ANY

XII •

TEM

POR

ADA

08/0

9 •

NÚ

M.4

ww

w.e

spor

tsdh

iver

n.ca

t

PU

BL

ICA

CIÓ

O

FIC

IAL

D

E

LA

F

ED

ER

AC

IÓ

CA

TA

LA

NA

D

'ES

PO

RT

S

D’H

IVE

RN

MUNDIAL D’ESQUÍ ALPÍ A VAL D’ISÈRE � ISPO MÚNIC: NOVETATS 2009/2010

� ENTREVISTA A KATHRIN ZETTEL � RED BULL PLAYSTREETS �

PARAFINAT I ENCERATGE A L’ESQUÍ DE FONS � I TOTA L’ACTUALITATPVP: 3,5 EUROS

ESPORTS D’HIVERNESPORTS D’HIVERNESPORTS D’HIVERNESPORTS D’HIVERNESPORTS D’HIVERN

patrocinadors col·laboradors

entitats col·laboradores

03

editor i directorPanxo Pi-Suñer Cañellas

coordinador editorialXavier Bautista

cap de redaccióCeles Piedrabuena

col.laboradorsLuciano Acerboni, Fidel Alonso, David Álvarez,

Pako Benguerel, Kim Carreras, Victor Carreras,Joan Cartanyà, Robert Costa, Elisabeth Esporrín,Toni Grases, Nacho Oruezábal, Marcos Pérez de

Rozas, Panxo Pi-Suñer Osés, Israel Planas,Lluís Sala, Marc Sixto, Enrique Ribas

disseny i maquetacióMPD & Arts, Mònica Colomer i Thilo Schlepper

publicitatMarta Faya. Tel.: 932 111 146

Juan Antonio Gómez. Tel.: 934 879 240

administracióMaría Jesús Torres i Jesús Puente

correcció de textosUnió de Federacions Esportives de Catalunya

redacció i publicitatSant Gervasi de Cassoles, 79

08022, BarcelonaTel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911

webwww.esportsdhivern.cat

impressióGraficmon (PRINTED IN SPAIN)

distribucióComercial Atheneum, S.L.

Joventut, 1908830 St. Boi de Llobregat, BarcelonaTel.: 936 544 061 - Fax: 936 401 343

a./e.: atheneum@atheneum.comwww.atheneum.com

preu3,5 Euros, IVA inclòs

copyright© Media Pro Dynamic, S.L.

08022, BarcelonaDipòsit Legal: B-42348-2002

Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els

textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta

revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els

editors. ESPORTS D'HIVERN és una publicació de Media Pro

Dynamic per a la Federació Catalana Esports d'Hivern, i és

lliure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

Federació Catalana d'Esports d'HivernPresident: Ramon Carreras

Balmes, 191, 5è 1a. 08006, BarcelonaTel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526

www.fceh.cat

editaMedia Pro Dynamic, S.L.Sant Gervasi de Cassoles, 79

08022 BarcelonaTel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911

a/e redacció: hivern@mpd.esa/e publicitat: mpd@mpd.es

Revista membre de l'Associació dePublicacions Periòdiques en Català

Amb la col·laboració de

Seccions006 editorial

008 actualitat

010 notícies

046 competició

064 clubs de la FCEH

065 neu professionals

Reportatges018 ispo 2009: les novetats

024 red bull playstreets:

el freestyle envaeix els carrers

028 esquí de fons: parafines i ceres

034 val d’isère 2009:

campionat del món d’esquí alpí

040 entrevista: kathrin zettel

058 mites i llegendes

Snowboard060 SnowKorner

062 tècnica:

leb frontside 180 a 180 out

ANY

XII

TEM

POR

ADA

08-0

9 / N

ÚM

. 4

sumari

busca’ns online awww.esportsdhivern.cat

06

editorial

Hem de canviar el xip de l’esquí

Estimats amics i amigues,L’any del Centenari de l'Esquí a Catalunya ens està regalant una de les millors temporades deles darreres dècades. Hi ha neu per tot arreu. Podem baixar per on ens agradi més, sense caplimitació amb excepció del que aconselli la prudència i el nostre nivell. Les pistes a les estacionscatalanes estan exuberants de neu, precioses. És un any per gaudir veritablement de les pas-sions que ens són comunes, i ens uneixen esportivament.

Hoquei, mà a mà entre el Barça i el Puigcerdà. Ara que la temporada esportiva ja està forçaavançada, podríem fer un repàs al que donen de si els nostres esports d’hivern, tot posant perendavant que és per a mi un orgull com a president el nivell tècnic, d’eficàcia i esportiu delsesquiadors i esquiadores, surfistes i patinadors i patinadores catalanes. Semblaria que, d’acordamb el temps i les nevades, s’hauran posat d’acord per explotar justament aquesta tempora-da. Començant per l’hoquei, el Futbol Club Barcelona just acaba de guanyar la lliga regular, i totindica que a les finals del play-off es trobaran el Puigcerdà i el Barça.

Joves patinadors amb talent. En patinatge, la parella de ballet de la que forma part Adrià Díaz,patinador català i provinent del nostre Centre de Tecnificació de la Blume, i en individualAlejandro Soler, patinador del Club Gel Puigcerdà, també integrat al grup de tecnificació de pati-natge, ens estan regalant unes magnífiques participacions internacionals, entre elles la de lesFOGES (Jornades Olímpiques de la Joventut). Per altra banda, patinadors com Francesc Palaui Víctor Bustamante ja s’apropen als nivells més alts, tot seguits d’un nodrit grup de patinadorsi patinadores molt joves i amb talent.

Un dels millors equips de surf de neu. En surf de neu som un dels millors equips a la Copadel Món en les disciplines d’estil lliure. Cada setmana sumem meritòries classificacions, entreelles les del mundial de Corea. Precisament, a Corea és on a Molina, acompanyada de les fede-racions, va recollir la bandera de la FIS que haurà d’onejar a la Tossa durant als propers mun-dials de 2011. Entre els i les més joves es varen escollir els representants a les FOGES, i varesultar que han estat tots de Catalunya.

Esperançador futur a l’esquí alpí. En esquí alpí és destacable el fet que per primera vegadaen molts anys l’equip masculí que representava a Espanya va aconseguir classificar a tots elsseus components en les especialitats tècniques en un Mundial. L’actuació del joves esportistescatalans, tant als descens i supergegant com a les tècniques, ha estat un èxit molt meritori, imostra el camí ascendent que ha agafat el nostre esquí masculí. És un camí llarg, però que espresenta amb clares possibilitats de futurs èxits. La selecció estatal als Mundials, tant en

dones com en homes va estar repleta de catalans. Catalans i catalanes de la nova forna-da que clubs i FCEH han anat conduint amb el suport dels centres de tecnificació. L’actua-ció a la Universíada dels equips catalans ha estat força meritòria. El millor de tot i el quemés avala el nostre treball és un fet insòlit fins ara. La selecció espanyola que ens repre-sentarà al Mundial Júnior de Gramisch està formada per dos nois i dues noies, tots ellscatalans: Andrea Jardí, Aura Mengual, Pol Carreras i Kim Salarich. S’ho han guanyat apols, i per primer cop participen a un Mundial Júnior esportistes que no estan integrats ala selecció estatal si no al Centre de Tecnificació de la FCEH Cerdanya. No significa aixòuna mancança per part de la RFEDI, si no que es deu al canvi de política i criteri pel quall’ingrés a les seleccions estatals es produeix en una edat superior, i es deixa als millorsesportistes que es desenvolupin, tranquil·lament, dins els seus centres de tecnificació,compaginant esport i estudis.

Els i les fondistes catalanes pressionen. I he deixat amb tota la intenció del món el fonsper al final. Els i les catalanes pressionen en tots els fronts, però molt especialment dinsla Copa del Món i la Copa d'Europa, on Laura Rogué, que fa pocs dies pujava al podi delsmundials sub-23, ja lidera la Copa d'Europa. Amb les seves contínues victòries és ja la mésdestacada de totes i tots els esportistes de nòrdic de l’Estat.

Destacaria com a esportistes de neu més destacats en els darrers anys a Jordi Font,Queralt Castellet i, ara, Laura Rogué. Estic segur que estan en disposició de lluitar persuperar el currículum d’aquella esportista catalana que està acreditada com la millor delsnostres cent anys d’esports d’hivern. Em refereixo a Conchita Puig.Que estem una mica per darrere d’altres nacions és un fet que no es pot negar. Però calreconèixer que lluitem amb mitjans molt diferents i amb clar desavantatge. Un petit detall,quan escric aquestes reflexions la majoria d’infants europeus disposen d'uns preciososdies de vacances blanques en ple hivern, un fet diferencial que fa que els francesos, elssuïssos i molts altres infants europeus puguin conèixer i experimentar els esports de neu,amb família o amb les seves escoles. Estem parlant d’uns esports que són nacionals ala majoria de països europeus, i que a Catalunya, tot i ser un dels més practicats, ha estattractat com una activitat social i lúdica, com podria ser la d’anar a la platja.Després de cent anys cal canviar el xip de l’esquí. Nosaltres ho estem fent amb l’ajut delsnostres clubs i mitjança molts projectes de futur.

Ramon Carreras, president de la FCEH

Ambi

ent a

l 1r

Trof

eu C

arca

mal

Aud

i Qua

ttro

Cup

de

Baq

ueir

a(F

oto:

Tur

)

actualitat

Conxita Puig, la millorEn una temporada com la present, en què estemcelebrant el Centenari de l’Esquí no es pot passarper alt la tasca pionera que en el seu moment vadur a terme l’esquiadora Conchita Puig(18/01/1953) als anys setanta. Hem canviat desegle i a dia d’avui l’esquiadora d’Aiguafredasegueix sent una de les millors esquiadoresespanyoles i la millor catalana de tots els temps.

Les joves esquiadores catalanes –Aura Mengual,Andrea Jardí o Mireia Clemente– parlen semprede la importància que té per a elles tenir com areferent la granadina María José Rienda. Sensecap mena de dubte, Rienda és el present del’esquí nacional, però també és cert que si giremuna mica la vista enrere ens podem trobar undels majors estímuls que poden tenir les jovesesquiadores catalanes. Un dels millors mirallsen els quals poden veure reflectida la sevaascensió esportiva. Ens estem referint a la tra-jectòria, curta, però intensa, que va tenirl’esquiadora d’Aiguafreda Conxita Puig.

Una de les millorsSense por a equivocar-nos, podem dir queConxita Puig va ser una autèntica pionera del’esquí alpí a l’Estat, en una època en què l’accésa aquesta pràctica esportiva no era fàcil, i on elsnostres representants no ho tenien gens fàcil perpoder lluitar de tu a tu amb els esquiadors de paï-sos amb més tradició alpina. Tot i això, sempre hiha casos excepcionals, i un d’ells és el de ConxitaPuig. El seu nom va començar a sonar i ambforça l’any 1967, quan es va endur la victòria a laTopolini, el Campionat del Món Juvenil, de MonteBadone. Va ser en eslàlom especial, i va deixar atothom bocabadat i es va proclamar la millorespecialista juvenil del món. Així definia la sevaactuació d’ella el periodista Andreu Mercé Varelaa les pàgines d’El Mundo Deportivo: “Amb segu-retat als seus viratges, amb esperit agressiu ales pistes, amb una condició física esplèndida iuna tècnica sorprenent, Conxita Puig ha demos-trat que en esquí de velocitat la porta del triomfno està sempre tancada als espanyols”, per afe-

gir, “la campiona ha sabut aprendre del seu pareuna gran afició per l’esquí, una tècnica molt esti-mable i un estil que dóna enveja contemplar. Si amés afegim que ha heretat una classe que no espot adquirir i una passió innata per la neu, lesbanderes i la competició, veurem que l’esquíespanyol ha tingut en el darrer any a dos cam-pions: Conxita Puig i Aurelio García”.I no anava gens errat Andreu Mercé, ja que elsanys posteriors Conxita Puig va mantenir la sevaprogressió, fins arribar a ser una de les millorsesquiadores del món a la dècada dels anyssetanta. Va estar present en dos Campionats delMón (Val Gardenia 1970 i St. Moritz 1974, assolintdos novens llocs), en uns Jocs Olímpics(Sapporo, va ser la 29 al descens) i en onze pro-ves de la Copa del Món, disputant les disciplinesmés tècniques i assolint com a millor resultat latercera plaça de Schruns, Àustria, al 1973, terce-ra en eslàlom, sense oblidar-nos de les sis victò-ries que va assolir a la Copa d’Europa. Despréses va casar amb el seu entrenador, RolandTissot, que havia estat també entrenador delCANM als anys setanta, i que també era entrena-dor de la selecció francesa i se’n va anar a viurea Megève, on encara resideix, i on encara alsseus 55 anys dóna classes d’esquí. Sorprenc,doncs, que es retirés amb només 21 anys, peròquan se li comenta aquest fet, ella respon ambun català mig afrancesat que “en aquella èpocala trajectòria esportiva dels esquiadors era moltcurta. A dia d’avui sembla estrany que ho deixéstant jove, quan els esquiadors competeixen i ambèxit més enllà dels 35 anys, però aleshores noera tant estrany”.

Sandra, Stefan i MáximeIgual que el seu pare va fer amb ella, la Conxitaha transmès la passió que sent per l’esquí alpíals seus tres fills: la Sandra, l’Stefan i el Máxime,i tots tres ho han fet força bé. La Sandra, com laseva mare, va guanyar la Topolino, i després dediversos anys amb la selecció espanyola i de patiruna sèrie de lesions i problemes ho va deixar perdedicar-se a ser monitora, com la seva mare, i adia d’avui està casada amb el corredor de Copadel Món Andrej Bachleda. El Máxime Tissot ésuna de les joves esperances de França, tot i queja ha disputat 38 curses de la Copa d’Europa i sisde la Copa del Món, mentre que la realitat méspalpable és la de l’Stefan. Estem davant un delsmillors eslalomistes de França, que ja té al seucurrículum dues victòries i sis podis a la Copad’Europa, així com dos segons llocs a la Copa delMón, les dues en eslàlom, a Are 2006 i BeaverCreek 2005. Però, de nou el destí va ser cruelamb la família Tissot i una sèrie de greus lesionsvan apartar a l’Stefan de l’alta competició.-Enguany l’hem tornat a veure als millors estadisi ara treballa per mirar d’assolir el nivell que ja vademostrar fa uns anys.

08

Currículum esportiu

1974 St. Moritz (Suïssa) Mundial Eslàlom 9ª

1973 Schruns (Àustria) Copa del Món Eslàlom 3ª

1973 Chamonix (França) Copa del Món Eslàlom 7ª

1972 Para Loup (França) Copa del Món Eslàlom 7ª

1972 St.Gervais (França) Copa del Món Gegant 9ª

1972 Bad Gastein (Àustria) Copa del Món Eslàlom 6ª

1971 Sestriere (Itàlia) Copa del Món Eslàlom 9ª

1971 Abetone (Itàlia) Copa del Món Gegant 8ª

1971 Mt. St. Anne (Canadà) Copa del Món Eslàlom 6ª

1971 Mt. St. Anne (Canadà) Copa del Món Gegant 5ª

1971 Muerren (Suïssa) Copa del Món Eslàlom 7ª

1971 Oberstaufen (Alemanya) Copa del Món Eslàlom 6ª

1971 Val d’Isère (França) Copa del Món Eslàlom 2ª

1970 Val Gardena (Itàlia) Mundial Combinada 9ª

10

A les mans, SnowlifeA partir d’aquesta temporada ja podràs protegir-te les mans del fred i dels cops amb els guantsd’Snowlife, firma suïssa que ara arriba al nostrepaís de la mà de Giesse Sport. L’empresa suïssava ser fundada al 1979, i al principi fabricaven elsguants amb pell i cuir i folre a sota. Van anar afe-gint diferents materials, fins que el 1983 vanincorporar el Gore-Tex. Els seus productes escaracteritzen per la seva funcionalitat –transpi-rabilitat, escalfor, protecció contra impactes,impermeabilitat…–, la seva comoditat, durabilitati una imatge força encertada. Una imatge que amés es presenta al mercat en una bona relacióqualitat-preu. www.snowlife.ch (04)

A la muntanya, sempre s’ha de vigilarVa sortir a tots els informastius. Va ser portadad’alguns diaris i va aixecar un munt de comenta-ris. Ens estem referint a la desaparició del jovede Mataró de 23 anys Albert P, que es va perdrea l’estació de La Molina a conseqüència del tem-poral que feia i que va passar la nit al ras, gràciesa un petit refugi que es va fer amb la planxa desurf de neu. El noi va ser trobat sa i estalvi en unrefugi d’una zona fora pistes propera al Plad’Anyella, gràcies a què l’helicòpter delsBombers de la Generalitat havia ampliat el radide zona de recerca. Una recerca en què vanintervenir 100 agents, 20 vehicles i un helicòpteri que va suposar un cost de 50.000 euros alsBombers de la Generalitat. Un cop a casa seva,Albert P. Va rebre la factura del seu rescat, quepujava a 50.000 euros i que no va haver d’abonar,ja que ara com ara no s’ha de pagar per ser res-catat. Però, aquesta situació canviarà a partir delproper mes d’octubre, quan sí que es cobraranels rescats per imprudència o negligència evi-dent; raó de més per ser conscient de la perillo-sitat de la muntanya, especialment quanesquiem o surfegem fora pista i quan les condi-cions climatològiques no són les més idònies.Tant en un cas com en un altre, mai està de méstenir les espatlles cobertes, i per això res millorque estar en possessió de la TargeNeu, la targe-ta de serveis i assegurança de la FederacióCatalana d’Esports d’Hivern (FCEH).www.fceh.cat, 93 415 55 44.

01 Segueix el Centenari de l’Esquíal llarg de tot aquest 2009.

Segueix el centenari de l’esquíEl tour del centenari de l’esquí a Catalunya no hafet res més que començar. Si encara no heu gau-dit d’aquest acte, encara esteu a temps. El quesegueix és el calendari que resta de l’exposiciófotogràfica dels cent anys d’esquí a Catalunyaaquest 2009.

Març: ajuntament de Berga, del 26 de febrer al26 de marçAbril: Vielha Val d'Aran, del 3 al 28 d'abrilMaig: Solsona, del 13 al 31 de maigJuny: ajuntament de la Seu d'Urgell, del 5 al 30de junyJuliol: Vall de Núria (pendent de confirmar )Agost: ajuntament de Ribes de Fresser, de l' 1 al30 d'agostSetembre: Castellar del Vallès, de l'1 al 15 desetembreOctubre: Esterri d'Aneu , del 2 al 30 d'octubreNovembre: Lleida, del 5 al 30 novembreDesembre: Camprodon (pendent de confirmar)

Més informació: Centre Excursionista deCatalunya (933 152 311, www.cec.cat) i FCEH(www.fceh.cat, 93 415 55 44). (01)

Digues: PatataaaSi aquest hivern has anat a Vallnord, esperemque sí, i has fet alguna foto que recorda unmoment divertit, la pots penjar a la pàgina web del’estació andorrana –www.vallnord.com–, al’espai del concurs Patataaa, el qual neix ambl’objectiu de recaptar fons per a la FundacióVallnord i per als projectes que desenvolupa afavor dels infants. Amb aquesta acció no nomésfas una acció lloable, ja que amb una mica de sortpots tenir premi. El guanyador s’emportar uncotxe Smart. El segon una càmera rèflex CanonEOS 1000D + 18/55 IS, i el tercer una Canon IXUS860 IS, i els set classificats següents també tenenpremi. Pots votar per SMS, enviant un missatgede text al 7766. www.vallnord.com (02)

Edition Line, de StöckliFacilitat, rendiment i comoditat són els concep-tes que defineixen l’Edition Line d’Stockli.Aquestes qualitats s’apliquen a la construcció detots els integrants de la línia Edition, per mirar desatisfer les exigències dels esquiadors. La prin-cipal característica és la seva excel.lent cons-trucció en sandvitx, la qual permet jugaresquiant sense afectar l’esportivitat i la dinàmicadels esquís. Quatre són els models que s’alineena l’Edition Line. Cross edition –orientat a totesles situacions–, Spirit edition –pensat pel confort,tolerant i fàcil de controlar –, Rotor 70 edition–òptima conducció gràcies al patí de l’esquí– i elStormrider XL edition, confortable i fàcil de con-duir. www.stockli.com (03)

notícies

02 A Vallnord, si dius Patataaapots tenir premi.

03 L’Edition Line d’Stöckli satisfà lesnecessitats de tots els esquiadors.

04A partir de la propera temporada podràs protegir les teves mans amb elsguants Snowlife.

11

06 La Navjacket et protegeixdel fred, de la neu i a més amés fa les funcions de GPS,què més vols?

Èxit dels tests multimarcaAlgunes vegades, quan vas a comprar uns esquís o unes botes, especial-ment si ho fas en una botiga de comfiança i especialitzada, et preguntaràscom és posible que el venedor sàpiga transmetre tant bé les virtuts del’equipació d’esquí. Més enllà de la passió que senti pels esports d’hivern, ide la formació que hagi rebut, enguany les botigues han pogut prendre parten els tests multimarca. Aquests ja feia temporades que es duien a terme aAndorra, i enguany es van ampliar a l’estat. Les cites andorranes han estatGrandvalira, al Tarter, i Vallnord, a Arinsal, i les de l’estat espanyolBaqueira, Masella, Formigal i Sierra Nevada. I les marques presents han

estat: Atomic, Rossignol, Head, Völkl, Salomon, Dynastar, Lange, Blizzard iFischer. I el sistema de funcionament és senzill i fàcil pels botiguers: arri-ben directament al test, on se’ls dóna un forfet i un tiquet per dinar a l’esta-ció, per tot seguit provar tots els esquís que vulguin en l’horari comprésentre les 09.00 i les 14:30 hores. Una experiència la d’aquest hivern quesembla ser que ha deixat a tothom content, ja que la resposta de les boti-gues ha estat bona i d’aquesta forma les distribuïdores poden reduir unapart dels seus costos.

ser exposat a l’equivalent de dos anys d’exposicióa la llum. Hi ha marques com Columbia que sónconscients d’aquesta situació, i que ofereixenpeces amb una capacitat especial per absorbir laradiació UV. Per protegir bé del sol, l’UPF hauriade ser de 30 o superior. The Skin CancerFoundation n’és conscient i per això distingeixamb el seu segell de recomanació les peces deroba i accessoris que, com els Omni-SahdeColmbia, ofereixen protecció eficaç davant delsol. www.skincancer.org (05)

Caçadora d’Oneill amb GPSArriba un a nova era en el món de l’esquí, del surfde neu i de gaudir dels esports d’hivern, ja queO’Neill acaba de treure la Navjacket, una jaque-ta de Gore-Tex d’altes prestacions amb GPSintegrat. El GPS va integrat amb pantalla LCD, ila NavJacket fa servir l’avançada tecnologia denavegació Traker MyWay, per facilitar la navega-ció per una ruta predeterminada a través d’unspunts, waypoints, preseleccionats a les muntan-yes. Al web www.navjacket.com es poden desca-rregar mapes interactius de més de 590estacions d’esquí d’Europa i Estats Units i elsusuaris també poden escollir, compartir i inter-canviar rutes amb altres membres de la comuni-tat en línia de NavJacket’s. El funcionament éssenzill, n’hi ha prou amb connectar el GPS unmòbil amb accés a Internet, podent crear, editari seleccionar rutes i waypoints, i també es pottrobar amics, podent el que el porta seguir alscol.legues amb el GPS en un mapa interactiu quemostra la pantalla del mòbil. I la informació escomplementa amb dades com la velocitat, ladistància recorreguda o l’alçada. Una tecnologiaque es complementa amb les prestacions d’unajaqueta de primera. www.oneill.com (06)

Columbia et protegeix del solNo és que Columbia ara també es dediqui a fercremes solars, sinó que els seus productesd’estiu estan fets a consciència, perquè lesradiacions del sol, cada cop més fortes, espe-cialment a la muntanya, no tinguin un efectenociu sobre la pell. La tecnologia de protecciósolar que fa servir Columbia Sportswear es per-met bloquejar les radiacions UV dolentes, per aquè no agafin la pell i puguis gaudir de més horesde sol sense precaucions. Perry Robins, directorgeneral i president de la Skin Cancer Foundationho té clar: “sempre hem destacat la importànciade les peces de roba amb protecció solar com ainstrument clau dins del nostre arsenal davantles radiacions UV. Són un mètode senzill i evidentde protecció davant el sol que guanya populari-tat”. La capacitat de protecció solar de la robapot mesurar-se i regular-se amb el sistemaFactor de Protecció Ultravioleta (UPF), el qualmesura la protecció davant les radiacions UVA iUVB. Per exemple, un teixit regulat UPF 30absorbeix o bloqueja 29 de cada 30 unitats deUVR (radiació ultravioleta), a banda que hauria demantenir la protecció després de 40 rentades i

05 Aquesta camisa de Columbia et protegeixde la incidència dels raigs solars.

A Baqueira també li donen a l’estil lliureL’estació de la Vall d’Aran és coneguda pel seu grandomini esquiable, per la qualitat dels seus serveis i perla bona neu que sempre tenen, però enguany tambéestà sent notícia pel renovat Snowpark de Beret. Estroba en un marc idoni, el Pla de Beret, a més de 1.850metres d’alçada, sota la mirada de muntanyes com elTuc de deth Dossau o el circ de Baciber. Atès per un per-sona del tot qualificat, que es preocupa pel bon mante-niment del parc, l’Snowpark de Beret consta des de mòduls d’iniciació al’estil lliure, d’una C, 1 rainbow –molt còmode–, 1 pla-baixada, 1 mur-railal final de la ronda i diferents mòduls de fàcil accés i en els quals és fàcilprogressar. És un parc de neu que agrada a tots: des dels riders ques’inicien en l’estil lliure comencen amb saltets de 35 centímetres d’alça-da, als més pro que volen més de deu metres. La gran família Freestyleté el seu punt de trobada al pla de Beret.

