Infant coneixement

Imatge d’infant, coneixement…

L’infant

és fet de cent.

L’infant té cent llengües

cent mans cent pensaments

cent maneres de pensar

de jugar i de parlar

cent, sempre cent

maneres d’escoltar

de sorpendre, d’estimar

cent alegries

per cantar i compendre...

Loris Malaguzzi

La imatge d’infant


Francesco TonucciAmb ulls de nen

Francesco TonucciAmb ulls de nen



No es de extrañar que padres y educadores estemos molidos. Hemos quedado atrapados en un torbellino de supuestos culturales acerca de cómo criar y educar a la siguiente generación. Se nos dice que cuanto más deprisa, mejor. Que hay que empujar a los niños a aprender a paso ligero. ( ... )

Pero todas estas asunciones sobre los niños y sobre cómo aprenden entran en flagrante contradicción con los mensajes procedentes del ámbito académico, donde los expertos en desarrollo infantil se dedican a investigar cómo crecen y aprenden los niños.

Kathy Hirsh-Pasek i Roberta MichnickEinstein nunca memorizó, aprendió jugando

Quan estalvies a un infant un esforç que ell podria fer, quan

l’ajudes més del que necessita, estàs impedint que creixi.

Maria Montessori

( citat a Jugant, jugant, pàg 153 )

Escola infantilCopenhaguen

Febrer 2006



La imatge que nosaltres en tenim, és la d’un nen capaç, actiu, curiós,

observador, emprenedor, amb moltes ganes de saber, d’aprendre i també

d’entendre tot allò que passa al seu voltant; un infant que dia rere dia i

amb esforç va fent noves conquestes tant en l’àmbit de la seva

autonomia personal, com en el de les relacions socials i també en l’àmbit

cognitiu.

EntramatsCEIP El MartinetDesembre 2005


El cuaderno de los padres, nº 9

Setembre-octubre-novembre 2003

Fli- Flai-FloEI 4 anys


CEIP DovellaEI 5 anys

Dolors Marlet


Si un campesino quiere sembrar, por ejemplo, maíz, preparará la tierra, la revolverá abonará y regará y protegerá el campo de maleza, también de animales y de hombres que puedan pisotearlo. Confía en que el grano de maíz ya sabe como desarrollarse. A un campesino jamás se le ocurriría enseñarle al maíz cómo tiene que echar raíces, formar el tallo y las hojas para desarrollarse al final en una planta portadora de frutos.

Rebeca Wild, Calidad de vida

Creemos que nuestros hijos no son menos inteligentes que otros seres vivos y que son capaces de crecer y desenvolverse según su propio plan de desarrollo siempre y cuando les acompañemos en este camino con amor y respeto procurándoles un entorno que se adecue a sus auténticas necesidades de desarrollo.


Coneixement, informació ?

Jugando a aprender

Hacemos que aprendemos ?Vale. Cómo se juega ?Yo te pregunto una pregunta y tú tienes que contestarme lo que yo te digaIgual, igual ? Sí, igual, igualQué aburrido ! Y para qué sirve ?

Para tranquilizar las conciencias. Para evitar que los niños y niñas usen sus palabras y nos demos cuenta que siguen con sus propias ideas a pesar de nuestras explicaciones. Para barnizar un sistema que no va. Para justificar que nada cambie. Para mantener un autoengaño que nos permita vivir en la incoherencia. Yo pregunto que queréis saber de un animal y me contestáis cómo es, qué come, dónde vive.... porque si me preguntáis cómo se aguanta la Luna o cómo le salen las raíces a una lenteja si está cerrada o por qué no nos caemos cuando la Tierra nos pone boca abajo en el espacio.... haré que no os he oído, porque todo eso no sale en los libros.

Pedreira, M. ( 2006 ) Jugar a aprender. Cuadernos de Pedagogía, 353

FLOTABILITAT: classifiquem materials

La flotabilitat

Una experiència que vaig viure el curs passat en un P-4.A l’escola treballaven amb el llibre de fitxes de l’editorial Cruïlla, i hi havia una fitxa d’experimentació en la que hi havia dibuixats dos pots amb aigua i dos nens, un amb una bola de plastilina i l’altre amb una bola de suro. Es tractava que els nens/es dibuixessin on quedaria la bola de suro i on quedaria la bola de plastilina.Evidentment els passos a seguir quan has d’acabar les fitxes del trimestre no poden ser gaire extensos i donat que l’escola és de triple línia has de coordinar-te amb dues companyes més, per tant el que vam fer és agafar un pot transparent amb aigua, una bola de plastilina, una de suro i preguntar-los si sabien que passaria al posar-les a l’aigua. Van fer diverses hipòtesis i finalment vam comprovar què passava.Després mentre ho dibuixaven al full algun nen va començar a preguntar-se què passaria si poséssim un paper, i un guix? I així van anar sorgint d’altres idees. Com que l’horari era apretat no donava temps de començar a comprovar i vam decidir que l’endemà ho faríem. Va ser molt interessant, tot i que es podria haver dedicat molt més temps i anar molt més enllà, però almenys vaig tenir la sensació que havíem après alguna cosa més que la que pretenia aquell experiment tant simple que proposava la fitxa.

