Gràcia Nord, nº 45

Salvem el

22núm. loteria

94.387

núm. 45

GRÀCIAREVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA

l'associació on tothom hi té cabudaAny 2015 - Quart Trimestre

REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCAl'associació on tothom hi té cabuda

Any 2015 - Quart Trimestre

núm. 45

nordnord

PRESIDENTJoan Falqués i Serra

SECRETàRIaIrene Güell Vives

TRESORERaCarmen Hernández

Pallás

INFORMaCIÓav. Vallcarca, 99-101, bxs

http://gracia-nord.blogspot.com

[email protected]

COORDINaCIÓaugust Lorente i Tibau

COL·LaBORaXavier Gállego i Lucas

Josep Riera agustíaugust Lorente i Tibau

Manuel ToribioLaura Gargallo i Gàllego

DISSENY GRàFICaugust Lorente i Tibau

IMPRESSIÓZukoy 5

PORTaDa

45butlletí trimestral

viu

al b

ar

ri,

com

pra

al b

ar

ri

El butlletí no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors.

Les Associacions de Veïns i Veïnes no disposen de mitjans propis per a desenvolupar les seves activitats, per la qual cosa la teva afiliació i ajuda és fonamental. Si creus en la solidaritat i el res-pecte, si t'agraden les zones verdes i l'aire pur, si t'interessa la cultura i l'esport, si voleu lluitar per un barri millor per a tothom, uneix-te a nosaltres; et necessitem.

Salvem el 22

GRÀCIAnord

2

QUART TRimesTRe - Any 2015

editorial

GRÀCIAnord

3


Ben aviat serà Nadal. Un any es clourà. Un any en que les coses, a Vallcarca, han canviat ben poc. Un llarg any en que els veïns i veïnes tenen la des-motivadora sensació que no se’ls té massa en compte. I des de fa ja força anys, si ens ho permeteu, molts i moltes ens sentim menystinguts pels qui duen les regnes de la ciutat...

Els greuges al barri són diversos i per a totes les sensibilitats: un projecte de remodelació que no avança com agradaria als veïns i veïnes (pràcticament latent enguany); sembla que van endavant diverses expropiacions (excel·lent notícia!) però que afecten diferents immobles saltejats i que no són, en la nostra opinió, les lògi-ques (les que haurien de permetre continuar construint la somiada Rambla de Vallcarca).

Difícil ho tenim si el responsable del Districte, el Regidor, ens el canvien cinc mesos després de ser nomenat; tenint en compte que és el nostre màxim interlocutor al barri i davant l’ajuntament central. La seva tasca ha d’aportar estabilitat i confiança en el temps. El nou Regidor i la seva actuació, seran un cop més, una capsa de sorpreses...

El darrer greuge gira entorn de la sorprenent notícia de la supressió del bus número 22 que, malgrat la perllongació del 75, deixa sense servei la línia que va al nord-oest de la ciutat (Sant Gervasi, Bonanova i Sarrià) des de Vallcarca. El 22 és una línia molt utilitzada (per això, sovint és doble) i la seva eliminació afecta un gran nombre de conciuta-dans. Creiem fermament que cal mantenir l’itinerari que actualment cobreix aquest bus en la forma que es consideri millor i que les solucions aportades pels responsables de TMB en forma de transbordaments no són les idònies: afectació de la mobilitat en forma de més temps per fer el mateix desplaçament, dificultats per a molts usuaris (gent gran, persones amb cotxets o carrets, pèrdua de temps, etc).

En definitiva, massa molèsties i incomoditats. Dels responsables polítics n’esperem lleialtat i servei, que aportin so-lucions i que mai no creïn problemes.Com dèiem en començar, un any es clou, un any més sense canvis a Vallcarca.

Hemos asistido

GRÀCIAnord

4


1) Primera entrevista con el nuevo Regidor de Gracia, Sr. Raimundo Viejo.

En junio pasado, el reciente Regidor de Gracia nos envió una carta de presentación manifestando que “En las próximas semanas espero acercarme a los cinco barrios y a su red social y vecinal, a los equi-pamientos y a sus dinámicas relacionales, escuchar y hablar con el vecindario, con las entidades, con el personal de la casa y conocer de primera mano sus (y vuestras) apreciaciones, consejos y propuestas. Todo ello es una necesidad para dibujar el mapa y trazar nuevos caminos y proyectos en los próximos años”.

Concluía diciendo que “debemos hacernos mutua confianza por Gràcia y su comunidad. Debemos per-mitirnos nuevas oportunidades de cambiar las cosas que entre todos decidamos que conviene mejorar. Pero debemos hacerlo desde la suma y el compromi-so con la participación real. Quiero contar con todas y con todos y os pido que contéis conmigo”.

