressos (incloent-hi la integració dels actius del Brasil a partir

del desembre).

Brasil

El 2012, abertis ha dut a terme la major operació corporativa dels

últims anys: la integració dels actius d’OHL al Brasil –actualment

denominada arteris. Una transacció que no només a conduït

abertis al lideratge mundial en el sector de les autopistes, sinó

que ha afegit nous accionistes a l’accionariat del Grup i ha

incorporat un nou soci internacional, Brookfield.

Al desembre, abertis i Brookfield Motorways van tancar, després

d’haver obtingut totes les autoritzacions administratives

i financeres necessàries, l’adquisició del 51% i el 49%,

respectivament, de la societat Partícipes en Brasil, propietat

fins llavors d’OHL. Partícipes posseeix un 60% d’OHL Brasil,

companyia cotitzada al Brasil i titular de nou concessions

d’autopistes al país. Després del tancament de l’acord, OHL es va

convertir en accionista de referència d’abertis, de què controla

un 15% del capital.

Els actius brasilers que s’integren en abertis són nou concessions

d’autopistes, amb un total de 3.227 quilòmetres. Es troben als

Estats de São Paulo, Minas Gerais, Rio de Janeiro, Santa Catarina

i Paraná, amb quatre concessionàries dependents de l’Estat de

São Paulo: autovias, centrovias, intervias i vianorte; i cinc

concessionàries dependents de la xarxa federal: autopista

fernão dias, autopista régis bittencourt, autopista litoral sul,

autopista planalto sul i autopista fluminense. Es tracta d’una

cartera d’autopistes sòlida, que incorpora una equilibrada cartera

de concessions i que millora la vida mitjana de les autopistes

d’abertis.

Durant els propers mesos, abertis treballarà per consolidar

aquestes autopistes i iniciar l’aplicació de les millors pràctiques de

gestió a la companyia, en línia amb la resta de filials. Així mateix,

la presència d’abertis al Brasil, a través d’arteris, li permetrà

potenciar una plataforma líder per a la captació de les futures

oportunitats de creixement que s’aniran presentant a la regió.

Xile

L’exercici 2012, abertis també va créixer a Xile, amb la compra

al desembre de tres noves concessionàries d’autopistes, fins

llavors propietat d’OHL. D’aquesta manera, abertis es consolida

com al major operador d’autopistes de Xile, amb més de 770

quilòmetres en concessió.

Els actius que s’incorporen a la cartera d’abertis són l’autopista

los andes, que connecta la ciutat de Los Andes amb la Ruta 5

Norte de Xile; l’autopista del sol, que uneix Santiago de Xile

amb el port de San Antonio, i l’autopista los libertadores, que

comunica la capital del país amb importants ciutats situades al

nord de la regió metropolitana de Santiago i amb les províncies

de San Felipe i Los Andes.

Les noves concessions se sumen a les tres actuals d’abertis a Xile:

elqui, que connecta Los Vilos i La Serena, al nord del país; rutas

del pacífico, autopista que uneix Santiago i Valparaíso/Viña del

Mar, a la zona central del país, i la participació en Autopista

Central, l’autopista urbana amb trànsits més alts a Santiago de

Xile.

L’estratègia de millora de les instal·lacions i els serveis als

clients ha fructificat en termes d’increments del trànsit. La

transformació més important s’ha produït a la Ruta 68 de rutas

del pacífico, amb la instal·lació del telepeatge dinàmic, que

estarà en ple funcionament el 2013. Aquest sistema permetrà

millorar la fluïdesa del trànsit, amb la reducció consegüent de les

emissions de CO2. A més, es treballa en un nou Pla Mestre que

possibilitarà la millora dels estàndards de la ruta en termes de

servei i seguretat.

A l’Autopista Central s’ha completat l’ampliació d’un tercer carril

al tram de General Velásquez i per als propers mesos s’estudien

inversions per a la millora d’alguns enllaços de la via –eix Nord-

35CONTROL O CONTROL COMPARTIT


Societat Part. Km. Fi concessió

País

elqui 100% 229 2022 Xile

apr 100% 2 2044 Puerto Rico

rutas del pacífico 78,9% 141 2024 Xile

gco 48,6%1 56 2018 Argentina

Autopista Central 28,9%2 60 2031 Xile

gesa3 100%

opsa4 78,9%

488


País

autovias 100% 317 2018 Brasil5

centrovias 100% 218 2019

intervias 100% 376 2028

vianorte 100% 237 2018

fernão dias 100% 562 2033

fluminense 100% 320 2033

régis bittencourt 100% 402 2033

litoral sul 100% 382 2033

planalto sul 100% 413 2033

latina manutençao6

100%

latina sinalização6

100%

3.227


País

Coviandes 40,0% 86 20237 Colòmbia

Coninvial8 40,0%

Ausol 31,6% 119 2020 Argentina

metropistas 45,0% 88 2051 Puerto Rico

293


País

autopista del sol 41,4% 133 2019

Xilelos andes 100,0% 92 2036

los libertadores 41,4% 116 2026

341

7. Fi de la concessió subjecta al compliment de determinats ingressos totals i estimada per al 2023.8. Societat dedicada a l’activitat de construcció per a Coviandes.

Sud i General Velásquez amb Costanera Norte–, així com al nus

Quilicura. D’altra banda, es treballa amb l’Administració xilena

per al finançament d’un nou pont del Maipo.

La voluntat de permanència a l’Amèrica Llatina es reflecteix

amb la presentació de la nova càtedra abertis sobre Gestió

d’Infraestructures del Transport, creada de manera conjunta

amb la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques de la

Universitat de Xile. Se suma a la xarxa de càtedres abertis ja

existents a Espanya, França i Puerto Rico, que es veurà ampliada

pròximament amb la incorporació d’una de nova al Brasil.

Resta d’Amèrica

abertis està present a Puerto Rico com a operador d’autopistes

des de fa quasi 20 anys, a través de la concessionària autopistas

de puerto rico (apr), que gestiona el pont Teodoro Moscoso, a San

Juan. Des de 2011, abertis participa en el consorci metropistas,

que explota la concessió de l’autopista PR-22, la més transitada

de l’illa, que uneix la capital (San Juan) amb la ciutat d’Hatillo, i

l’autopista PR-5, una extensió de 4 quilòmetres de la PR-22 que

creua l’àrea metropolitana de San Juan, a l’àrea de Bayamón.

metropistas ha acabat un any d’èxit centrat en la consolidació

de les noves vies, amb inversions de millora de les infraestructures

en termes de vialitat, seguretat i impuls a l’ús del telepeatge. El

resultat ha estat una evolució destacada del trànsit en aquestes

vies, en línia amb les previsions més optimistes.

A Colòmbia, abertis participa en la companyia Coviandes, que

és titular del contracte de concessió de la carretera de peatge de

86 quilòmetres que uneix Santa Fe de Bogotá amb Villavicencio.

La infraestructura és un eix viari estratègic que comunica les

planes de la selva amazònica (amb una producció petroliera i

agropecuària de gran importància) amb la capital i tot el nord

del país. Coviandes manté un bon ritme en l’evolució de les obres

de desdoblament del tram central de la carretera i de millora de

les instal·lacions, projecte que preveu importants actuacions fins

a l’any 2017.

A l’Argentina, abertis gestiona dos dels accessos més importants

a la ciutat de Buenos Aires. grupo concesionario del oeste

(gco) és titular de la concessió de 56 quilòmetres de l’Autopista

del Oeste, que uneix Capital Federal amb la població de Luján,

a l’accés oest de la ciutat. Al seu torn, Ausol és titular de la

concessió de 119 quilòmetres de l’accés nord de Buenos Aires,

conegut popularment com a Autopista Panamericana, així com

del manteniment de l’autopista General Paz, importantíssim

5. abertis controla el 51,00% de Partícipes em Brasil, que al seu torn participa en un 60% en arteris.6. Societats dedicades a l’activitat de construcció per a les concessionàries al Brasil.

1. 57,6% de drets de vot.2. abertis controla el 57,7% de Grupo Invin, que al seu torn participa en un 50% en Autopista Central.3. Societat dedicada a l’explotació d’Elqui i altres infraestructures viàries de tercers4. Societat dedicada a l’explotació de rutas del pacífico

Total Amèrica 4.056


eix de circumval·lació de la ciutat. El 2012, s’han signat diversos

acords amb l’Administració per a l’increment de les tarifes i la

realització d’obres a la General Paz durant els propers mesos.


En l’exercici 2012, els ingressos de les concessions d’autopistes

de gestió directa a Amèrica ascendeixen a 404 milions d’euros, i

l’EBITDA, a 240 milions d’euros. En ambdós casos, això representa

un 10% del total del grup abertis.

L’exercici 2012 incorpora les magnituds econòmiques de

les autopistes del Brasil corresponents únicament al mes de

desembre i no s’inclouen les noves autopistes a Xile, adquirides

a finals d’any.

L’evolució de l’activitat és positiva en totes les concessionàries,

cosa que, juntament amb l’increment de tarifes, permet un

augment significatiu dels ingressos. A més, l’evolució del tipus de

canvi del pes xilè també ho ha afavorit.

Destaca la millor activitat de les concessionàries a Xile i

l’estabilitat a Argentina, malgrat l’increment de tarifes del 43,3%

a gco.

Durant 2012, la inversió operativa ha ascendit a 11 milions

d’euros, i ha estat realitzada, bàsicament, en instal·lacions, obres

de seguretat, ampliació i millores. La inversió en expansió de 965

milions d’euros correspon a l’adquisició de les concessions al

Brasil i Xile.

2012



2012 Var.

Ingressos d’explotació 404 72,8%

EBITDA 240 64,4%

EBIT 119 116,1%



2012 Var.

elqui 5.769 11,4%

rutas del pacífico 26.010 7,6%

gco 76.995 0,1%

apr 17.867 5,3%

Autopista Central 71.963 4,6%

Total IMD 25.116 4,5%

IMD

37

Què suposa per a abertis Chile la integració d’actius d’OHL?

Sens dubte, la integració dels nous actius adquirits a OHL implica seguir endavant amb un procés de creixement que es va iniciar l’any

2009 amb el control de les autopistes d’elqui i rutas del pacífico, més la participació com a accionista de referència en Autopista Central.

Amb la incorporació d’autopista los andes, autopista del sol i autopista los libertadores, continuem amb el procés de consolidació i

passem a ser el major operador d’autopistes de Xile, amb una gestió de més de 770 quilòmetres de ruta concessionada.

En quin punt es troba el procés d’implantació del telepatge (TAG) a les autopistes d’abertis a Xile?

Com una iniciativa d’abertis i amb l’objectiu d’oferir un millor nivell de servei als usuaris de les autopistes interurbanes que connecten

la regió metropolitana amb les ciutats properes, abertis ha començat la implementació del projecte de telepeatge. El sistema serà

interoperable, és a dir, que utilitzarà el mateix dispositiu TAG que les autopistes urbanes de Santiago, la qual cosa creiem que facilitarà la

incorporació de nous usuaris.

El servei començarà al mes de març a rutas i hem projectat tenir almenys 2.000 usuaris inscrits sota aquesta modalitat. Ja hem dissenyat

una estratègia comercial per a la massificació del seu ús en un futur.

D’altra banda, s’han iniciat les gestions amb el Ministeri d’Obres Públiques per implementar el telepeatge a l’autopista del sol i la de

los libertadores.

Quins altres reptes de futur es planteja la companyia a Xile?

Sense cap mena de dubte, després de l’adquisició, per part d’abertis, dels actius d’OHL, ara

comença un procés de consolidació que consistirà en la integració i operació de les autopistes

sota els criteris i polítiques del Grup. Això implica un nou repte, el de segui buscant eficiències

en l’OPEX-CAPEX que tinguin com a objectiu final l’enfortiment de la posició financera de la

companyia.

Pel que fa al creixement, hem d’estar atents a les oportunitats futures, per seguir ampliant el

negoci a Xile i, així, continuar reforçant la nostra posició com a operador de referència.

