3

Després de mesos de treball, l’estiu ens dóna la treva necessària per aturar-nos i agafar forces per reprendre la nostra

tasca professional amb energies renovades. I enmig d’aquest oasi, la nostra vila ens brinda l’oportunitat de trobar-nos per celebrar la Festa Major, la nostra, la de tots i totes.

Els carrers de la nostra vila es preparen per inundar-se de música, de foc, de cultura i folklore i, sobretot, de tots i totes nosaltres per gaudir-ne. Actes tradicionals que es mesclen amb noves activitats. Programacions per a infants i també per a adults. Veïns i veïnes que no hi falten mai amb estiuejants que s’hi estrenen. Tot plegat fa la nostra Festa Major. Tots els actes, totes les activitats, tothom a qui s’adreça i tothom qui hi participa.

El Consistori ha treballat de valent per organitzar una Festa Major a l’alçada de les expectatives. Una celebració oberta, participativa, inclusiva, diversa i que només s’entén des del respecte, el civisme i l’estima a Cubelles i a les tradicions.

Ara us toca a tots i totes vosaltres de gaudir-la, participar-hi i fer-la vostra. Perquè tan important són els actes del programa com el públic que hi assisteix. I aquest públic sou vosaltres, la ciutadania cubellenca, la de les viles veïnes, estiuejants i persones de pas, perquè absolutament tots i totes som Festa Major.

Visca la Festa Major!!!Visca Cubelles!!!

Mònica Miquel i CerdàAlcaldessa de Cubelles

Tots i totes som Festa Major

4

La nostra localitat, Cubelles, s’omple de gent, de música, de foc i de color i els carrers de la vila fan goig. Enguany, hem de felicitar al

ball de panderos pel seu 20è aniversari, i a totes les persones que han format part d’aquesta colla que durant vint anys ha col·laborat amb la nostra cercavila.I com no, a tota l’Agrupació de Balls Populars que fa que puguem gaudir d’una cercavila de qualitat i que alhora participa activament de tota la organització de les festes conjuntament amb l’àrea de Cultura.També hem d’agrair la tasca feta per la Comissió de Festes, i les persones que en formen part, per la seva implicació

en la confecció d’un programa festiu molt variat que manté els actes tradicionals i emotius i els reforça amb noves activitats com concerts d’estils diferents, màgia, cinema a la fresca… Un programa ben divers que desitgem que us agradi i el gaudiu . Hi ha actes per a tothom, i cadascú podrà trobar els seus per fer-nos tots plegats la Festa una mica més nostra.Són dies festius, tots hem de sortir a gaudir, deixem les tristeses a casa i participem de la nostra Festa Major.

Visca la Festa Major!Visca Cubelles!

Noemi Cuadra i SorianoRegidora de Cultura i Societat

Un any més tornem a tenir aquí la nostra Festa Major

Sum

ari

Xavier Graset, pregoner 2013 ..................................................................... 6

Abel Miró, autor cartell Festa Major........................................................... 8

Miscel·lànea cubellenca. Treball Amics del Cartell ................................... 9

Dues dècades formant petites balladores ............................................... 29

Vuit en concert + Principe Rana ............................................................... 35

Motocross ................................................................................................... 36

Assaig general............................................................................................ 37

La Vella Dixieland ...................................................................................... 38

Mag Lari ...................................................................................................... 39

Cinema Fresca ............................................................................................ 40

Focs Artifici ................................................................................................. 41

La Girasol .................................................................................................... 42

Els Ragga Tunning ..................................................................................... 43

La Chatta Orquestra .................................................................................. 44

Sopar a la fresca ......................................................................................... 45

Cubelles Rock City’13 ................................................................................ 46

Exposició de fotografies: Els grafitis del Castell de Cubelles ................. 47

Programació ............................................................................................... 48

5Descarrega aquíla teva revista

Edita: Ajuntament de CubellesD.L.: BA-25004-2012

6

Pre

go

ne

r

XAVIER GRASET, pregoner 2013

“LA FESTA MAJOR ÉS EL MOMENT PER FER VIDA DE POBLE”Nascut a Vila-seca fa 50 anys, Xavier Graset viu en un etern dilema: el periodisme i el teatre. El primer el fa tocar de peus a terra. El segon és la seva passió artística. Ho confirma una llarga carrera professional amb micròfon i llibreta en mà, i una afició incansable com a actor i espectador al voltant dels escenaris. La premsa comarcal li va servir de trampolí a la ‘Primera Divisió’ de la radio catalana i, a dia d’avui, ha jugat gairebé tots els papers possibles a Catalunya Radio. Confessa, però, que ara se sent molt còmode dirigint L’Oracle. Li permet palpar l’actualitat política que anys enrerehavia viscut seguint el dia a dia del Congrés dels Diputats a Madrid, però amb la perspectiva i l’anàlisi dels experts. En canvi, el Xavier artístic ara està immers en ‘Sobre els danys del tabac i...les ostres’, que portarà a Cubelles el 7 de setembre. Abans, farà un parèntesi de les vacances familiars per venir a estrenar-nos la Festa Major.

T’han proposat mai fer de pregoner?I tant! Però és cert que fa molts anys que no faig el pregó de cap poble. Quan sortia a la tele era més reclamat, perquè en general els organitzadors sempre busquen gent més coneguda. Ara em fa especial il·lusió poder tornar a fer el pregó d’una Festa Major.

Per què?Perquè t’obliga a capbussar-te a la vida quotidiana del poble. En el cas de

Cubelles, no em quedaré només amb el Charlie Rivel, el xató o la Tèrmica...que és el que tothom pot conèixer. Cal conèixer una mica la història més recent. M’agrada fer pregons amb un equilibri entre els tòpics del poble i el seu dia a dia...aconseguint animar la gent, clar!

Abans que la Comissió de Festes et demanés fer de pregoner, havies estat mai a Cubelles?Fa anys, gràcies en Jordi Llompart, que era company de feina. Ell hi tenia

un vincle molt estret i jo havia vingut sovint.

I què et va semblar?Segueix el perfil d’un típic poble de costa, amb un creixement força desorganitzat els últims anys...però al mateix temps també és un poble on es valora molt la vitalitat de la gent. Les ganes de fer-hi coses. També estic més o menys assabentat de la complicada vida política que l’envolta...[riu]. Espero aconseguir posar-me al dia sense perdre’m!

7

Què és el que més t’agrada d’una Festa Major?Sobretot, que la gent trenqui les inèrcies de la resta de l’any. Antigament, la gent treballava al camp i esperava amb ànsies els dies de Festa Major perquè eren dies insòlits en tot l’any. Ara sembla que vivim en una festa permanent, però la Festa Major en el fons ens serveix per recuperar aquell moment especial de “trobada”. És el moment per fer vida de poble: trobar-se, unir els que acaben d’arribar a viure al poble amb els que viuen fora però vénen expressament... La Festa Major serveix per unir les vides aïllades.

A nivell professional, el nom de ‘Xavier Graset’ va associat al periodisme però també al teatre i espectacle. Amb quina de les dues vessants et quedes?Uf! Sens dubte, el teatre és la meva passió artística...però cada dia toco de peus a terra amb el periodisme. Quan

em vaig posar a estudiar, vaig estar a punt d’entrar a formar part dels ‘Joglars’...però vaig decidir-me pel periodisme. Ves a saber on seria ara, si no!El periodisme m’ha donat estabilitat. Però ho he pogut compensar

amb el teatre. Per exemple, amb la representació de ‘Sobre els danys del tabac...i les ostres’, he estat durant vàries setmanes pujant a teatres de la gran escena catalana, com la Villarroel.

Enfrontar-me cada nit al públic des del mateix escenari ha estat una sensació de molt respecte però reconec que m’ha enganxat!

I quins són aquests “danys” del tabac?L’obra mescla dos contes d’Anton Txèkhov: ‘Sobre els danys del tabac’ i ‘Les ostres’. El protagonista, Ivan Ivanòvitx [interpretat per Xavier Graset], fa una conferència benèfica perquè la dona li insisteix. Però enlloc d’afrontar el tema principal, acaba derivant a molts altres temes de la vida quotidiana. Al final, acabes descobrint que Ivanòvitx és un titella, que fa veure que és metge i científic sense ser ni una cosa ni l’altre. En el fons, utilitza el personatge per poder desfogar-se.

Queda descartat que sigui una teràpia per deixar de fumar... A quin perfil de públic recomanes que vingui a veure’t el dia 7 de setembre, doncs?Hi pot venir tothom, perquè és un monòleg ple de girs inesperats. Et pots estar pixant de riure però de sobte et deixa descol·locat. Els extrems del personatge et poden fer riure i plorar alhora. És cert que el text és de teatre clàssic, però està fet en clau divertida.

8

Carregat d’energia i, sobretot, de creativitat i imaginació, el jove Abel Miró López ha assumit amb especial il·lusió l’encàrrec de dissenyar

el cartell d’una de les festes més importants de la nostra vila. Cubellenc de soca-arrel, l’apassiona tot allò que envolta el municipi. Explica amb orgull l’estima incondicional que té pel poble on ha viscut des que va néixer, ara fa 25 anys.

Des de petit, el fascina l’ambient de la Festa Major, i assegura que és increïble veure els somriures, respirar l’olor de pólvora, escoltar les gralles i gaudir de les festes i balls.

Una de les seves debilitats són les cercaviles, que fins fa poc ha viscut com a membre de la colla gegantera de l’ABPC, i que ara gaudeix des de la nova colla de grallers. Estar involucrat

personalment a tot allò que envolta els balls populars, va fer que aviat tingués clara quina seria la idea del cartell d’aquest any. Volia treure suc a la recuperació de la colla de Capgrossos. I ho volia combinar amb aquells elements que fan de Cubelles un poble petit però “únic”, intentant reflectir el significat del mític eslògan Cubelles tot un món. Tot, per aconseguir un cartell que ell volia que fos “viu, alegre, festiu i amb personalitat”.

Joventut i experiènciaFa aproximadament cinc anys que l’Abel es dedica professionalment al disseny gràfic. Però en fa molts més que es desviu per aquesta feina, que assegura que gaudeix al màxim perquè no deixa de ser la seva afició predilecta. “Veure com un encàrrec agafa forma lentament fins aconseguir el resultat

ABEL MIRÓ, apassionat incansable de la Festa Major de Cubelles

Au

tor

Ca

rte

ll F

est

a M

ajo

r

final i comprovar que després la gent s’identifica amb una imatge”, diu, és una de les coses que més l’entusiasma de la seva professió. Per això, intenta no establir un estil propi molt tancat.

Sempre procura adaptar-se a les preferències i necessitats de qui confia amb ell, traient el màxim partit a la combinació de dibuixos, fotografies illetres que hi puguin donar un toc de modernitat i diversió.

