esquerraeixampleesquerraeixample

4ª època - núm 90 - Desembre 2017

BUTLLETÍ DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

Bo

n any 2018

2 DESEMBRE 2017 ASSOCIACIÓ

Aquesta secció està oberta a tots els lectors i lectores del Butlletí.Podeu escriure’ns a:

Butlletí de l’Associació. BústiaCalàbria, 262

08029 BarcelonaO bé per correu electrònic a:

revistaavvee@yahoo.es

OFICINA D’ATENCIÓ ALCIUTADÀ (OAC)Aragó, 311Telèfon d’Informació 010

SERVEIS-AVV Esquerra de l’EixampleObert de 9h a 13h i de 17h a 21havvee2013@gmail.com-Dones d’enllaçwww.donesdenllac.org-Recreant Cruïlleshttp://recreantcruilles.wordpress.com-APAMwww.apamassociacio.entitatsbcn.net

CENTRES CÍVICS-Casa Golferichs. «El xalet»Gran Via de les Corts Catalanes, 491-Cotxeres BorrellViladomat, 2-8-Centre Cultural Teresa Pàmies• Centre Cívic Urgell• Biblioteca Esquerra de l’Eixample-

Agustí CentellesComte d’Urgell, 145

SERVEIS SOCIALSCSS NOVA ESQUERRA EIXAMPLEBorrell, 305 altell93 619 73 11CSS ANTIGA ESQUERRA EIXAMPLEMallorca, 219 2º93 619 73 11PIAD. Punt d’Informació i Atenció a les DonesMallorca, 219 3º93 256 28 19

GENT GRAN- Espai de Gent Gran Rosselló, 78

- Espai de Gent Gran M. Aurèlia Capmany Enric Granados, 47

- Centre Montserrat Olivella Calàbria 260

GUÀRDIA URBANAEmergències 092

SERVEIS URGENTSTelèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUTCAP CASANOVARoselló, 161 1r93 227 98 00CAP BORRELLComte Borrell, 30593 227 18 00Hospital ClínicVillarroel, 17093 227 54 00

EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Miró

FARMÀCIESwww.farmaciasdeguardia.com

Bústia

Escriu-nos!

ServeisA l’Eixample Esquerra es viu d’una manera on tot té sentit, tot té un perquè i tot és més màgic. És per això, que l’Eixample és més que un barri: és una manera de viure a casa nostra on el que t’envolta ho sents teu, un indret on es viu d’una ma-nera entranyable.

La passada Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample va ser una gran celebra-ció de la gent del barri. Va haver-hi de tot i per a tots els gustos, des dels més petits finsalsmésgrans vanpoder participar i gaudir dels actesde laFestaMajor. Jo en particular, vaig assistir als diferents campionats que van realit-zar-se, com el torneig d’escacs per a infants i adults o el torneig de Futsal, i vaig poder percebre un gran caliu i una gran comunió entre la comunitat.

Cal afegir que els concerts van ser excel·lents i van corroborar la gran aco-llida dintre del veïnat de l'Esquerra “eixamplera”. Particularment, puc dir que el “Concert Jove als Jardins de Montserrat” va estar molt divertit, mantenint aquell esperit de “festa major de poble” i aconseguint agermanar la joventut del barri.

Finalment, voldria esmentar que gràcies a la col·laboració de tots, però so-bretot de l'Associació de Veïnes i Veïns de l’esquerra de l’Eixample, tot va anar sobre rodes i una vegada més la festa major del barri va ser un èxit... tot i els inconvenients de l’actualitat catalana recent, que va obligar a replantejar alguns esdeveniments i actes previstos. Per tant, molta vida i molta força a la Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample!

Xavier Badia

Contacta amb els grups de treballVocalia de Consum Responsable eixconsum@gmail.comVocalia Intercanvi de serveis – solidaritat – avveebanc@gmail.comVocalia de les Dones vocaliadones@gmail.com 660 303 415Vocalia de Festes - Excursions 934 532 879Vocalia de Gent Gran gonzalezmariatot@gmail.com 934 532 879

Vocalia Joves xavibece4@hotmail.comVocalia de Diversitat Funcional irenebell15@hotmail.comVocalia de Sanitat 934 532 879Vocalia d’Urbanisme vocaliaurbanisme@gmail.comVocalia de debat i participació debatiparticipacio@gmail.com

El local de l’Associació romandrà obert de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 hper a les activitats socials.

3DESEMBRE 2017ASSOCIACIÓ

A l'hora de tancar l'última edició de l'any de la nostra revista, són moltes les incerteses que ens envolten. El moviment ve-ïnal mai ha estat aliè als esdeveniments que sacsegen el país. Ans al contrari, en els seus moments més difícils, la veu dels barris sempre ha ressonat, compromesa amb les lliber-tats i amb l'autogovern de Catalunya. I vet aquí que el país s'ha vist abocat a la celebració d'unes eleccions, sens dubte transcendents, enmig d'un escenari insòlit: amb els que foren vicepresident i conseller d'interior, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, tancats a la presó – juntament amb els presidents de l'ANC i d'Òmnium – en nom del «risc de reiteració» de pre-sumptes delictes... caracteritzats per una violència que mai s'ha produït a les manifestacions d'aquests últims anys. Per no parlar de la situació del President Carles Puigdemont, destituït en virtut de l'article 155 de la Constitució Espanyola, pel qual el govern de l'Estat ha intervingut la Generalitat.

Encetarem, doncs, un any complicat, en què encara no s'albiren senyals clars de distensió, que permetin reconduir pel camídeldiàlegil'entesaelsconflictesinstitucionalsd'aquestúltim període i les seves repercussions en el si de la pròpia societat catalana. No correspon al moviment veïnal, plural i transversal per naturalesa, dir quina hauria de ser, en termes polítics, la sortida d'aquesta situació que tant està afectant les nostres vides. Sí que podem assenyalar, però, el camí que ens sembla transitable i al qual, des de la nostra diversitat, podem contribuir. És impossible asserenar els ànims amb dirigents polítics i activistes socials empresonats. És urgent que la soci-etat catalana recuperi les seves institucions d'autogovern. Cal

que les diferents opcions polítiques, legítimes en un Estat de-mocràtic, puguin debatre's en termes de proposta, diàleg i ne-gociació, i no de d'inconciliable confrontació.

