Fitxes del PMU

PROPOSTES PLA DE MOBILITAT DE GRANOLLERS

1. VIANANTS

1.1. AMPLIACI DE LILLA PER A VIANANTS DE LA CIUTAT

1.2 MILLORA DELS EIXOS BSICS PER A VIANANTS

1.3 ADAPTACI DELS ITINERARIS ESCOLARS

1.4 ADAPTACI DELS ITINERARIS DACCS A LES PARADES DAUTOBS

2. VEHICLES PRIVATS. CIRCULACI

2.1. MESURES DE REDUCCI DEL TRNSIT DE PAS

2.2 IMPLANTACI DELS CRITERIS DE JERARQUITZACI VIRIA

2.3 CREACI DUNA ZONA DE TRNSIT PACIFICAT

2.4. CREACI DE ZONES 30 PACIFICADES

3. VEHICLES PRIVATS. APARCAMENT

3.1. CONSOLIDAR ELS APARCAMENTS DISSUASORIS

3.2 REGULACI DE LESTACIONAMENT EN CALADA

3.3 REVISI TARIFRIA I DURADA MXIMA PERMESA A LA ZONA BLAVA

3.4 CREACI DE LA TARGETA DAPARCAMENTS DE GRANOLLERS

3.5 DIVERSIFICACI DE LA TIPOLOGIA DOFERTES DELS APARCAMENTS PBLICS

3.6 POTENCIAR ELS APARCAMENTS DE MOTOCICLETES

3.7. REVISI DEL PLA DAPARCAMENT. POTENCIACI DE LESTACIONAMENT EN ORIGEN

4. TRANSPORT PBLIC

4.1. CREACI DUNA OFICINA DE LA MOBILITAT

4.2 PLA DE SERVEIS DEL TRANSPORT PBLIC URB

4.3 MILLORES EN EL TRANSPORT FERROVIRI

4.4 IMPLANTACI DE LES MESURES PROPOSADES EN EL PLA DE TRANSPORTS DE VIATGERS

4.5 CREACI DE LREA DE PRESTACI CONJUNTA DE SERVEIS DE TAXI

5. BICICLETES

5.1. CAMPANYA DE PROMOCI DE LS DE LA BICICLETA

5.2 REVISI DE LORDENANA DE CIRCULACI DE LES BICICLETES

5.3 CREACI DITINERARIS MS SEGURS. SENYALITZACI I DIFUSI

5.4 ESPAIS SEGURS EN ELS EQUIPAMEMTS PBLICS PER GUARDAR LES BICICLETES

5.5 SISTEMA DE PRSTEC DE BICICLETES PBLIQUES

6. DISTRIBUCI URBANA DE MERCADERIES

6.1. REGULACI HORRIA A LINTERIOR DE LILLA PER A VIANANTS

6.2 AMPLIACI DELS ESPAIS DE CRREGA I DESCARREGA A LA CIUTAT

7. POLGONS INDUSTRIALS

7.1. GESTOR DE LA MOBILITAT DELS POLGONS INDUSTRIALS

7.2 PLA DACCESSIBILITAT A LS POLGONS INDUSTRIALS

8. SEGURETAT VIRIA

8.1. PLA LOCAL DE SEGURETAT VIRIA

9. MOBILITAT SOSTENIBLE

9.1. PROMOURE LS DE VEHICLES ECOLGICS EN EL TRANSPORT PBLIC URB

9.2. PLA DE COMUNICACI I INFORMACI EN MATRIA DE MOBILITATA LA CIUTADANIA. CAMPANYES DE MOBILITATSOSTENIBLE

9.3 INCREMENT DEL CAR SHARING

9.4 POTENCIAR EL CAR POOLING (COTXE COMPARTIT) A TRAVS DUN PORTAL NIC

9.5 PROMOURE LA REALITZACI DE PLANS DE DESPLAAMENTS DEMPRESA

10. MEDI AMBIENT

10.1. REALITZAR UN PLA DE DISMINUCI DE LA CONTAMINACI ACSTICA

10.2. PROMOURE LESTUDI DE LA RENOVACI DE LA SEMAFORITZACI MUNICIPAL AMB SEMFORS DE LED

11. ALTRES

11.1. DESPLAGAMENT I SEGUIMENT DE LES PROPOSTES DEL PLA DE MOBILITAT

1. VIANANTS

Les actuacions en favor de la millora de la mobilitat dels vianants s una de les prioritats del Pla de Mobilitat donat que afecten a latotalitat de collectius de Granollers, entenent que tothom en qualsevol etapa dun viatge s vianant. Ara mateix, el 72% delsdesplaaments per linterior del nucli urb es fan a peu. El dficit de voreres amb la suficient ampliada i comoditat i la discontunutaten els itineraris per al vianant s un aspecte fora com a les nostres ciutats, fruit duna herncia on, al definir la forma dels carrers,sha pensat ms en funci del vehicle que del vianant.

La recuperaci dels centres histrics com a espais de passeig i oci lliures de la circulaci de vehicles, s un aspecte queactualment tothom considera molt positiu i gaireb ning qestiona, malgrat que fa uns anys la supressi del trnsit rodat peraquests centres semblava gaireb lapocalipsi. Ara, cal donar un pas ms per recuperar lespai que el vianant va perdre de resultesde lauge de lautombil.

Les propostes de millora en matria de mobilitat de vianants van encaminades a:

Aconseguir una xarxa continua ditineraris per a vianants que connectin amb els principals centres generadors de viatges

Reforar la seguretat dels vianants en els seus desplaaments, especialment la de persones amb mobilitat reduda icollectius ms frgils (escolars, gent gran...)

Millorar la comoditat dels itineraris on hi caminen ms vianants

Per aquests motius shan relacionat un seguit dactuacions a realitzar en els propers anys:

Fitxa dactuaci:

1. Ttol actuaci: Codi

AMPLIACI DE LILLA PER A VIANANTS DE LA CIUTAT 1.1

2. Descripci actuaci:

Lentorn de lactual illa de vianants est format majoritriament per carrers inferiors a 7 metres damplada entre faanes ambvoreres molt estretes. Sn carrers que formen part del centre histric de la ciutat, per que no han estat peatonalitzats i on hicircula trnsit rodat. Des dells saccedeix a lespai exclusiu per a vianants i diriament hi passen un elevat nombre de vianants ambunes condicions de comoditat i de seguretat millorables. Per aquest motiu, es proposa ampliar lilla de vianants actual amb lareconversi a plataforma nica o de prioritat invertida dels carrers que es mostren al plnol. Aquesta ampliaci es realitzaria endues fases: la primera inclou la Plaa de la Corona, Anselm Clav i carrer Nou, mentre que la segona fase completaria la prioritattotal del centre histric. Aix mateix, es proposa la realitzaci dun estudi que avalu les diverses formes de regular els accessos(pilones, cmeres, senyalitzaci vertical...), els collectius que es consideri que hi puguin entrar (residents, comerciants,treballadors...), els horaris de carrega i descarrega....

3. mbit dactuaci: 4. Zona dactuaci:

VIANANTS mbit central de Granollers

5. Fase: 6. Possibilitats de finanament:

2008-2014 Ajuntament de Granollers, PUOS, Xarxa Barcelona

7. Objectius del Pacte per la mobilitat:

1. Augmentar la superfcie i qualitat de la xarxa viria dedicada als vianants, dacord amb el Pla daccessibilitat.

4. Reduir la presncia de trnsit rodat al centre de la ciutat amb la creaci de diverses estratgies relacionades amb laparcament ila jerarquitzaci de la xarxa viria.

