Fitxes medi ambient Cd'EE

Índex Actuacions2007 - 2011

Àrea de Medi Ambient

Fem Balanç?

La primavera del 2011, hom fa un repàs a algunes de les actuacions més rellevants que s’han portat a terme en aquests darrers anys des de l’àrea de medi ambient. Es tracta d’aquells aspectes considerats com a no rutinaris, i que atorguen un valor afegit a la feina feta des de l’àrea de medi ambient. Vegeu amb detall i en format de fitxa cadascuna d’a questes tasques:

1 La lluita contra les plantes invasores 2 La promoció de l’autocompostatge 3 La nova ordenança de protecció, control i tinença d’animals 4 L’elaboració de l’Agenda 21 Local 5 La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 6 El desplegament de la xarxa d’aportació de restes vegetals 7 L’activitat inspectora en matèria de residus 8 L’obtenció de la Bandera Blava 9 La neteja de la Muga 10 L’Agenda 21 escolar 11 L’adhesió a DIPSALUT 12 L’adequació de les deixalleries 13 Les campanyes d’estalvi d’aigua 14 La campanya per la tinença de gossos 15 La recollida de residus porta a porta als domicilis 16 La recollida de residus porta a porta a les activitats 17 El Punt d’Informació Ambiental 18 El control de les plagues urbanes 19 El control d’insectes i rosegadors a les escoles 20 La Norma ISO 14001 i el distintiu EMAS a la platja d’Empuriabrava 21 La “Q” de Qualitat Turística a la platja d’Empuriabrava 22 El Full del Porta a Porta 23 El control de les piscines d’ús públic 24 La col·laboració amb l’associació Progat 25 El Pla especial de protecció dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 26 Els agents cívics i altre personal col·laborador 27 La informació als usuaris de les platges 28 L’ordenació dels usos a la platja de la Rubina 29 La distribució de contenidors de vidre entre els comerços 30 La regularització de la pràctica del kitesurf al municipi 31 La millora del servei de recollida de roba usada 32 La renovació del mobiliari de les platges

La lluita contra les plantes invasores s’ha centrat en l’àmbit de la platja de la Rubina, en tant que espai natural protegit i molt alterat per l’ocupació d’espècies al·lòctones. Entre aquestes hi destaquen l’herba de la Pampa (Cortaderia selloane) i l’ungla de gat (Carpobrotus edulis).

Així, pel que fa a l’herba de la Pampa, l’any 2009 s’en varen retirar de la zona de dunes i reredunes de la Rubina prop d’un miler d’exemplars. Respecte a l’ungla de gat, el novembre de 2009 es va fer una jornada de voluntariat conjuntament amb DEPANA i el mateix Parc Natural, i on es varen extreure de les dunes uns 2.000 kg d’aquesta planta reptant que ha colonitzat amplis sectors.

Àrea de Polítiques Ambientals, Sostenibilitat i Par ticipacióMedi Ambient

La lluita contra les plantes invasores

Inici i final de l’actuació: Les actuacions que aquí s’esmenten es portaren a terme l’any 2009. Amb tot, les operacions puntuals de retirada de vegetació invasora es poden organitzar segons convingui i hi hagi disponibilitat.

Cost i distribució de les aportacions: La retirada de l’herba de la Pampa va ser finançada pel Ministerio de Medio Ambiente, a instàncies de l’Ajuntament, amb un cost d’uns 8.000 €. Tanmateix la retirada de l’ungla de gat tingué cost zero en ser en el marc d’una jornada de voluntariat.

L’any 2009 es va iniciar una campanya per promoure el compostatge casolà al municipi. Per això es varen impartir les nocions bàsiques per portar a la pràctica aquest procés, es repartiren gratuïtament manuals i compostadors de 420 l a tots aquells domicilis que ho varen sol·licitar, i es feu el seguiment casa per casa durant els primers mesos per tal de resoldre qualsevol dubte.

Val a dir que si el procés es fa correctament, aquests domicilis que autocomposten la fracció orgànica gaudeixen d’una reducció d’un 20% en la taxa d’escombraries, atès que per altra banda aquest residu deixa de ser transportat a un abocador o planta de tractament –amb el consegüent estalvi pels serveis municipals.

La mateixa campanya es repetí el 2010, i així es té previst que es faci en anys successius. Ara, al cap de dues temporades ja són més d’un centenar les llars de Castelló d’Empúries que s’autogestionen els residus orgànics i acaben aprofitant-los com a adob pels seus jardins.

Esmentem finalment que els domicilis que fan l’autocompostatge poden arribar a reciclar més de 500 kg de residus l’any.


La promoció de l’autocompostatge

Inici i final de l’actuació: Les campanyes de promoció de l’autocompostatge es varen iniciar el 2009. Per l’interès que té aquesta pràctica, és previst que es mantinguin en el futur.

Cost i distribució de les aportacions: L’any del seu inici, el 2009, la campanya tingué un cost de 22.600 €, dels quals un 75% foren aportats per l’Agència de Residus de Catalunya. En els anys següents la campanya –amb un cost d’uns 1.200 €/any–, s’ha finançat amb aportacions de l’empresa de recollida de residus.

Amb l’objectiu d’adaptar-nos a la legislació apareguda aquests darrers anys sobre fauna domèstica, el mes d’abril del 2009 es va aprovar definitivament la nova ordenança municipal de protecció, control i tinença d’animals. Aquesta norma esdevé una eina fonamental per a la reglamentació de tots aquells aspectes relacionats amb els animals que viuen o fan estada al nostre municipi.

Entre els aspectes més novedosos d’aquesta nova ordenança, hi destaquen:

La prohibició de sacrificar gats i gossos a les instal·lacions per al manteniment d'animals de companyia, excepte per motius humanitaris i sanitaris.

La prohibició que els circs i altres activitats ambulants puguin fer espectacles amb animals que no siguin domèstics o de companyia.


La nova ordenança de protecció, control i tinença d’animals

Les obligacions dels propietaris de gats i gossos pel que fa a l’obligatorietat d’identificació dels animals mitjançant mixcroxip, així com d’inscripció al cens municipal.

Inici i final de l’actuació: L’ordenança s’elaborà al llarg de l’any 2008 i obtinguél’aprovació definitiva l’abril del 2009. La norma és vigent i en aplicació d’ençà aquella data.

Cost i distribució de les aportacions: Les tasques d’elaboració de l’ordenança foren efectuades pels Serveis tècnics municipals. Personal d’inspecció propi i la Policia local vetllen pel seu compliment.