Si bé és cert que és un dels autors més joves de tots els que fins ara handissenyat el cartell de la Festa Major, no és pas un dels menys experimentats.

Els últims anys, desenes d’entitats i empreses de Cubelles i la comarca hanconfiat en l’Abel per dissenyar els cartells, logotips i imatges de les sevesactivitats. Aquesta vegada ha estat la Comissió de Festes qui ha volgut aprofitar la seva imaginació per il·lustrar la Festa Major. Una festa que el mateix Abel Miró defineix com “La nostra Festa! La Festa Major meva, dels meus amics, coneguts i veïns!”.

Gemma Sánchez

La Festa Major de 1963 passà a la història pel brillant homenatge que la vila de Cubelles va retre a Charlie Rivel. Al mateix temps que

l’ajuntament li dedicava un carrer, el gran pallasso oferia una memorable actuació a la plaça de la Vila, una paròdia de l’arribada dels seus pares a Cubelles el 1896, just quan ell estava a punt de venir al món. L’acte tingué una difusió molt ampla, tant, que sorprengué els mateixos vilatans. A més de la premsa escrita, tant de Catalunya com d’altres indrets, també la televisió estatal i el noticiari No-Do se’n feren ressò. És per això que en la separata del programa de festes d’enguany des del GEC Amics del Castell hem cregut convenient rememorar aquella efemèride amb una sèrie de fotografies –ja publicades en altres ocasions però potser desconegudes pel gran

nombre de persones que han arrelat a Cubelles en els darrers anys- i de notícies aparegudes en diverses publicacions. I en aquesta ocasió, a diferència de les edicions anteriors, no ens centrem en un tema monogràfic sinó que n’aportem d’altres també relacionats amb la festa grossa. Així, parlem d’un acte, el pregó, que ha augmentat en protagonisme en els darrers trenta anys amb la presència de personatges la fama dels quals, en la seva majoria, es notòria. Un altre article tracta de la relació existent entre la història local i el programa de festes i, per últim, aportem un recull de notícies que ens donen una visió de com es celebrava la nostra festa patronal en el primer terç del segle XX. En definitiva, com diu el títol, una miscel·lània cubellenca amb la festa major com a fil conductor.

Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell

Agost de 2013

SUMARI I.- Festa Major de 1963: 50 anys de l’homenatge a Charlie Rivel Joan Vidal (textos i documentació) i Antoni Pineda (fotos)

II.-El pregó de festes i els seus protagonistes Núria Fonoll i Carbonell

III.- Programes de festa i història local: Una llarga i profitosa relacióNúria Jané i Orpí

IV.-La Festa Major de Cubelles en el primer terç del segle XXJoan Vidal (textos i recopilació de notícies)

PORTADA Muntatge de Josep Vidal López prenent com a referència el programa de festes de 1959

PRESENTACIÓFESTA MAJOR

10

Es prou conegut que Charlie Rivel visità Cubelles per primera vegada el 1954, cinquanta-vuit anys després d’haver-hi nascut. Malgrat el

desig de tornar-hi, la intensa activitat artística que duia a terme li impedia fer-ho. I els pocs períodes de descans que tenia els passava a la seva residència a Chennevière-sur-Marne, als voltants de París. No va ser fins al desembre de 1962 que tornà per segona vegada al seu lloc de origen, aprofitant la seva estada a Barcelona, durant uns dies, amb motiu de ser el personatge convidat d’un programa de la sèrie de TVE “Esta es su vida”, dirigit per Federico Gallo amb guió de Manuel del Arco.

En el seu retorn a Cubelles el poble sencer s’abocà de nou per donar-li una benvinguda efusiva malgrat que també es tractava -era, en concret, el divendres 7 de desembre- d’una jornada laborable. El ritual de 1954 es va tornar a repetir una altra vegada: entusiasta i clamorosa rebuda per part dels nens, passeig pel poble, recepció de les autoritats... però ara ja no va poder abraçar a qui ell considerava la seva segona mare, la Tresina de cal Segarrès, que havia mort l’any 1956. Rivel també trobar a faltar a qui li havia fet d’amfitrió en la seva anterior visita, l’alcalde Joan Albet, també traspassat, però de seguida va congeniar amb el successor d’aquest en el càrrec, Josep Maria Batet. El nou alcalde li va prometre un homenatge i la dedicatòria d’un carrer en la propera Festa Major, corresponent així al desig manifest del pallasso de construir-se una casa a Cubelles per quedar-s’hi a viure en un futur i, també, d’oferir una actuació a la plaça de la Vila amb motiu de la festa gran del poble.

L’artista va complir la seva promesa... i l’alcalde, també. La Festa Major de 1963 tingué un nom propi, el de Charlie Rivel. A l’Ofici del dia de la Mare de Déu d’agost ocupà un lloc d’honor i a la sortida, acompanyat de la seva esposa, Carmen Busto, de les autoritats i d’un nombrós seguici en què sobresortien els nostres gegants, l’Abdon i l’Aasumpta, es va dirgir Rambla avall fins al carrer que li fou dedicat, on descobrí la placa amb evidents mostres d’emoció.

L’actuació a la plaça de la Vila estava prevista per l’endemà, dia 16. Al costat de Rivel i de la seva esposa, s’havien desplaçat a Cueblles la seva filla Paulina, considerada la millor amazona del món, i el marit d’aquesta, Albert Schumann, propietari d’un famós circ de Copenhague i insuperable ensinistrador de cavalls.També l’acompanyaven els germans Ferrer, acròbates d’enorme prestigi, i el popular pallasso Señalada, els quals havien d’actuar al costat del clown cubellenc.

Amb la paròdia de l’arribada dels seus pares, Josep Andreu pretenia simbolitzar la devolució del duro i la gallina que el capellà de Cubelles els va donar quan ell va néixer. La pluja, tanmateix, va fer acte de presència i la representació es traslladà al dia 17, que s’esqueia en dissabte. Amb la plaça completament abarrotada Rivel va fer realitat el somni d’imitar l’arribada de Pere Andreu i Maria-Louise Lasserre a la plaça, aquell abril de 1896, i representar la funció que ells no van poder completar. L’espectacle ofert pel gran clown va despertar una enorme expectació, amb una gran majoria de

nens i nenes, la majoria dels quals, a instàncies de la comissió de festes, portaven el tradicional vestit que utilitzaven per les caramelles. Molts mitjans de comunicació van donar informació del show de Charlie Rivel a la plaça de la Vila i fins i tot el No-Do en va oferir imatges.

La generositat de Rivel el portà a fer encara una altra actuació, a l’envelat, la nit del diumenge dia 18, l’últim dia de Festa Major. El setmanari Villanueva y Geltrú, en la seva edició del 24 d’agost de 1963, dedicava tota la seva portada a Charlie Rivel a través d’un reportatge signat per Ferran Cassany, qui explicava que l’acte havia estat presentat per Juan Manuel Soriano, actor i director del quadre escènic de Radio Nacional de España a Barcelona i que durant l’actuació Rivel va requerir la presència de l’alcalde Josep Maria Batet per col·laborar en un dels seus números. Una vegada complert el seu paper, des de la pròpia pista Batet aprofità l’ocasió per informar que Josep Andreu acabava de signar l’escriptura de compra d’un terreny a Cubelles, cosa que fou rebuda pel públic amb una gran ovació. Molt més plausible va ser el magnífic detall de Charlie Rivel de donar els beneficis de la seva actuació a l’envelat a la parròquia cubellenca per contribuir a pagar les obres del futur camp d’esports (la publicació parroquial La Veu de Santa Maria de Cubelles, en el número corresponent a l’octubre de 1963, afirmava que va donar “un paper de cent dòlars”).

Joan Vidal (textos i documentació) Antoni Pineda (fotos)

I.- Festa Major de 1963: 50 anys de l’homenatge a Charlie Rivel

11

12

A la primera foto de la página anterior, la comitiva, encapçalada per Charlie Rivel i les autoritats, es dirigeix al carrer dedicat al pallasso.En la resta d’imatges, l’actuació de Charlie a la plaça de la Vila.

(Fotos: Arxiu d’Antoni Pineda) 13

Portada de La Vanguardia14

La revista Destino va fer un extens reportatge.15

Portada del Diario de Villanueva y Geltrú, l’actual Diari de Vilanova.16

A dalt, l’Indépendant de Perpinyà. A baix, la revista Garbo (cedida per Teresa Niubó).17

II.- El pregó de festes i els seus protagonistes

Són majoria els pobles i ciutats en què el pregó és l’acte previ que dóna el tret de sortida a la festa major. El pregó és un sermó

pronunciat en públic amb motiu d'una festivitat i se’n poden diferenciar dos tipus: com a acte solemne o més còmic i festiu. L’origen del pregó el trobem als ajuntaments, especialment dels pobles petits: antigament un treballador municipal, el pregoner, donava a conèixer de manera oral i a peu de carrer, els acords i les comunicacions del consistori.

La Festa Major de Cubelles va instaurar l’acte del pregó l’any 1979. Abans

d’aquesta data no trobem precedents, llevat del 1958 quan l’escriptor Tomàs Roig i Llop, pare de la també escriptora Montserrat Roig, va fer una mena de pregó amb motiu de l’estrena dels gegants. Roig va parlar al llarg de l’ofici però després també ho feu des del balcó consistorial. De fet, els pregons de la nostra Festa Major s’han pronunciat sempre des d’aquest balcó, just instants abans d’iniciar el cercavila de balls populars. En gairebé totes les ocasions, ha estat l’alcalde qui ha donat pas al pregoner. Al llarg d’aquests 34 anys n’hi ha hagut de tot tipus: festius, reivindicatius, amb molt de sentit de l’humor...cadascun d’ells ha estat únic i ha aportat el seu granet de sorra a la Festa.

Cubelles ha seguit el model de pregons de ciutats com la de Barcelona, on els pregoners són gent coneguda, especialment del món de l’espectacle o de la televisió. Potser hauríem de canviar de criteri i plantejar el pregó tal i com es realitza als altres pobles del Garraf i del Penedès, on són convilatans els que s’encarreguen de pronunciar-lo, i fer-ho en un indret una mica més solemne i no tan festiu. De fet, ja n’hem tingut alguns, de cubellencs pregoners, i l’acte guanya en emotivitat.

A la Festa Major de 1979, coincidint amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, es va instaurar l’acte del pregó que, des de llavors, no s’ha deixat de fer mai. El primer dels pregoners va ser Ferran Cassany, un conegut locutor de Ràdio Barcelona que acostumava a ser contractat per la comissió de festes, ja des d'anys anteriors. S'encarregava de portar orquestres i de presentar alguns actes.