El encuentro discurrió conforme a lo previsto, pues se trataba de un primer contacto: conocerse las dos partes (el nuevo equipo de gobierno y la Junta de nuestra asociación) que durante los próximos cuatro años tendrán que consensuar actuaciones en ara de la necesaria mejora de nuestro barrio.

Les explicamos las necesidades y proyectos que nuestra asociación tenía para Vallcarca y ellos nos ratificaron su voluntad de continuar en la línea de trabajo y entendimiento que hasta ahora venía exis-tiendo: se continuaría con las reuniones de la Mesa

de Treball de Vallcarca, también con los proyectos a punto de realizar y atendiendo aquellos aspectos puntuales que requiriesen inmediatez.

Y…, al cierre de esta edición, ya es un hecho que el Sr. Viejo ha sido sustituido y aún no conocemos al nuevo Regidor; lo que sí esperamos es que éste ratifique, con hechos, los buenos deseos expresados por el saliente.

----------------

2) Al Plenario Extraordinario de apertura de le-gislatura.

Se celebró el pasado 8 de octubre con la incorpora-ción a ese Consistorio de los Consellers pertenecien-tes a los nuevos grupos políticos.

La intervención del nuevo Regidor, Sr. Raimundo Vie-jo (hoy, cuando se redacta este artículo, ya ha cesado por incorporarse a tareas de su partido en Madrid), se inició con el reconocimiento a la valía profesional y a la labor desempeñada por la recientemente jubilada Sra. Montse Filomeno como Gerente del Distrito de Gràcia y presentando, simultáneamente, a su susti-tuto en el cargo, Sr. Pere Camps.

Destacamos algunas frases de su discurso (que suponemos y esperamos estén en la línea de ac-tuación del Sr. Eloi Badia, su ya confirmado sus-tituto) referidas a la labor desempeñada:

- Promesa de implicación social y actuar procurando constituir consensos.

GRÀCIAnord

5


- Manifestó que en los 100 primeros días en el car-go había tenido más de cien reuniones-encuentros con distintas Entidades de Gracia para conocer las inquietudes de los distintos barrios y, en general, el tejido vecinal.

Destacó como temas clave:

-Garantizar el Pla d’Habitatge dentro del Distrito y llevar a cabo un modelo de turismo sostenible.

-Incidir en la dimensión social, por ejemplo: Escola Univers, Escola Escorial, La Sedeta (que está funcio-nando pero aún no ha sido inaugurada), etc.

-atender colaborando en el tema ‘Barcelona ciudad de refugiados’.

-Prestar especial atención al proyecto de reordena-ción y regeneración del barrio de Vallcarca, sobre todo en el plano urbanístico.

-Y, en general, favorecer todo lo relacionado con la información a la ciudadanía, agendas, etc.

Respondieron los distintos Grupos Políticos repre-sentados y, de dichas intervenciones, destacamos, por el interés que puede suponer, que todos son pro-clives a que continúen efectuándose los Consell de Barri, como elemento de interlocución directa de los ciudadanos con la administración. Eso sí, se está estudiando cómo dotarlos de más participación y contenido.

así mismo, el Sr. Robert Soro, Consejero de Distrito, manifiesta que el ayuntamiento está estudiando la posibilidad de abrir una especie de oficina en donde se atiendan las quejas-inquietudes de la ciudadanía por un consejero o persona cualificada.

-----------------

3)A la reanudación de las reuniones de la Mesa de Treball para Vallcarca.

Tuvo lugar el pasado 22 de octubre y en el Orden del día comprendía los aspectos siguientes: La presen-tación del nuevo equipo de gobierno, la evaluación del trabajo hecho hasta la fecha en la Taula de Tre-ball, temas de actualidad y una propuesta de trabajo para la citada Taula.

Destacamos lo siguiente:

- El actual Gerente del Distrito, Sr. Pere Camps, mani-festó la voluntad de continuar con el proceso de trabajo participativo y la metodología que se ha seguido hasta la fecha. Por tanto, se mantienen los acuerdos ya com-prometidos en los últimos encuentros de la Mesa.

-El número de asistentes ha aumentado a 18, lo que si bien supone la posibilidad de más aportaciones (aspecto de lo más positivo), se pierde en agilidad, operatividad y facilidad para llegar a acuerdos.

-No se respeta, de momento, la proporcionalidad de representación de las asociaciones de Vecinos esta-blecida en el anterior mandato. En este sentido, nos sorprendió que fuesen tres personas (y se acepta-se) en representación de la ‘asamblea de Vallcarca’ cuando los demás tenemos uno. Será uno de los aspectos a clarificar en la próxima reunión.

-Observamos que empiezan a plantearse, con más entusiasmo que antes, que en la avenida no debe haber demoliciones; ¿cómo, entonces, se puede ha-bilitar una avenida-rambla?