El creixement econòmic que ha tingut el país en els últims anys ha comportat un increment

significatiu dels trànsits a les autopistes d’abertis a Xile. A partir d’aquí, el nostre desafiament

principal serà acordar amb l’Administració la materialització de nous projectes, que tindran com a

objectiu millorar la capacitat de les autopistes i oferir un nivell de servei d’acord amb les expectatives

dels nostres clients.

Christian Arbulú, Director d’Explotació d’Autopistes Xile “Seguirem buscant eficiències per enfortir la posició financera de la companyia”


Control o control compartitAltres participacions

Argentinal autopistas del oeste (gco)l Ausol

San Fernando

San Isidro

Buenos Aires

LujánBuenos Aires

ColòmbiaCoviandes

Bogotà

Villavicencio

San Juan

Bogotà

Santiago

Buenos Aires

Buenos AiresBrasilia

abertis gestiona

3.227km d’autopistes a Brasil

Vegeu-ne l’ampliació en la pàgina següent



Amèrica

39

Xile

gesal elqui

l rutas del pacíficol autopista los andes

l autopista del soll autopista los libertadores

l Autopista Central

Barceloneta Manatí

Vega Baja

Vega Alta

GuaynaboBayamón

Catany

Arecibo Dorado San Juan

SantiagoSan Antonio

Valparaíso

CoquimboLa Serena

Ovalle

La Ligua

Los Andes

Colina

Quillota

San Felipe

Quilpué

Viña del Mar

Belo Horizonte

São Carlos

Ribeirão Preto

São Paulo

Curitiba

Franca

Araras

Rio de Janeiro

Florianópolis

Puerto Rico

l aprl metropistas

Los Vilos

Brasill autovias

l centroviasl interviasl vianorte

l autopista litoral sull autopista planalto sull autopista fluminensel autopista fernão dias

l autopista régis bittencourt


La compra de mil torres de telefonia mòbil a Telefónica ha estat una de les operacions que ha marcat l’exercici

Infraestructures de telecomunicacions

41

Un major impuls a la diversificació: telefonia mòbil i satèl·lits

L’operador d’infraestructures de telecomunicacions d’abertis ha

donat en 2012 un impuls definitiu al seu procés de diversificació

amb l’entrada en el negoci de les infraestructures de telefonia

mòbil. A més, ha reforçat la seva aposta pel negoci dels satèl·lits,

amb l’increment de la seva participació en Hispasat. Alhora, el

negoci tradicional de la distribució de la senyal digital de televisió

a Espanya viu un exercici amb rècords de consum televisiu.

Una de les operacions que ha marcat l’exercici d’abertis

telecom ha estat l’adquisició de 1.000 torres de telefonia

mòbil de Telefónica. L’acord, que s’anunciava el mes d’abril i s’ha

desenvolupat al llarg de l’any en diverses fases, suposa l’entrada

de la divisió de telecomunicacions d’abertis en el mercat de la

gestió d’infraestructures de comunicacions mòbils, i la consolida

com un actor clau en el procés de racionalització de l’ús

d’infraestructures de telecomunicacions fixes i mòbils a Espanya.

Amb els actius adquirits, d’alta qualitat i situats en l’entorn

rural, per tot el territori espanyol, abertis suma més de 4.300

emplaçaments de gran capil·laritat, una característica clau en

el futur marc de desplegament de noves freqüències derivat

de l’última subhasta d’espectre radioelèctric. Aquesta operació

permetrà el desenvolupament de noves oportunitats de negoci

mitjançant la compartició de les infraestructures necessàries en

el desplegament de la quarta generació de telefonia mòbil.

El segon focus d’atenció d’abertis telecom ha estat el negoci

dels satèl·lits. En 2012, s’ha tancat la compra del 7,2% del

capital social d’Hispasat, després de l’autorització del Consell

de Ministres, el mes de desembre. D’aquesta manera, abertis

incrementa la seva participació en la companyia espanyola de

satèl·lits fins al 40,6%.

El mateix any s’ha dut a terme la venda de dues participacions

en Eutelsat. Al gener, abertis va vendre un 16% de les accions de

l’empresa de satèl·lits en un procés de col·locació accelerada en

el mercat. L’operació es va tancar amb unes plusvàlues de tipus

consolidat de 394 milions d’euros. Posteriorment, al juny, abertis

va arribar a un acord amb el fons China Investment Corporation

(CIC) per a la venda d’un 7% addicional d’Eutelsat. La desinversió

va generar unes plusvàlues de 236 milions. Al tancament de

l’exercici 2012, la participació d’abertis en l’operador de satèl·lits

francès era del 8,2%, considerada una participació financera.

Aquestes dues operacions reforcen l’estratègia d’abertis de seguir

avançant en el procés de reorganització de les seves participacions

en el sector de les infraestructures satel·litàries i mostren la seva

voluntat de creixement, específicament en aquells projectes

en què pugui assumir el rol de lideratge industrial i una major

consolidació financera, com succeeix en el cas d’Hispasat. El

seu objectiu és posicionar-se definitivament com a operador de

prestigi internacional en el sector de la transmissió via satèl·lit.

Mentrestant, Hispasat segueix incrementant el seu negoci.

Després d’un canvi en la presidència, amb l’entrada d’Elena

Pisonero, l’empresa de satèl·lits treballa en nous llançaments.

El 2013, Hispasat ha posat en òrbita el seu desè satèl·lit,

l’Amazonas 3, el primer que opera en banda Ka a l’Amèrica Llatina.

Contribuirà a universalitzar l’accés a Internet i a reduir la bretxa

digital a la regió, entre altres coses. La companyia treballa també

en l’Amazonas 4A i l’Hispasat AG1, ambdós amb llançaments

previstos per al 2014.

En la resta de negocis de diversificació, abertis ha treballat de

manera intensiva en els seus projectes de ciutats intel·ligents.

El 2012 s’ha presentat la xarxa Smart, una xarxa integrada

per les seves tres instal·lacions tècniques a Barcelona, Madrid i

Torrent (València), i dissenyada per provar, avaluar i implementar

diferents solucions i aplicacions concebudes per als diferents

àmbits d’actuació que intervenen en una ciutat intel·ligent.

En el marc de les seves activitats en el sector de les ciutats

intel·ligents, abertis telecom treballa en el desenvolupament

de l’entorn col·laboratiu Abertis Smart Partner Program, dirigit

a les companyies interessades a treballar conjuntament en el

desenvolupament de la ciutat del futur. A més, abertis participa,

juntament amb altres empreses i l’Ajuntament de Barcelona,

en l’impuls del projecte City Protocol, segons el qual una xarxa

de ciutats, en col·laboració amb la indústria, empreses, agències

d’investigació i altres organitzacions, treballa per crear un

protocol comú que permeti el desenvolupament d’un model de

ciutat intel·ligent.

INFORME ANUAL 2012

Societat Participació Centres

abertis telecom 100,00% -

retevisión 100,00% 2.644 emplaçaments

tradia 100,00% 663 emplaçaments

abertis tower 100,00% 1.000 emplaçaments

adesal 51,00%

overon 51,00% -

Hispasat 40,6% 5 satèl·lits1

Societat Participació Centres

Torre Collserola 41,8% -

Eutelsat 8,2% 29 satèl·lits

Cota 25,0% -

1. Satèl·lits comercials operatius a tancament de 2012



En l’àmbit de les radiocomunicacions mòbils per a seguretat i

emergència, abertis telecom segueix desenvolupant el sistema

AIRS (Abertis Intelligence Response System), una plataforma

tecnològica per a la gestió global d’incidents i emergències en

xarxes de comunicació, que dóna resposta a un model de gestió

operativa multiflota en temps real. En el sector de les xarxes de

seguretat i emergència, s’han impulsat noves solucions, com els

sistema AIS (Automatic Identification System), i s’han renovat

diversos acords per a la gestió integral d’aquestes xarxes.

Quant al negoci tradicional, abertis ha consolidat el negoci de

la transmissió de Televisió Digital Terrestre, que està obtenint

xifres històriques de consum al nostre país. El 2012, va arribar a

les quatre hores i sis minuts (246 minuts) de mitjana diària per

individu, cosa que suposa un rècord a Espanya. El consum de TDT

representa més del 80% del temps total del visionat, respecte

d’altres alternatives de consum televisiu, xifra que demostra la

seva consolidació després del procés d’apagada analògica.

L’any 2013 caldrà treballar intensament en el desenvolupament

del denominat Dividend Digital, segons el qual la normativa

europea estableix el trasllat de la banda dels 800 MHz per a ús

en tecnologia de 4G a tot el territori europeu. Això comportarà

l’alliberament d’aquest espectre i un procés ordenat per mantenir

els serveis de televisió en obert i consolidar-ne l’audiència.

Alhora, se segueix avançant en el desenvolupament de nous

negocis relacionats amb la televisió, com la televisió connectada.

En aquest sentit, abertis ha configurat un segell per garantir

el funcionament dels diversos desenvolupaments de la TV

Connectada a Espanya sota un únic estàndard, una iniciativa que

li permetrà incrementar i millorar els serveis que ofereix als seus

clients.

En l’exercici, abertis telecom ha pogut mantenir estables els

seus ingressos recurrents i els seus marges, gràcies, principalment,

a una estricta estratègia de control d’eficiències i despeses, en

termes de perímetre constant. En 2013, abertis telecom seguirà

treballant per millorar la competitivitat i l’eficiència, amb la

mirada posada en una major diversificació del negoci –a través

del desenvolupament de nous serveis digitals en l’entorn de la

TDT o serveis d’informació en banda ampla, tant fixa com mòbil–

i en un impuls més important a la internacionalització.


El negoci de les infraestructures de telecomunicacions se situa

en segon lloc per aportació d’ingressos (493 milions d’euros)

i EBITDA (201 milions d’euros), que representen un 12% i 8%

respectivament sobre el total d’abertis.

El sector de telecomunicacions ha tancat l’any amb uns ingressos

de 493 milions d’euros, que s’han vist afectats per un descens

dels ingressos no recurrents per extensions de TDT respecte de

2011, així com per una menor aportació d’Hispasat a causa d’una

menor participació indirecta. Els ingressos recurrents es mantenen

estables. Aquestes magnituds no inclouen l’aportació d’Eutelsat, ja

que la seva participació no es consolida.

El 2012 abertis telecom ha realitzat inversions operatives per

valor de 17 milions d’euros, majoritàriament, en retevisión i

tradia, destinades a millorar l’eficiència dels centres, al suport

operatiu, i a la renovació i millora dels equips.

D’altra banda, en expansió s’han invertit 225 milions d’euros,

principalment per a l’adquisició de mil torres a Telefónica (90

milions); a Hispasat (58 milions), principalment als nous satèl·lits

Amazonas 3 i Amazonas 4A; així com a l’adquisició d’un 7,25%

addicional de l’operador de satèl·lits (68 milions).

2012



2012 Var.

Ingressos d’explotació 493 -3,7%

EBITDA 201 -11,7

EBIT 94 -21,6



2012 Var.

Nre. emplaçaments 4.307 29,0%

Nre. servicentres 73.448 -1,7%

43

abertis telecom va entrar en 2012 en el mercat de les infraestructures de comunicacions mòbils amb l’adquisició de 1.000

torres a Telefónica. En què consisteix el negoci del towering?

El negoci del towering consisteix a llogar espais en torres i casetes, i equipar-los amb totes les utilitats tecnològiques i logístiques

necessàries perquè els operadors de telefonia mòbil puguin prestar les seus serveis. Així, el client pot orientar les seves inversions cap a

altres partides que consideri oportunes, sense necessitat de dirigir pressupost al desplegament de xarxes. Aquestes infraestructures estan

especialment dissenyades i ubicades per oferir servei als operadors de telefonia mòbil.

L’operació de compra de 1.000 torres de Telefónica representa una forta aposta estratègica en el negoci de les infraestructures, amb

l’objectiu principal de satisfer les necessitats dels operadors de telecomunicacions mòbils.

L’operació contribuirà a la consolidació d’abertis telecom com un actor clau en l’ús d’infraestructures de telecomunicacions

fixes i mòbils a Espanya. Quina és la visió estratègica de la companyia després d’aquesta adquisició?

