BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 1

 

PROPOSTA EDUCATIVA

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 2

BALTASAR PORCEL Mallorca, Barcelona, el món Del 20 de novembre del 2015 al 28 de febrer del 2016 PALAU ROBERT Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona ENTRADA LLIURE Dilluns - Dissabte 10-20h Diumenges i festius 10-14:30h Comissariat Julià Guillamon Concepte i disseny expositiu Anna Alcubierre Jordi Portell Disseny gràfic i maquetació Albert Planas Organització i producció Institució de les Lletres Catalanes Obra Social “la Caixa” Dossier didàctic Aleix Cort Reserves per a visites escolars Palau Robert Telèfon: 93 292 11 72 (de 9 a 14 h.) Correu electrònic: palaurobert@gencat.cat Crèdits fotogràfics: © Toni Vidal, VEGAP, Barcelona, 2015 / Vanessa Miralles / Julià Guillamon / Fons familiar Baltasar Porcel. Reproducció fotogràfica de Ramiro Elena / Ronald Stallard / Arxiu del So i de la Imatge. Departament de Cultura, Patrimoni i Esports, Palma de Mallorca / Biblioteca de Catalunya / Fundació Toni Catany / Miguel Gallardo / Marc Javierre‐Kohan 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 3

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN.

1. INTRODUCCIÓ 1.1. Presentació p. 5 1.2. L’exposició: plantejament i concepte expositiu p. 7

2. OBJECTIUS DIDÀCTICS. Metodologia. 2.1. Objectius didàctics: objectius generals i específics; fets, conceptes i sistemes conceptuals; d’actituds, valors i normes p. 9 2.2. Metodologia p. 12

3. PROPOSTA EDUCATIVA. 3.1. Difunts sota els ametllers en flor p. 16 3.2. El mite d’Andratx p. 21 3.3. Notícies del món p. 27 3.4. El desordre global p. 32 3.5. Porcel essencial p. 34

4. ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA Porcel a través de l’ull dels estudiants p.37

ANNEXOS A.1. Test A.2. Porcel essencial. Breus notes sobre alguns dels llibres de l’autor A.3. Bibliografia i enllaços A.4. Recursos tecnològics

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 4

1. INTRODUCCIÓ

La Institució de les Lletres Catalanes i l’Obra Social “la Caixa” organitzen, amb la col·laboració del Palau Robert, l’exposició «Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món» és una iniciativa que arriba en complir-se els sis anys de la mort de Baltasar Porcel (Andratx, 1937 – Barcelona, 2009), una figura central de la cultura catalana de les últimes dècades, amb una literatura que connecta amb els mites clàssics i ofereix una imatge trepidant del món contemporani.

Porcel, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2007, va destacar per la força i la vitalitat d’una narrativa que travessa gèneres. El seu treball com a autor de teatre, novel·lista, autor de grans reportatges, entrevistador i columnista posa de manifest la combinació de coneixement, passió i implicació, cosa que dota la seva obra d’un segell propi. Un llegat immens pel que fa al volum i a la qualitat literària. Des que va arribar a Barcelona l’any 1960, la seva vida va seguir una transformació constant que va culminar en la seva penúltima etapa d’home públic com a director de l’Institut Català de la Mediterrània.

L’exposició reconstrueix tots els aspectes de la seva personalitat i ens introdueix en el ric món literari de l’escriptor. El relat s’estructura en tres àmbits: El mite d’Andratx, Notícies del món i El desordre global.

«Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món» és un viatge d’anada i tornada des del món originari d’Andratx, un lloc retirat del món que obliga el seus habitants a sortir a l’aventura.

© To

ni V

idal, V

EGAP, B

arcelona, 2

015 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 5

1.1. PRESENTACIÓ

L’exposició «Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món» és un recorregut per la trajectòria de Porcel, des del microcosmos original d’Andratx, on va viure els primers anys de la seva vida, abans que la família es traslladés a Palma, fins a la darrera etapa en la qual va ser un periodista de referència, autor de novel·les crítiques sobre la realitat global.

Un dels atractius de les exposicions literàries és poder fer recerca, entrar en l’àmbit privat de l’escriptor, establir connexions entre les informacions biogràfiques i el llibres, i desplegar temes i històries a través de les imatges. L’obra de Porcel és particularment rica en aquest sentit. D’una banda hi ha els lligams familiars, amb les figures comple-mentàries del pare i de l’oncle. El pare, dedicat a les feines del camp i al turisme. L’oncle, un personatge mític, que va ser contrabandista, i que va proporcionar al jove Porcel informacions exactes sobre les seves activitats, que va incorporar a les novel·les Solnegre (1961), La lluna i el Cala Llamp (1963) i Els argonautes (1968). Al mateix temps, el delit de saber, les lectures: Pla, els novel·listes russos, Cela, Baroja, que li van permetre anar definint la seva identitat literària: l’amplitud d’interessos, l’alenada èpica, el gust per l’acció que de vegades arriba a la truculència.

L’exposició arrenca d’aquest microcosmos d’Andratx i presenta tres grans temes: la pirateria mediterrània (els atacs moriscos, segrestos, rescats), el contraban (negocis, amagatalls) i l’emigració dels andritxols a Cuba, a Batabanó, on es pesacava l’esponja, una activitat modesta que no els permetia fer-se rics. Porcel va tornar a aquestes qüestions una i altra vegada, des de Solnegre a El cor del senglar (2000), les dues novel·les que sintetitzen millor el seu imaginari. Al costat d’aquest món, l’interès per la realitat: reportatges sobre la guerra dels Sis Dies o la Xina de Mao, que en el seu moment van causar un impacte sensacional, entrevistes amb les figures més destacades de la cultura catalana i espanyola dels anys seixanta i setanta, llibres de viatges per la Mediterrània i les columnes d’opinió que escrivia cada dia a La Vanguardia i en les quals tractava, de manera polèmica, els temes més diversos.

Fotografies, mapes, objectes familiars, gravats antics, reproduccions dels quadres del seu amic Carlos Mensa (que formen una galeria de retrats inspirada en la novel·la Cavalls cap a la fosca, del 1975) es combinen en l’exposició

  

Baltasar Porcel (1937­2009) és un dels grans escriptors en català del segle XX, amb l’obra traduïda a nombrosos idiomes. 

         

Singularitat, ambició, 

irreverència i alenada èpica. La nostra exposició en reconstrueix la trajectòria. 

   

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 6

per transmetre als visitants la passió, la força, la varietat i la singularitat de l’obra de Porcel. «Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món» recorre tota la seva trajectòria i dedica una atenció especial als anys seixanta, quan va arribar a Barcelona i va fer una entrada sorollosa en el món del teatre, de la novel·la i del periodisme. És un Porcel ambiciós, irreverent, atrevit, que se situa en el centre del debat cultural i polític. Potser ja en aquell moment tenia al cap l’exemple de Chateaubriand, que va un dels grans referents dels darrers anys. Acció i reflexió, literatura i política. Julià Guillamon, comissari Text inclòs en exemplar gratuït de La Vanguardia creat per a l’exposició

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 7

1.2. L’EXPOSICIÓ L’exposició pretén acostar l’obra de Baltasar Porcel al públic a través dels espais fonamentals que vertebren la seva obra i del seu recorregut vital per mostrar la importància d’un dels nostres escriptors més remarcables.

En aquesta exposició es volen donar a conèixer els espais fonamentals que vertebren l’obra de l’autor: geografies físiques i geografies mentals en un viatge al Porcel mític, dialèctic, àvid de coneixement i d’experiències, sense oblidar el personatge públic.

PLANTEJAMENT GENERAL

L’exposició «Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món» descobreix al públic una de les personalitats més singulars de la literatura europea en el pas del segle XX al XXI. Novel·lista, periodista, autor de llibres de reportatges d’actualitat, d’entrevistes amb grans figures contempo-rànies, viatger...

El punt de partida és el món ancestral dels pagesos pescadors mallorquins, que Porcel entronca amb una arrel comuna mediterrània. Al final del camí hi ha el món global, la realitat polimòrfica de les grans societat de l’espectacle que retrata de manera crítica i irònica en les seves novel·les.