A les darreries de l’any 2008 es va posar en marxa el procés d’Agenda 21 Local del municipi, que tingué com a principal objectiu la redacció del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), document de planificació estratègica que estableix un seguit d’accions a portar a terme al municipi en el curt, mig i llarg termini, sempre amb criteris sostenibilistes.

Uns treballs de diagnosi elaborats per un equip tècnic extern i un pla de participació i comunicació que es feu extensiu al conjunt d’entitats i associacions del municipi –i també genèricament a la totalitat dels veïns i veïnes–, portaren finalment a la redacció del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat del municipi de Castelló d’Empúries, el qual contempla un total de 91 accions concretes distribuides en 7 línies estratègiques. Es tracta dels àmbits de l’ordenació del territori, la preservació del patrimoni natural i cultural, l’optimització dels recursos naturals, la promoció d’una economia sostenible, diversificada i igualitària, l’educació, la cultura i la cohesió social, el foment de la qualitat de vida, així com la potenciació de la comunicació i la participació. Val a dir que el PALS fou aprovat en Ple el mes d’abril del 2010.


L’elaboració de l’Agenda 21 Local

Inici i final de l’actuació: Els documents que conformen l’Agenda 21 Local, i dels quals en destaca el Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat, s’elaboraren en el període 2008-10. Amb tot, el procés d’Agenda 21 és obert, i les accions que planteja s’han de porta terme en el mig termini.

Cost i distribució de les aportacions: L’elaboració dels documents de l’Agenda 21 Local tingué un cost de 83.700 €, dels qual un 90% foren aportats per la Diputació de Girona.

A les acaballes de setembre s’organitza any rera any la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, en la que tenen lloc diverses activitats per promoure l’ús del transport públic i de la bicicleta, així com els desplaçaments a peu en allò que és la mobilitat urbana.

Els actes promocionals i festius s’han fet coincidir aquests últims anys amb la inauguració de diferents trams viaris específics per la circulació de bicicletes. Es tracta dels carrils sobre els ponts Nou i de la Mugueta, així com del carril-bici del Salins, aquest últim amb un traçat d’1,6 km.

La gratuïtat del transport públic entre la Vila i Empuriabrava, el concurs de dibuix infantil o la bicicletada popular han estat també activitats que s’han portat a terme. La marxa amb bicicleta, que ens ha permès conèixer cada any un recorregut diferent del nostre entorn territorial, ha aplegat sempre més d’un centenar de participants.


La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

Inici i final de l’actuació: La Setmana de la Mobilitat s’organitza d’ença l’any 2003, i avui en dia és un esdeveniment totalment consolidat i a mantenir.

Cost i distribució de les aportacions: El cost d’organització de la Setmana és d’uns 4.000 €, dels quals un 25% són aportats per l’empresa gestora dels residus.

Al llarg d’aquests darrers anys s’ha fet una important tasca d’adequació de les àrees d’aportació de residus, i que ha consistit en el seu apantallament –allà on això ha estat possible– amb fusta tractada i en la col·locació de cartells informatius sobre l’ús dels diferents contenidors, de l’horari i l’emplaçament de les deixalleries, aixícom dels telèfons de contacte a l’hora de gestionar les restes de poda i els voluminosos.


L’apantallament i senyalització de les àrees d’aportació de residus

Inici i final de l’actuació: Els primers apantallaments es varen posar l’any 2006, i la xarxa s’ha anat completant segons les disponibilitats de l’empresa CENET06, S.A. L’actuació fialitzarà amb l’adequació de les més de 80 àrees del municipi.

Cost i distribució de les aportacions: Tant els tancaments de fusta com els plafons informatius són finançats per l’empresa CENET06, S.A. que gestiona la recollida dels residus

En total s’han posat pantalles de fusta i plafons informatius a 52 àrees d’aportació de residus. Val a dir que el disseny de l’apantallament s’ha hagut d’anar adaptant segons els casos a l’estructura del carrer, a les possibilitats de descàrrega dels contenidors i a la seva bona funcionalitat de cara als ciutadans.

El desplegament de la xarxa d’aportació de restes vegetals

Després d’un seguit d’anys d’actuar-hi, el 2011 ha quedat definitivament desplegada la xarxa de punts d’aportació de restes de poda i jardineria, la qual dóna servei tant a la Vila de Castelló com a la resta d’urbanitzacions del municipi. La xarxa estàconformada per un total de 69 àrees, totes degudament senyalitzades i construides amb taulons de fusta que dibuixen una mena de tancats on els ciutadans hi aporten les seves restes vegetals.

L’establiment d’aquesta xarxa ha permès regularitzar i donar un tractament ordenat a tots aquells punts que temps enrera esdevenien simples amuntegaments de restes a qualsevol punt de l’espai públic.

Val a dir que el material aplegat, que arriba a ser de prop de 400 tones al mes, és recollit per un servei específic que el transporta a una planta de tractament, i que utilitzarà aquest subproducte per a la elaboració d’adobs orgànics i terres vegetals.


Inici i final de l’actuació: La xarxa, tal i com avui està concebuda, es va començar a executar l’any 2006. Malgrat que en l’actualitat dóna cobertura a la totalitat dels espais urbans, es pot anar ampliant si noves demanes o creixements urbanístics així ho requereixen.

Cost i distribució de les aportacions: L’actuació ha tingut un cost total aproximat de 138.000 €, dels quals un 75% els ha aportat l’Agència de Residus de Catalunya i la resta han estat recursos propis.

L’any 2005 es va posar en funcionament un servei específic d’inspecció en matèria de gestió de residus, i que ha centrat els seus esforços tant en els residus domèstics com en els d’origen comercial. Aquesta activitat inspectora s’ha complementat amb una intensa tasca pedagògica i de conscienciació, i únicament ha comportat l’obertura d’expedients sancionadors en casos de conductes clarament incíviques o negligents.

De manera específica, s’han efectuat importants esforços en aconseguir l’ajustament a normativa de la major part d’activitats comercials i industrials del municipi, ja sigui incidint en l’obligatorietat d’efectuar una correcta separacióen origen del residus, ja sigui en l’adequació dels sistemes de contenerització per fraccions.

El resultat acaba essent un poble més endreçat, amb un major control dels hàbits d’uns i altres en la gestió dels residus, així com un substancial increment del volum de residus recollits selectivament i que finalment poden ser reciclats.


L’activitat inspectora en matèria de residus

Inici i final de l’actuació: La figura de l’inspector/a en matèria de residus s’establíl’any 2005. Els bons resultats obtinguts i les noves demandes ciutadanes semblen garantir la seva continuitat dins l’organigrama municipal.