11. Millorar la informaci, la formaci de la ciutadania respecte a la mobilitat sostenible i a la senyalitzaci de la via pblica

Fitxa dactuaci:


MILLORA DELS EIXOS BSICS PER A VIANANTS 1.2


Ms de 23.000 vianants / dia caminen diriament per alguns dels carrers de lactual illa de vianants de la ciutat. Lorigen daquestss divers, per majoritriament es tracta de forans que venen des dels aparcaments pblics i zona blava, i de residents queaccedeixen a peu des de diverses zones de la ciutat. Millorar i adequar els itineraris per a vianants al centre des dels principalsaparcaments i zones residencials de lentorn ser una prioritat del Pla de Mobilitat, especialment en carrers amb voreres inferiors a1,5 metres tils on el vianant t moltes dificultats per caminar cmodament si es troba amb diverses situacions: caminar ambbosses de compra, creuar-se altres vianants per la mateixa vorera....

Dins la xarxa bsica per a vianants hi ha diverses actuacions en els eixos longitudinals i transversals que permetrien una millorconnectivitat dels vianants que volen creuar la ciutat est oest o b nord- sud. Aquestes actuacions van des de lampliaci de lesvoreres, el seu arranjament, collocaci de passos de vianants elevats, orelleres.... El disseny definitiu dels carrers ser analitzaturbansticament i es consultar al Consell de Mobilitat, dacord amb les directrius fixades en el Pla de mobilitat.


VIANANTS mbit central de Granollers. Connexi permetre - centre


2008-2014 ;

Eixos Transversals :

Josep Umbert (trams), Lliri, Prncep de Viana, Francesc Ribas(tram), Minetes, Valncia, Verge de Nria, Vinyamata (trams).

Ajuntament de Granollers, PUOS, Xarxa Barcelona

Eixos Longitudinals:

Bertran de Seva, Bartomeu Brufalt, Balmes, Ponent, Corr,Girona (trams), Ricom, Sant Jaume.

2014 2020

Eixos Transversals:

Bisbe Griv, Travessia Pizarro, Travessia Lledoner, Josep MRuera, Matar, Joanot Martorell (tram), Josep Carner.

Eixos Longitudinals:

Espanya, Catalunya, Mestre Coll, Guayaquil, Barcelona,Palaudries, St. Josep de Calassan, Lle, Llevant.


1. Augmentar la superfcie i qualitat de la xarxa viria dedicada als vianants, dacord amb el Pla daccessibilitat.



Fitxa dactuaci:


ADAPTACI DELS ITINERARIS ESCOLARS 1.3


Es proposa adaptar les mesures previstes en el treball dadaptaci dels itineraris a peu a les escoles. Aquestes mesures suposenuna millora de la seguretat dels itineraris a peu que realitzen diriament els escolars per accedir als centres educatius. La connexidaquests itineraris amb la resta de propostes incrementar notablement la seguretat, continutat i comoditat daquests itineraris.Les mesures a curt termini que preveu el treball es desenvoluparan en els propers sis anys i afectaran tant a lentorn dels centresprivats com pblics.


VIANANTS Entorn les escoles de Granollers


2008-2014 Ajuntament de Granollers, PUOS, Xarxa Barcelona


8. Millorar la seguretat viria i el civisme entre els usuaris dels diferents models de transport

1. Augmentar la superfcie qualitat de la xarxa viria dedicada als vianants, dacord amb el Pla daccessibilitat.

2. Fomentar la mobilitat no contaminant i dissenyar espais per a ls de la bicicleta.


EL CAM ESCOLAR Movilidad

OrganizacinDesarrollo

Certificada ISO 9001 :2000

EELL CCAAMM EESSCCOOLLAARR

GGRRAANNOOLLLLEERRSS 22000066

Barcelona, Juliol 2006

EL CAM ESCOLAR

1

MovilidadOrganizacinDesarrollo

Certificada ISO 9001 :2000

00.. NNDDEEXX 1. INTRODUCCI 2 2. METODOLOGIA 3

2.1. mbit destudi 3 2.2. Recollida dinformaci 4 2.3. Grau de resposta 9

3. DIAGNOSI 11 3.1. Distribuci modal 11 3.2. Acompanyament del nen/a 13 3.3. Aparcament 15 3.4. Ocupaci i seguretat al vehicle 16 3.5. Recorregut 17 3.6. Distribuci modal comparativa amb els dijous 19 4. SNTESI I CONCLUSIONS 20 4.1. Aspectes positius 20 4.2. Aspectes negatius 20 ANNEX I : Comptatges a les escoles ANNEX II : Enquestes per a lalumnat per treballar a laula ANNEX III: Enquestes a les famlies ANNEX IV : Itinerari Escolar Enquesta ANNEX V: Model dobservaci per lalumnat ANNEX VI: Explotaci de les enquestes alumnat ANNEX VII: Explotaci de les enquestes famlies ANNEX VIII: Explotaci de les enquestes plnol

Fitxa dactuaci:


ADAPTACI DELS ITINERARIS DACCS A LES PARADES DAUTOBS 1.4


Garantir laccessibilitat fins a les parades i estacions de transport pblic s un aspecte fonamental per garantir la seguretat delscollectius amb mobilitat reduda, com ho sn ladaptaci de les prpies parades i els vehicles. En aquest sentit, un primer pas(-potser el ms senzill-) est sent ladaptaci dels autobusos i els trens de rodalies. bviament, aquest pas serveix de ben poc siles estacions no es troben adaptades perqu les persones amb mobilitat reduda puguin accedir-hi. En aquest sentit, les estacionsde ferrocarril en sn un clar exemple de la manca dadaptaci. s necessari ladaptaci daquestes estacions, de la mateixamanera que les dautobusos shan adaptat amb la collocaci de plataformes on el carrer ho ha perms.

Un tercer pas, s garantir que els collectius amb mobilitat reduda puguin accedir fins les parades amb unes condicions deseguretat i comoditat que no siguin dissuasries. Per aquest motiu, es veu la necessitat de realitzar un estudi en detall que analitzilentorn concret de cadascuna de les parades i proposi una srie de mesures correctores. Aix, en una primera fase es realitzarlestudi i sanalitzar la viabilitat dexecutar alguna de les seves propostes. En una segona fase, es posaran en marxa les propostesque es considerin de ms rellevncia.


VIANANTS TRANSPORT PBLIC Entorn les parades dautobs


2008 - 14: realitzaci de lestudi i viabilitat de propostes iexecuci de les ms urgents.