En les seves novel·les, Baltasar Porcel desplega entramats complexos de relacions familiars. S’estenen cap al passat.

El nucli central del seu món està format per les figures del pare, la mare i l’oncle. Baltasar Porcel Covas i Sebastiana Pujol Enseñat, els seus pares, estretament vinculats al món d’Andratx i a la casa de Can Bolei.

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 8

CONCEPTE EXPOSITIU  

L’exposició té un recorregut lineal però es recomana seguir les sales en sentit circular abans d’anar avançant, d’esquerra a dreta, en el mateix sentit de la lectura.

L’exposició planteja un recorregut a través del treball de l’autor a partir de tres espais:

El mite d’Andratx, el més extens, per la importància que té en tota la seva obra.

Notícies del món, que aplega un resum d’alguns dels seus treballs en el camp del periodisme.

El desordre global, una reflexió de l’autor del pas del temps i dels tòtems quotidians.

Vanessa M

iralles 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 9

2. OBJECTIUS DIDÀCTICS. Metodologia

La guia es compon d’uns objectius generals i d’una proposta educativa relacionada amb els distints espais que componen l’exposició. Grup d’alumnes al que va dirigit: Edats: 17‐18 anys Cursos: Batxillerat i Cicles Formatius

2.1. OBJECTIUS DIDÀCTICS

OBJECTIUS DIDÀCTICS GENERALS  

La guia pretén facilitar al formador la pràctica docent i respondre a les necessitats i expectatives dels alumnes, té un caràcter flexible i pot servir com a element d’avaluació, i pretén que els alumnes s’endinsin en l’obra de Baltasar Porcel i que entenguin la seva importància.

La guia es compon d’una sèrie de propostes per dur a terme durant la visita a l’exposició i planteja una d’activitat complementària que pretén que els estudiants s’enfrontin alguna de les unitats expositives de forma activa, a través d’un llenguatge propi i utilitzant les TIC.

Aquestes propostes, tanmateix, no exhaureixen altres possibilitats.

OBJECTIUS DIDÀCTICS ESPECÍFICS  

Les propostes que contenen aquesta guia didàctica intenten:

1. Donar a conèixer la figura de Baltasar Porcel en la seva vessant biogràfica i literària. 2. Aproximar‐se a la faceta de formació de Baltasar Porcel. 3. Trobar la connexió entre l’obra i cada etapa biogràfica. 4. Entendre i valorar els trets característics de la seva obra i distingir‐ne i valorar‐ne els seus diversos formats i estils: teatre, periodisme, narració, biografies. 5. Conèixer i entendre la personalitat i la ideologia de l’autor a través de la lectura dels seus textos autobiogràfics.

   

La guia combina el treball a la visita i a l’aula, amb una aposta per l’ús actiu de 

les TIC

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 10

6. Observar, interpretar i valorar els espais on s’emmarca l’exposició i entendre’n el seu significat simbòlic. 7. Llegir i interpretar fragments de la seva obra i fer‐ne una valoració personal argumentada. 8. Identificar allò contemporani en el llegat de Baltasar Porcel. 10. Desenvolupar la capacitat de relació de la literatura amb altres disciplines. 11. Distingir en els textos de l’autor la presència de tòpics analitzant la funció específica que acompleixen en el context en què es troben. 12. Valorar la literatura com a part fonamental de la cultura del nostre temps.

DE PROCEDIMENTS  

Els continguts van encaminats a: 1. Identificar les relacions entre l’obra i la biografia de l’autor. 2. Aprendre a situar les obres i els textos llegits en el seu context històric i literari. 3. Aprendre a buscar informació a partir dels mètodes tradicionals i de les noves tecnologies. 4. Aprendre a vertebrar el treball individual i en grup (prendre decisions, establir fites, organitzar tasques, administrar el temps...) 5. Identificar situacions discriminatòries en textos orals i escrits i visuals. 6. Adquirir i aprendre a utilitzar vocabulari específic. 7. Treballar la presentació formal de la pràctica un cop realitzada (etiquetes, identificació...) 8. Acordar conclusions i saber-les comunicar en diferents tècniques de suport. 9. Desenvolupar habilitats tecnològiques resolent els problemes que plantegi el projecte.

DE FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS  

La guia està encaminada a descobrir la importància de l’obra de Baltasar Porcel i intentarà:

1. Enumerar les principals característiques de l’es-criptura de l’autor. 2. Fomentar l’interès per la lectura de l’autor.

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 11

3. Presentar la literatura com un mitjà d’expressió de les vivències i sentiments de les persones. 4. Mostrar altres mons, temps i cultures. 5. Identificar, analitzar i comprendre un text literari i les seves intencions. 6. Contextualitzar l’obra literària i les possibles relacions que hagi pogut tenir amb altres arts i/o amb moviments que puguin haver-la influït o que li siguin coetanis. 7. Entendre la influència dels avenços tècnics en el desenvolupament de la literatura i la seva difusió.

D’ACTITUDS, VALORS I NORMES  

En aquest cas, els continguts van dirigits a: 1. Fomentar el respecte pels objectes i el material de treball. 2. Aprendre a cooperar per a aconseguir objectius comuns. 3. Valorar i respectar el treball de recerca individual i en equip pel que té d’aportació cap als altres i cap a un mateix. 4. Aprendre a respectar i valorar les idees dels altres amb sentit crític i actitud raonada. 5. Conscienciar que qualsevol tipus de discriminació ha de ser rebatuda i enfrontada. 6. Incorporar el fenomen literari i comunicatiu com a font d’anàlisi històrica. 7. Conscienciar els alumnes de la importància d’una expressió acurada, tant oral com visual o escrita, a l’hora d’expressar les pròpies idees. 8. Valorar qualsevol manifestació artística i/o literària en tant que expressió de la subjectivitat de l’autor/a i com a manifestació cultural emblemàtica dels pobles. 9. Valorar la importància de la literatura com a font de lleure i com a instrument del propi creixement intel·lectual. 10. Rebutjar la violència com a mitjà d’argumentació i/o imposició dels pressupòsits ideològics propis. 11. Fomentar l’interès per la lectura i per l’expressió escrita personal.

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 12

2.2 METODOLOGIA

L’activitat funciona a partir de la presentació de l’autor a l’aula i d’una visita guiada a l’exposició «Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món», amb la realització d’un quadern de viatge que planteja interrogants que els estudiants han de resoldre a partir de l’observació, la comprensió i la interpretació dels diversos elements exposats i l’ajuda del professor. El quadern servirà per connectar els joves amb els continguts i elements expositius de la mostra i per consolidar l’aprenentatge d’aquells aspectes més rellevants de l’obra de Baltasar Porcel.

L’activitat podrà anar complementada amb la presentació, en suport capsular, d’un dels temes tractats a l’exposició o d’un dels espais expositius per part dels alumnes utilitzant els seus dispositius mòbils (activitat complementària).

L’activitat es planteja en quatre fases:

1. Treball previ. Aquesta primera fase es realitza a l’escola, abans de la visita a l’exposició:

a) Per tal d’optimitzar l’aprofitament de l’activitat es recomana, abans de la visita al museu, que els alumnes abordin al Centre Educatiu els conceptes bàsics que serviran per a la confecció d’un Quadern de Viatge. En aquest sentit, explorar, a través d’un Qüestionari, els coneixements previs de l’alumnat sobre la figura de Baltasar Porcel i els aspectes més importants de la seva obra (Annex 1). Els previs a la visita a l’exposició poden anar acompanyats d’una projecció diapositives de l’exposició i d’una presentació de la biografia i bibliografia de l’autor amb alguna lectura prèvia.

b) Si es planteja la confecció d’una càpsula audiovisual amb els dispositius mòbils dels alumnes, es definirà què és una càpsula audiovisual i quines són les particularitats d’aquest format, i s’incidirà en la importància del guió. La càpsula audiovisual, com qualsevol expressió artística o literària, té les seves particularitats, els seus recursos, així és que s’informà els alumnes del tema l’exposició per tal que puguin preparar-la. Els alumnes s’agruparan en equips de treball per poder gravar el material necessari per a la posterior presentació d’un dels temes de l’exposició.