Cost i distribució de les aportacions: L’inspector/a de residus s’articulà a través d’una redistribució dels efectius humans disponibles a l’Ajuntament, i no suposà en cap cas un increment de la plantilla.

Ja fa força anys que la platja d’Empuriabra obté el distintiu Bandera Blava, el qual reconeix l’adaptació d’aquest espai de bany a determinats criteris de legalitat, accessibilitat, sanitat, neteja i seguretat. Aquests paràmetres són revisats periòdicament, i la platja pot perdre la distinció en cas que no es compleixin les determinacions exigides.

La Bandera Blava és una distinció de caràcter internacional que atorga l’associació ADEAC-FEE, i amb la qual es pretén assolir un desenvolupament sostenible pel que fa al turisme i una correcta gestió ambiental del litoral del municipi.

Els serveis que demana aquest distintiu apareixen ben especificats als plafons informatius que hi ha distribuits al llarg de la platja, on a més s’hi pot trobar de forma actualitzada:

La qualitat sanitària de les aigües de bany.Les campanyes ambientals que es realitzen.El codi de conducta i totes les adreces i telèfons d’interès.


L’obtenció de la Bandera Blava

Inici i final de l’actuació: La platja d’Empuriabrava va obtenir per primer cop el distintiu Bandera Blava l’any 1997, i d’ençà aquella data n’ha estat sempre mereixedora.

Cost i distribució de les aportacions: Les gestions per a la tramitació del distintiu les efectuen els Serveis tècnics municipals. Les tasques d’adequació necessàries han acostumat a ser canvis en el model de gestió. Les despeses financeres reals han estat sempre menors, en molts casos assumides per empreses colaboradores.

L’any 2009, l’Ajuntament portà a terme uns exhaustius treballs de desbrossament de la llera de la Muga, en un tram de 700 m que va del passallís de la Cooperativa fins al Pont Nou. L’actuació, molt selectiva, permeté obrir la llera del riu i minimitzar el risc d’inundacions en temps d’avingudes, així com també fer més visible el Pont Vell i ofertar un ampli espai de lleure i passeig just al costat del poble, tot plegat sense manllevar al sector les importants funcions ambientals i ecològiques que téencomanades.


La neteja de la Muga

Inici i final de l’actuació: Les netejes i desbrossades de la llera de la Muga al seu pas per la Vila de Castelló es fan de manera periòdica, mai però anys seguits.

Cost i distribució de les aportacions: El cost dels treballs volta els 9.000 € els anys que es fa, els quals assumeix l’Agència Catalana de l’Aigua si aquesta és que finalment executa les obres.

Altres anys ha estat l’Agència Catalana de l’Aigua qui a instàncies de l’Ajuntament ha efectuat aquests treballs de neteja. El 2011, per exemple, la desbrossada ha arribat fins al pont de Sant Pere, actuant damunt d’un sector en el que feia molt de temps que no s’hi intervenia.

El curs 2004-05 es va començar a implantar a les escoles del municipi l’Agenda 21. L’objectiu era aconseguir l’ambientalització dels centres públics escolars d’ensenyament infantil i primària de Castelló d’Empúries i del seu respectiu currículum escolar. Més tard, l’any 2009 es va incloure també en aquest programa lanova escola d’Empuriabrava “El Bruel”.

Val a dir que aquestes treballs s’han anat aconseguint gràcies a un equip de monitors especialitzats de l’empresa SCP La Rufa, amb la participació activa dels docents del centre així com també de les associacions de pares, cosa que ha suposat que el conjunt d’aquestes activitats hagin tingut molt bona acollida.

Per fer-ho, s’han anat treballant en cadascun dels cursos escolars diferents activitats d’educació ambiental al voltant d’àmbits temàtics, entre els que han destacat:


L’Agenda 21 Escolar

Inici i final de l’actuació: El procés d’elaboració de l’Agenda 21 es va iniciar el curs 2004-05 a les escoles Ruiz Amado i Joana d’Empúries, i al 2009 s’hi va incorporar l’escola el Bruel. La proposta és que aquests programa d’educació ambiental es mantingui en propers anys.

Cost i distribució de les aportacions: El cost de l’Agenda 21 Escolar és assumit íntegrament per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, i que es concreta en 500 €anuals per escola per comprar material i 3.800 € anuals per finançar la feina de l’empresa SCP La Rufa.

La recollida selectiva dels residus.L’elaboració de compost a partir de les restes orgàniques.La creació d’un hort dins del recinte escolar.L’adequació de petits estanys al pati de l’escola, que funcionen com a biòtops aquàtics.La instal·lació de caixes-niu i menjadores pels ocells.

L’any 2009 l’Ajuntament de Castelló d’Empúries es va adherir a l’organisme de salut pública DIPSALUT i al seu catàleg de serveis, fet que ha pemès d’ençà aquell moment accedir als diferents programes específics que donen cobertura a les competències municipals en salut pública i a les polítiques de promoció de la salut.


L’adhesió a DIPSALUT

Inici i final de l’actuació: L’adhesió a DIPSALUT va tenir lloc l’any 2009, i d’ençàllavors es té accés a tots els programes que periódicament es convoquen.

Cost i distribució de les aportacions: El programa que deriva en el Conveni amb Creu Roja, que té un cost de 125.000 €, és finançat en un 15% per DIPSALUT. El programa de parcs urbans suposa el pagament de 1.800 €/any en concepte de manteniment. La resta de programes als quals s’opta són gratuïts.

Així doncs, d’entre els diferents programes que l’organisme té establerts, el nostre Ajuntament s’ha beneficiat fins ara dels següents:

Programa d’avaluació higiènica i sanitària de les piscines d’ús públic.Programa de suport a la gestió del risc derivat de les platges (control de la presència de legionel·la a les dutxes i rentapeus de les platges).Programa de suport econòmic per a la seguretat, vigilància, salvament i socorrisme de platges (conveni amb Creu Roja).Programa de suport econòmic a les actuacions per a la lluita i control integrat de plagues urbanes.Programa de parcs urbans de salut i itineraris saludables.

L’any 2010 s’han efectuat parcialment els treballs d’adequació de les dues deixalleries del municipi, i que han de consistir en la instal·lació de bàscules a l’entrada i sortida de la deixalleria d’Empuriabrava, així com de barreres d’accés i programari de control d’entrades d’usuaris i dels materials aportats, això tant a les instal·lacions d’Empuriabrava com de la Vila de Castelló.