2014 en endavant:execuci de la resta de lespropostes

Ajuntament de Granollers, PUOS, Xarxa Barcelona



1. Augmentar la superfcie qualitat de la xarxa viria dedicada als vianants, dacord amb el Pla daccessibilitat.


AJUNTAMENTDEGRANOLLERSREADEMOBILITAT

PLADACCESSIBILITATDELSMITJANSDETRANSPORTDEGRANOLLERSESTUDIDACCESSIBILITATENELSTRANSPORTS

rea dInfraestructures, Urbanisme i Habitatge Servei de Vies Locals Secci dAccessibilitat

C/Urgell, 187 / 08036 Barcelona Tel. 934 022 478 / Fax. 934 022 494 [email protected] www.diba.cat

Pla daccessibilitat en els mitjans de transport de Granollers

3

SUMARI

INTRODUCCI BENEFICIARIS OBJECTIU ABAST DE LANLISI ANLISI DE LES PARADES DAUTOBS

Introducci Metodologia Formulari tipus Fitxa model de control daccessibilitat Resultats Conclusions

ANLISI DE LES ZONES DAPARCAMENT: PMR, Taxi, i Zona Blava

Introducci Formulari tipus Fitxa model de control daccessibilitat Conclusions

ANLISI DE LES ESTACIONS DE MITJANS DE TRANSPORT

Introducci Formulari tipus Fitxa model de control daccessibilitat Conclusions

ANNEX 1. ESTUDI DE DETALL DELS ELEMENTS DE PARADA ANNEX 2. FITXES DE CONTROL DE PARADES DAUTOBS ANNEX 3. FITXES DE CONTROL DELS APARCAMENTS PMR ANNEX 4. FITXES DE CONTROL DELS APARCAMENTS DE ZONA BLAVA ANNEX 5. FITXES DE CONTROL DESTACIONS DE MITJANS DE TRANSPORT ANNEX 6. NORMATIVES I DOCUMENTS DE REFERNCIA


30


31

2. VEHICLES PRIVATS. CIRCULACI

Recentment un estudi de lAMTU posava de manifest lelevada mobilitat existent a linterior de lmbit AMTU. Granollers, com acapital de la comarca i punt de referncia del cintur industrial de Barcelona, genera un elevat nombre de viatges. De lordre de350.000 viatges/dia, dels quals 250.000 sefecten en vehicle privat.

Les propostes que es realitzen en aquesta temtica van dirigides a minimitzar els impactes que aquesta demanda generadiriament a la ciutat. Impactes que sn de tipus medi ambientals (elevades emissions de gasos contaminants a latmosfera,sorolls,), de seguretat viria (vies amb elevades intensitats de trnsit passant per el centre de la ciutat), i en general, de qualitatde vida.

A lentorn de Granollers, el PITC projecta diverses infraestructures viries que minimitzaran els impactes negatius del trnsit de pasper linterior de la ciutat de Granollers (especialment a la Ronda Sud). El Pla de Mobilitat considera fonamental la construccidaquestes infraestructures per recolzar les mesures de pacificaci del trnsit previstes i que sn una aposta per la mobilitatsostenible a la ciutat.

Daltra banda, i en el decurs del procs participatiu per a lelaboraci del Pla de Mobilitat sarrib a un consens sobre la necessitatde jerarquitzar els usos de les diferents vies de la ciutat. Sha considerat que si b sha de mantenir una xarxa bsica per aldesplaament en vehicle per linterior de la ciutat, hi ha una altra srie de vies en les que el vehicle privat ha de perdre pes enrelaci a daltres altres modes de transport com anar a peu o en bicicleta. Hi han dhaver a la ciutat unes vies de passar, i unesvies destar.

Fitxa dactuaci:


MESURES DE REDUCCI DEL TRNSIT DE PAS 2.1


Els laterals de lautopista projectats en el PITC, aix com la finalitzaci de les obres de cobertura de la Ronda Nord, sn duesinfraestructures que preveuen disminuir el trnsit de pas a linterior de Granollers. En el cas dels laterals de lautopista, es preveuuna disminuci del 20% del trnsit de pas per la Ronda Sud, que disminuir amb la finalitzaci de la ronda Nord. Aquestesactuacions es consideren prioritries perqu es puguin dur a terme actuacions en favor de la disminuci de la velocitat al centre dela ciutat.


VIANANTS CIRCULACI TRANSPORT PBLIC Sector sud oriental


2008 2014 Generalitat de Catalunya, Ministeri de Foment



9. Promoure ls de carburants menys contaminants i el control de la contaminaci i el soroll causats pel trnsit


10. Plantejar la necessitat dampliar la xarxa dinfrastructures dmbit metropolit per a millorar la connexi del sistema urb amb elseu entorn.

Fitxa dactuaci:


IMPLANTACI DELS CRITERIS DE JERARQUITZACI VIRIA 2.2


Els criteris de jerarquitzaci viria suposen introduir el concepte de mobilitat sostenible a lhora dactuar urbansticament, ja sigui enels nous carrers o a la xarxa viria actual. s a dir, es proposa assignar una utilitat (vies de passar o destar) a la xarxa viria de laciutat en funci a la morfologia del carrer i els usos del sl predominants a la zona. La discussi daquests criteris en el marc delprocs participatiu del Pla de Mobilitat, ha donat un elevat consens a la proposta. Aquests criteris shan de tenir en compte enqualsevol actuaci urbanstica que es realitzi a la ciutat.


VIANANTS CIRCULACI TRANSPORT PBLIC La ciutat de Granollers


2008-2014 Ajuntament de Granollers, Xarxa Barcelona


8. Millorar la seguretat viria i el civisme entre els usuaris i usuries dels diferents models de transport


2. Fomentar la mobilitat no contaminant i dissenyar espais per a ls de la bicicleta

11. Millorar la informaci, la formaci de la ciutadania respecte a la mobilitat sostenible i la senyalitzaci de la via pblica

1. Augmentar la superfcie i la qualitat de la xarxa viria dedicada als vianants, dacord amb el pla daccessibilitat.

Fitxa dactuaci:


CREACI DUNA ZONA DE TRNSIT PACIFICAT 2.3


Com a conseqncia de la jerarquitzaci viria, una de les primeres mesures que sen deriven s la reducci de la velocitat a 30Km / h a la zona centre de la ciutat, que s la que suporta una major diversitat en la demanda dusos: vianants, vehicles, crrega idescrrega,. Aquesta mesura a ms de suposar una millora de la seguretat viria, pretn fomentar un entorn segur per alsdesplaaments en bicicleta. Lmbit que es proposa limitar al seu interior la velocitat mxima permesa s:

-En una 1a fase el comprs pels carrers Roger de Flor, Prat de la Riba / Foment, Avda Sant Esteve / Avda del Parc / Girona iTorres i Bages

-En una 2a fase sampliar la zona pel costat sud fins a Colom / Magallanes / Camp de les Moreres.

-En una 3 fase sampliar pel costat nord fins a Ramon Llull / Francesc Ribas

Les actuacions que es duran a terme seran:

- Senyalitzar amb remuntables els accessos a linterior de cada mbit amb velocitat mxima permesa 30 km/h.

- Reforar la senyalitzaci daquells accessos on no es percebi clarament lentrada a linterior dun mbit amb velocitat reduda.Aquesta senyalitzaci pot ser amb pintura, semfor tipus pelcan o fins i tot pot ser oport la implantaci dun pas de vianant elevat

- Canvis dubicaci dalguns cordons daparcament de forma que es cren aparcaments amb zig-zag que permeten una reducci dela velocitat a linterior de lmbit de manera natural.

- Revisar lordenana de circulaci adaptant-la a les propostes.


CIRCULACI Centre de ciutat


2008 - 2014 Generalitat de Catalunya, Ministeri de Foment

Fitxa dactuaci:


CREACI DE ZONES 30 PACIFICADES 2.4


s la continuaci de la fitxa anterior. Conseqncia de la jerarquitzaci viria, suposa la regulaci com a zones 30 dels espaisque queden compresos entre les ves de 1er nivell. En la mateixa lnia que la pacificaci de la zona centre, es proposa unaactuaci de caracterstiques semblants en diverses zones de Granollers en que per les seves caracterstiques fsiques iresidencials seria aconsellable una actuaci integral de reducci de la velocitat del vehicle privat per tal de reforar la seguretatdels vianants i bicicletes. En concret, es proposa actuar en quatre zones: Can Bassa, Sant Miquel / Tres Torres, El Lledoner i elCongost.


