Gelosies, finestres i ²culs

  • View
    228

  • Download
    6

Embed Size (px)

DESCRIPTION

De pedra treballada existeixen monuments prehistòrics, camins, carrers empedrats, bancals, espones o marges, murs, barraques de vinya, ponts o coberts pel bestiar, muralles, forns de calç, pous i cisternes, sínies, basses i preses d'aigua, abeuradors, pous de neu, canalitzacions, tines, habitatges, rodes, cancells, finestres, gelosies, òculs, amulets, cancells, gorroneres (a dalt) o pollegueres i gorró (a baix) del pujant de la portera, etc. En aquest treball he anat a la recerca dels llocs i temples on he trobat finestres, gelosies, òculs, gorroneres, cancells i pedres remeieres obrats en carreus monolítics, molts d’ells foradats.

Text of Gelosies, finestres i ²culs

  • 1

    Enric Snchez-Cid

    Finestres, gelosies i culs

    en carreus perforats

    2013

  • 2 I Fent cam per les terres on el Romnic va deixar la seva petjada es troben diverses construccions en pedra aprofitant la gran quantitat que hi ha en el terreny, material que pot ser molt prctic i que cal treurel per tal de llaurar i conrear la terra.

    De pedra treballada existeixen monuments prehistrics, camins, carrers empedrats, bancals, espones o marges, murs, barraques de vinya, ponts o coberts pel bestiar, muralles, forns de cal, pous i cisternes, snies, basses i preses d'aigua, abeuradors, pous de neu, canalitzacions, tines, habitatges, rodes, cancells, finestres, gelosies, culs, amulets, cancells, gorroneres (a dalt) o pollegueres i gorr (a baix) del pujant de la portera, etc. En aquest treball he anat a la recerca dels llocs i temples on he trobat finestres, gelosies, culs, gorroneres, cancells i pedres remeieres obrats en carreus monoltics, molts dells foradats.

  • 3 * * * La gorronera o polleguera s una pedra amb un forat prop dun extrem, que posat a la part superior o inferior duna cantonada serveix per aguantar el pujant de la portera permetent el seu gir. Les porteres de fusta de ginebre sn un dels elements que han donat personalitat al nostre paisatge. Giren sobre un dels seus muntants que queda afermat per la gorronera. s una forma molt prctica per tancar una pleta. La garronera i garr sn paraules sense papers, que no es troben en els diccionaris de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans, de la RAE, del Maria Molina, dArte y Arqueologia, den Francesc de B. Moll, de Joana Raspall i Jaume Riera, de Joan Corominas, de J. Casares, a la Gran Enciclopdia Catalana, etc. A Internet he trobat aquestes paraules formant part de larquitectura popular de Terol, de Castell i de certs indrets de la Catalunya central. s corresponen a les paraules polleguera, xarnera o frontissa i, al francs, charnire.

    En francs charnire, tamb, sutilitza a les comarques limtrofes de la Garrotxa i de lAlt Empord amb la Catalunya Nord, als fills de doble nacionalitat desprs del Tractat dels Pirineus, significatiu del nexe duni o frontissa entre dues comarques venes. Com sigui que la pronunciaci francesa de la erra t un so gutural de ge, prompte es pass a pronunciar-se charnege i, un pas ms, xarnego, paraula que sha generalitzat per senyalar als nouvinguts daltres regions.

    * * * En els murs de construccions romniques, tant civils com religiosos, es troben carreus reaprofitats --fins i tot, de lpoca romana-- que quan estan collocats de cantell es veuen els forats per fixar-hi les gafes, aparell que sutilitz a Catalunya i sud de Frana des del segle I aC fins el segle II. Carreus perforats Gafa de Sant Juli d de picapedrer Estavar

  • 4 * * * En qualsevol dels diccionaris que tenim a m, es llegeix que la finestra s una obertura, generalment rectangular (no s obligatori), practicada en un mur per deixar entrar aire i claror dins una cambra o edifici i per a poder mirar de dins a fora (o de fora a dins... pels tafaners). Una altra definici diu: va, rodejat de matria... Les esglsies preromniques tenen, en general, una sola porta i al mur de migjorn, que saprofita per rebre la llum del dia, doncs les finestres sn petites. Tamb, hi ha temples on al mur meridional de la nau i de labsis, sobren altres petites finestres. Les finestres, en general, poden estar cobertes, per fora o per dins, amb persianes, cortines, gelosies, etc., elements de tancament que permeten controlar la confortabilitat de l'interior i guardar la intimitat. Les finestres dels temples preromnics i romnics presenten diverses caracterstiques:

    - Amb dovelles als muntants i a larc. - Arc monoltic amb els muntants que arriben fins lampit. - Arc monoltic i muntants en un sol bloc. - Espitlleres, - Arc monoltic i dovelles simulades - Gelosies, en un sol bloc de pedra o carreu.

  • 5

    - culs. A la Baixa Edat Mitjana, apareixen els culs en els frontals de les

    esglsies. Un cul (del llat oculus, ull) s una obertura central a la part superior d'una cpula o, tamb, es tracta duna finestra de forma circular o ovalada, sinnim d'ull de bou. La seva funci s la de proporcionar illuminaci i, sobretot, a les esglsies romniques degut a tenir els murs tant gruixuts. Amb el pas dels anys, sha utilitzat com element arquitectnic decoratiu.