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 13

2. Treball en l’espai expositiu. El desenvolupament de l’activitat serà pautada i la visita permetrà l’alumne entendre l’abast de l’obra de l’autor i les seves aportacions:

a) Visita guiada per l’exposició i presa de dades a través de la presentació i comentari dels documents, textos, imatges i muntatges visuals i audiovisuals que mostren el bagatge intel·lectual i humà de Porcel. La visita i els comentaris serviran per a la confecció del Quadern de Viatge.

b) A partir dels continguts de l'exposició, recollida de material per a la confecció d’una càpsula audiovisual.

3. Treball a casa (optatiu).

a) Completar el dossier que acompanya la visita a l’exposició amb les respostes adequades (treball individual) per a la posterior presentació a classe del Quadern de Viatge.

b) Muntatge de la càpsula audiovisual i redacció d’una memòria (màxim 2 fulls) explicant les intencions del treball i la metodologia emprada (treball en grup).

Vanessa M

iralles 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 14

4. Treball a l’escola (optatiu).

a) Presentació dels quaderns de viatge a classe. b) Presentació de les càpsules audiovisuals a classe.

Projecció i comentaris. Tant el treball individual com el de grup vol motivar els

joves a interessar-se per l’obra de l’escriptor i descobrir la seva contemporaneïtat.

DURADA DE L’ACTIVITAT

La durada de l’activitat és de dues hores i mitja distribuïdes de la següent manera:

1. Treball previ a l’escola: 60 minuts 2. Presentació, introducció i visita a les sales del museu:

45 minuts Presa de dades per a completar el Quadern de Viatge (i

gravació): 45 minuts. L’activitat es pot completar amb un treball a casa (en

particular i/o en grup) i una exposició del treball a l’escola: 60 minuts

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 15

3. PROPOSTA EDUCATIVA  

La proposta didàctica al voltant de l'exposició pretén facilitar l'acostament a l'obra i al personatge de Baltasar Porcel.

© To

ni V

idal, V

EGAP, B

arcelona, 2

015 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 16

3.1. DIFUNTS SOTA ELS ATMETLLERS EN FLOR

La primera proposta es basa en el text de presentació del llibre de l’exposició, podeu llegir el text al següent enllaç  

https://issuu.com/lletres.gencat/docs/text_presentaci___llibre  

Julià Guillamon recorda, en el relat que fa de la visita a Andratx del cap de setmana de Tots Sants de 2014 que, a l’endemà de l’arribada a Sant Elm, van fer una visita al cementiri. Unes setmanes abans havia estat al de Montjuïc i l’havia sobtat trobar-lo tan deixat, així és que el va sorprendre la imatge tant diferent que oferia el d’Andratx.

La gent passejava pel cementiri endiumenjada o amb robes de colors. A la làpida de Baltasar Porcel, a més del nom i la data naixement i de mort, hi havia la seva signatura. Porcel acostumava a escriure una columna a La Vanguardia sobre la relació de la gent d’Andratx amb els morts contraposant-la amb la carnavalada del Halloween, que l’esgarrifava. Baltasar Porcel, que havia escrit tant sobre la vida i la mort dels andritxols, havia entrat a formar part ell també, del mite d’Andratx, al costat dels pares treballadors, de l’oncle aventurer, de mariners i pagesos, propietaris i contrabandistes. Explica la diferència entre la festa de Tots Sants i la de Halloween.

El dissabte al vespre, l’Obra Cultural Balear va organitzar una lectura dramatitzada d’Els condemnats (1959) a Sa Societat. L’acció transcorre una nit de Tots Sants. El protagonista és un home del poble enriquit pel contraban, un tema recorrent en algunes de les històries de Porcel. Porcel va escriure a Llorenç Villalonga que l’estrena de l’obra va resultar un èxit i Joan Pujol, el director de l’obra va parlar de la necessitat de recuperar el teatre de Porcel. Les formes teatrals més corrents són la tragèdia, el drama i la comèdia. Quin és el gènere teatral que adopta aquesta text dramàtic de Porcel? Creieu que l’obra enllaça amb la feina realitzada, en el seu dia, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual? Raoneu les respostes.

Julià G

uillam

on 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 17

La conversa és l’expressió més usual de la comunicació humana. Cada conversa es desenvolupa en una situació comunicativa determinada. El teatre, en transcriu o n’adapta alguns elements. Els elements bàsics de qualsevol conversa són els personatges, el temps, l’espai i el conflicte que enfronta els personatges. Penseu que la situació comunicativa d’un diàleg teatral és similar a la d’una conversa quotidiana? Raoneu la resposta. La vida quotidiana és plena de conflictes i, per tant, rica en possibilitats dramàtiques. Qualsevol història quotidiana és susceptible de ser convertida en una comèdia molt divertida, en un drama emotiu o en una tragèdia patètica. Redacteu en sis línies la vostra arribada al Museu i el tomb per la sala en l’estil que cregueu més propici. La família de Porcel vivia a Andratx, al carrer d’en Maura i més tard al carrer de la Pau, al barri mariner del Pantaleu. Diumenge al matí, Guillamon fa una passejada fins Sant Elm i es troba amb un ametller amb un tronc tan gruixut que sembla una olivera. Guillamon explica que el febrer de 2015 va tornar a Andratx amb Ronald Stallard per fotografiar els ametllers en flor, que tantes vegades apareixen en els llibres de Porcel:

«Tot l’ametllerar resplendia amb la flor breu, minúsculs els pètals, fins com l’escuma. I de cop, entre aquella nuvolada immòbil i arran de terra, un arbre color de rosa, morat, com si l’ametller hagués estat encès per una malaltia fastuosa.» Quin llibre es relaciona directament amb aquest arbre? A quin gènere pertany?

     

«Va contemplar els camps amb amargor: tota la seva vida, la el seu pare i la del seu avi, s’havia fos allí, en aquella terra i aquells 

arbres.»      

 

Ronald

 Stallard 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 18

Seguint la ruta de la costa –s’Algar, sa Punta Blanca- s’arriba a la torre de Cala en Basset, abocada al freu que separa la costa de Sant Elm de l’illa de Sa Dragonera, davant per davant far de Tramuntana. A l’altra banda, hi ha un gran penya-segat i, al fons, Cala Basset, amb una aigua impressionant, amb resplendors de maragda:

«Cala en Basset, darrere Sant Elm, entre Punta Galera i el Morro de la Rajada, devers vuit-cents metres a Gregal del Cap de Tramuntana de la Dragonera. No penetraven a la raconada els llampecs del far, que s’escabellaven per sobre de la vella torre de defensa, abandonada. L’amo Andreu Banyabufarí, un dels capitalistes i representant de la Companyia, i en Gaspar Menuda, el cap de colla del desembarcament, van pujar a bord.» A quina novel·la pertany aquest text?

Ronald

 Stallard 

Ronald

 Stallard 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 19

La correspondència entre Baltasar Porcel i Llorenç Villalonga, publicada el 2011, i les agendes on anota el que pensa, el que ha fet i el que pensa fer, permeten reconstruir la història literària del jove Porcel a partir de la seva arribada a Barcelona, el moment decisiu de la construcció d’un mateix:

«El meu aniversari. En tenc vint-i-sis. Déu meu, quantes coses i principalment des de fa tres anys que estem aquí. Sóc feliç» (13 de març de 1962).

«Faig vint-i-nou anys. Bé.» (13 de març de 1965). «Ha acabat l’any. Hem seguit essent feliços ¡treballant!,

traient-ne un profit. No hem anat, llargs de diners. En fi... ¡que continuï!» (31 de desembre de 1965).

«Torno a treballar en la meva novel·la. Tindrà uns quatre-cents folis» (23 de gener de 1966).

«Treballo una mica en la meva novel·la. Estic desentrenat» (1 de març de 1966).