Cadascú, segons la seva sensibilitat, atribuirà responsabili-tats a uns i altres. No és la nostra funció, com a entitats veïnals, exercir el paper d'àrbitres, ni distribuir punts. La nostra tasca, entenem, és la de generar convivència, la de teixir forts lligams de solidaritat i cooperació entre veïnes i veïns dels nostres bar-ris, més enllà de les opinions, sentiments o identitats de cada persona. I aquí tenim molt de camp per córrer, molta feina per fer… Hem recuperat l'espai de la Model, i amb ell un munt de possibilitats i problemes. La possibilitat de desenvolupar un po-tent conjunt d'equipaments – educatius, assistencials, culturals, de memòria històrica…– que responguin a les necessitats de cohesió i qualitat mediambiental del barri. I ens caldrà fer-ho te-nint cura de posar fre a les pressions especulatives que, singu-larment en matèria de preus de lloguers, acompanyen les millo-res urbanístiques a la nostra ciutat. Hem de potenciar l'experiènciadelessuper-illes,pacificanteltrànsitrodatigene-rant espais amables, com es treballa per fer-ho al voltant de «Germanetes» - que acollirà ben aviat institut, escola bressol, habitatges socials i habitatges tutelats per a gent gran…

En un mot: els reptes que suposa fer barri i fer ciutat són enormes. Però, alhora, entomar-los des de la voluntat com-partida de millora de les nostres vides, ens ha de permetre bastir el «coixí social», el fonament sobre el qual les institu-cions representatives hauran d'assentar les grans solucions polítiques, necessàriament basades en amplis consensos democràtics, que el nostre país necessita. Assumim, doncs, les nostres responsabilitats.

Benvingut sigui l'any 2018: temps d'incerteses, temps d'esperances.

LES QUOTES DE L'ANY 2017RECORDEM: Les quotes domiciliades es cobraran a principi de gener. Us demanem d'informar l'AVVEE de qualsevolcanvid'adreçaoenelnúmerodecomptei/oentitatfinancera,amblafinalitatd'evitarqueelsrebutsde les quotes es retornin causant recàrrecs bancaris. Bones Festes i moltes gràcies per la vostra col·laboració! No tenim els telèfons i l'adreça de totes les persones associades. Si voleu rebre informació per aquests mitjans, Ens hauríeu de facilitar aquestes dades. Moltes gràcies!

Editorial

Eixample: Butlletí gratuït de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Coordinació i Direcció: Sylviane Dahan Sellem. Maquetació:CarmeAsensio•Col·laboracions: Xavier Badia, Xavier Riu, Eduard Tàpias Sanglas, Equip pedagògic de l’ Escola Eixample 1, Grup Motor Salut Comunitària Nova Esquerra de l’Eixample, Camí Amic, Sylviane Dahan, Plataforma Catalana Pel Dret a No Ser Prostituïdes, Josep M. Torres, Isabel Carrasco, Lluís Rabell, Laura Alonso, diferents grups de treball de l’AVVEE (festes, dones, gent gran, co-missiócomunicació,salut,diversitatfuncional,convivència...),CentredeNormalitzacióLingüística•Fotos: María González, Xavier Riu, CarmeAsensio•Publicitat:MiqueldelsSantsFortBufill.Elsanunciantsespodenposarencontacteatravésdel’e-mail:revistaavvee@yahoo.es o al telèfon 93 453 28 79.S’handeferarribarelsanuncistalicomesvolquesurtinpublicats.•L’Associaciónoesfarespon-sabledelesopinionsdelscol·laboradorsdelButlletí.•Impressió:MEDIAactive,S.L.Dipòsitlegal:B-33086-96•Edita: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE). Calàbria 262. Telèfon: 93 453 28 79

e-mail: avvee2013@gmail.com / web de l’associació: www.avvee.org

Qui som

2018: ANY D'INCErTESES… I D'ESpErANCES

Amb el suport de:

4 DESEMBRE 2017 ASSOCIACIÓ

ATENEUCurs 2017 - 2018Hem començat el nou curs amb força sòcies i socis inscrits.

Aquest mes de novembre han començat els cursos de ganxet i el d'enquadernació de llibres i llibretes, el dijous de 10.30 a 12 h.

Recordeu que el taller de cant Eixam de Veus, els di-lluns de 19.15 a 20.45 h, és gratuït però cal ser soci.

Queden places lliures als cursos següents, animeu-vos-hi!!

Francès nivell mitjà, dilluns de 17.30 a 19 h

Artteràpia, dimarts d’11.30 a 12.45 h

Ciències per a la vida quotidiana, dimarts de 18.15 a 19.15 h

Dibuix, dimecres de 17.15 a 18.30 h

Català nivell mitjà, dimecres 17.15 a 18.30 h

Taitxí 2n nivell (cal saber-ne), dijous d’11 a 12 h

Sardanes, dijous de 12 a 13.30 h

Conversa en català (nivell mitjà), dijous de 10.30 a 12 h

Pintura sobre roba, dijous de 17 a 19.30 h

Frivolité, dijous de 17 a 19.30 h

Manualitats, divendres de 10 a 12 h

Anglès nivell mitjà, divendres de 17.30 a 19 h

Informàtica, divendres de 19 a 20.40 h

Els dies 28 i 29 d’octubre de 2017, l’As-sociació va estar d’excursió. Ens vam allotjar a Andorra de Terol. El primer dia visitàrem els pobles de Calaceite, Allo-za i Oliete. En Alloza vam anar al Calva-ri, un dels més bells d’Aragó. En Oliete vàrem fer una ruta pel nucli urbà i en el

Centre d’Interpretació de la Cultura Ibè-rica vam poder comprovar que la zona posseeix importantíssims jaciments ibèrics. L’endemà mentre un grup visi-tava el Museu Miner d’Andorra, un altre va marxar cap a la petita localitat de Pi-tarque per passejar pels seus carrers i,

algunes, ens encaminàrem cap al Mo-nument natural del Naixement del Riu Pitarque. Una ruta de gran bellesa i molt recomanable pels aficionats delsenderisme. Després de dinar, retorn cap a Barcelona. En resum, una com-pleta i bonica excursió!

CAp DE SETMANA AL MAESTrAZGO

5DESEMBRE 2017DONES

El Fòrum Veïnal de Dones de la Favbrep el premi de la CONFAVC

al millor projecte social 2017El Fòrum Veïnal de Dones, organitzat per la Vocalia de Do-nes de la Favb el 5 i 6 de maig passat al Centre Cultural Te-resa Pàmies, ha rebut el premi al millor projecte social 2017 durant la II Jornada dels (Re)coneixements Veïnals que orga-nitza cada dos anys la CONFAVC i que enguany s’ha cele-brat el dimarts 24 d’octubre al Casinet d’Hostafrancs. A més d’aquest guardó, el Fòrum Veïnal de Dones ha rebut també el premi a la Votació Popular al Projecte Social 2017.

Els (Re)coneixements Veïnals de la CONFAVC tenen com a objectiu visibilitzar els projectes i les lluites veïnals que han estat rellevants en els barris on s’han portat a terme, tant a escala d’innovació social com de solidaritat veïnal i cohesió social i territorial. En aquesta edició la participació ha estat molt elevada, ja que s’hi han presentat un total de 13 lluites

veïnals i 10 projectes socials d’una vintena d’associacions veïnals o federacions. També cal destacar el rècord en la vo-tació popular, que ha superat les 530 persones.

L’objectiu del Fòrum Veïnal de Dones és contribuir a do-nar una embranzida al moviment veïnal i a la seva lluita per construir una ciutat democràtica des de les capacitats, l’energia i la mirada rebel de les dones. La trobada que es va organitzar en quatre tallers –Cuidem el nostre cos, Eco-nomia de la vida, Cuidem el nostre barri, Cuidem la nostra ciutat-, va comptar també amb la presència de la historiado-ra Isabel Segura com a conferenciant i les actuacions del Col·lectiu l’Artèria i de la coral de dones de La Flor de Maig.