Fitxa tècnicaTerreny: Longitud: 550 metres. Amplada: 75 metres. Pendent: 10/20graus. Alçada: 2.000 metres.Continguts parc: Format: slope style. Nivells: tots. Mòduls de neu: 10.Mòduls artificials: 13.Remuntador: telecadira Blanhiblar, de quatre places desembragable.Cota base: 1.839 metres. Cota alta: 2.220 metres. Desnivell: 381 metres.Horari: 09.30 h-16.30 h. Màquina: Pisten Bully 300 Parkbull. Shapers:Diana, Truji, Àlex Cortijo i José Carlos.Conjunt mòduls artificials: Box Mini Rainbow, 8 metres. Box barana P:B.:4x7 metres. Box P (2 nuits): 3 metres. Box P: 5 metres. Box P. 10x1metres. Street: 12 metres. Box B: 6 metres. Box P: 10 metres. Box P.B.:3x5 metres. San Francisco: 3x4x5 metres. C:10 metres. Miniwall: 2x5metres.Més info: http://snowparkbaqueiraberet.blogspot.com

La cuina del centenari de l’esquíEl centenari de l’esquí també s’assaboreix a taula, o com a mínim en unllibre gastronòmic. Els que vareu poder assistir al sopar de gala de lacelebració del centenari a la vall de Ribes ja haureu assaborit uns platsfets específicament per a l’ocasió, i on la neu era la font d’inspiració. Ara,gràcies a Els Fogons de la Vall de Ribes, tots podem cuinar aquests platsa casa nostra, ja que a ‘La cuina del centenari’ en queda constància de laseva elaboració. El llibre dóna a conèixer receptes lligades a la històriade la Vall de Ribes i a la neu. En destaquen la sopa de neu, el bacallà con-fitat amb oli de pi negre i camamil·la, el pollastre dels traginers, el nevatamb cruixent de pedretes de Núria i gerds o les peres al vi. El preu del lli-bre, amb fotografies d’Oriol Molas, és de 20 euros i es pot comprar a lesoficines de turisme de la Vall de Ribes. Més info: www.vallderibes.com,patronat.turisme@vallderibes.com, 972 727 728.

Vallter milloraUna de les claus de l’exit d’una estació, més enllà de la neu, és el bonfuncionament dels serveis, a Vallter ho saben i per això els han potenciat.Els comences a gaudir tant bon punt arribes a l’estació amb les dueszones d’aparcament , i que vas gaudint a mesura que avança el dia. Desde l’ampliació de la terrassa- solàrium del Frankfurt La Borda, la crea-ció de la xarxa de neu artificial a la zona del Parc Lúdic (Trineus-Tubbys),la col.locació de tanques paravents a la zona de debutants (Morens), a la

zona de Barquins i a lapista del Xalet, fins a lacreació de l’oficinad’atenció al client. Senseoblidar-nos de la novaweb, els 40 professors, eljardí de neu o els 77aspersors de neu quegaranteixen l’esquiabili-tat. www.vallter2000.com

notícies

notíciesPractica el telemarc a GrandvaliraSense arribar a ser una bogeria, la pràctica de latècnica d’esquí més antiga, el telemarc, té unamajor demanda. Cada cop són més els afeccio-nats que volen saber què és i en què consisteix eltelemarc, a Grandvalira són conscients d’aques-ta demanda creixent, i per aquesta raó ofereixenel servei de l’Escola d’Esquí i Surf de neu deGrandvalira. De fet, tant l’Escola d’Esquí i Surf deneu de Grandvalira com les tendes de lloguer dematerial han vist augmentades la demanda demonitors i material per a la pràctica del tele-marc. Tanmateix, al megadomini Andorra potsgaudir de l’amabilitat dels ambaixadors, elscompanys perfectes per a esquiadors d’alt nivellque vulguin descobrir els racons més inèdits delsprop de 200 quilòmetres de pistes esquiables queofereix el domini. www.grandvalira.com

Educació satisfà a les estacionsA altres països funciona i amb molt d’èxit, i d’apli-car-se al nostre país també funcionaria. Ambaquest optimisme han rebut les estacions d’esquíla proposta del conseller d’Educació, ErnestMaragall que els escolars facin una setmana devacances al febrer a la neu, que podria ser del 8al 12 o del 15 al 19. Aquesta iniciativa ha agradati força als hotelers i a les estacions d’esquí. Enaquest sentit, el president de l’Associaciód’Hotelers del Pallars Sobirà, Ramon Aytés, qua-lificava la proposta d’idea brillant, tot recordantque les vacances escolars al mes de febrer jafunciona a altres països, i afirmant que el noucalendari afavorirà el sector de la neu i el turismea les comarques de muntanya. Una opinió quetambé era compartida per la responsable del’escola de Port Ainé, Míriam Messegué, qui veiaamb molts bons ulls aquesta iniciativa: “si lesempreses faciliten aquestes vacances també alspares, aquesta setmana servirà a moltes famíliesper dedicar-la a la neu i a l'esquí, aspecte que nosolament afavorirà a les estacions d'esquí sinó atot el sector turístic de de muntanya”.Una inicia-tiva que ha rebut el suport de la FCEH, de fet“nosaltres vàrem proposar a Ensenyament quecalia fer una promoció especial de l’esquí esco-lar, tot aprofitant el Centenari”, diu RamonCarreras, president de la FCEH.

BREUS

Si en el que resta de temporada d’esquí

vas a algun d’aquests tres restaurants:

La Borda de Pal, la Borda d’Arinsal o el

Racó de la Coma d’Arcalís, no només

gaudiràs de la millor gastronomia, sinó

també d’una exquisida carta de vins i

caves, elaborada per Jean Louis Le Guil i Bertrand Ferré, els

enòlegs de Classic Vins, a preus molt assequibles.

A la seu de POC no només es preocupen per la nostra segu-

retat a l’hora d’esquiar. També pel nostre entorn. Així, un 1%

dels beneficis de les vendes de les BUG Series els destinen

al Institut Permacultura de l’Amazònia. Igual no ens sembla

graire, però més val un 1% que res, oi? www.pocsports.com

Isostar és notícia. No ja pels beneficis que ens aporten al

cos els seus productes energètics, que són notables, sinó

per la publicació de la Guia d’aliments dietètics adaptats a

un intens desgast muscular. www.isostar.com

De mica en mica l’aeroport de la Seu d’Urgell va agafant

forma. En la darrera trobada entre el president de la

Generalitat de Catalunya, José Montilla i Albert Pintat, cap

del govern d’Andorra, Montilla va recordar que “en aquest

moment no és ni aeròdrom”, tot dient que s’ha fet un “pas

important amb l’adquisició dels terrenys” i que ben aviat es

posaria fil a l’agulla amb el pla director.

Neix la primera empresa especialitzada en el manteniment

i la reparació d'esquís i planxes de surf de neu a nivell

nacional. T’adreces a ells i passen a recollir-te el material.

Són Suelas y Cantos. www.suelasycantos.com

Reusch i Gore s’uneixenFins ara només es feia servir en guants per amotoristes, però a partir de la propera tempora-da també s’aplicarà als guants d’esquí. Ensestem referint a la tecnologia X-Trafit, desenvo-lupada per Gore, i que des del 2009 portaran elsguants Reusch. Els beneficis d’aquesta innovaciósón clars: un ajustament perfecte, alta sensibili-tat al tacte, i màxima protecció davant lesinclemències meteorològiques, ja siguin el fred,el vent o la neu. Pot ser que aquestes tres quali-tats es donin com a inherents als millors guants,però no sempre és així. Ara, gràcies a Reusch iGore, sí. www.reusch.com, www.gore-tex.com

Esquia gratis a KitzbühelSegur que si ets un bon afeccionat a les cursesd’esquí alpí, en sentir la paraula Kitzbühel not’has pogut estar i t’has aixecat de la cadira, i non’hi ha per menys, ja que estem davant una delsdescensos més mítics del calendari. Doncs bé,ara podràs lliscar la sola dels teus esquís per lesmateixes pistes que els ‘cracs’ mundials, i a unpreu realment interessant. Tant si has acabatamb les cames ben toves després de tantes jor-nades d’esquí a casa nostra, com si no ha estataixí i vols acomiadar-la per la porta gran, res comesquiar els mesos de març i abril a la joia austrí-aca de Kitzbühel, un lloc idoni per a un viatge

d’esquí a la primavera. 168 quilòmetres de pistesen perfectes condicions, surf de neu-funparksplens d’acció, pistes naturals per trineus, rutesmarcades per esquí i centenar de quilòmetresd’esquí de fons…, i la seva orientació nord-est iles modernes instal.lacions de Kitzbühel fan ques’hi pugui esquiar fins al mes d’abril, i a unspreus força interessants. En el marc delSchnee(s) pass-Zuckerl (pase d’esquí) la regió deKitzbühel ofereix paquets realment atractius,allotjament i forfets inclosos. Fins a final de tem-porada hi ha set nits, amb forfet de cinc o sis diesa escollir, per a persona i a partir de 440 euros enuna pensió de tres estrelles. I amb l’Osterhasen-Zuckerin (oferta conill de Pasqua), a partir del 15de març i fins a final de temporada, tambés’inclou un dia més d’esquí gratuït. Així, doncs,aprofita aquesta oferta, ja sigui de diumenge adimecres o de dijous a diumenge. www.kitzbue-hel.com, info@kitzbuehel.com

BREUS

La nova oficina de Turisme d’Andorra

es troba al número 133 del carrer Pau

Claris, per tant, ja no hi són al World

Trade Centrer, ja que com deia Albert

Pintat, cap del Govern Andorra, “era

una ubicació massa allunyada. Es trac-

ta que Barcelona visualitzi l’oferta turística d’Andorra, afa-

vorint també les relacions amb aquesta ciutat”.

Tierras Polares és una agència de viatges molt especial, en

què la neu i els països nòrdics estan molt presents. En el

seu catàleg trobem des de la travessa d’Spitzberg –espec-

tacular travessa polar amb esquís i trineu a 1.200 km del

Pol Nord– a la Ruta dels Samis –travessa de 100 km, trineu

de rens, ideal per a famílies– fins una proposta d’iniciació

polar a Noruega. www.tierraspolares.es

Reposicionar bé la marca al mercat i situar-la al nivell que

es troba en països com Italià, Franca o Alemanya. Amb

aquesta finalitat Jorcani, s’ha convertit en el nou agent

general de la marca d’ulleres i màscara Smith, propietat

del grup Sáfilo, per a Espanya i Andorra.

Si encara no t’hi has passat aquest hivern, ja trigues. Ens

estem referint a la nova botiga de Cofix a Alp, que va obrir a

principi d’aquesta temporada i que sembla ser que està

funcionant força bé. Es troba en un lloc maco i acollidor. La

decoració del local està força ben aconseguida, amb un

regust rústic molt encertat i al seu interior trobaràs les

millors marques de material dur i tou. Contacte: Plaça

Nova 1, Alp. Tel.: 972 144 167.

notíciesEs constitueix la taula de l’esquíEl Govern va aprovar el 2006 el Pla director de les estacions de mun-tanya, amb l’objectiu de donar suport al turisme de neu, atesa la sevarellevància com a motor econòmic de les comarques pirinenques. Pertal d’impulsar les estacions de muntanya, el Pla preveia un conjuntd’actuacions de modernització de les instal.lacions, promoció del sec-tor i obertura de línia d’ajuts per al període 2006-2011. Una de les líniesd’actuació era la creació d’un canal estable entre el sector de la neu iel Govern català, que facilités la posada en comú d’informació i la ges-tió del propi Pla. Ara, la taula ja s’ha constituït. Està formada per repre-sentants del Departament de Política Territorial i Obres Publiques(DPTOP), del Departament de Medi Ambient i Habitatge, delDepartament d’Innovació, Universitats i Empresa, de l’Institut Català deFinances i de les estacions d’esquí que integren l’Associació Catalanad’Estacions de Muntanya (ACEM); és a dir, representants de Masella,Boí Taüll Resort, La Molina i Vall de Núria (FGC), Lles i Baqueira Beret. Aquesta Taula tindrà com a principal funció servir de lloc de trobadaestable entre l’Administració i el sector privat, per tal d’impulsar eldesplegament del Pla director, el qual s’estructura en quatre estratè-gies, que es desenvolupen en deu programes i 18 accions concretes,amb un pressupost total de 71,4 MEUR. Val a dir, que durant les convo-catòries de subvencions de 2007 i 2008, el DPTOP va concedir més de5,6 milions d’euros en ajuts per a la millora de les instal.lacions, i espreveu que enguany l’import total de les subvencions sumi 3,2 MEUR.Veiem quina ha estat l’aportació els darrers dos anys:

Programa2007 2008

Transport per cable 273.974 161.998Producció de neu artificial 1.223.248 715.798Manteniment d’accessos 584.490 650.000Manteniment vies municipals 300.000 309.000Ajut estacions nòrdiques 700.000 700.000Total 3.081.712 2.536.796

Allarga la temporada al màximTanca els uls i mira de fer memòria, però pocs hiverns havien estat tantbons com aquest per gaudir de la neu i dels esports que en ella s’hipoden practicar. Per aquesta raó s’ha de rebre com a molt bona la notí-cia de l’obertura d’algunes estacions fins els primers dies del mes demaig. Sí, maig, no ens hem equivocat. Això és com a mínim el que enshan comunicat algunes de les nostres estacions, com ara Masella o BoíTäull Resort, però és que la resta ho faran a mitjans d’abril. A més, desde finals del mes de febrer ja funciona el forfet de primavera, el qual etpermet esquiar a un preu molt més econòmic. L’únic és que, donadal’època de l’any que estem, el millor és que comencis a esquiar bend’hora i que exprimeixes al màxim les esquiades, ja que donada lacalor, a mesura que avança el dia l’estat de la neu no és tant bó com aprimeres hores del matí. Però, aquesta realitat no treu la gran oportu-nitat que tenim enguany d’esquiar en molts casos fins el mes de lesflors. Què més podem demanar. En imatge, la Masella amb la Cerdanyaal fons.

Baixa més ràpid entrenant amb Compex WinplateL’entrenament amb plataforma vibratòria està cada dia més de moda. Totstenim un objectiu per complir, i una vida molt atrafegada que fa que cadadia sigui més difícil assolir-lo! Però això té solució amb la nova CompexWinplate. En ella hi trobaràs un programa específic per esquí amb el qualtreballaràs els principals músculs implicats en aquest esport, i per tant,

t’assegures que el treball estarà exclusivament encaminat amillorar el teu rendiment en el teu esport!Aquests són els exercicis que podràs fer en el programa d’Esquí:

Enfortiment de Quàdriceps i Glutis: Tenir uns quàdriceps ben

treballats ens permetrà portar un centre de gravetat ben baix, i

per tant, tenir una millor estabilitat durant els descensos, així

com millorar en els girs i equilibrar el cos davant de possibles

desequilibris.

Enfortiment d’abductors: Els abductors col·laboren

amb glutis i quàdriceps en les accions que hem

comentat. Per tant, és important tenir un equilibri

en el treball d’aquests tres grups musculars.

Enfortiment de la musculatura abdominal: A cap

esquiador se li escapa la gran importància que té

tenir una musculatura abdominal correctament

treballada per tenir un bon rendiment en aquest

esport. La musculatura abdominal treballa com a

centre de gravetat del nostre cos. Per tant, un

abdominal fluix representa una enorme vulnerabi-

litat del centre de gravetat, i això influeix directa-

ment en la pèrdua d’equilibri. Per tant, és

important treballar tant el recte de l’abdominal

com els obliquos de l’abdomen.

Enfortiment de Tríceps i Dorsal: Els pals de

l’esquiador tenen un paper important tant en l’equilibri com en

algunes disciplines en els girs. Per tant, és molt important tenir

ben treballats els dorsals i els tríceps per poder aprofitar bé

aquesta tècnica.

Estiraments d’isquiotibials i d’adductors: Amb la plataforma

vibratòria no només podem aconseguir augmentar la força dels

nostres músculs, sinó que podem fer que aquests guanyin flexi-

bilitat reduint així el risc de lesionar-nos. Degut a la postura que

anteriorment explicàvem, els isquiotibials estan molta estona

escurçats, i pateixen accions molt explosives durant els descen-

sos. Si aquests músculs són poc elàstics és fàcil que

puguin aparèixer ruptures fibril·lars. En canvi, si aquests

músculs tenen una flexibilitat adequada, aquest risc de

lesió disminueix. Pel que fa als adductors, aquest patei-

xen moltíssim en tots els girs que fem. Per tant, és bo que

aquest siguin flexibles per reduir el risc de lesió.

Més info a www.compex-winplate.com

18

Celes Piedrabuena

Tino MorteDeixant de banda aquestes dues evidències, a l’edició2009 de l’Ispo Winter de Munic (la fira d’esports d’hivernmés important d’Europa) va quedar molt clar que les mar-ques han concentrat les seves col·leccions, enfortint elsseus punts clau. Segueixen apostant per les dones, res-pecten més que mai la natura i són més que consideratsamb l’ecosistema, i molts no han pogut resistir de moureel cos al ritme que marca la tecnologia rocker, la qualgaranteix màxima flotabilitat i bona resposta en pista.

Avanç novetats 2009-2010

4FRNTMatt Sterbenz va fundar 4Frnt fa set anys a Truckee, Califòrnia, i encara el mou el

mateix motor: oferir uns bons esquís, basats en les experiències i els desitjos dels

seus riders. Una forma de fer que s’aprecia a tota la col·lecció, però especialment

en el CRJ, el VCT Turbo i el Clic. El primer, el pro model de CR Johnson, arriba en

quatre mesures i calça la tecnologia rocker: màximes prestacions en neu profunda.

S’ajusta el pont (camber) i els radis d’espàtula i cua, eliminant els punts de frega-

ment i augmentant la flotació i la maniobrabilitat en neu verge. Una tecnologia que

també porta el VCT Turbo, edició limitada del pro model de Vincent Dorion, que la

temporada que ve arriba a la seva cinquena edició, amb rocker, però amb menys

pont en el model estàndard. Tots els riders de 4Frnt han anat de mica en mica i si

haguessin tingut al seu abast el model Clic haguessin progressat de faula, ja que

estem davant un esquí total d’estil lliure, pensat pel migtub i el parc, que facilita

l’aprenentatge i a un preu molt interessant.

ARMADALa marca de les tres A segueix tenint com a referència els esquís T-Hall i l’AR6 –el

pro model del Taner seria una mica més flexible– i l’AR6 aniria destinat a una per-

sona que passa moltes hores al parc però que busca una joguina més polivalent–,

però també van molt fort amb l’Alpha. Un esquí de pont invertit, però amb el patí

relativament estret, amb què és molt més fàcil dedicar-se a l’estil lliure. Diuen al

catàleg que amb l’Alpha 1, també hi ha el 2, l’evolució de l’esquí ja ha arribat, i no

els falta part de raó, ja que l’Alpha és especial el miris per on el miris. Primer per-

què a nivell de construcció barreja el cap amb el sandvitx. A sota, al punt de recol-

zament, hi ha la construcció sandvitx plana, la qual dóna una bona adherència a l’hora

d’esquiar, i després comença a pujar l’esquí amb la construcció cap; i la línia de cotes

també és especial. N’hi ha cinc de diferents. Si et pensaves que els esquís d’estil lliu-

re eren molt més rectes, ja pots treure’t aquesta idea del cap. N’hi ha prou amb que

segueixes amb la mirada tot el cantell lateral de l’Alpha.

ATOMICCanvi radical en totes les línies de la col·lecció. Després de la bona acceptació que

està tenint la tecnologia Doubledeck al carrer i els bons resultats a la Copa del Món,

aquesta s’aplica ara als esquís de gegant i eslàlom, de forma que es popularitza en

uns esquís que canvien la cosmètica, amb un look més agressiu, i amb detallets com

el protector metàl·lic a l’espàtula. La línia Drive, polivalents, es potencia amb models

nous i l’aplicació de la Doubledeck, i en la gamma all mountain neix el Nomad Savage.

Un esquí de 94 de patí, en què la fusta és ben visible, que s’ha construït respectant

al màxim el medi ambient, i que, tot i la seva amplada, va molt bé en pista. Una filo-

sofia que queda del tot reflectida amb la bota Renu. És la primera bota cent per cent

ecològica: carcassa i tanques de plàstic reciclat, no es fa servir metall, la beta adhe-

rent és de cotó i el botí està fent amb bambú, buscant la mínima contaminació, man-

tenint prestacions i guanyant en lleugeresa. Segueix apostant per la Hawx,

traspasant aquest motllo als infants i traient uns nous botins asimètrics: amb la part

exterior més tova per esmorteir i l’interior una mica més dur per un tacte més direc-

te al carvejar. Hi ha una gran inversió en dona, amb la Doubledeck, i amb el pont

invertit als esquís de forapista.

BLIZZARDPetites millores i grans millores tecnològiques, sobre aquests dos pilars gira la

col·lecció de Blizzard per a la propera temporada. Es parla d’Hi-Tech Emotions Vol.2,

o, dit d’una altra forma, una continuació clara de les millores que ja has pogut tas-

Sóc rockeri m’agraden les dones

4FRNT ARMADA ATOMIC BLIZZARD

19

tar enguany. És a dir, extensió del sistema IQ –millor càrving, major estabilitat i

adherència i menys cansament–, amb l’afegit de parets laterals als esquí de com-

petició i l’extensió del power frame: prolongació del canal de la fixació cap endavant

i enrere, de forma que la transmissió de la força s’aplica a tot l’esquí. Una suma de

forces que es tradueixen en una gran rigidesa en la torsió de l’esquí i una molt bona

flexibilitat. Mantenen famílies i amplien la línia de dona, amb esquís per a totes les

noies i un nou model de muntanya. I no ens hem d’oblidar de la gamma infantil, una

de les meravelles de la col.lecció. Blizzard ha aconseguit que amb el sistema IQ

l’esquí sigui lleuger i flexi com un d’adult, facilitant l’aprenentatge, podent regulant la

fixació amb una facilitat espectacular.

BLOSSOMAquesta marca familiar i artesanal, segueix fidel a la seva manera de fer: esquís de

taller molt manuals, elaborats seguint una construcció tradicional. Enguany, les úni-

ques novetats les trobaríem a les cosmètiques, ja que les dues línies segueixen ben

clares: la de competició, en eslàlom i gegant, i la línia vintage: l’esquí amb la imatge

de fusta, tenint com a model més representatiu en aquest camp el model que llueix

la flor d’edelweiss. Més novetats: el logo Worldcup lluirà a tots els esquís de com-

peticióció, es fa un esquí amb construcció laminada a un preu més baix, com per

tenir un esquí de taller de primer preu, i surt un nou model de telemarc.