L’estratègia de la companyia passa per refermar la posició d’abertis telecom en els sectors de mercat en què les expectatives de demanda

són més altes i, alhora, en què les core competences (competències distintives) de la nostra empresa estan més desenvolupades. Assistim

a una clara demanda per part de la societat de disponibilitat de dades i continguts multimèdia convergents en multidispositius en què

la mobilitat és la protagonista (telèfons intel·ligents, tauletes tàctils, portàtils…).

La tendència es tradueix en una necessitat d’infraestructura de towering habilitada amb possibles connexions de banda ampla que

abertis telecom pot desenvolupar i oferir en règim de lloguer reduint les despeses de capital dels operadors. La nostra companyia

ofereix, en el sector del towering, tres avantatges determinants: un ampli saber fer, presència capil·lar en tot el territori espanyol i una

posició d’operador d’infraestructures neutral.

Quins són els reptes de futur que es planteja abertis telecom en el sector de les

infraestructures de telefonia mòbil?

abertis telecom es planteja, en el sector de les infraestructures de telefonia mòbil,

dos reptes clars: en primer lloc, volem assumir un paper rellevant en els processos de

racionalització de les xarxes dels operadors mòbils i, en segon lloc, estem orientant

la nostra estratègia cap a la internacionalització.

Es primer punt és, senzillament, una conseqüència dels enormes costos que el

desplegament de les infraestructures de nova generació a alta velocitat implicaran per

als operadors, tenint en compte que aquests costos no sempre poden anar acompanyats

d’un increment equivalent en els ingressos a curt termini. Per fer possibles les inversions,

els operadors es veuen obligats a reduir costos i assolir una millor eficiència operativa. Per

aconseguir-ho, es plantegen com a possibles solucions l’externalització i la compartició

de xarxes. En un context en què, amb paritat de cobertura, la competència es fa amb nous

serveis i l’atenció al client, una racionalització que elimini duplicacions pot comportar un estalvi

de costos del 40-60%. La probabilitat d’èxit augmenta si el procés d’externalizació i racionalització

és gestionat per un operador independent com abertis telecom.

Pel que fa al nostre segon repte, la internacionalització, ens trobem amb un procés que afectarà tots els

mercats madurs i en els quals, especialment a Europa, els desplegaments han estat independents entre

els diversos operadors. abertis telecom vol estar present en els mercats més atractius i interessants

per aprofitar totes les oportunitats de negoci del towering.

Andrea Luminari, Director de Desenvolupament de Negoci de Telecomunicacions

“El negoci del towering és una forta aposta per satisfer les necessitats dels operadors de telefonia mòbil”

L’activitat aeroportuària registra millores en els seus comptes gràcies a l’efecte divisa i al control de costos


La divisió aeroportuària es reforça amb l’allargament de les seves concessions i dels nous contractes

La divisió aeroportuària d’abertis ha consolidat durant 2012 la

seva posició en el sector de les infraestructures aeroportuàries,

una activitat que ha desenvolupat durant 2012 a 29 aeroports

d’Europa, Estats Units i Amèrica Llatina.

Al llarg de l’exercici, la divisió ha vist materialitzats els seus

esforços de millora quant a la gestió aeroportuària i l’atenció

al client, amb l’obtenció d’un nou contracte (gestió de la nova

terminal internacional de l’aeroport d’Atlanta) i allargaments o

pròrrogues de les actuals concessions, com és el cas de l’aeroport

de Raleigh Durham, el de Santiago de Xile i el de London Luton,

que és el que té un pes més important en la cartera global

d’abertis airports.

En termes de resultats, l’activitat de gestió aeroportuària segueix

registrant millores en els seus comptes –ingressos i Ebitda–,

gràcies a l’efecte divisa i a l’èxit dels esforços de l’estratègia de

control de costos. Mentrestant, segueix registrant-se un lleuger

increment en el trànsit global anual a causa del creixement a Xile

i Mèxic, i el manteniment en mercats amb una major incertesa

econòmica.

Al tancament de l’exercici 2012, tbi gestionava en règim de

propietat o concessió vuit aeroports internacionals a Europa

(Regne Unit i Suècia), Estats Units i Bolívia. Així mateix, manté

contractes de gestió, totalment o parcial, en cinc aeroports més,

principalment als Estats Units.

2012 ha estat un any important per a tbi, ja que els seus esforços

per aconseguir la millor gestió i el millor servei al client han estat

reconeguts. A l’agost, abertis i London Luton Airport Limited,

l’empresa propietària de l’aeroport, van signar un ambiciós

projecte de remodelació de les instal·lacions que permetrà la seva

adaptació a les noves necessitats del territori, amb l’increment de

la seva capacitat, fins a situar-se en els 18 milions de passatgers

per any.

Aquest nou pla suposa, a més, una extensió del contracte de

concessió fins al 31 de març de 2031.

45Aeroports

El 2012, l’aeroport de London Luton ha estat guardonat amb

el prestigiós premi ExxonMobil Aviation Safety Award, com a

reconeixement pels seus èxits de 2011. El guardó reconeix les

normes i la cultura de seguretat de l’equip d’operacions aèries de

l’aeroport de London Luton.

També als Estat Units, on abertis opera a través de tbi US, es van

aprovar noves concessions o pròrrogues de contractes. A Atlanta,

es va signar un nou acord amb els propietaris de l’aeroport

internacional Hartsfield-Jackson, amb motiu de la posada en

marxa de la nova terminal internacional Maynard Holbrook

Jackson Jr, que incrementa la capacitat de l’aeroport fins els 95

milions de passatgers el 2012.

Amb el nou contracte, abertis mantindrà la gestió actual de

l’antiga terminal E, i gestionarà i controlarà durant 5 anys –amb

l’opció d’afegir-hi 3 anys més– gran part dels serveis de la nova

terminal internacional, de prop de 140.000 m2, que aportarà més

de 6 milions de nous passatgers l’any. a Atlanta, la companyia

gestiona i controla moltes de les instal·lacions ordinàries de

l’aeroport –serveis d’atenció al client, personal d’interpretació per

a les autoritats duaneres, etc.–, plafons d’informació i pistes aèries.

A més, abertis ha tancat l’any 2012 amb la renovació per 18

mesos del contracte de gestió de l’aeroport de Raleigh Durham.

Allà, abertis airports gestiona el Centre de Gestió de Recursos, a

més d’oferir-hi serveis de control de portes, taulells de facturació

i cintes d’equipatges a la terminal 2.

Mentrestant, tbi ha continuat amb la seva aposta per la millora

de les instal·lacions i de l’atenció al client. A Suècia, s’ha inaugurat

l’ampliació de la terminal, cosa que ha suposat la seva adaptació

al nombre creixent de passatgers d’anys anteriors i una major

comoditat per als viatgers quan passin per les instal·lacions de

restauració i els comerços. L’aeroport d’Stockholm Skavsta és el

tercer més gran de Suècia, amb més de 2 milions de passatgers

l’any.

A Amèrica, abertis té interessos en un total de 15 aeroports

a Mèxic, Jamaica, Xile i Colòmbia, a través de la companyia

Desarrollo de Concesiones Aeroportuarias (dca), amb presència

a Grupo Aeroportuario del Pacífico (GAP), l’operador privat

d’aeroports més gran del continent americà.

Els aeroports de dca -els resultats dels quals es consoliden a

abertis mitjançant posada en equivalència- han continuat

presentant creixements més importants pel que fa a trànsit de

passatgers respecte del total de la cartera, especialment els de

Xile, Colòmbia i Mèxic.

L’increment de passatgers a Xile, que fa anys que supera els dos

dígits, ha posat de manifest els reptes a què fa front l’aeroport

de la capital, ja saturat quant a capacitat. El 2012, l’operadora

ha arribat a un acord amb el Govern per fer noves inversions de

millora de les instal·lacions a canvi d’una extensió de la concessió

de dos anys, fins al setembre de 2015. D’aquesta manera, dca

podrà seguir treballant en l’adaptació de l’aeròdrom a les noves

necessitats de la capital xilena.

Les inversions més destacades de dca el 2012 s’han centrat en

Mèxic, on s’han realitzat importants ampliacions dels aeroports

principals. El projecte més destacat ha estat la construcció d’una

nova terminal internacional a l’aeroport de San José de Los Cabos.

A més, s’ha completat l’ampliació de l’aeroport de Puerto Vallarta,

la remodelació de l’edifici terminal 1 de l’aeroport internacional

de Guadalajara i s’ha conclòs la remodelació i expansió de l’edifici

terminal de l’aeroport internacional de Tijuana.

El 2013, abertis airports seguirà centrant els seus esforços en

la gestió activa del negoci, amb una política de control de costos

i de recerca de l’eficiència, sense oblidar el seu compromís amb

la qualitat de servei, l’atenció al client i el respecte del medi

ambient.

Societat Parti-cip.

En propietat

En concessió

En gestió

dca 100% - 15 -

tbi 90% 3 5 5

codad 85% - 1 -

3 21 5

País Particip. En concessió

Jamaica 74,5% 1

Colòmbia 33,3% 1

Xile 14,8% 1

Mèxic 5,8% 12

15

Ubicació Parti-cip.

En propietat

En concessió

En gestió

Regne Unit (London Luton, Belfast i Cardiff)

100,0% 2 1 -

Suècia 90,1% 1 - -

Florida (EUA) 100,0% - 1 -

Bolívia 100,0% - 3 -

Geòrgia (EUA) 100,0% - - 3

Califòrnia (EUA) 100,0% - - 1

Carolina del Nord (EUA)

100,0% - - 1

3 5 5

(*) abertis participa en un 90% en tbi, que es la que participa en la resta de Societats.

A TRAVéS DE tbi*

A TRAVéS DE dca

En què consisteix el Pla Director de l’aeroport de London Luton?

El Pla Director de l’aeroport de London Luton es va publicar el març de 2012 i es va revisar el setembre del mateix any. Aquest pla

proporciona claredat a un ampli ventall d’accionistes i parts interessades, incloent-hi els governs nacional i local, línies aèries, personal i

grups diversos, sobre els nostres plans a curt, mitjà i llarg termini. Durant els propers 19 anys, ens centrarem en ser millors i més grans;

en definitiva, un millor aeroport tant per a les aerolínies com per als passatgers. Un aeroport més gran aportarà una major capacitat,

molt necessària en l’atrafegat mercat londinenc, alhora que retindrà l’essència de la identitat de Luton. En resum, London Luton pretén

convertir-se en l’aeroport local de Londres. D’acord amb aquesta visió, volem assolir tres fites bàsiques. En primer lloc, volem fer de

London Luton un aeroport millor. Per aconseguir-ho, la nostra proposta consisteix en millorar l’accés per carretera i l’intercanviador

de transport públic. També volem augmentar l’àrea de seients per als passatgers i el nombre de línies d’inspecció, a més de millorar

els elements fixos i les instal·lacions de la nostra terminal. En segon lloc, volem millorar l’aeroport augmentant la capacitat de la

pista i el nombre de punts d’estacionament d’aeronaus, així com afegint zones d’aparcament per a vehicles i construint un nou moll

d’embarcament.

En tercer lloc, volem ser el millor veí possible. Això es traduirà en un seguit mesures, com ara crear 5.000 llocs de feina durant el

desenvolupament de l’aeroport, incrementar l’accés a través de transport públic fins al 40% dels passatgers,

reduir les nostres emissions de carboni i funcionar segons els estàndards de salut i seguretat més alts. Si

assolim aquests tres objectius, preveiem arribar als 18 milions de passatgers cap a l’any 2028.

Què significaran els nous termes de la concessió per a l’aeroport i per al desenvolupament del

país?

Els nous termes allarguen la concessió fins al 2031 i ens permeten invertir uns 100 milions de lliures

en l’aeroport. Les millores en les instal·lacions i la nova capacitat, assolida a través d’aquesta inversió,

permeten que London Luton acompleixi un rol molt valuós en la millora de l’experiència del passatger

i en la correcció de la capacitat insuficient al sud-est d’Anglaterra.

Teniu previst d’ampliar el ventall de destinacions aquest 2013?