El Fòrum Veïnal de Dones de la Favb pretén ser el co-mençament d’un projecte ambiciós que busca sumar més agents a la lluita per la igualtat a Barcelona.

Vocalia dones de l'AVVEE

Denuncia els catàlegs i la publicitat sexista que vegis aquestes festes

6 DESEMBRE 2017 DONES

Fòrum Contra les Violències de Gènere

S'ha parlat de com combatre l’augment del consum de pros-titució per part dels homes, amb l’objectiu d’aconseguir un món més igualitari.

Beatriz Ranea és doctoranda en Sociologia a la Univer-sitat Complutense de Madrid, experta en masculinitat amb relació al consum de prostitució.

La prostitució és una institució social en la qual intervenen diferents agents, i abans de posicionar-nos-hi seria interes-sant estudiar els diferents actors i actrius: dones en situació de prostitució, demandants de serveis sexuals i proxenetes.

Hem d'allunyar-nos de l'estereotip del demandant de prostitució com un home vell o lleig o amb poques habilitats socials. (...) L'única característica en què coincideixen total-ment és la pertinença al gènere masculí.

No hi ha més, almenys que sapiguem de moment (per-què la demanda femenina és tan residual que no constitueix unfenomensocialnitéunajustificacióideològicacomtélademanda masculina que va de la mà de la ideologia patriar-cal). Per tant, demandant de prostitució podria ser qualse-vol subjecte socialitzat en el gènere masculí. De tal manera

quepodríemafirmarquequalsevolhomeseriaunputerenpotència.

Les dones precàries han crescut sabent que la prostitu-ció era i és una opció si les coses van malament, mentre

Com cada any, la Plataforma pel Dret a No Ser Prostituïdes ha participat al Fòrum Contra les Violències de Gènere amb la xerrada de Beatriz Ranea “Volem un món comú en drets humans”

Campanya delAjuntament de MúrciaL'Ajuntament de Múrcia ha retirat el polè-mic missatge.

"Volem explicacions, una administració pública no pot fer aquest tipus de campa-nyes. Segueix fent molta falta el feminisme en les institucions, el 25N i tots els dies", apuntava sobre la campanya Margarita Guerrero, regidor de Canviem Múrcia.

Millora el teu català!

INSCrIpCIÓ OBErTA TOT L'ANY

Cursos de tots els nivells

Presencials, semipresencials i en línia

Grups de conversa

Cursos intensius

Acolliment LingüísticEspai Avinyó - Llengua i CulturaC.Avinyó,52.•Tel.933428080acollida@cpnl.cat Centre d'Acolliment LingüísticPlaçaCatalunya,9,2n1a.•Tel.934816828acollida@cpnl.catFormació a distànciaServeis d'Autoaprenentatge i Formació a Distància (SAFD)SAFD 1-Marina SAFD 2-CalàbriaC. Marina, 343, baixos. C. Calàbria, 66, 2n. Tel. 933 473 452 Tel. 934 539 283cacbcn1@cpnl.cat cacbcn2@cpnl.cat

CNL DE BARCELONA

Més informació: cpnl.cat/xarxa/cnlbarcelona/Suggeriments i consultes: barcelona@cpnl.cat

7DESEMBRE 2017DONES

que per contrapartida no ho era ni ho és per als homes amb qui van créixer.

En la prostitució, la divisió per gènere està tan marcada, que si ells són puters en potència, les do-nes som «putes» en potència, ja que la nostra identitat s'ha constru-ït travessada per la prostitució.

Si (des)centrem el debat, no podem oblidar la prostitució de persones transsexuals i homes homosexuals on la demanda con-tinua sent masculina. És fona-mental que ens ho mirem des de l'anàlisi de la masculinitat, perquè el consum de prostitució té a veu-re amb la construcció del gènere masculí en una societat com la nostra, en què la prostitució apa-reix com una institució on es fan molt explícits els privilegis de la masculinitat: el subjecte hegemònic es troba al cen-tre i té a la seva disposició els cossos devaluats social-ment: dones (que conformen el grup majoritari de l' "ofer-ta"), trans i homes homosexuals. Tots ells es converteixen en cossos-objecte per al consum masculí.

El desig dels puters, ni és un dret ni una "necessitat",

sinó un desig construït en un context de desigualtat i relaci-ons de poder jeràrquiques entre homes i dones.https://twitter.com/dretanoser/status/929466286006067200

Gràcies a totes les companyes que ho han fet possible! Hemdeseguirmalgrattoteslesdificultats.

Plataforma Catalana Pel Dret a No Ser ProstituïdesNovembre 2017

Actes del 25N: Dia Internacional per l'Eliminació de les Violències cap a les Dones

8 DESEMBRE 2017 PUBLICITAT

BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

Dies feiners de 7 a 22h.Dissabtes de 8 a 20 h.Diumenges i festius de 9 a 14h.

Piscina OlímpicaSala de CardiovascularSala de FitnessSala de SpinningSauna

Bany de VaporArmari d’us diariSolariumClasses dirigidesPilates

Diferents tipus d’abonamentmensualClasses d’AquagymCursos de Natació

Paris, 114 • 08029 Barcelona • Tel. 93 410 92 61 • Fax 93 419 66 94e-mail: psj@natacio.cat • web: http://www.piscinasantjordi.cat

9DESEMBRE 2017DRETS CIVILS

rEIVINDICANT EL DrET DE VOTIntervenció a la Carpa «Dones i Joves» en el marc de la Trobada Ciutat Diversa

En el Fòrum de Dones, organitzat per la FAVB el passat mes de maig, varem donar visibilitat a les dones que treballen als barris per fer avançar els seus drets. S'hi va parlar de moltes problemàtiques. Un dels temes principals que varem tractar – i les estadístiques ho avalen – va ser la feminització de la pobresa, una realitat que resulta de desigualtats socials estructurals, però que s'ha vist agreujada per les polítiques d'austeritat d'aquests últims anys. Val a dir que, si bé aquestes desigualtats constitueixen un fenomen global, podem constatar que, aquí com arreu, afecten de manera es-pecialment greu les dones.

Avui, participem en aquest debat perquè ens mou la voluntat d'incloure les dones que, en el marc d'aquesta desigualtat i d'aquesta invisibilitat, pa-teixen les injustícies per partida do-ble, en la seva condició de dones migrants… El nostre fòrum parlava de fer una ciutat amb ulls i amb cor de dones. Però, per fer possible aquesta ciutat, necessitem aplegar una gran força. I només podem unir-nos de debò des de la igualtat. Totes hem de gaudir dels mateixos drets per poder transformar com cal la ciutat .

Així, doncs, reivindiquem l'accés de totes a un treball digne, a l'habitatge, a la protecció social… Però constatem que la bretxa salarial, l'atur, la precarietat la-boral, el treball de cura (que sovint reem-plaça els dèficits de l'Estat social), se-gueixen recaient amb especial duresa sobre les dones. I veiem com les lleis del mercat, quan no só acotades des de la política, mitjançant lleis demo-cràtiques, aboquen les dones i els seus cossos a esdevenir mercaderi-es, negant-los qualsevol perspectiva d'emancipació i fins i tot de dignitat.

