Genius Loci

  • View
    217

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Catalogo de la exposición Genius Loci en la Fundació Joan Miró Barcelona, Marzo 2011

Text of Genius Loci

  • PresentaciRosa Maria Malet PG.5 Genius loci: crnica de lestranya gnesi dun projecte expositiuMartina Mill PG.6 Llum, foscor, LLUM novament Kiko AmatPG.10

    NDEX

    Disc

    os P

    ara

    diso

    . Fo

    to: D

    ieg

    o B

    usta

    man

    te

  • HidrogenesseMoixPG.16 Mrfila

    I Love PG.20 StandstillStandstill Zoo PG.24 MishimaQui nha begutPG.28

    Internet 2 Msica, el musicalPG.32 Manos de TopoLa casa de la serpientePG.36 Els Amics de les ArtsJean-LucPG.40 The Pinker TonesSamplamePG.44 Za! Memegagafloflow

    PG.48

    Illa Carolina Carolina D.F.PG.52

    Textos en castellanoPG.56 Texts in EnglishPG.68

    CD

    Dro

    me. F

    oto

    : Die

    go

    Bu

    stam

    an

    te

  • 5PRESENTACIRosa Maria Malet

    Encara que deu anys s un perode breu, el decenni que acaba de finalitzar ens dna prou informaci perqu ens adonem que el segle XXI pot acabar sent radicalment diferent de lanterior.

    En laspecte social, s evident que la informtca i les possibilitats que aquesta obre ens han fet canviar la manera de relacionar-nos, tant en lmbit privat com en el professional. Leconomia mundial es desplaa, per expressar-ho amb un smil esportiu, dacord amb el canvi de nom dels lders, dels jugadors i dels terrenys de joc. Mentrestant, els juristes es veuen obligats a trobar normes que sadiguin a les noves jugades.

    En el terreny de la creaci artstica, linici del segle XX va obrir un cam apassionant amb laparici de les avantguardes. El segle XXI, en canvi, es mani-festa com una suma dinnovacions, lmits traspassats, aportacions i novetats acumulades al llarg del segle anterior, ms la pluralitat actual de solucions, que garanteix una gran riquesa al fet creatiu.

    Aquesta diversitat comporta sovint un eixamplament dels lmits de cada projecte. Aquest s el cas de Genius loci, mostra en qu, si b loda t un paper prioritari, sn els elements visuals els que creen un context. Situat en ell, el visitant viu, evoca i experimenta situacions i circumstncies en les quals es pot veure reflectit, identificat o motivat.

    Conscients que intentar materialitzar la proposta que al seu moment va fer Martina Mill per presentar Genius loci a la Fundaci podia comportar dificultats poc habituals, vam decidir tirar endavant el projec-te. Sempre resulta estimulant enfrontar-se a nous reptes. Joan Mir ho va tenir molt en compte durant tota la seva vida

    Genius loci, ms enll del fet plstic, ens demanava una participaci activa. Confiem que aquesta invitaci resulti atraient per tot all que t dinesperat, de sorpresa... Si lentusiasme que ha mogut els artistes participants a preparar el projecte es transmet als visitants de la Fundaci, de ben segur ning en sortir indiferent. Si s aix, ho celebrarem.

  • 6Llum, foscor, LLUM novamentUna trajectria pel pop barcelon dels 80, 90 i avui

    Kiko Amat

    Si Barcelona va tenir mai un genius loci (s a dir, un esperit protec-tor de la ciutat, o la representa-ci imaginria dels seus atributs i talents especfics), tot indica que el bon home va marxar de vacan-ces entre el 1991 i el 1996. In-capa de suportar la visi de com es trepitjava el nom de la msica pop durant els llargs i talentosa-ment desrtics primers anys noran-ta, el nostre genius loci va dema-nar la baixa sense mirar enrere. En aquells anys, era fcil dimaginar com el nostre petit geni comtal, enfilat al capdamunt del Tibidabo, sarrencava les orelles, se les cruspia i, en acabat, es lliura-va al creador perqu li imposs un cstig temible i sempitern, com ara tenir un gran saure alat vermute-jant-li eternament a les entranyes. Perqu fins i tot aix (devia rao-nar el nostre particular geni urb) seria millor que tornar a escoltar aquells grups merdosos que abunda-ven a la ciutat durant el perode indicat ms amunt. Sobretot en el sector indie i 60s oriented, que oscillava entre la murga refre-gida de lltim grup portada del NME britnic i un autntic fangar de psicodlia plom i carn dafter fabricada per anorxics ullero-sos amb aires de malet (un pa-rell de cpsules a lApolo, com a molt, tampoc s que fossin Aleister Crowley) i grandiloqents aspira-cions multinacionals. Seria intil negar-ho: si alguna cosa va definir el pop a la Barcelona dels noran-ta, va ser laclaparadora manca dactitud, coratge i gnades auto-gestionadores que exhibien els seus protagonistes, disposats a tot ara per un contracte amb RCA, ara per allitar-se amb tres o quatre group-ies en estat de semiinconscincia

    narctica. Un escenari lamentable que, potser a lAnglaterra del 1967 (o al Los Angeles dels setanta) podia produir algunes de les millors cares A i elaps de la histria, per que aqu, xampurrejat en un pitxinglis vergonyant i aclamat per lincipient submn de les revistes de tendncies (avui ja consolidades com un dels set braos de La Bstia), promotors sense escrpols i grans conglomerats de lentreteniment totalitarista, gestaria una cosa que noms es pot definir com: metzina. Una metzina gegantina, colossal, un detritus txic i pervers que seria comple-tament inaudible al cap de tres o quatre anys i que noms acaparava portades i fans perqu amb tota franquesa no hi havia res ms. All noms duraria mitja dcada, per alguns ho vam patir com si ha-gus perdurat un segle. I no preci-sament dOr, ni de les Llums.