DYNASTAR-LANGEA nivell de tecnologies, més que aportar-ne una de nova, han declinat molt models

de la gamma Contact a l’Autodrive Ultimate Fluid, la qual dóna una major potència i

fluïdesa a les corbes. La línia Race de Dynastar ha patit un fi retoc a nivell de cosmè-

tica i neix un nou esquí de gegant, l’Speed Course Ti, model que té unes prestacions

d’un esquí de competició, però amb una línia de cotes i una geometria que el fan molt

polivalent, dinàmic i esportiu. En la gamma Contact, la de polivalents, afegeixen el

Contact Cross, fins ara en competi i, com en la línia race, en un mateix esquí hi ha

l’opció titanal o amb el sistema fluid. Una familia semblant a la Contact, seria la nova

Booster, que vindria a susbtituir a l’Instinct i que representaria els models bàsics de

Contact: línia de cotes similar a la d’un 4x4, però amb la cua més estreta per major

permissivitat i tolerància. Perfectes per progressar. En forapista, apareixen els

Sultan, buscant major maniobrabilitat en pista, en estil lliure aposten pel joc amb

l’Spin, Supermigtub i Serial. Les noies són un dels punts forts de Dynastar. A

l’Exclusive Fluid li han sortit dos germans grans, l’Elite (race carver de noia, top) i el

Pro (alta gamma, molt d’eslàlom, dur i reactiu). Lange segueix apostant pel crazy

blue a la línia de competi, la qual pateix un retoc estètic, amb la canya negra en

alguns models, i neix la nova gamma Blaster, molt interessant, amb horma de 102

mm, de facill calçat i bones prestacions.

ELAN-DALBELLOArriba la segona generació WaveFlex, que ara també es troba a la família Speedway:

un waveflex que va d’espàtula a cua, incloent-hi el patí. Una gamma, l’Speedway, que

ha variat un xic la geometria dels seus esquís –123/72/102–, mantenint el sistema

Fusion, el que fa que l’esquí sigui més suau i harmònic. Prestacions que recullen els

models 14 o 12, per exemple. L’altra gran novetat: els esquís de competició porta-

ran la tecnologia WaveFlex, a més d’una nova cosmètica i un nou sistema de placa.

El resultat: un esquí més fi, que guanya en grip a la neu i en duresa torsional. Com

tots, a Elan també aposten pel pont invertit –amb el Boomerang t’ho passaràs teta

entre els arbres–, per a l’estil lliure, amb uns esquís molt juganers, i per les dones,

amb tres famílies ben clares: Studio Performance, Studio Free Series i Studio

Recreational, cobrint tot el ventall femení. I pels fanàtics del gran Ingemar Stenmark,

arriba el seu Signature, amb l’última capa en fibra de carbono, que fa que l’esquí sigui

més potent. Un bon esquí de pista, però que val els seus diners. Els esquís vénen

signats per ell i el paquet és complet: esquís, bastons, bossa i un xip antirobatori. I

a Dalbello potencien el sistema Cabrio de tres peces i la categoria Axion, així com la

bota de noia, la Raya, que ara és més rodoneta, lleugera i atractiva, sense deixar-

nos la completa col·lecció d’estil lliure: des de primer preu a la bota pro.

FISCHERVa ser una de les sensacions de la temporada passada i segueixen apostant-hi. Ens

referim al foradet a l’espàtula, que segueix ben present a la línia Race. Enguany li

sumen una inserció en la cua, als RC4 Worldcup. L’orifici ve a ser una supressió de

35 a 40 grams en espátula i de 19 a 20 a la cua, el que fa que l’esquí guanyi en

maniobrabilitat. Els que han ideat aquest any són diferents formules de tapar el fora-

det de l’espàtula, en funció de l’ús que es doni als esquís. La gamma High

Performance segueix igual. Mantenint els tres Progressor, però amb retocs d’imat-

ge. La diversió a pista queda garantida amb la família Sport Performance, amb els

nou Viron, que donen una major adherència gràcies al nou nucli de fusta. Els All

Mountain Performance, ara es diuen Heat i es queden en tres unitats. On amplien i

força, en les noies, amb dues línies: una basada en un esquí més clàssic, amb patins

de 70 a 75, amb un rails que fan l’esquí més lleuger, i amb una gamma de forapis-

ta força completa. En forapista, canvi de look, i un impressionat Watea de 114 de

patí, amb un concepte de navegació de neu, amb quilla i cua d’oreneta. Força atrac-

tiva la col·lecció infantil, seguint els paràmetres dels esquís adults. I si en esquí

segueixen apostant pel hole, en botes es mantenen fidels a la tecnologia Soma-tec,

mantenint la posició natural dels peus i aconseguint un ràpid canvi de cantells, un gir

excel.lent, major grip i seguretat. Segmenten la col·lecció en racing/race, race/high

performance, viron, my style (dona), forapista i infantil. L’aposta per la competi i per

oferir una major resposta a les noies és clara.

BLOSSOM DYNASTAR-LANGE ELAN-DALBELLO FISCHER

20

HEADForça millores a la nova col·lecció de Head. D’entrada, amb una línia race que deri-

va de la que fan servir els pro de la Copa del Món, amb un nou esquí de gegant que

és una meravella i que està en adult i infant. La línia Chip continúa aposten per la tec-

nologia intel·ligent i es concentre en tres models. Podriem dir que la gran novetat

serien les noves col.leccions Icion i Peak. La primera seria l’all mountain pista i es

beneficia del treball de la Torque Turning Technology, sistema que combina una fle-

xió molt suau amb una rigidesa superior en torsió i agafada als cantells. L’Icon TT

80.0 seria el model superior. També és nova la gamma Peak, que es diversifica en

all mountain forapista –es mouen perfectament dins i fora de les pistes. El Peak 78

seria el germà gran– i all mountain touring, amb la més moderna tecnologia, que fa

que els esquís siguin força lleugers. Arriba una nova col·lecció de neu pols especta-

cular i el Jon Olsson de parc i migtub de tota la vida ha estat remodelat, amb cons-

trucció sandvitx i autèntic rendiment twin tip. Sense oblidar-nos de la gran

potenciació en dona, amb esquís per a tots els gustos i tendències. La cirereta al

pastís la posa el nou sistema Railflex en fixacions i la gran col·lecció de botes, amb

la posada al dia i millora de la gamma Edge i les noves Vector, de doble i triple injec-

ció, preparades per ser escalfades, amb un ganxo basat en l’espina de peix, força

efectiu i que aporta un gran confort i una estètica força encertada.

K2A grans trets, fan més de pista la línia all mountain Apache, noi, i T-Nine, noia; man-

tenen l’esperit twin tip que els caracteritza, i incorporen una nova categoría,

Backside, pensada per a tots els que volen fugir de l’estació a la recerca de l’aven-

tura. També incorporen noves tecnologies, com l’Schizofrantic: un fantàstic sistema

que permet als joves fer forapista pel matí i estil lliure per la tarda, gràcies als inse-

rits dels esquís, a la fixata Schizo i a l'espècie de clau que hi ha darrere de la fixació.

Més fàcil, impossible. Com fàcil és moure’s amb els esquís que incorporen la Catch

Free Technology. No deixa de ser un nou disseny del pont, fent servir el cent per cent

del cantell efectiu quan es carveja i facilitant enormement el viratge, així com el con-

trol. Una suma de prestacions que queden reflectides en el nou Apache MSL –esquí

de pista ultra prestacional, el Burnin’Luv en noia –força importants a K2– o el

Hardside dins de la línia Backside, amb el ja esmentat pont invertit: un esquí força

ample, però àgil al viratge.

MOVEMENTThe Freeski Company no s’atura, segueix innovant i pujant-se al carro de les noves

tendències. La gamma d’estil lliure de la propera temporada és la que presentarà

més novetats, representades pel canvi de nom del Joystick, que ara passa a dir-se

El Loco. Cambia el nom i la fabricació: ara és de construcció sandvitx tot l’esquí, molt

més modern, de forma que es guanya en nervi, major rendiment i major rigidesa. Un

esquí apropiat pel parc, amb una protecció d’alumini, quan abans era de titanal. La

resposta de Movement als esquís de pont invertit és el Fly Swatter. Un esquí amplot

que enamora i espanta a l’hora. En comptes de fer el pont invertit, han fet un esquí

que en la seva superfície mitjana queda totalment pla. Un esquí que en neu profun-

da va de pel.lícula, però que també dóna, en teoria, una bona resposta en pista. En

estil lliure, el Jaya canvia el disseny i arriba el nou Source, un esquí ample, però amb

què carvejar en pista és una diversió. I l’excentritat també arriba amb la nova línia

d’estil lliure Zoo. Han fet una producció limitada i consta de quatre models, però quan

els compris els podràs combinar, a un preu més econòmic.

NORDICAResum: s’ha canviat gairebé tota la col·lecció, ampliant algunes gammes i renovant

les fixacions, incidint en què el disseny vagi parell amb els esquís, aplicació d’una

nova temporada de la placa cross balance, integrada dins de la construcció, amb una

regulació fàcil i a l’abast des del primer preu. I, com fins ara, en cada concepte de

patí ofereixen dos diferents construccions: una versió titanal i una de carboni, pels

qui vulguin un esquí més canyero o més light. Concretant, en race, una persona que

busqui un esquí amb prestacions, res com l’Speed Fire Pro o el Firefox en noia, sense

oblidar-nos del Nitrous en la línia Hot Rod, all mountain, i l’aposta de Nordica en la

línia forapista i d’estil lliure. Com tampoc hem d’oblidar el 70è aniversari de Nordica,

que es tradueix en una nova línia d’esquís i botes. I en botes, la principal innovació

és la nova Dobermann, on l’Agressor, gràcies a una placa d’alumini que porta a la

sola agafada amb quatre cargols, optimitza la conducció, ja que l’esquiador ha de fer

menys força i aconsegueix més energia en el gir. Un bota, un sistema, que dóna el

millor de si mateix en neu dura. Es reforça la gamma all mountain, amb dureses de

125 a 75, home i dona, oferint unes bones botes tant en disseny com en presta-

cions.

ROSSIGNOLA nivell d’esquís, els d’Artés concentren totes les famílies. En competició mantenen

el bon nivell, i als esquís de taller els retallen una mica l’espàtula. En la línia Zenith

segueixen apostant per la concentració i aposten clarament pel Zenith 10 i el 9.5,

Avanç novetats 2009-2010

HEAD K2 MOVEMENT NORDICA

ROSSIGNOL SALOMON

21

ampliant la gamma per sota, que és on es fa més volum. En estil lliure, segueixen

fidels la filosofia Seven Artistics Sins (SAS), potenciant enguany la col.lecció, però és

en la línia de dona on van forts, amb la incorporació de nous models amb diferents

cosmètiques. Hi ha dues famílies, l’Attraxion i l’Harmony, i presenten un nou esquí

de competi femení, l’Attraxion XII. A nivell de tecnologia, segueixen confiant en el sis-

tema Mutix –un xassís amb uns braços intercanviables al davant i al darrere que per-

meten modificar el comportament dels esquís–, i aquesta de mica en mica la van

popularitzant a més models i famílies. El Radical R9S seria un esquí pels corredors

exigents i el Zenith 10 una bona joguina pels esquiadors tot terreny. Rossignol

també va fort en botes, amb dues línies: la Sinergy –adreçada a un esquiador mitjà

i on impera la confortabilitat – i la Vita, col.lecció pensada per a les dones i que

segueix els mateixos paràmetres que la Sinergy.

SALOMONAgafa un esquí d’eslàlom i un de gegant. Passa’ls per una batedora i el resultat és

el nou 24hores de Salomon. Un esquí molt polivalent de pista, amb què pots fer virat-

ges curts i amples sense problemes. Els que en saben gaudiran al màxim. Podriem

dir que aquesta és la máxima novetat de Salomon, però és que n’hi ha diverses. Una,

la nova tecnologia Powerline, evolució del Prolink que ja existia a Salomon, que als

esquís de competi va muntat per fora de l’esquí, i als de carrer va integrat a l’esquí.

El benefici del Powerline és el major temps que les extremitats dels esquís estan en

contacte amb la neu. La gamma Aero, la all round, un esquí càrving de pista, ha evo-

lucionat: construcció sandvitx, tot nucli de fusta i amb l’hybrid technology: l’esquí res-

pon al que demana l’esquiador. En all mountain hi ha tres Tornado diferents, tots una

mica més amples, i en esquí lliure sobresurt l’ecològic Shogun, amb la tecnologia

rocker, i amb una agilitat inesperada en pista. Ja en botes, la línia de competi passa

a ser de color blanc, i ha adoptat la tecnologia Custom Shell. Sobresurt l’Impact 10

i la nova SPK d’estil lliure, amb la punta tova perquè els freeskiers no es deixen les

ungles.

SCOTTLa col.lecció de la temporada propera a Scott segueix estan dividida en quatre famí-

lies: all conditions, forapista, estil lliure i dona. Es manté igual de concentrada que

la present campanya, i han renovat la cosmètica de tots els esquís. En all conditions,

els polivalents, l’Aztec perd el prefix Pro i arriben el Wind i el Fire, ambdós amb la

mateixa longitud. Però és en el forapista on hi ha més novetats, amb un Stunt en

tres longituds i les seves respectives cosmètiques, i l’impressionant Crusair, la

màxima novetat d’Scott i que més mirades va concentrar a l’Ispo. El Crusair desta-

ca per fer servir la tecnologia que ells han anomenat Ventury: la neu entra per l’espà-

tula i la comprimeix, per després sortir per la cua, i al comprimir-la s’accelera el pas

de l’esquí. I la col.lecció de noia, amb una imatge força atractiva, suma el model Rosa

de forapista.

STÖCKLIEls suïssos segueixen fidels a la seva filosofia de canviar cada temporada la meitat

de la col.lecció, i de cara al 2009/10 aquest canvi el trobarem en la línia Laser, una

de les seves referències, amb els models SL i SC com a referència, i la Rotor.

Aquesta darrera gamma passa a tenir cinc models, sent uns esquís de forapista,

però amb radis de gir per pista, i amb els models 72 i 74 com a esquís amb major

sortida al mercat, amb la particularitat que el 72 és un twin tip; és a dir, que és aixe-

cat d’espàtula i cua, per la qual cosa diversifica molt el seu rendiment, ja sigui en

pista, migtub o forapista. I, a diferència d’altres marques, segueixen fidels també a

la seva col.lecció d’esquicròs, amb dos models espectaculars, i als esquís d’homes,

qualitat que reflecteix com a pocs la línia Spirit: uns esquís elegants i pocs agres-

sius a l’hora d’esquiar.

VOLANTVolant presentava dues novetats. Al ja habituals i clàssics Platinum, Gold, White

Gold i Silver se’ls ha afegit dos models nous: Luxury i Sportiv. El Luxury seria el refe-

rent de la col·lecció, i tant a aquest com al Platinum se li ha aplicat el honey comb,

un panell d’abella de fibra que fa que l’esquí sigui més lleuger, i destaca la seva trans-

parència, gràcies a la qual s’aprecia perfectament aquest nucli; mentre que a

l’Sportiv, acabat en coure, la fusta interior és ben visible. Ambdues novetats exem-

plaritzen la màxima de Volant: esquís que permetin esquiar al màxim, minimitzant

també l’esforç. Unes sensacions que no estan a l’abast de totes les butxaques.

VÖLKL-TECNICA-MARKERNovetats a dojo. A nivell de tecnologies, les grans novetats són l’aplicació del siste-

ma Bio-Logic per a dona –minimitza el risc de lesió, millorant l’stance, aixecant una

mica la part de dalt i suavitzen les cues, perquè en la fase de conducció no s’hagi

d’estar tant a sobre dels esquís, no s’enganxi la cua i l’esquí tingui certa tolerancia–,

i l’extensió del Power Switch a tres posicions: cruise, dynamic i power. S’ha moder-

nitzat la gamma Tigershark, amb l’arribada del nou 11 Feet –un model més lleuger,

però igual de contundent–, i d’un esquí ultramodern en pista: l’AC30, que es basa en

dos conceptes. Patí ample de 80, calçat amb una fixació de 80, ja que Marker ha

ideat un sistema de fixacions més o menys amples en funció de l’esquí. Apareixen

noves fixacions, com la Speedride, de 75 a 80, la Wideride, per esquís de patí més

gran de 80, o la nova Schizo d’estil lliure, que permet moure la fixació tres centíme-

tres endavant o enrere. I, com no, apliquen la construcció Rocker al backcountry, jib-

bing i freeride. Un rocker constant, sense parts planes ni rectes, basat en la

tecnologia 3d, adaptat al tipus d’esquí. Una manera de fer que s’aprecia en el

Gotama, que tot i tenir un patí de 106, té un rocker força suau. Tecnica vol que els

seus clients puguin trobar tota mena de preus en els seus segments. Apareix una

nova línia, la Phoenix –amb la 110 com a insígnia, el taronja clàssic–, i surt una nova

bota de backcountry. �

SCOTT STÖCKLI VOLANT VÖLKL-TECNICA-MARKER

22

Encara no estem en condicions d’avançar-vos les direc-

trius de la nova col.lecció d’esquís de taller Nava, que

segueix en mans d’X-Esports Grup Professional,

empresa que ara suma la marca de botes japonesa

Rexxam al seu catàleg, on també tenen la nipona On-

yone. Sembla que el rotllo oriental els agrada.

La temporada que ve podràs calçar esquís Armada i

vestir també la seva roba. A l’Ispo, la col.lecció va agra-

dar força, tant pel seu disseny, com pel seu preu, ja

que estarà al voltant dels 300 euros.

Petit canvi de nom a Stöckli, companyia

suïssa que ara passa a anomenar-se

Stöckli Swiss Sport. A nosaltres ens arri-

ben els seus esquís de la mà de Giesse, i

qui sap si en un marge de temps no

massa curt ens arriben també les bicis

Stöckli.

Global Concept. Aquesta és la línia que tenen entre

cella i cella a Movement, i que es tradueix en què els

seus millors models els complementen amb el bastó,

casc i corresponents complements.

Són tant habituals a l’Ispo com la

cervesa del bar. Ens referims a

l’excèntric Glen Plake –impres-

sionant la cresta vermella que

l luia– o al sobri Ingemar

Stenmark. A qui no vam trobar

aquest any van ser les noies Reef.

No sempre es compleixen 70 anys en tan bona forma

com ho està fent Nordica, que per conmemorar aques-

ta fita llança una línia especial d’esquís i botes. Des

d’aquí, felicitats.

L’aposta pel respecte al mediambient i el llançament de pro-

ductes que respecten com mai

l’ecosistema és una constant

en totes les marques: Atomic,

Rossignol, Völkl, Salomon… La

bota Renu és un bon exemple.

La facilitat de treball del nou sistema de fixació Schizoés increïble, per moure la fixació endavant o enrere en

funció de si vols anar de powder o de migtub.

Va rebre tantes o més fotos que

els millors models de qualsevol

col·lecció, i no hi ha per menys, oi?

Petits retocs estètics en la línia race de Dynastar, amb

un blau crazy encara més elèctric, i una petita pastilla

vermella a l’espàtula. Máxima efectivitat per a

Dynastar, que ara compta amb els serveis de DeborahCompagnoni com a ambaixadora dels seus esquís i

botes Lange.

Sempre he cregut en l’evolució de l’espècie i prova

d’això és la implantació del sistema Powerline de

Salomon, que deriva del Prolink que es feia servir a

finals dels noranta. Per cert, la col.lecció la completa-

ven amb la tecnologia Custom Air aplicada als cascos.

Marker va sorprendre a tots amb una col.lecció de

fixacions que s’adapta al patí dels esquís; és a dir, que

pels esquís amples Marker ha dissenyat unes fixacions

amples, amb què, lògicament, es guanya en presta-

cions.

Ispo Winter coopera amb la plataforma NetzwerkWinter per a un major enfocament dels esports

d’hivern, la realització d’un estudi sobre el futur de

l’esquí i el coneixement d’iniciatives pel foment actiu

dels esports d’hivern. www.netzwerk-winter.at

Markus Hefter es va estrenar com a nou director de

l’Ispo Winter. Als seus 38 anys, Markus substitueix al

càrrec Stefan Reschke i amb anterioritat es responsa-

bilitzava del Project Director i dirigia el segment d’out-

door.

Ja hi ha data per a l’edició 2010 de l’Ispo Winter.

S’enredereix una setmana i passa a celebrar-se del 7al 10 de febrer, i d’aquesta forma no coincidirà amb la

fira de Las Vegas, que al 2010 passa a Denver i que

es celebra del 28 al 31 de gener.

‘Briko, a beautiful performance’, sota aquesta frase

es presentava la nova col.lecció de Briko, que va agra-

dar a tots el que la van veure, tant la dels cascos, com

la de les ulleres i màscares. www.briko.com

Companyies com Lafuma, Trezeta, Gronell, Hugo Bess

o Descente ja han confiat en la tecnologia de membra-

nes per un laminat impermeable, tallavent i transpira-

ble d’OutDry, qualitats que tant bé es recullen en els

guants de Mountain Hardwear. www.outdry.com

La Rip Curl Rail Sessions presentada per Renault va

animar la tarda de Munic el 2 de febrer. 24 riders es

van veure les cares en una impressionat rail de deu

metres de longitud.

L’altaveu de l’Ispo Aquesta era la 69 edició de l’Ispo

Winter, que va obrir amb una super-

ficie d’exposició de 185.000 m2,

amb 1.950 expositors, provinents

de 50 països.

De nou el laboratori adidas eyewear va deixar bocaba-

dats a tothom que es va acostar al seu estand: un

laboratori on es deixava constància del laboratori de

proves que fa possible les futures màscares d’adidas.

www.adidas.com/eyewear

El nou casc superventilat, desenvolu-

pat en col.laboració amb el ‘crack’ Jon

Olsson, va ser una de les grans sen-

sacions de Poc, ja que fa servir una

nova horma de construcció exclusiva

de Poc, al costat de la nova màscara Cornea, amb una

lent cilíndrica que dóna un camp de visió inèdit fins ara,

i les proteccions amb el nou material Visco Elastic

Polymer Dough, material vicoelàstic que assoleix

nivells de protecció increïbles. www.pocsports.com

Donada la seva lesió i l’interès

de les marques que la patroci-

nen, Nicole Hosp. No es va

voler perdre la celebració de la

Ispo, i va ser un dels rostres

que més flaixos va provocar.

L’interior i l’exterior de la caravana de Sinner va com-

partir el protagonisme de la firma amb la bona rebuda

que va tenir la seva col.lecció de cascos, ulleres i màs-

cares. www.sinner.eu

Si alguna vegada aneu a Munich, no dei-

xeu de visitar la mega botiga Schurter.Té un munt de plantes, un catàleg d’obli-

gatòria consulta i encara que no compris

ves a passejar.

Jorcani ha sumat una nova referència al seu catàleg, la

marca de roba finlandesa Icepeak. Tenen de tot, satis-

fent totes les necessitats dels afeccionats de la neu i

amants de la natura. www.icepeak.fi

Els guants Gore-Tex són coneguts per la

seva transpirabilitat, propietats tallavent

i impermeabilitat, però a partir d’ara

també ho seran per l seva bona agafada,

una nova qualitat que incorporen gràcies

a la tecnologia X-Trafit, que prové del

món del motociclisme, i que es tradueix en una agafa-

da, una flexibilitat i confort òptims. www.gore-tex.com

Aquí veiem a Cristòfor Cuadres amb

dues noves marques que ja pots tro-

bar a les botigues –els cascos Shredi les proteccions Slytech–, ambdues

abanderades per Ted Ligety.

Avanç novetats 2009/2010

Durant els dies que va durar la Fira es van produïrmoltes presentacions de producte i activitats dirigi-des als professionals, notícies de les quals aquí us enresumim algunes de les més significatives.

24

Els millors ‘new school skiers’ van demostrar a la ciu-tat austríaca de Bad Gastein que són uns bons alum-nes, que estudien tant com poden, que s’apliquencom el qui més i que no necessiten anar al setembreper recuperar cap assignatura pendent: se saben eltemari de l’’slopestyle’ urbà de memòria.

Celes Piedrabuena

Red Bull Photofiles

Red BullPlaystreets

Imagina que un dia després de llevar-te, treus el cap

per la finestra i et quedes glaçat en veure com els

carrers han canviat la seva decoració. Com on abans

dominava el gris de l’asfalt i les patidores voreres, ara

mana el blanc de la neu, i on abans hi havia bancs i pla-

ces, carrers sense més manament que conduir el tràn-

sit ciutadà, ara hi ha instal.lades rampes de neu que

tallen la respiració, wallrides on fins i tot a Spyderman

li costaria mantenir l’equilibri, mòduls i més mòduls

pels quals la sola dels esquís demanarien a crits lliscar

o dobles dubbies espectaculars que gairebé arriben a

l’alçada de la teva finestra. Davant aquest espectacle,

el primer que faries és refregar-te els ulls i donar-te un

copet al cap per veure si la visió que et deparen els ulls

era real o no. Malauradament, aquest espectacle per-

tany al llenguatge dels somnis, una realitat que els

habitants de la ciutat austríaca de Bad Gastein van

poder assaborir fins a quedar empatxats, el passat 16

de febrer.