Sí. De fet, Easyjet ja ha anunciat que ampliarà la seva oferta de destinacions de lleure, especialment

de les illes gregues i Itàlia. Al seu torn, Wizzair ha anunciat noves rutes a Romania. Seguim centrant el

nostre interès en les rutes de curta i mitjana distància, ja que creiem que encara ens han d’oferir molt

bones oportunitats a llarg termini, gràcies a l’ampliació de la UE i al desenvolupament d’economies

emergents importants, com Turquia.

Quins són els reptes de futur de l’aeroport de London Luton?

El nostre repte més immediat és obtenir l’aprovació dels nostres plans (la nostra sol·licitud ja

està essent estudiada per l’Ajuntament de Luton). Un cop aprovat el pla, passarem directament

a la fase de construcció que, tenint en compte el terreny relativament petit de què disposem,

requerirà una coordinació molt acurada. La planificació d’aquest procés ja ha començat i

continuarà al llarg de 2013. A continuació, és clar, haurem d’afrontar la tasca de cobrir

la nova capacitat. Estem parlant amb un seguit de línies aèries i de socis comercials, per

assegurar que les instal·lacions entrin en funcionament al més aviat possible i que se’n

treu el màxim profit. De tota manera, confiem que, gràcies a les nostres bones vies d’accés

a Londres, la nostra rigorosa administració de la base de cost i els nostres alts nivells de

servei, estem ben posicionats per competir durant els propers 18 anys.

Glyn Jones, Director de l’aeroport de London Luton

“El Pla director de l’aeroport de London Luton proporciona claredat a un ampli ventall d’accionistes i parts interessades”

47

INFORME ANUAL 2012

StockholmSkavsta

Belfast International

Regne Unit

Cardiff Airport

Control o control compartit

propiedad

concesión

contrato de gestión

Altres participacions


London Luton

Suècia

Santiago

Sangster

Morelia

Bajio

Aguascalientes

Puerto Vallarta

Guadalajara

San José del Cabo

La Paz

Manzanillo

Los Mochis

Hermosillo

TijuanaMexicali

Burbank

Orlando Sanford

Middle Regional Georgia

Atlanta

Herbert Smart Downtown

Raleigh (Durham)

EUA

Mèxic

Xile

Jamaica

Control o control compartit

propietat

concessió

contracte de gestió



Cali

Eldorado

Colòmbia

américa

492012 Var.

Nre. de passatgers (milers)

London Luton 9.631 1,1%

Belfast International 4.322 4,9%

Cardiff International 1.018 -16,1%

Orlando Sanford 1.812 16,4%

Stockholm Skavsta 2.301 -10,0%

Bolívia 4.198 2,0%

Total nre. de passatgers 23.281 0,8%

Nre. de passatgers grup dca (milers)

Montego Bay (Jamaica) 3.381 1,6%

Aerocali (Cali, Colòmbia) 3.593 15,8%

Santiago de Xile 14.043 17,2%

GAP (Mèxic) 21.287 5,3%

Total nre. de passatgers agregats dca 42.304 9,6%

Nre. de vols codad 158.691 2,2%

2012



2012 Var.

Ingressos d’explotació 319 8,9%

EBITDA 93 8,5%




El sector d’aeroports ha suposat un 8% dels ingressos i un 4% de

l’EBITDA del Grup abertis el 2012.

Els ingressos d’explotació d’aeroports augmenten un 8,9%, fins

als 319 milions d’euros, gràcies a factors com l’evolució positiva

de l’activitat de tbi, l’increment dels ingressos per passatger i

l’augment de valor de la lliura esterlina. Els ingressos comercials

creixen lleugerament, malgrat el canvi en el model de gestió de

l’aparcament de London Luton.

Destaca la major activitat a l’aeroport d’Orlando-Sanford, amb

un increment de passatgers del 16,4%, gràcies al retorn de les

operacions de l’aerolínia Allegiant Air.

També es registra una evolució positiva de l’activitat de dca i de

Codad, d’un 9,6% i un 2,2%, respectivament.

La divisió aeroportuària ha realitzat inversions per valor de 20

milions d’euros, principalment a l’aeroport de London Luton, així

com en equipaments de seguretat, accessos i altres millores, i en

treballs de repavimentació de les pistes de Belfast International i

de Montego Bay (Jamaica).

Responsabilitat Social Corporativa

52 Experiènciès prèctiques de RSC

abertis extén la Responsabilitat Social Corporativa a tots els territoris on el Grup està present


Experiències pràctiques de RSCDurant l’any 2012, s’ha donat continuïtat a les accions que

les diferents unitats de negoci duen a terme en matèria de

responsabilitat social, enfocades a gestionar els impactes

econòmics, socials i ambientals generats per l’activitat. En aquest

sentit, han estat incorporats els requisits d’informació vinculats

als índexs de Dow Jones Sustainability i Carbon Disclosure Project

en la base de dades de gestió de la RSC, i s’ha iniciat el procés

d’integració de l’ISO 26000.

Actualment, el 92%* de la xifra de negoci de la organització es

troba dins de l’abast de l’informe de RSC. El 89% de la xifra de

negoci de l’abast de l’informe de RSC disposa d’un sistema de

gestió de qualitat implantat d’acord amb la norma ISO 9001. Els

treballs relacionats amb la qualitat del servei han inclòs accions

com ara la integració del sistema de gestió de la qualitat, el

medi ambient, la seguretat i la salut a les autopistes d’Espanya,

la creació d’un observatori del comportament en carretera a

Inici de l’informe de RSC

Verificat externament

Adaptació a la guia G3 de GRI

AOSS i G3.1de GRI

10 països 92% de la xifra de negoci

1ª Comunicació Europea en RS

Creació del Fòrum Multistakeholder de RSE, presidit per la UE

Naixement d’EABIS

Neix l’Associació Espanyoladel Pacte Mundial

Creació del WBCSD

Desè aniversari de CSR Europe


Publicació del llibre blanc dela RSE a Espanya

Desè aniversari de GRI

Creació del CERSE a Espanya

Publicació de l’AA1000AS

Naixement de l’IIRC

Desè aniversari deGlobal Compact (ONU)

Publicació de l’ISO 26000


Publicació del marc de drets humans “Protect, Respect and Remedy” de l’ONU

Rio+20

1r marc de feina cap a l’informe integrat

Evolució de la RSC

7.752 PME

Definició del Codi ètic

Elaboració del manual de gestió d’indicadors de RSC

Sistematització de la gestióde patrocinis

Presidència del Fòrum de Reputació Corporativa (FRC)

Nova base de dades de gestió d’indicadors de RSC

Implantació de la norma i el procediment interns de gestiódels riscos de frau i corrupció

Redefinició del Codi ètic i adaptació geogràfica mitjançant reglaments

Definició i regulació de la composició i el funcionament de la Comissió del Codi ètic

Inauguració de la seu de la fundació a França i extensió a Xile i Puerto Rico 54 t CO2e

M€ xifra de negoci 10.428 PME

58 t CO2e

M€ xifra de negoci

42 t CO2e


38 t CO2e


Actualització del manual i la basede dades de RSC d’acord amb els requisits de CDP, DJSI i GRI

Revisió inicial de la base de dadesde RSC segons la ISO 26000

70 t CO2e


3.821 PME

2002 2004 2006 2008 2010 20122003 2005 2007 2009 2011

Creació de la Unitat de RSC

Diagnosi en RSC de les unitatsde negoci

Elaboració del Pla estratègic de RSC

Incorporació del context internacional al Pla Estratègic de RSC i formalització de la política de RSC

Creació del Comitè de RSC format pels coordinadors de RSC de cada empresa

Projecte d’Anàlisi Estratègica dels grups d’interès

10.832 PME

10.191 PME

9.695 PME

10 ANYS DE RSC A ABERTIS 90% 94% 95% 97% 96% 95% 92% 94% 94% 92%Cobertura RSC*

* Percentatge de xifra de negoci inclosa en el pla de RSC. Totes les dades fan referència a l’abast de la RSC

(*) Percentatge de xifra de negoci inclosa en el pla de RSC. Totes les dades fan referència a l’abast de la RSC

Experiències pràctiques de RSC53

les autopistes franceses, la consecució del segell d’excel·lència

europea 500+ EFQM en telecomunicacions i les accions en

matèria de seguretat als aeroports.

El Codi Ètic s’ha estès internacionalment mitjançant una sèrie

de reglaments, unificats i centralitzats a través de la Comissió

del Codi Ètic. El desenvolupament de la plataforma de formació

en línia, anomenada Campus abertis, complementa les 15 hores

de formació rebuda per empleat. Juntament amb el programa

de voluntariat corporatiu, que ha disposat de participació

internacional, i la intranet corporativa, constitueixen elements

d’impuls de l’organització en xarxa. Un 96% de la xifra de negoci

a l’abast de RSC disposa d’un sistema de gestió de seguretat i

salut implantat.

Inici de l’informe de RSC

Verificat externament

Adaptació a la guia G3 de GRI

AOSS i G3.1de GRI

10 països 92% de la xifra de negoci


Creació del Fòrum Multistakeholder de RSE, presidit per la UE

Naixement d’EABIS

Neix l’Associació Espanyoladel Pacte Mundial

Creació del WBCSD

Desè aniversari de CSR Europe


Publicació del llibre blanc dela RSE a Espanya

Desè aniversari de GRI

Creació del CERSE a Espanya

Publicació de l’AA1000AS

Naixement de l’IIRC

Desè aniversari deGlobal Compact (ONU)

Publicació de l’ISO 26000


Publicació del marc de drets humans “Protect, Respect and Remedy” de l’ONU

Rio+20

1r marc de feina cap a l’informe integrat

Evolució de la RSC

7.752 PME

Definició del Codi ètic

Elaboració del manual de gestió d’indicadors de RSC

Sistematització de la gestióde patrocinis

Presidència del Fòrum de Reputació Corporativa (FRC)

Nova base de dades de gestió d’indicadors de RSC

Implantació de la norma i el procediment interns de gestiódels riscos de frau i corrupció

Redefinició del Codi ètic i adaptació geogràfica mitjançant reglaments

Definició i regulació de la composició i el funcionament de la Comissió del Codi ètic

Inauguració de la seu de la fundació a França i extensió a Xile i Puerto Rico 54 t CO2e

M€ xifra de negoci 10.428 PME

58 t CO2e


42 t CO2e


38 t CO2e


Actualització del manual i la basede dades de RSC d’acord amb els requisits de CDP, DJSI i GRI

Revisió inicial de la base de dadesde RSC segons la ISO 26000

70 t CO2e


3.821 PME

2002 2004 2006 2008 2010 20122003 2005 2007 2009 2011

Creació de la Unitat de RSC

Diagnosi en RSC de les unitatsde negoci

Elaboració del Pla estratègic de RSC

Incorporació del context internacional al Pla Estratègic de RSC i formalització de la política de RSC

Creació del Comitè de RSC format pels coordinadors de RSC de cada empresa

Projecte d’Anàlisi Estratègica dels grups d’interès

10.832 PME

10.191 PME

9.695 PME

10 ANYS DE RSC A ABERTIS 90% 94% 95% 97% 96% 95% 92% 94% 94% 92%Cobertura RSC*

* Percentatge de xifra de negoci inclosa en el pla de RSC. Totes les dades fan referència a l’abast de la RSC

El manteniment del pla d’eficiència energètica ha permès

continuar amb descensos en les emissions de CO2 equivalents,

éssent aquestes, per milió d’euros de xifra de negoci, un 2,5%

inferior que l’any anterior (considerant els consums directes

d’energia i els indirectes d’energia elèctrica). Les accions dutes

a terme en matèria d’aigües residuals, biodiversitat i gestió de

soroll formen part dels 14,7 milions d’euros despeses ambientals

de l’exercici, emmarcats dins els sistemes de gestió ambiental

basats en la norma ISO 14001, que disposa el 93% de la xifra de

negoci de RSC.

L’ampliació del protocol d’homologació de proveïdors ha arribat

a Espanya i el Regne Unit, i avança cap a la seva consolidació.

Un total de 3.490 proveïdors han estat avaluats, 613 dels quals

s’han homologat segons criteris socials i ambientals establerts al

portal de proveïdors. Destaca la potenciació de la col·laboració

amb Centres Especials de Treball, en línia amb el projecte de

diversitat promogut en la gestió de l’equip humà. Durant l’any,

s’ha col·laborat activament amb un total de 136 fòrums i

associacions, a més de comitès específics creats per mantenir una

comunicació directa i bidireccional amb la comunitat. L’import

destinat a donacions, col·laboracions i patrocinis representa el

0,5% del benefici net consolidat de l’exercici.