Sin embargo, y en este sentido, nos congratulamos del anuncio que se nos hizo referido a que las fin-cas de c/ Bolívar números 34-36, 48 y 54 serán ex-propiadas próximamente a instancia de parte y una vez que el juez ha decidido la cantidad a pagar. No obstante, preguntamos, al respecto, si eran esas las expropiaciones de Vallcarca a las que se refería el acuerdo (de 22 actuaciones en toda Barcelona an-tes de acabar este año) entre la Sra. Colau y ERC, pues esta asociación está reivindicando hace mucho tiem po que las expropiaciones lleguen, como míni-mo, a la calle de agramunt. No obtuvimos respuesta al respecto, pero insistiremos.

- En próximas reuniones, que suponemos más especí-ficas, se irán tratando puntualmente aspectos como: ajardinamiento de los arabescos (referido al espacio entre el principio de c/ Gomis y la avenida), la finca de c/ Cambrils nº 5, la finca de avda. Vallcarca nº 93-95 (destinada a pisos para realojamiento de vecinos del barrio afectados), etc.

Os iremos informando con más detalle. -----------------

els Camps elisis de BarcelonaUn petit homenatge, en forma de passatge

Quan escoltem el nom de Camps Elisis, el nostre pensament viatja a París. Imaginem la famosa avingu-da parisenca, amb arbres a banda i banda, grans establiments, Citroën 2 cavalls amunt i avall i l’arc de Triomf al seu horitzó, però… sabí-eu que a Barcelona també tenim un carrer dedicat als Camps Elisis?

Situat entre el carrer de València i el de Mallorca, i entre Passeig de Gràcia i Pau Claris, un senzill pas-satge, gris i fosc, divideix una illa de l’Eixample en dos homenatjant aquests camps.

En la mitologia grega els Camps Eli-sis eren una de les seccions paradi-síaques de l’Hades, espai sagrat al qual anaven a parar les ànimes dels morts. L’Eliseu era el lloc al qual ar-ribaven les ànimes dels homes vir-tuosos i dels guerrers heroics, un indret on es gaudia d’una eternitat feliç, rodejada de paisatges verds i florits. En contraposició als Camps Elisis s’hi trobava el Tàrtar, destí equivalent a l’infern cristià.

aquesta imatge d’espai destinat a la felicitat eterna va ser la que l’any 1853 va inspirar el naixe-ment d’un dels primers espais d’oci de Barcelona: els Camps Elisis. En aquella època, la ciutat de Barcelona conservava encara la seva muralla i el conegut com a Camí de Jesús, que unia la Vila de Gràcia amb la de Barcelona, començava a ser una via força emprada pels habitants del pla de Barcelona al voltant dels qual, a més de camps i conreus, es comen-çaren a obrir guinguetes i espais d’oci diürn. Per aquesta raó, el 1821 es va decidir urbanitzar el camí a

l’estil dels grans boulevards france-sos, donant naixença al que, encara avui dia, és el Passeig de Gràcia. a banda i banda d’aquest nou passeig es construïren diferents parcs, jar-dins i establiments per al gaudi de la natura i de l’aire pur. D’aquesta manera, els habitants de la ciutat emmurallada així com de la resta de viles del pla van fer del Passeig de Gràcia un indret en el qual gaudir dels seus moments de lleure.

El més gran i popular d’aquests jar-dins, i el primer que fou de paga-ment, es coneixia sota el nom dels Camps Elisis o, col·loquialment, “Els campos”. Dissenyat per Josep Oriol Mestres i Esplugas, comptava amb

una gran quantitat de jardins i agra-dables passeigs, pèrgoles, quioscs i restaurants, un billar francès i, el més important i la seva principal atracció: les primeres muntanyes russes de la ciutat.

Construïdes en fusta, les muntanyes russes consistien en una alta torre a la qual es feia pujar una vagoneta de fusta sobre la qual s’hi pujaven els passatgers. aquesta vagoneta es llençava per una rampa per asso-lir l’increïble velocitat de 50 km/h!. això sí, per acabar frenant en puja-da. L’atracció, icònica i molt popu-lar entre els visitants, era anunci-ada a la premsa local per convidar i alhora desafiar els Barcelonins a

GRÀCIAnord

6


pujar-hi: «La delicada sílfide que no haya tomado asiento en uno de sus coches y probado su velocidad -50 km/h- no es heroína». La temporada alta dels Camps Elisis s’iniciava amb la Revetlla de Sant Joan i es tancava amb les festes de la Mercè. Per acollir els grans actes estiuencs es va construir una gran sala de ball i concerts. Uns anys més tard de la seva inauguració, per fer front a les atraccions i es-pectacles dels altres jardins del Pas-seig de Gràcia, es va construir un teatre en el qual tots els diumenges s’hi oferien cants corals, i fins i tot s’hi van representar obres de Wag-ner, comèdies d’en Pitarra i vàries Zarzuelas. Vers el 1855 els Camps Elisis continuaven creixent amb l’obertura d’un hipòdrom i un circ.