The best new school skiersL’espectacle va ser batejat amb el nom de Red Bull

Playstreets, i davant del gran espectacle que es repre-

sentava, centenars d’espectadors es van llevar ben

d’hora per agafar el millor lloc i no perdre’s cap detall

de la representació que els millors new school skiers

van escenificar pel centre de la seva ciutat. Tots els

skiers van aixecar un munt d’aplaudiments, deixant ben

calentes les mans d’un públic del tot entregat i que poc

o res té a veure amb la grada impassible que acostu-

ma a haver-hi al Camp Nou; més aviat semblava que

estiguéssim a Anflield. El que més olés va aixecar del

públic va ser el jove de tant sols 16 anys Oscar

Scherlin. Aquest nano va començar molt fort des de

l’inici de la competició, i en totes les seves rondes es

va marcar un switch 9 que va impressionar tant als jut-

ges que van servir en safata el primer triomf interna-

cional per a aquest nen que encara no sap el que és una

màquina d’afaitar. Scherlin, que és un millor especia-

lista en big air que en slopestyle, va realitzar un gran

qualificació i va deixar KO als seus rivals als quarts de

final en totes tres rondes. En les semifinals es va haver

de veure les cares amb Oskari Raitanen, de Finlàndia.

Per als més entesos, Raitanen era un dels màxims

favorits a la victòria final, donada la qualitat dels seus

trucs, l’alçada d’aquests i les bones recepcions, però

el finlandès no va poder fer res davant la determinació

de l’altre Oscar: Scherlin.

El futur és dels jovesA la gran final, el que al capdavall seria el guanyador

final es trobaria a un altre jove esquiador: un vailet de

18 anys, l’australià Russ Henshaw. Amb les piles ben

carregades i segur de les seves possibilitats, Scherlin

va repetir la ronda de la semifinal, marcant-se trucs

com el corner mute 540, mute switch 900 i safety

720 d’una execució perfecta, només una recepció no

gaire bona en la part dels rails donava algunes opcions

al cangur australià. Henshaw va començar la seva

ronda amb una línia molt clara, però d’un nivell de difi-

cultat menor, amb un repertori que incloïa un misty flip

i un gran 720 a la zona dels rails.

Finalment, la victòria va ser per Oscar Scherlin, que va

ser coronat com el millor freeskier del Red Bull

Playstreets i se’n va tornar a casa amb les claus a la

butxaca d’un flamant Suzuki Vitara. �

El freestylepren els carrers de Bad Gastein

Imatge

El freestylepren els carrers de Bad Gastein

Freeskier: Oscar Scherlin. Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.

Freeskier: qualsevol freeskier. Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.

Imatge: Red Bull Playstreets

Freeskier: Oskari Raitanen. Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles. Freeskier: Marlon Holzmann.

Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.

Freeskier: Sammy Carlson. Foto: Richard Walch/Red Bull Photofiles.

Freeskier: qualsevol freeskier. Foto: Richard Walch/Red Bull Photofiles.

26

Freeskier: qualsevol freeskier. Foto: Richard Wakch/Red Bull Photofiles.

Freeskier: Patrick Hollaus. Foto: Nicolas Joly/Red Bull Photofiles.

Freeskier: Oscar Scherlin. Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.

Freeskiers: Russell Henshaw, Oskari Raitanen, Oscar Scherlin.

Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.

Freeskier: Phil Casaban. Foto: Nicolas Joly/Red Bull Photofiles.

27

28

Josep Maria Combalia i Joan Cartanyà

Joan Cartanyà

Com elegir un tipus decera en funció de les con-dicions atmosfèriques ode la neu? Com parafi-nar? Quins tipus de para-fines existeixen al mer-cat? I de ceres...?

Esquí nòrdic

Preguntes que en aquest article mirarem que quedin

resoltes, si més no, d’una manera genèrica ja que l’art

d’encerar i parafinar és gairebé això: un art amb fona-

ments tècnics. I diem que d’una manera genèrica donat

que es podria escriure un tractat de moltes pàgines

sobre el tema i amb diferents maneres i procediments.

És per això que aquí descriurem els processos més

habituals i genèrics, per tal d’oferir una visió general

del tema, però sense renunciar a esdevenir un breu

tractat pràctic de com procedir en molts dels casos

més habituals.

Un bon parafinant de la sola de l’esquí contribuirà en

bona mesura en el resultat d’una cursa en estil patina-

dor o skating, mentre que la combinació d’un bon para-

finant i un bon encerat ho farà en una d’estil clàssic. És

per això que a més d’una bona forma física i una bona

tècnica cal que tinguem els materials adequats a cada

tipus de neu i de climatologia i això es pot assolir

encertant en la tria de parafines i ceres. Arreu el món

de l’esquí de fons hi ha veritables especialistes en

aquesta tasca, i cada equip sol disposar d’una o vàries

persones per aquesta finalitat. Son els anomenats pre-

paradors d’esquís (skiman i skiwomen).

Decisiu en el resultatUn dels directors tècnics de l’equip nacional italià

d’esquí de fons va afirmar en una ocasió que l’encert en

l’elecció de parafines i ceres pot influir fins a un 20%

en el resultat de cada cursa i, de vegades, és determi-

nant per poder acabar una competició, sobretot en

distàncies llargues. Realment així és, quants casos es

coneixen de quedar-se sense cera en pujades pronun-

ciades i llargues? La resposta: molts més dels que es

voldria, el resultat: haver d’abandonar i tornar cami-

nant o corrent o com es pugui. Així, doncs en primer

lloc, cal distingir clarament entre ceres i parafines, ja

que existeix certa confusió propiciada per l’esquí alpí:

quan l’esquiador alpí aplica substàncies lliscants a la

sola dels esquís es diu que encera, quan en realitat per

als fondistes el que s’està fent és parafinar.

Per tant, en el món de l’esquí de fons, distingim de

manera diàfana la parafina (substància que facilita la

lliscada) i la cera (substància que facilita la retenció).

ParafinesLes parafines són uns productes que s’apliquen a la

sola dels esquís amb la doble finalitat de protegir-los,

evitant el ressecament, i per millorar el lliscament.

Quins esquís cal parafinar?S’han de parafinar tots els esquís: Els de patinador han

de ser parafinats en la seva totalitat de la sola, i els de

clàssic i els d’escates s’han de parafinar per l’espàtula

i per la cua, o sigui només cal deixar sense parafinar la

part central anomenada pont, ja que en aquesta zona

és on es practica l’encerat de retenció en els esquís de

clàssic, o és la zona d’escates dels esquís de passeig.

Quan s’ha de parafinar?Si volem conservar o millorar la capacitat de lliscament

de la sola és necessari parafinar els esquís cada set-

mana durant l’hivern. És recomanable netejar els

esquís i aplicar-hi parafina després del cap de setma-

na per tal que passin l’interval de dilluns a divendres en

bones condicions. Quan arriba el moment d’utilitzar-los

els desparafinem.

Malgrat el que hem dit, en el cas d’esquiadors de com-

petició es parafina cada dia fins al punt que en l’alta

competició es parafina moments abans de la cursa per

tal de millorar el lliscament, tot aplicant-hi la parafina

Parafinat i enceratgeen l’esquí de fons

AProcés de parafinat sense fluor (o base)

29

més adequada en funció de la temperatura de la neu i

de la seva consistència.

Quina parafina hem d’utilitzar?Al mercat hi ha molts tipus de parafines i de diferents

marques. En general i a grans trets, podem distingir

les fluorades de les no fluorades. Dins de les fluorades

en trobem de contingut mitjà de fluor que pot servir

com a única parafina o com a base d’una fluorada

100%, les d’alt contingut de fluor que també pot ser-

vir com a única parafina o com a base d’una fluorada

100% i les 100% fluorades que existeixen en diferents

formats: pols, sòlid o líquid, el més comú és en forma

de pols i que mai s’aplica de forma aïllada sinó que

s’aplica damunt d’una base de parafina no fluorada o

semifluorada ja planxada i polida.

Com que les parafines amb fluor són molt més cares,

les podem utilitzar només en determinades ocasions

especials: curses, marxes... i per anar entrenant cada

dia podem utilitzar les no fluorades, posant molta aten-

ció a les especificacions de temperatura de la neu que

ens senyala el fabricant de la parafina; ja que existei-

xen diferents tipus de parafines en funció de la tempe-

ratura de la neu. En el cas de les parafines no ens hem

de fixar en el color i sí en les especificacions de l’eti-

queta del producte.

Malgrat això no sempre la gamma més baixa, és a dir

la de parafines no fluorades, és la menys efectiva, en

condicions de baixa humitat llisca de millor manera un

esquí parafinat sense fluor que amb fluor.

També podem trobar altres modalitats menys utilitza-

des, però útils en certs casos molt concrets com les

grafitades que funcionen molt bé en dies molt secs i

ventosos carregats d’electricitat estàtica.

En definitiva i resumint els tipus de parafines que tro-

bem al mercat solen ser (de més a menys cost):

-Fluor 100%. El format més comú, és en forma de pols

i mai s’aplica de forma aïllada sol aplicar-se damunt

una base no fluorada o semifluorada ja planxada, ras-

cada i polida. El format líquid, que sol ser en pots

d’esprai, sol utilitzar-se per modificar el parafinant just

abans de la cursa si les condicions meteorològiques

han sofert canvis respecte a les previsions. El format

sòlid és una bona opció per curses de curta durada

tipus esprint.

-Alt contingut de fluor (sovint indicades com HF). És

sòlida en forma de bloc i cal fondre-la per la seva apli-

cació, pot servir com a parafina única o com a base

d’una fluorada 100%.

-Baix contingut de fluor (sovint indicades com LF). És

sòlida en forma de bloc i cal fondre-la per poder-la apli-

car, pot servir com a parafina única o com a base d’una

fluorada 100%.

-Sense fluor. És sòlida en forma de bloc i cal fondre-la

per aplicar-la, serveix com a única parafina i no com a

base de fluorades, ja que quan sol funcionar bé, no fun-

cionen les fluorades.

-Altres. Parafines grafitades que utilitzarem pel man-

teniment de la sola o per dies secs i ventats. Silicones

que solen combinar-se amb parafines per neus molt

humides. Olis especials que també solen aplicar-se en

dies de neu molt humida damunt de la base ja parafi-

nada, rascada i polida.

Quins altres materials o estris necessitarem?-Banc de parafinar, n’hi ha de molts tipus però cal com

a mínim que sigui estable, també solen vendre brides

de subjecció per col.locar en taules convencionals o de

càmping que tinguem.

-Planxa, en trobarem de moltes marques i tipus però

és molt convenient que disposin de regulador de tem-

peratura.

-Rasqueta de canals, que solen anar dins les caixes

dels tubs de cera tova (klister).

-Rasqueta de sola, és una rasqueta de plàstic o meta-

crilat rectangular que ens ajudarà a eliminar la parafi-

na sobrant de la sola

-Raspall de mà, n’hi ha de moltes dureses i material,

n’hi ha de metàl·lic, de niló o de pèl de cavall. Sovint sol

utilitzar-se els de pèl més dur per a les primeres pas-

sades i els de pèl fi per a les passades finals. Mentre

que el raspall de pues metàl.liques s’utilitza per nete-

jar la sola de l’esquí junt amb els dissolvents.

-Raspalls rotatius, s’utilitzen amb un mànec que els

suporta collat a una màquina rotativa o de foradar,

també amb diferents dureses i material de pè, solen

utilitzar-se per accelerar els processos de raspallat i

sobretot en parafines fluorades.

-Dissolvent, per netejar ceres i altres residus de la sola

de l’esquí abans del parafinant.

-Fibertex o draps de seda (o retalls de mitja), per

donar un acabat fi i treure les restes en acabar el para-

finant.

-Suro, que pot ser per aplicar a mà o mitjançant el dis-

positiu rotatiu, per estendre el fluor líquid o sòlid.

B

Procés de parafinat amb fluor pols

30

Esquí nòrdic

Com es parafina en cas de parafina única o de base?1. Es col·loca l’esquí ben subjecte en un cavallet o banc

de treball amb la sola cap a munt.

2. Es neteja la sola amb un drap i dissolvent si és

necessari.

3. Es deixa la sola ben seca.

4. Amb una planxa d’encerar (planxa elèctrica sense

forats) es fon la parafina i es deixen caure les gotes a

sobre de la sola de l’esquí.

5. Es planxa la superfície de manera que la parafina

líquida cobreixi tota la sola. S’ha de vigilar de no entre-

tenir-se massa per tal de no cremar la parafina i menys

la sola.

6. Es deixa refredar l’esquí. Si no s’ha d’esquiar en

aquell moment és preferible deixar els esquís amb la

parafina fins al dia de ser utilitzats. En cas contrari que

s’hagin de menester en aquell mateix dia, cal posar-los

a l'exterior en un lloc fred per tal que la parafina se soli-

difiqui del tot.

7. Es torna a posar l’esquí al cavallet o banc de treball,

amb la sola a munt i ben subjecte.

8. Amb una rasqueta de canals, que aconseguirem en

adquirir els tubs de cera, netegem el canal i les vores.

9. Agafem un bloc de plexiglàs o rasqueta de fibra plàs-

tica i rasquem la sola des del davant fins al darrera, de

manera que vagi saltant la parafina sobrant tot vigilant

que no rasquem la base de l’esquí. Només ha de que-

dar parafina en els porus de la sola.

10. Passem el raspall de plàstic en el mateix sentit pri-

mer amb raspall de pues dures i després amb un de

pues toves per polir i de seguida veurem com lluu la

sola dels esquís.

11. Després podem passar de nou el raspall dur en

ziga-zaga i de dalt a baix afinant després amb el tou.

12. Si volem podem passar, finalment un drap fi, una

mitja de seda o fibertex per acabar de treure la pols i

deixar-los ben lluents.

Com es parafina en cas de parafina 100% fluoradaen pols damunt la parafina de base?1. S’estén la pols de fluor de manera igualada i uniforme.

2. Es passa la planxa de manera ràpida taponant

(xafant la sola) al llarg de l’esquí per dissoldre la pols.

3. Es planxa a poc a poc i de dalt a baix amb una tem-

peratura aproximada de 150º (tot i que cal seguir les

instruccions de cada fabricant de parafina).

4. Una vegada uniformitzada la capa de fluor cal deixar

que es refredi uns 20 minuts, tot depèn de la tempe-

ratura ambient, si fa força fred es pot disminuir aquest

temps.

5. Es torna a posar l’esquí al cavallet o banc de treball,

amb la sola a munt i ben subjecte.

6. Raspallar primer amb raspall de niló, després amb

raspall semidur i finalitzar amb raspall tou.

7. Passar fibertex per polir.

8. Una altra opció seria després del planxat del punt 4,

raspallar amb un raspall dur i tornar a planxar per tor-

nar a seguir el procés pel punt 4.

Com es parafina en cas de parafina 100% fluoradasòlida damunt de la parafina de base?(una bona opció per esprints)

1. Escalfar la sola de l’esquí amb aire calent o bufador,

però vigilant que la flama no toqui la sola i la cremi.

2. Rascar el bloc sòlid de fluor al llarg de la sola.

3. Escampar amb suro rotatiu (o a mà) fins que ho

vegem uniforme.

4. Raspallar amb raspall tou

5. Polir amb fibertex o drap de seda.

Com es parafina en cas de parafina 100% fluoradalíquida damunt la parafina de base?(una bona opció per afinar el parafinant just abans de

la cursa)

1. Escalfar la sola de l’esquí amb aire calent o bufador,

però vigilant que la flama no toqui la sola i la cremi.

2. Estendre el líquid al llarg de la sola de l’esquí, però

en fragments de 20 cm.

3. Escampar amb suro rotatiu (o a mà) fins que canviï

a blanc i fer els altres 20 cm de sola, repetint el pro-

cés 2 i 3 fins acabar la sola.

4. Escampar de manera lineal amb el suro de dalt a

baix.

5. Deixar uns 20 minuts abans d’utilitzar-lo.

C

D

Procés de parafinat amb fluor sòlid

Procés de parafinant amb fluor líquid

FABRICANTS DE CERES I PARAFINES

DRAGONSKI www.dragonski.com

HOLMENKOL www.holmenkol.com

MAPLUS www.maplus.it

REX www.rexskiwax.com

RODE www.rodeskiwax.no

SKI-GO www.ski-go.com

SOLDA www.soldaskiwax.com

STAR www.starwax.com

START www.startskiwax.com

SWIX www.swixsport.com

TOKO www.toko.ch

VAUGHTI www.vauhtispeed.fi

31

CeresLes ceres utilitzades en l’esquí de fons són unes

substàncies que tenen per finalitat la retenció. És a dir

evitar que l’esquí retrocedeixi en una pujada.

Quins esquís cal encerar?Només s’enceren els esquís de clàssic.

Els esquís de passeig amb escates no s’han d’encerar

ja que les escates fan la funció de la retenció.

Quina zona s’ha d’encerar?Quan comprem uns esquís de clàssic hem de tenir en

compte no només la llargada de l’esquí, que ha de ser

proporcional a l’alçada, sinó també el seu grau de rigi-

desa, que vindrà condicionat pel nostre pes i pel nos-

tre nivell d’esquí. En aquest sentit és del tot important

adquirir-los en un establiment que disposi de personal

expert. El venedor expert, apart d’aconsellar-vos sobre

l’esquí que us cal escollir, us marcarà la zona d’ence-

rat, que es correspon en aquella part del pont que aixa-

fem quan carreguem tot el pes en un sol esquí.

Quan s’ha d’encerar?Els esquís de clàssic s’han d’encerar cada dia que

s’hagin d’utilitzar. Per això és del tot necessari netejar-

los cada dia al’acabar l’esquiada.

Com es netegen?1. Es col·loca l’esquí ben subjecte en un cavallet o banc

de treball amb la sola cap a munt.

2. Es rasca la cera amb una rasqueta de plàstic.

3. Es neteja bé la zona d’encerat amb drapets o paper

higènic i dissolvent especial.

4. S’eixuga totalment la sola de l’esquí.

Quin tipus de cera utilitzarem?A l'igual que passa amb les parafines, també hi ha

ceres fluorades –que utilitzarem per la competició- i

ceres sense fluor que farem servir quotidianament.

Independentment de la marca de ceres que utilitzem,

la primera elecció que hem de saber fer, i és fonamen-

tal no equivocar-se, és la següent: tub o pot.

Si la neu està transformada cal posar tub. Si la neu no

està transformada cal posar pot.

Com sabem que la neu no està transformada?Diem que la neu no està transformada si ha caigut

recentment i segueix fent fred. També pot fer dies que

ha nevat i la neu no ha perdut les seves característi-

ques morfològiques: neu solta, poc densa i seca –costa

fer boles-. Se la coneix també per neu pols.

Per tal que la neu es mantingui sense transformar cal

que la temperatura no superi els 0º C.

A casa nostra no és molt freqüent poder esquiar gai-

res dies seguits amb neu pols.

Com sabem que la neu sí que està transformada?Si puja la temperatura, es fon una petita part de la neu.

Amb el fred posterior, sobretot de la nit, es congela de

nou la barreja de neu aigua, modificant-se la forma dels

grans: són més rodons i s’enganxen entre ells.

La neu transformada pot presentar diferents graus:

neu dura, neu primavera, etc.

La segona elecció serà: quin tub o quin pot?Per tal d’evitar gaires errors, cal saber la temperatura

de la neu, clavant-hi un termòmetre i mirar el cel per

tal de saber la humitat de l’ambient. Si el cel està ras

la humitat serà baixa, per contra si està molt tapat de

núvols la humitat serà alta.

Els tubs i els pots, siguin de la marca que siguin, vénen

amb un codi de colors que va del verd com a tempera-

tura més freda, passant pel blau, viola, rosa, vermell,

groc, etc. Però a més, en cada un s’especifica la tem-

peratura adequada. A més podem trobar pots o tubs

de cera específics per aplicar com a primera capa de

base.

És molt important tenir present que si la humitat és

alta, cal considerar la temperatura de la neu com si fos

un o dos graus més.

Com s’aplica el pot?Si hem elegit pot, perquè la neu és pols, hem de seguir

els següents passos:

1. Estendre a la zona d’encerat una capa de pot base.

Si no tenim pot base podem utilitzar per fer de base el

més fred que tinguem –verd o blau-.

2. Escampem amb el suro per que quedi uniforme.

3. Apliquem el pot escollit.

4. Tornem a passar el suro.

5. Repetim els apartats C i D, dos, tres o quatre vega-

des, en funció de les hores que vulguem esquiar.

Com s’aplica el tub?1. Estendre a la zona d’encerat una capa de tub que

faci de base. Pot ser un tub específic, o un de molt

fred: verd o blau.

2. La cera de base és molt dura i és difícil d’escampar

amb la mà. Es recomana utilitzar una planxa calenta, o

una espàtula de ferro escalfada al foc. Mai utilitzarem

la planxa de parafinar per encerar.

3. Esperem que es refredi la base i després apliquem

el tub escollit.

4. Escampem amb la mà la cera. En cas que no

s’hagués refredat la base cometríem l’error de barre-

jar les dues ceres.

5. Si tenim previst esquiar molta estona, podem afegir

una nova capa de cera. �

E

F

Procés d'encerat amb cera de pot

Zona d'encerat aproximada en funcióde la llargada total de l'esquí

Procés d'encerat amb cera de tub (klister)

32

Publirreportatge

La importància de l’aigua a la neu

Els nostres cossos eliminen aproximadament doslitres i mig d’aigua al dia, tenint en compte tambél’evaporació que provoquen la transpiració i la pròpiarespiració. La reposició d’aquesta quantitat d’aiguaque es perd sense adonar-nos-en és vital perque undia de neu no es converteixi en un dia de maldecaps.

Aigua de Veri

Amb la pràctica d’esports a la neu aquest efecte és

encara més acusat i és per aixó que hem de reomplir

de nou d’aigua el nostre cos, tot i que la sensació de

set no es faci evident per les baixes temperatures.

L’aigua és la responsable d’ajudar al cos a que no

s’escalfi, però quan es practica l’esquí, l’snow i qualse-

vol esport en general, aquesta s’evapora en majors

quantitats degut a la sudoració.

Una hidratació insuficient pot provocar problemes

musculars o freqüències cardíaques anormals que

aminorin el rendiment, fins al punt de poder quantificar

que un 2 % de deshidratació es pot traduïr en un 20

% menys de rendiment.

Si vols gaudir i donar el millor de tu mateix, només

podràs aconseguir-ho estant a ple rendiment, i és per

aquest motiu que el nostre consell és hidratar-seabans, durant i després de cada esforç físic, sense

esperar a sentir la necessitat de beure quan tenim set.

Una aigua de puresa excepcional i rica en minerals com

és l’aigua de Veri pot garantizar-te una major hidrata-

ció, tenint en compte que els seus bicarbonats natu-

rals ajuden a lluitar contra l’acidesa produïda per

l’esforç muscular. Segueix el nostre consell d’hidrata-

ció i gaudiràs més i millor de l’esport! �

34

Marcat per la dificultat tècnica de les pistes i pelcaprici del temps, els Campionats del Món de Vald’Isère ja són història. Han estat uns mundialsmemorables, on ha passat de tot, on les medalleshan estat molt lluitades i repartides, i on LindseyVonn ha seguit ampliant el seu currículum esportiu.

Celes Piedrabuena

Atomic, Fischer, Head,

Doug Haney/US Ski Team,

Red Bull, Salomon, Völkl

L’esquí alpí, la competició alpina, es troba en un

moment dolç. Les curses del que portem de Copa del

Món ja ho havien demostrat i al Mundial de Val d’Isere

s’ha constatat aquesta tendència a l’alça. Els esquia-

dors i esquiadores cada cop són més populars, no en

deixen de sortir de novells que posen en entredit el

rànquing dels millors especialistes. Les curses,

seguint les normes de seguretat que marca la FIS,

cada cop són més espectaculars i els afeccionats

agraeixen més que mai aquesta posada en escena.

Tant qui té l’oportunitat de veure les curses in situ,

Memorable!Mundial d’esquí alpí a Val d’Isère

com els que les han de veure per televisió. I el Mundial

de Val d’Isere no ha estat una excepció. L’organització,

tot i els problemes interns que va patir al llarg dels

darrers dos anys, va aconseguir tirar endavant una

gran competició: espectacular en alguns casos, polè-

mica en altres i sorprenent en moltes ocasions.

Rècord de participacióFeia 47 anys que el Campionat del Món d’esquí alpí no

es deixava veure per terres franceses, i el cert és que

l’espera va valer la pena, ja que hi ha hagut rècords en

tots els camps. Han pres part 70 nacions, xifra fins

ara mai assolida, amb un total de 382 participants, al

llarg de tots els dies de competició, és a dir, del 3 al

15 de febrer, tot i que les canviants condicions mete-

orològiques han fet treballar més del compte als orga-

nitzadors dels Mundials, així com els preparadors

tècnics dels esquiadors, quan no als mateixos corre-

dors, que en molts casos han hagut de fer gala d’una

capacitat de concentració màxima. Com màxima ha

Carlo Janka. Or al gegant i bronze al descens.