CIRCULACI Can Bassa, Sant Miquel / Tres Torres, El Lledoner, Congost


2008 - 2014 Generalitat de Catalunya, Ministeri de Foment






Fitxa dactuaci:


FOMENT DE LS COMPARTIT DEL VEHICLE PRIVAT 2.5.


Si, tal i com ens marca lescenari tendencial, els viatges des de i cap a la ciutat de Granollers shan danar incrementant com aconseqncia del creixement de la poblaci i de les seves necessitats de mobilitat, i per tal que aquest creixement no es traslladiproporcionalment al nmero de vehicles que pretenen entrar o sortir de la ciutat, es considera necessari fomentar totes aquellespoltiques tendents al foment de ls compartit del vehicle privat .

Granollers ja disposa del servei de car-sharing , o vehicle que comparteix propietaris; i dunes pgines web compartir per aposar en contacte persones que comparteixen itineraris des de o cap a Granollers o b la plaa daparcament. Lobjectiu s lamillora i consolidaci daquests serveis.


APARCAMENT ; CIRCULACI


2008-2014 Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Granollers


5. Adaptaci de les estratgies daparcament a les noves realitats de mobilitat


3. VEHICLES PRIVATS. APARCAMENT

El increment de la demanda daparcament en els ltims anys (-fruit de laugment del parc automobilstic-) no pot ser resoltexclusivament amb lampliaci continua doferta daparcament, i ms quan shan detectat diverses disfuncions alhora dutilitzarloferta daparcament existent (diferncia de preus existents entre zona blava i aparcaments pblics, aparcaments pblics buitsdurant la nit, treballadors foranis ocupant loferta daparcament del centre de la ciutat...)

El ciutad percep laparcament com una de les seves preocupacions principals en les enquestes dopini realitzades a la ciutat.Les propostes que es presenten tenen com a objectiu com la protecci de lestacionament residencial i disminuir els impactesnegatius que provoquen els usuaris forans que busquen aparcament en superfcie al centre de la ciutat

Aix doncs, les mesures que es proposen tenen a veure amb:

La millora de leficincia de loferta daparcament actual, tant a la calada com fora la calada, i

Garantir una oferta daparcament de tipus divers que sadapti a demandes existents a la ciutat.

Fitxa dactuaci:


CONSOLIDAR ELS APARCAMENTS DISSUASORIS 3.1


La introducci destratgies en favor de laccs al centre de Granollers en modes de transport pblics o no motoritzats, t en laconsolidaci dels aparcaments dissuasoris situats en vies daccs interurb, una pea clau en la mobilitat dels prxims anys a laciutat. Diverses actuacions urbanstiques previstes en aquests espais no asseguren la continutat dalgun daquests aparcaments(La Bbila , Ramon Llull, Carles Riba, Joan Vinyoli). Es proposa:

- La reserva daparcament gratut en superfcie en els nous projectes urbanstics de La Bbila i Ramon Llull

- En el cas que no sigui possible el manteniment daquests i altres aparcaments dissuasoris existents es buscaran emplaamentsalternatius que puguin realitzar la mateixa funci.


APARCAMENT - CIRCULACI Aparcaments perimetrals al centre




5. Adaptaci de les estratgies daparcament a les noves realitats de mobilitat.


Fitxa dactuaci:


REGULACI DE LESTACIONAMENT EN CALADA 3.2


El vehicle privat ha acabat ocupant gaireb tots els espais disponibles en els vials de la ciutat. Els cotxes aparcats en els carrersfan un s particular dun espai pblic que cada vegada s ms sol.licitat per a cobrir tota mena de necessitats: en determinadeszones cal ampliar voreres, per en totes cal deixar espais lliures per a serveis de transport pblic, crrega i descrrega demercaderes, per accessibilitat de persones discapacitades, per recollir encrrecs, els vens han de poder descarregar la compra,estris o maletes, o b desencotxar prop de casa els nens.

Els carrers de Granollers reben diariament un nombre important de vehicles forans que, per treball o estudis, ocupen ampliesfranges horaries daparcament que impossibilita qualsevol altre s.

En una primera fase es creu necessari actuar en la zona que rep la demanda dsos ms diversa, que comprn linterior delpermetre format pels carrers de Ramon Llull / Francesc Ribas; Girona / avda. Sant Esteve ; Ronda Sud i Lluis Companys / Rogerde Flor / Rafael Casanova, per tal que els vehicles aparcats no ocupin permanentment un mateix espai.

A Granollers ja fa temps que en el nucli histric sutilitza la zona blava com a forma de regulaci de lestacionament. Es fomenta larotaci en laparcament. Ara cal avanar en la protecci de lestacionament residencial.


APARCAMENT Superfcie interior de Ronda Sud Roger de Flor Ramon Llull -Girona


A partir de 2014 Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Granollers



4. Reduir la presncia de trnsit rodat al centre de la ciutat amb la creaci de diverses estratgies relacionades amb laparcament i

la jerarquitzaci de la xarxa viria.


Fitxa dactuaci:


REVISI TARIFRIA I DURADA MXIMA PERMESA A LA ZONA BLAVA 3.3


Es proposa la revisi de les tarifes de zona blava una vegada sinicin les accions de mobilitat sostenible que han de permetreampliar lespai per a vianants al centre de la ciutat. Actualment, 2008, la major part de places tenen una nica tarifa de 1,5 /h ambuna durada mxima permesa de 2h. Noms un 8% de les places, les ms allunyades del centre, tenen una tarifa ms barata (1 i1,25 / h). Una vegada re-ubicada la oferta de zona blava ser necessari plantejar un esquema de tarifes basat en zones, on quanms a prop del centre, la tarifa hauria de ser ms cara i hi hagus menys temps perms per estacionar.


APARCAMENT Zona Blava






Fitxa dactuaci:


CREACI DE LA TARGETA DAPARCAMENTS DE GRANOLLERS 3.4


Es pretn habituar i per tant traslladar els nombrosos vehicles que arriben regularment i a fer gestions a Granollers, i que omplendiariament les zones blaves del centre (900 places amb una rotaci per sobre els 6 vehicles/dia per plaa), a utilitzar les placesdaparcament soterrat ( prop de 2.000 places, amb una rotaci de 1 vehicle/dia per plaa).

Loferta s la contenci del preu, que ser com a mxim el mateix que el de la zona blava, per amb avantatges com s aralagilitat a lentrada i sortida (sense tiquets), amb pagament retardat a fi de ms, amb possibilitat de domiciliat i fraccionat, si es vol;i daltres avantatges de seguretat i altres serveis que noms poden oferir els aparcaments soterrats.

Lobjectiu s el de guanyar espai, que ara mateix ocupen els cotxes aparcats en superfcie, per a vianants o altres serveisimprescindibles: crrega i descrrega, discapacitats, serveis pblics,; i tamb el de redur el trnsit que dona voltes a la recercaduna plaa daparcament en superfcie perqu aix tindr clar n vol anar a aparcar.


APARCAMENT Prquings pblics


2008-2014


4. Redur la presncia de trnsit rodat al centre de la ciutat amb la creaci de diverses estratgies relacionades amb laparcament ila jerarquitzaci de la xarxa viria.