Per raons de disponibilitat pressupostària, el 2010 s’han construit les bàscules a la deixalleria d’Empuriabrava i s’ha fet la preinstal·lació del sistema de barreres, a l’espera que en un futur pròxim es puguin concloure la totalitat dels treballs.


L’adequació de les deixalleries

Inici i final de l’actuació: L’any 2010 s’han posat les bàscules a la deixalleria d’Empuriabrava, i es té previst que entre els anys 2011 o 2012 es puguin concloure els treballs amb la instal·lació de les barres de control i accés a ambdues deixalleries.

Cost i distribució de les aportacions: Els treballs efectuats fins ara han pujat a un total de 51.500 €, dels quals 45.000 € han estat finançants mitjançant subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya. La resta els ha aportat l’empresa CENET06, S.A., gestora de les instal·lacions.

Un cop s’hagin implementat definitivament aquestes millores es podrà elaborar un nou reglament d’ús de les deixalleries, el qual tindrà en consideració doncs la titularitat o ocupació d’un habitatge al municipi –en uns casos– o el desenvolupament d’una activitat comercial –en altres–, així com també les característiques i quantitats de residus aportats. Com a resultat d’això, es podrà llavors requerir als usuaris l’abonament del cost corresponent en concepte de gestió de residus o a la bonificació de les taxes per ús de la deixalleria –aspecte aquest que actualment ja es fa amb l’aportació de vals.

L’any 2008, amb motiu de l’episodi de sequera que patí la comarca, es varen posar en marxa un seguit d’iniciatives per fomentar l’estalvi d’aigua entre la població. Una de les actuacions que es dugueren a terme fou la distribució als qui ho sol·licitaren –i de forma totalment gratuïta– de reductors de cabal per a les aixetes dels habitatges. De forma paral·lela es feu també un estudi comparatiu en els consums d’aigua abans i després de les cases on s’instal·laren.


Les campanyes d’estalvi d’aigua

Inici i final de l’actuació: L’episodi de sequera va tenir lloc el 2008. A principis d’any ja es va fer la campanya per instal·lar els reductors d’aigua i durant tota la temporada d’estiu es van anar repartint el material comunicatiu.

Cost i distribució de les aportacions: La campanya dels reductors del cabal d’aiguaes va fer amb el suport del Consorci de la Costa Brava, amb un cost per l’Ajuntamentt de 1.300 €. L’edició del material comunicatiu va suposar una despesa de 4.600 €.

Amb l’objectiu de fer arribar el missatge sobre l’ús racional de l’aigua al conjunt de la ciutadania, s’editaren cartells i llibrets informatius en diferents idiomes en els qual es donaven les pautes per actuar en les situacions d’excepcionalitat i emergència, consells per estalviar aigua a casa i a l’hora de dissenyar el jardí o cultivar l’hort, així com també es donava resposta als dubtes més habituals que es poguessin tenir respecte a la situació de sequera. Val a dir que aquest material comunicatiu es distribuímassivament als comerços i es bustià casa per casa.

L’any 2009 es va engegar una campanya per donar a conèixer als propietaris dels gossos els deures i obligacions que tenen envers les seves mascotes –i molt especialment en la recollida d’excrements.Per fer arribar aquesta informació es van editar cartells i fulletons on s’explicaven alguns aspectes de l’ordenança municipal de protecció, control i tinença d’animals.

Els fulletons es van distribuir al llarg dels anys 2009 i 2010 a partir de diferents canals: oficines de turisme, Ajuntament, Policia Local, comerços i punts d’informacióambiental.


La campanya per la tinença de gossos

Inici i final de l’actuació: La campanya es va iniciar l’any 2009 i s’ha anat mantinguent al llarg de tot el 2010.

Cost i distribució de les aportacions: El cost de l’edició i la impressió del fulletó va ser de 1.130 € i l’obsequi dels “ossets” va suposar una despesa de 5.000 €. Ambdues quantitats varen ser aportades per una empresa col·laboradora.

També i com a incentiu a les necessitats que els propietaris censessin els seus animals, es varen repartir “ossos” dispensadors de bosses de recollida d’excrements.

L’any 2004 es va iniciar la recollida de residus porta a porta als barris del Botxí i el Temple, que posteriorment es va ampliar també a l’Hort d’en Negre i l’Hort d’en Mayor. Aquest model de recollida, que ja dóna servei a prop de 240 habitatges, ha permès reciclar l’any 2010 fins a 50 Tn de matèria orgànica, així com 14 Tn d’envasos, 14 Tn de paper/cartró i 14 Tn de vidre, fet que suposa el reciclatge del 90 % dels residus que es produeixen a les llars on aquest sistema es practica.


La recollida de residus porta a porta als domicilis

Inici i final de l’actuació: La recollida PaP domiciliària es va iniciar l’any 2004 als barris del Botxí i el Temple. Les previsions són que amb el temps es doni cobertura a la totalitat de la Vila de Castelló, a excepció del centre històric.

Cost i distribució de les aportacions: El servei es finança amb les taxes per la recollida de residus, malgrat que l’any 2004 es va disposar d’un ajut d’uns 60.000 € de l’Agència de Residus de Catalunya per a l‘adquisió del camió.

Les previsions de desplegament del PaP domiciliari eren que el model s’acabés implantant al llarg de l’any 2011 arreu on es creu que és factible. Els retards en la construcció de la planta de compostatge comarcal així com l’actual cojuntura econòmica, han aconsellat però dilatar els terminis i posposar les fases planificades.

La recollida PaP es fa 4 dies a la setmana, sempre a partir de les 10 del vespre. Per això s’utilitza un camió bicompartimentat, cosa que permet aplegar conjuntament la matèria orgànica i una de les altres fraccions (envasos, paper/cartró, vidre o resta, segons el dia).

D’ençà l’any 2004 l’Ajuntament realitza la recollida dels residus als comerços amb el sistema porta a porta. Aquesta pràctica va començar a Castelló amb uns 50 establiments, i el servei s’ha anat ampliant fins abastar a inicis del 2011 més de 60 grans productors de la Vila de Castelló i uns 80 de la urbanització d’Empuriabrava. A tots aquests establiments se’ls recull a diari un mínim de dues fraccions de residus, entre les quals hi trobem sempre la fracció orgànica que és la que pot comportar una major problemàtica.

A Empuriabrava a més, i de manera específica, hi ha establerta una ruta per a la recollida del paper-cartró, que ja dóna servei a més de 180 establiments i grans superfícies.