35

Mundial d’esquí alpí

estat la resposta dels afeccionats, la prova van ser els

32.000 espectadors que es van desplaçar fins l’esta-

ció francesa el 9 de febrer, dia laborable, per gaudir en

directe el descens femení i la supercombinada mascu-

lina. En total, es calcula que han estat més de

260.000 els espectadors que han estat fidels els tret-

ze dies de la competició, sent la jornada de l’eslàlom,

amb 42.000 espectadors, la que més públic va con-

gregar. Quin goig!

Lindsey Vonn, què granHavien de ser els seus Mundials. Totes les mirades

estaven posades en ella i la nord-americana Lindsey

Vonn no ha defraudat als seus afeccionats, als que

l’admiren per la seva qualitat a l’hora d’esquiar i els que

l’admiren per la seva bellesa. Realment, l’esquiadora

de Rossignol ho té tot. Va marxar de Val d’Isere amb

un somriure d’orella a orella, però que, tot i haver acon-

seguit l’or al supergegant i la combinada, sembla

increïble que un tall al dit quan obria una ampolla de

cava li impedís disputar el gegant i l’eslàlom. Segons

com es miri, sembla de broma i n’hi ha per estirar-se

els cabells, però també és cert que Vonn va tenir la

sort que les proves de velocitat estiguessin programa-

des les primeres del calendari, ja que si hagués patit

aquest incident després de les cites tècniques, igual no

tindria ara dos ors. I si no s’hagués saltat una de les

portes en l’eslàlom de la combinada s’hagués fet amb

el seu tercer or, però les curses són com són.

Les altres dos grans protagonistes femenines han

estat la jove Lara Gut i l’austríaca Kathrin Zettel. Gut,

a qui molts ja veien amb un munt de medalles penjades

al coll abans que comencés el Mundial, ja va demostrar

del que era capaç sent sisena al supergegant que obria

els Campionats del Món, per després assolir dues pla-

tes, en la supercombinada i en el descens, i després de

veure com Vonn li treia l’or de les mans en el darrer

moment. No va tenir tanta sort en el gegant, on no va

acabar. L’austríaca Zathriin Zettel podria haver estat

l’altre gran nom femení de Val d’Isere, però la sort li va

donar l’esquena en el darrer moment. En la supercom-

binada va demostrar que les proves de velocitat no se

li donen tant malament, va fer el quart millor temps, i

en l’eslàlom va estar superlativa, aconseguint així el

seu primer i únic or de Val d’Isere. Al gegant, després

de ser la millor a la primera màniga, va tenir problemes

a la segona i es va haver de conformar amb la sisena

plaça i en l’eslàlom no va acabar la segona màniga.

L’altra esquiadora que va trepitjar podi més d’un cop va

ser la finlandesa Tanja Poutiainen, amb dos bronzes, al

gegant i a l’eslàlom. Cap altra esquiadora va repetir

metall, i això que hi havia candidates. Una de les

esquiadores que més destacava a les travesses prè-

vies era l’alemanya Maria Riesch, però la de Head es

va haver de conformar amb l’or de l’eslàlom. Els altres

metalls van ser per Marie Marchand-Arvier (França),

plata al supergegant, i Andrea Fischbacher (Àustria),

bronze. Elisabteh Goergl (Àustria) va ser bronze a la

supercombinada, Nadia Fanchini (italià) al descens,

Kathrin Hoelzl (Alemanya) or al gegant, Tina Maze

(Eslovènia) plata en la mateixa disciplina i Sarka

Zahrobska (República Txeca) plata en l’eslàlom. Fora

de les fotos es van quedar esquiadores de les que

s’esperava bastant més com Julia Mancuso –porta un

any per oblidar–, Maria Riesch –probablement el seu

últim Mundial–, Anja Paerson –no oblidarà aquests

Mundials– o Dense Karbon, cara i creu aquestes dues

últimes temporades.

Protagonisme per Janka i SvindalSi en noies les curses van ser emocionats, en nois van

ser per tirar coets, especialment les proves de veloci-

tat i en l’eslàlom que tancava els Mundials. A la prova

reina, perquè posava la pell de gallina veure com bai-

xaven els esquiadors per la Bellevarde, a la velocitat

Lindsey Vonn. Or al descens i al súper gegant.

36

Mundial d’esquí alpí

Aksel Lund Svindal.Or a la combinada i bronze al súper gegant.

Didier Cuche.Or al súper gegant i plata al descens.

Paul de la Cuesta.

Elisabeth Goergl.Plata al descens i bronze a la combinada.

Benjamin Raich.Plata al gegant, cinquè al súper gegant.

Guillem Capdevila.

Els nostres il·lusionenAl veure baixar a Paul de la Cuesta i Ferran Terra per la Bellevarde tenia un doble senti-

ment. Un sentiment de patiment i un sentiment de voler que fessin bé les coses. No sem-

pre es té l’oportunitat de veure dos catalans al descens d’un Mundial, i al final Paul va ser

26è i Ferran 28è. Ambdós van acabar el descens, la qual cosa té molt de mèrit, ja que als

15 segons de la cursa ja agafaven els 140 km/h i cal considerar que a l’Estat no hi ha pista

de descens. Al gegant van participar quatre espanyols, quelcom realment excepcional, per

la qual cosa la FIS va felicitar a la RFEDI. Malauradament Diego Jiménez es va lesionar

greument, mentre Ferran Terra va fer el 33è i Guillem Capdevila el 48è. Terra es va que-

dar a 30 centèsimes de la segona màniga i Paul de la Cuesta va guanyar la primera màni-

ga de la classificatòria, sobre una pista que estava molt difícil, com ho demostra el fet que

normalment el tall per a la segona màniga està entre 2” i 2.50”, i aquí va estar en 5.28”.

En eslàlom, en Guillem va fer una molta bona classificatòria, però sortia amb el dorsal 73

i la pista estava complicada. Va fer una baixada dins del temps per entrar a la segona

tanda, però es va enganxar i va fer un cavallet. En noies, Andrea Jardí no es va classificar

pel gegant, i la Mireia Clemente no va poder acabar el gegant ni l’eslàlom. Leire Morlans

va signar com a millor resultat el 28è en el descens –no va acabar el súper gegant ni la

combinada–, i la millor va ser Carolina Ruiz: 14ª al supergegant i 19 al descens. Igual hi

ha qui pensi que amb aquests resultats no es va enlloc, però cal pensar que els nostres

esquiadors eren molt joves, que vam ser un dels pocs països, quatre, que va classificar

els seus quatre corredors al gegant. Per tant, cal donar-lis el suport i el reconeixement

perquè assimilin l’experiència i la pressió que suposa un gran esdeveniment com uns

Mundials, tot esperant que en breu puguin assolir millors resultats.

37

que anaven, com havien de lluitar per conduir els

esquís per allà on volien i traçar els viratges pel lloc

correcte, i a l’eslàlom, perquè mai havia vist una prova

com aquesta, en la que els esquiadors queien amb la

mateixa velocitat que unes fitxes de dominó.

Però, abans d’aquesta desfeta final, Didier Cuche

(Suïssa) va demostrar que l’edat no és cap problema

per fer-ho bé, i als seus 34 anys es va convertir en

l’esquiador de més edat en fer-se amb un or, el del

supergegant, on Peter Fill (Itàlia) va assolir la plata i

Aksel Lund Svindal (Noruega) el bronze. A punt va estar

Cuche de repetir l’or al descens, però va haver de cedir

davant la destresa de John Kucera. El cowboy cana-

denc va tenir la sort de sortir quan la pista estava

millor, tant per la qualitat de la neu com per les condi-

cions de visibilitat, i va penjar-se un or un xic inexper-

ta. A la mateixa prova, Carlo Janka (Suïssa) començava

a treure el cap amb el bronze. On va haver-hi una emo-

ció màxima va ser en la supercombinada. Svindal es va

treure l’espina del descens, onzè, i va fer el millor

temps a la cita més veloç. El dubte estava en saber si

podria mantenir l’avantatge en l’eslàlom. Julien

Lizeroux (França) no va intentar, però no va poder pis-

par l’or al noruec –vuitè millor temps a l’eslàlom– i es

va haver de conformar amb la plata. La sorpresa va ser

el bronze del croata Natko Zrncic-Dim.

Restaven les proves tècniques i molts eren els candi-

dats a la victòria. Carlo Janka va fer una gran primera

màniga al gegant que li va valer l’or i Benjamin Raich

(Àustria) –de qui s’esperava una mica més– es va

haver de conformar amb la plata, i el mateix podem dir

de Ted Ligety (EUA), bronze. L’eslàlom tancava els

Mundials de Val d’Isere i ni el millor guionista podria

Manfred Pranger.Or al eslàlom.

Kathrin Hoelzl.Or al gegant.

Hermann Maier.Sisè al descens i dotzè al súper gegant.

Tanja Poutiainen.Bronze al gegant i a l’eslàlom.

Carolina Ruiz.Catorzena al súper gegant i donovena al descens.

Maria Riesch.Or a l’eslàlom.

38

Ecos de Val d’IsèreSuïssa ha encapçalat el rànquing de medalles, amb sis, segui-

da d’Àustria amb cinc i els Estats Units amb tres.

Potser s’esperava una mica més d’ell, però Ted Ligety va sor-

tir de Val d’Isere amb a medalla de bronze penjada al coll.

Feia molts anys que donades les condicions meteorològiques

s’havia de suspendre una competició, tal com va passar a Val

d’Isere, ja que no es va poder disputar la competició per

equips. De fet, des de 1970 no papava res semblant.

Feia 47 anys que els Campionats del Món d’esquí alpí no viat-

javen fins a França, i aquest cop a Val d’Isere han estat impres-

sionats.

Han estat uns Mundials rècord, en participació –382 espor-

tistes de 70 països-, i en públic assistent a una prova: 42.000

el dia masculí, que es diu aviat.

Els organitzadors van vendre els Mundials com un ‘Face to

face’, ja que a una banda se situaven les curses masculines

–Bellevarde–, i al davant les femenines, a la Solaise, i el millor

és que la visió des de la meta era molt bona.

John Kucera ha fet història. Als seus 24 anys es converteix en

el primer canadenc en aconseguir una medalla d’or en uns

Campionats del Món. El cowboy canadenc ja prepara els Jocs

Olímpics de Vancouver de 2010.

Els mundials d’esquí alpí ja no tornaran a ser mai els mateixos,

ja que Hermann Maier ha decidit no disputar-ne cap més. Als

37 anys, l’austríac està apurant les seves últimes participa-

cions a la Copa del Món, tot i que igual el veiem als Jocs

Olímpics de Vancouver. No ho descarteu.

Bode Miller –que va donar més espectacle amb les seves cara-

vanes que a les pistes– va tornar a parlar massa. D’una banda

desmereixent l’or de Kucera i després acusant a Cuche de ser

un esquiador conservador. Didier no va entrar al joc.

Després d’estar força

temps aturada, la

nord-americana Resi

Stiegler ha tornat. La

darrera cursa que va

disputar va ser el 28

de desembre de

2007!

Per cert, Didier Cuche va fer història al ser l’esquiador més

veterà en guanyar un or. Ho va fer al descens, amb 34 prima-

veres.

Sempre es cometen errades, i coma mostra la que es va donar

en el descens, quan Michael Walchhofer va haver de baixar

dos cops, ja que l’austríac estava competint quan els jutges

decidien suspendre parcialment la cursa. Els assistents de

sortida no es van assabentar i Michael no es va assabentar,

fins que va veure una bandera groga a la baixada! Si això passa

a La Molina ens haguessin dit de tot. Desconcentrat, finalment

Walchhofer només va poder ser novè, i li van anular el segon

descens!

La lesió d’esquena que va patir dies abans de la cita de Val

d’Isere, a Garmisch-Partenkirchen, Alemanya, van impedir al

croata Ivica Kostelic prendre part a cap cursa. Desitgem que

el líder de la Copa del Món torni abans que finalitzi la tempo-

rada.

A casa nostre vàrem poder veure les curses per Teledeporte i

per Eurosport. Personalment, crec que no hi ha color i que la

cadena de les estrelles, en especial els seus comentaristes,

habituals a la Copa del Món, ho fan molt bé. No puc dir el

mateix de Teledeporte i els seus comentaristes, en especial

Blanca Fernández Ochoa. Les seves paraules no van agradar

massa.

Lindsey Vonn podia haver fet història. Ja l’ha fet, amb dos ors,

però sinó arriba a tenir un eslàlom tant accidentat de la com-

binada –va estar a punt de caure dos cops i al final es va sal-

tar una porta– i no es talla el dit –no va poder córrer les proves

tècniques– encara podria haver sumat més ors.

Mundial d’esquí alpí

haver escrit un final millor. Millor, per la incertesa que

el va presidir. Cap dels a priori favorits van assolir un

bon resultat. Va haver-hi un munt de caigudes, algunes

al primer pal! Manfred Pranger (Àustria) va saber cal-

mar els nervis i fer-se amb un or més que merescut,

per davant d’un Julien Lizeroux que sumava una altra

plata. Lizeroux va demostrar tenir una gran personali-

tat, i l’escuder de França va fer la feina de l’actor prin-

cipal, Grange, que no va estar gens encertat. El bronze

va ser de nou una sorpresa, i va anar a parar al cana-

denc Michael Janyk.

On era Bode Miller?Us preguntareu si m’he descuidat de Bode Miller.

Doncs, no, però el cert és que la participació del nord-

americà als Mundials de Val d’Isere ha anat en con-

sonància del que portàvem de Copa del Món:

decebedora. ‘The quiet man’ va ser incapaç de finalit-

zar tres de les cinc proves i el millor resultat que va

aconseguir va ser el vuitè lloc del descens. Per oblidar.

“Els resultats han estat decepcionants, però la forma

d’esquiar no”, deia l’esquiador de Rossignol, però des-

prés del seu paper es van disparar els rumors que fins

i tot parlaven de retirada. Pel bé de l’esquí alpí espe-

rem que no, ja que als seus 31 anys Bode Miller enca-

ra ens hauria de donar moltes alegries. Les mateixes

que esperaven els molts i molts afeccionats des-

plaçats fins a Val d’Isere i els que van seguir les cur-

ses per la tele. Però, la vida segueix, i la competició

alpina també. A la Copa del Món encara li resten unes

quantes curses i tot està per decidir, mentre a

Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) ja comencen a

treballar per acollir la 41a edició dels Campionats del

Món. La cita, del 6 al 20 de febrer de 2011. �

Ferran Terra.

LA MÀXIMAPROFESSIONALITAT

EN CINC BOTIGUESAL VOSTRE

SERVEIESPECIALISTESEN:• ESQUÍ• SNOWBOARD• MUNTANYA• TÈXTIL

• Tallerd'esquís i botes

• Lloguerd'esquís,snowboards,snowblade,raquetes de neu

• Preus especialsper corredors,clubs, federats

• Material per ala competició

• Esquí test

BARCELONASKI CENTER

DIPUTACIÓ, 374-378 | TEL. 932 329 113

GIRONAAKILIA

RIU GÜELL, 14 | TEL. 972 221 926

PUIGCERDÀINTERSPORT PUIGCERDÀ

CADÍ, 5 | TEL. 972 882 035

SORTINTERSPORT SORTCOMTES DE PALLARS, 40 | TEL. 973 620 657

LA MOLINABODY SPORT

PISTA LLARGA | TEL. 972 892 069

Kathrin Zettel“La tecnologia millora el nostre rendiment”

Té cara de no haver trencat mai un plat, però és molt més llesta imúrria del que sembla. Sense fer gaire soroll, Kathrin Zettel(05/08/1986) ha fet de la modèstia com a persona i de la regulari-tat com a esportista les seves millors armes. És una gran domina-dora de les disciplines tècniques i de seguir la progressió que estàmantenint, enguany podria fer-se amb el seu primer globus de vidre.

Celes Piedrabuena

Toni Grases

41

De fet, en el que portàvem de temporada en el moment

d’escriure aquestes línies que ara amb tanta atenció

estàs llegint, Kathrin Zettel ja sumava tres victòries en

la disciplina de gegant, aconseguides a les estacions

de Cortina d’Ampezzo, Semmering i Sölden. Una sèrie

de triomfs que li fan encarar el que resta de tempora-

da amb optimisme, fins al punt que, tot i que ho diu

amb la boca petita i amb un to de veu força fluix, com

si t’estigués explicant un secret a l’orella, es veu capa-

citada per guanyar el títol de gegant de la Copa del

Món. El just premi per a una talentosa esquiadora que

va debutar a la World Cup, el 13 d’abril de 2004, a

Sestriere, Itàlia, en la modalitat d’eslàlom, la qual en

principi era la seva especialitat preferida. La que millor

se li donava en teoria, però el creixement esportiu i els

resultats són els que determinen la traça que han de

seguir les soles de tots els esquiadors i esquiadores,

grans i petites.

Kathrin, vas tenir un gran inicide temporada amb la victòriaa Sölden. T’ho esperaves?Sí, vaig començar molt bé,

guanyant la primera prova i tot era perfecte. Després

a Levi ja no em van anar tant bé les coses, però no em

puc queixar del que portem de temporada, tot i que he

de seguir millorant.

A Sölden vas fer una cursa perfecta.Perfecta? No, però va estar força bé, això sí.

Renoi, si que ets exigent.(Riu) ho sóc.

Ara resta un quart de tem-porada, com t’agradaria quefinalitzés?Mira, un dels objectius que tenia clars a principi de

temporada era guanyar la general de gegant. La tem-

porada va començar de forma perfecta. No em puc

queixar, però també s’ha de dir que els resultats no

vénen sols, que he entrenat molt i molt dur per acon-

seguir el que estic aconseguint.

Sembles una noia constant, que se sap refer de les situa-cions complicades, com la lesió que vas patir la tempora-da passada.

Com ho saps! Suposo

que et deus referir a

quan em vaig trencar

la cama el mes de

març de la passada temporada. Va ser realment dur,

sobretot no va ser gens fàcil a nivell de mentalitat, però

ara em trobo bé, forta, i espero seguir aconseguint

bons resultats.

Disputes gairebé la mateixa quantitat de curses de gegantcom d’eslàlom, quina disciplina t’agrada més?

Les dues m’agraden

força. També m’agrada el

supergegant, però no puc

dedicar-m’hi com m’agra-

daria.

I si haguessis de triar?Igual et sorprèn, però prefereixo les disciplines de velo-

citat. He entrenat tant les disciplines tècniques que

trobo a faltar el risc i l’emoció de la velocitat.

I això que no tens gaire bon record de les curses de velo-citat, oi?Correcte, ja que la cama me la vaig trencar fent super-

gegant. Però, no ho puc amagar, m’agrada anar ràpid.

Consideres el descens perillós?Alguns cops sí, però si et trobes bé i estàs forta et

dóna una gran sensació de llibertat.

Vas debutar a la Copa del Món amb 18 anys. Com va anar?Consideres que és una bona edat per donar el gran salt?Sí, recordo que aquell any ho vaig fer molt bé a la Copa

d’Europa –on té tres victòries i 15 podis en 41 cur-

ses–. Vaig tenir una temporada perfecta i em vaig clas-

“La força fa que els noissemblin millor esquiadors”

“Els 18 anys és una edat perfecta per debutar a la Copa del Món”

Entrevista

L’adaptació de Zettel a les proves tècniques ha estat espectacular.

42

sificar per a la Copa del Món. Crec que el primer any a

la Copa del Món va ser molt important per a mi, i trobo

que els 18 anys són una edat perfecta per fer el salt.

Com recordes aquelles primeres curses a la màxima com-petició?No sé. Pensa que per a mi va ser molt difícil, ja que tro-

bava a faltar moltes coses i vaig tenir alguns proble-

mes d’adaptació, però tinc bons records d’aquell inici.

De fet, és normal que tot no sigui arribar i moldre, had’haver-hi un període d’adaptació.Probablement, però també s’ha de dir que hi ha un salt

molt important entre la Copa d’Europa i la Copa del

Món, i la prova és que a algunes noies els costa molt

trobar-se còmodes a la Copa del Món, quan ho han fet

molt bé a la competició europea.

On has millorat més en tots aquests anys?Crec que quan vaig començar era molt bona en eslà-

lom, però ara mateix la meva millor disciplina és el

gegant.

Quina mena d’esquiadora ets?Sóc una esquiadora força tècnica, però també crec que

les noves tecnologies ens ajuden força en el nostre ren-

diment. Per exemple, la nova tecnologia que ha aplicat

Atomic enguany als esquís, em refereixo al Double

Deck, t’ajuda a ser millor. En el meu cas, haig de dir

que cada setmana tinc material nou a la meva disposi-

ció, i està bé saber que gràcies a ell, pots millorar.

Afortunadament pel teu país, no paren de sortir bones ibons esquiadors, els feu en sèrie?No, no (riu). Crec que hi ha vàries claus. Una és que

tenim molt bons entrenadors. L’altre és que tenim

unes grans muntanyes i pot ser la tercera seria que

disposem del millor material. En la barreja de tot això

pot estar la clau.

Des de fora es veu que ets una esquiadora força tècnica,que tens una molt bona línia.Pot ser, però jo intento anar tant ràpid com puc. A

vegades aquest desig no és possible. En el desenvolu-

pament d’una cursa intervenen molts factors i totes

intentem ser les millors.

Deies que sempre tenies l’oportunitat de calçar-te materialnou, quants esquís tens?Uf! No ho sé. De botes, per exemple, tinc dos parells

d’esquís, un per a les proves tècniques i altre per a les

de velocitat. D’esquís no ho sé exactament, però en

tinc molts.

Sobre quina neu prefereixes lliscar?És diferent, la neu gelada és com patinar, però depèn

de les condicions.

Parles amb els esquís?No, no els hi parlo mai (riu).

Tens alguna mania a l’hora d’iniciar una cursa o d’encararuna competició?No. Realment faig el que m’agrada, el que sento a cada

moment.

Com deies abans, totes les noies busqueu quedar millor dela resta. Aquesta rivalitat, afecta les relacions personals?No crec, com a mínim en la meva opinió. Crec que en

general la resta de noies són molt maques. Cadascuna

Més personalNom i cognoms: Kathrin Zettel

Any de naixement: 05/08/1986

Signe del zodíac: Lleó

Alçada: 167 cm

Pes: 60 kg

Estudis: Va estudiar economia i va treballar dos

anys com a comercial

Club d’esquí: Goestling-Hochkar

Esquís, botes i fixacions: Atomic

Guants: Reusch

Bastons: Komperdell

Casc i màscara: Uvex

Aficions: l’ordinador, les motos –especialment la

moto de muntanya–, i la música.

Pàgina web: www.kathrin-zettel.at

Club de fans: www.kathrin-zettel-fan.at.tt

Color preferit: el blau

Número predilecte: el vuit

El dia perfecte: qualsevol dia

que em desperti pel matí i em

trobi bé.

Un llibre: no tinc gaire temps

per llegir.

Entrevista

“La tecnologia DoubleDeck d’Atomic m’haajudat a ser millor”

L’eslàlom és una de les disciplinesque més li agrada, tot i que

enguany se li resiteix la victòria.

43

té la seva vida i els seus problemes, però el grup està

bé. Jo no tinc problemes amb cap d’elles.

Les noies doneu un bon espectacle a les curses, peròcreus que se us reconeix l’esforç igual que als nois?No, ells són més forts. Tenen més força i a vegades per

aquesta raó semblen millors. En algunes ocasions i en

alguns casos, penso que tècnicament ells estan per

davant de nosaltres. Jo miro de fixar-m’hi i aprendre.

Et fixes en algun en particular?M’agraden diversos esquiadors, però especialment la

tècnica de Jean Baptiste Grange.

Ja ha nevat molt, però recordes els teus inicis a l’esquí?I tant que en fa d’anys! Va ser prop de casa dels

meus pares, al poble austríac de Göstling, quan tenia

dos anys, i als sis ja vaig disputar la meva primera

competició.

Per començar tant jove, teníeu tradició familiar a l’esquí acasa teva?No, la veritat és que no. Jo vivia en una granja, i els

meus pares són pagesos i no tenen ni tenien temps per

a l’esquí. El que passa és que molt a prop tenim bones

opcions per esquiar. Recordo que m’agradava, que vaig

anar a una bona escola d’esquí, amb bons esquiadors.

Vaig veure que m’agradava. Volia dedicar-m’hi i aquí

estic.