6. Aconseguir una distribuci urbana de mercaderies regulada, gil i ordenada

Fitxa dactuaci:


DIVERSIFICACI DE LA TIPOLOGIA DOFERTES DELS APARCAMENTS PBLICS 3.5


Amb la finalitat de reduir les dificultats daparcament residencial existents en algunes zones de Granollers i ajustar loferta a lademanda, lAjuntament es compromet a impulsar un canvi en lactual sistema de tarifes dels aparcaments pblics que benefici tantels seus propietaris, com als seus clients i que els faci atractius a la potencial demanda residencial que actualment no els utilitzaper motius econmics. A mesura que es vagin implantant les mesures dampliaci de lespai per el vianant, els canvis delocalitzaci de la zona blava, la implantaci de la targeta dels aparcaments etc., els aparcaments pblics aniran quedant en unaposici molt ms central respecte lactivitat comercial de la ciutat amb el que es preveu un increment gradual de la seva demanda.Aquestes propostes poden ser el punt de partida que facin variar la poltica de tarifes dels aparcaments:

Reduint el preu dels abonaments nocturns que dissuadeixen a molts usuaris de la seva adquisici. Molts daquestsaparcaments resten buits durant la nit

Potenciar abonaments de mitja jornada o jornada de treball a aquells treballadors o usuaris que tenen una durada llargadestacionament i que no haurien de pagar al mateix preu /hora que aquell usuari que ve per una o dues hores.

Oferir altres serveis: bicicletes de lloguer, targetes de transport pblic, promocions...


APARCAMENT Prquings pblics





Fitxa dactuaci:


POTENCIAR ELS APARCAMENTS DE MOTOCICLETES 3.6


Les motocicletes sn el mitj de transport que ocupa menys espai al centre de la ciutat, contamina menys i genera menyscongesti a la xarxa viria de la ciutat. Per tal dafavorir-ne el seu s, lajuntament es compromet a crear un servei doferta a lademanda, de tal manera que satendran les peticions de creaci daparcaments de motos i es realitzar un informe per tal dejustificar-ne la seva creaci. Si es comprova la seva factibilitat es crear un aparcament per motos a la calada, senyalitzant-lohoritzontal i verticalment.


Aparcaments Ciutat





Fitxa dactuaci:


REVISI DEL PLA DAPARCAMENTS. POTENCIACI DE LESTACIONAMENT EN ORIGEN 3.7


LAjuntament de Granollers compta des de fa anys amb un pla daparcaments que ha vingut desplegant al llarg de la ltimadcada. El PMU ha indicat les zones de la ciutat amb majors mancances doferta de garatges per residents (Can Bassa, Can GiliPonent, entorn dels Instituts). Fruit daquest treball, es proposa la revisi del Pla daparcaments de la ciutat, de forma que sanalitzien profunditat, la factibilitat tcnica i econmica daparcaments per a residents que cobreixin les necessitats dels residents.Aquesta mesura no noms pretn reduir els problemes especfics daparcament, sin que esdev una important mesura dereducci de les emissions de partcules contaminants a latmosfera, ja que redueix el nombre de cotxes a la recerca duna plaadaparcament lliure a la calada.


APARCAMENT CIRCULACI MEDI AMBIENT Can Bassa, Can Gili, Ponent


2008-2014 Granollers Promocions





4. TRANSPORT PBLIC

El notable creixement de la demanda experimentat pel servei de transport pblic urb indica que el canvi modal que es pretnaconseguir en el Pla de Mobilitat, ja sest produint de manera natural i que les millores que shan anat introduint en els ltims anysen aquest servei estan tenint els efectes esperats.

Les mesures previstes en relaci al transport urb tenen a veure amb ladaptaci del servei als canvis projectats per la ciutat en elspropers anys i millorar el servei en zones poc servides.

A nivell interurb i dins el termini daplicaci del Pla de Mobilitat (sis anys),saplicaran les mesures previstes en el Pla de Transportsde Viatgers de Catalunya en referncia als autobusos i es crear lrea de prestaci conjunta de serveis de taxi amb diversosmunicipis de la comarca.

Daltre banda, la proposta de lAMTU de crear loficina de mobilitat ser un impuls important per facilitar la utilitzaci dels transportspblics a la ciutat i cap a lexterior.

Fitxa dactuaci:


CREACI DUNA OFICINA DE LA MOBILITAT 4.1


La iniciativa de lAMTU per millorar la informaci dels serveis de transport pblic a travs duna oficina central, esdevindr una deles mesures que milloraran la informaci i a la vegada potenciaran la utilitzaci dels transports pblics, tant urbans cominterurbans.


TRANSPORT PBLIC Ciutat


2008-2014 AMTU, Ajuntament de Granollers, operador de transport pblic


3b. Millorar la cobertura, la freqncia i la velocitat comercial de les lnies dautobusos, tant urbanes com interurbanes


3a. Avanar en lhomologaci de la gesti del transport collectiu amb les estratgies existents en la primera corona metropolitana

Fitxa dactuaci:


PLA DE SERVEIS DEL TRANSPORT PBLIC URB 4.2


Increment de les freqncies de pas : s una dada comprovada que representa una millora apreciable en el servei. Per tant, ien la mesura del possible, s necessari incrementar de la flota de vehicles per a obtenir freqncies per sota dels quinzeminuts.

Increment dels itineraris : tot i que la cobertura s molt correcta, cal crear itineraris ms directes i per tant ms rpids , aix comcrixer per a tenir presents els nous desenvolupaments urbanstics : La Bbila, Lledoner,

Increment de la informaci : ampliaci dels panells SAE, a les parades, i seguint lexemple de lestaci de tren Centre, alinterior de les altres estacions i als equipaments importants com lHospital General. La posta en marxa de la Oficina de laMobilitat.

Increment de laccessibilitat : que sha tractat en lapartat 1 de vianants


TRANSPORT PBLIC Ciutat


2008-2014 Ajuntament de Granollers i Generalitat de Catalunya


3b. Millorar la cobertura, la freqncia i la velocitat comercial de les lnies dautobusos, tant urbanes com interurbanes

10. Plantejar la necessitat dampliar la xarxa dinfraestructures dmbit metropolit per a millorar la connexi del sistema urb ambel seu entorn.

!"#

$$

S N

E

O%&

'(

)*+,-

-

%./00#

12%)3

% -45

6.$

'(#

)*+,#7

5

12%)3

58$4

9:

)&

'($$9

9

(#7

'(

1*+,7-;3

$!

); <

(

/7

'

1

?$*:

@6"(#

$

#

:>!)7

*+,:5

%

:!'A

%3

;

((7

*+,

:B7

:7

:

:7

:

Fitxa dactuaci:


MILLORES EN EL TRANSPORT FERROVIRI 4.3


El Pla Territorial Metropolit de Barcelona inclou una srie de propostes que afecten directament la xarxa ferroviria. Aix, a la jaaprovada cobertura de les vies del tren entre Josep Umbert i Ramon Llull que permetr incrementar la permeabilitat transversal dela ciutat, shan dafegir diverses propostes que potenciaran aquest mitj de transport (veure plnol segent). Entre elles caldestacar-ne tres, que afavoriran al canvi modal proposat

Lnia ferroviria orbital que unificaria les principals ciutats de larc metropolit.

