28
GRAU-GARRIGA In memoriam

GRAU GARRIGA -In memoriam-

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Catàleg de la mostra d'obra de Grau Garriga. Exposició feta a la ciutat de Girona al seu Museu del mes de març al mes de juny de 2012.

Citation preview

Page 1: GRAU GARRIGA -In memoriam-

GRAU-GARRIGAI n m e m o r i a m

Page 2: GRAU GARRIGA -In memoriam-
Page 3: GRAU GARRIGA -In memoriam-

GRAU-GARRIGAI n m e m o r i a m

Page 4: GRAU GARRIGA -In memoriam-

L’obra pictòrica i tèxtil de Josep Grau-Garriga, nat a Sant Cugat del Vallès el 1929 i mort el 29 d’agost de 2011 a Saint Mathurin sur Loire (Angers), ha assolit en el transcurs del temps cada vegada més una solidesa tan remarcable que avui dia esdevé un fet referencial per captar la intensitat de la recerca plàstica contem-porània no solament a Catalunya i a l’Estat espanyol sinó també a l’estranger –Europa i Amèrica del Nord inclosos– on, finalment, va fixar des de fa una vintena d’anys el seu domicili i taller de creació. Als inicis de la dècada dels 60 del segle passat s’adonà que a la seva localitat d’origen hi havia una indústria que elaborava tapissos i catifes i que continuava treballant-los seguint el mètode de Jacquard establert al segle XIX.

En aquell moment l’art contemporani havia adquirit una nova sensibilitat i considerava que l’element bàsic en tota creació plàstica moderna el que esdevé més essencial són els suports amb els que es treballa –la pintura en si i les fibres que constitueixen el tramat i l’ordit dels productes tèxtils– i no pas l’anècdota a la que aquests suports poden donar forma. Grau-Garriga, aquell moment, ja s’havia adonat que la pintura era els colors amb els que per ímpetu gestual –l’altre gran aportació de l’art del segle XX– es dipositaven sobre la tela, o també als murs, que s’havien d’elaborar amb estrictes finalitats de sensibilitat estètica. Sobre la producció de la fàbrica de tapissos i catifes de Sant Cugat se li desvetllà que quelcom de similar s’havia de fer amb les fibres tèxtils. S’informà que l’artista francès Jean Lurçat havia procedit d’una manera similar a l’elaboració de la tapisseria actual, desmuntant les idees de la històrica gran fàbrica de Gobelins. Decidi-dament fèu aquest pas i encara anà més enllà, no només reduint la coloració dels tapissos a la dels colors essencials de les fibres emprades sinó, a més, posant de manifest la qualitat matèrica d’aquestes fibres i fent- les treballar no només en el simple pla bidimensional de l’entramat sinó dotant- les de dimensions vo-lumètriques reals, substituint així l’impacte òptic de la tapisseria clàssica per una tangibilitat tàctil que feia apreciar les qualitats dels suports: cotó, lli, llana, seda, sisal, cànem, jute o qualsevol altre tipus de material fibrós, incloses les metàl·liques i, si s’esqueia, les sintètiques.

Així el cèlebre cartró clàssic, esbós del que havia de ser i representar el tapís, esdevenia ell mateix una au-tèntica obra d’art plàstica matèrica i tridimensional. Només mancava a aquest nou concepte del tapís el: a què podia al·ludir?, quina era la intenció que organitzava aquell seguit de matèries i accions simultàniament reunides? Era obvi que en la circumstància d’aquells anys 60, que culminaria en els fets del maig del 68 i, tot seguit, als anys successius, la referència plàstica de les obres, el referent ocasional, no podia ser altre que el compromís polític i social del que amb voluntat o sense l’artista hi és sempre present i inclòs. Uns títols poden advertir l’observador, no amatent a la circumstància de la seva execució voluntarista, sobre a què al·ludeixen aquells jocs plàstics matèrics i pictòrics; però qui observa, també, l’obra amb la simple sen-sibilitat s’adona immediatament que aquelles peces tan tremendament i tempestuosament treballades i for-malment arriscades tant en matèries com en colors i construccions, elaborats mitjançant un collage al·lusiu

L’ACTUALITAT DE LA SÍNTESI PICTÒRICA I TÈXTIL A L’OBRA DE GRAU GARRIGA

Page 5: GRAU GARRIGA -In memoriam-

i expressiu, responen i són la plasmació dels fets que constitueixen la quotidianitat del viure, no només de l’artista sinó també de tots aquells ciutadans que es troben en la seva circumstància ideològica i econòmica.