Fruit de l’evolució de la sostenibilitat en general i dins

de l’organització, el Sustainability Year Book, elaborat per

RobecoSAM, ha inclòs abertis com a Runner Up, després de la

seva presència durant els darrers anys en els índexs Dow Jones

Sustainability Europe i World. La notorietat d’aquests índexs és

creixent, com el seu desenvolupament, i en aquest sentit, cada

vegada són més les peticions d’informació i rendició de comptes

en les quals participa l’organització.

La fundació abertis

La fundació abertis centralitza gran part de les accions de

compromís amb la comunitat, a més de les actuación dutes

a terme per les diferents unitats de negoci, en el marc de la

responsabilitat social corporativa de l’organització. El 2012, els

quatre àmbits d’actuació de la Fundació –seguretat vial, medi

ambient, acció social i cultura– han tingut una marcada dimensió

internacional.

Pel que fa a seguretat vial, destaca la continuació del projecte

Cooperante Vial i del programa Autoroute Académie (www.

autorouteacademie.com), l’exportació de la campanya de

sensibilització “Et queda una vida. No la perdis a la carretera”,

que ha viatjat a Xile i Puerto Rico, així com la implantació de

l’anomenat Projecte Àuriga a Catalunya, per a la sensibilització

dels adolescents de 14 a 18 anys sobre aquest tema.

El castell de Castellet ha estat presentat com a candidat per

albergar el Centre de la Unesco per a les Reserves de la Biosfera

dels Ecosistemes Mediterranis. I, quant a acció social, la fundació

abertis ha tornat a col·laborar activament en el IV Dia del

Voluntariat Corporatiu, dedicat en aquesta ocasió a la pobresa i

l’exclusió social.

L’exposició retrospectiva sobre el pintor Salvador Dalí al Centre

Pompidou de París, juntament amb la cinquena entrega de la

col·lecció Viator, destaca en l’àmbit cultural.

Cátedras abertis

Les càtedres abertis han avançat per consolidar la

internacionalització de la transferència de coneixement entre

universitat i empresa. Així, s’ha lliurat el I Premi Internacional

abertis, que ha reconegut els millors treballs d’investigació

sobre gestió d’infraestructures de transport guardonats en

les convocatòries nacionals de la càtedra abertis-UPC (en

col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya) i de la

càtedra abertis-ENPC-IFSTTAR (amb l’École des Ponts Paris-Tech

i l’Institut Français des Sciencies et Technologies des Transports,

de l’Aménagement et des Réseaux).

La creació de la càtedra abertis-UPR, en col·laboració amb

la Universitat de Puerto Rico, i la firma del conveni amb la

Universitat de Xile per a la creació de la càtedra abertis-UCH, la

constitució de la qual està prevista per al 2013, donen continuïtat

a la relació entre organització i institucions acadèmiques en

l’àmbit internacional.

Al seu torn, la càtedra abertis-IESE de Regulació, Competència

i Polítiques Públiques ha organitzat conferències i seminaris

en relació amb la reactivació econòmica i la cooperació

publicoprivada. Així mateix, destaquen els seminaris i

investigacions realitzades sobre el transport aeri per part de la

càtedra abertis-FEDEA d’Economia de les Infraestructures i els

Transports, i la col·laboració amb l’Institut d’Innovació Social en

el marc de la càtedra de Lideratge d’ESADE.

INFORME ANUAL 2012

55

Quines són les activitats principals que abertis telecom desenvolupa en matèria de RSC i quin n’és l’impacte sobre la societat?

Els serveis que presta abertis telecom tenen un gran impacte social, en tractar-se de béns d’un gran abast per al ciutadà. La difusió

de la senyal de televisió a les llars espanyoles, el servei de radiocomunicacions mòbils per a cossos de seguretat i emergència o per a

Salvament Marítim ho demostren, ja que es tracta de serveis que influeixen en la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes, ja sigui des

de la vessant de la seguretat o bé de la comunicació.

En aquest context, és voluntat de la direcció que la gestió de la companyia es dugui a terme de manera responsable pel que fa als

aspectes econòmics, socials i ambientals, així com respecte de la gestió de les persones, assegurant el tot moment la sostenibilitat i la

contribució a la societat. Tot això es duu a terme integrant tots els conceptes citats en l’activitat diària de l’equip humà que forma part

de la companyia.

Quant a la pràctica de la responsabilitat social corporativa, abertis telecom ha estat distingida un any més amb el segell EFQM

500+. Què representa per a la companyia aquest reconeixement?

A abertis telecom estem especialment satisfets d’haver aconseguit, el 2012, la renovació del segell EFQM 500+, que és el reconeixement

més elevat que atorga aquesta institució a Espanya. Aquest premi distingeix el sistema de gestió de la companyia, la seva capacitat per

aconseguir i mantenir resultats en el temps per a tots els grups d’interès, així com la manera en què s’aconsegueixen

aquests resultats. El segell té un gran valor per a la companyia, ja que millora la nostra reputació davant dels clients i

les institucions públiques, així com el nostre posicionament comercial.

La Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat (EFQM) és una fundació sense ànim de lucre integrada per

organitzacions públiques i privades que en els darrers 20 anys han compartit pràctiques de gestió. abertis

telecom va escollir el model EFQM com a estructura per al seu model de gestió, perquè en valora el caràcter

global i la transversalitat, i, a més, hi va trobar moltes coincidències amb els principis d’actuació que la

direcció va proposar d’impulsar des del naixement de la companyia.

Quins projectes de futur es planteja abertis telecom en matèria de RSC?

L’any 2013, la companyia continuarà treballant amb l’objectiu clar d’aconseguir l’excel·lència,

desenvolupant un model de gestió que ens permeti mantenir els nostres punts forts i

desenvolupar les accions que impliquin una millora en l’eficiència de la gestió de

l’organització.

La companyia continua apostant aquest any per serveis de gran impacte

social, com les solucions que contribueixen al desenvolupament de les ciutats

intel·ligents, un àmbit en què abertis telecom treballa per oferir serveis

que permetin millorar la relació entre la ciutadania i l’Administració, i la

construcció d’una ciutat sostenible i eficient.

El negoci tradicional d’abertis telecom, relacionat amb la difusió de senyal

audiovisual, també està derivant cap a serveis que suposen un avenç de

caràcter social, en potenciar-se la interacció amb l’espectador mitjançant

les solucions de televisió connectada, així com la mobilitat a través de

plataformes audiovisuals multidispositiu que permeten gaudir de

continguts broadcast, en telèfons intel·ligents, tauletes tàctils o portàtils.

Miquel Pellissa, Director d’Organització i Processos de Telecomunicacions

“abertis telecom seguirà apostant per serveis que suposin un avenç de caràcter social”

Informació financera

59 Magnituds consolidades

65 Gestió financera

69 Accionistes i borsa

abertis ha dut a terme, en 2012, una combinació de creixement, optimització de la cartera i gestió eficient dels negocis i el balanç


Magnituds consolidades59

Durant 2012, el grup abertis ha seguit duent a terme les seves

activitats dins del marc fixat per les grans línies estratègiques,

apostant per un creixement selectiu, d’acord amb la conjuntura

econòmica actual. En l’exercici, destaquen la venda del 23%

de la participació en Eutelsat i del 15% de la participació en

Brisa (societats no controlades), així com la incorporació de les

autopistes adquirides a OHL tant al Brasil (amb impacte d’un mes

en el compte de resultats, en haver-se adquirit amb efecte d’1 de

desembre de 2012) com a Xile (sense impacte en el compte de

resultats, en haver-se incorporat amb efecte de 31 de desembre

de 2012).

Resultat

El resultat d’abertis el 2012 ha estat de 1.024 milions d’euros,

cosa que suposa un increment respecte de l’any anterior

d’un 42,3%, tot i que el resultat net recurrent (que no inclou

les plusvàlues generades per les vendes de les participacions

d’Eutelsat i Brisa, entre altres impactes) ascendiria a 613 milions

d’euros (+2%).

En el marc de l’entorn econòmic actual, l’exercici 2012 s’ha vist

afectat especialment per l’evolució negativa de l’activitat de les

autopistes d’abertis a Espanya i França. Tanmateix, els ingressos

de les operacions han augmentat un 3%, fins als 4.039 milions

d’euros, gràcies a l’activitat positiva de les autopistes a Amèrica

(que han registrat increments de l’activitat durant tot l’exercici)

i dels aeroports principals, així com als impactes de la revisió de

les tarifes mitjanes, l’impacte positiu de la compensació pels

convenis de l’AP-7 i de la C-32 (el Maresme), i la consolidació des

de desembre de les operacions de les concessions adquirides al

Brasil (83 milions d’euros).

(milions d’euros) Consolidat

2012 2011 Var.

Ingressos d’explotació 4.039 3.915 3%

Despeses d’explotació -1.580 -1.461 8%

EBITDA 2.459 2.454 0%

EBITDA comparable 2.515 2.465 2%

Dotació amortització i pèrdues deteriorament -1.169 -936

Resultat explotació 1.290 1.517 -15%

Resultat financer -177 -617

Resultat societats posades en equivalència 63 125

Resultat abans d’impostos 1.176 1.025 15%

Impost sobre societats -93 -250

Resultat de l’exercici 1.083 775 40%

Interessos dels minoritaris -59 -74

Resultat reorganització societària 0 19

Resultat accionistes de la Societat 1.024 720 42,3%

El compte de resultats adjunt presenta pel seu valor net de 0 els ingressos i despeses corresponents als serveis de construcció o millora de les infraestructures realitzats durant

l’exercici (266 milions d’euros d’ingressos i de despeses en 2012 i 265 milions d’euros en 2011), que, a l’efecte de presentació dels comptes anuals consolidats d’abertis, es registren

de manera separada, segons el que estableix la CINIIF 12.

El marge brut d’explotació augmenta menys que els ingressos,

bàsicament per l’impacte associat al pla de modernització i

implantació de nous sistemes de pagament a abertis autopistas

España, i a l’adaptació de recursos a la demanda en el negoci de

telecomunicacions.

L’EBIT s’ha vist afectat pel sanejament parcial de determinats

actius del sector d’aeroports (bàsicament en acdl/tbi). El

resultat financer recull les plusvàlues de les vendes del 23% de

la participació d’Eutelsat i, en menor mesura, del 15% de Brisa.

L’evolució del resultat net és, així, un 42,3% superior al de l’any

anterior (el resultat recurrent augmenta un 2%).

Ingressos

Els ingressos d’explotació han assolit els 4.039 milions

d’euros (+3% respecte a l’exercici precedent). El percentatge

d’ingressos generats fora d’Espanya ascendeix al 55% i provenen

principalment de França, el Regne Unit, Xile i el Brasil.

L’evolució negativa del trànsit a les autopistes d’abertis a Espanya

i França es veu compensada per l’impacte de la consolidació de

les concessionàries d’arteris (Brasil). Al seu torn, l’increment

dels ingressos és fruit de l’evolució positiva de l’activitat a les

autopistes d’abertis a Amèrica, l’increment del nombre de

passatgers a tbi i dca, la revisió de tarifes a les concessionàries

d’autopistes i l’impacte positiu de la compensació dels convenis

de l’AP-7 i el Maresme.

INFORME ANUAL 2012

4.500

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

20112012

+3% +0% +2% +2%-15% +42%

Ingressos explotació

EBITDA EBITDA comparable EBIT Resultat accionistes

Resultat accionistes comparable

4.039 1.2903.915 1.5172.459 2.515 6131.0242.454 2.465 601720

2012 % 2011 %

Autopistes 3.220 80% 3.098 79%

Telecomunicacions 493 12% 512 13%

Aeroports 319 8% 293 7%

Serveis corporatius i altres 7 0% 12 0%

TOTAL 4.039 100% 3.915 100%

INGRESSOS D’EXPLOTACIó (milions d’euros)

2012 % 2011 %

Espanya 1.809 45% 1.885 48%

França 1.484 37% 1.481 38%

Gran Bretaña 201 5% 183 5%

Xile 225 6% 162 4%

Brasil 83 2% - -

Resta del món 237 6% 203 5%

TOTAL 4.039 100% 3.915 100%

INGRESSOS D’EXPLOTACIó (milions d’euros)

61En general, es manté sense variacions significatives el pes relatiu

de les diferents unitats de negoci. Quant a l’àmbit geogràfic, es

produeix un lleuger descens dels ingressos a Espanya, afectat per

l’impacte de la integració de les concessions al Brasil, així com per

l’evolució negativa del trànsit a Espanya.