La recollida de residus porta a porta a les activitats

Inici i final de l’actuació: La recollida PaP comecial es va iniciar l’any 2004 a la Vila de Castelló, i actualment ja abasta el conjunt del municipi. La perspectiva és la de mantenir i ampliar aquest servei fins a donar cobertura al conjunt de grans productors.

Cost i distribució de les aportacions: El servei s’autofinança a partir de les taxes que per a la recollida de residus paguen els comerços i activitats del municipi.

Aquest sistema de recollida ha facilitat que les activitats s’ajustin a la normativa vigent en matèria de separació de residus, així com que s’incrementin molt els percentatges de residus que poden ser efectivament valoritzats.

El proppassat 2010, per exemple, la recollida comercial PaP ha permès aplegar 572 Tn de fracció orgànica, 270 Tn de paper-cartró, 81 Tn d’envasos i 138 Tn de vidre, fet que representa en total el 90 % dels residus produits per aquests establiments als qual es dóna aquest servei.

Des de l’any 2008 i durant els mesos d’estiu, la platja d’Empuriabrava compta amb un Punt d’Informació Ambiental situat a la seva part central i davant del principal accés.


El Punt d’InformacióAmbiental

Inici i final de l’actuació: El punt d’informació ambiental es va instal·lar per primer cop l’any 2008 durant els mesos de juliol i agost, i cada estiu s’ha anat repetint tot esperantque en els propers anys es pugui millorar el servei que s’hi dóna.

Cost i distribució de les aportacions: El cost de la instal·lació d’aquest punt d’informació prové de la carpa que es va muntar inicialment i que més tard es substituíper una caseta de fusta, tot plegat amb un cost aproximat de 4.000 €. El personal que l’atent és el propi de l’Ajuntament o provinent de programes d’ocupació, mentre que el material que s’hi dóna és el que es disposa de campanyes ja en marxa.

Mitjançant la realització d’enquestes, el punt també s’utilitza per conèixer el grau de satisfacció dels usuaris de la platja en relació als serveis que s’hi donen, cosa de gran interès per planificar o reorientar si s’escau les polítiques municipals.

En aquest punt s’informa dels usos i serveis disponibles al conjunt de les zones de bany del municipi, de l’entorn natural i de les possibilitats de descoberta mitjançant rutes a peu o en bicicleta, així com també de les campanyes ambientals que en aquells moment hi pugui haver endegades.

L’any 2010, el Punt d’Informació Ambiental s’instal·là també per alguns dies i de forma itinerant davant de les tres escoles del municipi, on s’informava i es donava material en relació a campanyes com la promoció de l’autocompostatge, els bons hàbits en la tinença de gossos, així com la recollida i reciclatge dels olis usats a la cuina.

L’any 2009 l’Ajuntament va posar en marxa de forma sistematitzada una campanya pel control de la població de coloms, la qual havia arribat a ser molt nombrosa i amb evidents efectes damunt béns i construccions així com amb riscos per la salubritat de les persones. Aquest control s’ha fet mitjançant la instal·lació de fins a 6 gàbies-trampa en diferents edificis del municipi, i on entre els anys 2009 i 2010 s’han capturat prop de 3.000 exemplars.

Un altre servei que s’ha iniciat l’any 2010 ha estat el control de rosegadors. Així doncs, les demandes ciutadanes per la presència d’aquests animals a la via pública o en determinats edificis es resolen amb actuacions puntuals.

Ja per últim, esmentar també que d’ençà els seus inicis l’Ajuntament de Castellód’Empúries forma part de la Mancomunitat intermunicipal voluntària de control de mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter, precisament amb seu al nostre municipi. Aquest servei efectua una important tasca per garantir que les molèsties a la població tant resident com turística siguin les menors possibles, precisament en un territori d’aiguamolls molt propici a aquesta mena d’insectes.


El control de les plagues urbanes

Inici i final de l’actuació: El control de mosquits va començar a fer-se ja fa més de 30 anys, mentre que el de coloms i rosegadors s’han pogut sistematitzar a partir dels anys 2009-10. Pels seus bons resultats, la previsió és la de mantenir en el temps tots aquests serveis.

Cost i distribució de les aportacions: La contribució de l’Ajuntament a la Mancomunitat de control de mosquits és d’uns 142.000 € anuals, la qual és repercutida mitjançant taxa. El cost pel control de coloms i rosegadors volta els 10.000 €/any, dels quals més d’un 50% és subvencionat per DIPSALUT.

A partir de l’any 2010 l’Ajuntament ha assumit les tasques de control dels insectes i rosegadors de les escoles del municipi –CEIP’s Ruiz Amado, Joana d’Empúries i el Bruel. Es tracta dels treballs que de manera periòdica –un cop cada 3 mesos– es fan a la cuina i al menjador dels centres, i que són efectuats per una empresa especialitzada.

Val a dir que de forma prèvia als tractaments s’inspeccionen les instal·lacions per veure els possibles punts d’entrada i llocs on els insectes (paneroles, cucaratxes, formigues ...) i rosegadors (rates i ratolins) s’hi poden concentrar. És llavors quan s’implementen mètodes de control químics o mecànics, amb sistemes de captura i dosis adequades a cadascuna de les possibles espècies invasores.

Després de les visites d’inspecció i control s’emet el corresponent certificat de tractament, amb especificació de les tasques efectuades, els productes utilitzats i les mesures de seguretat a seguir.


El control d’insectes i rosegadors a les escoles

Inici i final de l’actuació: Les tasques de control d’insectes i rosegadors han estat assumides per l’Ajuntament l’any 2010, i és previst que es mantinguin en un futur llevat que concorrin circumstàncies que ho impedeixin.

Cost i distribució de les aportacions: El cost d’aquests controls és d’uns 400 € per escola i any. Aquest import és assumit íntegrament per l’Ajuntament.

Des de l’any 2009, la platja d’Empuriabrava gaudeix de dues certificacions ambientals basades en la Norma ISO 14001 i en el Reglament Europeu EMAS 761/2001. Aquests distintius són voluntaris i certifiquen organitzacions de tots els sectors, i entre ells les platges.

La Política Ambiental elaborada en la implantació delSistema de Gestió Ambiental és un document públic on apareix la voluntat de l’Ajuntament de Castellód’Empúries de garantir els valors naturals de la platja, fer un ús eficient i racional dels recursos naturals, gestionar correctament els residus i garantir la prevenció de la contaminació.