Ultra aquest contingut i dimensió, un artista és no només un creador plàstic sinó un ser humà que també viu intensament la seva intimitat que, en moltes ocasions motiva, per les problemàtiques adjacents, que l’obra es converteixi en el nucli de la seva reacció personal davant dels esdeveniments, i que tot plegat es plasmi en un magma on, per mitjà d’una estructura de collages i d’entrellaçats d’objectes d’ús particular i/o social, l’obra i efecte resultant provoquen la plasmació gestual de l’actitud individual i resposta estètica de l’artista, ensems que, acte seguit i simultàniament, el signe significatiu de les impressions i emocions, que són el secret del que en diem obres d’art, esdevingui el testimoni sensible, visual i tàctil, del que són els periples i viaranys de les passions, de les agitacions mentals i emocionals que commouen i somouen les persones i les societats que han generat l’obra.

Per si manqués encara un element no decoratiu sinó teatralitzant als gran tapissos de Grau-Garriga, molts d’ells són elaborats amb la intenció que indiquin, marquin i delimitin una instal·lació, un penetrable, un es-pai d’ubicació oberta on l’observador pot viure i conviure amb l’obra realitzada. Grau-Garriga n’és un gran executor d’aquest tipus d’obres i de les sensibilitats i sensacions corresponents.

Les obres de l’artista construeixen nous símbols i intencions i desestructuren ensems aquells altres emble-mes que els elements emprats poguessin aportar. Les obres que ha anat elaborant en el seguici dels temps, ultra les matèries bàsiques ja referenciades, com elements generadors del collage hi ha, suport intencionat afegit al suport, els tapissos Jacquard desusats i reutilitzats amb les al·legories o geometries desestructu-rades que la seva nova funció plàstica impliquen i que, ara, intervenen a la nova obra de l’artista. Es creen uns nous joiosos o angoixats espais de buits, plens i forats òptics i reals, aptes per a tot tipus de projecció individual perceptiva. Els fils i fibres destramats i la corda, de gruixos i longituds variables segons intenció i motiu cercat o aportat per l’atzar, creen àmbits i dimensions plàstics sorpresius. Col·laboren a l’efecte sensorial visual i tàctil també, un seguit de retalls de roba de record íntim personal o social; hi són presents altres estris familiars o habituals que carreguen l’obra de les petites sensacions afectives que tothom ne-cessita. Tot plegat mou a l’artista a elaborar el que en diríem retrats, paisatge o natures mortes, reblada la intencionalitat creadora per l’ús ple, fragmentari o trossejat de llistons angulats o rectangulars de marcs d’enquadrament; el quadre dins del quadre; s’enquadra perquè quedi més palesa la intenció.

Però com que l’artista, Grau-Garriga, fou sempre i en tot moment un pintor, un creador de formes que bà-sicament impacten pel sentit visual i tàctil, per sobre de les qualitats tàctils de les fibres apareix sempre el color, que modificava, canviava, provocava la captació única i existencial del seu complex estètic.

En totes aquestes obres assistim a la màgia, que davant d’elles es transfereix a l’observador, de poder viure en els sentiments i en les emocions els impactes nets i polits que ofereix l’estètica i, si qui se les mira ho creu necessari, palpar- hi també el combat i les lluites del nostre temps. La subjectivitat i l’objectivitat enllaçades per la plàstica.

Arnau Puig Filòsof i crític d’art

Page 6: GRAU GARRIGA -In memoriam-

SOMNI D’ORIENT1986

Pintura. Tècnica mixta81 x 100 cm

Page 7: GRAU GARRIGA -In memoriam-

LA CAMISA1988

Pintura. Tècnica mixta195 x 130 cm

Page 8: GRAU GARRIGA -In memoriam-

AGOST 861986

Tapís. Alt lliç, llana, cànem, cotó i seda235 x 300 cm

Page 9: GRAU GARRIGA -In memoriam-

ENTRE LA BROSSA I EL RECORD III1988Alt lliç, cotó, seda, cànem, lli,fibres sintètiques i roba personal300 x 120 cm

Page 10: GRAU GARRIGA -In memoriam-

STHENDAL1988

Cotó, llana, fibres sintètiques i collage130 x 115 cm

Page 11: GRAU GARRIGA -In memoriam-

LLUM DE MAIG1985

Cotó, fibra sintètica, cànem i collage370 x 300 cm

Page 12: GRAU GARRIGA -In memoriam-

TEMPS TENDRE1988

Alt lliç, cànem, fibres sintètiques, cotó, espart, llana i seda200 x 450 cm

Page 13: GRAU GARRIGA -In memoriam-

HORES DE LLUM I DE FOSCOR1986

Tapís. Alt lliç, cotó, llana, cànem, fibres sintètiques285 x 700 cm

Page 14: GRAU GARRIGA -In memoriam-

DINS L’OMBRA1987

Pintura i collage sobre roba jacquard163 x 130 cm

Page 15: GRAU GARRIGA -In memoriam-

INQUISIDOR1987

Pintura. Tècnica mixta146 x 114 cm

Page 16: GRAU GARRIGA -In memoriam-

OBRIM AVUI1975

Tapís, llana220 x 125 cm

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (Fons del Diari AVUI). Museu d’Art de Girona