La violència que s'acarnissa sobre les dones, la violència masclista i patri-arcal, és indissociable d'aquestes desi-gualtats i les perpetua. ¿Com podem sortir d'aquesta situació? Tenim molts fronts oberts. Permeteu-me un exemple concret. Sindicats, moviments veïnals i socials, entitats del tercer sector... hem

lluitat durant anys per obtenir una Ren-da Garantida de Ciutadania, per tal que tothom pugui comptar amb uns in-gressos mínims que permetin sortir de la pobresa. Ha calgut molta insistència abans d'obtenir-ne el vot al Parlament de Catalunya. Enmig d'una situació ple-na d'incerteses, amb l'administració de la Generalitat intervinguda de facto per l'Estat, caldrà que la ciutadana lluiti de nou per fer efectiva aquesta prestació, avui indispensable per a la cohesió so-cial.

Però és impossible sostenir millores socials al marge dels drets de ciutada-nia. I un d'aquests drets fonamentals, és el dret de vot. Aquest dret esdevé decisiu perquè tota la població, que es veu afectada per les grans decisions econòmiques i de tot tipus que determi-nen les seves condicions de vida, pu-guin pesar sobre elles i determinar-les. Per això reivindiquem aquest dret per a totes les dones i els homes que viuen i treballen a Catalunya: aquests són tam-bé el seu país i la seva ciutat. En aquest

sentit, hauríem de començar per har-monitzar els drets de les persones estrangeres, tant si són comunitàries (provinents de països membres de la Unió Europea) com si no.

Cal recordar la llarga marxa de les dones, des de les sufragettes fins alsnostres dies, per obtenir el dret de vot. Un lluita, de fet, molt propera en el temps. La República espanyola va atorgar el dret de vot a les dones abans que no ho fes un país de llarga tradició democràtica com França. Suïssa ho faria molt més tard encara. Aquests dies constatem que cap dret, cap llibertat, estan adquirits per sem-pre. Només la lluita i la unitat ens perme-ten preservar conquestes i assolir-ne de noves. Els moviment socials i, singu-larment, el feminisme hauran d'aixe-car de nou aquesta bandera, la del dret de vot, per romandre fidels al seu compromís històric de lluita per la igualtat i la justícia social.

Sylviane Dahan

Ferr

eres

, El P

erió

dico

10 DESEMBRE 2017 DRETS CIVILS

Els últims anys, reivindicacions històriques en polítiques mi-gratòries i d'estrangeria, com l’oposició a l’existència dels CIE i al model de control de fronteres i d'asil, així com la lluita contra el racisme institucional i la criminalització de la immi-gració, han adquirit més legitimació social. Les persones que han emigrat a Europa expulsades dels seus països, empo-brits per la globalització i les polítiques neoliberals, o refugia-desdeconflictesbèl·lics,s’hanpogutveurecomelquesón:persones subjectes de drets que han afrontat un canvi de vida en un altre país. Això ha permès situar la lliure circulació de persones com a pilar fo-namental del respecte als drets humans, inherent a la condició de persona. No obstant, això no és sufici-ent, encara falta situar un marc inclusiu i d’igualtat plena.

Els discursos assisten-cialistes i paternalistes en-cara no estan superats, segreguen la població estrangera i la redueixen a ser ob-jecte passiu. És necessari, avui més que mai, consolidar un enfocament d’emancipació política, que reconegui a les persones estrangeres el seu lloc a la societat, amb capaci-tat de ser subjectes actius i polítics transformadors de la realitat. L‘emancipació política es consolida amb la plena participació en les decisions amb els drets de ciutadania, és a dir, amb el dret al vot, actiu i passiu.

El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la soci-etat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics,talcomeldefineixelPacteInternacionaldeDretsCivils i Polítics de 1966, en l’article 25. En una societat de-mocràtica, el dret al vot és una eina imprescindible de dià-leg i participació, que ha d’acompanyar qualsevol procés d’inclusió social. A més a més, el dret al vot és fonamental perquè les persones estrangeres puguin fer-se visibles com apartde laciutadania i identificar-seambunprojectedesocietat i d’estat, i és també una forma de posicionament

ferm per revertir el racisme institucional i social.Alhora, el dret al vot de tota la població també és indis-

pensable per consolidar i enfortir la democràcia. Si no pot participar, decidir i ocupar espais de poder tothom, la demo-cràcia és feble i parcial. A Catalunya, al voltant del 15% de lapoblaciónotédretalvot.Aquestaxifrapujafinsal30%omés en determinats municipis o barris, en els quals, a més, la participació electoral ja és baixa.

A la vegada, i especialment en els darrers anys, s’ha mani-festat en reiterades ocasions des de diferents organitzacions

juvenils reduir l’edat per vo-tar , i passar dels 18 als 16 anys, ja que és a partir d’aquesta edat que les per-sones són joves (Llei 33/2010) i, a més, ja poden tenir responsabilitats legals, com ara dret a emanci-par-se, treballar, així com també responsabilitats pe-nals. És en aquest context,

que una persona de 16 anys ha de poder escollir quines són aquelles polítiques que responen millor a les seves circums-tàncies. A més, actualment existeix un ampli consens polític, ja queelParlamentdeCatalunya,enelsidelPlemonogràficsobre polítiques de joventut de l’any 2013, va aprovar per àm-pliamajoriareduirl’edatdevotdelespersonesjovesfinsals16 anys, afavorint d’aquesta manera la defensa dels seus drets així com també la participació en la presa de decisions.

Actualment, el dret al vot està lligat a la condició de ciuta-dania, i aquesta condició està lligada a la nacionalitat. Hi ha una limitació excloent en el reconeixement dels drets de les persones que contradiu el principi jurídic fonamental d’igual-tat davant la llei. Les conseqüències d’aquesta manca d’igualtat són la discriminació en funció de la nacionalitat, so-vint lligada a altres formes de discriminació i racisme, per re-ligió, cultura i trets ètnics, entre altres.

Hem d’obrir el camí per desvincular els drets de ciutada-nia de la nacionalitat, i fer de la ciutadania un concepte més ampli, lligat a la residencia i a la condició de ser persona.

Per això, manifestem: • Lacondiciódeciutadàociutadananohad’estarlliga-

da a la nacionalitat. Ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, estar lligada a la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.

• L'article25delPacteInternacionaldeDretsCivilsiPo-lítics ha de ser aplicable a totes les persones residents en un estat, independentment de la seva nacionalitat.

• Toteslespersonesresidentsenunestathandegaudirdel dret a vot actiu i passiu, d’elegir i ser elegides per sufragi en totes les eleccions que se celebrin en qual-sevol àmbit. Les persones estrangeres més grans de 16 anys també han de tenir dret al vot.