Ets jove però ja has voltat per mig món, amb quina estacióet quedes?M’agraden moltes i de molt diferents, que siguin tècni-

ques i que pugui anar ràpid, amb això em conformo.

Creuem els dits. Enguany pots aconseguir el teu primerglobus de vidre, vas primera en gegant, et veus capacita-da per ser la millor en totes les disciplines.Igual d’aquí a uns anys puc intentar l’assalt a la general

de la Copa del Món. Ara crec que puc guanyar el gegant,

i aquest és el meu objectiu, però encara resta molt.

Passes molts nervis abans d’una competició important, oets tant tranquil·la com sembles ara mateix?Per sort, dormo bastant bé.

I tens moltes manies a l’hora de menjar?No gaires. Per esmorzar acostumo a menjar pa, mel i

cereals. I per dinar el que hi hagi al menú. No tinc pro-

blemes.

Quan acabi aquesta temporada, on t’agradaria anar devacances?No ho sé, però el que tinc clar és que si vaig a algun

lloc serà on no hagi d’agafar molts avions, ja que en el

decurs de la temporada ja n’agafo prou, i és molt més

dur i cansat del que la gent es pensa. Em conformo

amb quedar-me al meu poble. Els meus pares tenen

una bonica finca rural, a una quatre quilòmetres als

afores de Göstling, i per a mi és el lloc perfecte per

descansar, relaxar-me i agafar forces de nou.

I com et veus el dia de demà...? Casada, amb fills…Igual em caso o no, això no ho sé, però el que sí sé,

és que vull tenir fills, però per això encara em falta

una mica. Ja veurem a veure que ens depara el

temps. �

Evolució esportivaPunts totals DH SL GS SG KB

Temp. Rànquing Punts Rànquing Punts Rànquing Punts Rànquing Punts Rànquing Punts Rànquing Punts

2009 4 775 - - 5 280 1 369 30 24 2 102

2008 13 558 - - 9 192 6 249 23 57 11 11

2007 11 568 - - 8 257 7 206 31 45 11 11

2006 7 872 49 16 4 399 6 314 30 58 6 6

2005 36 196 - - 23 95 18 98 - - - -

*a data 5 de febrer de 2009

Kathrin Zettel va debutar a la Copa del Món a l’edat de

18 anys, concretament el 13 de març de 2004 a

Sestriere, Itàlia, en la modalitat d’eslàlom. El seu pri-

mer podi va trigar un any: Aspen, Estats Units, on va

ser tercera en gegant. Amb anterioritat, havia disputat

41 curses de la Copa d’Europa, on va aconseguir 15

podis i tres victòries. El 5 de febrer sumava 96 parti-

cipacions a la Copa del Món, amb 21 podis i cinc victò-

ries: tres aquesta temporada (Cortina d’Ampezzo,

Itàlia; Semmering, Àustria; i Sölden, Àustria), i dues al

2006, a Semmering de nou i a Aspen, Estats Units;

totes elles en gegant. Tot i ser una especialista en

gegant, no va tenir tanta sort als Jocs Olímpics de

Sestriere, al 2006, on va ser setena al gegant, no va

acabar l’eslàlom i va ser quarta a la combinada.

“Els resultats no vénensols. Jo he entrenat

molt dur”

L’entesa entre Kathrin Zettel i els seus esquís és total.Fan un gran equip.

Celes Piedrabuena

Atomic i Eric Spiess/Red Bull Photofiles

No afluixa i és incombustible. La temporada passada

va ser l’esquiadora més completa i es va endur el

Globus de Vidre del descens. Per ara, Lindsey Vonn no

només manté els mateixos números que al 2008, sinó

que els ha millorat. El seu rendiment ha anat a més,

tant en les proves ràpides, on ja era i és habitual, com

en les proves tècniques. Va finalitzar el rànquing de la

Copa del Món 2007/2008 com a la 13a millor esquia-

dora de gegant i la 32a d’eslàlom, i enguany és la 10

del gegant i la segona! de l’eslàlom, sense deixar de

banda el tercer lloc del supergegant i el segon de la

combinada. La fam de victorià de la guapa i introverti-

da esquiadora de Rossignol sembla no tenir límit i

podríem estar davant una temporada històrica.

L’esquiadora que en la general la segueix en la seva

amiga Maria Riesch, actual líder de l’eslàlom. El seu

cas és curiós, ja que ha millorat força en totes les dis-

Aguantaran Lindsey i Ivica el liderat?

ciplines –en eslàlom, descens i gegant, no pas en

supergegant–, però sembla ser que no acaba de rema-

tar la feina. La temporada passada es va proclamar

campiona en supergegant i enguany podria repetir la

resta en eslàlom, la qual cosa parlaria de la seva poli-

valència. La disciplina més renyida és la de gegant, on

Kathrin Zettel avantatja Tanja Poutiainen per un punt, i

ambdues poden encara millorar força en la general; i

en supergegant la italiana Nadia Fancini es veu asset-

jada per la suïssa Fabienne Suter.

Torna el major IvicaEs va endur el Globus de Vidre d’eslàlom al 2002. Han

passat ja set anys, però l’esquiador de Zagreb torna al

camí dels èxits, sempre i quan els seus problemes

d’esquena el deixin rendir al màxim nivell. A data 27 de

febrer lidera la general i és el segon millor eslalomis-

ta. A priori ho té millor que el seu perseguidor, Jean-

Baptiste Grande, líder en eslàlom, ja que el francès

només disputa les proves tècniques i per tant no seria

fàcil que és fes amb la general. A priori, dos dels

esquiadors amb més números de sortir victoriosos de

l’assalt a la corona de millor esquiador de la Copa del

Món són Benjamin Raich i Aksel Lund Svindal, tercer i

quart respectivament, ja que la distància no és tant

gran i ambdós són força polivalents. L’austríac és el

líder del gegant i d’endur-se el Globus de Vidre s’apro-

paria als seus millor anys, 2006 i 2005, quan es va

endur tres Globus de Vidre. El noruec té el títol de

supergegant a l’abast i no se l’ha de descartar donada

la seva classe. Un títol que ara com ara té Hermann

Maier. Qui li havia de dir a Herminator. Tant de bo tan-

qui la que podria ser la temporada del seu comiat amb

un nou títol. Per sempre, Maier. Més estreta és la

distància en el descens, que a hores d’ara està en

mans de Michael Walchhofer, que d’aconseguir-lo bai-

xaria del lloc més alt del podi a l’esquiador que les dues

darreres temporades li ha pispat la cartera: el suís

Didier Cuche que de ben segur no afluixarà fàcilment la

corda. �

Lindsey Vonn

Benjamin Raich

Copa del món d’esquí alpí

Després dels Mundials de Val d’Isere, els millorsesquiadors alpins han de canviar el xip i centrar-se enel que resta de Copa del Món, que no és poc.Lindsey Vonn i Ivica Kostelic afronten l’últim terç dela temporada com a líders de la general, davant lafam i la tenacitat de la resta dels seus rivals.

46

competicióEsquí de fons- Marxa BeretMés de 1.100 participants a Era Marcha BeretÈxit de la 30a edició d'Era Marcha Beret, que vacomptar amb 1.172 inscrits i on els guanyadorsde la nova distància màxima, 42 km, van ser elsfrancesos Baptiste Cazaux, que corre pel clublocal Vital Dent Aran i Marielle Bigot. Una de lesnovetats a nivell esportiu era que aquest any eraCampionat d'Espanya de llargues distàncies,dins del calendari federatiu, i els guanyadors encategoria sènior van ser Cynthia Martínez(UHRTE) i Javier Gutiérrez (SOLVA).

Gran ambient a la 30a edició de la festa més mul-titudinària de l'esquí de fons d'Espanya, celebra-da el diumenge 1 de febrer. Era 30 Marcha Beretva registrar 1.172 inscripcions, 50 més que lapassada edició, moltes d'elles d'esquiadors real-ment joves, que corrien la distància mínima de 10km. Les institucions que organitzen l'esdeveni-ment, com el Conselh Generau d'Aran, BaqueiraBeret, l'ajuntament de Naut Aran i la FederacióCatalana d'Esports d'Hivern (FCEH), veuen ungran futur en aquesta clàssica. Els generososgruixos de neu que presentava al Pla de Beretvan permetre un traçat impecable en les tresdistàncies possibles de 10, 21 i 42 km. La baixadaa Montgarri va ser una realitat per les duesdistàncies de més recorregut, obligant alsesquiadors a afinar la seva tècnica en el descensi fer-ho bé en les pujades de tornada a Beret.

La Euroloppet en el punt de miraEl director d'Era Marcha Beret, Rafa Sanmartí, vadestacar la implicació de les institucions i tambéla gran quantitat de voluntaris de la Val d'Aranque fan possible aquest esdeveniment. Sanmartítambé va elogiar l'esforç dels equips tècnics deBaqueira Beret, que van estat tota la nit marcantl'extens circuit perquè els participants trobessinel millor traçat possible. El director d'aquesta30a edició va comentar que el pas de 30 km coma distància màxima als 42 km d'aquest any res-ponia al desig dels organitzadors d'entrar a laEuroloppet, el circuit de llargues distàncies mésimportant d'Europa i que està en el calendari dela FIS. El president de la FCEH, que ha competiten la prova de 10 km, va destacat la bona coordi-nació entre totes les entitats organitzadores, aixícom l'extrema il.lusió amb la que s'impliquen elsorganismes locals i els esquiadors de la Vald'Aran que fan possible l'esdeveniment.Carreras ha volgut tenir un record pel granesforç organitzador que en el seu dia va realitzarel Club Esquí Terrassa (CET) per tal que EraMarcha fos una realitat.

Domini dels francesos Cazaux i Marielle Bigoten la distància reina Els vencedors en els acabats d'estrenar 42 kmvan ser el francès, però corredor de l'equiparanès Vital Dent Aran, Baptiste Cazaux i la sevacompatriota Marielle Bigot, ja habitual de lacursa. El primer va marcar 2:11:47 i Bigot2:54:14. En dones, la segona en el podi va ser la

catalana i corredora del Vital Dent Aran MarionaAubert, amb un crono de 2:55:53, i tercera va serl'aranesa Dolors López amb 3:03:39. El segon enhomes va ser l'andorrà de la FAE FrançoiseSoulier, amb 2:14.16 i Javier Gutiérrez del SOLVAva entrar tercer amb 2:15:09.

L'aranès Ruben Cassenh i la francesa MathildeCoste guanyen els 21 kmLa francesa Coste va arribar a meta amb untemps de 1:43:24, seguida de la navarresa delUHRTE Cyntia Martínez, que va marcar 1:46:20, ila tercera a passar per línia d'arribada va ser lacatalana Alba Sunyer, marcant 1:53:16. Enhomes, amb Cassenh el Vital Dent Aran va acon-seguir el triomf en la distància mitjana, al marcarl'aranès un temps de 1:12:29, seguit de MarcosHernández (Sabika) amb 1:19:05, i el tercer alpodi amb 1:19:38 ha estat Oscar Jorba (CEFUC).

La ceretana Berta Morral i el francès NathanCarrere vencedors dels 10 kmLa fondista del CEFUC Berta Morral va guanyarla distància més curta amb un crono de 35:22,seguida de la basca Maialen López (IRUNG) amb36:51, i tercera va ser l'aragonesa Berta Vigomarcant 37:10. En homes, el gal Nathan Carrere(Val d'Azun) va ser el més ràpid al marcar 32:22,li va seguir Raul Rapun (Mayencos) amb 33:21 i vatancar aquest podi Adrein Puig amb 33:48.

Campionat d'Espanya de Llarga Distància En categoria cadet la guanyadora dels 10 kmBerta Morral (CEFUC) i Marcos Hernández(SABIKA) van ser els campions d'Espanya. Enjúnior Maria Cristina Aleu (Mayencos) i Oier Goñi(UHRTE) i en sènior Cynthia Martínez (UHRTE) iJavier Gutiérrez (SOLVA) van ser els vencedorsen sengles categories. Lourdes Irazusta (UZTUR)i Francisco Sorbet (RNCAL) es van proclamarcampions d'Espanya en veterans.

Sprint Salomon a Arties el dissabte Un total de 37 participants (24 homes i 13 dones)arribats des de França, Andorra, Catalunya,Aragó i Andalusia van prendre el dissabte la sor-tida al 7è Sprint Salomon, celebrat a Arties. Laràpida cursa, modalitat olímpica, és l'avantsalad'Era Marcha Beret en cada edició. Els rivals esmesuren en un circuit de 425 metres de longitudcompletant dues voltes a l'esprint. A l'èxit de par-ticipants es suma també l'èxit de públic, ambmés de 300 persones que van gaudir d'aquestacompetició tan explosiva i tècnica. En categoriamasculina es van confirmar els pronòstics ambla victòria del vigent campió i corredor de Copadel Món, el corredor andorrà de la FAE FrançoiseSoulier, mentre que en categoria femenina lajoveníssima Yaiza Barajas, de 14 anys, va donar lasorpresa adjudicant-se la prova a la qual dónanom Salomon, sota l'organització de la FederacióCatalana d'Esports d'Hivern, el Conselh Generaud'Aran, l'Ajuntament Naut Aran i Baqueira Beret.www.marchaberet.comEsquí alpí-28è Derbi Internacional Ciutadans

L’Era Marxa Beret va registrar 1.172 inscripcions,50 més que la passada edició.

Foto: Foto Tur.

Ramon Carreras, president de la FCEH, no esva perdre la Marxa Beret. Va participar en ladistància de 10 km. Foto: Foto Tur.

Més de 200 participantsEl Derbi Internacional de Ciutadans de LaMolina, cursa FIS amb molta tradició, emmarca-da dins la Copa del Món ciutadana d’esquí alpíArnold Lunn, es va dur a terme el penúltim capde setmana de febrer, va aplegar 200 esquia-dors i la jove Aura Mengual va encadenar duesvictòries seguides.

Aquesta cursa internacional, organitzada per laFederació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) iLa Molina, amb el suport de LMCE, va comptaramb esportistes espanyols, andorrans, francesosi italians, i les curses van ser patrocinades pelPatronat de Turisme de Girona. La selectiva pistadel Roc Blanc de La Molina va ser l’escenari deles curses.

Doble triomf d’Aura MengualLa catalana Aura Mengual va guanyar el gegantdel dissabte, on participaven 70 esquiadores,amb un temps de 1:41:08. La va seguir la tambécatalana Marta Badia, amb 1:43:39, i tercera alpodi va ser la francesa Amelie Mazuir, amb 1:43:44. En homes, amb 120 esquiadors inscrits, el vence-dor va ser l’italià Gianmarco Menin, 1:41:15. El va seguir l’incombustible Oriol Dot amb 1:41:34, i ter-cer va ser el jove Eduard Font, que va marcar 1:41:35. En el tècnic eslàlom de diumenge Aura Mengualva repetir victòria, fent un temps de 1:37:25 seguida de la francesa Amelie Mazuir amb un ajustat1:37:67, i tercera va ser Marta Carbonell, amb 1:38:37. En homes, el primer classificat va ser el catalàPol Rocamora,1:34:32, seguit de l’itàlia vencedor del gegant Gianmarco Menin amb 1:35:07, i tercer vaentrar Lorenzo Urieta amb un crono de 1:36:12.

Podi d’Aura Mengual a CaspoggioL’esquiadora de La Molina Club d’Esports (LMCE) va tenir un inici d’any esplèndid, i prova d’aquest altrendiment el trobem en el primer lloc que va a conseguir a l’eslàlom FIS d’Ala di Stura o a la terceraplaça del supergegant de Caspoggio, també a Itàlia. Cursa on cal destacar també la 13a posició del’esquiadora Marta Badia.

47

www.fceh.cat

Múixing-Campionat de CatalunyaQualitat i quantitatEl 10 i 11 de gener es va celebrar el V GranPremi Port Ainé de Múixing i Canicross a l’esta-ció d’esquí Gran Pallars Portainé Lleida

Un total de 20 múixers en categoria masculina ifemenina van participar a principis de gener alsCampionats de Catalunya de múixing sobre neua Port Ainé, on es va competir amb una quanti-tat i qualitat de neu excel·lents. La sortida tenialloc a 2.100 metres, davant l’Hotel Port Ainé, i elcircuit de 8,5 Km es va convertir en un magníficrecorregut on els màxims protagonistes erenels gossos. El Campionat de Calalunya, compe-tició que formava part de la Lliga Catalana, vaser un èxit d’organització per part del Clupd’Esquí Port Ainé Pallars (CEPP), amb el suportde la pròpia estació.

GuanyadorsMúixing. SM2: Joan Josep Diaz Gabaldá (CEPP). 4S (quatre

gossos): Lluis Puinsola Solé (Gos Blanc). 4N (quatre gossos

nòrdics): Joan Antoni Martínez Priors (F.C.S.S). 6S (sis gos-

sos): Santiago Fernández Nina (F.C.S.S). 6N (sis gossos

nòrdics): Lázaro Martínez Solsona (F.C.S.S). Infantils: Josep

Mª Massó Llinars (C.A.E.I).

Canicròs. CHS: Daniel Martínez (A.E.M). CDS: Olivia

Guerrero (A.E.M). CHVA: Toni Ferre (A.E.M.CC).

Aura Mengual (LMCE) va tenir un cap de setmana rodó i va guanyar l’eslàlom i el gegant. A sota, podi de l’eslàlom masculí, amb Pol Rocamora primer, l’italià Gianmarco Menin segon, a l’esquerra de la foto, i Lorenzo Urieta com a tercer classificat. Foto: Marcos Pérez de Rozas/www.photoski.net

Hoquei gelEls dos equips catalans, finalistes de la LNHH 2008-09FC Barcelona i CG Puigcerdà disputaran a par-tir del proper 7 de març la final del play-off peltítol de la Lliga Nacional dHoquei Gel 08-09,després d’imposar-se en les semifinals a laSAD Majadahonda i al Aramón CH Jaca respec-tivament.

L’equip aragonès va poder igualar l’eliminatòriadurant la nit del dissabte amb una victòria a lapròrroga a la pista de gel del CG Puigcerdà per3-4, després d’acabar amb 3-3 els 60 minutsreglamentaris. En el partit definitiu, disputat elprimer dia de març per la tarda, l’equip ceretà vamatar l’eliminatòria amb un contundent 9-3,forjat especialment en un segon període que vaacabar amb 6-0 al seu favor. Els barcelonistes,per la seva banda, no van tenir problemes peraconseguir el seu passaport per a la final a dospartits amb un còmode triomf davant l’equipmadrileny per 8-2. A més, l’equip d’hoquei gel del FC Barcelona varebre el títol de campió de la Lliga RegularTranspirenaica 2008-09.

El Club Gel Puigcerdà jugarà la final de la lliga davant el F.C. Barcelona. Foto: Eduard Palomares.

Esquí alpí- Campionats d’Espanya de TelemarcTítol per Raquel BlauEl penúltium cap de setmana de febreres van celebrar els Campionatsd’Espanya de Telemarc a l’estació deBaqueira Beret en categoria júnior isènior, amb una excel·lent organització.

Sota el sol espectacular que brillava al’estació de Baqueira es va disputar laprova de gegant i clàssic delsCampionats d’Espanya de Telemarc,organitzats per la Real FederaciónEspañola de Deportes de Invierno(RFEDI), la Federació Catalana d’Esportsd’Hivern (FCEH) i l’estació de Baqueira

Beret. A la cursa, que es va disputar a l’estadi de Beret, pista amb un desnivell de 300 metres que pre-sentava unes condicions impecables, hi van participar més de 30 telemarkers. El primer lloc de laclassificació absoluta de gegant en dames se’l va endur la catalana Raquel Bau, seguida de la tele-marker de la Rioja Sonia Poderós i la navarresa Itsaso San Martín. En homes, el primer lloc del podide gegant va anar a mans de l’esquidor madrileny que corre per la FCEH, Tomás Testillano. El segónlloc se’l va endur el català Pol León i tercer va ser l’aragonès Javier Martín. En clàssic van repetirTomás Testillano i Pol León primer i segon, i el tercer lloc va ser pel català Daniel Oliver.

competicióEsquí alpí- Campionats Universitaris a XinaMireia i Guillem progressenEls esquiadors catalans Mireia Clemente iGuillem Capdevila van participar en les provesde súper gegant, gegant i eslàlom delsCampionats Universiade que van tenir lloc aDaguokui Skiing Field, Yabuli, Xina, del 20 al 27de febrer.

Guillem Capdevila, del Club d’Esquí Terrassa(CET), va inicar la participació catalana en aques-ta Mundials Universitaris disputant el passat 22de febrer la prova de super gegant, on va quedaren el 24è lloc de la classificació amb un tenps de1:27.89. Mireia Clemente, del Club d’Equí Girona(GNA) per la seva banda, va escalar fins a la 10aposició amb un temps de 1:29.96 i esgarrapant61.34 valiosos punts FIS. El dies 24 i 25 de febrerva ser el torn del gegant on Clemente va obtenirel 12è lloc de la taula, marcant el temps de2:20.63 i sumant 31,30 punts FIS, i Capdevila vaacabar la prova en la 19a posició aturant el cronoen 2:13.82 i aconseguint 36.02 punts FIS. La últi-ma prova va ser l’eslàlom amb la 17a posició pera Capdevila amb un temps de 1:37.22 i obtenint33.47 punts FIS. L’esquiadora gironina no vapoder finalitzar la segona màniga.

Pol León, en imatge, es va proclamar subcampió d’Espanya. Foto: Foto Tur.

Esquí de fons - Copa d’EuropaLaura Rogué guanya a SchiltarioLa fondista catalana va sumar un nou èxit al pujar a dalt detot del podi en la prova de 5 km estil clàssic del minutourde Schiltario, i es col.locava primera de la general de laCopa d’Europa.

Amb aquest, ja són sis els podis que ha aconseguit la joveesquiadora catalana aquesta temporada, que amb només22 anys i els èxits esportius que acumula sembla estar dipo-sada a deixar la seva marca en l’esquí de fons català. Laparticipació a la Copa d’Europa era molt important pelsobjectius de la fondista catalana, i el viatge que va fer des dela República Txeca, on s’estaven disputant els Campionatsdel Món d’esquí de fons, va valer la pena. En l’esprint, la pri-mera de les tres proves del minitour, Orgué va quedar en10è lloc, aconseguint una bonificació de 30 segons per a lasegüent cursa. El dissabte va disputar la prova de 5 km estilclàssic enduent-se el primer lloc després d’una cursaimpecable, marcant un temps de 0:16:29.7. El diumenge vaser el torn de la darrera prova del Minitour, els 10 km estillliure, on va quedar en tercera posició, aturant el crono en0:30:23.5. Amb aquests resultats, Laura Orgué escalava daltde tot de la classificació general de la Copa d’Europa, amb746 punts.

www.fceh.cat

Laura Orgué es troba en un gran momentde forma. A la dreta, dalt de tot del podi

d’Schiltario. Fotos: RFEDI.

Esquí alpí-Centenari de l’esquíFesta a Rasos de Paguera Del 27 de febrer a l’1 de març Rasos de Peguerai Berga es van vestir de festa per acollir unseguit d’actes per commemorar els 100 anys del’esquí a Catalunya.

La festa va començar amb l’exposició fotogràfica‘100 anys d’esquí a Catalunya’, que proposava unrecull cronològic en imatges pel centenari del’esquí a casa nostra, exposició que en el queresta de temporada viatjarà per tot el territoricatalà. A més a més, també es va dur a termeuna taula rodona per tractar diferents aspectesdels esports de neu. El 28 de febre , uns carriletsturístics, amb esquiadors d’època, van fer el viat-ge de Manresa fins al Pla de Campllong, repro-duint una esquiada segons els costums seguitsfins a meitat del segle XX. A la tarda va haver-hiuna excursió fins el Xalet-Refugi de Rasos dePeguera, i un cop es va fer fosc es va fer unaencesa de foc, amb vi calent per a tothom. I ja eldiumenge, al refugi dels Rasos de Peguera, es vadur a terme una esquiada retro. El plat fort va serel fet d’agafar l’històric telesquí portàtil delsRasos, així com una desfilada d’esquiadorsd’epoca. www.rasos100desqui.cat

Entrevista Ander Mirambell, atleta d’skeleton“A la mínima, acabes a l’hospital”Sempre li dic que és el meu heroi, i estic segurque no m’equivoco. Ander Mirambell és tot unexemple de dedicació i constancia en un esportcom l’skeleton, amb poca tradició a casa nostre,amb poca repercussió als mitjans, i en el que esjuga la vida a cada revolt. Ara és un dels fixes ala Copa del Món, i el seu nom i cognoms ja tenenun prestigi dins del seu esport.