Resultat brut d’explotació (EBITDA)

Les despeses d’explotació de l’exercici 2012, que corresponen

bàsicament a despeses de personal i de manteniment, estan

afectats per l’impacte associat del pla de modernització i

implantació de nous sistemes de pagament automàtics a la

xarxa d’autopistes d’Espanya, i de l’adaptació dels recursos a la

demanda en el sector de telecomunicacions.

Sense aquest impacte, el resultat brut d’explotació s’ha vist

afavorit pel pla iniciat durant el segon semestre de 2011 per

dur a terme la implantació d’una sèrie de mesures de millora de

l’eficiència i optimització dels costos d’explotació, en les quals el

Grup continua i continuarà insistint durant l’exercici 2013.

La plantilla mitjana en 2012 assoleix els 11.331 empleats (xifra

que inclou de 568 empleats associats a la consolidació del grup

arteris, amb efecte d’1 de desembre de 2012) i el pes relatiu dels

empleats ubicats fora d’Espanya passa a ser d’un 64%.

Amortitzacions i deteriorament d’actius

Es produeix un lleuger increment de les amortitzacions, com a

conseqüència de les inversions realitzades en els darrers anys i

de la incorporació de les autopistes del Brasil.

No obstant això, l’epígraf s’ha incrementat significativament a

causa del deteriorament d’actius en el sector dels aeroports.

Resultat financer

El resultat financer de l’exercici incorpora l’efecte de la plusvàlua

per la venda del 23% del capital d’Eutelsat i la posterior

qualificació del 8,35% restant com una inversió en instruments

de patrimoni, classificada com un actiu financer disponible per

a la venda.

Resultat de societats posades en equivalència

La menor aportació de les societats registrades pel mètode de la

participació és conseqüència de la venda, el gener de 2012, d’un

16% del capital social d’Eutelsat, que durant el primer semestre

de 2012 va ser registrada en el 15,35% (un 31,35% en el mateix

període de l’exercici 2012), ja que la venda del 7% addicional es

va realitzar a finals de juliol. Sense aquest impacte, l’aportació al

resultat de les societats registrades pel mètode de la participació

presenta una evolució positiva, gràcies a l’evolució favorable de

l’aportació de Coviandes.

2012 % 2011 %

Autopistes 2.186 89% 2.155 88%

Telecomunicacions 201 8% 228 9%

Aeroports 93 4% 86 4%

Serveis corporatius i altres -21 -1% -15 -1%

TOTAL 2.459 100% 2.454 100%

EBITDA (milions d’euros)

2012 % 2011 %

Espanya 1.169 48% 1.261 51%

França 953 39% 955 39%

Gran Bretaña 52 2% 48 2%

Xile 160 7% 120 5%

Resta del món 124 5% 69 3%

TOTAL 2.459 100% 2.454 100%

EBITDA (milions d’euros)

INFORME ANUAL 2012

Impost sobre societats

L’any 2012, la despesa derivada de l’impost sobre societats es

veu afectada positivament pel reconeixement de les diferències

temporànies deduïbles relacionades amb la venda del 15% de la

participació en Brisa, no reconegudes en exercicis anteriors (95

milions d’euros).

Flux de caixa

Durant el 2012, abertis ha generat un flux de caixa brut (abans

d’inversions i de pagament de dividends) de 1.359 milions d’euros.

2012 2011 Var.

Flux de caixa brut (Me) 1.359 1.533 -11,4%

Balanç

Les variacions més significatives en actius i passius es

deuen, bàsicament, a l’impacte de la integració de les nou

concessionàries d’autopistes que OHL gestionava al Brasil i de

les tres que gestionava a Xile, cosa que afecta totes les partides

de balanç (amb impacte especialment en immovilitzacions

materials i intangibles i endeutament), així com a la venda del

23% d’Eutelsat i del 15% de Brisa (cosa que afecta participacions

en entitats associades i actius a curt termini).

Els actius totals a 31 de desembre de 2012 arriben als 29.087

milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 27,9%

sobre el tancament de l’exercici 2011.

Del total actiu, al voltant d’un 60% correspon a immobilitzat

material i altres actius intangibles –principalment, concessions–,

d’acord amb la naturalesa dels negocis del Grup relacionats

amb la gestió d’infraestructures, sense presentar variacions

significatives respecte del tancament de l’exercici 2011 (excepte

per la integració de les autopistes e Brasil i Xile).

BALANç (MILIONS D’EUROS)

Patrimoni netAltres actius

Altres passius

Fons decomerç

Deute financer

Immobilitzacions materials i intangibles

2006 2006

55%

24%27%

19%

18%57%

ACTIU PASSIU

ACTIU Consolidat PASSIU Consolidat

2012 2011 2012 2011

Actius a llarg termini 25.282 21.403 Patrimoni net 6.961 4.416 58%

Immobilitzacions materials i intangibles 21.090 17.222 Capital i prima 2.372 1.928

Participacions en entitats associades 586 1.899 Reserves 443 416

Altres actius a llarg termini 3.606 2.282 Resultat 1.024 720

Interesos minoritaris 3.121 1.351

Actius a curt termini 3.805 1.346 Passius a llarg termini 19.201 16.328

Altres actius a curt termini 1.423 955 Deutes financers 15.478 13.452

Efectiu i equivalents 2.382 391 Altres passius a llarg termini 3.723 2.876

Passius a curt termini 2.925 2.005

Deutes financers 1.034 820

Altres passius a curt termini 1.891 1.185

TOTAL ACTIU 29.087 22.749 TOTAL PASSIU 29.087 22.749

63La inversió total en els segments operatius d’autopistes,

telecomunicacions i aeroports durant l’exercici 2012 ha ascendit

a 1.620 milions d’euros, xifra que en bona part correspon a

inversió en expansió (91%), sobretot per l’adquisició de les

noves autopistes al Brasil i Xile, l’increment de la participació

en Hispasat, i l’ampliació de la capacitat de les autopistes i de

les infraestructures de telecomunicacions. Tanmateix, la forma

en què s’ha estructurat l’adquisició de les autopistes al Brasil ha

minimitzat la sortida de caixa dins del Grup.

El patrimoni net consolidat ha arribat als 6.961 milions d’euros,

un 57,6% superior al corresponent al tancament de l’exercici

2011. Es veu afectat, principalment, pel resultat generat en

l’exercici, així com pel registre, d’acord amb la NIIF 3 revisada, de

les participacions no dominants associades als actius adquirits al

Brasil i Xile pel seu valor raonable (+1.756 milions d’euros).

Sense considerar les participacions no dominants, el patrimoni

net consolidat hauria augmentat un 25,3%, bàsicament per

l’efecte del resultat de l’exercici i de l’entrega d’accions pròpies,

un cop compensat l’impacte del dividend complementari de

l’exercici 2011 (-279 milions d’euros) i del dividend a compte de

l’exercici 2012 (-269 milions d’euros).

El deute financer brut a 31 de desembre de 2012 (sense incloure

els deutes amb les societats registrades pel mètode de la

participació ni els interessos de préstecs i obligacions) ascendeix a

16.512 milions d’euros i representa el 57% del passiu, percentatge

inferior a l’existent al tancament de l’exercici 2011 (63%), com

a conseqüència de l’impacte de les adquisicions d’autopistes al

Brasil i Xile, i les vendes d’actius (principalment Eutelsat i Brisa)

realitzades durant l’exercici.

El deute net ha assolit els 14.130 milions d’euros i ha augmentat,

per tant, en 248 milions d’euros en aquest exercici. Seguint una

política de minimització de l’exposició als riscos financers, a 31

de desembre de 2012, un 74% del deute estava a tipus fix o fixat

a través de cobertures.

Inversions

Les inversions del Grup durant l’exercici 2012 han estat de 1.620

milions d’euros, dels quals, 1.482 milions, un 91%, corresponen

a projectes d’expansió, i la resta, 138 milions d’euros, a inversió

operativa.

Les inversions en expansió més significatives de l’exercici són les

següents:

• En autopistes, l’adquisició a OHL de les autopistes que gestionava

al Brasil (712 milions d’euros) i Xile (204 milions d’euros). La

resta d’inversió en expansió correspon a l’adquisició del 35% de

Túnels de Barcelona i Cadí, SA, per 37 milions d’euros, així com

a obres d’ampliació de carrils de l’AP-7 (96 milions d’euros) i

del tram San Rafael-Villacastín de l’AP-6 (22 milions d’euros).

En el cas de sanef, corresponen principalment a inversions

relacionades amb el Paquet Vert (88 milions d’euros).

• En infraestructures de telecomunicacions, l’adquisició de mil

torres de telefonia mòbil a Telefónica (90 milions d’euros),

l’adquisició d’un 7,25% d’Hispasat (68 milions d’euros) i

inversions pròpies d’Hispasat en la construcció de l’Amazonas

3 (31 milions d’euros).

Les inversions operatives més significatives s’han produït en

el sector de les autopistes i s’han concentrat en sistemes de

contenció, en la renovació de peatges, barreres de seguretat

i àrees de peatge, i en la modernització de la xarxa existent.

En infraestructures de telecomunicacions, s’han centrat en la

renovació d’equips i serveis operatius, mentre que, en aeroports,

s’han destinat bàsicament a la repavimentació de les pistes de

Belfast International i de Montego Bay (Jamaica), així com a

accessos i seguretat.

Operativa Expansió Total

Autopistes 99 1.255 1.354

Espanya 25 165 190

França 63 126 189

Internacional 11 965 976

Telecomunicacions 17 225 241

Aeroports 17 3 20

Holding/serviabertis 5 0 5

TOTAL 138 1.482 1.620

INVERSIONS (milions d’euros)

INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012

La fortalesa financera del Grup li ha permès acudir als mercats de deute amb l’objectiu d’optimitzar el perfil de venciments del seu deute

65Gestió financera

65

En un any marcat per la crisi del deute sobirà a l’eurozona i la

desacceleració del creixement de l’economia a tot el món, abertis

ha mantingut, un any més, una alta capacitat de generació

d’Ebitda, amb 2.459 milions d’euros al tancament de 2012.

La fortalesa financera del Grup li ha permès acudir als mercats de

deute amb l’objectiu d’optimitzar el perfil de venciments del seu

deute. Cal destacar les operacions següents:

• L’increment en 400 milions d’euros del bo emès en 2011 per

HIT Finance B.V., de 750 milions d’euros, amb venciment el

març de 2018 i un cupó del 5,75%, ha permès el refinançament

del deute sindicat existent fins aleshores i l’allargament del seu

venciment.

• L’emissió d’un bo de 750 milions d’euros, amb venciment

l’octubre de 2019 i un cupó del 4,75%, realitzada per Abertis

Infraestructuras, SA, ha permès la cancel·lació anticipada de 338

milions d’euros d’un préstec sindicat de 900 milions d’euros

amb venciment el 2013.

• La contractació d’una forward start facility (extensió del

venciment del deute) ha permès el refinançament d’un préstec

sindicat de 561 milions d’euros amb venciment el 2013 i també

l’allargament del seu venciment.

abertis ha augmentat el deute net del Grup en 366 milions

d’euros, passant de 13.704 milions d’euros el 2011 a 14.070

milions d’euros al tancament de 2012.

Aquest increment del deute financer net del Grup és fruit,

principalment, de l’impacte de l’adquisició de les noves autopistes

al Brasil i Xile, però es veu compensat per la important generació

de caixa que ha permès situar la tresoreria del Grup en 2.460

milions d’euros al tancament de 2012, molt per sobre de la

disponible el 2011.