«La novel·la no marxa» (31 de gener de 1973). «La novel·la comença marxar crec que bé» (2 de febrer de

1973). Què és un dietari personal? Què escriuries en un dietari? Per què serveix? Entre el material que es trobà mentre es preparava l’exposició destaquen el quadern d’apunts que l’escriptor va utilitzar en l’època que escrivia Solnegre i un dossier amb materials que Porcel va reunir per documentar Els argonautes: anotacions sobre funcionament de la nau, mapes de la Internacional de Tànger, hotels, notícies de trànsit marítim a Algesires i Alacant... Molts d’aquests materials són fruit de les converses amb l’oncle Macià Porcel, que va inspirar el protagonista de la novel·la: Lleonard Juvera, patró de la Botafoc: Per què creieu que és important per a un escriptor reunir tot aquest material?

Fons fam

iliar Porce

l 

Fons fam

iliar Porce

l 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 20

 «Bolígraf en mà, en 

Lleonard Juvera estava embalat. Va començar a calcular el que guanyaria la companyia, amb la 

barcada (...) Les caixes de tabac, podrien cobrar­les a quatre mil cinc­centes per 

unitat, guanyant­hi quatre­centes mil pessetes. El cafè, a cent vint el quilo, els deixaria una bona tallada: vuit­centes 

quaranta mil pessetes. (...) En total, el viatge els donaria un guany d’un milió tres­centes mil pessetes, poc més poc 

menys. Excepte, és clar, si els agafaven.» 

Fons fam

iliar Porce

l 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 21

3.2. EL MITE D’ANDRATX Baltasar Porcel neix a Andratx el 14 de març de 1937 i hi viu fins als tretze anys. Primer, a la casa natal del carrer d’en Maura; més endavant, al carrer de l’Estrella, al capdamunt del barri del Pantaleu, que és la casa que apareix en fotografies familiars.

El paisatge que l’envolta, els orígens familiars, i la descoberta d’un passat mític, connectat amb les grans epopeies de la Mediterrània i amb l’aventura d’ultramar, l’ajuden a crear un espai propi, un món que es formula en els seus primers llibres i que reapareix en les seves creacions de forma obsessiva. El mite d’Andratx és, abans que res, un territori format per Andratx, Port d’Andratx, S’Arracó, Sant Elm, Camp de Mar, Sa Dragonera, el Pantaleu, Cala en Basset, Conills, Can Bolei i la Trapa, un espai que tant apareix en les novel·les de Baltasar Porcel amb els topònims originals com amb noms mitificats. Un petit món a l’extrem sud-occidental de la Serra de Tramuntana, entre arestes i valls, connectat per camins i carreteres envitricollades, batut per ratxes furioses de vent de nord. Prova de situar sis d’aquests punts sobre el mapa, i cita tres novel·les on apareguin aquests punts. Per veure-ho amb més detall podeu consultar el mapa a http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/ref/collection/espanya/id/1790

Institu

t Carto

gràfic de Catalu

nya 

Fons fam

iliar Porce

l 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 22

Can Bolei és el cor del mite d’Andratx: el nom de la casa de la família Porcel a Sant Elm, al començament d’una vall tancada que s’enfila cap al puig de Sant Andreu i el puig d’en Basset. Allà, la muntanya s’abisma cap al cingle d’en Marco i Cala en Basset. Les platges de Sant Elm són a pocs minuts a peu, i seguint el camí cap a la muntanya es va a parar a La Trapa, un antic convent abandonat quan la desamortització de Mendizábal, al segle XIX. En què va consistir la desamortització eclesiàstica de Mendizábal? Andratx és la darrera població de Mallorca on el sol es pon. Porcel va triar el sol de l’escut d’Andratx com a símbol de la seva primera novel·la:

«Al cap de la processó, un escolà magre portava una bandera roja, destenyida, amb un sol negre brodat enmig. Al començament de les rengleres de dones, una joveneta de cara de rap duia el penó immaculadament blau i polsós de les Filles de Maria. Un ca eivissenc anava d’ací i d’allà, grinyolant quan algú li clavava una potada. A mitja processó duien el sant. Era un Sant Elm primatxol, més o menys d’un metre i mig, amb bàcul, mitra, capa pluvial, barba, estola i el vaixell, ben fet i amb les veles de pedaç, a la mà esquerra. Era un sant nou, tot de fusta, pintat de fresc i net».

Solnegre (1961) relata el retorn al poble natal del protagonista, Marc, que acaba de sortir de la presó. Durant setmanes, recorre el paisatge familiar, que se li fa estrany, i explica l’experiència per carta a la seva antiga amant, Maria. La novel·la recull la influència de la narrativa existencialista. Quina era la intenció de l’autor a l’hora de triar el títol de la novel·la? Les lectures del jove Porcel són molt variades i sobresurt el seu interès pel drama, per l’aventura: Baroja, Zweig, Wallace, Alphonse Daudet, Camilo José Cela, S.S. Van Dine, Tolstoi, Dickens, Shakespeare, Josep Pla... Però quins són els principals referents literaris de l’autor?

Escut d’Andratx

Fons fam

ilar Porce

l 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 23

En les seves novel·les, Baltasar Porcel desplega entramats complexos de relacions familiars que s’estenen cap al passat i es ramifiquen cap al futur, però el nucli del seu món està format per les figures del pare, Baltasar Porcel Covas, la mare, Sebastiana Pujol Enseñat, i l’oncle, Macià Porcel Covas, patró de nau, aventurer i contrabandista. Les experiències de l’oncle serviren d’inspiració a Baltasar Porcel per descriure les rutes de la navegació de cabotatge, els moviments del contraban, la relació entre el patró i els tripulants, o la vida d’uns mariners que aspiren a abandonar aquella vida sacrificada i perillosa, en algunes de les seves obres més conegudes, com ara La lluna i el Cala Llamp (1963) i Els argonautes (1968). Quins creieu que eren els principals productes amb els que es feia contraban?

«El patró va marcar la derrota, i la proa de la Botafoc envestí cap a llevant. El temps es presentava brut i davallava un gregal mansoi, sec. Era una ventolina insistent que 

empenyia un onatge llarg, d'amples espais plans entre les crestes d'aigua, baixes i picades, xarbotant blanc. El patró va ullar el compàs, un cercle de claror lívida i l'única llum dins la cabina: navegaven bé, a barlovent, rumb a les Illes d'Alboran, que deixaren a 

migjorn.»  

Ruta de la Botafoc , la nau d’Els argonautes

Documentació de l’oncle de Baltasar Porcel, Macià Porcel.

Fons fam

ilar Porce

l 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 24

Una de les obres més reeixides de l’autor és Cavalls cap a la fosca (1975), on els cavalls –la imatge de l'ensenya familiar— galopen cap a la fosca i sense genet per deixar enrere la destrucció. En aquesta novel·la, l’autor troba les principals fonts d’inspiració en La Historia de la baronía de los señores obispos de Barcelona en Mallorca (1919-1920) de Joan Baptista Ensenyat i Pujol i El retorn de Martin Guerre. En la història, un escriptor rememora els orígens de la seva família: la nissaga dels Vadell, uns avantpassats que es van deixar arrossegar per les passions més desenfrenades: venjança, assassinat, adulteri, bogeria..., i es fa el propòsit de trencar amb el seu passat ancestral.

La novel·la descriu l’astúcia dels andritxols, la violència invasors i les conseqüències dels atacs als pobles i als vaixells cristians: assassinats, violacions, segrestos, tortures i anys d’esclavatge al nord d’Àfrica: En la història es produeix una suplantació d’identitat. Sabeu el nom del personatge que l’executa? Té algun precedent històric aquest personatge?