El desdoblament de la lnia Barcelona Vic permetr disminuir la freqncia de pas

Nova xarxa de FGC Barcelona - Valls


TRANSPORT PBLIC Ciutat i municipis de lentorn


2008-2014 Ajuntament de Granollers i municipis de lentorn immediat



3. Avanar en lhomologaci de la gesti del transport collectiu amb les estratgies existents en la primera corona metropolitana


R1 - NOVA LNIA ORBITAL

R2 DESDOBLAMENT LNIA BARCELONA VIC

R12 NOVA XARXA DE FGC BARCELONA VALLS (per Tnel dHorta)

R17- NOVA ESTACI SOBRE LNIA EXISTENT

T3- NOVA ESTACI DE REGIONALS DALTES PRESTACIONS

T4- NOVA LNIA DE MERCADERIES

Fitxa dactuaci:


IMPLANTACI DE LES MESURES PROPOSADES EN EL PLA DE TRANSPORTS DE VIATGERS 4.4


El Pla de Transport de viatgers de Catalunya 2008-2012, proposa una re-estructuraci de les diverses xarxa de transport pblic deCatalunya. La re-ordenaci de la xarxa ferroviria s la principal infraestructura inclosa dins aquest document que afecta aGranollers i al seu entorn. Altres mesures referents al servei ferroviari incloses en aquest document sn: laugment del nombredexpedicions en hora punta, augment del nombre de places*km dempeus i assegudes, homogenetzaci de la freqncia, limitacidels trajectes dempeus, millora de la informaci i el canvi dexplotaci de les lnies tradicionals.

Respecte la xarxa interurbana dautobusos, el Pla no recull cap increment doferta que afecti de manera substancial a Granollers, sib es considera que la creaci del potent corredor que unificar el Valls Occidental i el Valls Oriental, tindr una demandaimportant de servei de transport pblic que caldr potenciar.


TRANSPORT PBLIC mbit metropolit


2008-2014 Adif, Renfe, Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya


8.. Millorar la seguretat viria i el civisme entre els usuaris i usuries dels diferents models de transport



Fitxa dactuaci:


CREACI DE LREA DE PRESTACI CONJUNTA DE SERVEIS DE TAXI 4.5


La creaci duna rea conjunta on els diversos taxistes dels municipis de La Roca del V, Les Franqueses del V., Canovelles,Granollers, Lli dAmunt i Vilanova del V., puguin operar sense restriccions legals, suposa una important millora daquest serveials seus usuaris.


TRANSPORT PBLIC mbit metropolit


2008-2014 Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya


3. Avanar en lhomologaci de la gesti del transport colectiu amb les estratgies existents en la primera corona metropolitana.


7. Fomentar la intermodalitat com a mesura per tal dassolir un s eficient dels diferents modes de transport en cada tram de lacadena de transport.

5. BICICLETES

Desprs duns anys de fort creixement de ls del vehicle motoritzat, es tracta dincorporar al paisatge urb la bicicleta, que haurde fer-se un lloc als carrers. Lobjectiu final s la utilitzaci a diari de les bicicletes privades que molts granollerins tenen a casaseva per a s de lleure els caps de setmana. La pacificaci de la xarxa viria del centre de Granollers i laplicaci dels criterisestablerts en la jerarquitzaci viria, donen lloc a un escenari on la bicicleta podr circular de manera ms segura i amb itinerarisdirectes als principals pols datracci.

LAjuntament de Granollers a travs del dileg amb els agents implicats impulsar en els propers anys un seguit de mesures quepreveuen incorporar de manera significativa la bicicleta com a mode de transport interior a la ciutat de Granollers.

Fitxa dactuaci:


CAMPANYA DE PROMOCI DE LS DE LA BICICLETA 5.1


La primera mesura queshaura de posar en marxa s una campanya de promoci de la bicicleta que ressalti els beneficis daquestmitj alhora de moures per la ciutat. Alguns daquests beneficis serien la millora de la salut, la rapidesa, sostenibilitat,leconmic.....

La campanya hauria dincorporar consells dutilitzaci, donat que ls habitual de la bicicleta hauria de suposar que el ciclistaagafs uns hbits segurs i saludables.


BICICLETES Ciutat








Fitxa dactuaci:


REVISI DE LORDENANA DE CIRCULACI DE LES BICICLETES 5.2


La notable millora que haura dexperimentar aquest mitj no pot anar en detriment daltres usuaris que no la utilitzaran. Per aquesti altres motius, es considera necessari la revisi de lordenana que regula la circulaci de la bicicleta. Aquesta nova ordenanahauria de regular la circulaci de la bicicleta obligatoriament per la calada, establir unes normes de convivncia entre vianants iciclistes, regular els espais on es permet lestacionament...


BICICLETES Ciutat








Fitxa dactuaci:1. Ttol actuaci: CodiCREACI DITINERARIS MS SEGURS. SENYALITZACI I DIFUSI 5.3

2. Descripci actuaci:La creaci de la zona central pacificada permetr una major seguretat en els desplaaments interiors en bicicleta. Cal destacar quea linterior daquest mbit s on es concentra bona part de lactivitat econmica i terciria de la ciutat. Es proposa que dinsdaquesta zona, la major part dels itineraris siguin de co-habitaci amb el vehicle privat. A partir daquest centre, sortiran diversositineraris que permetran creuar la ciutat longitudinalment i transversalment, a travs de les futures zones pacificades a la resta delterme municipal, i finalment, connectaran amb els itineraris de lleure a lexterior del nucli urb que condueixen als termesmunicipals i nuclis urbans dels municipis vens.

3. mbit dactuaci: 4. Zona dactuaci:BICICLETES Ciutat

5. Fase: 6. Possibilitats de finanament:2008-2014 Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya

7. Objectius del Pacte per la mobilitat:8. Millorar la seguretat viria i el civisme entre els usuaris i usuries dels diferents models de transport2. Fomentar la mobilitat no contaminant i dissenyar espais per a ls de la bicicleta.4. Reduir la presncia de trnsit rodat al centre de la ciutat amb la creaci de diverses estratgies relacionades amb laparcament ila jerarquitzaci de la xarxa viria.7. Fomentar la intermodalitat com a mesura per tal dassolir un s eficient dels diferents modes de transport en cada tram de lacadena de transport.

Fitxa dactuaci:


CREACI DESPAIS SEGURS PER GUARDAR LES BICICLETES 5.4


La disponibilitat dun aparcament cmode i segur en el lloc dorigen i dest dels desplaaments s una condici imprescindible per als de la bicicleta. Aix, a ms de laparcament als edificis destinats a habitatge, cal actuar sobre laparcament en destinaci o enpunts de canvi de mode de transport, com per exemple: les estacions de ferrocarril i dautobusos, els equipaments escolars, elscentres comercials i centres urbans, els equipaments col.lectius datenci a la ciutadania, els equipaments esportius i de lleure, iels llocs de treball.


BICICLETES Ciutat







Fitxa dactuaci:


SISTEMA DE PRSTEC DE BICICLETES PBLIQUES 5.5


Lobjectiu concret es la posta en marxa dun servei de prstec de bicicletes pbliques, per als desplaaments interns de la ciutat.Granollers s una ciutat que t molt bones condicions per a ls de la bicicleta. A ms del bon temps que fa la major part de lany, ia excepci dels barris que senfilen per les serres de llevant i de ponent, la ciutat s plana, i la seva forma allargassada fa que, sib transversalment no arriba al quilmetre damplada, de nord a sud del nucli urb tingui una mica ms de tres quilmetres, que suna distncia llarga per a fer-se habitualment a peu, per ideal per fer-se en bicicleta. El servei de bicicletes pbliques ha de servirdestmul inicial, per perdre la por, i si tot va b, ms endavant haur de ser un complement a ls habitual de la bicicleta privada.