Estructura financera Política de finançament

Seguint es polítiques consensuades, l’estructura financera del

Grup busca limitar els riscos a què està exposat per la naturalesa

dels mercats en què opera.

Quant a la distribució del deute amb tercers, al tancament de

l’exercici 2012, el deute a llarg termini representava el 95%

del total, mentre que l’any abans era del 94%. D’altra banda, el

venciment mitjà del deute se situava al tancament en 5,9 anys,

respecte dels 6,3 de 2011.

2012 2011

Deute net (nocional) 14.070 (*) 13.704 (*)

Deute net / EBITDA 5,7 5,6

Deute net / Patrimoni net 2,0 3,1

(*) No coincideix amb el deute net consolidat de 14.130 milions d’euros el 2012 i 13.882 milions d’euros el 2011, en no incloure ajustaments comptables NIIF.

5%Superior a 10 anys

Inferior a 1 any

Entre 5 i 10 anys

Entre 1 i 3 anys

Entre 3 i 5 anys

22%

12%

22%39%

VENCIMENT DEL DEUTE

TIPUS DE DEUTE

Variable

Fix74%

26%

INFORME ANUAL 2012

Per minimitzar l’exposició al risc de tipus d’interès, abertis manté

un alt percentatge del deute a tipus fix. Al tancament de l’exercici

2012, aquesta proporció era del 74%.

Al tancament de l’exercici 2012, Abertis Infraestructuras, SA,

posseeix línies de crèdit, amb un límit conjunt de 1.975 milions

d’euros (1.350 milions el 2011), dels quals, 380 milions d’euros

corresponen a línies amb venciment a un any i 1.595 milions,

a línies amb venciment a més d’un any. L’increment en el

límit total de les línies permet enfortir la posició de liquiditat i

afrontar els propers venciments a curt termini amb un risc baix

de refinançament.

Gestió del risc financer

El grup abertis opera en l’àmbit internacional i els seus actius es

troben distribuïts geogràficament entre Europa, els Estats Units i

l’Amèrica Llatina.

Per la naturalesa dels mercats de crèdit en què operen i es

financen les empreses del Grup, està exposat a riscos de tipus de

canvi, tipus d’interès, riscos de crèdit i riscos de liquiditat.

La gestió dels diferents riscos financers es troba sota el control

de la Direcció General Financera, amb l’autorització prèvia del

Conseller Delegat d’abertis, en el marc de la política corresponent

aprovada pel Consell d’Administració.

Risc de tipus de canvi

Les activitats de les empreses que formen el grup abertis i que

es troben en països amb una moneda operativa diferent de l’euro

suposen una exposició potencial al risc de tipus de canvi. Des

de la Direcció Financera es gestiona aquest risc, principalment,

mitjançant la contractació de deute financer denominat en

les monedes estrangeres corresponents, així com a través de

contractes de cobertura de divisa.

Risc de contrapartida

abertis controla de manera activa i periòdica el risc de

contrapartida en operacions de crèdit i de cobertura. Amb la

finalitat d’evitar concentracions significatives de risc, abertis

busca sempre diversificar les fonts de finançament, tant dins de

l’àmbit nacional en què operen les companyies, com en l’àmbit

internacional, de manera que el risc queda distribuït també

geogràficament.

Segons la política de gestió de riscos, el Grup pot contractar

operacions financeres amb entitats de solvència creditícia

contrastada per agències internacionals de ràting. Les categories

de ràting de cada entitat s’actualitzen periòdicament amb

l’objectiu de portar una gestió activa del risc de contrapartida.

4%

Préstecs BEI 9%

Préstecs

BNDES

10%

Préstecs sindicats

CNA

Bons i obligacions59%

11%

7%

INSTRUMENTS DE FINANçAMENT 2012

67Risc de liquiditat

El grup abertis, tal com ha fet sempre, realitza una gestió prudent

del risc de liquiditat. Durant l’any 2012, s’han seguit amb molta

atenció les indicacions de liquiditat de les agències de ràting i

l’evolució dels mercats de crèdit a l’eurozona, per dur a terme

aquesta gestió.

La implementació de la gestió de la liquiditat consisteix en

l’obtenció de finançament a través de línies de finançament

compromeses, així com en la gestió de la tresoreria i els actius

líquids. A causa del caràcter dinàmic dels negocis del Grup,

la Direcció General Financera té com a objectiu mantenir la

flexibilitat en el finançament mitjançant la disponibilitat de línies

de finançament compromeses.

Risc de tipus d’interès

L’objectiu de la gestió del risc de tipus d’interès és assolir un

equilibri en l’estructura del deute que permeti minimitzar la

volatilitat en el compte de resultats en un horitzó plurianual.

abertis gestiona, a través d’instruments de cobertura global del

tipus d’interès, el risc de variacions en les càrregues financeres.

Aquests derivats es designen comptablement, en general, com a

instruments de cobertura.

Qualificació creditícia

abertis posseeix la qualificació “BBB”, atorgada per l’agència

creditícia internacional Standard & Poor’s, per al llarg termini.

Aquesta qualificació va ser assignada el maig de 2012, posició

que va ser confirmada l’octubre de 2012.

D’altra banda, abertis posseeix la qualificació “BBB+” atorgada per

l’agència creditícia internacional Fitch Ratings per al llarg termini

i el ràting “F2” per al curt termini. Aquestes qualificacions van ser

assignades l’agost de 2012 i el juliol de 2009, respectivament, i es

van confirmar l’agost de 2012.

abertis compta amb una de les qualificacions crediticies més

elevades d’Espanya. Durant 2012, la companyia ha aconseguit

mantenir les seves qualificacions crediticies malgrat el

deteriorament de l’entorn econòmic i de les rebaixes en la

qualificació crediticia d’Espanya. Aquesta fita tant important

és conseqüència de la diversificació geogràfica més gran i de la

fortalesa financera de la companyia.

L’any 2012, s’han seguit amb atenció les indicacions de liquiditat de les agències de ràting i l’evolució dels mercats de crèdit


abertis manté un sistema de retribució creixent i atractiu per a l’accionista

Accionistes i borsa69

Evolució borsària de l’any 2012

El 2012, el comportament dels mercats de valors s’ha

caracteritzat per la incertesa sobre la capacitat de les economies

desenvolupades per fer front als volums de deutes acumulats pels

sectors públic i privat, i la solvència del sector bancari a Europa.

Després dels rescats de Grècia i Irlanda l’any 2010, i de Portugal

el 2011, els focus de tensió a Europa durant l’any 2012 s’han

concentrat, sobretot, en Espanya i Itàlia. L’augment de la

rendibilitat del bo espanyol, que va assolir el 7,5% al juliol,

reflecteix les dificultats que han hagut d’afrontar alguns països

perifèrics. Tanmateix, l’avenç d’alguns mecanismes d’integració

de la Unió Europea i la intervenció del Banc Central Europeu van

relaxar la prima de risc durant els darrers mesos de l’any.

A diferència de l’any anterior, en què la majoria dels índexs

borsaris europeus van acabar amb descensos interanuals, l’any

2012, els principals índexs europeus han acabat amb xifres

positives: l’italià (FTSE MIB: +7,8%), l’alemany (DAX: +29,1%) o

el francès (CAC 40: +15,2%).

En el cas d’Espanya, l’Ibex 35 encadena un nou exercici amb

pèrdues (-4,7%). L’índex s’ha mogut dins d’una franja àmplia

durant 2012, des del màxim anual del 9 de febrer (8.902,10

punts) fins al mínim anual del 24 de juliol (5.956,30 punts).

abertis en el mercat de valors: evolució de l’acció

Al llarg de 2012, les accions d’abertis s’han vist afectades per

l’evolució de la borsa espanyola i, sobretot, per la variació de

la rendibilitat del bo espanyol a deu anys, a causa de l’estreta

relació inversa entre ambdós factors. Tanmateix, la qualitat dels

actius d’abertis i una major eficiència són factors que li han

permès anunciar, per al 2012, un creixement del 3% pel que fa

als ingressos i del 2% pel que fa al resultat net recurrent.

L’acció d’abertis va tancar 2012 amb una revaloració del 5,7% a

un preu de 12,42 euros/acció. Al llarg de l’exercici, el preu màxim

de tancament es va viure el 15 de febrer (12,67 euros), mentre

que el mínim és el del 24 de juliol (9,44 euros). L’acció va créixer

amb força durant l’última part de l’any (32% d’increment des

Nota sobre l’ajustament de les cotitzacions per l’ampliació de capital alliberada: L’assignació gratuïta d’accions noves no varia el patrimoni de l’empresa, tot i que està dividit en un nombre major d’accions.Tot accionista que ha invertit amb anterioritat a l’ampliació rep accions gratuïtes sense desemborsament i, per tant no varia la inversió de la seva cartera, tot i que posseeix un nombre més gran d’accions. És per això que és necessari ajustar les cotitzacions històriques anteriors a l’ampliació per poder comparar els preus preampliació i postampliació.L’acció d’abertis acumula una revaloració durant els últims 10 anys del 102%, fins i tot considerant el pagament de dividends.

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

13/01 Venda 16% participa-ció Eutelsat

23/02 Resultats anuals 2011

22/02 Anunci augment participació en Hispasat

27/03 Celebració JGA Ord.

25/04 OHL equity swap

04/06 Ampliació de capital

04/07 Cotització de noves accions

06/08 Aprovació Op. arteris

28/09 Brookfield compra accions d’abertis al BBVA

17/10 Emissió bons 750 milions

04/12 Tancament adquisició actius brasilers

02/04 Compra de 500 torres de Telefónica

12/04 Pagament dividend compl. 2011

22/06 Venda 7% de Eutelsat a CIC.

08/08 abertis accepta OPA Brisa

08/11 Pagament div. compte 2012

20/12 Tancament adquisició actius xilens

14

13

12

11

10

9

8

EVOLUCIó ACCIó ABERTIS 2012 (AJUSTADA PER AMPLIACIó DE CAPITAL)

TANCAMENT (euros)

l cotització abertisl cotització Ibex 35

de mínims), després de l’adquisició dels actius brasilers i xilens.

L’entrada d’abertis al Brasil ha suposat la integració de la

companyia cotitzada brasilera arteris en el Grup.

abertis tanca 2012 amb una capitalització de més de 10.000

milions d’euros i se situa en 11a posició en el rànquing de l’Ibex

35 per capitalització borsària.

Totes les accions de la societat es negocien a través del sistema

d’interconnexió borsària espanyol. Els títols d’abertis formen

part, ininterrompudament des de 1992, de l’índex selectiu Ibex

35, i també es troben presents en altres índexs internacionals

destacats com l’Standard & Poor’s Europe 350 i l’FTSE Eurofirst

300.

Rendibilitat de l’acció

abertis es marca com a objectiu oferir als seus accionistes la

millor combinació de creixement i rendibilitat. L’acció empresarial

i les decisions estratègiques de la companyia s’enfoquen a la

creació de valor per als seus accionistes.

abertis, amb el model de diversificació geogràfica del Grup,

juntament amb una política estricta de contenció de costos i la

desinversió de participacions minoritàries no estratègiques, ha

aconseguit que l’any 2012 hagi estat, un cop més, un any positiu

per a l’empresa.

Malgrat la disminució de l’activitat i amb trànsits que es

mantenen negatius (bàsicament a Espanya i, en menor mesura,

a França), abertis segueix sent una gran generadora de caixa,

la qual cosa ens permet mantenir amb garantia la política de

retribució a l’accionista.

-10,1

31,0

3,9

5,7

REVALORACIó EN BORSA (%)

2012

2011

2010

2009

2008-40,0


71

Dividend

abertis va abonar a l’abril un dividend complementari, a compte

de l’exercici 2011, de 0,36 euros per acció, mentre que el novembre

de 2012 va fer efectiu el pagament d’un dividend a compte de

l’exercici 2012 per un import brut de 0,33 euros per acció.

El Consell d’Administració d’abertis ha acordat proposar a la

Junta General Ordinària d’Accionistes del 2013, que se celebra el

20 de març, a més de l’ampliació de capital alliberada d’1x20, un

dividend complementari a càrrec de l’exercici 2012 de 0,33 euros

bruts per acció.