Page 17: GRAU GARRIGA -In memoriam-

GOS I LLUNA1982

Tapís , llana121 x 93 cm

Fons del MHCG

Page 18: GRAU GARRIGA -In memoriam-

FORMA 19001969

Cartró - base del tapís170 x 250 cm

Fons del MHCG

Page 19: GRAU GARRIGA -In memoriam-

FORMA 19001969

Tapís, llana170 x 250 cm

Fons del MHCG

Page 20: GRAU GARRIGA -In memoriam-

DE SOMNI MARINER1985

Pintura. Tècnica mixta130 x 162 cm

Page 21: GRAU GARRIGA -In memoriam-

TRAVESTIT1987

Pintura. Tècnica mixta100 x 81 cm

Page 22: GRAU GARRIGA -In memoriam-

PINTOR DE PAISATGES1988

Pintura. Tècnica mixta163 x 130 cm

Page 23: GRAU GARRIGA -In memoriam-

PRIMAVERA DEL 841984

Pintura. Tècnica mixta126 x 95 cm

Page 24: GRAU GARRIGA -In memoriam-

RETRAT DE CARBONS1986

Pintura. Tècnica mixta65 x 81 cm

Page 25: GRAU GARRIGA -In memoriam-

INVITACIÓ1985

Pintura. Tècnica mixta81 x 100 cm

Page 26: GRAU GARRIGA -In memoriam-

JOSEP GRAU-GARRIGA Va néixer el 18 de febrer de 1929 a Sant Cugat del Vallès, en una família pagesa. Morí el 29 d’agost de 2011 a Saint Mathurin sur Loire (Angers).

La seva afició per l’art el portà, de ben jove, a dibuixar i a pintar temes rela-cionats amb el camp i la natura. Posteriorment, ingressà a Llotja i després a l’Escola de Belles Arts, on va realitzar els estudis que el van formar en les tècniques del dibuix, la pintura, l’escultura i el gravat.

Les seves primeres exposicions foren a Sant Cugat. Durant la dècada dels cinquanta, desenvolupà una gran activitat en el camp de la pintura mu-ral; pintà, entre altres, els frescos de l’ermita del Sant Crist de Llaceres a Sant Cugat, els de la Mare de Déu de Paretdelgada a la Selva del Camp, l’església del Pilar a Barcelona o el baptisteri de Santa Maria de Salou.

En aquesta època va fer classes de dibuix als monjos de Montserrat i il·lustra diversos llibres de caràcter religiós.

El 1957 inicià el contacte amb la Casa Aymat de Sant Cugat, dedicada a la producció de catifes i tapissos, i va fer un viatge a França per conèixer la tècnica del tapís. Allà col·laborà amb Jean Lurçat, tot un referent en la renovació d’aquest art. Retornà a Sant Cugat i es féu càrrec de la direcció a la casa Aymat, on treballà amb artistes com Miró, Tharrats, Tàpies, Su-birachs, Ràfols -Casamada o Guinovart, naixent l’Escola Catalana de tapís sobre el seu impuls artístic.

L’any 1964, Grau -Garriga va fer la seva primera exposició individual de ta-pís a la Sala Gaspar, considerada el punt de partida del reconeixement in-ternacional del tapís català. El 1965 participà en la Biennale Internationale de la Tapisserie a Lausana, amb un notable ressò, i el 1968 va fer la seva primera exposició a París. El 1969 s’instal·là als Estats Units, on realitzà di-verses exposicions (Houston, Lincoln, Nova York) i s’hi quedà alguns anys.

El 1970 va fer una exposició a París, on realitzà el seu primer environament tèxtil i, l’any 1976, du a terme un dels seus muntatges més espectaculars, El retaule dels penjats, a l’Abadia de Montmajour.

Amb prop d’un centenar d’exposicions individuals, mostrà la seva obra per Europa i Amèrica. El 1988 el Palau Robert de Barcelona acullí una gran ex-posició retrospectiva seva. Un any més tard, el 1989, Grau -Garriga participà a Angers en la celebració del bicentenari de la Revolució Francesa. A partir d’aquell any, l’artista s’instal·là a Anjou, on hi visqué i treballà.