El creixement demogràfic, i es-pecialment la posada en marxa

del pla de l’Eixample de Cerdà i la pressió urbanística que va pa-tir Barcelona, va provocar que els diferents jardins que rodejaven el Passeig de Gràcia comencessin a ésser reemplaçats per blocs de vivendes i oficines. D’aquesta ma-nera, l’any 1872 els Camps Elisis

van tancar les seves portes, i així fou com s’apagaren els crits dels passatgers de la muntanya rus-sa, les nits d’estiu, els grans balls i concerts i els passeigs pels seus jardins. Res en quedà de tot això, a excepció d’un petit homenatge, en forma de passatge.

GRÀCIAnord

7


aa.VV. Gràcia Nord-VallcarcaFormació i lleure pels associats i veïns

Activitats curs 2015-2016

LOCAL D’ENTITATSAvinguda de Vallcarca, 99-101 baixos

ATENCIÓ SOCIS I VEÏNSDe dimarts a dijous, matins, de 11:30 a 13:00 hores

Tel. 686 57 92 87

DIA HORARI SALA

Sevillanes Dilluns 12:30 a 13:30h Gran

Català Dijous 18:00 a 19:00h Pet.

Tai-chi Dimarts 19:30 a 20:30h Gran

Pintura-dibuix Dimecres 11:00 a 12:30h Pet.

Espai-menuts Dimecres 19:45 a 19:00h Gran

Bridge(Iniciació) Dimecres 19:45 a 21:00h Pet.

Country i linedance Dimecres 19:30 a 20:30h Gran

GRÀCIAnord

8


Terrasses d’hotels a BarcelonaPer l'August Lorente, mestre i psicopedagog

al número anterior de la revista ja en parlàrem, però ara ens agradaria fer-ho abastament. I és que el tema, no per interessant és de domini públic... Si bé tots hem viscut de primera mà el boom turístic dels darrers 20 anys, els hotels continuen sent els grans descone-guts per a molts barcelonins i barcelonines. Ens propo-sem amb aquest article demostrar que no cal pernoc-tar per poder gaudir de les magnífiques instal·lacions que molts hotels de la ciutat ens ofereixen. Desenes d’hotels obren als veïns les seves terrasses, amb filo-sofies i tipologies tan diverses com personalitats per-segueixen els seus gestors. algunes amb magnífiques vistes sobre la ciutat; d’altres, no tant però totes amb una cuidada programació d’activitats: concerts, ta-llers, lounge...

Ens centrarem sobretot en els espais més emblemà-tics: les terrasses de més de 60 hotels de la ciutat que, amb l’arribada del bon temps es vesteixen de gala per oferir, de dia, al vespre i de nit relax, espectacles, sen-sacions i bones estones als qui tenen a bé arribar-s’hi. Però no oblidem que als hotels sovint també s’hi men-ja molt bé o es disposen de bars on prendre un aperi-tiu o una copa en un ambient ple de luxe i sofisticació, difícilment igualables en altres establiments d’oci.

Enguany, des del 5 de juny i durant 10 dies, s’ha cele-brat ja la 5ª Setmana de les terrasses, amb el títol “a vista d’hotel”.

250 actuacions, 60 hotels participants, un món per descobrir a tocar de casa...

Ens hi acompanyes?

Ens endinsarem, doncs, en aquest apassionant món de la mà d’en Pere Fábregas, 53 anys, gracienc d’adopció i que treballa i dinamitza la direcció comercial l’hotel Villa Emília , des de febrer de 2.010. Una gestió plena d’èxits ja que, de la seva mà, aquest hotel ha estat col·locat en la 4ª i la 8ª posició del rànquing dels ho-tels millor valorats de la ciutat (entre 560 !!); el 2012 se li atorgà el “Travellers choice” o, el darrer any, el certificat d’Excel·lència, tots ells del reconegut portal turístic Trip advisor. L’ocupació no para de créixer mer-cès a una innovadora gestió comercial i directiva.

L’hotel és, a primer cop de vista, una petita meravella, un delicatessen per als sentits. Una exquisida mescla de modernitat i tradició t’acullen només travessar els vidres de la porta principal.

a l’hora en que m’havia de trobar amb en Pere, hi ha-via poca gent. El migdia és la franja més tranquil·la del dia, ens expliquen els encarregats de la barra (l’espai és anoment Zinc-Bar). Una recepció original, diferent i un espai bar, lounge i restaurant, hàbilment units però, alhora, intel·ligentment segregats per la distri-bució en forma d’U. Una acurada cuina “bistró” ofereix als comensals (a uns preus gens abusius) una cuina de proximitat i una curosa carta de vins de Catalunya, la Rioja o Duero.