Imatge del mercadeig d’esclaus al nord d’Africà. Gravats de Jan Luyken i Jan Claeszten Hoorn de la Historie van Barbaryen en des Zelfs zee-roovers (1684) del pare mercedari Pierre Dann. Podeu consultar-los tots a http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b2000020m

«Les parets de Son Vadell estaven plenes de pintures 

a l’oli, barrocament emmarcades, i de 

fotografies dins vasos de bambú: eren retrats de difunts de la família, i hi teníem els heretats de la casa i tots els que havia pogut aplegar l’àvia de les altres cases de parents 

traspassats.» 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 25

Porcel va arreglar Can Bolei com a casa d’estiueig. Tot, allí, remet al seu món i a les seves novel·les: la terra esquerdada i la gespa de jardí, les parets de pedra seca i l’escultura de Diana Caçadora, el safareig i el mosaic amb el déu Bacus, el senglar que Baltasar Porcel va col·locar com a emblema a l’entrada de la finca. El següent text, extret d’El cor del senglar (2000) n’és un exemple: «En tornar a Mallorca, després del desastre, el rebesavi portava la Diana Caçadora. Però un tal personatge, una tal escultura, no casava amb Andratx, on només hi havia les peripatètiques figures i pintures sacres de l’església. El rector ensumà el bronze i advertí:

–Aquesta estàtua sembla que riu, això és paganisme. –Això és una persona que corre i si no corres

t’arrepleguen –contestà Baltasar Tarrida-.» En aquesta mateixa novel·la, al capítol dedicat a «La

dansa dels alicorns», Baltasar Porcel va adaptar una tradició mallorquina medieval.

Podeu veure l’animació feta per Laura Ginès per a l’exposició https://youtu.be/p0vOrp3KTe8 En què consisteix l’estratagema que utilitza la gent d’Andratx en aquesta història per superar un atac barbaresc? Les bubotes són fantasmes que ronden les cruïlles i els cementiris per espantar els vius. A Solnegre apareixen unes bubotes molts particulars, les bubotes de contraban. Què son les bubotes de contraban? Quines eren les seves armes? Per què servien?

Bubota de contraban dibuixada per Antoni Arrufat. Portada de Solnegre (1961).

«El meu oncle Montserrat fou una gran bubota contraban. Era alt, 

escardalenc, i sabia imitar moltes veus. S’engiponava un llençol vell i tenia sis o set caretes, fetes per ell 

mateix, de mort, de penjat, de foll, de dimoni, i amb una mà portava un fanal 

verd i amb l’altra, amagada sota el llençol, un 

bon tronc, perquè, a vegades, algun home poc poruc envestia les bubotes de contraban i els clavava 

pallissa.» 

Ronald

 Stallard 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 26

Batabanó és una població al sud-oest de la província de Mayabeque, a la part central de Cuba. En les seves novel·les, Baltasar Porcel ha tractat l’emigració constant d’andritxols a aquesta població, un moviment que coneixia a través de testimonis familiars i que queda recollit en algunes peces de l’exposició. L’activitat principal de la gent d’Andratx a Batabanó era la pesca de l’esponja com recorda Baltasar Porcel en aquest fragment d’El cor del senglar: «Sis-cents homes d’Andratx, hi arribà a haver al Surgidero de Batabanó en aquells anys vint. Vostè ja ho sap: Andratx és muntanyenc, de terra escassa i prima, i només saben fabricar quatre teules i una mica de sabó. Quan jo vaig fer la Primera Comunió l’únic que el meu padrí em va poder regalar foren quatre figues seques...» Busqueu un exemple de població on la majoria dels seus habitants emigrin a un mateix lloc.

Arxiu

 del So

 i de la Im

atge 

Arxiu

 del So

 i de la Im

atge 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 27

3.3. NOTÍCIES DEL MÓN La premsa escrita és el mitjà de comunicació on s’informa als ciutadans i ciutadanes dels esdeveniments rellevants de la societat. La premsa té, doncs, una funció social i un llenguatge i uns codis que cal conèixer. La notícia és la matèria primera fonamental de tot diari o publicació informativa, es basa en el fet que el que explica acaba d’ocórrer i ofereix l’actualitat objectiva –impersonal— amb el màxim de dades i en el mínim d’espai, Al redactar-la s’han de tenir en compte uns fonaments que han de deixar clar: Què ha passat? Qui són els protagonistes? Com ha passat tot? Quan ha tingut lloc? On ha succeït? Per què? Redacta en clau periodística la notícia de la visita a l’exposició de Baltasar Porcel i encapçala-la amb un titular. Cita tres capçaleres dels diaris o revistes en els que va participar. Amb la mort del general Franco (20-11-1975), s’inicia una nova etapa política a l’Estat espanyol que desemboca en la instauració d’un règim democràtic. L’any 1977 es restableix la Generalitat de Catalunya i, dos anys més tard, s’aprova l’Estatut d’Autonomia, i el març de 1980 se celebren les primeres eleccions autonòmiques a Catalunya. Els anys transcorreguts des de la mort de Franco han viscut la llibertat d’expressió, l’arribada de les noves tecnologies i la inadaptació al canvi d’algunes capçaleres històriques. Porcel va viure intensament i de forma activa aquests canvis en diferents mitjans de comunicació: com a periodista, com a director. Quin context creieu que és el més propici l’evolució de la literatura: una època de democràcia o una època de dictadura? Raoneu la resposta. La crònica és una narració en la que el/la periodista proporciona tots els elements de la notícia amb detalls i donant una visió de la mateixa a través del temps, mentre que els articles d’opinió són escrits que expressen l’opinió de la persona que els escriu. Dins d’aquest grup d’articles trobem: l’editorial, la columna, les cartes a la redacció o la crítica. L’editorial és l’article que expressa l’opinió del diari respecte d’un fet (normalment no es firma); la columna, un comentari valoratiu i analític firmat. El reportatge relata una sèrie de fets d’interès actual al voltant d’un tema, analitzant

Fons fam

iliar Porce

l 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 28

el marc ambiental, els antecedents i les conseqüències; l’entrevista il·lustra el tema que ens interessa o completa la visió d’un personatge; i la crítica és la valoració que fa una persona (un crític) sobre un tema concret: un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre, un concert. Llegiu aquest dos textos i dieu a quin gènere periodístic pertanyen. Raoneu la resposta. Els articles complets a Destino, 14/12/1968, p.44-45 http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/destino/id/131981/rec/271

La Vanguardia, 11/6/2009, p. 25 http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2009/06/11/pagina-25/78184820/pdf.html

Baltasar Porcel va destacar com a entrevistador. El juny de 1965 va publicar una conversa, amb Josep Pla, una figura que sempre el va fascinar. Porcel va alternar entrevistes per a Destino i per Serra d’Or, on aborda el passat i el present de la cultura catalana com un fenomen que connecta amb els clàssics i els joves: Pau Casals, Rubió i Balaguer, Joan Miró, Víctor Català, Josep Carner, Salvador Espriu, Antoni Tàpies, Raimon o Mercè Rodoreda... Sabeu en quin llibre s’han recollit aquestes entrevistes?

Fons fam

ilar Porce

l Biblioteca d

e Catalu

nya 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 29

Fins al 1975 els fotògrafs eren un complement no massa valorat en la plantilla dels diaris. La llibertat de premsa va significar un canvi radical: tot s’havia de fixar en una imatge, el símbol dels nous temps. Toni Catany1 (1942-2013) va retratar Baltasar Porcel en els treballs amb els que col·laboraren com l’escriptor que mira i que parla amb la gent per treure’n detalls que després recollirà en els seus articles o farà servir en les novel·les, el periodista que va a buscar elements d’anàlisi sobre el terreny i que apareix fotografiat en els seus propis reportatges. Cita dos dels reportatges realitzats per Porcel que han acabat en forma de llibre. L’any 1975 Jordi Pujol compra la majoria de les accions de Destino, i el 22 de maig d’aquell any Baltasar Porcel passa a ser el director i a assumir la gestió empresarial de la revista. L’etapa de Porcel al capdavant del setmanari coincideix amb la mort de Franco, la proclamació del Rei i els inicis de la Transició política. Les cobertes de Destino reflecteixen la intensitat del moment. Al costat d’escriptors, artistes o arquitectes, Porcel va entrevistar economistes, empresaris, actrius i algun torero, i al costat dels referents de la cultura catalana es va interessar per escriptors en castellà que publicaven a l’Editorial Destino, com Miguel Delibes o Francisco Umbral. L’entrevista amb el gendre, ministre i delfí de Franco, Ramón Serrano Súñer, va donar peu a una relació que es va estendre en el temps i va servir d’inspiració a l’episodi d’intrigues polítiques al delta de l’Ebre de la seva darrera novel·la, una sàtira de la Catalunya del Tripartit: «El món se li escardava sota els peus, mentre ell somniava castells en l’aire, fossin de detritus o de diners. Perquè la televisió havia donat les enfonsades de Rei Conqueridor amb una fruïció i confusió descordades». Sabeu el nom d’aquesta novel·la?