    * * * El carreu s una pedra tallada, comunament en forma rectangular, per a la construcci de murs i pilars. Es tracta dun bloc de maoneria esculpit per tenir vores polides que encaixin millor entre si. Els blocs sn generalment de 20 x 30 x 40 centmetres, si b, els dels pilars sn ms alts. Els carreus perforats que he recollit per fer aquest treball, pertanyen ms a lpoca visigtica i al preromnic: es tracta duna perforaci circular o ellptica en una pedra, ms o menys rectangular, no gaire gruixuda, que es situa a lexterior del mur on sha deixat un espai per la finestra o collocar-lo com a gelosia al davant de la finestra. Amb lentrada dels rabs a Catalunya, les esglsies foren abandonades,

    encara que la falconada dels moros no va anar per aquest cam. Quan en Guifr i companyia es van fer presents i els desplaaren, molts dels temples cristians es construren sobre les restes dels anteriors (tant destruts per la guerra, com per laband i el temps) i, aleshores, aprofitaren certs elements: d'aqu que cercant temples reconstruts en lpoca romnica, s possible trobar aquests tipus de pedra perforada...

  • 6 Ara b, daquests pedres perforades nhi ha un ample ventall de formes i dutilitzaci, tant a larquitectura preromnica, romnica i contempornia. El lmit que mhe posat en aquest treball, lestableixo fins ledat mitjana. * * * s habitual, trobar pedres perforades com a gelosies i culs, per no mha passat per alt que, en el mn rural, no deixen de ser utilitzades, encara avui dia, pedres perforades com amulets, preventiu i curatiu de malalties, tant de persones, com danimals, sobretot bov i ovelles, dos grups de la ramaderia, que la malaltia i la mort afecta notablement a leconomia. En general, no voler patir problemes s degut a una Fora Superior que ens protegeix. Als humans, qualsevol acte, petit o gran, pel fet de ser persones de lliure arbitri, pot desenvolupar un problema i, sobretot, la por envers un possible problema ens fa passar nsia. Daqu, que els amulets, tant religiosos com pagans, sn molt presents en la societat i no han perdut fora pel pas del temps (prcings, tatuatges). Si b tots els amulets coincideixen en la seva finalitat, la protecci i parar el pas a les forces malignes (Vade retro, satans, per exemple), s notori les diverses formes que adquireixen. A ms de determinades pedres perforades, es troben les ferradures de les cavalleries, certes herbes, oracions religioses, invocacions a tal o qual sant, exvots, decoracions astrals en els estris de conrear el camp, etc. No he observat una franca separaci entre el fet qu cal perforar una pedra i ja comporta protecci?... o la pedra perforada que es troba apareix com element protector?... i, la pregunta que segueix: per qu el forat?... * * * Les gorroneres, quan van deixar la seva funci per encastar-hi les porteres, la cultura popular li va donar propietats remeieres, per ser una pedra perforada per on es podia passar una ma o un peu malalt: quina ra va iniciar aquesta terpia?...

  • 7 * * * s un fet molt habitual en certs hbitats que sovint sutilitzava el carreu perforat per contrarestar les forces malignes. Els accessos a les cases, s a dir, la comunicaci entre linterior i lexterior, sn els punts ms febles dels edificis per penetrar-hi el Maligne. A ms de les finestres i portes, ens trobem amb les xemeneies, que centren la llar, lloc neurlgic de la vida familiar. Doncs b, en determinades poblacions del Pirineus aragons oriental he observat que en casi totes les xemeneies i en moltes de les finestres shi troba, rematant lextrem superior, una pedra perforada, treballada en un sol carreu i de diferents formes: servia per espantar les bruixes!..., segons la interpretaci del personal del lloc.

    No totes les pedres perforades sn remeieres, ni sn utilitzades com a amulets preventius de malalties o desastres naturals. Aleshores, cap pensar que lefecte teraputic, deu trobar-se en la pedra en si, no en el furat... No lluny de Sabinigo es troba el poble dOrdovs, en un terreny que muntanyeja i, abans darribar a les quatre cases del poble, es troba lesglsia de Sant Martn, de tradici hispano visigtica. Un ve del poble (que no vaig poder localitzar) guarda una pedra remeiera no perforada. Al no poder parlar amb el seu propietari he trobat a Internet el blog Romnic Aragons

    que dirigeix el Dr. A. Garca Omedes (www. romanicoaragones.com) don he extrec aquest resum: s una petita pedra de color fosc, duns 10 cm. de llarg, relligada amb un fil de coure que reuneix els dos fragments amb que van partir-la. Avui dia, la guarda la famlia Grasa des de fa quatre generacions i procedeix del ve poble de Abenilla. T forma de pota de cabra i est formada per dos tipus de roca. T la virtut de curar als animals que han sigut picats per un escur, un escorp o enverinats accidentalment. Submergida dins dun cubell amb aigua es dona a beure, a cullerades, als animals afectats. Aquesta aigua, que ha estat en contacte amb la Pedra, guarda el seu poder remeier durant mesos..