La gent que hi treballa es veu preparada, s’hi respira un bon ambient laboral. En Pere ens rep amb un bonic ves-tit d’entre temps amb americana i pantalons blaus, cor-bata i camisa blanca impecables, unes sabates elegants i modernes clouen la seva presentació. Rialler, m’acom-panya durant l’hora de visita per diferents espais de

GRÀCIAnord

9


l’establiment. És una d’aquelles persones atractives, sembla disposar d’un iman. Rialler, molt atent, educat i ponderat. Em recorda als senyors d’abans. La seva és una conversa càlida, fluïda. Ben aviat em fa sentir com a casa. Visitem una moderna, confortable, càlida i aco-llidora habitació tipus on no hi falta cap detall i que em demostra la merescuda reputació d’aquest 4*.

Però on ens detenim més és a la terrassa. Dominant la cruïlla de Diputació amb Calàbria, orientada nord, aquesta terrassa urbana, de notables dimensions –uns 200 m2 - domina les muntanyes metropolitanes, Tibi-dabo i el Castell de Montjuïc, imponent ens saluda des de l’horitzó. aquesta orientació, si bé en penalitza l’ús hivernal és una benedicció a l’estiu. Res no li manca per fer les delícies dels visitants: còmodes sofàs, para-sols immensos, estufes elèctriques de gran irradiació per a les fresques vetllades de primavera o tardor, bar-ra de bar, barbacoa... amb un generós horari (fins a quarts d’una de la ma-tinada) durant l’estiu el bar de la terrassa és atès

per un cambrer de manera permanent. Des de mitjan octubre un simpàtic timbre en fa les funcions i, en prémer-lo, en pocs moments, un cambrer apareix per atendre els clients...

a la web de l’hotel podeu trobar el llistat de possibi-litats d’oci que, segons l’època, ofereix aquest espai: barbacoa, còctels, gin tònics en un ambient chillout molt agraït i que ajuda a passar les càlides nits d’estiu.

Un espai de calma, serenor i tranquil·litat al centre de la ciutat. Es pot demanar més?

Gaudir-ne, però, no sempre és evident. Ens explica que en temporada alta (maig - setembre) trobar lloc esdevé, a partir de les sis de la tarda, força difícil; ens diu que la reserva és gairebé obligada i que, això sí, es pot fer en línia.

En Pere té una conversa fàcil, passa d’un tema a l’al-tre amb la facilitat pròpia d’un apassionat pel món de l’hostaleria, que domina com ningú.

Em sorprèn afirmant que el client tipus és català, veí de la ciutat, de mitjana edat i amb un ampli perfil so-ciocultural, trencant amb el meu pensament: turista allotjat a l’hotel, gent jove internacional.

L’hotel lluita per obrir-se a la ciutat i fer-se conèixer. El darrer cap de setmana d’octubre rebé, en participar en la 48 h Open House de la ciutat, un allau de visites que, en grups de deu, permeteren els qui s’hi arriba-ren conèixer a fons aquest establiment.

Si bé a la terrassa, es minimitzen un pèl les actua-

GRÀCIAnord

10


cions en directe –també en funció del calendari-, sovint limitades a actuacions de caire minimalista (guitarristes...); al bar, a peu de carrer, s’hi fan diferents activitats. Com no podria ser altrament, hi predominen les musicals.. El piano de cua que presideix l’espai així ho testimonia. Sessions de jazz, piano bar... ofera cultural, gastronòmica i per als sentits.

Terrassa, bar i restaurant, un nou concepte que apropa els hotels de la ciutat als seus habitants i trenca amb estereotips massa limitadors. Com dèiem només iniciar aques-tes línies, no cal pernoctar per gaudir dels petits (o grans) plaers d’aquests espais i establiments.

I tu, te’ls perdràs?

GRÀCIAnord

11


exposicióAnimals i faraons. el regne animal a l’antic egipte

Des del 23 de setembre i fins el 10 de gener de 2016 es pot visitar aquesta interessantíssima exposició de l’Obra Social “La Caixa” al CaixaFòrum Barcelona, que ha estat organitzada en col·laboració amb el Museu del Louvre de París, que ha cedit moltes peces dels seus enormes fons sobre l’antic Egipte.

La mostra descriu amb detall la pre-sència de la figura animal a l’art de l’antic Egipte en totes les seves múl-tiples formes i contextos. a través d’aquest recorregut, hom pot veure que els egipcis triaven amb espe cial cura les formes animals per tal de transformar-les, sia per comparació, sia per assimilació, en manifestaci-ons de l’essència divina i també en representacions religioses, simbòli-ques o polítiques. així doncs, la figura animal va esdevenir una font infinita d’inspiració que va donar com a re-sultat una producció artística extra-ordinàriament rica i variada.