Baltasar Porcel i Toni Catany van anar a Madrid a fer una taula rodona, amb el tema «Catalunya des de Castella» amb José Luis López Aranguren, Pedro Laín Entralgo Joaquín Ruiz-Giménez, que va publicar Serra d’Or el febrer de 1970. Aquí teniu un tros de la conversa:

                                                            1 Toni Catany: http://www.fundaciotonicatany.cat/  

Fons fam

ilar Porce

l Fons fam

ilar Porce

l 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 30

PORCEL: En definitiva, ¿vostès creuen que això d’Espanya s’ha de repastar? LAÍN: –Sens dubte, s’ha de replantejar. I a partir de la realitat. RUIZ GIMÉNEZ: –Sí, hem de donar la cara al problema del nacionalisme català. Pot ésser greu, fins i tot dramàtic, retardar-ho. ARANGUREN: –El problema del reconeixement dels plura-lismes nacionals a Espanya pot ser paral·lel i pot ser tan fecund com el reconeixement dels pluralismes religiosos. Penseu que el tema que planteja Baltasar Porcel a la taula rodona és d’actualitat? Per què? Descriu en poques línies el perfil dels participants de la taula rodona. Des de les pàgines de Destino i de La Vanguardia, Porcel intervenia en el debat polític amb articles sobre les tensions de la transició, el catalanisme i el paper dels intel·lectuals. Porcel és el periodista que viu la política, que intervé, que opina. Les seves entrevistes, els seus llibres i les columnes de La Vanguardia arriben al gran públic i se segueixen amb interès en els despatxos dels empresaris i les seus dels partits. Què és una biografia? Citeu el nom de dos polítics que va biografiar. Al llarg de vint-i-vuit anys Baltasar Porcel va escriure una columna diària a La Vanguardia. L’articulisme diari permet un contacte quotidià amb els lectors, ofereix la possibilitat de tractar tota mena de temes i de professionalitzar-se com a escriptor, i s’estableix un vincle molt estret amb el mitjà, sense les servituds de treballar en una redacció. Un bon columnista ha de captivar i sotraguejar el lector, ha d’intervenir en la realitat i ser agosarat, incisiu, polèmic. En els primers mesos de 1973 Baltasar Porcel va iniciar una secció fixa a La Vanguardia amb l’epígraf Doble Filo: un bitllet d’opinió sobre temes diversos: política, cultura, economia, periodisme, televisió. Marqueu, en la llista, les paraules que considereu clau de cada retall de columna.

«Quienes se dejan prender de la vasta trampa que tiende esta derecha son de naturaleza confusa.»  «El Cercle se honra en el  liderazgo y la modernidad social y empresarial en toda España.»  «Con televisión o sin, la inflación ha doblado y está en un 5% debido a la cesta de la compra y la gasolina.»  «Eso de que son aforados  en los casos graves, a la  gente le suena a que aquí  solo paga el humilde.»  «Una casuística política al uso cree que multiplicar los malabarismos soluciona los problemas.» 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 31

Després d’instal·lar-se a Barcelona, Baltasar Porcel escriu regularment a Diario de Barcelona i El Correo Catalán, i esdevé una peça bàsica a Serra d’Or i a Destino. Als vuitanta, inicia les seves col·laboracions a televisió: El món en català, L’espai de Baltasar Porcel (Circuit Català de Televisió Espanyola). El mar de l’home (2000) és una sèrie de documentals sobre la Mediterrània per a TV3 que lliguen amb el seu treball a l’Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació (l’actual Institut Europeu de la Mediterrània), que va presidir entre 1988 i el 2000. El seu darrer treball per a la televisió va ser una entrevista fictícia a Mossèn Cinto Verdaguer interpretat per l’actor Lluís Homar, que TV3 va emetre el 2002 i que va donar lloc al llibre El drama i la mar. Podeu veure-la a: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46095 Escriviu una entrevista fictícia a Baltasar Porcel. Quina seria la seva opinió sobre la possible independència de Catalunya d’Espanya?

Fons fam

ilar Porce

l 

Fons fam

ilar Porce

l 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 32

3.4. EL DESORDRE GLOBAL La tristesa dels plats variats com a sublimació de la pobresa, els símbols del poder –cotxes esportius i gratacels–, l’especulació immobiliària, el gran espectacle de les revistes del cor, el populisme, o el desig de fugir i viure fora del món, són alguns dels temes que aborda Baltasar Porcel a partir de 1989 en la que serà una nova línia en la seva novel·lística que li servirà per construir una sàtira implacable de tots els sectors de la vida econòmica, política i cultural del país: «Els sindicats havien mentit i substituït la vaga per una manifestació. Pujol se’n va anar cap al saló de Sant Jordi. S’havia de donar la cara. Una immensa balena de plàstic, flotava davant del President de la Generalitat. “Ulisses és nostra”, “Ulisses catalana”, “Volem ser la nació de l’orca”.» Amb quina novel·la inicia aquesta nova línia? Escriviu-ne una sinopsi. A Olympia a mitjanit (2004), Baltasar Porcel torna a Mallorca per explicar la lluita del protagonista que es resisteix a cedir a la pressió urbanística i renunciar a la possessió familiar, i retratar el turisme massiu, els hotels, l’especulació immobiliària i la barreja de gent desarrelada que corre pel carrer. El seu pare treballava a l’hostaleria i coneix bé els estralls del turisme, els polítics, els hotelers, els empresaris, però també la gent senzilla, així és que, no té res d’estrany que tracti aquest tema en alguns dels seus treballs i reflexioni sobre el futur de la seva illa:

«Malgrat que els canvis ja no importaven gaire: els pescadors s’havien tornat vells o eren morts i la badia havia quedat sense peix, contaminada pels motors de transatlàntics, i llanxes, per les clavegueres mentre els nois havien crescut i buscaven adelerats estrangeres per follar-se-les darrere molins, convertits en discoteques rutilants i endiumenjats amb aspes refetes i lluents de vernís».

Porcel hauria pogut fer com alguns joves dels anys seixanta que van posar botigues d’artesania i que, amb el pas del temps, han hagut de reciclar la botiga per vendre-hi quincalla. Les seves darreres novel·les són una interrogació sobre la identitat, l’èxit i el fracàs social i la mecànica que fa possible el triomf, la pèrdua i la renúncia. Creieu que és important tenir ambició per aconseguir els objectius que et fixes? Hi ha altres maneres d’aconseguir aquestes fites? Raoneu la resposta.

Migu

el G

allardo 

Marc Javierre 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 33

L’aventura de Porcel es una aventura literària, periodística i política. La seva darrera novel·la és Cada castell i totes les ombres (2008), una sàtira de la Catalunya del Tripartit a partir de dues figures complementàries: el milionari cultivat, patró d’empreses i museus, i el polític professional d’un partit d’esquerra que, de cop i volta, es troba al capdavant de la política catalana. Miguel Gallardo ha creat una galeria de retrats amb catorze personatges d’aquesta novel·la.

Creieu que es tracta d’una galeria de personatges tòpics, o d’una galeria de personatges arquetípics? Raoneu la resposta.

« No obstant, sóc cínic, Simona, si el mot defineix remar a contracorrent de les instrumentalitzacions ideològiques i l’os de la veritat o de la realitat 

crua, com volien els filòsofs grecs de l’escola 

precisament cínica, Diògenes i companyia.» 