D’entre els pregoners convé destacar, especialment, alguns vilatans. Josep Andreu Lasserre, Charlie Rivel, va pronunciar un pregó entranyable l’any 1980, quan l’Ajuntament li va retre un nou homenatge. Carlos De la Fuente, president del Club Marítim Cubelles, va ser pregoner el 1982 i el periodista Xavier Grau, l’any 1995, en qualitat de director del desaparegut setmanari L’Hora del Garraf. La pintora afincada a Mèxic, Josselyne Marmottan, féu el pregó el 2003, any en què, a més, va realitzar la portada del programa de festes. El 2006 va ser el torn del periodista badaloní Iu Forn, qui durant molts anys va estiuejar a Cubelles i va ser un dels primers col·laboradors de Ràdio Cubelles. El també periodista Artur Peguera, resident a la vila des de fa uns anys, es va afegir a la llista de pregoners el 2010 i, finalment, al 2012, l’animador i pallasso Pep Callau també va fer el pregó en qualitat de convilatà. Hem de destacar el pregoner de 1998: Albert Costa, aleshores alcalde d’Arles de Tec, vila agermanada amb la nostra. Arran de l’agermanament, durant molts anys va estar estretament vinculat amb

Pep Jai (1984). Arxiu fotogràfic (AMCUB).

18

Cubelles. Costa no va poder venir la vigília de la Festa Major, així que aquell any, com a fet puntual, es va fer el pregó dia 15 d’agost, a la sortida d’ofici. Precisament, va ser el 1998 que es va recuperar l’entrada i la sortida d’ofici. Un dels reptes dels pregoners és aconseguir ser originals i arribar a la gent, ja sigui a través de l’humor, el repàs a l’actualitat, la reivindicació o bé optant per un format diferent, sortint una mica de l’estructura habitual. Un dels pregons més originals va ser el de Pilarín Bayés, el 1991. L’abril d’aquell mateix any Cubelles havia estrenat la Draga, dissenyada per la prestigiosa ninotaire. Bayés va fer un pregó en forma d’auca i va acompanyar la lectura amb dibuixos que s’anaven mostrant al públic. Aquella auca es va publicar un any després, el 1992, coincidint també amb la Festa Major. Un altre pregó original, en aquest cas molt innovador, va ser el de l’edició de 2004: els joves actors Carles Sànchez, Pau Rubio i Dafnis Balduf, acompanyats del grup musical Plan B, van fer una escenificació teatral que va barrejar diàleg i música. Durant la interpretació també hi va intervenir -a través d’una gran pantalla orientada al públic- el pallasso Charlie Rivel. Va ser un pregó únic, molt diferent, que va trencar esquemes. I un altre pregó també original va ser el que va fer la Tuna Universitària de Barcelona l’any 2007.

Els periodistes han estat els pregoners triats en més ocasions: el primer d’ells va ser el presentador d’esports de TV3 Arcadi Alibés, l’any 1987. Altres noms han estat: Pilar Rahola (1990), el ja esmentat Xavier Grau (1995), Jordi Jané (1996), aquest coincidint amb la celebració del centenari del naixement de Charlie Rivel. Jané, expert en circ, va col·laborar estretament amb l’organització del centenari i, a més, va realitzar un extraordinari reportatge del nostre pallasso per TV3. La llista segueix amb Gaspar Hernández (2000), Julià Peiró (2002), Iu Forn (2006) i Artur Peguera (2010). A més de periodistes, també hi ha hagut escriptors. Dos d’ells vilanovins: Albert Virella i Bloda (1985), destacat historiador i membre fundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs; i Xavier Garcia Soler (1989), també personatge destacat de la capital del Garraf.

El p

reg

ó d

e fe

stes i e

ls seu

s prota

go

niste

s

Pilarín Bayés (1991). Arxiu Antoni Pineda.

Albert Costa (1998). Arxiu Antoni Pineda. 19

Un altre grup de pregoners l’han format gent del món de l’espectacle. En destaquem els també vilanovins Pere Tapias (1993) i Toni Albà (1999 i 2011), Pep Plaza (2008) i Lloll Bertran (2009). Com a cas curiós cal esmentar Biel Duran, l’any 1997: aleshores només tenia 12 anys i era conegut per la telenovel·la de TV3 Nissaga de Poder. Va fer de pregoner perquè Joan Vidal, llavors alcalde, era un dels seus professors a l’institut de Gelida. Biel Duran feia primer d’ESO i per tal que pogués sobresortir una mica del balcó i arribar al micròfon van haver d’improvisar una caixa de tomaques de cal Poch.

Altres pregoners als quals fem referència són Josep Vidal, conegut com a Pep Jai (1984), sindicalista i polític que va estar connectat amb Cubelles a principi dels anys vuitanta arran del moviment antitèrmica, i el pirotècnic sitgetà Isidre Panyella, de la Pirotècnia Igual (1986). Cal citar també

Joss Marmottan (2003). Arxiu fotogràfic (AMCUB).

Artur Peguera (2010). Arxiu fotogràfic (AMCUB).20

a dos homes vinculats amb la vila, en aquest cas a través del ja desaparegut concurs de Roses: Miquel Pallés (1988 i 2001), florista de les Rambles de Barcelona i regidor del districte de Ciutat Vella; i Carles Herrera (1994), tècnic en jardineria.

Al llarg de tots aquests anys, el pregó s’ha anat consolidant i s’ha convertit en un dels primers actes de la nostra Festa Major. Hi hauria l'alternativa de donar-li un caire nou i plantejar-lo com un acte més formal, més independent, d’ubicar-lo en un indret més recollit i protagonitzat per gent més pròxima i més arrelada al municipi, com ja s’ha fet en algunes ocasions. Però això ja és una altra qüestió.

Núria Fonoll i Carbonell

Any Pregoner/a

1979 Ferran Cassany, locutor de ràdio

1980 Josep Andreu Lasserre, Charlie Rivel. Pallasso

1981 Salvador Escamilla, periodista, cantant i actor

1982 Carlos de la Fuente, president Club Marítim Cubelles

1983 Persona relacionada amb l’ecologisme. No hem pogut recuperar qui

1984 Josep Vidal (Pep Jai), pagès, sindicalista i polític

1985 Albert Virella i Bloda, escriptor

1986 Josep Maria Panyella, pirotècnic

1987 Arcadi Alibés, periodista

1988 Miquel Pallés, florista de la Rambla

1989 Xavier Garcia Soler, escriptor

1990 Pilar Rahola, escriptora

1991 Pilarin Bayés, ninotaire

1992 Ignasi Riera, escriptor

1993 Pere Tapias, cantant i locutor de ràdio

1994 Carles Herrera, tècnic en jardineria i escriptor

1995 Xavier Grau, periodista

1996 Jordi Jané periodista, escriptor i actor

1997 Biel Duran, actor

1998 Albert Costa, alcalde d’Arles

1999 Toni Albà, actor i director teatral

2000 Gaspar Hernàndez, periodista

2001 Miquel Pallés, florista, i Àngel Persia, cantautor

2002 Julià Peiró, periodista

2003 Josselyne Marmottan, pintora

2004 Carles Sánchez, Pau Rubio i Dafnis Balduf, actors; acompanyats del grup de música Plan B

2005 Dani Caballero, actor

2006 Iu Forn, periodista

2007 Tuna Universitària de Barcelona

2008 Pep Plaza, actor

2009 Lloll Bertran, actriu

2010 Artur Peguera, periodista

2011 Toni Albà, actor i director teatral, caracteritzat de Rei Joan Carles I

2012 Pep Callau, animador i pallasso

El p

reg

ó d

e fe

stes i e

ls seu

s prota

go

niste

s

Pep Callau (2012). Arxiu fotogràfic (AMCUB). Lloll Bertran (2009). Arxiu fotogràfic (AMCUB).

Carles Herrera (1994). Arxiu A. Pineda.

21

III.- Programes de festa i història local: Una llarga i profitosa relació

Habitualment estudiem la història als llibres, la història dels grans esdeveniments, la dels grans personatges;

però això no ens pot fer oblidar que la història la fem les persones, dia a dia, que els petits fets històrics formen també part dels grans fets, i que els grans personatges són una versió magnificada d’homes i dones que han viscut anteriorment. Des

de la història local s’arriba i s’entén encara millor la història nacional i és també en aquest sentit que val la pena conèixer-la, ja que aquest fet ens permet d’estimar-la i, amb ella, estimar el territori.

Aquesta realitat ja fou entesa pels nostres avis, quan als programes de la Festa Major varen començar a publicar articles de recerca històrica que unien l’actualitat amb

el passat i ajudaven a entendre el poble tal i com estava conformat. Abdon Almirall, a part de les seves poesies, va publicar un interessant escrit sobre l’ermita de Sant Pau, el 1955. Aquell mateix any, en Joan Roig i Piera començà a escriure una sèrie d’articles de caràcter històric i costumista sota diferents pseudònims. Joan del Molí, Gori Batista o Rocacrespa foren els més usats.

(Continua a la següent pàgina)22

L’article que obrí la llarga sèrie, que s’estengué fins al 1993, fou “Cubelles agrícola”. Escrit en català, com tots els que foren publicats, comparava la Cubelles agrària dels temps pretèrits amb l’agricultura als anys 50 del segle passat. Deia: “La mà de nostres primers pobladors, amb la destral tendint, s’obria pas enmig de les boscànies i malesa dominants. [....] Aquests homes [....] convertiren el Camp de Cubelles en un verger encantador.” I ho comparava amb l’actualitat: “Avui en gran escala, es cultiva l’escarxofa i podem admirar els escarxoferars frondosos de cal Baró, Mas d’en Pedro, l’Horta del Xicarró...”. Any a any, el seguit d’articles repassà diversos aspectes de Cubelles: Cubelles artesana, marinera, cantaire, industrial, riallera, creient, mariana, plorosa, residencial, turística, festiva, creix, cultural...

A banda d’aquesta sèrie d’articles, n’aparegueren d’altres de temes concrets, alguns dels quals escrits pel mateix autor. Per exemple, un article publicat al 1956 amb el títol “Les masies de Cubelles”, on es feia una comparació entre l’abans i l’ara de viure en una masia i en destacava les principals del municipi. En aquest cas, l’autor signava amb el pseudònim de Giornaoj. També d’aquells primers anys (1962) és un article escrit per Cèsar Martinell i titulat “Nota històrica del castell de Cubelles”. Martinell fou un arquitecte català, de tendència modernista i noucentista, que destacà en la construcció de cellers cooperatius arreu de Catalunya, molts dels quals han estat declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). A més a més, també fou divulgador, investigador i historiador de l’art tot col·laborant amb les revistes Destino, Revista de Catalunya i amb La Vanguardia. El motiu de fer aquest article fou el bon tracte rebut per mossèn Jordi Fort en la seva visita al castell i per donar a conèixer les dades que tenia sobre l’edifici a tots els cubellencs.