Page 27: GRAU GARRIGA -In memoriam-

1964 - Sala Gaspar, Barcelona1967 - Reial Monestir, Sant Cugat del Vallès - Dirección General de Bellas Artes, Madrid1968 - Galerie la Demeure, París - Sala del Ateneo, Madrid1971 - Museum of Fine Arts, Houston (EUA). Retrospectiva - Institute of International Education, Nova York - Arras Gallery, Nova York1972 - Galerie la Demeure, París - Sala del Consell de les Valls, Andorra la Vella - École d’Art et d’Architecture, Marsella (França) - Galeria Antañona, Caracas - DeCordova Museum, Lincoln, Massachusetts (EUA)1973 - Galeria René Metras, Barcelona - Museu Tèxtil, Terrassa1974 - Los Angeles Country Museum, Los Angeles

(EUA). Retrospectiva1975 - Galerie la Demeure, París - The Birmingham Museum of Fine Arts,

Birmingham (Regne Unit) - Banca Catalana, Madrid - Palau de la Virreina, Barcelona - Oklahoma Art Center Museum, Oklahoma (EUA) - La joya, Califòrnia (EUA) - Arras Gallery, Nova York1976 - Palacio de la Lonja, Saragossa1977 - Fontana d’Or, Girona - Musée des Beaux-Arts de la Ville de Paris, París - Arras Gallery, Nova York1978 - The Gallery at 24, Miami (EUA)1979 - Plaça de Sant Jaume, Barcelona - Reial Monestir, Sant Cugat del Vallès - Montgomery College, Washington DC1982 - Cité de Carcassonne, Carcassona (França) - Palais des Congrès et de la Culture, Le Mans

(França) - Reial Monestir, Sant Cugat del Vallès1983 - Musée Goya, Castres (França)1984 - Museo Jovellanos, Gijón - Palacio de los Córdoba, Granada - Museo de Oviedo, Oviedo - Musée Puig CDAC, Perpinyà (França)1985 - Castell de Benedormiens, Platja d’Aro - Reial Monestir, Sant Cugat del Vallès. Retrospectiva

1986 - Museu de Granollers, Granollers1987 - Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès - Museo Rufino Tamayo, Mèxic - La Seu, Manresa - Llotja de València, València - Centre Culturel Languedoc, Besiers (França)1988 - Centre Cultural Bell Resguard, Gandia - Musée Jean Lurçat, Angers (França) - Castell d’Angers, Angers (França) - Abadia de Ronceray, Angers (França) - Musée des Beaux Arts, Pau (França)1990 - Centre d’Action Culturelle, Saint-Avold (França) - Museu d’Art, Sabadell1992 - Musée de la Chartreuse, Douai (França)1993 - Centre Cultural d’Alcoi, Alcoi - Temple Romà, Vic1995 - Reial Monestir, Sant Cugat del Vallès1997 - Centre d’Estudis Catalans, París1998 - Miniartextil, Como (Itàlia). Exposició homenatge1999 - Galeria Benassar, Madrid - Galeria Blanquerna, Madrid - Galerie Askeo, París - Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès2000 - Musée des Beaux Arts, Saint-Lô (França) - Galerie Daniel Duchoze, Rouen (França)2002 - Abadia de Ronceray, Angers (França) - Musée Jean Lurçat, Angers (França) - Salle Chamellier, Angers (França).2004 - Reial Monestir i Museu Casa Aymat, Sant Cugat del

Vallès. Exposició homenatge - Galerie Daniel Duchoze, Rouen (França)2006 - Edifici Miramar, Sitges2007 - Centre Ovidi Montllor, Alcoi2008 - Castell de Saint Auvent, Saint-Auvent (França).

Exposició homenatge2009 - Galeria Odó Art, Sant Cugat del Vallès - Abadia de Saint-Florent, Saint-Florent-le-Vieil -

(França)2010 - Museu de Belles Arts. Angers (França)2011 - Fundació Caixa Penedès, Vilafranca del Penedès - Museu de l’Escola catalana de tapís -casa Aymat- - Sant Cugat del Vallès - Canals, Galeria d’Art. Sant Cugat del Vallès2012 - Museu d’Història de la Ciutat, Girona

Exposicions individuals més destacades

Page 28: GRAU GARRIGA -In memoriam-

Del 6 de març al 3 de juny de 2012Museu d’Història de la Ciutat

Carrer de la Força, 27 · 17004 GIRONA

Ho patrocina: Hi col·laboren:

GRAU-GARRIGAI n m e m o r i a m