 

Migu

el G

allardo 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 34

3.5. PORCEL ESSENCIAL Tal i com escriu Julià Guillamon al pròleg del catàleg de l’exposició: Baltasar Porcel és el protagonista intoxicat d’existencialisme de Solnegre, el galiot que arriba a Andratx i passa pel foc els seus rivals, el contrabandista que compta els viatges que li queden per jubilar-se, l’adolescent que viatja a Cuba i descobreix un altre Andratx, el periodista estrella que es fotografia en mànigues de camisa davant d’una piràmide i amb un abric de pell com un general de Napoleó a les portes de Moscou o un espia de novel·la russa, l’empresari cultivat, mecenes discret, i el fracassat del taulell d’un restaurant de plats variats de la Rambla de Catalunya. Com a bon escriptor, Baltasar Porcel és un i molts. De vegades, la vida d’un autor està tan lligada a la seva obra que és important conèixer la vida per acabar d’entendre la seva obra. Creieu que és el cas de Baltasar Porcel? Justifiqueu la resposta.

Fundació

 Toni Catan

y 

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 35

Aquí teniu una mostra d’algunes de les portades dels llibres que Baltasar Porcel va publicar. Separa el grup de llibres dedicat a narració (N) del grup dedicat a assaig i biografies (P). Ordena cronològicament cada un dels dos grups.

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 36

En acabar la visita a l’exposició, situeu sobre el plànol els temes als que estan dedicats cada sala.

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 37

4. ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA Càpsula audiovisual d’un dels temes tractats en un espai expositiu  La creació d’una càpsula audiovisual és un exercici que serveix per mostrar el treball d’adquisició de la llengua oral i escrita a través de les noves tecnologies i demostrar que s’ha entès l’objectiu de visita a l’exposició.

Els passos a seguir per a la confecció de la càpsula seran, a grans trets: 1. Triar el tema del treball.

2. Realitzar un guió previ a la visita (amb un possible storyboard). 3. Triar el text que acompanyarà la gravació (escrit o oral) 4. Gravació: imatge i so. 5. Edició. Doneu un tomb per l’exposició i graveu el material que us pot servir per a l’edició d’una càpsula audiovisual que expliqui alguns dels temes que es presenten en les sales o dels seus espais: el mite d’Andratx, la pirateria, el contraban, les obres de l’autor... Creieu que qualsevol història es pot transformar en vídeo? De què depèn? Explica una part de l’exposició, o un dels temes que es tracten en l’exposició, a partir dels seus elements més importants, en forma de càpsula audiovisual (màxim: 3 minuts). Completa el treball amb una petita memòria. Presentació a classe dels treballs. Debat i intercanvi d’experiències.

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 38

ANNEX 1

TEST (anterior a la visita a l’exposició)

1. Cita tres escriptors contemporanis a Baltasar Porcel.

2. L’obra de Porcel està escrita en una sola llengua?

3. Cita tres autors que hagin influït l’obra de Porcel.

5. Destino i Serra d’Or són dues publicacions representatives del món dels anys

setanta. Busqueu informació de les dues revistes.

6. Busqueu i consulteu sobre els referents i els comportaments de la joventut de

la dècada dels 70. Classifiqueu o enumereu les diferències amb el jovent d’avui.

7.¿Creieu que la biografia d’un autor influeix la seva obra? Expliqueu per què.

8. Creieu que l’evolució de la llengua està lligada als avatars històrics?

Fonamenteu la resposta.

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 39

ANNEX 2. PORCEL ESSENCIAL. Breus notes sobre alguns dels llibres de l’autor Periodisme Els xuetes (1969). Una aproximació a un tema dels jueus conversos a Mallorca i la llista de famílies estigmatitzades i fins fa molt poc objecte de rebuig i marginació. El conflicto árabe-israelí (1969). En una època en què pocs periodistes espanyols cobrien els grans conflictes internacionals, Porcel va viatjar als escenaris de la Guerra dels Sis Dies i va oferir un retrat viu, ple de llums i ombres, del clima postbèl·lic, amb reportatges i entrevistes. China, una revolución en pie (1974). Una visió panoràmica de la Xina sota el règim comunista de Mao Zedong. La trajectòria de Mao, la seva influència, el seu pensament, la seva poesia i el culte a la personalitat, la lluita per la successió, les relacions internacionals, el funcionament de les comunes o el paper de les dones. Grans catalans d’ara (1972). L’entrevista permet polsar la sensibilitat del país, reconstruir-ne la genealogia, introduir temes de debat i mirades de futur. De Víctor Català a Salvador Espriu, de Pere Bosch Gimpera a Gabriel Ferrater, de Josep Trueta Raimon: el Segle d’Or de la cultura catalana. Personajes excitantes (1978). Atrapar el lector, mitjançant entrevistes d’actualitat amb polítics (Golda Meir), cantants (Joan Manuel Serrat), autors de best sellers (Papillon), sexòlegs (Shere Hite), toreros (Paco Camino), actors (José Luis López Vázquez). Vocació internacional i la voluntat d’apropar la cultura catalana al lector en castellà. La revuelta permanente (1978). La vida de l’anarquista Joan Ferrer i Farriol contada per ell mateix. Cinquanta cintes magnetofòniques, més d’un miler de pàgines de transcripció, per explicar la història mal coneguda de l’anarcosindicalisme a Catalunya i presentar una personalitat excepcional. Narració Solnegre (1961). Un debut enlluernador, sota la influència de la novel·la existencialista, un retrat implacable d’un poble tancat, absorbit per la rancúnia i la violència, que Porcel identifica amb un símbol negatiu: el sol rutilant de l’escut d’Andratx que esdevé un sol negre.

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 40

La lluna i el Cala Llamp (1963). Primera incursió en les rutes i els personatges de la navegació de cabotatge. Els argonautes (1968). Una novel·la amb una base documental molt treballada que és també una exaltació de l’aventura i la vida d’acció i que va donar impuls definitiu a l’obra de Baltasar Porcel, per la novetat del tema i la força d’una narració que combinava acció i introspecció psicològica. La novel·la relata el viatge per mar del Botafoc des de Gibraltar fins a Andratx, una ruta habitual contrabandistes mallorquins. Les dades eren tan exactes que durant uns anys els agents del Servei de Vigilància Duanera van fer servir Els argonautes per estudiar l’organització i els moviments dels contrabandistes. Difunts sota els ametllers en flor (1970). Un conjunt de narracions sobre el petit món d’Andratx, des d’una perspectiva més planera, irònica i lírica que en altres llibres Porcel. Les peces se superposen fins crear un relat de relats paral·lel en molts aspectes al realisme màgic. Cavalls cap a la fosca (1975). Possiblement, la millor novel·la de Porcel. La història d’una nissaga que integra elements d’història local, extrets del llibre de Joan Baptista Ensenyat, Juanillo, Historia de Andraig, i referents literaris, com el relat de suplantació de la identitat d’El retorn de Martin Guerre. Les primaveres i les tardors (1986). Una altra història familiar pausada i lírica, una obra de maduresa. El divorci de Berta Barca (1989). Un canvi de rumb en la narrativa de Porcel, un fulletó contemporani, basat en les intrigues polítiques econòmiques dels anys anteriors als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb una trama basada en un dels escàndols destapats per la premsa d’aquell moment. Lola i els peixos morts (1994). Una mirada als anys seixanta, quan Baltasar Porcel iniciava la seva trajectòria a Barcelona: política antifranquista, sexe i ambició, que acaben en el no-res: un protagonista desenganyat i embrutit, en el qual Porcel projecta alguns trets de la seva personalitat. Ulisses a alta mar (1997). Una altra autobiografia de ficció: aquest cop Porcel presenta un personatge sublimat que veu la lluita que mena com un equivalent dels actes dels herois d’altre temps. La novel·la s’inicia a l’edifici del Banc Sabadell, on Baltasar Porcel tenia el despatx de l’Institut Català de la Mediterrània. El cor del senglar (2000). Una síntesi del món de Porcel: els orígens mítics que es remunten a la conquesta de Jaume I, el contraban, els andritxols a Cuba el món contemporani, l’expansió de la indústria turística Mallorca. Porcel barreja ficció i

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 41

realitat i hi fa aparèixer com personatges el banquer Joan March i el novel·lista Llorenç Villalonga. Olympia a mitjanit (2004) Un retrat de la Mallorca actual, àcida i desenganyada, la contrafigura del mite d’Andratx. Cada castell i totes les ombres (2008). El món de Berta Barca vint anys després: la immigració, els centres comercials, el desgavell polític. Porcel dispara a discreció contra escriptors, arquitectes i artistes. L’home ric i l’home pobre cara a cara, reunits per les intrigues dels negocis i de la política, en una solució de conveniència que convé a tothom.