També de caràcter històric i costumista són els articles que va escriure en Manuel Amat, els anys 1976 i 1977. Però és sobretot a partit dels anys vuitanta quan els articles de caire historicista comencen a prendre relleu.

Albert Virella ja va publicar “Cubelles i la fundació de Vilanova” el 1974, el mateix any que es començaren a reproduir fragments del llibre “Història de Cubelles”. Aquest fet ens demostra que ja hi havia un interès explícit per les dades històriques i que es volia fer una projecció de la recent reedició del llibre de mossèn Joan Avinyó (1973). Però una flor no fa estiu i s’hauria d’esperar fins al 1984 per trobar presència històrica rellevant als programes de la Festa Major. Articles d’autors del municipi i de fora varen regar i abonar els coneixements dels seus lectors, tocant aspectes culturals, naturals, arquitectònics, socials, etc.

Autors com el mateix Albert Virella, el germans Josep i Magí Miret, en Joan Vidal, la Carme Dastis, l’Antoni Pineda, la Dolors Thomas i la Núria Fonoll foren alguns dels més destacats.

Als anys noranta la presència s’anà incrementant amb nous autors que escrivien esporàdicament sobre temes del seu domini, com ara la Raquel Lacuesta o l’Anna Castellano sobre el castell de Cubelles. També autors com ara Xavier Güell, Àngels Fuster, Marta Blanch o Víctor Lora van conviure amb els guanyadors del Premi d’investigació Local (després Beca d’Investigació Local), els quals ens mostraven un

Pro

gra

me

s de

festa

i histò

ria lo

cal: U

na

llarg

a i p

rofi

tosa

rela

ció(Continua a la següent pàgina)

23

Pro

gra

me

s d

e f

est

a i

his

tòri

a lo

cal:

Un

a ll

arg

a i

pro

fito

sa r

ela

ció

extracte de l’estudi presentat o, en el cas de la beca, del projecte de la mateixa.

A partir de l’any 2000 s’inicià una col·laboració amb el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, els quals es varen fer càrrec de bona part del contingut històric del programa. El primer publicat fou la “Breu

cronologia de fets destacats del segle XX a Cubelles”, signat per Joan Vidal i amb fotografies d’Antoni Pineda. Els autors d’aquests articles variaven segons l’any: a banda dels ja citats Joan Vidal i Antoni Pineda, en publicaven la Neus Capdet, en Xavier Martínez o en Lolo Garcia. Un gran encert aquests últims anys ha estat la publicació d’aquests articles en una separata,

que facilita la recerca d’informació i la difusió dels estudis realitzats. Així doncs, mirant enrere, aquests 58 anys han representat una llarga i profitosa relació entre la història local i els programes de la Festa Major, relació que esperem que es mantingui indefinidament pel bé de tothom.

Núria Jané Orpí

(Article publicat al programa de 1962)

24

Des de principi del segle XX i fins a l’esclat de la Guerra Civil la Festa Major de Cubelles es caracteritzava pels actes

que duia a terme la societat Círcol Cubellenc (fundada el 1890) i, a partir de 1914, també pels que organitzava la Societat L’Aliança, creada aquell any. L’orquestra contractada pel Círcol Cubellenc amenitzava els balls al local de l’entitat i a la plaça de la Vila, i també tocava a la missa principal (la parròquia contribuïa a pagar la despesa en aquest darrer cas). A part dels balls de gala, alguns dels ingredients de la festa eren el teatre, el ball de tarda a la plaça, amb la tradicional subhasta d’una coca a fi de recaptar diners per ajudar a pagar els músics, i la cercavila amenitzada per música de gralla. Els actes religiosos també eren abundants. Hi destacava l’ofici del dia de la patrona i la processó que tenia lloc en la mateixa jornada, a la tarda, amb la imatge de la Mare de Déu jacent -un costum ancestral a Cubelles.

Per donar una idea de les festes majors d’aquella època i atès que els programes de festes no es van començar a editar fins passada la Guerra Civil, s’ha de recórrer a notícies aparegudes en publicacions com La Vanguardia o el Diario de Villanueva y Geltrú. Alguna d’aquestes notícies ja les vam recollir en el seu moment en el llibre sobre el Círcol Cubellenc.

El Diario de Villanueva y Geltrú, en la seva edició del 14 d’agost de 1904 treia aquesta nota:“He aquí los festejos que el vecino pueblo de Cubellas celebrará los días 14, 15 y 16 del actual, con motivo de la Fiesta Mayor.

Dia 14.- Por la tarde, repique general de campanas y salva de morteretes. De cinco a ocho, baile de grallas en la plaza. A las nueve de la noche, gran función teatral, desempeñada por los aficionados de dicha villa con

la cooperación de tres distinguidas artistas de la capital.

Día 15.- Alborada por las grallas. A las diez, Solemne Oficio, en la parroquial iglesia de dicha villa en la que se ejecutará una misa por la reputada “Orquesta Parera”, de Barcelona, y distinguidas cantantes de la misma, encargándose del panegírico el distinguido orador Doctor en leyes, Rdo. D. Ramón Sabater, de Montblanc. A las tres y media de la tarde, saldrá la procesión, recorriendo las principales calles de la villa con la Virgen de la Asunción, patrona de la misma. De cinco a ocho, se bailarán en la plaza las típicas danzas. A las diez de la noche la citada orquesta obsequiará con selectas piezas de su repertorio al párroco y autoridades de la villa. A las once, gran baile en el salón recién restaurado y convenientemente adornado de la sociedad Círculo Cubellense.

Día 16.- Igual programa que el día anterior”.

Uns dies més tard, la publicació vilanovina informava de la brillantor amb què s’havia celebrat la festa i de l’assistència de gran nombre de vilanovins. També afirmava que “el baile tradicional de la plaza estaba cuajado de guapas mozas que lucían sus vestidos y donaires bailando sin respetos al insobornable calor de este verano excepcional”.

La vigília de la mare de Déu d’Agost de 1906, el setmanari vilanoví deia que el Círcol Cubellenc havia organitzat concerts, serenates i balls per als dies 14 i 15, amb la presència de l’orquestra La Principal, de Sant Sadurní d’Anoia, i que novament s’esperava una gran concurrència de forasters. El 18 d’agost, una altra nota confirmava que van ser molts els vilanovins que s’havien traslladat a Cubelles per gaudir de la Festa Major i que també els actes religiosos i els balls celebrats a la plaça van ser molt lluïts i animats.

Del següent any, 1907, hi ha una petita referència en què s’indica que l’orquestra contractada era del Vendrell i que s’havia organitzat un festival artístic en el qual hi participaven el cor de Lletger i el Cor l’Espiga. L’any 1910, el setmanari vilanoví informava que l’orquestra contractada per amenitzar els balls era Los Còguls, de la Selva del Camp.

Per la seva banda, La Vanguardia, en la seva edició del divendres 15 d’agost de 1913 publicava una gasetilla sobre la nostra Festa Major:

En el vecino pueblo de Cubellas, que también celebra su fiesta mayor la sección dramática de la sociedad coral «La Unión Villanovesa», dará mañana, festividad de Nuestra Señora de la Asunción una función teatral en el Círculo Cubellense.

A partir de 1914, amb l’aparició de L’Aliança, les festes majors de Cubelles presentaven un aspecte interessant i ben diferent, pel que fa a la seva organització, a com es desenvoluparia després de la Guerra Civil. Les dues societats recreatives del poble duien a terme, de manera paral·lela, els seus propis actes i això comportava una

IV.- La Festa Major de Cubelles en el primer terç del segle XX

La processó, amb la imatge de la Mare de Déu jacent. (Arxiu Antoni Pineda)

25

rivalitat que es traduïa en un increment de la programació, tant pel que fa al nivell com al nombre d’actes.

Però hem de saltar a una nova dècada, la dels anys vint, per trobar, també a La Vanguardia, una altra referència a la nostra gran festa. Ho feia en la seva edició del dissabte 29 d’agost de 1925:

CUBELLASDurante los días 15, 16 y 17 se celebró la fiesta mayor con gran animación y brillantez. Los bailes estuvieron animadísimos, superando a los de años anteriores. En la antigua sociedad Círculo Cubellense se puso en escena el drama de Guimerá «María Rosa». El teatro fue insuficiente por el público que se aglomeró allí deseoso de admirar la labor artística del grupo dramático del Círculo, que al final de cada acto cosecharon muchos aplausos.

La nota continuava informant d’altres actes que en aquell final d’agost s’havien de celebrar al local del Círcol Cubellenc, ja a part de la programació de Festa Major:

El sábado, a las nueve de la noche, en el teatro Círculo Cubellense habrá extraordinaria función teatral, concierto y lucidos bailes de sociedad. Para el domingo, a las once de la mañana, hay anunciados conciertos y audición de sardanas, y a las seis de la tarde y diez de la noche suntuoso remate de las fiestas, está organizado un grandioso baile a cargo del pianista señor Armengol y violinistas y bajo señores de Escoló.

Un any més tard, el dijous 12 d’agost de 1926, hi trobem una altra breu informació:

CUBELLASLos días 15 y 16 se celebrará la fiesta mayor. El programa de las fiestas es como sigue:Día 15.—Por la mañana anunciará la fiesta un gran volteo de campanas en el templo y llegada de las orquestas,, las cuales amenizarán todos los actos que se celebrarán en las sociedades recreativas, las que tienen organizadas audiciones de sardanas, selectos conciertos, serenatas y lucidos bailes de sociedad, no faltando el consabido baile de regalo. Día 16.—Se repetirá el mismo programa de bailes, prometiendo ser un acontecimiento las audiciones de

sardanas que tiene organizadas el Círculo Cubellense.

L’any següent, en el seu número corresponent al dissabte 13 d’agost de 1927, el rotatiu barceloní treia aquesta nota en què destaca la gran quantitat de gent de Vilanova i la Geltrú que venia a gaudir de la nostra festa:

CUBELLESEsta pintoresca villa celebrará su fiesta mayor los días 13, 14, 15 y 16 del actual. Habrá extraordinarias sesiones de cinematógrafo, funciones teatrales, sardanas, lucidos bailes de sociedad y selectos conciertos. En el salón de festejos del Círculo Cubellense que estará grandemente iluminado, se interpretarán desde el día 14 al 16 escogidos programas de bailes modernos, a cargo de la orquestina «Royalti» del Excelsior, de Barcelona. Como es tradicional que asistirán muchas familias de Villanueva a nuestra fiesta mayor, la compañía de los autobuses organizará el próximo domingo, día 14, un extraordinario servicio de autobuses entre Villanueva y Cubelles. Dichos autos, que tendrán la salida de la plaza de la Constitución, empezarán a hacer viajes a las cinco de la tarde y a las diez de la noche; para el regreso a Villanueva, la empresa pondrá coches a disposición del público a la salida de los bailes de tarde y noche. Para los días 15 y 16 habrá servicio durante el día.