La FAVB forma part de les entitats firmant aquest Manifest

Manifest pel dret al vot de persones estrangeres

11DESEMBRE 2017URBANISME

En aquests darrers mesos hem assistit adiversesreunions,actespúblicsifinsi tot festes populars a l’interior de l’an-tiga presó Model. A poc a poc, anem fent nostre aquest espai i el comen-cem a recuperar per al barri i per a la ciutat, tot i que encara depèn de la Ge-neralitat i no passarà les claus a l’Ajun-tament fins a final d’any. En aquestaetapa de transició, la prioritat és també organitzar un veritable procés partici-patiu per escoltar el veïnat, abans de decidirelsusosquedefinitivamenttin-drà. En aquest sentit s’ha constituït un Grup impulsor, on participem com a AVVEE, junt amb moltes altres entitats del barri i de la ciutat.

L’Ajuntament ens ha fet arribar la “Mesura de govern: La ciutat obre la Model, la Model fa ciutat”, presentada al Plenari Municipal del mes d’octubre. Serà el punt de partida d’aquest procés de debat ciutadà. La podeu consultar sencera -són 29 pàgines- a la pàgina web de l’Associació. Pel seu interès, però, us en volem fer un resum del més destacat.

El document ha estat elaborat per l’Àrea d’Ecologia Urbana, Urbanisme i Mobilitat i comença amb una intro-ducció: la transformació de la Model, una oportunitat de ciutat; després fa una anàlisi de la situació urbana, dels antecedents i del punt de par-tida: analitza la història de la Model i els seus diferents espais, repassant el planejament urbanístic històric i el vigent, el Pla Director de 2009 i el Conveni signat entre l’Ajuntament i la Generalitat; i per últim explica els quatre eixos bàsics de la proposta municipal i el full de ruta previst, que detalla el període de consulta ciuta-dana sobre la concreció dels quatre eixos:• El verd. La Model serà un nou espai

lliure, verd, amb entitat pròpia. Serà un nou pulmó per a l’Eixample. El projecte mantindrà la dotació de 14.000 metres quadrats de verd pre-vistos en el Pla General Metropolità (PGM), que supera la superfície de tota una illa de l’Eixample.

• L’habitatge. Tenint en compte el rep-te central que té la ciutat amb l’habi-

tatge i la falta de dotació pública que hi ha a l’Eixample, la transformació de la Model inclourà els canvis necessa-ris al planejament vigent per poder-hi construir uns 150 pisos de lloguer as-sequible.

• La memòria i el patrimoni. La transformació de la Model ha de mi-rar cap al futur, però en cap cas pot oblidar la importància històrica de la memòria i el simbolisme d’aquest es-pai. La dimensió física és bàsica per repensar aquest entorn, però s’ha de fer en un equilibri constant amb la seva dimensió simbòlica. Per això el recinte inclourà un espai memorial anomenat La Model Espai Memorial en què es programaran activitats cul-turals i expositives per conèixer la història de la presó i transmetre la memòria popular.

• Els equipaments de proximitat. Una altra mancança important de l’Eixample és la disponibilitat de sòl per a equipaments per dotar els bar-ris dels serveis de proximitat neces-saris. Per això s’actualitzarà el Pla Director del 2009 acordat amb el ve-ïnat perquè respongui a les necessi-tats actuals. S’hi destaca com a més urgent l’aspecte educatiu, amb una escola que ha començat a funcionar en instal·lacions prefabricades a la cantonada d’Entença amb Rosselló.

La recuperació de la Model va avançant

Es planteja una planificació entres fases: la primera, la de la transi-ció en què estem ara, de convivència institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament, que va de juliol a de-sembre de 2017; la segona, d’impuls, que va de 2018 (usos provisionals, debat i concreció de les decisions) fins a 2019 (elaboració dels projec-tes); i la tercera, de transformació de-finitiva,del2020enendavant.

Algunes coses que ens interessa destacar:• El primer trimestre del 2018 s’obrirà

a la ciutadania el debat que s’està preparant sobre: els usos i equipa-ments que ha de tenir aquest espai, els criteris de preservació de la me-mòria, el grau de protecció patrimo-nial,ilaconfiguracióurbanaquehade tenir aquest espai recuperat per a la ciutat.

• També en aquest període s’anirà habi-litant el “mentrestant”, perquè aquest mateix 2018 s’hi puguin fer activitats de tot tipus i el veïnat s’acabi de fer seu aquest espai.

• S’han previst uns 5 milions d’euros per a tots els preparatius de les dues primeres etapes.Hacostatmoltsanys,peròperfiha

arribat. Tenim una gran oportunitat de protagonitzar una transformació del barri molt important. Som-hi!

12 DESEMBRE 2017 PUBLICITAT

ESCOLA DE MÚSICA

Escola de dansa i música Elisenda Elisenda TarragóDANSA:

Royal Academy of Dance de la Imperial Society of Teachers of Dancing

PILATESMÚSICA:

l’Associated Board of the Royal Schools of Music

Avd. de Roma 159 1r pisTel. 934 546 676Muntaner, 83 BTel. 934 541 45108011 Barcelonawww.elisendatarrago.com - elisendatarrago@telefonica.net

C/Gelabert 15

Tel. 931574516

Tel. 630915957

info@avijeis.es

www.avijeis.es

- Treball cognitiu

- Musicoteràpia

- Fisioterapeuta

- Transport adaptat

- Flexibilitat horària

- Tallers

-...

- Assistencia domiciliaria

- 24 hores al dia

- 365 dies l'any

- Fisioterapeuta

- Transport adaptat

- Professionals titulats

- Acompanyaments

-...

13DESEMBRE 2017URBANISME

Ana Menéndez, presidenta de la Favb, ha comentat: "Pèssi-ma notícia pels veïns i veïnes de la ciutat. Un pacte per una desregulació que agreujarà els problemes de convivència, i continuarà conculcant el dret al descans, el dret a una ciutat accessible, el dret a l'espai públic no mercantilitzat, el dret a un mediambient adequat. La FAVB li planta cara, en defen-sa del dret a la ciutat".

La transformació de “Germanetes” i del seu entornUna altra gran oportunitat de millora de l’Esquerra de l’Eixample la tenim en el solar de les “Germanetes” i tot el seu entorn.Enaquestsmomentsconfluei-xen també aquí moltes novetats, que volem compartir amb tot el veïnat:

- Aquest novembre, després de de-senvolupar-se durant 4 anys, ha acabat l’experiència d’autogestió veïnal que ha ocupat provisionalment els 600 m2 del Pla Buits [6], i es reconverteix ara en una altra de gestió comunitària de l’espai públic, molt centrada en la implicació ciutadana en els horts urbans, encara que és oberta a altres iniciatives.

– Des de l’estiu estan en marxa les obres del nou institut Viladomat a la part de Consell de Cent [1] i a pri-mers d’any comencen les altres dues previstes: la dels 45 apartaments tu-telats per a gent gran, amb un casal a la planta baixa, al carrer Viladomat [3], i la dels 35 pisos públics d’habitat-ge social, amb una escola bressol a la planta baixa, al car-rer Comte Borrell [2].