En el moment d’escriure aquestes línies l’AnderMirambell ja havia donat per finalitzada la tempo-rada, en la que ha acabat com el 23è millor espor-tista de la Copa del Món i en la que al Campionatdel Món de l’especialitat va assolir la 27a posició.Uns resultats que el satisfan: “la millora en elmeu pilotatge és notable i això significa que poc apoc podem estar al davant”. De moment, mantéintacte el somni de ser als Jocs Olímpics deVancouver 2010.

Com vas preparar la temporada?Aquesta temporada ha estat molt dura, ja quevam augmentar les hores d’entrenament al’estiu, en el decurs del qual també vaig haver depreparar-me els exàmens de setembre. Va sermassa llarg, i en alguns moments ja tenia ganesde plegar. A partir del mes d’octubre ja m’hepogut centrar més en els entrenaments, tot i quela concentració de Letònia i la d’Innsbruck vanser molt dures. Vaig arribar a fer 50 baixades en12 dies, descansant per canviar de país, ambdobles i triples sessions d’entrenament. El millorde molts dies, era quan anaves a dormir.Què ha canviat enguany?Fora de casa moltes coses, a casa meva conti-nuem treballant de forma amateur, sense tenirels recursos necessaris per poder ser un profes-sional de l’skeleton. A la Copa del Món estan elsmillors del món, i cada país ha de guanyar-se laplaça. Aquest any, França va perdre la plaça enfavor nostre. Aquí tot va molt més ràpid. Elserrors t’envien a l’última posició i el canvi de pas-

sar de Copa de Europa a Copa del Món, sensepassar per la Copa Intercontinental, és molt dur.Potser és una errada. Ho veurem a final de tem-porada. Un altre exemple de la competitivitat quehi ha, és que al vestidor la gent no es parla. Lesmirades són contundents i hi ha una professiona-litat tremenda. Molts esportistes tenen cotxesamb el seu nom, gent que els prepara els trineu odos i tres entrenadors que els donen diferentsinformacions en cada baixada. Aquí tot ha de serperfecte. Un pilot per entrar en el top 10 necessi-ta anys i anys d’experiència. Per exemple, els ger-mans Dukurs porten 7-10 anys competint. Elsprimers anys a la Copa del Món mai passaven eltall dels 20 millors, i ara són autèntics ‘cracks’.Quina pista t'agrada més i quina odies i per què?No odio cap pista, ja que totes poden ser moltperilloses i et poden enviar a l’hospital en qualse-vol distracció. Per triar la que més m’agrada fariaun ‘mix’ de diverses: la dificultat d’Altenberg ambl’Omega i el Krazel, la situació geogràfica del’única pista del món natural –que transcorreentre el bosc– Sant Moritz, i la de la ciutatd’Innsbruck, on tot va començar. Em queda perconèixer Vancouver i els seus 135-140 km/h.Jo et veig i se’m posen els pèls de punta. Et con-sideres un heroi?Els herois són les persones que fan coses d’unaaltra galàxia, com un metge al salvar la vida o tor-nar la vista a una persona. O aquelles personesque arriben a un accident i salven els ferits.Aquests són els herois. Per mi també són unsherois aquells que lluiten contra malalties com elcàncer i altres: aquests són autèntics ‘cracks’.Em considero un esportista diferent, que no té elsmateixos recursos que els altres esportistes i queha d’utilitzar valors com la voluntat, sacrifici,il·lusió, ganes, constància… per intentar igualar eldèficit de professionalitat.Com et veuen la resta de rivals?A la Copa d’Europa fa uns anys es reien de mi, ifeien conyes sobre com era. Ara, em respectenmolt. Em truquen per demanar informació im’estudien en cada baixada. A la Copa del Mónporto la L i sóc com un fantasma, ja que quasi béningú es preocupa dels meus resultats, demoment. Ara em toca aprendre i millorar.Quina és la teva millor i la pitjor qualitat?La pitjor, en tinc moltes, jo diria que fer més delque realment puc fer. El fet de creuar la barreradel límit en moltes situacions pot tirar la feina demesos per terra o pot semblar que sigui egoista inomés pensi amb els meus objectius/problemes.La millor, la il.lusió per les coses i intentar noperdre el somriure per molt difícil que sigui lasituació, i, si no, que li diguin al metge que em vaatendre a Alemanya després de trencar-me laclavícula i la broma que li vaig fer tot i la situaciótan dura.

50

competició

Ander crea escolaSi ja era d’aplaudir el fet de tenir un corredord’skeleton com l’Ander, encara ho és més lapresència aquest any de Maria Montejano. Labarcelonesa va debutar a la Copa d’Europad’Skeleton, disputada a Winterberg, a principisde desembre, aconseguint una meritòria 18aposició. Era la seva segona cursa en aquestadisciplina i va sorprendre a tothom amb la sevaactuació, ja que en la primera mànega va acon-seguir la 14a plaça, a una velocitat de 120 km/h.La Barcelona corredora d’skeleton té 22 anys,va tenir la primera presa de contacte ambaquest esport el passat mes de novembre alcurs de l’Escola de Pilots d’Innsbruck, Àustria, icom l’Ander prové del món de l’atletisme.

L’Ander a la finestra de l’apartament aKönigssee, Alemanya, abans de disputar la prova de la Copa del Món.

María Montejano s’ha enamorat de l’skeletongràcies a la tasca de l’Ander Mirambell.

51

www.fceh.cat

Esquí alpí-1r Trofeu GER-Circuit Audi QuattroCup d’AlevinsEls alevenis I i II prénen BoíEl 25 de gener es va disputar a Boi Taüll el 1rTrofeu GER, un gegant que forma part delCircuit Audi Quattro Cup d’Alevins, amb lacol·laboració d’Aigua de Veri i Atomic.

En el trofeu, organitzat de forma excel·lent pelclub GER (Grup d’Empreses Ribagorçanes) hivan participar nens i nenes dels clubs de Lleida iTarragona, entre els quals van destacar elsesportistes del CAEI, CEVA i també l’aragonèsMAYENCOS, que van pujar al podi en les dife-rents categories. Els alevins I i II van haver detreballar fort, ja que el traçat preparat per l’orga-nització va ser molt apretat, i exigia als esquia-dors moure’s ràpid i lliscar a temps, ja que elpendent de l’estadi era molt pronunciat. En unacursa qualificada pels entrenadors com llarga iveloç, els millors van ser Mikel Linacisoro(Mayencos) en Alevins I Homes, Patrícia Miquel(CAEI) en Alevins I Dames, Borja Sabugal (CAEI)en Alevins II Homes i Ana Iriondo (CEVA) enAlevins II Dames.

Isidre Sans (ACEC) va ser el millor en Alevins IHomes. Foto: Toni Grases/www.photoset.es

Esquí alpí-Trofeu Floquet de NeuMés de 100 alevinsUn total de 106 esquiadors de la categoria aleví,de primer i segon any, van protagonitzar la cin-quena edició del Floquet de Neu.

Gran ambient el que es va viure a Gran Pallars-Port Ainé amb motiu de la cinquena edició delTrofeu Floquet de Neu –que paral·lelament esdisputava al Trofeu Espot, obert a totes les cate-gories, i que va congregar un total de 84 partici-pants, en eslàlom i gegant–. Aingueru Garai(CAEI) i Ana Iriondo (CEVA) van ser els guanya-dors en Alevins II, mentre que ens Alevins I hovan ser Isidre Sans (ACEC) i Elsa Maristany(CAEI) en Alevins I; en una jornada on vuit de les12 places possibles de podi van ser pels repre-sentants del club CAEI, que va estar representata Port-Ainé per un total de 50 joves corredors.

Els de la dreta són els com-

ponents del nou

Grandvalira Team Alpí. La

presentació de l’equip va

tenir lloc a la pista

Paniquera de Grandvalira-

Soldeu, i l’equip el formen

14 corredors, dividits en

dos equips: A i B.

www.grandvalira.com

Després de quatre llargs

dies de competició va

finalitzar la Copa del Món

IPC de discapacitats, que

va començar el dia 12 de

gener. Van ser quatre

proves, dos gegants i dos

eslàloms, en els quals els

100 millors esquiadors de 16 països en categories de defi-

cients visuals, cadira i dempeus van demostrar el seu

nivell en el difícil estadi Supermolina. Cal destacar els dos

ors de Jon Santacana, i els dos bronzes i una plata d’Anna

Cohí.

El 28 de febrer es va presentar a l’Arxiu Comarcal de la

Cerdanya el llibre ‘50 anys: Club Gel Puigcerdà’, en

presència de la família de Sebastià Bossom, ex jugadors,

socis i simpatitzants del CGP. El llibre mostra en 224 pàgi-

nes la història del club. El trobareu a les llibreries de

Puigcerdà al modic preu de 15 euros.

La patinadora Sònia

Lafuente, la sisena

més jove de les 41

participants, van fina-

litzar 23a al Campionat

d’Europa Sènior de

patinatge sobre gel de

Helsinki, Finlàndia.

Javier Fernández, a la

foto amb la Sònia, va finalitzar 11è.

“La pedrera d’avui està molt viva”.

Aquestes van ser les paraules de

María José Rienda després de

l’entrega de premis de la prova

puntuable per a la Copa

d’Andalusia d’alevins que porta el

seu nom, qui també va dir que

“m’agrada molt la il.lusió amb què

competeixen els més petits i espero que no la perdin mai”.

Vallnord va acollir del 27 al 31 de gener la 17a edició del

Trofeu Borrufa amb més de 26 països inscrits i 170 partici-

pants. La primera jornada va ser una combi-race i un

gegant d’infants II, i la segona va donar pas a un súper

gegant, a la nova pista La Portella del Mig, i la tercera va

consistir en un eslàlom i un gegant d’infants I.

Ferran Terra, integrant de

la RFEDI, va aconseguir el

millor resultat en Copa

d’Europa en l’edició

d’aquesta competició que

va tenir lloc a La Molina a

principis de febrer. Van

competir més de 60

esquiadors i el millor va

ser l’austríac Philipp

Schoerghofer.

BREUS

Ana Iriondo (CEVA) es va endur la victòriaen Alevins II Dames. Foto: Toni

Grases/www.photoset.es

52

competició

Esquerra: Meritxell Duran. A la dreta: Marc Sallés.

Foto: MarcosPérez de Rozas/

www.photoski.net

Esquí alpí-1ª Fase dels Campiontas d’Espanya Infantils IIEls catalans, amb notaMés de 200 esportistes van competir als Campionats d'Espanya Infantils II d’esquí alpí a LaMolina, on es va gaudir d’una plàcida meteorologia i d’una qualitat de neu excepcional.

Des del divendres 16 de gener i fins al diumenge 18 els 200 millors esquiadors infantils II de totl'Estat es van donar cita als estadis de La Molina per a disputar la primera fase dels Campionatsd'Espanya. El divendres es va portar a terme el supergegant a la pista de Torrent Negre, un traçatfàcil molt adient per a grans lliscadors, i dissabte i diumenge a l’estadi de Roc Blanc. Després deles tres curses, les millors noies van ser Júlia Bargalló (CAEI), que va sumar 410 punts, seguida deNúria Pau (LMCE) amb 389 i Eli Samper (CAEI), que va obtenir 377, les tres de la FederacióCatalana d’Esports d’Hivern (FECH). En nois, el primer va ser Juan del Campo (CEVA) amb 405, elsegon amb més punts va serIgnasi Martorell (MLEC) amb380, i el tercer Joaquim Salarich(ECC) amb 364 punts. Tots trestambé formen part de la FCEH.La cursa va estar organitzadaper la FCEH, l'estació de LaMolina i el club LMCE.

Esquí alpí-8è Trofeu MarmotaDeclaració d’intencionsEl tercer cap de setmana de gener va tenir llocla vuitena edició del Trofeu Marmota a Vallter.Es va disputar en les categories alevines I i II ennois i noies, en la modalitat de gegant.

Samantha Mcclellan (ECC) en alevines I dames,Pol Aguila (LMCE) en alevins I homes i Anna Oller(CANMC) en alevines II dames i Albert Ortega(LMCE) en alevins II homes van ser els granstriomfadors de la vuitena edició del TrofeuMarmota, el qual va servir de constatar el bonmoment pel qual passa el planter de l’esquícatalà. Pel que fa merament als resultats, totesles victòries van ser molt ajustades, a excepcióde la de Samantha Mcclellan, que va superar aAriadna Moreno (CANMC) per més d’un segon imig. Pol Aguila (LMCE) va apurar més el seutriomf, 49.07 pel 49.32 de Joan Gorgues (LMCE),que va ser segon. En alevines II, Anna Oller vaaconseguir un temps de 45.15, pel 45.19d’Eugènia Mateu (ECC) que va ser segona.Finalment, Albert Ortega (LMCE).

Classificacions

Alevins I Dames. 1.Samantha Mcclellan (ECC), 49.39.

2.Ariadna Moreno (CANMC), 51.97. 3.Arola Rabassa (BELL-

VER), 52.63. 4.Julia Vergés (LMCE), 52.94. 5.Laura Solà

(SCC), 54.84.

Alevins I Homes. 1.Pol Aguila (LMCE), 49.07. 2.Joan

Gorgues (LMCE), 49.32. 3.Max Tunsch (CEMT), 50.48. 4.Oriol

Masia (LMCE), 51.09. 5.Marc Graell (CANMC), 51.15.

Alevins II Dames. 1.Anna Oller (CANMC), 45.15. 2.Eugenia

Mateu (ECC), 45.19. 3.Glòria Costa (CANMC), 46.84.

4.Georgina Sulé (LMCE), 46.89. 4.Marta Hernández (CEAC),

46.89.

Alevins II Homes. 1.Albert Ortega (LMCE), 44.31. 2.Òscar

Morató (CEMT), 45.58. 3.Andrés Fornesa (CEAC), 45.99.

4.Jordi Jardí (CEMT), 46.02. 5.Miquel Verdaguer (ECC),

46.07.

competicióEsquí alpí-Campionats d’Espanya MàstersNúria torna a la máxima competicióLa Vall de Núria va ser l’escenari dels Campionats dEspanya màstersd’esquí alpí (homes i dames), que es van celebrar el tercer cap de set-mana de febrer a la pista la Pala Bèstia, en el que suposava el retornd’aquesta estació a la competició d’alt nivell.

El dissabte 14 de febrer va tenir lloc la prova de gegant, on es van veureles cares els esquidors i esquiadores veteranes, de més de 30 anys, eldiumenge va ser el torn de l’eslàlom. Totes dues proves es van diputara la pista la Pala Bèstia, amb un desnivell de 288 metres i que darrera-ment s’havia eixamplat uns metres per tenir l’homologació pertinentper acollir-hi proves de competició FIS i d’altres esdeveniments, comés el cas d’aquests Campionats d’Espanya Màsters d’Esquí Alpí, quesuposen el retorn de la competició d’alt nivell a les pistes de Vall deNúria. Entre els 86 participants en la competició estatal no hi van faltarcorredors de diferents federacions com l’aragonesa, la de Castella iLleó i la de Madrid, i entre la nombrosa representació catalana van des-tacar noms mítics com Bulbena, Comas i Joaniquet, esquiadorss nas-cuts els anys 28, 33 i 35 respectivament. Maria Carbajo i JordiAlcubierre varen obtenir els millors temps absoluts en les dues moda-litats.

A dalt, tots els màsters i a sota, JordiAlcubierre. Foto: Marcos Pérez de

Rozas/www.photoski.net

Esquí alpí-1r Trofeu Carcamal AudiQuattro Cup de BaqueiraEls alevins omplen BaqueiraEl primer cap de setmana de març vatenir lloc la primera edició del TrofeuCarcamal Audi Quattro Cup deBaqueira, que va organitzar la FCEH aBaqueira-Beret. La cursa, destinadaals alevins, es va disputar a l’Stadiumde Beret en la modalitat de GS per a lacategoria d’Alevins I i d’Alevins II. A lacompeti va haver-hi uns cent corre-dors. Després es va realitzar l’entregade trofeus a l’àrea de meta de Beret.

Classificacions

Alevins 1 Dames.1a.Carmela Olmo (CAEI.

2a.Elsa Maristany (CAEI). 3a.Ana Vidaor (CAEI).

Alevins 1 Homes. 1r.Dani Larriu (CAEI).

2n.Isidre Sans (ACEC). 3r.Adrià Pérez (CAEI).

Alevins 2 Homes. 1r.Pol Salvat (CAEI). 2n.Marc

Montes (CEVA). 3r.Aingeru Garai (CAEI).

Alevins 2 Dames. 1r.Marta García (CEVA).

2n.Inés Maristany (CAEI). 3r.Ana Iriondo (CEVA).

Clubs. 1r.CAEI. 2n.CEVA. 3r.ACEC.

Esquí de fons- Marxa de l’ArpFesta a Tuixent La VansaMés de 150 fondistes van participar a la Marxa l’Arp a Tuixent-La Vansa.

La cursa va estar marcada per la nevada que va caure, que va fer queles condicions de neu fossin difícils per encertar la millor opció d’ence-ratge. Per la neu i per la boira que hi havia a la part més alta de l’esta-ció.

10 km homes.1r.Òscar Jorba (CEFUC). 2n.Marcel Sangenís (BELLVER). 3r.Bernat

Galceran (PEC).

20 km homes.1r.Rubén Casseny (VITALDENT-ARAN). 2n.Jeremie George (SC Nordic

66). 3r.Sébastien Duc (Nordic 66)

10 km dones.1a.Montse Álvarez (CEFUC). 2a.Sara Cabo (CEFUC). 3a.Sandra

Varela(CEFUC).

20 km dones.1a.Aloma Combalia. 2a.Laia Aubert. 3a.Marta Folch.

Foto: Tur

competiciócompeticiócompeticióEsquí alpí-Trofeu Francesc ViladomatBona jornada d’esquí a Pas de la CasaEl passat diumenge 25 de gener va tenir lloc ales pistes de Grandvalira-Pas de la Casa, elTrofeu Francesc Viladomat en especialitat degegant i eslàlom, proves que formen part delCircuit Català d’esquí alpí.

Juvenils I i II i sèniors es van veure les cares alTrofeu Francesc Viladomat, trofeu que formapart del 26è Circuit Català d’esquí alpí. La com-petició, que es va haver d’ajornar el dissabte pelfort vent que bufava, finalment es va poder dis-putar el diumenge amb baixes temperatures,però sota un sol enlluernador. Les curses vantenir lloc a l’estadi Francesc Viladomat, de 175metres de desnivell, havent de superar a la pri-mera màniga 51 portes i 55 a la segona. Sobreneu dura i a una temperatura que oscilava entreels -5ºC i els -8ºC, Aura Mengual (SPA) va teniruna jornada molt exitosa en l’eslàlom, ja que vasuperar fàcilment a la resta de rivals, aconse-guint els dos millors temps de les dues màni-gues. L’andorrana Gemma Oliveras va sersegona i Cristina Garcia (SPA), tercera. Enhomes, l’incombustible Oriol Dot no ho va tenirtant fàcil com l’Aura, però també va ser el milora les dues mànigues. Segon va ser Pol Rocamorai tercer Eduardo Puente, ambdós de la FCEH.

Miriam Nart es va quedar a les portes d’entrar al top ten. Foto: Marcos Pérez de Rozas/www.photoski.net

www.fceh.cat

Esquí alpí-Campionats Espanya Infantils IIGran Pallars amb els alevinsPort-Ainé va acollir durant dos dies la celebra-ció dels Campionats d’Espanya Infantils II.

Grans curses les que es van viure a Gran Pallarsamb motiu de la segona fase dels Campionatsd’Espanya Infantils II, que es va disputar en lesmodalitats de gegant i eslàlom homes i dames.Les victòries, a nivell de clubs, van estar moltrepartides. Així, en gegant homes, el millor va ser

Àlex Puente (CAEI), i en dames Núria Pau(LMCE). Ja en eslàlom masculí, el guanyador vaser Ignacio Ondategui (FORMI) de la federacióaragonesa. El primer català, i segon classificat,va se Juan del Campo (CEVA). I, en eslàlom feme-ní, la millor va ser la representant del CAEI EliSamper.

Núria Pau (LMCE)Foto: Toni Grases/www.photoset.es

Esquí fons-9a Marxa PuigcerdàCursa de nivell126 corredors van protagonitzar la 9a edició dela Marxa Puigcerdà, puntuable per a la CopaCatalana de l’especialitat.

La cursa es va disputar a l’estació de la Quillane,Capcir, en les distàncies de 5, 12 i 25 km en estillliure i clàssic. Totes les distàncies van estarmolt disputades, en una gran jornada d’esquí defons. En estil lliure, els guanyadors van serAristide Belgue, Cerni Cairat (FAE) i XavierCadena (UEU) en homes, i Marta Cester (CAEI),Sandra Varela i Aloma Combalia (UES) en lesdistàncies de 5, 12 i 25 km respectivament. I enestil clàssic, els millors van ser Bernat Galceran(PEC), Òscar Jorba (CEFUC) i Ruben Cassenh enhomes, i Marta Cester (CAEI), Berta Borral iAloma Combalia (UES) en les distàncies de 5, 12i 25 km respectivament. www.esquidefons.org

En imatge, podid’estil clàssic 5

km homes, ambBernat Galceran

(PEC) com a guan-yador. Foto: CAEI.

58

Mites i llegendes urbanes

Al cap d’alguns esquiadors volten una sèrie de con-ceptes erronis que no porten enlloc. Tot seguit usrecordem quatre idees fallides, així que si ets dels quicreu que hi ha un esquí per a la cama dreta i un altreper a la cama esquerra, segueix llegint.

Una de les llegendes, de les conviccions més errònies,

fa referència a l’existència d’un esquí dretà i un

esquerrà, quan els esquís serveixen indistintament

per un peu o l’altre, ja que són idèntics, idèntics en

construcció i en geometria. No hi ha res que els faci

ser dretà o esquerrà. Tot i això, en el seu temps

aquesta idea sí que tenia la seva raó de ser, ja que

quan els esquís eren tallats d’una sola peça de fusta,

sí que s’establia aquesta diferenciació, ja que cada

esquiador té una forma concreta d’esquiar que feia

que els esquís en qüestió agafessin uns vicis i es tre-

ballessin més d’unes parts que d’unes altres.

Antigament, l’esquiador de competició col.locava

totalment el pes sobre el cantell intern de l’esquí

extern respecte la direcció del viratge. Per tant,

aquest cantell havia d’estar molt més afilat que l’altre

per permetre la rotació de l’esquí sense que s’enca-

rrilés. Els esquís eren més llargs. Un cop afilats els

cantells es procedia a arrodonir la part de les espàtu-

les i de les cues, i sempre es deixava més espai afilat

a una banda que a l’altre, per tal que l’esquí girés

millor i no s’enganxés al cantell. Com a conseqüència

Mites i llegendes urbanes

Celes Piedrabuena

Toni Grases, Fischer

Amb l’asessorament

de Marc Gombau

Marc Gombau, d’El Taller

d’aquesta diferenciació l’esquí amb ànima de fusta

s’adaptava a l’esquiador.

Aquest càstig a dia d’avui no es produeix, i per molta

canya que se li doni a un esquí, aquest no es transfor-

marà com a conseqüència de la metodologia d’esquiar

de cada persona. Hi ha qui no fa cas d’aquesta igualtat

i sempre es calça els esquís en la mateixa posició, i per

no confondre’s diferencia l’esquí de la dreta i de

l’esquerra amb un adhesiu, per exemple de la botiga on

s’ha comprat el material. Però, aquesta metodologia

és més dolenta a la llarga que beneficiosa a la curta, ja

que castigarem de forma excessiva els cantells inte-

riors, escurçant la vida dels esquís, ja que quan els

duem al taller del preparador d’esquís (skiman) haurà

de treballar-los força. Per tant, no li doneu gaires vol-

tes i quan trepitgeu la pista llanceu els esquís damunt

la nau, i tal com caiguin us els calceu.

La diferenciació entre dreta i esquerra tant sols la tro-

baríem en dos casos en concret. Un és quan els esquís

eren asimètrics –a dia d’avui ja no n’hi ha– i l’altre en

els esquís d’eslàlom, quan els competidors els

col.loquen les ungles a l’espàtula. Només en aquests

dos casos, existeix l’esquí dret i l’esquerre.

Afluixar les fixacionsUna altra de les creences errònies entre molts esquia-

dors fa referència a la necessitat d’afluixar les fixacions

un cop cabi la temporada. Probablement els qui ho fan

és perquè es pensen que és bo per les molles que por-

ten dins , però com diu Marc Gombau, d’El Taller, “si

veiessin com són les molles que hi ha a dins de les fixa-

cions ni s’ho plantejarien. Ja que són dues molles molt

grans. No cal afluixar-les, a no ser que les tinguis al

màxim de la seva potència, que tinguis la força al límit

que doni la fixació, a leshores sí que les hauríem d’aflui-

xar una mica”. Però, en cas de no fer-ho, no passa res.