Huguet

Uns dies més tard (dimarts 23 d’agost), el corresponsal de La Vanguardia valorava així els actes desenvolupats tant al local del Círcol Cubellenc com al de L’Aliança:

CUBELLESMuy lucidos y animados han resultado los festejos celebrados en esta villa con motivo de su fiesta mayor, de cuyo programa di cuenta en mi última correspondencia. En el casino «La Alianza», con un lleno enorme, se representó la obra «La mare eterna», de Iglesias, por una compañía de Barcelona, la que fue muy aplaudida y para cuya obra se estrenó un bonita decoración pintada por don Tomás G. Larraya, el cual se halla veraneando en esta villa; también se celebraron en dicho casino lucidos bailes de sociedad. En el «Círculo

Cubellense» se celebraron también lucidísimos bailes, amenizados por la orquestina Royalti; el número de parejas fué en extremo elevado.

El dimecres 20 d’agost de 1930 La Vanguardia resumia d’aquesta manera la nostra festa grossa. Es pot comprovar que la presència d’estiuejants era ja notòria en aquella època com ho indica la seva implicació en els actes festius, rivalitzant, segons la nota, amb els vilatans:

En CubellasCon asistencia de gran número de forasteros se ha celebrado en este bello pueblo del litoral la tradicional fiesta mayor, en cuyos preparativos han rivalizado los veraneantes y el vecindario. El día 14 hubo repique general de campanas anunciando la deseada fiesta. El día 15, fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen, recorrió las principales calles del pueblo lucida procesión, presidida por el cura párroco reverendo don Jaime Rosell, pbro. A las once, en la bellísima iglesia parroquial celebróse el oficio, durante el cual la capilla de música y escolanía de San Cucufate, de Barcelona, que dirige el maestro don Juan Camps Arnau, cantaron una escogida misa, con acompañamiento de órgano y orquesta; habiendo estado el sermón a cargo del elocuente orador sagrado reverendo padre Vidal, escolapio del colegio de la Escuela Pía, de Vilanova. La parte profana de la fiesta mayor también ha resultado brillante, bailándose durante las tardes y noches de los días 15, 16 y 17, sendos programas, en los cuales figuraban sardanas y otras danzas, sobre todo en los salones del Círculo Cubellense, donde actuaba la orquestina Catalonia, dirigida por el maestro señor Escola Pérez del Campo.

Ja en plena època de la República, el Diario de Villanueva y Geltrú (encara es deia així) en l’edició del 9 d’agost de 1932 detallava la festa amb aquesta nota:

“El vecino pueblo de Cubellas celebrará su fiesta mayor los días 14, 15 y 16 de agosto, y como todos los años se verá animadísima.Las fiestas empezarán con el orden siguiente: por la mañana, solemnes cultos en la iglesia parroquial. A las once, concierto vermut en las

La F

est

a M

ajo

r d

e C

ub

ell

es

en

el p

rim

er

terç

de

l se

gle

XX

26

escaients ballables en el Ball de Nit que tindrà lloc en el saló de la societat, esplèndidament enllumenat.

Dia 16. A les dotze: Concert Vermouth al cafè.- A les quatre de la tarda: Concert Extraordinari al saló. Interpretació de celebrades composicions musicals per l’orquestra “The Nightingale Boys”.- Acabat el concert, Gran Ball de Tarda.- A les deu del vespre: Concert al cafè.- A les onze de la nit: Ball.

Dia 17. De dotze a una: Audició de Sardanes a la Plaça Macià.- A dos quarts de cinc: partit de Futbol al camp del Centre Català entre l’equip B de la Joventut Esportiva de Cubelles i un conegut equip de Vilanova i la Geltrú. El C. Català ofereix un premi per al guanyador.- A les deu del vespre: Ball de

Vetlla amb interpretació dels ballables més nous i d’airoses Sardanes.

Dia 18. De dotze a una: Audició de Sardanes a la Plaça Macià.- A dos quarts de cinc: Impressionant Partit de Futbol al camp del C. Català entre el primer equip de la Joventut Sportiva de Cubelles i l’equip de l’Ateneu Obrer del Dte. IV de Barcelona.A les vuit del vespre: Ball de Comiat en obsequi als forasters.”

La Guerra Civil estroncà aquesta dualitat d’actes, cada vegada més atractius i abundants, entre el Círcol Cubellenc i L’Aliança. Com en tants altres aspectes, també en l’apartat festiu es tancava un capítol força destacat de la història de Cubelles.

Joan Vidal i Urpí

La F

esta

Majo

r de

Cub

elle

s en

el p

rime

r terç d

el se

gle

XX

sociedades “La Alianza”, amenizado por un jazz band barcelonés, y en el “Círcol Cubellense”, por una orquesta también de Barcelona. Por la tarde, baile, y por la noche magnífico sarao”.

De la Festa Major de l’any següent tenim doble informació. Per un cantó, La Vanguardia treia aquesta breu nota, el dissabte 12 d’agost de 1933:

CUBELLASLa fiesta mayor de este pintoresco pueblo se celebrará los días 15 y 16 de los corrientes.Se ha confeccionado un selecto programa de atracciones: cine sonoro, representándose las «Carceleras», hablado y cantado en español, audiciones de sardanas, bailes en las sociedades, reparto de bonos a los pobres y solemnes fiestas religiosas en la iglesia. Es grande la animación en los pueblos vecinos, para asistir a esta fiesta mayor.

I per altra banda, el Diario de Villanueva y Geltrú publicava una pàgina sencera sobre els actes organitzats per L’Aliança:

De la darrera Festa Major de l’època de la República en tenim referència gràcies, un altre cop, al Diario de Villanueva y Geltrú, que en el número corresponent al 10 d’agost de 1935 informava dels actes organitzats per L’Aliança:

“Amb motiu de la Festa Major d’aquest poble, que s’escau els dies 15, 16, 17 i 18 del mes en curs, la societat “L’Aliança” ha organitzat els actes següents:

Dia 15. A les vuit del matí: Repartiment de queviures als veïns menesterosos, per compte del Centre Català de la vila.- A les dotze, Audició de Sardanes a la Plaça Macià.- A les quatre de la tarda: Concert al saló de “L’Aliança” per la renomenada orquestra “Els Nois Rossinyols”.- Acabat el concert, Recital de Poesies d’autors catalans, pel Sr. Tomàs Prat, del Grup Dramàtic del Casino “L’Aliança” del Poble Nou.- Seguidament, el primer Ball de Tarda per la mateixa orquestra.- A les deu de la nit: Al cafè de la Societat, Selecte Concert per la celebrada orquestra “The Bird Boys”, la qual interpretarà escollides obres. Seguidament, la mateixa orquestra ens delectarà amb 27

AGOST 2013

29

DUES DÈCADES FORMANT PETITES BALLADORESUn dels símbols més emblemàtics de la Festa Major són els actes que mantenen viva la cultura tradicional, com les cercaviles i actuacions dels balls populars. L’any 1993, amb la il·lusió i innocència pròpies de nenes de vuit anys, un grup de petites cubellenques es va deixar convèncer per crearla primera colla infantil de la vila. Naixia el Ball de Panderos de Cubelles.Ho feia gràcies a les mateixes persones que pocs anys abans ja havien impulsat cercaviles de colles integrades per gent del municipi. Vint anys després, el Ball de Panderos continua sent la primera experiència amb els balls populars per moltes nenes del nostre poble.

‘Montse Torrado’

Fomentar l’estima pels balls populars.

Fa més de 50 anys, un grup de cubellencs posava la primera llavor de les tradicions folklòriques, amb l’estrena dels gegants i capgrossos de la vila. La il·lusió que es respirava dins el grup i dins totes les famílies que elsacompanyaven van fer que no fos suficient amb l’Abdó i l’Assumpta, demanera que a principis dels anys 90 els gegants van començar a tenir lacompanyia de la Draga, el Ball de

Diables i el Ball de Bastons. Però tampoc n’hi havia prou. Al cap d’un parell d’anys, el neguit per ampliar els balls populars seguia viu. Si cada any a les cercaviles de Festa Major hi veniencolles de fora de la vila, per què no se’n podien crear noves a Cubelles? Iper què no fer-ho creant planter amb colles infantils? La Núria Fonoll,impulsora de la primera colla del Ball de Panderos l’any 1993, ho resumeixde forma clara: “és més fàcil estimar-te

El Ball de Panderos, a la primera actuació de la colla l’estiu de 1993. Joan Vidal’.

30

L’any 1993 va coincidir amb la primera celebració de la Cercavila Nocturna, que la colla de Panderos no es va voler perdre. Joan Vidal.

‘El Ball de Panderos, actuant a la Festa Major de 1994. Antoni Pineda’.

una festa, un ball i una cultura siho has mamat des de petit”.

La Núria, que l’any 1991 ja havia posat en marxa el ball de bastons, recorda que volien “promoure la cultura i el folklore entre els més joves”.

Per fer-ho, feia falta un grupet de nenes molt actives. Qui més qui menyssap que la vida associativa de Cubelles sempre acaba reunint i movent lesmateixes persones, sobretot si parlem de fa vint anys enrere. Per això vaser fàcil trobar les primeres balladores de la nova colla: un grup de vuit nenes d’entre 8 i 10 anys de l’Esplai l’Esquitx. En aquella època, la Núria Fonoll era

monitora de l’esplai i coneixia moltes de les petites des de feia molt temps. La bona relació i les ganes que elles tenien de fer coses ere una combinació que no es podia deixar escapar.

Intentar que aquelles nenes ara facin memòria per recordar el motiu que els va fer acceptar la proposta no és fàcil. Eren molt petites, però moltes creuen que tot va ser qüesti. de l’emmirallament que tenien per les seves monitores (que aleshores eren bastoneres), de les ganes de sortir al carrer per la Festa Major i de la il·lusió que tenien les seves famílies per fer-les partícips de la cultura popular del seu poble. Els costa fer memòria, sí, però

hi ha una cosa evident: a la majoria els ha quedatinterioritzat un sentiment indubtable d’estima i passió per la Festa Major.

De fet, moltes han estat o són encara membres del Ball de Bastons icol·laboradores habituals de tots els actes que s’organitzen al voltant deles cercaviles. Algunes balladores que han passat per la colla al llargd’aquests 20 anys, com l’Eva Fernández, confessen que “no sabria viure laFesta Major sense formar part d’una colla”.