- S’ha creat l’Associació dels Jardins d’Emma (algunes persones de la Vocalia hi participem) amb la voluntat de treballar per a la dinamització i gestió comunitària de l’inte-rior d’illa [4], i la renaturalització dels entorns, que inclou la reclamació de canviar el PGM de la cantonada [6] -zona avui encara catalogada com d’equipaments tot i els horts que hi ha-. També assumeix la gestió d’uns recursos comu-nitaris que aporta el Districte per a les activitats veïnals d’aquella zona. Amb altres col·lectius com les AMPA o el “Camí Amic”, es promouen millores en els entorns escolars i també avançar en la conversió en zona de vianants de Consell de Cent.

– Les obres actuals als Jardins Paula de Montal [5] in-clouenl’espaiperagossosquesubstituiràl’existentfinsaraals Jardins d’Emma. S’amplia l’espai verd, també amb zo-nes de jardí comunitari, i hi haurà una caseta per al material compartit i una possible “aula ambiental”.

– La consolidació de l’experiència quinzenal del “Mercat de pagès-Rambla de barri” on es realitza una ocupació pe-riòdica del carrer Consell de Cent -2n i 4t dissabte de cada mes-,plenad’activitatsciutadanesdetottipus,ons’aprofital’espai guanyat als cotxes en aquest tram.

-Lacreaciód’unacampanyaespecíficaperguanyardeforma més estable aquest tram del carrer Consell de Cent [7], iniciant un “Eix Verd” que començaria amb la nova “plaça” [8] a la cruïlla amb Borrell (amb voreres ja ampliades i circula-cióa30km) i queambel tempss’aniriaestenent finsalParc Joan Miró. Estem recollint suports personals i d’enti-tats, amb la perspectiva d’implantar aquest tram inicial pel setembre del 2018, quan s’inauguri l’institut. El model d’in-tervenció serà el de l’eix Borrell-Tamarit acordat amb l’Ajun-tament a l’entorn del remodelat Mercat de Sant Antoni, que deixa un carril de servei, però guanya tota la resta per a vi-anants, espai verd i tot tipus d’activitats relacionals.

Vocalia d’Urbanisme

OrDENANçA TErrASSESL’Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Restauració de Barcelona han fet pública la nova ordenança de terrasses

14 DESEMBRE 2017 FESTA MAJOR

15DESEMBRE 2017FESTA MAJOR

16 DESEMBRE 2017 FESTA MAJOR

17DESEMBRE 2017FESTA MAJOR

18 DESEMBRE 2017 PUBLICITAT

Un nou concepte d'atenció per a la gent gran

• Habitacions dobles i individuals amb bany complet• TV, telèfon directe i caixa de cabdals a l'habitació• Curtes i llargues estances• Personal amb àmplia experiencia• Espaiosa terrassa, solarium• Servei d'animació sòciocultural• Biblioteca, sales de jocs, saló TV, vídeo, perruqueria• Assistència mèdica-sanitària permanent, recuperació post

operatòria i funcional• Places concertades amb la Generalitat• Centre de dia

Mallorca, 163Tel. 93 453 35 00

19DESEMBRE 2017PARTICIPACIÓ

CATALANOFÒBIA O QUAN L'ODI pOT TrENCAr LA COHESIÓ INTErNA

Catalanofòbia o anticatalanisme és de-finitalDiccionaridelallenguacatalanade l'IEC com "una aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català". Alguns entesos diuen que l'anticatala-nisme és molt antic, que ve des de la baixa edat mitjana. El 1624, el comte-duc d'Olivares recomanava, en el seu Memorial presentat al rei Felip IV, que les lleis de Castella i la llengua castella-na s'assimilessin a la resta de regnes de la península (també era rei de Portu-gal) , per aconseguir l’homogeneïtzació sociocultural i un estat més fort.

Deia Quevedo el 1641: "Son los ca-talanes aborto monstruoso de la políti-ca" i, més endavant, "El catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió". Tot i que l'odi que aquest escriptor sentia tant pels jueus com pels catalans és ben conegut, no deixa de ser curiós que els conceptes coincideixin amb tuits que actualment pot llegir qui tingui estómac: "Solo hay algo peor que un catalán y es otro catalán (CLM)". Vistes aquestes opinions, no ha d'estranyar que en ocasió del terrible estavellament de l'avió de Germanwings als Alps Francesos, que va causar la mort de 151 persones, uns quants tuitaires di-guessin coses com: "A ver, no hagamos un drama, que en el avión iban catala-nes, no personas (Pianelo)" o "...media España está pensando que ojalá los 45 apellidos españoles sean de catalanes, vascos y panchitos (Vooy)".

"¡A por ellos!", va ser el crit de guerra de la guàrdia civil i de la policia espanyo-la quan van ser desplaçades massiva-ment a Catalunya per reprimir violenta-ment el referèndum de l'1-O. Per més que ho neguin ministros i delegados de gobierno, l'evidència de l'agressió injusti-ficada,cruel idesproporcionadade lesanomenades "fuerzas del orden" ha re-corregut tot el món en forma de vídeos, fotos i denúncies. La repressió desme-surada i el fet que el discurs del monarca del 3 d'octubre donés elements per justi-ficar-la,que lamajoriadepartitsespa-nyols hi donin suport i que s’hi sumi una gran part de la població d'Espanya, això també és catalanofòbia.

Aquesta animadversió, menyspreu i odi, que té per objectiu portar a la deshumanització de l'individu amb el desig de destruir-lo pel fet del seu ori-gen, cultura i/o llengua, s'anomena xenofòbia i sobretot s’adreçava a in-dividus considerats com a estrangers. Amb el sorgiment de les ideologies feixistes al segle XX, la xenofòbia va ser un problema molt greu i va causar l'aniquilació de milions de persones. Lamentablement, el feixisme i la seva versió espanyola, el franquisme, enca-ra persisteix al segle XXI, moltes vega-des associat al racisme, pur i dur.

ElconflictequeenfrontaCatalunyai l'estat espanyol, que estem vivint en els darrers anys, ha conduït a l'aplica-ció abusiva, il·legítima i amb un des-plegament il·legal de l’article 155 de la Constitució espanyola. Aquesta ac-ció del Gobierno de Españahasignifi-cat la intervenció de la Generalitat i la destitució dels representants que vam escollir de forma lliure i democràtica el 27-S del 2015, que han estat subs-tituïts per usurpadors que volen ma-nar-nos des de Madrid. La intervenció de l'estat espanyol contra l'autogo-vern català va acompanyada d'un in-crement de catalanofòbia que, en molts casos, s'assimila al moviment inde-pendentista i s’incorpora a la política com si fos una actitud "normal". Les agressions feixistes dels ultres que for-men part de les manifestacions espa-nyolistes dels darrers mesos o de grups "incontrolats" contra persones, entitats i símbols catalans, sense que els par-tits "constitucionalistes" ho condemnin, és catalanofòbia.

Que Eduardo Inda, anomenat "peri-odista i tertulià", digui per televisió que el president dels catalans és "un mier-da" o que diaris de Madrid recullin les paraules d'un expresident de l'estat espanyol (Felipe González) qualifi-cant-lo de "cobarde”, entra dins la ca-talanofòbia, igual que els comentaris de policies espanyols sobre el vicepre-sident quan va ser injustament empre-sonat, titllant-lo de "osito”, i “ya verás cómo lo van a poner...”, també entren

plenament dins d'aquesta política des-tructiva anticatalana.

