Axel

Pau

Outmane

Nicole

GRANOTA PUNTA DE FLETXA

DESCRIPCIÓ DE LA GRANOTA PUNTA DE FLETXA

 

Aquestes granotes es caracteritzen popularment per la seva pell brillant i acolorida. Tenen una coloració

aposemàtica que és un fenomen que consisteix en què alguns organismes presenten trets cridaners

destinats a allunyar els seus depredadors. Aquests colors vius adverteixen els depredadors de les seves

propietats verinoses ja que tenen la pell coberta de substàncies tòxiques. Les diferents espècies de

granota punta de fletxa tenen colors que van del taronja lluminós i negre blavós fins al groc i el vermell.

Les diferents espècies d’aquestes granotes poden tenir una mida que va d’ 1 a 6 cm de longitud,

depenent de l’ edat i l’ espècie de granota. Habitualment pesa de 10 a 20 grams.

Com tot anur, la granota punta de fletxa fa la metamorfosi.

Aquesta granota es diu punta de fletxa perquè si poséssim el seu verí en una fletxa, mataria al moment.

Tenen una distribució que va de Nicaragua a Bolívia, incluent la major part del nord de Sudamèrica i algunes illes caribenyes. Habiten ecosistemes molt diversos: boscos i selves tropicals de terres baixes.La seva categoria altitudinal va dels 300 als 2000 m. Aquest tipus de granota ha estat introduïda també a l’ illa de Hawai.La diversitat d’ espècies és més gran a Panamà i Costa Rica, el Chocó colombià, els Andes colombians i algunes zones d’ Ecuador i Perú.

HÀBITAT

ALIMENTACIÓ

Les granotes punta de fletxa són d’hàbits diürns i tenen una dieta basada en formigues, àcars, tèrmits, escarabats, ortòpters com ara el saltamartí, grills i llagostes.La granota punta de fletxa menja un escarabat tòxic que a ella no li fa mal i per això té verí al seu cos.

TOXICITAT I VERÍ

Gairebé totes les granotes fletxa tenen colors vius per avisar de la seva extrema toxicitat i el seu sabor desagradable.Han desenvolupat unes secrecions epidèrmiques molt verinoses perquè molts dels seus depredadors, especialment serps i aranyes, són resistents a les toxines suaus. La granota fletxa més verinosa és la granota daurada. La toxina que posseeix penetra al seu cos quan es menja un tipus d’ escarbats.S’ha comprovat que els nivells de toxicitat varien dintre d’una mateixa població segons com sigui de cridaner el seu color de pell.

REPRODUCCIÓ

Aconsegueixen la maduresa sexual quan tenen entre 14 i 18 mesos. La reproducció és durant l’època de pluges i la fecundació és sempre externa.Poden tenir entre 3 i 5 ous, embolicats i protegits per una massa gelatinosa que els mantindrà humits. El mascle i la femella visiten sovint el niu per mantenir sempre la zona amb unes bones condicions d’ humitat.Quan els capgrosos eclosionen els ous, el mascle i la femella els traslladen sobre la seva esquena fins a zones d’aigua que es formen entre les fulles de les plantes, sobretot de la família de les bromèlies.

Les bromèlies són unes plantes amb flor originàries

de llocs de climes tropical i subtropical

d'Amèrica.

A diferència de la majoria de les granotes, aquestes espècies són actives durant el dia i sovint presenten vius colors a la seva pell.

Els nivells de toxicitat varien considerablement d'una espècie a una altra i d'una població a una altra. Moltes espècies estan en perill crític.

Aquests amfibis són anomenats “fletxa" perquè moltes tribus indígenes utilitzen el verí d’aquestes granotes per a enverinar les puntes de les seves fletxes ja que és altament tòxic.

CURIOSITATS