L’exposició reuneix més de quatre-centes peces, entre escultures, ob-jectes quotidians, esteles, mobiliari, estris, pintures murals, amulets, co-fres, sarcòfags i -com no- mò mies. a través de totes aquestes peces l’exposició ens mostra els complexos

vincles simbòlics que es donen entre homes i animals, així com les dife-rents formes de relació entre ells. així, hom pot albirar els animals com admirats i temuts, nodrits i caçats, sacralitzats i transformats, venerats i momificats, però tothora presents com a mitjà de subsistència, ne-cessaris per al transport i el treball, i veritable font també de matèries primeres. I és que la presència per-manent dels animals a l’antic Egipte apareix com un nexe comú més en-llà d’estils, períodes i procedències geogràfiques.

Cal assenyalar també que al voltant d’aquesta exposició (gratuïta per als clients de “La Caixa”, 4 euros per a la resta, tret de descomptes espe-cials), s’han organitzat cicles de con-ferències, tallers i activitats per a tots

els públics, per tal que estudiosos de l’egiptologia i el simbolisme, i els aficionats en general puguin reviure, doncs, la relació entre els homes i els animals a l’antic Egipte.

Destacar, entre les conferències, “D’allò sagrat a allò suculent: mò mies d’animals de l’antic Egipte”, així com el cicle “Per la riba del Nil. Viatge a la recerca dels animals dels faraons”, a través d’un revelador re corregut: Dels orígens de la sabana al Sàhara, l’alt i el Baix Egipte, i la fi del trajecte: els deserts , i també el taller “a dins de la mastaba. Descobrint la fauna de l’antic Egipte”.

Ideal viatge, doncs, el que aquesta exposició planteja al públic en gene-ral i a l’específic també, a banda de molt oportuna per a les visites es-colars que, abans o després, pot ser complementada amb una altra visita, amb una visió més àmplia i genera-lista, com és la que ofereix el Museu Egipci de Barcelona (Fundació ar-queològica Clos; c. València, 284).

Totes dues us les recomanem des d’aquí.

Un reportatge preparat pel Francesc-Xavier Gállego Lucas

GRÀCIAnord

12


PiruetesBenvolguda dona, aquest nou espai, “El meu racó, el nostre espai” pretén ser un lloc de reconeixement d’idees compartides, sentiments viscuts, si-tuacions a solucionar, i tantes altres coses que, com a dones, hem de pensar, sentir, solucionar i, en defini-tiva, viure cada dia.algunes de vosaltres potser les viviu en solitud; d’altres, en companyia de persones estimades que moltes ve-gades ni s’adonen que les viviu. En qualsevol cas, la nostra condició de dona fa que les vivim de diferent ma-nera que l’home.

Perquè la dona, tingueu-ho clar i es-teu-ne convençudes, és diferent de l’home en molts sentits, no només en el físic.

I per això avui voldria iniciar el nos-tre espai compartit, amb la reflexió sobre un concepte que em ve al cap tot imaginant mil i una situacions di-verses: la pirueta.

Si cerqueu el seu significat al Diccio-nari de la Llengua de l’Institut d’Estu-dis Catalans, us diu: Figura en què el dansaire o el gimnasta fa una volta o mitja volta sobre una sola cama, que fa d’eix, i sense canviar de lloc.

La pirueta però també s’empra com a mot per designar la manera de solu-cionar situacions difícils i poder sortir-ne ben parat.

Si ho analitzem des del punt de vista físic, està clar que la dona té una fle-xibilitat que li permet fer front a totes les responsabilitats envers els fills, la casa, les parelles, la feina.

Enteneu-me: poder llevar-se de bon matí, fer els esmorzars dels mem-bres de la casa, recollir la rentado-

ra que va deixar posada el vespre anterior, estendre-la, òbviament, i sortir corrents amb els nens cap a l’escola per després enfilar cap a la feina i, en sortint, comprar quatre coses que manquen per cuinar un dinar ràpid. Pensareu: tot això i no-més estem a migdia?

Doncs aquesta noia que escriu enca-ra s’ha quedat curta!D’altres pensareu que en part és cert, però que per sort, teniu amb qui compartir aquestes activitats que fan que, tot i que en un 70% de les vegades les feu vosaltres, no es fa-cin de manera estressada i/o feixuga perquè les compartiu.

Tant se val; no em negareu que, al llarg del dia, al llarg de les setma-nes, i al llarg dels mesos i anys, la dona està sotmesa a un munt de mo-viments flexibles i que requereixen de dinamisme i agilitat equivalents a qualsevol pirueta que us agradi ima-ginar en la ment. ah, però no era aquesta la que teníeu ara en ment mentre llegíeu oi?

Potser se semblava més a aquestes altres?