Complicitat i ajuda dels balls de Sitges.

La Núria Fonoll va ser qui més va estirar del carro per crear la colla, però al costat, colze a colze, hi tenia un sitgetà que anys enrere també havia estat còmplice en la creació del Ball de Bastons de Cubelles. En Siscu Rosell, que la Núria descriu com un “home de Festa Major”, va acabar de donar forma al futur Ball de Panderos de la nostra vila. Segons ell, “va tenir molt mèrit que aquella colla funcionés, ja que a Cubelles pràcticament no hi havia cap referent ni tradició de balls populars”.

En Siscu recorda que van haver de decidir si creaven un Ball de Panderos o de Panderetes, i explica que van triar la primera opció perquè és l’origenhistòric de tots dos. “Al Penedès, el ball més antic d’aquest tipus és el de

‘L’estiu de 1997, l’ABPC va fer fotos oficials de totes les colles. Antoni Pineda’

31

Vilafranca, on s’hi van començar a ballar panderos a finals del segle XIX.

Tot i que és un ball mixt, a Cubelles es va optar per crear un ball únicament femení, com a Sitges”, explica. De fet, ell és qui va aconseguir l’ajuda de la cap de colla dels Panderos de Sitges, l’Anna Baqués, que aviat va acceptar la proposta de venir fins a Cubelles diversos dies per ensenyar a les petites els passos bàsics per poder ballar.

Després d’aprendre la base, va arribar el moment d’aprendre els balls. I amb la colla ja embastada, l’Anna ho va deixar tot en mans del Siscu i la Núria, que s’encarregaven d’assajar la colla un parell de vespres a la setmana al pati de l’Esquitx, just quan acabava l’horari de l’esplai d’estiu.

Primer ho feien acompanyades d’un radiocasset per escoltar la música dels balls, i després assajaven cantant elles mateixes. Intentant recuperar records i detalls de l’època, les primeres balladores riuen quan pensen en aquells assajos, i reconeixen que la Núria tenia una paciència infinita. Però també admeten que algun dia havien acabat amb els seus nervis, fins al punt que una vegada les va castigar suspenent l’assaig. La Marta Vidal, l’Anna Poch, l’Anna Albet i la Roser Gómez recorden perfectament la mateixa anècdota i expliquen com, amb cert sentiment de culpa, van anar fins la porta de casa seva a demostrar-li

que podien ballar fent files perfectes, amb els passos molt correctes i molt concentrades.

Riuen quan recorden que la fórmula per demanar perdó els va funcionar.I hi ha a qui també li ve a la memòria el moment precís de començar a assajar, quan havien d’agafar el pandero de dins una capsa amb tot el material i cadascuna sabia perfectament quin era el seu. Malgrat tots sempre han estat iguals, elles sabien amb quin ballaven habitualment. De fet, algunes de les balladores actuals també tenen un estrany do per diferenciar el seu pandero de la resta.

Pel que fa a la rutina de dos assajos setmanals, aquesta s’ha mantingut al llarg dels anys. Hi va haver una època (entre els anys 2001 i 2004, aproximadament) que el ball s’assajava al parc de davant el CEIP Charlie Rivel, perquè en aquell temps l’Agrupació de Balls Populars tenia el seu local al costat d’aquesta escola -la colla de panderos forma part de l’ABPC des que l’entitat es va constituir l’any 1996-. Al cap d’uns anys, però, l’Ajuntament va obligar l’Agrupació a deixar aquell local i les colles van re ubicar el material i els assajos a altres espais de la vila.

Curiosament, avui en dia el ball de panderos es reuneix al mateix lloc on fadues dècades va néixer la colla, però el pas del temps i l’evolució forçada de Cubelles han convertit l’antic pati de l’Esquitx en l’actual CSIDE (popularment conegut com a “Centre Social”).

“...tres passos endarrere...i cadascú al seu lloc!”

“Tres passos endarrere... tres passos endavant! Tres passos endarrere...i cadascú al seu lloc!”. Si a aquesta petita coreografia hi afegim la melodia de “La Creu”, tindrem els moviments bàsics d’un dels balls més icònics del Ball de Panderos. Qui ha format part de la colla ràpidament recorda que aquesta

‘L’any 1998 van plegar les primeres balladores per deixar pas a noves components, més petites. Antoni Pineda’.

‘En Xavier Güell fa més de 15 anys que acompanya el Ball de Panderos de Cubelles. Josep Sánchez”

32

cantarella els ajudava a memoritzar els passos que marca el flabiol. A Cubelles, el Ball de Panderos sempre ha ballat seguint la melodia d’un flabiol i el ritme d’un tamborí, tal i com marca la tradició de les colles del Garraf. En aquest cas, a Cubelles, el flabiol i tamborí van automàticament associats al vilanoví Xavier Güell, que pràcticament des dels inicis, any rere any, ha acompanyat les colles de la nostra vila.

El repertori de balls de la nostra colla és similar al de la resta de grups de la comarca: La Creu, La Serp, El Quadre i Els Platerets són les danses que es van repetint aleatòriament. A Cubelles, però, les colles també tenen un ball propi, batejat com a Giravolt, que

‘El ball de panderos va actuar durant la inauguració de les pistes de tenis, l’any 2000. Arxiu ABPC”

es caracteritza per l’intercanvi de posicions entre les balladores, i que la colla va estrenar l’any 1994. A aquesta llista de balls, però, cal afegir-hi l’etern al·licient de totes les colles. El ball més complicat de tots però també el més agraït: La Jota. Aquesta dansa trenca els esquemes bàsics que segueixen totes les altres, però la complexitat també fa que sigui la més lluïda de totes i lamés esperada per les balladores, que sempre insisteixen en poder ballar-laa l’exhibició de la Plaça de la Vila el dia 14 d’agost. A les responsables deles colles, però, sovint els toca batallar per exigir que el ball surti correctament. De fet, aquesta exigència ja existia des del primer dia, comapunta en Siscu Rosell: “no s’ha d’oblidar que a les cercaviles ens estemdivertint però al mateix temps estem fent un espectacle que la gentespera que sigui perfecte”.

Continuïtat a la imatge del ball de bastons

Al llarg d’aquests 20 anys, la colla del Ball de Panderos ha seguitpràcticament sempre la mateixa estètica: camisa i pantaló blanc, mocador creuat al pit, faixa negra i mitjons blancs. Als peus, les balladores sempre han calçat espardenyes de set betes blanques. Des de l’any passat, però, vesteixen les espardenyes que l’Agrupació de Balls Populars ha estès a

totes les colles. Es mantenen les set betes, però ara són negres i verdes(seguint els colors de l’entitat). I, a l’hora de pentinar-se, les balladoressempre duen el cabell quedi ben recollit, amb unes cintes verdes i negres que ajuden a subjectar-lo.

Amb la base blanca del vestuari definida, va ser fàcil escollir comseria la resta: es seguiria la imatge de les bastoneres. Des del primer dia,les membres del Ball de Panderos vesteixen amb faldilleta verda de betesblanques i picarols verds als turmells.

Com ja havia passat dos anys abansamb el vestuari del Ball de Bastons, la nova colla tornava a seguir els tretsprincipals de la imatge de les colles de Sitges. La base era igual que lasitgetana, si bé s’adaptava als colors verds de l’escut de Cubelles. Lahistòria es repetia, però aquesta vegada els cubellencs també van acabaraportant una idea als panderos sitgetans. En Siscu Rosell explica que en aquella època els balladors de Sitges vestien faldilleta sense pantaló blanc a sota. En canvi, ell a Cubelles va proposar vestir pantaló sota la faldilleta.

I la idea va agradar als veïns de Sitges, on els balladors eren adolescents iels feia certa vergonya ensenyar les cames si realment podien vestir méstapats. Per una vegada a la història dels balls populars de Cubelles, van serels cubellencs qui van contribuir en la imatge dels balls sitgetans.

Després de triar el vestuari pel Ball de Panderos de Cubelles, calia trobar la manera de pagar totes les despeses que comportava la nova colla. Aleshores encara no existia l’ABPC, així que va tocar convèncer la institució que hi havia més a prop. La Núria Fonoll i en Siscu Rosell recorden com l’Ajuntament, i en especial el Regidor de Cultura, Joan Vidal, van fer costat al nou projecte i van acceptar pagar la roba i confecció de les faldilletes i picarols. La resta de peces (camisa, pantaló, faixa, etc...), igual que avui en dia, pertanyien a cada balladora. A banda, paral·lel al vestuari, va ser necessari comprar una desena de panderos, que es van decorar amb

‘Actuació de Festa Major l’estiu de 2001. Arxiu municipal de l’Aj. de Cubelles’

33

unes cintes estretes de color verd i color negre. Els primers panderos els va pagar el mateix Siscu. Tant ell com la Núria riuen quanrecorden que els va tocar assumir de la seva butxaca coses tant bàsiquesper crear el grup, però reconeixen que l’objectiu valia la pena.

‘ Actuació de Festa major l’estiu de 2007. Montse Torrado’

Planter consolidat

I va valer molt la pena. Hi havia nervis però molta il·lusió, i això últim va fer decantar la balança. El 13 d’agost de 1993 les petites s’estrenaven ballant per la Festa Major de Cubelles a la Plaça de la Vila, convertint-se en la primera colla infantil del municipi. El planter dels balls populars ja havia començat a funcionar. La colla ha estat i és actualment un reclam per les nenes de Cubelles, fins el punt que l’any 2010 es van haver de crear dues colles, separades per edats (aproximadament, la petita compta amb balladores de 7 a 11 anys, i la gran, amb majors d’11 anys). Fins l’any passat, quan es van estrenar el Ball de Cercolets, i enguany que és previst que s’estrenin

‘Actuació de Festa major l’estiu de 2006. Montse Torrado’

els Timbalets Petits, els Panderos era la única colla on podien ballar aquelles nenes petites que no volien formar part de les colles de foc.

Entre els motius per voler ballar panderos a Cubelles, n’hi ha que esrepeteixen si ho comparem amb l’inici de la colla. Molts pares convencenles seves filles per transmetre’ls els valors de la cultura tradicional, altresvegades és una amiga qui li demana a l’altra que s’inscrigui a la colla, peròsovint també són les nenes les que, per instint propi, volen formar part dela Festa Major. Un exemple és el de la Marina Font, antiga balladora i actual responsable d’una de les colles, que reconeix que de petita tenia por de les colles de foc i en canvi sentia delit pel Ball de Panderos. Havia arribat a aprendre’s el ritme bàsic amb els peus

‘L’any 2010 el Ball es va dividir en dues colles. Aquesta és la Colla Gran a la Festa Major. Josep Sánchez.’