Per a la seva obtenció s’ha d’implantar un Sistema de Gestió Ambiental que obliga a una millora contínua any rere any i demana fer pública una Política i una DeclaracióAmbientals.

Els passos seguits per aconseguir aquestes certificacions han estat:

Definir una Política Ambiental.Identificar els requisits legals i complir-los.Identificar els aspectes ambientals i analitzar-los.Definir un Sistema de Gestió i verificar-lo. Elaborar i publicar una Declaració Ambiental.Proposar una millora contínua.


La Norma ISO 14001 i el distintiu EMAS a la platja d’Empuriabrava

Inici i final de l’actuació: L’any 2008 es varen iniciar les revisions i protocols per a l’obtenció del Sistema, els quals varen concloure el 2009 amb l’obtenció de la certificació ISO 14001 i el distintiu EMAS per la platja d’Empuriabrava. Ambdós seguiran en vigència si se superen els seguiments i les verificacions que anualment pertoquin.

Cost i distribució de les aportacions: El cost inicial d’implantació del Sistema de Gestió suposà una despesa de 15.000 €. En anys successius el cost del seguiment volta els 9.000 €. Val a dir que les inversions que es fan cada any per millorar equipaments, informació o d’altres aspectes derivats de la millora contínua varien en funció del pressupost.


La “Q” de Qualitat Turística a la platja d’Empuriabrava

Inici i final de l’actuació: L’any 2009 la platja d’Empuriabrava va rebre el distintiu “Q”de Qualitat Turística i que fins ara ha mantingut. Anualment s’hauran de superar les auditories que permeten renovar la certificació.

Cost i distribució de les aportacions: El cost de les auditories, de l’obtenció del segell així com el seguiment del compliment de la Norma “Q”, s’inclou en les despeses per assolir la certificació ISO 14001 i el distintiu EMAS.

La “Q” de Qualitat Turística és una certificació atorgada per l’Instituto para la CalidadTurística Española (ICTE), i que va rebre la platja d’Empuriabrava l’any 2009 com a reconeixement al nivell d’excel·lència en la prestació dels diferents serveis.

La Norma estableix els requisits que ha de complir la platja en tots aquests àmbits:

Seguretat, salvament i primers auxilis.Informació.Neteja i recollida selectiva de residus.Manteniment d’instal·lacions i equipaments.Accessos.Serveis higiènics.Oci.

Amb aquest segell es garanteix a l’usuari de la platja d’Empuriabrava que darrera de cada servei hi ha un estricte control de qualitat.

D’ençà l’any 2004, quan es va iniciar la recollida domiciliària de residus porta a porta als barris del Botxí i el Temple, s’edita i es distribueix el “Full del Porta a Porta” entre les llars del municipi que tenen accés a aquest model de gestió. El document, elaborat amb una periodicitat trimestral, té com a objectiu ser un mitjà de comunicació entre el prestatari del servei i els usuaris, els quals reben tota aquella informació que els pot ser útil per optimitzar la seva tria i entendre les virtuts de la separació en origen dels residus.


El Full del Porta a Porta

Inici i final de l’actuació: El primer “Full del Porta a Porta” es va repartir el mes de juny de l’any 2004 entre els habitatges del Botxí i el Temple. La seva durada és indefinida atès que hom considera indissociable aquest vehicle de comunicació del sistema de recollida porta a porta.

Cost i distribució de les aportacions: El full és elaborat pels serveis tècnics i repartit per l’empresa CENET06, S.A. que efectua la recollida i gestió dels residus al municipi.

Així, a banda de dades sobre les quantitats de residus recollides anualment per cadascuna de les fraccions, s’informa també sobre els processos de valorització, els criteris per destriar les deixalles, els elements que cal utilitzar pel seu lliurament o la comparativa amb altres sistemes de gestióno tan eficients.

Actualment s’editen uns 250 exemplars d’aquest full informatiu, els quals es reparteixen entre els habitatges dels barris del Botxí, el Temple, l’Hort d’en Negre i l’Hort d’en Mayor.

Per normativa i de forma periòdica, els ajuntaments han de revisar les piscines d’ús públic del seu municipi amb l’objectiu de comprovar si les instal·lacions reuneixen suficients condicions higièniques i sanitàries, si la qualitat de l’aigua és l’adient o si el tractament que s’hi fa és prou correcte.

Per a l’exercici d’aquestes competències, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries s’acull al suport que fa DIPSALUT en la matèria, de manera que es aquest organisme qui de forma delegada efectua les tasques de control.

Les piscines dels 14 càmpings i hotels del municipi, doncs, se sotmeten anualment i durant els mesos d’estiu a aquests controls, el resultat dels quals els hi comunicamitjançant informe el mateix Ajuntament a fi i efecte que puguin esmenar les mancances que es detecten.

Tot plegat ha servit en els darrers anys per millorar la qualitat d’aquestes instal·lacions d’ús públic al municipi, així com també en alguna ocasió per forçar el seu tancament per raó dels riscos que s’hi acumulaven.


El control de les piscines d’ús públic

Inici i final de l’actuació: El control de les piscines d’ús públic es porta a terme anualment i durant els mesos d’estiu. Inicialment ho feien els mateixos serveis tècnics, però d’uns anys ençà les tasques d’inspecció es troben delegades a DIPSALUT.

Cost i distribució de les aportacions: Les inspeccions s’encarreguen a DIPSALUT tot acollint-se a un programa de suport d’aquest organisme, amb cost zero. Tanmateix la comunicació dels resultats a les diferents insta·lacions la fan d’ofici els propis serveis tècnics municipals.

L’Associació Progat Ampuria és una entitat fundada l’any 1993 pel control i la protecció dels gats i gossos del municipi. L’any 2010, l’Ajuntament de Castellód’Empúries va signar un conveni amb aquest col·lectiu per què fossin ells els quigestionessin l’acolliment dels animals abandonats de la vila. Amb aquesta actuaciótambé es garantia la construcció d’un nou refugi amb unes condicions més òptimes per a l’estada dels animals perduts o abandonats.

Dins les activitats que duu a terme l’associació, destaquen:

Recollir i controlar els animals perduts i/o abandonats.Localitzar i controlar les colònies de gats de carrer.Vacunar i esterilitzar els animals del refugi per evitar la seva reproducció.


La col·laboració amb l’Associació Progat

Inici i final de l’actuació: Els contactes amb l’Associació Progat Ampuria per redactar un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló d’Empúries van iniciar-se l’any 2009 però no va ser fins el 2010 en què es va poder signar i amb caràcter indefinit.