En qualsevol cas, fóra bo pensar que malgrat les quines imagineu, la sen-sació final ha de ser la d’assolir el propòsit que us hagueu marcat per

aquella jornada, per aquella setma-na, per aquell any , per aquella tasca.

analitzem-ho des del punt de vista emocional; la dona moltes vegades fa piruetes invisibles perquè la so-gra marxi contenta després d’un di-nar, perquè el fill pugui resoldre tots els dubtes dels seus deures mentre es cuina el sopar; o perquè la mare no s’enfadi amb la germana o germà que no la truca mai perquè sempre té altres coses prioritàries a fer….

La dona és aquell engranatge que permet que una cadena funcioni sen-se massa desestabilitzacions, la peça quasi imperceptible i essencial per-què hi hagi un mínim equilibri entre forces i/o postures oposades.

La dona és qui, moltes vegades, posa caliu allí on hi ha fredor, qui pensa en un sí abans que en un no, qui mira al voltant abans que mirar-se a ella mateixa, qui dóna abans d’esperar rebre, qui pateix sense tenir dolor…

Tot, a base de piruetes, d’accions que li permeten fer front a aquest munt de situacions en què cal una visió de dona, una paciència de dona, una pa-raula de dona, un somriure de dona, una carícia de dona.

Les piruetes que la dona fa són infini-tes, ja ho veieu, però al final del dia totes solen respondre a una mateixa imatge de satisfacció.

Per la Laura Gargallo i Gàllego.

GRÀCIAnord

13


| El meu racó, el nostre espai |

menja sa i canvia la teva vidaQuan ens decidim a fer alguna cosa nova, com ara començar a fer esport, deixar de fumar, canviar els hàbits alimentaris, fer relacions socials, etc., d’entrada sembla molt fàcil i no ens costa de mantenir durant un període curt de temps, però després sorgeixen dificul-tats i sovint desistim del propòsit que ens havíem fet.

Per això és fonamental no oblidar la importància que té per a nosaltres el canvi que ens hem proposat i els beneficis que ens aportarà. Establir un compromís sense perdre de vista el que hi guanyarem ens ajudarà a no desistir a la primera dificultat.

Quan el propòsit és seguir una dieta sana, no hem d’oblidar que un dels factors principals de fracàs està relacionat amb l’estat anímic. L’entorn familiar, l’equi-libri emocional són molt importants a l’hora d’empren-dre qualsevol canvi si volem que sigui durador.

Hi va haver un temps en què cada dia es menjava escudella i carn d’olla i arròs els diumenges, comple-mentat amb amanides, verdura i fruita. No se sabia si era saludable o no, era el que hi havia i prou. ara en canvi tenim més coneixements sobre nutrició i salut que aleshores i podem seguir una dieta personalitzada i adaptada a les nostres necessitats.

Per fer-ho cal aprendre a menjar, no es tracta de se-guir una dieta durant un període més o menys llarg (això pot ser útil i necessari en un estadi inicial), sinó de saber combinar els aliments de manera adequada segons les nostres característiques i necessitats. Un canvi profund en la manera d’alimentar-nos pot re-querir el consell d’un professional que ens ajudi a de-terminar quin és el millor camí per arribar al nostre

objectiu. També és molt important recordar la impor-tància que té l’estat anímic a l’hora d’enfrontar-nos a reptes com aquest. El menjar compensa les emocions desagradables, l’estrès continuat sembla disminuir si es consumeixen aliments amb alt contingut en greixos i sucres... Per controlar aquesta gana emocional hem de buscar altres alternatives, com l’esport, la medita-ció, però sobretot és imprescindible l’autoconeixement i el consell d’un especialista en nutrició que pugui aju-dar a aconseguir un canvi que duri tota la vida.

GRÀCIAnord

14


GRÀCIAnord

15


Carles i OriolOriol.- HOLa Carles. Com et va?Carles.- Bastant bé. He llegit un article de la revista de l’associacióO.- I t’ha agradat?C.- Noi, aquest que l’escriu em sembla que no hi és totO.- Per què ho dius això?C.-Perquè et diu que el Sol esta a 8 minuts i 17 segons llum de la Terra en lloc de dir que està a 149.600.000 kms.O.- És que les distàncies es mesuren per anys llum en astronomia. Les distàncies son molt grans. Per exemple

la galàxia d’andròmeda és a dos milions d’aNYS LLUM i no direm a 18.921.600.000.000 kms. Tinguem en compte que a l’Univers hi ha distàncies de més de 10.000. milions d’anys llum, (això és veritat) imagina’t si això ho haguéssim de posar en kms.