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 42

ANNEX 3. BIBLIOGRAFIA. Fonts documentals. General Història de la llengua catalana, Josep M. Nadal-Modest Prats. Ed 62 Col. Estudis i documents, 33. Literatura catalana contemporània, Joan Fuster. Biblioteca de Cultura Catalana, Curial, 23 (Barcelona, 1982) Llengua catalana i literatura. Bat 1 –2. Text. Ed. La Galera, 2000. Literatura catalana (Personalidades). Antoni Comas. Biblioteca cultural, 96. Editorial Planeta (1977) Periodismo y periodistas. De las gazetas a la red. Ministerio de Cultura y Educación. España Nuevo Milenio (Barcelona, 2001) Educació per a la comunicació. Fem premsa, fem. Material per a l’alumnat. Encarna Larrey i Izquierdo. Programa d’Informàtica Educativa, 1995. Revista Cavall Fort núm. 275. Text sobre periodisme de Pere Albages. Història del Teatre Català, Francesc Curet. Enciclopèdia Catalana Aedos, 1967 Fem teatre amb Josep M. Benet i Jornet, Francesc Gil i Lluch-M. Josep Simó i Peralt. Seminari El gust per la lectura 1997-1998. Direcció General d’Ordenació Educativa BALTASAR PORCEL. Obres publicades. Els condemnats - Palma de Mallorca - Ed: Moll - 1959 - Gènere: Teatre Solnegre - Barcelona - Ed: Albertí - 1961 - Gènere: Novel·la La simbomba fosca - Palma de Mallorca - Ed: Moll - 1962 - Gènere: Teatre La lluna i el Cala Llamp - Barcelona - Ed: Albertí - 1963 - Gènere: Novel·la Guia de Mallorca - 1964 - Gènere: Descripció i viatges Teatre - Palma de Mallorca - Ed: Daedalus - 1965 - Gènere: Teatre Els escorpins - Barcelona - Ed: Aymà - 1965 - Gènere: Novel·la Viatge literari a Mallorca - Barcelona - Ed: Destino - 1967 - Gènere: Estudis literaris Arran de mar - Barcelona - Ed: Selecta - 1967 - Gènere: Descripció i viatges Viatge a les Balears menors - Barcelona - Ed: Taber - 1968 - Gènere: Descripció i viatges Els argonautes - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1968 - Gènere: Novel·la Els xuetes - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1969 - Gènere: Investigació i divulgació Exercicis més o menys espirituals - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1969 - Gènere: Narrativa Difunts sota els ametllers en flor - Barcelona - Ed: Destino - 1970 - Gènere: Narrativa Guia d'Eivissa - 1970 - Gènere: Descripció i viatges Illes Balears - 1970 - Gènere: Descripció i viatges Crònica d'atabalades navegacions - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1971 - Gènere: Narrativa

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 43

Grans catalans d'ara - Barcelona - Ed: Destino - 1972 - Gènere: Biografies Debat català - Barcelona - Ed: Selecta - 1973 - Gènere: Investigació i divulgació Solnegre - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1973 - Gènere: Novel·la Cavalls cap a la fosca - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1975 - Gènere: Novel·la La lluna i el Cala Llamp - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1976 - Gènere: Novel·la Diàlegs - Barcelona - Ed: AC - 1977 - Gènere: Investigació i divulgació Camins i ombres - Barcelona - Ed: Selecta - 1978 - Gènere: Descripció i viatges Reivindicació de la vídua Txing - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1979 - Gènere: Narrativa Els escorpins - Barcelona - Ed: Pòrtic - 1979 - Gènere: Novel·la Les pomes d'or - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1980 - Gènere: Novel·la Els dolços murmuris del mar - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1981 - Gènere: Teatre El misteri de l'alzinar i altres contes - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1982 - Gènere: Narrativa Tots els contes - Barcelona - Ed: Ed. 62 - Destino - 1984 - Gènere: Narrativa Els dies immortals - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1984 - Gènere: Novel·la Les illes encantades - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1984 - Gènere: Descripció i viatges Les primaveres i les tardors - Barcelona - Ed: Proa - 1986 - Gènere: Novel·la Els meus inèdits de Llorenç Villalonga - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1987 - Gènere: Estudis literaris El divorci de Berta Barca - Barcelona - Ed: Proa - 1989 - Gènere: Novel·la A totes les illes - Palma de Mallorca - Ed: Moll - 1990 - Gènere: Descripció i viatges Els escorpins - Barcelona - Ed: Barcanova - 1990 - Gènere: Novel·la Camprodon. Una vall del Pirineu - 1993 - Gènere: Descripció i viatges Lola i els peixos morts - Barcelona - Ed: Proa - 1994 - Gènere: Novel·la Mediterrània. Onatges tumultuosos - Barcelona - Ed: Proa - 1996 - Gènere: Descripció i viatges Ulisses a alta mar - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 1997 - Gènere: Novel·la El cor del senglar - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 2000 - Gènere: Novel·la L'emperador o l'ull del vent - Barcelona - Ed: Planeta - 2001 - Gènere: Novel·la El drama i la mar. Entrevista amb Jacint Verdaguer - Barcelona - Ed: Proa - 2002 - Gènere:Biografies Les maniobres de l'amor - Tots els contes , 1958-2001 - Barcelona - Ed: Destino - 2002 -Gènere: Narrativa L'àguila daurada - Barcelona - Ed: Destino - 2003 - Gènere: Biografies Olympia a mitjanit - Barcelona - Ed: Planeta - 2004 - Gènere: Novel·la Cada castell i totes les ombres - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 2008 - Gènere: Novel·la El cel i la terra segons Baltasar Porcel - Barcelona - Ed: Destino - 2009 - Gènere: Narrativa Les passions ocultes. Correspondència i vida - Epistolari complet (1957-1976) - Barcelona - Ed:Ed. 62 - 2011 - Gènere: Correspondència Josep Pla investiga un crim al Delta de l'Ebre - Barcelona - Ed: Ed. 62 - 2014 - Gènere: Narrativa

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 44

Web Baltasar Porcel: http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/porcel-pujol-baltasar Baltasar Porcel: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0052130.xml Baltasar Porcel: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/baltasar-porcel Baltasar Porcel: https://ca.wikipedia.org/wiki/Baltasar_Porcel_i_Pujol Baltasar Porcel: http://www.escriptors.cat/autors/porcelb/

BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN / DOSSIER EDUCATIU 45

ANNEX 4 Recursos tecnològics  

Aquí teniu una llista de programes que us poden ajudar a fer més fàcil la proposta de treball de la càpsula Edició de videos: per MAC: iMovie (prou fàcil d’utilitzar) i Final Cut (més professional). per PC: Movie Maker, Magic de Luxe, Openshot, Premiere, Pinnacle http://www.pinnaclesys.com/PublicSite/sp/PinnacleLife/Content/Tutorials/Slideshow.htm També us pot servir After Effects ( que tant pot servir per muntar un video com per textos amb efectes d’animació) per posar subtítols: Gaupol per escriure qualsevol classe de text: Avidemux. MÚSICA lliure de drets (d’autor): JAMENDO IMATGES lliures: SYMBALOO http://www.symbaloo.com/?sethomepage=1 So: Audacity Per recursos de so i imatge lliures de drets, també hi ha la pàgina del Ministerio de Cultura de España. Programa convertidor de vídeos (n’hi a molts, en posem alguns): Video Converter (WM Converter) TOTAL VIDEO CONVERTER (per convertir un video del Movie Maker no va funcionar però es va poder carregar a youtube, facebook i google). VLC Tècniques de moviment d’imatges fixes: Stop motion Time-Lapse Per enregistrar l’activitat de la pantalla (permet crear videos amb captures de pantalla). Eina online i gratuïta: Screencast-O-Matic