‘Després de la divisió per edats, elles van ser la Colla Petita durant la Festa Major de 2010. Montse Torrado.’

i a ballar-lo quan veia passar la colla durant les cercaviles.

A part de ser un grup indispensable per a què les petites puguin formar part de la Festa Major, també és un ball carregat de nostàlgia.

Moltes de les primeres balladores de principis dels 90 esperen amb unsentiment especial l’actuació de les actuals colles de Panderos. Durant elsúltims anys, a més, han establert un ritual no escrit a l’inici del CercavilaNocturn del 14 d’agost: ràpidament organitzen un “ball de veteranes”entre les balladores de l’any 1993 que ara formen part del Ball de Bastons.Ha plogut molt des que tenien 8 anys, però la memòria dels passos aseguir la mantenen intacte.

Actuacions fora de Cubelles

El Ball de Panderos del nostre municipi ha actuat alguna vegada forade Cubelles. És cert que no és una de les colles que ha sortit més(habitualment tenen moltes més sortides els gegants, les colles de foc, de Bastons o el Ball de Gitanes), però al llarg d’aquestes dues dècades ha fetactuacions puntuals en altres pobles.

34

Una de les cercaviles on la colla haparticipat en més d’una ocasió ha estat a Cunit, mentre que també havisitat Canyelles, Olivella i Barcelona.

A banda, el grup també ha creuat les fronteres catalanes en dues ocasions.

La primera d’elles va ser l’any 2001, quan una expedició de l’Agrupació de Balls Populars va viatjar fins a Markina Xemein, al País Basc, per fer una exhibició dels balls de la nostra vila. En aquella ocasió van ser diverses bastoneres les qui van ballar Panderos i també Pastorets, ja que la llunyania del desplaçament feia complicat mobilitzar les balladores infantils, de manera que les components de bastons van assumir tots els balls cubellencs. La mateixa fórmula per exportar el Ball de Panderos amb membres d’altres colles es va utilitzar el 2004 a Arles de Tec, en un acte d’intercanvi cultural, inclòs en l’agermanament que Cubelles manté amb aquesta vila francesa.

Paciència, dedicació i molta recompensa

Coordinar els assajos i el funcionament d’una colla infantil dels balls populars és una feina de responsabilitat, dedicació, compromís i paciència.

‘L’any 2000, la colla va visitar el Barri Gòtic de Barcelona. Josep Sánchez’

Les persones que al llarg d’aquests 20 anys s’han encarregat de fer aquesta feina coincideixen, a grans trets, en aquesta definició. També estan d’acord que, encara que cal molta paciència, ningú més que elles pot entendre el sentiment de recompensa que tenen quan les veuen sortir a ballar durant les cercaviles de Festa Major. A més, les responsables dels assajos destaquen que és fonamental el suport de les famílies, on sempre hi destaquen algunes mares que exerceixen de caps de colla per acompanyar el grup durant les cercaviles. I és que, sovint, les responsables dels assajos també són balladores d’altres colles dels balls populars i necessiten una mà dreta que els ajudi a garantir que la colla funciona bé el dia de la Festa Major.

Després que la Núria Fonoll estigués al capdavant de la colla durantmés de sis anys, el grup va estar una temporada funcionant sol, amb elsuport i petita supervisió de les mares d’algunes balladores. Aviat, però, laJunta de l’ABPC va confiar en una jove Anna Albet per coordinar el Ball dePanderos. A dia d’avui, ha estat la persona que més anys ha estat alcapdavant de la colla, i amb ella va començar a instaurar-se la dinàmicaamb què algunes antigues balladores

Els Panderos de Cubelles van visitar Olivella el 2001. Arxiu ABPC.’

s’acaben responsabilitzant delsassajos quan es fan grans. Durant els més de deu anys que l’Anna vaconduir el grup, va estirar del carro tota sola fins que al cap d’un temps vaconvèncer l’Eva Fernández. Juntes van encarregar-se de les balladoresdurant diversos anys i, mica en mica, van deixar les colles en mans de laMarina Font (actual responsable del grup, amb l’ajuda de la Tere Rigla).Entre totes, i gràcies a una dedicació totalment voluntària i altruista, hanmantingut la colla del Ball de Panderos fins a dia d’avui. Ara la intenció ésque, d’aquí uns anys, siguin les actuals membres de la colla gran les quesegueixin els seus passos per conduir el grup i fer que segueixi saltant,picant i ballant molts anys més.

Gemma Sánchez

“Components de la colla Gran i la Petita, l’estiu de 2011. Montse Torrado”.

‘Imatge recent de la colla petita, l’estiu de 2012 a la sortida d’ofici de Festa Major. Montse Torrado’

‘Imatge de la Cercavila de Balls Blancs de la Setmana Cultural, a l’abril d’aquest 2013. Josep Sánchez’

Agraïments: Aquest reportatge no hagués estat possible sense el suport i col·laboració de la Núria Fonoll i en Siscu Rosell, que des del primer moment s’han ofert a recordar com va començar l’aventura de crear la primera colla infantil de balls populars a la nostra vila. Gràcies a en Joan Vidal i l’Antoni Pineda podem veure com van ser exactament els inicis d’aquest grup. També ha estat fonamental poder accedir a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Cubelles, alhora que ha estat bàsica l’ajuda de la Marta Vidal, l’Eva Fernández, l’Anna Albet, l’Anna Poch, la Roser Gómez, la Marina Font i la Montse Fonoll. I, lògicament, vull agrair la col·laboració de la Junta de l’ABPC i de totes les persones que hanmantingut viu el Ball de Panderos fins a dia d’avui.

35

Actuacions

Divendres, 9 d’Agost 23 hores a la Plaça del Mar

37

Dissabte, 10 d’Agost Al vespre (A la nit, ball a la Plaça del Mar)

assaig general

La Vella Dixieland, és un cas inèdit dins del panorama musical d'aquest país. Fundat l'any 1980, el grup va formar-se com una reunió d'amics

per tocar la música que més els hi agradava: el jazz clàssic.

1981Des d'aleshores ha tingut una progressió constant: es va professionalitzar l'any 1981, ha enregistrat 8 discos, ha realitzat més de 2.500 actuacions, ha participat en els millors festivals de jazz del món i ha col.laborat amb nombrosos grups de tot el país, Els Pets, Bars, Lax'n & Busto, Los Rebeldes, Gatos Locos, El Tricicle, Comediants, Boni&Caroli, etc.

Últim treball"Són més de 30 anys cuinant bon Jazz, impecable diria. Vells plats, suculentes

receptes de sempre, però utilitzant ingredients actuals, per donar vida i continuïtat a una proposta que no passarà mai de moda. Vaja, una carta de luxe, d’etiqueta negra." Ferran Pereyra

Premis• Premi al Millor Disc de Jazz de

l’any del Ministeri de Cultura, pel primer disc.

• Premi Nacional de Música al Millor Grup de Jazz de la Generalitat de Catalunya.

• Premi al Millor Grup de Jazz de l’Associació Professional de Representants.

• Premi a la Trajectòria Professional de l’Associació Professional de Representants.

La Vella Dixieland

• Cadira d’Or de la V Mostra de Música i Teatre al carrer de Pineda al millor grup de música.

• Premi del festival Altaveu’96 por la seva tasca de difusió i dignificació del jazz.

Diumenge, 11 d’Agost 23 hores a la Plaça Vila

38

Actuacions

Cubelles 2013

39

Actuacions

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Mag Lari (Josep Maria Lari, Barcelona 1973) va iniciar-se a la màgia

professional l’any 1994, arran del seu debut al Llantiol de Barcelona. Llicenciat en Filologia Catalana no dubta en dedicar els seus esforços a consolidar una nova manera de fer màgia, on la presentació és l’element clau de l’èxit. Dos premis marquen la seva trajectòria: l’any 1995 aconsegueix el primer premi nacional de màgia còmica, la qual cosa el porta a actuar a França, Suïssa, Portugal i Japó i l’any 2002 guanya el premi al millor espectacle de sala de la Fira de Teatre de Tàrrega amb l’espectacle Estrelles de la Màgia. Ha protagonitzat diversos programes de màgia a TV3, Antena 3 i ha estat col·laborador durant dos anys del programa Buenafuente a La Sexta. Actualment col·labora al programa El Matí de Catalunya Radio amb Manel Fuentes. Els espectacles que ha estrenat són La Màgia de Mag Lari & Secundina (1994), Màgic 70 (1997), Màgiacadabra (1998), Increïble (2000), Estrelles de la Màgia (2002), Millennium (2004), Secrets (2007), Sonrisas y Magia (2009) i Splenda (2011). Amb Pagès Editors ha publicat Els Secrets del Mag

Lari, que ja va per la quarta edició i La Màgia de Michael Jackson. A més a més, Enric Lucena ha fet un llibre editat també per Pagès Editors que es diu Mag Lari, La Màgia de fer Màgia on es recullen les millors fotografies de l’espectacle Splenda. El Mag Lari ha estat guardonat amb el Premi ARC a les arts escèniques i dos Premis Butaca per Secrets i Splenda. Ha redescobert la manera de fer màgia i ha convertit el seu personatge en el nou exponent de la màgia actual.

Cronologia d’espectacles de la cia. Mag Lari:

• La Màgia de Mag Lari i Secundina. 1994. • Màgic 70. 1997. • Màgiacadabra. 1998. • Increïble. 2000. • Estrelles de la Màgia 2002. • Millennium. 2004. • Secrets. 2007. • Sonrisas y Magia. 2009. • Splenda. 2011

Dilluns, 12 d’Agost 23 hores a la Plaça del Mar

Actuacions

Cinema Fresca

Intocable COMEDIADirectors. Eric Toledano i Olivier Nakache (França 2011)Duració : 112 minutsIntèrprets.- François Cluzet, Omar Sy, Audrey Fleurot, Anne Le Ny,

A resultes d’un accident de parapent, Philippe, un ric aristòcrata, contracta com a cuidador a domicili a Driss, un jove d’un barri perifèric recentment sortit de la presó. Són dos mons enfrontats que, a poc a poc, congenien fins a forjar una amistat tan absurda, divertida i sòlida com a inesperada. Entre tots dos acabaran aconseguint que convisquin Vivaldi i Earth Wind and Fire, l’eloqüència i la hilaritat, els vestits d’etiqueta i les mitjanes del xandall

ICE AGE 4: LA FORMACIÓ DELS CONTINENTSANIMACIÓ INFANTIL

Directors.- Steve Martino y Michael Thurmeier (Usa 2012)Duració : 94 minuts

La persecució de l´aglà per part de l’esquirol-rata Scrat té conseqüències que canvien el món: un cataclisme continental que separa al mamut Manny, al tigre Diego i al mandrós Sid de la resta de la rajada, incloent a l’adorada esposa de Manny, Ellie, i al seu adolescent filla Peaches. A la deriva, i després de molta sacsejada geològica, els tres amics s’ensopeguen amb una mezcolanza zoológica de pirates marins que estan decidits a impedir-los tornar a casa.