C.- Sí tu… vols tornar-te boig allà, tu.O.- Doncs mira, si el Sol s’apagués ara, tu encara l’estaries veient 8 minuts i 17 segons. C.- Fins aquí podíem arribar. Si el Sol desapareix ara jo ho veuré ara. I si tu desapareixes jo també ho veuré ara!O.- Mira Carles, el Sol és a 149.600.000 kms i la llum viatja a 300.000kms/s; per tant, tu veus el Sol tal com

era fa 8 minuts i escaig…C.-Si tu vols barrejar les teves neurones allà tu, però a mi no em vinguis en contes de ciència-ficció.O.- Doncs ja veuràs el que passarà quan l’home arribi a Mart. I just abans de baixar del coet digui “aquest

és un petit pas meu però un pas gran per la humanitat” i baixi. Segons la posició de la Terra en relació en la de Mart poden passar entre 4 i 15 o 20 minuts abans de que la Terra en rebi el senyal. I si tu ets allí no té n’assabentaràs. Tu ho veuràs quan la Terra rebi el senyal i llavors ja farà uns minuts que allò ja haurà passat.

Nota de l’autor: La llum viatja a 299.792 km/seg. Però per facilitar-ne els càlculs s’arrodoneix aquesta xifra i s’utilitza 300.000 km/s.

Josep Riera

GRÀCIAnord

16


Playboy o la Fi d’una època?Playboy ha anunciat que deixa de publicar nus de dones. Una notícia que he de dir que m'ha sorprès.

El que havia sigut una de les se-ves senyes d'identitat (fotografies de dones joves i boniques en trajo d'Eva), deixarà de ser-ho ben aviat.I és que el món del sexe, des de la irrupció d'Internet a finals dels 90, ha evolucionat moltíssim.

a un sol clic o a través de mòbils o tabletes de darrera generació, el cos de la dona (i de l'home) nua es troba amb una sorprenent facilitat, i no solament el nu estètic (que sí garantitza una publicació de refe-rència com és Playboy), sinó en qualsevol altre variant lasciva, por-nogràfica, quan no degradant de la condició humana del retratat/da...

Estratègia comercial, no pas mo-ral o ètica, aquesta aposta de la multinacional del conillet. Volen reorientar el seu negoci. I és que durant els darrers anys, els intents per revifar la seva sexagenària pu-blicació, han fracassat de fit a fit.

Hugh Hefener, un adorable vellet en els seus vuitanta molt llargs, hi ha donat el vist-i-plau. aquest bon home revolucionà el món editorial de la post guerra, allà pel 1.953, creant la revista Playboy on el nu elegant de belles dames, era el principal reclam.

Deu haver estat una complica-da decisió. No ens en càpiga cap mena de dubte.

Sis dècades d'èxit, cim i llarga de-cadència. això sí, els darrers vint han estat uns anys d'errors estra-tègics, de no saber adaptar-se als nous temps que ara comencen a passar factura....

Una decisió que acaba amb una tradició que la gent de la meva ge-neració i la dels nostres pares vis-qué amb un cert anonimat (quan no d'amagat).

Reproducció del nº 1 de l'edició americana amb la incomparable Marilyn Monroe...

GRÀCIAnord

17


Durant dècades, Playboy fou el ritus iniciàtic de moltes generacions d'adolescents, fou el canal per on fluïen certes pulsions, d'homes solters i casats, que millor es-taven amagades. Homes, nois, avis amb un denomina-dor comú, la passió per la bellesa del nu femení.

Entenc la posició de la revista però crec que s'equi-voquen. Si realment volen atraure noves generacions, la dels joves dels smartphones, poden crear una nova publicació. Reorientar l'altra pot provocar que en des-naturalitzin la seva essència més íntima. Us imagineu vendre una batut de cacau sense cacau? Un cotxe sen-se rodes?...

Crec, sincerament, que en signen l'acta definitiva de defunció.

I això és, simplement, una veritable llàstima.

-----------------

Un final d'època, aquest canvi d'identitat, que se suma a tants d'altres dels darrers anys...

Un element més (i ja en són legió) d'aquest final d'era que ens està tocant viure, on les incerteses sobre l'es-devenidor, la crisi de valors o dels símbols acceptats tradicionalment són a l'ordre del dia.Una època on l'única certesa és la incertesa.On tot és efímer.On els Estats fan figa, quan no fallida.On les noves senyeres no representen tothom.On en Messi és imputat, on els dirigents no compleixen les lleis...

On a les grans multinacionals, entre elles Volkswagen, no els tremola la mà a l'hora d'enganyar, estafar o ma-nipular els ciutadans i clients.

Un nou món, una nova època comença a albirar-se. Un món nou el naixement del qual pot ser apassionant però que, alhora, neix orfe de grans coses com el que va significar Playboy com a icona de llibertat, com a aire fresc en una asfixiant i puritana societat nord-america-na de postguerra.

Per l’A. Lorente, veí de Gràcia

Dani Matters, la "playmate" del 2.015 i potser, la darrera.

GRÀCIAnord

18


GRÀCIAnord

19


Documents

Gràcia Nord, nº 45