L'odi és un sentiment negatiu, mol-tes vegades arrelat a la por, però enca-ra pitjor és l'auto-odi, com el que destil-len frases del "actor y dramaturgo" Alberto Boadella: "Hauríem estat molt més feliços sense la llengua catalana" o bé: "Cataluña es un territorio que ha perdido el norte, está en un delirio cons-tante y ha perdido la democracia. No me siento cómodo pensando que he nacido allí”. Ha de ser molt frustrant re-negar dels propis orígens. Només cal afegir que aquest senyor ha estat un dels qui van avalar i donar suport al nai-xement d'un partit polític que tenia com a principal objectiu destruir el sistema lingüístic català, i que ara te la pretensió de governar l'autonomia catalana. Pre-cisament, utilitza el fantasma de supo-sats "delitos de odio" per querellar-se contra el sistema educatiu català.

El pitjor problema de la catalanofò-bia, provinent no ja d'Espanya sinó de dins el nostre propi país, és el que ge-nera la divisió, l'enfrontament i la pèr-dua de la cohesió social entre els ma-teixos ciutadans de Catalunya, una cohesió i convivència que tant d'esforç ha costat de construir. L'odi que se sent contra un mateix i contra el poble del qual formem part genera l'odi con-tra el contrari, i això ho hem de superar entre tots aplicant el seny que no te-nen els altres, la democràcia que se'ns nega en nom de l’"imperio de la ley" i lluitar aferrissadament per ser un sol poble.

Josep M. Torres Rodríguez, Isabel Carrasco i Ramon Cristóbal

20 DESEMBRE 2017 PUBLICITAT

CLÍNICA DENTALR. DEL SOL

Todas las especialidades

Dr. Luis Carlos Ruisánchez CapdetDra. Rosario del Sol SolanoDra. Eva Mª. Pérez Barbero

Vllarroel, 164, 1º 1ª08036 Barcelona Tel. 93 454 22 50

ESpAI rESErVAT pEr LA TEVA pUBLICITAT

Anuncia't aquíamb nosaltres!

Contacte:revistaavvee@yahoo.es

934 532 879

21DESEMBRE 2017SALUT

El barri de la Nova Esquerra de l’Eixample presenta bons resultats en indicadors de salut com l’esperança de vida, la mortalitat,elsavortamentsnoplanificats, la tuberculosi ielVIH. La concentració del col·lectiu LGTB a l’Eixample fa que les dades obtingudes en relació al VIH siguin més elevades, per sobre de la mitja a Barcelona Ciutat, però no representa un col·lectiu vulnerable. STOP SIDA, que treballa des de i per a la comunitat LGTB, és un actiu de referència al barri, amb relacions consolidades amb d’altres equipaments sanitaris, culturals i d’oci amb qui col·laboren regularment amb deriva-cions sanitàries, xerrades, tallers formatius, intervencions de carrer i assistència personalitzada.

Tant el barri com el conjunt del Districte de l’Eixample també presenten indicadors d’hàbits de vida saludables fa-vorables respecte dels del conjunt de la ciutat. Tot i que en els darrers anys, s’ha observat un empitjorament de la sa-lut en alguns grups de població de l’Eixample, principal-ment homes adults i gent gran. En aquest sentit, destaca l’augment en la proporció d’homes adults que declaren una mala salut física i mental i les persones adultes amb tras-torns de salut mental, generalment no diagnosticades i per tant, no tractades ni demandant d’ajuda. A l’Eixample, el percentatge de persones amb risc de mala salut mental és més elevat que en la resta de la ciutat de Barcelona, sobre-tot en homes. Destaca també i especialment l’elevat con-sum d’antidepressius i ansiolítics en la població de dones (21,7%) respecte a la resta de la ciutat (16,8%).

Es constata l’existència de grups vulnerables, com és el cas de les persones adultes (>45) que conviuen i depenen econòmicament de pares (inclosa la figura del cuidador/a 24hores) però sobre tot destaca la gent gran. La població de gent gran de l’Esquerra de l’Eixample està sobreenvelli-da. La contaminació, algunes de les persones entrevista-

des comenten que “la salut física i mental de les persones residents al barri es veu afectada pels alts nivells de trànsit, quedificulten lavidaalcarrer”,el soroll, la manca d’es-pais verds i de sociabilització és una problemàtica greu al barri que provoca aïllament sobretot en les persones grans. Els nous equipaments de gent gran a Calàbria 260 i Germa-netes ajudarà a absorvir la llarga llista d’espera que pateix l’Espai de Gent Gran de Rosselló.

Hi ha poc sentiment de pertinença al barri, poca xarxa veïnal i comunitària. El col·lectiu de persones sense llar és també un grup poblacional que necesita ser atès i tractat.

Els joves és un col·lectiu difícil de tractar i ubicar. L’equi-pament juvenil que s’ha obert no acaba de ser un espai de trobada per joves. Alhora no existeix una política de joves al barri. Se’ls està ubicant en centres cívics i altres serveis que no donen resposta a les seves necessitats.

Grup Motor Salut Comunitària Nova Esquerra de l’EixampleJuny 2017

DIAGNÒSTIC SALUT COMUNITàrIA. NOVA ESQUErrA EIxAMpLE

Allau de peticions per demanar la renda GarantidaEn només dos mesos hi ha hagut 313.000 demandes d'in-formació per cobrar la Renda Garantida a través de la pà-gina web i telèfon, i 54.000 persones han aconseguit una cita per començar a tramitar la nova prestació. És el doble depersonesquefinsaracobravenlaPIRMI,quesesituenen 27.000 prestacions.

D'aquestes entrevistes, el 57% ja s'han fet, i la resta se-ran als propers mesos. De fet, la llista d'espera per la prime-ra entrevista ja arriba al febrer del 2018. En qualsevol cas, la majoria d'aquestes persones estan capacitades per tre-ballar però no tenen cap ingrès, i només un 7% l'ha dema-nat per complementar les seves prestacions no contributi-ves (com la pensió o els ajuts de discapacitat).

La redacció

Desnonaments invisiblesEspeculació sense límits

Preus abusius en el lloguer dels pisos

Per defensar el DRET A L'HABITATGE, la nostra Associació participarà a una COMISSIÓ d'HABITATGE.

Una Coordinadora de les comissions d'habitatge de les 5 diferents associacions de veïnes i veïns dels barris de l'Eixample es crearà

en els propers dies, així com una Vocalía d'habitatge de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.

Apropa't

NO ENS QUEDEM SENSE VEU

22 DESEMBRE 2017 EDUCACIÓ

EL CAMí AMICÉs un projecte comunitari d’educació en valors cívics i ambientals. Un com-promís ciutadà, que amb recolzament municipal, promou canvis en l’orga-nització de l’espai públic i en les con-ductes ciutadanes per fer possible la creació d’espais de convivència co-muns.