Sobre la flotabilitat

Ens podríem plantejar si quan feien hipòtesi hi havia alguna possibilitat de contrastar opinions i idees o es tractava de veure qui cridava més fort un “jo crec que sí” o un “jo crec que no”, que podria portar a la idea que qui més crida té més raó. Ho dic perquè jugar a qui l’encerta no és fer hipòtesi, i defensar una postura sense donar raons, tampoc és l’objectiu. I aquest és un perill que pot passar de vegades amb les hipòtesi.

I l’altra cosa és que un cop passats aquest preàmbuls, el que fan els nens és mirar que passa i dibuixar-ho, al final una activitat perceptiva amb molt poca implicació intel·lectual, de fet un dibuix al natural

Per part teva, aprofitar el poc marge que et deixava la situació i enganxar el fil a partir d’una proposta dels nens és genial, i demostra que al final el que més compta és que les mestres tinguem el convenciment de cap on volem anar, cosa que permet superar tota mena d’obstacles.

Com podem variar la flotabilitat dels cossos?

Proposta d’experimentació al parvulari

AUTORES: Laia Barnolas

Anna Beltrán

Irene Dolz

Zara García

Raquel Gómez

GRUP: 3r MEI (k)

DATA: 9 de maig del 2007

ASSIGNATURA: Didàctica del coneixement del medi natural, social i cultural II

Com pots fer que s’enfonsi?

Com pots fer que suri?

Diverses estratègies: Amb aigua? Sense aigua? I si té forats? Li poso el tap?

Laura Cabestany

Isabel Mª Cayuela

Marta Teixidor

11 Desembre 2006

Didàctica de les ciències - UAB

Dissenyem un vaixell que suriDissenyem un vaixell que suri

Proposta d’experimentació al parvulari

Amb aquesta activitat volem provocar una situació en la qual creem un dubte als infants (“amb quins materials m’anirà bé de construir un vaixell que suri?”) i aquests hagin de plantejar-se les hipòtesis corresponents i posar-les en pràctica.

M3

PENSAMENT

MODELS TEÒRICS DE CONEIXEMENT

M2

Processos de

modelització

EMOCIONS

El cas de la flotabilitat

EXPERIÈNCIES

MODELS MENTALS DE L’INFANT

M1

LLENGUATGES

CULTURA

El gran repte dels pròxims anys serà, per descomptat, i no només en la comprensió pública de la ciència, sinó ne l’educació i el treball, conciliar entreteniment i coneixement. No és cert que “la lletra amb sang entra” ni que entri en solitud. Un dels últims descobriments ha estat constatar la naturalesa social de la intel·ligència. Ens ha fet intel·ligents haer de bregar amb el veí.

Eduard PunsetEl secret de la felicitat està dintre d’un mateix

Entrevista a: Revista del grup agrupació Mútua, nº 39. Abril 2008

Canviar les maneres de pensar:un procés complex

LLENGUATGESFormes de comunicar

CULTURAFormes d’organitzar el coneixement social

EXPERIÈNCIAFormes d’interaccionar

amb la realitat

EMOCIONSFormes de sentir

PENSAMENTFormes de raonar

El coneixement és provisional

... que planteja que el coneixement científic és falsejable i està sotmès a contínues revisions. http://portal1.lacaixa.es/Docs/Chan/99/2-99-10-00000216.html

Un itinerari de coneixement en xarxa

Un itinerari de coneixement ordenat

El coneixement es construeix en xarxa o linealment ?

Coneixem a fragments ?

Activitats unívoques: 1 concepte – 1 activitat

Dins - foraPinta de color blau a dins el cercle

Salta dins-fora del cèrcolFica el cordill dins el rulo Pinta de color blau a dins el cercle

Situacions reals: 1 concepte – moltes situacions 1 situació – molts conceptes

Dins - fora

Posar-se o treure’s la jaquetaSituar-se a la rotllana L’hora d’esmorzarLa capsa de les sorpresesLa botigaJoc de construccions, maquetesAmagar-se dins la capsaSafates d’experimentació

Coneixem a fragments ?

Interdisciplinariedad: La naturaleza no tiene la culpa de los planes de estudio y de los proyectos de investigación de escuelas y universidades.

Jorge WagensbergSi la naturaleza es la respuesta, ¿ Cuál era la pregunta ? ( 77 )

Quin coneixement escolar ?

Memorístic

Sense sentit: fer per fer, ara toca

Deslligat del context

Segmentat, aïllat, compartimentat

Simplificat

Estàtic

El món no es para perquè l’escola vagi poc a poc.

Sanmartí, N. (2008) Què comporta desenvolupar la competència científica ? Guix, 344. pp11-16

Guix d’infantil, 27

Setembre-octubre 2005

Conèixer per actuar

Referències bibliogràfiques

Tonucci, F. ( 1989 ) Amb ulls de nen. Barcelona: Barcanova

Wagensberg, J. ( 2002 ) Si la naturaleza es la respuesta ¿ cuál era la pregunta ? Barcelona: Tusquets. Metatemas, 75.

Wild, R. ( 2003 ) Calidad de vida. Barcelona: Herder

Documents

Infant coneixement