Cost i distribució de les aportacions: La despesa acordada en el conveni és de 10.800 € anuals durant dos anys (2010 i 2011). A part, l’Ajuntament assumeix tambéel preu de les esterilitzacions dels gats de carrer, que va pujar a 8.345 € l’any 2010.

En aquest marc de col·laboració, l’Ajuntament es compromet també a assumir les despeses d’esterilització dels gats de carrer, sempre amb la col·laboració delsveterinaris del municipi.

Val a dir que totes aquestes funcions són imputables a l’adminstraciómunicipal en aplicació de la legislació vigent en matèria de protecció dels animals, però que l’Associació Prograt les porta a terme de forma delegada.

Al llarg dels anys 2009 i 2010 el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha portat a terme el procés participatiu i la tramitaciódel Pla especial de protecció dels Aiguamolls de l’Alt Empordà, i que ha conclòs el novembre de 2010 amb l’aprovació definitiva del document.

En defensa dels interessos dels particulars i de les activitats del municipi, l’Àrea de medi ambient –conjuntament amb els serveis d’urbanisme– ha fet un exhaustiu seguiment del procés compareixent a tots i cadascun dels períodes expositius i de consulta amb les administracions implicades.

Els principals aspectes en els que s’ha fet incidència han estat la zonificació i la normativa reguladora, així com el programa d’actuacions previst. De manera específica, s’han vehiculat les reclamacions del sector dels càmpings, especialment afectats per aquest document de planificació.


El Pla especial de protecció dels Aiguamolls de l’Alt Empordà

Inici i final de l’actuació: Les actuacions de compareixença a l’expedient de tramitació del Pla especial s’han portat a terme al llarg dels anys 2009 i 2010.

Cost i distribució de les aportacions: Els treballs i gestions han estat efectuats d’ofici pels Serveis tècnics municipals.

L’any 2009, l’Àrea de medi ambient va disposar per primer cop de dos agents cívics que col·laboraren durant els mesos d’estiu en tasques d’informació a la ciutadania. Utilitzant com a mitjà de desplaçament la bicicleta, els agents actuaven en l’àmbit de les platges del municipi –la Rubina i Empuriabrava–, el control dels gossos i de l’actitud dels seus propietaris, la cura per les bones pràctiques en la gestió dels residus així com també l’assistència a la població visitant a les àrees de major afluència turística.


Els agents cívics i altre personal col·laborador

Inici i final de l’actuació: L’any 2009 es va contractar per primer cop personal amb tasques de comunicació ambiental i suport a la ciutadania. L’any 2010 això s’ha acabant consolidant, amb la intenció que es pugui mantenir en el futur. Tanmateix la contractació de personal a través del Servei d’Ocupació de Catalunya es farà sempre que els ajuts per a aquesta mena de contractes hi siguin.

Cost i distribució de les aportacions: La contractació d’agents cívics i informadors ambientals ha anat a càrrec de l’empresa CENET06, S.A. La participació d’altre personal col·laborador s’ha fet accollint-se l’Ajuntament als ajuts del Servei d’Ocupacióde Catalunya.

El 2010, tot cercant una major continuitat i especialització del personal, l’empresa de recollida de residus CENET06, S.A., a instàncies de l’Ajuntament, ha incorporat una persona amb funcions d’informadora ambiental, que assessora als comerços i als domicilis en tot allò que fa a la bona gestió dels seus residus. En estreta col·laboració amb els serveis tècnics i d’inspecció municipal, l’existència d’aquesta nova figura ha permès millorar molt l’eficiència en la recollida selectiva dels residus.

A banda, també l’any 2010 s’ha pogut contractar temporalment i a través dels programes d’ocupació de la Generalitat, una persona que ha col·laborat amb els serveis tècnics de l’Àrea de medi ambient.

L’any 2010, en col·laboració amb l’Àrea de Turisme, es va editar un desplegable sobre els usos i serveis de les platges del municipi (Can Comes, Empuriabrava i la Rubina). Aquest fulletó, editat en cinc idiomes, es distribuí massivament –tiratge de 25.000 exemplars– a tots els establiments i activitats amb vinculació a les platges, així com també a les instal·lacions de càmping.


La informació als usuaris de les platges

Inici i final de l’actuació: El desplegable es va elaborar l’any 2010 i hom té previst que es vagi reeditant i actualitzant en anys successius.

Cost i distribució de les aportacions: L’edició del desplegable va tenir un cost de 4.700 €, els quals varen ser abonats íntegrament per empreses col·laboradores.

A banda de la localització en l’espai i per cadascuna de les platges dels serveis generals i dels usos de temporada, el fulletó dóna informaciódels telèfons i adreces de major interès (policia, Creu Roja, servei de taxis, emergències ...), aixícom també recomanacions i normes de conducta en relació a aspectes com la pràctica del windsurf i el kitesurf, la presència de gossos a les platges, lestacionament de caravanes, la pesca amb canya, la neteja i bon ordre a les platges, els controls de la qualitat de les aigües de bany, aixícom els treballs de recuperació de les dunes que es fan a la platja de la Rubina.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries, amb el suport de la Dirección General de Costas (Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino) i de la Diputació de Girona, va executar l’any 2009 el projecte d’ordenació de la Rubina on es preserven els ambients dunars i es regula l’accés motoritzat als espais de rereduna.

D’ençà llavors ja s’ha començat a observar una ràpida recuperació de les comunitats naturals, especialment de la vegetació que ja no pateix l’efecte de les trepitjades.

De manera específica, els treballs efectuats varen consistir en:


L’ordenació dels usos a la platja de la Rubina

Inici i final de l’actuació: El projecte de reordenació de la Rubina es va executar l’any2009. Anualment, però, s’ha de reposar el material malmès i fer-hi un constant manteniment.

Cost i distribució de les aportacions: L’execució del projecte va tenir un cost d’uns 64.000 €, dels quals 40.000 € foren aportats per la D.G. de Costes i 24.000 € per la Diputació de Girona. El manteniment anual, amb un cost d’uns 9.000 €, va a càrrec de l’empresa CENET06, S.A.

Delimitar amb estaques els espais de rereduna. Zonificar l’espai de platja per tal de separar les diferents tipologies d’usuaris.Delimitar amb estaques i cordes els sistemes dunars i senyalitzar les zones d’accés i els espais preservats.Instal·lar aparcaments per bicicletes.Retirar la vegetació invasora.

