El naixement

de la

Pepe Clèrigues, Marina Mora, Borja Sanz i Blanca Carreras

Abans de començar… fem memoria d’allò que entenem per filosofia: la pretensió del ésser humà de satisfer la seua curiositat, d’eixir de l’ignorància i adquirir coneixements vertaders.

IntroduccióCom?, Per què?, Per a què?, són preguntes que es formula el ser humà, aquell que és capaç de pensar davant el labertint de la vida. Els fenòmens de la natura, de la realitat mental, personal i social, no aconsegueixen traure a alguns del seu inmobilisme, a aquells que en la subasta de la vida no pujen per adquirir lots de sorpreses. Però aquells que es sorprenen i s’inquieten, cavil·len buscant respostes als interrogants que ells mateixos es pregunten.

Aquestes mateixes preguntes són les que es fan els científics, els quals ho fan constantment amb l’objectiu d’ingar l’estructura, forma i funció dels fenòmens. Les ciències són sabers explicatius i etiològics. La filosofia en canvi, va més enllà: pretèn averiguat els per què i per a què de les coses i de la conducta humana.

El terme filosofia s’utilitza amb freqüència en un sentit vulgar o cotidià per a referir-se a la forma de pensar de qualsevol persona, als fonaments d’un projecte o als motius pels quals algú ha actuat d’una determinada manera. Però en el sentit acadèmic, la filosofia és un tipus específic del saber.

Els mitesEls mites van ser els primers intents del ésser humà de fer-se càrrec del món que el rodeja: explicar i dominar la natura i comprendre qui és ell mateix. Els mites van ser trascendentals en l’evolució cultural de molts pobles perquè els provenia de les seues primeres descripcions i explicacions del món.

Característiques principals dels mites:o Aparició de personatges legendaris: dèus i herois de l’Olimp.o Són relats imaginatius o fantàstics. Encara que el coneixement mític es basa

en una atenta observació de la natura i en la captació dels problemes fonamentals de l’existència humana. Les seues explicacions no són racionals,

ja que no es justifiquen ni es demostren. Els mites no recurreixen a les lleis probables i demostrables.

o L’autor es sempre desconegut i col·lectiu.o Poseeixen un carácter tradicional i acrític. Es transmitien de pares a fills.

L’orige de la filosofia

En el segle VI aC, per diferents raons de carácter històric el poble grec que durant alguns segles havia orientat la seua existència basant-se en els mites, deixà de creure en ells. Naixent així la filosofia. Les causes van ser:

CIENTÍFICA: els coneixements i tecnologies importades de Xina, India, Egipte i Mesopotamia van contribuir al sorgiment d’una inquietut científica i filosòfica en Grècia.

SOCIETAT: el comerç permitia el coneixement d’altres pobles, a més de que els aristòcrates grecs tenien temps lliure per a dedicarse a filosofejar.

ECONOMIA: l’aparició de la moneda propicià el raonament per abstracció.

LES ALTRES CAUSES ESTAN EN EL PEU DE FOTO DE LES FOTOS SEGÜENTS:

La filosofia sorgeix amb l’objectiu de superar les limitacions del pensament mític i

irracional que hi havia anteriorment. El trànsit de la narració mítica a l’explicació

racional es coneix com el pas del Mite al Logos. El terme “Logos” es tradueix com a “paraula” o “expressió” en el sentit d’un “dir intel·ligible i raonat”.

El pensament filosòfic respon a una nova actitut: l’observació de la realitat i de la reflexió racional sobre aquesta.

Però que significa raonar? raonar és traure conclusions d’unes dates i per a fer-ho es poden seguir dos camins. El primer, a partir d’unes dades més redundes, menys generals que la conclusió que s’infereix d’ells (raonament inductiu), i el segon, a partir d’unes dades més amplies, més generals que la conclusió que s’extrau d’ells (raonament deductiu).

f

Què es pretèn amb la filosofia?

Des dels seus origens té el doble objectiu de saber per saber i saber viure bé. Busca de la veritat : si un dels impulsos per a filosofejar procedeix de

l’admiració, l’altre és la conciència de la nostra ignorància. Els filòsofs, són doncs, el punt intermig entre el sabi i l’ignorant, entre el que ja poseeix el saber i per això no ho el busca; i el que fins a tal punt careix de saber, que ni tan sols el troba a faltar.

El saber prové de dos fonts de coneixements que disposem els éssers humans, la rao i els sentits, sobretot aquesta primera perquè és la facultat capaç de distingir entre el que és real i el que no. Busca de la felicitat: els filosòfs ja no sols s’interessaven per l’afany de

saber, si no que també pretenien averiguar com ser feliços en eixe univers que van descubrint lentament.