    Abandonem, per, aquesta negativi-tat que ens constreny lentusiasme i ens mant emmanillats al radia-dor metafric dels mals records. Per comenar (he exagerat), no tot era aix. Dos focus de resistn-cia van mantenir amb bona salut lentusiasme i la independncia ben entesa a la Barcelona dels anys noranta. Lefemride formativa del primer focus s el desembre del 1995, quan es van conixer Manolo i Gens (properament: Astrud) i van posar en marxa el floc de neu que es transformaria en lallau Austrohn-garo, un dels primers esdeveniments interessants, valents i joiosos (i ple de canons sensacionals) que tenien lloc a la nostra ciutat des que havien comenat els Anys Fos-cos. No s aquest el lloc adient per explicar la seva histria, per s que cal puntualitzar que si Hi- C

    D D

    rom

    e. F

    oto

    : D

    ieg

    o B

    ust

    am

    an

    te

  • 7drogenesse sn avui aqu, fent les seves coses heterodoxes a les sales del Genius loci, no s pas per casualitat. De fet, encaixa com un guant que dos representants daquella nova illustraci de finals dels noranta hagin sobreviscut ms duna dcada i encara es trobin de cos present i in-corrupte entre nosaltres, materialitzant sense parar coses magnficament no-imbcils que alguns detestaran i davant de les quals altres es pros-traran, per que mai dels mais seran vulgars, estultes, mercantilistes o farisees. Perqu, els Hidrogenesse, abans morts que senzills.

    Laltre focus, igualment gust de pocs (que di-ria Baltasar Gracin) per del tot autosuficient, ferotgement convenut de la Seva Veritat i eixor-dadorament excitant, era el punk/hardcore. No s exagerat afirmar que, si alguns vam sobreviu-re del 1990 al 1995-96 sense arrencar-nos tamb les orelles amb gran violncia per llanar-les a un vter tifoide, va ser nicament grcies a les gestions de BCore: un segell eminentment barce-lon, autogestionat i local, per amb una visi que sortejava amb desinters els tripijocs dels grans clubs i segells nacionals per fixar-se en (i establir llaos amb) segells inspiradors i com-batius i antiganduleria com Dischord Records, de Washington DC. No tots els discos de BCore eren magnfics, ni tots van aconseguir escapar al marc cruel del zeitgeist i els vents de lpoca, per els seus resultats espirituals no es poden ni comparar amb la fallida moral que va representar lindie rock comtal en aquella baixa edat mitjana musical. Des daquell primer disc de Corn Flakes del 1990, BCore va representar una manera de fer que gaireb shavia oblidat: actitud, autarquia i un pblic fet comunitat a qui semblava que noms interessava la msica i la moral/tica/organit-zaci que la sostenia, no pas els dividends que sen poguessin extreure o la fraudulenta deca-dncia del ionqui dandificat que comenava a po-blar el nostre pop urb.

    S: de la mateixa manera que lescena pub rock de Canvey Island i el club Hope & Anchor (a Isling-ton, Londres) van mantenir amb respiraci assis-tida els amants del rocknroll durant el perode prog-tabarra dels primers setanta, BCore va ser com la taula de salvaci feta de puresa i pas-si a la qual ens vam aferrar1 els desencantats del pop (indie o no) i de les arteres aspiracions de rockstar que nemanaven. Avui, BCore no est representada a Genius loci per ning en concret, per s ben sabut que Standstill van comenar en aquest segell cap al 1997 fabricant cridria hardcore i escopint consignes raonablement poli-titzades, cremant de valent en cada concert abans que passs tot el que ha anat passant en la seva evoluci liricomusical i la conceptualitzaci de la seva posada en escena.

    Aix doncs, BCore i Austrohngaro van salvar lesperit del pop comtal. Un tercer revul-

    Astrud. Foto: Alicia Aguilera

    BCore. Disseny: Hamo Studio

  • 8Hidrogenesse som un duo de pop electr-nic, compositors de canons populistes, productors de mantres romntico-sexuals, autors domplepistes situacionistes i intrprets del gnere mstico-cmic. Hidrogenesse som Carlos Ballesteros i Gens Segarra, i des de finals del segle passat hem gravat discos com As se baila el siglo XX, Eres PC/Eres Mac, Gimnstica passiva, Animalitos i Bestiola.A la nostra sala es poden contemplar dues figures funerries en actitud de lloana. A nosaltres ens fa lefecte que estan interpretant msica, i hem escrit i gra-vat una can perqu elles linterpretin amb els nostres instruments. La can est basada en un fragment dun llibre de viatges de Terenci Moix: Terenci del Nil. Es tracta dun poema que parodia la confessi negativa o reps de la vida del Llibre dels Morts de lantic Egipte. Diversos documents, objectes i imatges complemente