Aquest import, sumat al dividend a compte pagat el mes de

novembre de 2012, suposa una retribució directa a l’accionista

en forma de dividends ordinaris de 0,66 euros bruts amb càrrec

al benefici de 2012, la qual cosa suposa un import màxim que cal

abonar en concepte de dividends de 538 milions d’euros, un 5%

superior a la quantitat abonada amb càrrec a 2011.

Ampliació de capital

Així mateix, la Junta General d’Accionistes que va tenir lloc el 27

de març de 2012 va acordar portar a terme una nova ampliació

de capital alliberada, en la proporció d’una acció nova per cada 20

d’antigues. Entre el 4 i el 18 de juny se’n van negociar els drets,

amb un preu màxim de 0,528 euros i un mínim de 0,470 euros. El

valor teòric del dret va ser de 0,488 euros.

Les noves accions van ser admeses a cotització el 4 de juliol, amb

drets polítics i econòmics idèntics als de les accions ja existents,

la qual cosa concedia als seus titulars dret al dividend sobre els

beneficis obtinguts des de l’1 de gener de 2012.

DIVIDENDS PAGATS (milions d’euros)

+18% +12% +5% +5% +194% +5%

443,4 1.302,9 537,8422,3402,2357,5

2007 2008 2009 2010 2011 2012

l Dividend a comptel Dividend complementaril Dividend extraordinari

TACC: 8,5%

Notes: (1) Entrada i sortida en el darrer dia de l’any indicat.Es té en compte la revaloració en borsa, les ampliacions de capital alliberades i la rendibilitat per dividend (ordinari i extraordinari). En cap cas no es considera que l’accionista hagués realitzat desemborsaments d’efectiu addicionals als del dia en el qual va comprar les accions.


Capital social i autocartera

El capital social d’abertis era, el 31 de desembre de 2012, de

2.444 milions d’euros, constituït per 814.789.155 accions

ordinàries representades en anotacions en compte, de 3 euros de

valor nominal cadascuna, totalment subscrites i desemborsades,

i totes de la mateixa classe. Totes les accions es troben admeses

a cotització a les quatre borses de valors espanyoles.

El 2012 s’ha incrementat el capital social en 38.799.483 accions,

la qual cosa ha suposat un augment de 116,4 milions d’euros

corresponents a l’ampliació de capital alliberada.

Pel que fa a l’autocartera, al tancament de l’exercici 2012 abertis

era titular directe de 6.698.227 accions, cosa que representa un

0,822% del capital social, davant de les 29.885.288 accions de

2011 (3,851% del capital social al tancament de l’exercici).

Rendibilitat del decenni

El quadre presenta la rendibilitat borsària de l’acció d’abertis

durant el darrer decenni en diferents supòsits temporals de

compra i venda del valor. Es compara la rendibilitat de l’acció

d’abertis amb l’Ibex 35 amb dividends. La intersecció indica

la rendibilitat obtinguda per l’acció d’abertis i el mercat,

respectivament, per al període seleccionat (any d’entrada i any de

sortida). L’Ibex 35 amb dividends, que està format pels mateixos

valors que formen l’Ibex 35, és un indicador que incorpora la

variació de preus dels valors, a més de la rendibilitat obtinguda

pel repartiment de dividends i altres pagaments a l’accionista.

D’aquesta manera, l’índex mostra l’impacte que aquest tipus de

retribucions té sobre una cartera rèplica de l’índex Ibex 35.

Així doncs, un inversor que va invertir 10,80 euros comprant una

acció d’abertis a finals de 2002 (inversor que va acudir a les

successives ampliacions de capital alliberades, i tenint en compte

els dividends cobrats), a 31 de desembre de 2012 té una cartera

per valor de 20,23 euros i ha cobrat 8,80 euros per dividends

(incloent-hi distribucions extraordinàries), la qual cosa suposa

una rendibilitat acumulada del 168,8%.

Any d’entrada (1)

Any de sortida (1) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

2002ABE 20,9% 74,2% 141,9% 172,8% 186,1% 89,0% 145,1% 132,4% 148,6% 168,8%

Ibex-35 amb div. 32,2% 60,1% 95,3% 165,6% 194,1% 86,7% 158,2% 124,8% 107,4% 113.2%

2003ABE 45,7% 103,8% 130,3% 141,8% 58,5% 106,6% 95,7% 109,6% 126,9%

Ibex-35 amb div. 21,1% 47,7% 101,0% 122,5% 41,3% 95,3% 70,1% 56,9% 61,3%

2004ABE 41,0% 59,6% 67,7% 9,0% 42,9% 35,2% 45,0% 57,2%

Ibex-35 amb div. 22,0% 66,0% 83,7% 16,7% 61,3% 40,5% 29,6% 33,2%

2005ABE 13,5% 19,4% -23,2% 1,4% -4,2% 2,9% 11,8%

Ibex-35 amb div. 36,0% 50,6% -4,4% 32,2% 15,1% 6,2% 9,2%

2006ABE 5,3% -33,1% -10,9% -15,9% -9,5% -1,5%

Ibex-35 amb div. 10,7% -29,7% -2,8% -15,4% -21,9% -19,7%

2007ABE -37,3% -15,7% -20,6% -14,4% -6,6%

Ibex-35 amb div. -36,5% -12,2% -23,5% -29,5% -27,5%

2008ABE 35,9% 27,7% 38,1% 51,1%

Ibex-35 amb div. 38,3% 20,4% 11,1% 14,2%

2009ABE -6,2% 1,7% 11,6%

Ibex-35 amb div. -12,9% -19,7% -17,4%

2010ABE 8,8% 19,8%

Ibex-35 amb div. -7,7% -5,2%

2011ABE 11,4%

Ibex-35 amb div. 2,8%

DISTRIBUCIó DE LA PROPIETAT DEL CAPITAL A 31/12/12

Free float

“la Caixa” (1)

CVC (2)

Grupo OHL (3)

26,42%

15,55%

15,25%

42,78%

(1) Participació a través de Criteria CaixaHolding, SAU (18,67%), i Inversiones de Autopistas, SL (7,75%).

(2) Participació a través de Trebol International BV, de la qual Trebol Holdings, SARL, és titular d’un 99,67% del capital social i dels drets polítics i econòmics.

(3) Participació a través d’Obrascón Huarte Lain, SA (OHL), titular directe del 5% a través de tres contractes d’equity swap amb tres entitats bancàries; d’OHL Emisiones, SAU, titular directe del 10,241%, i de Grupo Villar Mir, SLU, titular directe del 0,012%. Inmobiliaria Espacio, SA, és titular del 100% de Grupo Villar Mir, SLU, i és titular indirecte del 60,030% d’Obrascón Huarte Lain, SA, a través de Grupo Villar Mir, SLU, i altres societats controlades segons l’article 4 de la LMV. Amb data 21 de gener del 2013, OHL ha procedit a exercir els contractes esmentats d’equity swap que mantenia sobre un total de 40.739.459 accions d’Abertis Infraestructuras SA representatives del 5% del seu capital social, procedint simultàniament a la compra en ferm de les esmentades accions mitjançant OHL Emisiones SAU (filial 100% d’OHL Concesiones SAU).

73Estructura de l’accionariat d’abertis

La companyia no disposa d’un registre nominal dels seus

accionistes, per la qual cosa només pot conèixer la composició

del seu accionariat per la informació sobre participacions

significatives que es fa pública en aplicació de la normativa

vigent (que obliga a comunicar, amb caràcter general, les

participacions superiors al 3% del capital), per la informació que

facilita la societat Iberclear en la realització de la Junta General

d’Accionistes i per les comunicacions que els propis accionistes

poden fer en ocasió de la publicació de l’Informe Anual.

Segons consta en l’informe de govern corporatiu de 2012,

que forma part d’aquest informe anual, les participacions

significatives al tancament de l’exercici són: Caixa d’Estalvis i

Pensions de Barcelona (“la Caixa”) (26,42%), CVC (15,552%) i

OHL (15,253%).

abertis amb els seus accionistes i inversors

Direcció de relacions amb inversorsLa Direcció de Relacions amb Inversors té com a objectiu

facilitar, de manera clara i en temps útil, tota la informació

relativa al funcionament de la companyia i explicar les principals

estratègies de negoci, organitzatives i operatives d’abertis, amb

la finalitat que es produeixin els elements fonamentals per

contribuir a la fixació adient del preu de l’acció i d’altres actius

financers emesos per abertis.

L’accessibilitat i el contacte directe amb la companyia, amb

l’objectiu de respondre eficaçment a les qüestions plantejades

per la comunitat inversora, és un altre dels propòsits d’aquesta

direcció.

Per aconseguir aquests objectius i adaptar la informació a les

necessitats de tots els col·lectius, la Direcció de Relacions amb

Inversors dissenya i executa l’estratègia de comunicació amb

els mercats financers nacionals i internacionals. D’aquesta

manera, desenvolupa una política de comunicació activa i

àmplia que inclou reunions amb inversors institucionals i

analistes financers, videoconferències, reunions amb accionistes

i informació borsària a la revista de la companyia, i disposa d’un

centre d’atenció telefònica i una pàgina web permanentment

actualitzada.

Dins de les funcions de la Direcció també hi ha la de mantenir

ben informada l’alta direcció de la companyia sobre l’opinió dels

mercats sobre l’entitat o sobre qualsevol altre assumpte que

pugui afectar la cotització.

El 2012 s’ha mantingut un alt nivell d’activitat amb inversors

institucionals i analistes financers a través de diferents reunions

a les places financeres més rellevants d’Europa, Estats Units i

Canadà, tal com exigeix la globalitat i diversificació de la base

accionarial del Grup.

S’han realitzat reunions al llarg de l’any 2012 amb 310

institucions d’inversió (gestores), en 22 ciutats, algunes de les

quals s’han visitat en diverses ocasions. També s’han dut a terme

un total de 33 comunicats a la comunitat inversora i s’han emès

47 fets rellevants a la Comissió Nacional del Mercat de Valors

(CNMV).

Boston

Nova YorkTorontoChicago

ParísMilàAndorra

Madrid

Estocolm

Barcelona

DüsseldorfHamburg

ZuricGinebra

LondresBrussel·les

Àmsterdam

EdimburgDublín

gestores

ciutats visitades

road shows(EUA i Europa)

310 23

22

L’Oficina de l’AccionistaL’Oficina de l’Accionista s’encarrega de la relació amb els

accionistes. A més, és la responsable de proporcionar una atenció

personalitzada a través de tots els canals de comunicació de què

disposen els accionistes no institucionals.

Aquests canals són el Telèfon d’Atenció a l’Accionista; el web

corporatiu, amb un apartat específic per a la comunitat inversora

(on es pot trobar informació actualitzada permanentment sobre

l’evolució de la companyia, el seu creixement, la seva evolució

borsària i la política de retribució, entre altres qüestions); el

correu electrònic –canal cada cop més utilitzat per la seva

immediatesa–, així com el correu tradicional.

El 2012, la Direcció de Relacions amb Inversors va rebre més de

6.500 comunicacions per part de la comunitat inversora. Cal

destacar que una proporció molt elevada de les consultes van ser

rebudes per telèfon (39%) i per correu ordinari (56%).

Amb ocasió de la junta general d’accionistes, l’Oficina de

l’Accionista dóna suport en les qüestions relatives a l’organització

i cobertura a totes les sol·licituds d’informació. El dret d’informació

dels accionistes es troba recollit en el Reglament de la Junta

General de la Societat, en el seu article 7, així com en els articles

212 i 144 de la Llei de societats anònimes. D’aquesta manera

es posa a disposició dels accionistes, amb caràcter previ a la

celebració de cada junta, tota la informació necessària, i l’Oficina

de l’Accionista aclareix qualsevol dubte que hi pugui haver.

La junta general ordinària d’accionistes de 2012, que va tenir

lloc el 27 de març, es va constituir amb l’assistència de 5.516

accionistes amb dret a votar i en possessió de 534.103.040

accions (un 68,83% del capital social).


75

Edició, producció i coordinació de continguts: Direcció Corporativa de ComunicacióDisseny: gosban consultora de comunicación

Imprès en paper ecològic

Documents

Informe Anual 2012 Grup Abertis (català)