BICICLETES Ciutat








6. DISTRIBUCI URBANA DE MERCADERIES

Garantir una distribuci gil i endreada de la crrega i descrrega de mercaderies s fonamental per reduir els impactes negatiusdels vehicles comercials que realitzen operacions de distribuci urbana de mercaderies a llocs no permesos a lefecte. Aquestesoperacions indegudes estan causades per la manca de zones de crrega i descrrega en algunes zones i la utilitzaci indegudadaquestes zones per part de turismes i vehicles comercials de llarga durada.

La mesura dadaptar nous criteris a lhora dimplantar les zones pretn corregir el dficit de places de crrega i descrrega almunicipi, si b s cert que sense el treball de la policia local controlant els estacionaments indeguts a la zones reservades nosaconseguiran els efectes desitjats.

Fitxa dactuaci:


REGULACI HORRIA A LINTERIOR DE LILLA PER A VIANANTS 6.1


Lampliaci de lilla de vianants suposa una revisi dels horaris daccs al seu interior, de manera que no estigui permesa lapresncia de cap vehicle comercial dins els perodes de mxima afluncia de vianants. s evident la complexitat de gestionar unaoferta de serveis tan diversa: paquetera, express, courier, operadors logstics, distribudors, els mateixos productors (quedistribueixen els seus productes) i lautoprovement dels propis establiments. I una demanda diferenciada provinent b delsdomicilis particulars, dels establiments de caire comercial, o tamb daltres establiments empresarials. Aix mateix no shauria depermetre laccs de vehicles comercials de grans dimensions a linterior de la ciutat.


DISTRIBUCI URBANA DE MERCADERIES Illa de vianants


2008-2014






Fitxa dactuaci:


AMPLIACI DELS ESPAIS DE CRREGA I DESCARREGA A LA CIUTAT 6.2


Amb la finalitat daconseguir una distribuci gil i ordenada de les mercaderies a linterior de la ciutat, es proposa adaptar lesindicacions del Decret dEstudis de Mobilitat Generada referents a les reserves de places de crrega i descrrega de nous plansurbanstics. Aix es proposa la reserva de places de 3 x 8 metres a la xarxa viria (on lamplada del carrer ho permeti) dacord ambles segents necessitats:

Necessitats comercials: 1 plaa cada 1.000m de superfcie de venda o 1 plaa cada 8 establiments

Necessitats doficines: 1 plaa cada 2.000 m de sostre.


DISTRIBUCI URBANA DE MERCADERIES Ciutat




6. Aconseguir una distribuci de mercaderes regulada, gil i ordenada.

11. Millorar la informaci i la formaci de la ciutadana respecte de la mobilitat sostenible i la senyalitzaci de la via pblica.

7. POLGONS INDUSTRIALS.

Dins el terme municipal de Granollers existeixen 7 polgons industrials, que ocupen una superfcie de 3,24 Km, la qual cosarepresenta un 21,75 % del terme municipal.

Els polgons industrials constitueixen unes zones generadores i atractores de gran quantitat de viatges durant els dies laborables,que sefectuen amb tot tipus de vehicles, des dels turismes utilitzats pel treballadors fins els camions de gran tonatge per a lesmercaderies.

Les limitades dimensions del terme municipal de Granollers fa que els seus polgons industrials estiguin en bona part molt propersal nucli urb, la qual cosa suposa per un costat un greuge per la repercussi en el trnsit urb de tot el moviment que generen,per per altra banda obre la possibilitat de facilitar laccessibilitat als llocs de treball dels polgons des de la prpia ciutat, amb unamajor diversitat de modes de transport del que sol ser habitual.

7. POLGONS INDUSTRIALS

Fitxa dactuaci:


GESTOR DE LA MOBILITAT DELS POLGONS INDUSTRIALS 7.1


El gestor de la mobilitat dels Polgons Industrials s la persona fsica que acta dinterlocutor entre les distintes empreses , idaquestes amb les administracions, en lmbit de la mobilitat dels polgons industrials dun territori. Ha de ser el bra executor dela Taula de polgons, grup de coordinaci dempreses, sindicats, operadors de transport i administracions que acta en lmbitdun municipi o conurbaci en referncia a les qestions de mobilitat, per tamb de residus, energia, telecomunicacions,...


POLGONS INDUSTRIALS Conurbaci de Granollers




7. Fomentar la intermodalitat com a mesura per tal dassolir un s eficient dels diferents modes de transport en cada tram decadena de transport.

10. Plantejar la necessitat dampliar la xarxa dinfraestructures per millorar la connexi del sistema urb amb el seu entorn.

10. Millorar la informaci i la formaci de la ciutadania respecte a la mobilitat sostenible i a la senyalitzaci de la via pblica


Fitxa dactuaci:


PLA DACCESSIBILITAT A LS POLGONS INDUSTRIALS 7.2


Consisteix bsicament en lactuaci en els tres mbits segents: a) consolidaci i millora de la freqncia de les lnies de busexistents. b) dotar ditineraris a peu a tots els polgons. C) dotar ditineraris en bicicleta.


POLGONS INDUSTRIALS Ciutat




1. Augmentar la superfcie i la qualitat de la xarxa viria dedicada als vianants, dacord amb el pla daccessibilitat.

.2. Fomentar la mobilitat no contaminant i dissenyar espais per a ls de la bicicleta.

3a. Avanar en lhomologaci de la gesti del transport collectiu amb les estratgies existents en la primera corona metropolitana.

3b. Millorar la cobertura, la freqncia i la velocitat comercial de les lnies dautobusos, tant urbans com interurbans.


8. SEGURETAT VIRIA

La millora de la seguretat viria, a ligual que la millora en la qualitat de laire, sha dobtenir principalment com a conseqncia delconjunt diniciatives que shan anat relacionant en els punts anteriors.

Aix no significa per, que no sigui necessari un estudi acurat daquells punts del viari de la ciutat que destaquen sobre la resta pelque fa als accidents registrats, en els darrers anys.

8. SEGURETAT VIRIA

Fitxa dactuaci:


PLA LOCAL DE SEGURETAT VIRIA 8.1


La redacci del Pla Local de Seguretat viria del municipi aquest any 2008, definir lestat de la seguretat viria i proposar lesmillores necessries en els punts ms conflictius per tractar de disminuir la sinistralitat al municipi, tot i que com sha vist a ladignosis del pla de Mobilitat, aquesta no s molt elevada.


SEGURETAT VIRIA Ciutat







9. MOBILITAT SOSTENIBLE

Fitxa dactuaci:


PROMOURE LS DE VEHICLES MS ECOLGICS EN EL TRANSPORT PBLIC URB 9.1


Es proposa la introducci denergies ms netes en els autobusos que realitzen el servei urb. Actualment tots ells, podenincorporar el biodiesel, per aquest combustible no sha mostrat molt efectiu per el rendiment del vehicle. En canvi, nombrososexperts han destacat els avantatges ambientals del gas natural com a combustible net i efica. Entre ells, l absncia de sofre, plomi partcules d'altres metalls pesants, la possibilitat d'utilitzar catalitzadors o el seu nivell d'emissi sonora, inferior al dels motorsdisel. Tanmateix, aquests vehicles sn ms cars.