Al llarg dels anys 2009 i 2011 l’Ajuntament ha distribuit gratuïtament entre els bars i restaurants del municipi una vuitantena de contenidors de vidre per tal de facilitar la recollida selectiva. Aquests contenidors, cedits pel Consell Comarcal i aportats per Ecoembes –l’empresa que promou el reciclatge del vidre–, han servit en uns casos per millorar la recollida en el servei porta a porta, i en altres per facilitar la separació i emmagatzament en origen així com posterior trasllat dels residus fins a les àrees d’aportació.


La distribució de contenidors de vidre entre els comerços

Inici i final de l’actuació: Els treballs de destribució gratuïta de contenidors de vidre a bars i restaurants s’han portat a terme al llarg dels anys 2009 i 2011.

Cost i distribució de les aportacions: Els contenidors de vidre han estat finançats per Ecoembes i cedits pel Consell Comarcal. La campanya informativa i la distribuciódel material s’ha fet d’ofici pels serveis d’inspecció de l’Ajuntament i l’empresa CENET06, S.A.

De forma paral·lela a aquest lliurament de contenidors amb rodes als establiments comercials, s’ha fet també una redistribució dels contenidors de vidre existents a les àrees d’aportació, de manera que disposin de boca ample aquells que se situen a les zones pròximes a àrees de bars i restaurants, i aixíaquests puguin buidar els seus cubells amb facilitat.

Val a dir que al municipi, l’any 2010, s’han recollit selectivament un total 711 Tn de vidre, de les quals 151 Tn ho han estat amb el sistema porta a porta i la resta mitjançant contenidors de carrer.

La presència aquests darrers anys de kitesurfistes a la Rubina i la necessitat de donar una alternativa als cada cop més nombrosos practicants d’aquest esport, ha fet que s’hagi regularitzat una franja de prop de 400 m a l’extrem nord de la Rubina on poder exercitar aquesta activitat. De retruc, s’ha efectuat una important tasca de conscienciació per tal d’eliminar el kitesurf de les platges d’Empuriabrava i de Can Comes, aquesta última especialment sensible pel fet de trobar-se en bona part dins la Reserva Natural Integral dels Aiguamolls de l’Empordà.

L’habilitació d’aquesta zona de kitesurf a la Rubina ha suposat la seva tramitació legal davant els organismes responsables, així com també la instal·lació de cartells que delimiten clarament allà on la pràctica és permesa. Paralel·lament, tambés’han posat plafons informatius a la resta de platges del municipi on s’hi fa constar les zones aptes i les no aptes per a fer aquest esport.


La regularització de la pràctica del kitesurf al municipi

Inici i final de l’actuació: La regularització de la pràctica del kitesurf es va afrontar plenament l’any 2009, i cada any s’intenta millorar els serveis oferts en relació a aquesta activitat.

Cost i distribució de les aportacions: La tramitació de l’espai per a la pràctica del kitesurf es fa d’ofici pels serveis tècnics municipals. La senyalització de les zones aptes i no aptes tingué un cost inicial aproximat de 2.500 €, dels quals un 50% fou pagat amb un ajut de la Diputació de Girona.

L’any 2011, el servei de recollida de roba usada mitjançant contenidors de carrer s’ha vist substancialment millorat amb la signatura d’un conveni amb l’organitzacióHUMANA, la qual complementa els treballs que fins aleshores ha vingut efectuant el col·lectiu “Roba Amiga”. Aixi doncs, les dues entitats passen a operar al municipi, una en l’àmbit de la Vila de Castelló i l’altra a les urbanitzacions d’Empuriabrava i el Masnou.

D’aquesta manera, a banda de donar suport a col·lectius d’economia social que treballen amb persones drogodependents i/o discapacitades, s’aconsegueix tambéincrementar el nombre de contenidors disponibles al conjunt de l’espai públic del municipi, i que passen dels 6 que hi havia fins al moment als més de 20 que trobarem en aquest nou escenari.


La millora del servei de recollida de roba usada

Inici i final de l’actuació: El conveni amb “Roba Amiga” data de l’any 2005, mentre que el signat amb l’organització HUMANA entra en vigor el 2011. La seva durada és indefinida si les parts així ho creuen oportú.

Cost i distribució de les aportacions: L’emplaçament dels contenidors a la via pública i la recollida de la roba no té cap mena de cost per l’Ajuntament, atès que les organitzacions que els gestionen rendabilitzen la recollida dels residus tèxtils que els ciutadans hi aporten.

Esmentem com a dada de referència que durant l’any 2010 la roba usada dipositada als 6 contenidors que fins llavors hi havia al municipi ha estat de gairebé 20.000 kg. Val a dir que amb els nous contenidors s’espera incrementar substancialment aquesta xifra.

Aquest material s’envia en ocasions a països necessitats o bé és comercialitzat, de forma que els ingressos obtinguts mantenen col·lectius siocials amb risc d’exclusió o bés’inverteixen en projectes de cooperacióinternacional.

L’any 2008, a la platja d’Empuriabrava –amb la col·laboració de Mediterráneo Azul–,es van canviar les nou dutxes que hi havia per unes de més modernes i que disposaven de rentapeus. Aquesta renovació, a banda de la millora d’imatge, ha permès tenir reguladors que disminueixen el cabal d’aigua que hi surt. Al mateix temps, s’hi van instal·lar comptadors per conèixer el consum d’aigua dels usuaris de la platja. A la Rubina, també s’hi va substituir l’antiga dutxa.

Per altra banda, l’any 2007 la platja d’Empuriabrava passà a tenir dospunts que possibilitaven l’accés a discapacitats: un amb passera de fusta i l’altre de formigó, aquesta última també amb un mòdul de dutxa adaptat. A partir de l’any 2009, amb la incorporació d’una nova passera de fusta, han estat ja tres els punts per a persones amb mobilitat reduïda.


La renovació del mobiliari de les platges

Inici i final de l’actuació: L’any 2008 es van canviar les dutxes de la platja d’Empuriabrava, i un any més tard es va renovar la de la platja de la Rubina. L’any 2007 es va col·locar a Empuriabrava la passera de formigó amb el mòdul de dutxa adaptat, i el 2009 s’hi va instal·lar la nova passera de fusta.

Cost i distribució de les aportacions: El cost de les dutxes i els comptadors va suposar una despesa de 29.000 €, dels quals un 40% els va assumir la concessionària de la platja d’Empuriabrava. La passera de formigó valgué 17.000 €,mentre que la nova passera de fusta la finançà la Fundación ONCE–IMSERSO.

Documents

Fitxes medi ambient Cd'EE