Dimarts, 13 d’Agost 21:30 hores a l’Espai Natural del Foix

40

41

Actuacions

Focs Artifici

Dimecres, 14 d’Agost 23 hores al Passeig Maritim

Cubelles 2013

Actuacions

L'any 2011 l'Orquestra Gira-Sol fa 30 anys!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 30 anys voltant el món amb més de 2.000 cançons diferents interpretades, 30

anys mantenint-se al dia, renovant-se i arribant cada dia a més públic.L'Orquestra Gira-Sol, supera anualment el centenar d´actuacions, que ha mantingut de manera regular des de l’any de la seva fundació. Combina el ball amb les arrels de la festa popular catalana i és per això que en els nostres espectacles hi podeu escoltar des del ritme de la Patum de Berga, la música

dels castellers, l'havanera La Bella Lola, adaptacions de Puff era un drac màgic a ritme de ska, o Serrat, Lluís Llach, Jaume Sisa o La Trinca, entre d'altres. Però també podreu gaudir de la cançó de l'estiu, i de la que està de moda!Un duo format per Lluís Ferrer (teclats) i Joan Cassola (bateria), fou l'inici d'aquesta aventura allà per l'any 1982. Un any més tard si va incorporar Martí Coll (saxo), i convidats per Comediants participen a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Així comença la història d'aquesta orquestra. Per l'Orquestra Gira-sol han passat músics de la talla

d'en Pep Romaguera, guitarra de la Gira-sol de l'any 1985 al 1992, o en Josep Maria Merchan, baixista de la Gira-sol de l'any 1988 al 1998, en David Soler, guitarrista de l'any 1996 al 2002, en Paco Saula, cantant de l'any 1990 al 2007 o la Francina Balagué, cantant de l'any 1999 al 2006,...La Fira del Teatre de Tàrrega dels anys , 88, 89, 90, 91, 92, devant de més de 15.000 persones cada any o la Ruixada de Mataró dels anys 2001, 2002, 2003, davant de més de 15.000 persones, van ser actuaciones estel·lars juntament amb moltes d'altres.

La Girasol

42

Dimecres, 14 d’Agost 00:30 hores a la Plaça del Mar

43

Actuacions

Dimecres, 14 d’Agost 00:30 hores a la Plaça del Mar

La Chatta OrquestraOrquestra fundada per

Ingrid Morral i Llorenç Fernández al març de 2001, gràcies a la iniciativa d’una important

sala de ball de Barcelona en la que hi va actuar cinc dies per setmana. Inicialment es deia Chattanooga en honor a un swing de Glenn Miller –Chattanooga Choo Choo- però el nom resultava llarg i díficil de recordar i coloquialment es fèia referència a la banda com “La Chatta”. L’agrupació va anar agafant solera fent ball, fins que li van oferir actuacions de festa major, per lo que vàren haver d’ampliar el seu repertori en un apartat de concert clàssic-popular, d’aquesta forma es

vàren ampliar les seves possibilitats artístiques en aquest mercat.

Poc a poc i gracies a l’esforç, carinyo i professionalitat de tots els components de La Chatta, aquesta s’ha obert camí essent ja important la seva presència en determinades festes majors i salas de ball, guanyant-se el respecte d’altres agrupacions i representats artístics. En el seu ampli repertori compte amb cançons clàssiques de balls de saló – swings, walts, pasdobles, cha-cha-cha, cúmbies, rumbes, tangos, bachata…- tanmateix temes disco de tots els temps –Barry White, Gloria Gaynor, Tom Jones etc..- i el repertori més actual i de moda del moment, això en quant el balla. El concert consta d’una hora aproximadament de cançons classic-populars que poden variar entre la Sarsuela, Òpera, Musical i cançó popular catalana, essent aquesta última protagonista.

Les actuacions son bàsicament a l’estat català. Comptat i debatut la Chatta Orquestra pot esser un toc d’elegància, diversió i professionalitat en qualsevol tipus de festa on la bona música hi tingui un lloc.

Dijous, 15 d’Agost 19:30 hores a la Plaça del Mercat

Actuacions

44

48

Del 27 de juliol al 5 d’agostA la sala d’exposicions de la Rectoria, exposició de fotografies de Leo Artisó i Francisco Montero, de les activitats de Fauna de Cubelles. Inauguració 27 de juliol a les 20 hores.

Del 19 de juliol al 31 d’agost A la sala d’exposicions del Centre Social, exposició de fotografies dels grafits del castell dels Marquesos d’Alfarràs a càrrec de l’Associació de Joves de Cubelles.

Dissabte, 3 d’agostA les 20 hores, 5a Caminada Nocturna des de Cubelles fins a Comarruga. Sortida a l’espai natural del riu Foix passant pel pg. de la Mar Mediterrània, Cunit, Segur de Calafell, Calafell, Sant Salvador i arribada a Comarruga, a la zona del llac artificial d’aigües termals. Dificultat baixa. Tornada amb autocar. Organitza: Fauna de Cubelles.

Del 9 al 18 d’agostA la zona del parc del Prat de Cubelles hi haurà instal·lades les atraccions de la Festa Major.

9 i 10 d’agost A les pistes de petanca del Poliesportiu municipal, Campionat Social de Petanca. Inscripcions al mateix lloc. Organitza: Club Petanca Cubelles.

Divendres, 9 d’agost A les 23 hores, a la pl. del Mar, actuació dels grup “Príncipe Rana” i “Vuit” de gira amb “Recorda que ...”.

Dissabte 10 d’agostRegata Grues Sant Jordi per parelles per a les classes Patí de Vela Sènior i Patí de Vela Júnior. Organitza Club Marítim.

A partir de les 9 del matí, al camp de futbol Josep Pons i Ventura torneig de Futbol 7. Organitza: Club Esportiu Cubelles.

A partir de les 17 hores, a la pl. del Mercat, Motocròs Vila de Cubelles i Cursa Americana. Informació i inscripcions de voluntaris al 93 895 64 50 (Bar Salut i Benzina). Organitza: Moto Club Cubelles.

FESTA MAJOR 2013

49

A les 18 hores, a l’espai natural de la desembocadura del Foix, 8è Concurs de Dibuix Infantil “Fauna de Cubelles”. Inscripcions a partir de les 6 de la tarda. Organitza: Fauna de Cubelles.

Al vespre, assaig general de balls populars pels carrers de Cubelles. Final de l’assaig a la pl. del Mar a les 22 hores.A partir de les 23 hores ball amb Dj’s.

Diumenge, 11 d’agostA les 23 hores, a la pl. Vila, concert de Jazz amb “La vella Dixiland i Marina Barahona”.

Dilluns, 12 d’agost

A les 23 hores, a la pl. del Mar, espectacle de màgia amb “La Màgia d’en Mag Lari”.

Del 12 al 17 d’agost A les pistes del Poliesportiu municipal, (cada dia a partir de les 9:00 hores) XIII Open Vila de Cubelles. Competició inclosa dins el Circuit Juvenil d’Estiu de la Federació Catalana de Tennis. Categories benjamí, aleví, infantil, cadet i junior (masculí i femení) Inscripcions a ctcubelles@ctcubelles.com

Dimarts, 13 d’agostA 21:30 hores, a l’espai natural del Foix, cinema a la fresca amb la projecció de la pel·lícula “Ice Age 4” (animació) i a les 23:30 la pel·lícula “Intocable”(comèdia).

Dimecres, 14 d’agostA les 12 del migdia, a la pl. del Castell, llançament dels dotze morterets de Festa Major.

A les 18 hores, a la pl. de la Vila, exhibició de balls de les colles de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles.

A continuació Pregó de Festa Major a càrrec d’en Xavier Graset i Forasté, periodista, tot seguit, Cercavila Popular, recorregut: pl. de la Vila, c. Major, c. Víctor Balaguer, c. Joan Roig i Piera, pg. Narcís Bardají, c. Àngel Guimerà, pl. de la Font, c. Mossèn Jacint Verdaguer, c. Nou i arribada a la pl. del Mercat. En arribar a la plaça Ballada conjunta de tots els balls de l’ABPC.

A les 23 hores, al pg. Marítim, Castell de Focs d’Artifici. Tot seguit, al pg. Marítim, Cercavila Nocturna de balls populars i el grup de batucada Els Novells, amb la col·laboració de GIRC.

A les 0:30 hores, a la pl. del Mar, Ball de l’Empalmada amb l’orquestra “Girasol” i el grup “Ragatunning”.

Dijous, 15 d’agostA les 8 del matí pels carrers de Cubelles, Matinades de l’Agrupació de Balls Populars.

A 3/4 d’11 del matí a l’església Santa Maria de Cubelles, Entrada d’Ofici i Missa Solemne. Amb motiu dels 20 anys de la colla de Panderos faran l’ofrena a la Verge dels productes dels pagesos de Cubelles.

Aproximadament a les 12:30 hores, Sortida d’Ofici. Cercavila pel c. Narcís Bardají, c. Joan Roig i Piera, c. Víctor Balaguer i c. Major fins a la pl. de la Vila amb l’exhibició de balls de l’ABPC.

A les 19:30 hores, a la pl. del Mercat, Concert de Festa Major amb l’Orquestra “La Chatta”. Servei de bar.

A partir de les 21 hores, a la pl. del Centre Social, Sopar a la fresca, a continuació música amb Dj’s organitzat per l’entitat juvenil El Cubell.

A les 24 hores, a la pl. del Mercat Ball de Festa Major amenitzat per l’Orquestra “La Chatta”. Servei de bar. No és permesa l’entrada de begudes dins del recinte.

Divendres, 16 d’agostA les 18:30 hores, a l’espai natural del Foix, espectacle de circ amb “Circo Los”.

A les 22 hores, al pg. Marítim davant l’Oficina de Turisme, sardanes amb la Cobla Ciutat de Cornellà.

Dissabte, 17 d’agostA les 23 hores, a la pl. del Mar, Cubelles Rock City amb l’actuació de “Güru”, “Crueladevil” i “Noctämbuls”.

17 i 18 d’agost Regata XLII Trofeu Cubelles per a les classes Patí de Vela Sènior, Patí de Vela Júnior i Optimist. Organitza Club Marítim Cubelles.

FE

STA

MA

JOR

20

13

50

51

52

53

54

55

57

58

61

62