Camí Amic vol donar suport a la paci-ficaciódel’eixviariConselldeCent-Com-te Borrell. Facilitar la creació d’una xarxa decarrerspacificatsquearribiatotselscentres educatius i que el carrer, el bar-ri i la ciutat esdevingui un espai de rela-ció, de col·laboració i d’intercanvi d’ide-es, un espai educatiu i d’enriquiment personalper a tothom, agradable i segur.

Àmbits d’actuacióEducatiu. Treball amb l’alumnat dels ei-xos temàtics que articulen les activitats del projecte. Buscant la implicació de les famílies, per detectar i analitzar els pro-blemes i aportar alternatives. Afavorint que els nens i les nenes puguin anar

sols a l’escola i recuperar alguns espais públics per poder jugar i relacionar-se tot augmentant la seva autonomia.

Comunitari. Col·laboració amb el màxim d’agents socioeducatius possi-bles del territori per un ús més cívic i racional de l’espai públic.

Reivindicatiu. Prepararació d’al-ternatives concretes per defensar da-vant de l’administració i fomentar l’in-corporació de la perspectiva de drets dels infants en la presa de decisions.

Cultural. El projecte programa anu-alment les activitats que dinamitzen du-rante els mesos de primavera i estiu el Parc de Joan Miró sota el títol de Vine a moure el parc, les dues festes majors i

Un barri més amable i segur per als infants,

ho és també per a tothom!

1 Biblioteca Joan Miró

2 Associació esportiva l’Eixample

3 Escola Joan Miró

4 Institut Ernest Lluch

5 AV Parc de l’Escorxador,

6 Centre Cívic Golferichs

7 Escola Diputació

8 Institut Viladomat

9 Associació Jardins d’Emma

10 Escola Els Llorers

11 Escola Auró

12 Centre Cívic Urgell

13 Espai Associatiu Lola Anglada

14 AVV Esquerra de l’Eixample

15 Institut Poeta Maragall

16 Centre Cívic Cotxeres Borrell

17 Escola Ferran Sunyer

18 AV del barri de Sant Antoni

23DESEMBRE 2017EDUCACIÓ/HABITATGE

els cicles temàtics en col·laboració amb la resta d’equipaments culturals del ter-ritori. Actualment Camí Amic forma part del grup impulsor de La Model que tre-balla en els futurs usos de l’espai.

Hem aconseguitLa conversió del c/ Comte Borrell en car-rer Via 30 que suposa la inversió de pri-oritat entre vianants i vehïcles, ampliant voreres i fent un carril de velocitat 30 km/h, que comparteixen automobilistes i ciclistes. (Inclòs en el PAD 2003-2007).

Senyalitzacions a la via pública i en-torns escolars: col·locació de nous semà-fors, tanques de protecció, senyalitzaci-onsespecífiques,ampliaciódevoreres,aparcament de bicicletes i motos.

El reconeixement social i ciutadà amb el premi Acció 21 promogut pel

Consell municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, i el premi Mobilitat pro-mogut pel Consell del pacte per a la mobilitat.

Camí Amic participa des dels seus

inicis en el Projecte educatiu de ciutat.Reptes de futurAcabarlapacificaciódel’eixviariCon-selldeCent-ComteBorrellifinalitzarles obres de millora dels entorns esco-lars de tots els centres educatius que formen part del projecte.

Aconseguir prou complicitat ciuta-dana per a protagonitzar un canvi cul-tural, de valors, perquè als barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni es dugui a terme una transformació real de l’espai públic que permeti als infants fer-se’l seu.

Un carrer més just, respectuós, educatiu

i reivindicatiu

Construir la ciutat des de la mirada

de l’infant

Els passats 19 d’octubre i 2 de novembre, l’Associació va participar en els tallers “Eines per a fer front als problemes d’habitatge en els nostres barris” de la Federació d'Associ-acions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).

En aquests tallers vam aprendre a poder donar a totes les persones que ho necessitin assessorament, eines, su-portiajutentotesaquellesdificultatsd’habitatgeambquèes trobin.

Es van tractar diferents problemàtiques com ara el llo-guer, la propietat, la rehabilitació i la pobresa energètica.

Hem de ser conscients que no tot està permès p, no tot és legal.

Si està de lloguer, o està pensant a llogar un pis, i té dubtes amb la legalitat del contracte; si pateix algun tipus d’assetja-ment per part del propietari, no pot pagar el lloguer, o el propie-tari no vol fer-se càrrec de la rehabilitació de l’immoble; si és víctima d'assetjament psicològico el volen fer fora per fer pisos turístics, pot posar-se en contacte amb nosaltres.

Així mateix, no dubti a consultar-nos si és propietari i té dubtes amb la hipoteca (si creu que té clàusules abusives-clàusula sòl, clàusula multidivisa, clàusula d’arrodoniment a l’alça) o problemes amb els pagaments, risc de desnonament, o qualsevol altra problemàtica.

Siconsideraquel’edificioelseuhabitatgenoestrobaen les condicions correctes i necessita algun tipus de reha-

bilitació, si és una persona gran o amb problemes de mobi-litat i necessita la instal·lació d’un ascensor, també pot tru-car a la nostra porta.

Tot això no és un fet aïllat, afecta molta més gent del que ens pensem. No s’ha d’invisibilitzar el problema, l’única forma d’acabar amb aquesta xacra col·lectiva és treballant junts. Si té qualsevol dubte pot adreçar-se a nosaltres i l’intentarem aju-dar el millor que sapiguem.

Tots tenim dret a un habitatge digne i a sentir-nos segurs a casa nostra!

Laura Alonso

pEL DrET A L’HABITATGE!

EDUCACIÓ/DIVErSITAT

El passat 12 de setembre va obrir les seves portes l’escola Eixample 1, un nou centre educatiu d’infantil i primària, per donar resposta a la manca de places d’escola pública al nostre barri.

L’escola Eixample 1 neix amb el propòsit de tirar enda-vant un projecte educatiu atent i respectuós amb les neces-sitats afectives, físiques i intel·lectuals dels infants.

Entenent que l’aprenentatge s’esdevé de manera global i coneixedors del valor educatiu de tot allò que succeeix fora de l’escola, ens obrim a col·laborar i treballar conjuntament amb els equipaments socio-culturals i associacions del barri.

Des d’aquí ens presentem i oferim el nostre granet de sorra pels futurs projectes que puguem engegar plegats.

Equip pedagògic de l’ Escola Eixample 1

ESCOLA EIxAMpLE 1

"El passat dissabte 2 de Desembre es va celebrar la Presen-tació de les noves linies d'intervenció de la Vocalia de les persones amb Diversitat que oferirà assessorament especia-litzat, activitats de dinamització a les famílies i suport a l'auto-nomia personal amb la col·laboració de les persones volun-tàriesielsprofessionalsquejahancomençataconfirmarlaseva adhesió al projecte que va resultar molt ben acollit per a tots i totes les presents." Eduard Tàpias Sanglas

presentació a l'AVVEE del projecte de la Vocalia de Diversitat amb

motiu del Dia Internacional de les persones amb Discapacitat 2017

Conferència sobre les dones en la conquesta d'Amèrica (2a part)