Al llarg dels sis anys del pla, es duran a terme accions per tal dintroduir aquest tipus de combustible en almenys un 10% de la flotadel servei urb


MOBILITAT SOSTENIBLE Municipi i sistema urb


2008 - 2014 IDAE, ICAEN, Ajuntament de Granollers, ATM




9. Promoure ls de carburants menys contaminants i el control de la contaminaci i el soroll causat pel trnsit

Fitxa dactuaci:


PLA DE COMUNICACI I INFORMACI EN MATERIA DE MOBILITAT A LA CIUTADANIA. CAMPANYES DEMOBILITAT SOSTENIBLE

9.2


Al llarg dels propers sis anys, sincrementaran les campanyes de sensibilitzaci a la ciutadania sobre els beneficis (o la necessitat)daconseguir una mobilitat ms sostenible que lactual. La participaci del Consell dInfants en aquest Pla de Mobilitat ser una deles lnies de sensibilitzaci, aix com les classes deducaci viria de la policia local. Totes aquestes campanyes anirancoordinades amb lentrada en funcionament dalguna de les propostes relacionades amb lincrement de la utilitzaci del transportpblic, del mode a peu o de la bicicleta.


MOBILITAT SOSTENIBLE Municipi


2008-2014 IDAE, ICAEN, Ajuntament de Granollers, ATM





Fitxa dactuaci:


INCREMENT DEL SERVEI CAR - SHARING A LA CIUTAT 9.3


Actualment, Granollers noms disposa de quatre vehicles en el servei de car - sharing. En els propers sis anys es preveuincrementar de forma notable el nombre de vehicles i la ampliaci dels punts de recollida, dacord a una major utilitzaci daquestservei. L increment de viatges en aquest mode de transport sha daconseguir de forma directa amb l increment de la publicitat i eldescens de lindex de motoritzaci, per tamb duna manera indirecta per laplicaci de les propostes daquest PMU.


MOBILITAT SOSTENIBLE Zona centre


2008-2014 IDAE, ICAEN





Fitxa dactuaci:


POTENCIAR LA UTILITZACI DEL COTXE COMPARTIT 9.4


LAjuntament de Granollers ha potenciat la utilitzaci del cotxe compartit a partir dintroduir un enlla directe des de la seva pginaweb a una llista dusuaris registrats que volen compartir cotxe. La connexi daquesta llista amb una de ms gran, ja prevista, perlATM es preveu que pugui incrementar el nombre de cotxes compartits. Aquesta s una de les mesures que ms pot incidir en lareducci dels vehicles quilmetre de la ciutat, incrementant locupaci del vehicle privat a la ciutat ( actualment la mitjana s de1,2 persones / vehicle). Aix, doncs, lajuntament continuar potenciant aquest servei i de forma ms intensa una vegada shagicreat el portal nic que preveu lATM.


MOBILITAT SOSTENIBLE - CIRCULACI mbit municipal i RMB


2008-2014 ATM



4. Reduir la presncia de trnsit rodat al centre de la ciutat amb la creaci de diverses estratgies relacionades amb laparcament ila jerarquitzaci de la xarxa viria

Fitxa dactuaci:


PROMOURE ELS PLANS DE DESPLAAMENTS A CENTRES DE TREBALL 9.5


Per tal de promoure un accs ms sostenible als centres de treball, tant privats com pblics, lAjuntament promour eldesenvolupament dels plans de desplaaments a les empreses de ms de 500 treballadors i realitzar els plans dels edificismunicipals i pblics de ms de 200 treballadors. En el perode de realitzaci daquests plans, que shan de desenvolupar dacordamb les directrius marcades per la Secretaria de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, lAjuntament de Granollers oferir suporttcnic i de recolzament tant a les empreses pbliques com privades.


MOBILITAT SOSTENIBLE CENTRES DE TREBALL


2008-2014 IDAE, ICAEN, Generalitat de Catalunya


4. Reduir la presncia de trnsit rodat al centre de la ciutat amb la creaci de diverses estratgies relacionades amb laparcament ila jerarquitzaci de la xarxa viria

3b. Avanar en lhomologaci de la gesti del transport collectiu amb les estratgies existents en la primera corona metropolitana

10. MEDI AMBIENT

Fitxa dactuaci:


REALITZAR UN PLA DE DISMINUCI DE LA CONTAMINACI ACSTIC (MAPA SNIC) 10.1


La reducci de la contaminaci acstica entesa com un excs de soroll, s un dels avantatges que tindr el desenvolupament deles propostes del PMU. Tanmateix, no es coneix el impacte sonor actual a la ciutat, ni el percentatge daquest com a conseqnciadel transport ja que no existeix un mapa snic amb els nivells actuals de contaminaci acstica, tant en perode dirn com nocturn.Per aquest motiu, es proposa la realitzaci dun mapa snic que es realitzi a partir dels resultats de nombrosos mesuramentsacstics de nivell Leq de deu minuts de durada en el perode dirn.

Per a la realitzaci del mapa en el perode nocturn, no serveix la mateixa metodologia, donat que el nivell sonor durant la nit variamolt, i un nic mesurament no indicaria amb la suficient fiabilitat el nivell sonor nocturn. Per tant, es proposa que el mapa Snicnocturn es realitzi en base a mesuraments acstics registrats durant 24 hores en diferents punts de la ciutat.


MEDI AMBIENT Ciutat


2008-2014 Generalitat de Catalunya, IDAE, ICAEN



9. Promoure ls de carburants menys contaminants i el control de la contaminaci i el soroll causat pel trnsit

Fitxa dactuaci:


PROMOURE LESTUDI DE LA RENOVACI DE LA SEMAFORITZACI MUNICIPALS AMB SEMFORS LEDS 10.2


La millora de la tecnologa posa a labast la possibilitat de substituir els semfors clssics de bombeta per uns de ms modernsbasats en LEDs. Hi ha dos motius que sn molt clars: estalvien molta energia i duren ms:

A ple sol o en uin dia de fosc o de pluja els LEDs permeten distingir millor els colors i, per tant, donar una major seguretat alsvianants i conductors. La millora es mesura en una reducci del 30% dels accidents.

El consum denergia s noms el 17% del que consumeix el mateix semfor amb bombetes, per tant, estalvia ms del 80% delenergia.

Duren de 6 a 8 anys, de 8 a 12 vegades ms que les bombetes.

Al llarg del perode de desenvolupament del PMU, es substituran la major part dels semfors clssics per els de Leds


MEDI AMBIENT Crulles semaforitzades


2008-2014 Ajuntament de Granollers



11. ALTRES

Fitxa dactuaci:


DESPLAGAMENT I SEGUIMENT DE LES PROPOSTES DEL PLA DE MOBILITAT URBANA 11.1


Les mesures adoptades requereixen ser coordinades entre elles amb la finalitat de poder avaluar els efectes que poden generarsobre una realitat molt dinmica. Alguns exemples sn:

El parc de turismes comena a disminuir el seu creixement,.

El transport pblic urb ha tingut un creixement interanual molt elevat ( 16% entre els anys 2006 i 2007)

Sintrodueix la bicicleta com a mitj habitual de transport ....

Aquests, noms sn alguns dels factors que justifiquen la necessitat dun seguiment peridic del PMU i que el desplegamentdaquest sigui coordinat amb les diverses rees del propi ajuntament (urbanisme, via pblica i medi ambient, principalment). Peraquest motiu, els serveis tcnics de lajuntament crearan una comissi interna de seguiment del PMU.


MULTI - SECTORIAL Ciutat


2008-2014 Ajuntament de Granollers


Documents

Fitxes del PMU