L’únic realment important és mantenir les fixacions

netes, que no els entri ni terra ni porqueria, ja que així

treballaren bé.

Les botes de les ciaturesEn el tema de botes hi va algunes idees establertes equí-

voques, però una de les més esteses fa referència a les

criatures. Hi ha alguns pares que tenen la mania de com-

prar-los una bota més gran del que els toca, ja que així

s’estalvien canviar-les a la propera temporada, però així

l’únic que fan és desvestir un sant per vestir-ne un altre.

La canalla, com la resta d’esquiadors, han de calçar una

bota del seu número, i no una més gran per estalviar-se

canviar-les quan els creixi el peu. Primer, perquè si un

esquiador, tingui l’edat que tingui, porta una bota que no

és la seva no podrà transmetre correctament les forces

a l’esquí, més encara si li protegim el peu amb un mitjó

gruixut, ja que el peu li ballarà dins de la bota, i per tant

la seva progressió no serà la desitjada. El cert és que les

marques no donen moltes solucions en aquest punt,

però sempre hi ha idees pràctiques, com la del model

Chameleon de Roxa, que s’estira tres números amb un

senzill mecanisme.

Encerar els esquísEls esquiadors que llisquin habitualment les seves soles

per les pistes trepitjades tenen en major o menor mesu-

ra el costum d’encerar els esquí, amb el convenciment

que així esquiaran millor i de forma més eficaç. Una

pràctica que alguns col.lectius no tenen massa interio-

ritzada, per exemple, els practicants de l’esquí de mun-

tanya. En Marc ens comenta que més vegades de les

que fora necessàries es troba amb aquesta circumstàn-

cia, quan si enceressin els esquís les pells de foca

s’enganxarien i desenganxarien perfectament, i a l’hora

de baixar esquiant es tindria un major control de la situa-

ció i la resposta dels esquís seria la desitjada. Hi ha qui

creu que si encera els esquís li costarà col.locar i treu-

re la pell de foca, però per facilitar aquesta maniobra n’hi

ha prou amb una bona raspallada i amb què el procedi-

ment d’enceratge hagi estat el correcte. �

El Taller: www.eltaller.info i tel. 93 322 92 14

Reportatge

Els practicants d’esquí de muntanya han d’encerar els seus esquís igual que els afeccionats a l’esquí alpí.

Amb aquests esquís sí ques’havia de diferenciar entre

dreta i esquerra

60

Nitro Park PartyAlejandro Menéndez pels seus frontflips al wallri-de. Mateo Caicoa pel risc de donar-li als mòduls a200 per hora, Nicolás Menéndez per no deixar de‘patejar’ i tirar-li a tot al llarg de cinc hores. LauraViña per tirar uns 270 s de la mort. Miguel Mazariopel seu estil ripant al parc i els seus combos alplanter. Luis Sanz perquè molt probablement vaser el millor jibber del dia. Òscar Bueno com amillor freeskier i les quatre noies amateurs quevan protagonitzar la Nitro Park Party van ser lestriomfadores. La festa va tenir lloc a l’estació dePajares i van congregar gairebé 150 riders. (01)

Open Global Rider a PuigmalDesprés del 8è Mufló Ceretà, el 21 de febrer vatenir lloc la segona prova de l’Open Global Riderde la FCEH, forapista on els surfistes van donar-ho tot sota el vent que bufava a l’estació dePuigmal. En infantil, 21 van ser els riders , d’entre10 i 15 anys. Els dotze millors van passar a la final.Àxel Saperas (CEMT) va guanyar, i va estar acom-panyat al podi per Mauro Borras (CEMT) i EnricFernández, del ECPCGR de Pas de la Casa. Elforapista en júnior-sènior va ser al Roc delsIsards, amb uns 400 metres de desnivell. Elsriders podien escollir entre tres zones sortint delmateix punt. La dificultat de la prova va quedarpalesa al veure com Marcos Llorente, gran fora-pista, es va quedar fora de la final. El guanyadorva ser Marc Nova. Xavier Capdevila, entrenador detecnificació de boardercross, va ser segon. Va feruna línia ràpida i neta, però va caure. ClimentReventós va ser el tercer. Els podis van ser vestitsper les marques Amplid i Atomic i per la begudaenergètica Monster. www.fceh.cat (02)

El nou half pipe de La Molina s’estrenaEl cap de setmana del 28 de febrer i 1 de març esvan disputat a La Molina dues proves FIS de halfpipe, una d’elles com a Campionats de Catalunya,en la que era una provade foc de cara a la Copadel Món LG Snowboard FIS del 12 al 15 de març.El pipe amb imponents parets de sis metres i migd’altura, que van permetre als riders volar ambmolt d’aire, va veure els triomfs de Rubén Vergés–segon va ser Carles Manich i tercer Torner– i dela polaca Joanna Zajac. Segona va ser la petitadels Manich i tercera Gemma Tornet. QueraltCastellet només va competir el dissabte, ja que eldiumenge volaba al Múndial Júnior. (03)

BREUS

01 150 riders van gaudir del bon ambient quesempre caracteritza la Nitro Park Party.

02 L’Open Global Rider de Puigmal va tenir lloc després del 8è Mufló Ceretà. Foto: CAEI.

03 El pipe de La Molina ja s’ha estrenat i araespera rebre la Copa del Món LG SnowboardFIS. Foto: Vicky Volpini/Fotoneu.

La Molina vibra amb la IV Malamute ChallengeFrança va guanyar la Malamute Challenge by Salomon Snowboards. 'Allez les Bleus! era el càntic quemés es repetia a la pista de l'Estadi i Fontcanaleta de La Molina. Era el crit de guerra de la jove França,liderada pel surfista Jean Jacques Roux, que afrontava la Malamute amb ambició i va acabar ficant-s’hoa la butxaca. Estratègia i trucs perfectament executats a les rondes decisives. Aquestes van ser les clausde la victòria de França en aquesta quarta edició de La Malamute que, de nou, va elevar el llistó d'e-xigència amb uns mòduls tan espectaculars per al públic com exigents per als riders. El quintet francèses va fer amb el xec de 5.000 euros després de sumar 159,7 punts. En segona posició es va classificar laselecció espanyola (139 punts) encapçalada per Igor Domínguez, mentre que la "squadra" italiana lide-rada per Nicola Borell es va haver de conformar amb el tercer lloc (122 punts). A més dels 5.000 eurosde premi, La Malamute repartia també enguany punts per als circuits Winter Single Session (WSS) i TTR,el circuit de referència mundial.

La Snowpark-Art de Boí va sortir rodona. El temps va acom-

panyar, i els riders de l’estació lleidatana i de Völkl van tenir

una gran actuació. El dj Guimont es va encarregar de la

música i el millor han estat les creacions que van quedar

dibuixades als mòduls i que molt probablement hagis ja gau-

dit si hi vas ser.

El parc de neu d’Arinsal va

obrir la temporada d’esde-

veniments amb la Park

Party de Vallnord. Hi van

prendre part un total de 61

riders amateurs, els quals

van haver de superar els

diferents salts i mòduls

realitzats per l’equip de

l’estació andorrana i els shapers d’ASP. També, pros com

Igo Domínguez, Joseph Malo o Luka Melloni es van sumar a

la festa.

Sembla ser que a Vallter s’han posa’t les piles. Una de les

principals novetats per aquesta temporada és el flamant

parc de surf. Està situat a la part baixa de l’estació, al costat

de la pista verda de Morens II i a sobre del Jardí de Neu.

Compta amb dos mòduls, tres a cada línia: una verda per a

debutants i una de vermella per a experimentats.

www.vallter2000.com

Per si encara no t’havies adonat, Reef ha canviat dse web per

aquest any. Ara els trobaràs a www.europe.reef.com, i si hi

entres trobaràs tots els detalls de la marca californiana:

productes, notis, info d’esdeveniments, vídeos, noies, nois…

El rider de Quiksilver Markku Koski va fer-se amb la victòria

al Campionat del Món d’Snowboarding disputat a Gangwon.

Corea. L’or el va aconseguir en la modalitat de big air, des-

prés d’una final en la que va deixar a tothom bocabadat a

l’incloure un cab 1080 i un backside rodeo 900. www.quiksil-

ver.com

Fidel Alonso, rider de Boí Taüll i colo.laborador de la revista

que tens entre mans, va fer segon a la primera competició

del Circuit Nacional d’Snowboard WSS, cita puntuable per a

la World Snowboarding Federation i el Tour Mundial

d’Snowboard TTR.

El team Vans d’Espanya ens presenta el seu darrer fixatge.

Es tracta del madrileny Juan ‘Polan’ Polanco de 19 anys,

especialista en rails i amb un enorme potencial. Polan tindrà

com a companys de festa riders com Marc Salas, Cristian

Ordóñez, Merlín Balfour, Àlex Martín… www.vans.es

El llegendari rider de la marca O’Neill, Jeremy Jones, ha

renovat el seu contracte amb O’Neill JJ, que hi ha estat els

darrers nous anys, i ha renovat, atenció, per cinc més.

www.oneilleurope.com

61

Grup de Tecnificació Surf de NeuAula de futurs campionsUn dels Centres de Tecnificació de la FederacióCatalana d’Esports d’Hivern (FCEH) és el de surf deneu de la Cerdanya, on joves surfistes poden com-paginar els seus estudis i els seus progressosesportius, amb la idea d’arribar el dia de demà a seruns bons esportistes.

Un dels problemes que pateixen els joves espor-tistes de neu és la compaginació dels estudis ambla pràctica i perfeccionament de l’esport. D’unabanda, perquè aquesta compaginació no és genysfácil, i de l’altra, perquè aquests joves valors sem-pre necessiten un bon programa d’entrenaments,que estigui ben planificat i coordinat per unes per-sones responsables. La FCEH compta amb dife-rents Centres de Tecnificació i un d’ells és el desurf de neu que es troba a la Cerdanya. Hi són elsjoves Gemma Torner (CEMT), Roger Cortes(ECLLIVIA), Oriol Fargas (CEMT), Quim Hortal(CEMT), Climent Raventós (CEMT) i NicolauValverde (ECLLIVIA). Tots ells són joves d’edatscompreses entre els 14 i els 18 anys, i treballenfort per arribar algun dia dalt de tot del seu esport.Per assolir els exits i per tenir la trajectòria espor-tiva que, per exemple, tenen en Jordi Font, els ger-mans Vergés, Rubèn i Isaac, o Queralt Castellet. Tots sabem que quan un és jove, per més determi-nació que tingui, necessita d’una certa direcció,dels savis consells dels que més en saben, i peraquesta raó el Centre de Tecnificació de laCerdanya està format per un bon grup de profes-sionals: Manel Borràs com a coordinador tècnic,Seth Aranda com a assessor, Santi Corral comentrenador de neu, Álvaro Rance com a prepara-dor físic i Ramon Homs com a tutor. Durant elsmesos d’hivern, més concretament del gener al’abril, els joves esportistes d’elit tenen un progra-ma diari bastant dur, en el que no falta de res. Elmatí el dediquen a fer entrenaments de velocitat oestil lliure, ja sigui a La Molina, la Masella o a algu-na de les estacions de les Neiges Catalanes. En eldesenvolupament tècnic d’un esportista, mésencara quan és jove, no tot ha de ser treball pràc-

tic, també n’hi ha, i força, de treball físic, el qual esdur a terme al poliesportiu de Puigcerdà, i les ses-sions preoperatòries es complementen amb eltreball de vídeo a l’Alberg Mare de Déu de lesNeus, que és on els nois i noies estan interns. I noens hem d’oblidar dels estudis, fonamentals enl’edat d’aquests joves valors de l’esport català. Noels abandonen mai, ni quan el seu programad’entrenaments està tant ple que fa vessar elcabàs, ni quan han d’anar amunt i avall a la recer-ca de les competicions que millor se’ls ajusta. Elsestudis són bàsics, i de la seva supervisió enaquest gran estada que suposa la concentració ala Cerdanya els mesos d’hivern s’encarreguen elstècnics de l’Acadèmia System. Parlem de mega-estada, perquè en el decurs de l’any també hi hadiferents estades, al novembre, juny i juliol.

Molts són els candidatsMolts són els joves que en llegir aquestes líniessegur que ensenyen la revista als seus pares perdir-los que volen formar part d’aquest selectegrup. Però, tot, fins i tot la feina de periodista quetothom veu com molt bonica i fàcil, té els seusperòs. Hi ha uns criteris de selecció i un seguit denormes de conducte. Els criteris de selecció sónclars, es trien els nois i noies en funció dels resul-tats esportius, de les aptituts personals, així comde la seva actitud i disciplina. I dins del dia a dia, del’agenda de treball i de compromisos, els jovesinterns han de complir les normes establertespels entrenadors, preparador físic i pel tutor,assistir als entrenaments obligatoris, respectarels horaris i mostrar una bona predisposició. Està clar que només amb talent no es va enlloc, ique si a algun jove talent del surf de neu se’l selec-ciona per formar part del Grup de Tecnificació deSurf de Neu. Ningú hi va per la força. Per tants’han de seguir unes mínimes normes de com-portament, sinó seria ‘Can Pixa’ i ha de quedarclar que sense treball, constància i sacrifici no esva enlloc, ni en el terreny personal ni en el terrenyprofessional.

Queralt Castellet, en alçaBona collita la que està tenint engunay la surfistade Sabadell Queralt Castellet. La rider d’Atomic,una de les millors especialistes del món al pipe,ha guanyat ja dues proves FIS a Avoriaz i ho estàfent força bé a la Copa del Món, sense oblidar-nosde la sisena plaça del Mundial de Corea. Una sise-na plaça que amb una miqueta més de sort podriahaver millorat, ja que va passar a la final com lamillor del seu grup. Però, a l’hora de la veritat vatenir una actuació desigual. Amb una primeramànega millor que la segona, en què al frontside5 va anar una mica baixa i això li va fer perdrealçada. El pipe se li va fer curt i no va poderdemostrar tot el que porta dins, però, en elmoment d’escriure aquestes línies encara li res-taven tres de les cites més importants: el MundialJúnior, la Copa del Món de la Molina i elCampionat d’Espanya, tot recordant la Copa delMón. www.atomicsnowboarding.com (04)

Èxit total del 5è Atomic Night FeverNi la forta ventada va poder amb l’empenta de lacinquena edició de l’Atomic Night Fever, que, comés tradició, va tenir lloc a l’aparcament de Soldeu,Grandvalira. La prova es va disputar en la modali-tat d’Expression Session; és a dir que els riderstenien una hora per fer tantes passades com vol-guessin, primer desafiant un primer mòdul ambun calaix subjectat per una excavadora Bobcat,per seguidament enllaçar amb un calaix-plasituat dalt d’un camió. Bryan Longley va ser elmillor surfista , i darrere seu es va classificarRandolph Dutrieux i Merlín Balfour, segon i tercerrespectivament. www.atomicsnowboarding.com

04Fo

to:O

liver

Kra

us

62

LebFrontside180 a 180out.

Tècnica

LebFrontside180 a 180out.Les noves tendències ila imaginació fan que elsurf de neu no tinguil ímits. SnowparkDivision va instal·laraquest mòdul a laMolina en motiu de laMalamute Challenge deSalomon. Va serincreïble!

Israel Planas, Demostrador nacional

La Molina

Gerad Freixas

A l'entrada del trampolí de mortals (kick) s'havia de

mesurar molt bé la velocitat, per tenir-ne suficient per

arribar just a sobre el mòdul, però no passar-se.

Tampoc podíem anar massa justos, perquè després es

corria el risc de caure dintre del gap. Per poder entrar

bé al truc, també hem d'anticipar bé la rotació amb els

braços i les espatlles, que ens ajudaran a equilibrar-

nos i tenir control en l'aire.

Com que sortim de switch és important assegurar-se

bé que caiguem a sobre del mòdul del nostre costat bo,

perquè així ens serà més fàcil encadenar tota la

seqüència.

En la fase de recepció a la caseta, estarem molt pen-

dents amb la mirada de la distància on caiguem.

Només així, podrem estirar o encongir les cames,

segons ens convingui per poder lliscar per sobre el teu-

lat mantenint en tot moment l'estabilitat i el control. És

el moment per preparar-se també per fer el backside

o rails 180 anticipant les espatlles.

En la fase final, intentarem fluir al màxim, ja que arri-

bem amb molta velocitat i es tracta de deixar-nos

caure suaument com si es tractés d'un petit stepdown.

Felicitats Gerard!

*Agraïments: Atomic, Salomon, Nike 6.0,

Bollé, Master Craft, Romantincs.es,

Hurley Clothing, Aknamara.com

63

Nom i cognoms: Gerard Freixes i Tarragona

Sponsors: Snowpark Division, Imperium snowboards, Flux bindings, Dragon Optical, 32 Boots,Dakine Backs, Ripezone weard

Local: Snowpark DivisionMillor spot: Snowpark Division ParksMillor maniobra: construir parksL'snowboard en una paraula: Salut

64

CLUBS FCEHDelegació central

Asociación Española deMushers (AEM)Joan d’Àustria, 5, baixos 108225 Terrassa(Barcelona)Tel. / Fax: 93 780 57 50

Barcelona Curling Club(BCC)Modolell, 57, àtic 2a08021 BarcelonaTel.: 607 83 38 89

Club d'Atletisme Calella(CACSB)Pistes d'AtletismeApartat de Correus 2208370 Calella (Barcelona)Tel. / Fax: 93 769 02 48

Club Alpí Falcó (CAF)Duran i Sors, 69 bis08201 Sabadell (Barcelona)Tel.: 639 33 17 41Fax: 93 726 86 09

Centre Excursionista deCastellar (CASTE)Colom, s/n (Ateneu)08211 Castellar del Vallès(Barcelona)Tel. / Fax: 93 714 73 05

Club d'Esquí Alpí Sabadell(CEAS)Avda. de la Concòrdia, 39-41, 5è 3a08206 Sabadell (Barcelona)Tel. / Fax: 93 717 64 11

Club d’Esquí Berguedà(CEB)Pio Baroja, 6, baixos08600 Berga (Barcelona)Tel. / Fax: 93 821 16 74

Centre Excursionista deCatalunya (CEC)Paradís, 10, principal08002 BarcelonaTel.: 93 315 23 11Fax: 93 315 14 08

Centre ExcursionistaTerrassa (CET)Sant Llorenç, 1008221 Terrassa (Barcelona)Tel.: 93 733 38 04 Fax: 93 788 30 30

Club Mushing L'Obac (CMO)Maestrat, 9, entl. 2a08225 Terrassa (Barcelona)Tel.: 637 56 31 32

Club Muntanyenc SantCugat (CMSC)Rambla del Celler, s/n08172 Sant Cugat del Vallès(Barcelona)Tel.: 93 674 53 96 Fax: 93 675 05 68

Club d'Esquí La Coma(COMA)Carles Riba, 2, 1r 1a08190 Sant Cugat del Vallès(Barcelona)Tel.: 629 73 89 10Fax: 93 589 41 05

Centre QuitxallaExcursionista de Puig Reig(CQUIE)Les Abelles, 3008692 Puig Reig (Barcelona)Tel.: 93 829 01 66

Club de Cúrling Esportingl’Olla (CSO)Sagrera, 2308186 Lliçà d’Amunt(Barcelona)Tel.: 93 841 65 10

Drac Esquí Club (DRAC)Pere Aldavert, 408230 Matadepera(Barcelona)Tel. / Fax: 93 730 06 00

Entitat Cultural Gos Blanc(ECGB)Lleida, 917410 Sils (Girona)Tel.: 972 875 128Fax: 93 876 13 63

Futbol Club Barcelona(FCB)Arístides Maillol, s/n08014 BarcelonaTel.: 93 496 36 00Fax: 93 496 37 91

Club d’Esquí Granollers(GRAN)Casal de l’EsportGirona, 5008400 Granollers(Barcelona)Tel.: 93 879 36 80

Club d'Esquí Port delComte (PC)Santa Isabel, s/n25282 Sant Llorenç deMorunys (Lleida)Tel.: 973 49 23 75

Reial Automòbil ClubCatalunya (RACC)Diagonal, 68708028 BarcelonaTel.: 93 495 50 00 Fax: 93 495 55 52

Unió Caravanista deCatalunya (SEUCC)Aragó, 416, 1r 3a08013 BarcelonaTel.: 93 245 05 00

Ski Camp Club (SKICC)Apartat de Correus 8808197 Valldoreix (Barcelona)Tel.: 607 785 429

Agrupació Sant JordiEmpleats Caixa EstalvisCatalunya (SJ)Diputació, 188, baixos08011 BarcelonaTel.: 93 453 80 27Fax: 93 453 32 62

Club d’Esquí Solsona (SOL)Casal de Cultura, local 2725280 Solsona (Lleida)Tel.: 608 73 52 17 Fax: 973 48 38 75

Unió ExcursionistaCatalunya - Mataró(UEC-M)Nou, 2908301 Mataró (Barcelona)Tel.: 629 824 376 Fax: 93 797 23 68

Unió ExcursionistaCatalunya-Sants (UEC-S)Jocs Florals, 5108014 BarcelonaTel.: 93 332 54 94 Fax: 93 331 10 12

Unió Excursionista deSabadell (UES)Salut, 14-1608202 Sabadell (Barcelona)Tel.: 93 725 87 12Fax: 93 725 05 90

Delegació occidental

Club d’Esquí i MuntanyaVall de Boí (BOÍ)Edifici Isard, Esc. D baix 1aEl Pla de l’Ermita25528 Taüll (Lleida)Tel.: 676 200 400

Club Esquí Vall de Cardós(CARDÓS)Racó, s/n25570 Ribera de Cardós(Lleida)Tel.: 973 62 30 26Fax: 973 62 31 73

Club d’Esquí de FonsUrgellet Cerdanya (CEFUC)Apartat de Correus, 5225700 La Seu d’Urgell(Lleida)Tel.: 973 35 17 62

Centre Excursionista Lleida(CEL)Comerç, 2525007 LleidaTel.: 973 24 23 29Fax: 973 23 44 97

Club d'Esquí Nòrdic deL’Arp (CENA)Carretera de l'Arp, s/n25717 Tuixent (Lleida)Tel. / Fax: 93 721 93 48

Club d'Esquí PortainéPallars (CEPP)Avda. Flora Cadena, 6 25594 Rialp (Lleida)Tel. / Fax: 973 62 12 09

Club d’Esquí Pobla deSegur (CEPS)C/ de la Font, s/nApartat de Correus 4425500 La Pobla de Segur(Lleida)Tel.: 699 304 030Fax: 93 457 46 66

Club Pirinenc Andorrà(CPA)Terra Vella, 2Andorra La VellaTel.: 00 376 82 28 47Fax: 00 376 86 74 67

Club Espot Esquí Club Vallsd’Àneu (EEC)Major, 77-79, baixos25580 Esterri d’Àneu(Lleida)Tel. / Fax: 973 62 61 56

Federació Andorranad’Esports de Gel (FAEG)C/ Major, Edifici Cal MetgeAD 100 Andorra La Vella

Grup Empresa Ribagorçana(GER)Avda. Victoriano Muñoz, s/n25520 El Pont de Suert(Lleida)Tel. / Fax: 973 69 04 72

Global Club EsportiuPallars (GLOBAL)Carretera Berradé, s/n25597 Espot (Lleida)Tel.: 973 62 40 58Fax: 973 62 40 63

Club d'Esquí Les Heures(HEURES)Passatge Pompeu, 225006 LleidaTel.: 973 23 59 86Fax: 973 72 76 29

Torb Esquí Club (TORB)Ctra. Tavascan, km 9’5Tel.: 650 494 819Fax: 934 56 90 01

Delegació oriental

Banyoles Esquí Club(BANY)Pl. Miquel Boix (local ACB)17820 Banyoles (Girona)Tel.: 619 763 048

Bisaura Esquí Club (BEC)Mestre Quer (PavellóMunicipal), Ap. Correus 3408580 Sant Quirze deBesora (Barcelona)Tel.: 619 76 30 48

Club d'Esquí Bellver(BELLVER)Torre Sant Josep, s/n25720 Bellver de Cerdanya(Lleida)Tel.: 973 51 00 16

Club Alpí La Molina (CALM)Edifici Catalunya, local 117537 La Molina (Girona)Tel.: 659 076 909

Club Alpí Núria Masella-Cerdanya (CANMC)Av. Pirineus, 2317520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 14 05 79Fax: 93 265 85 45

Club d'Esquí Alpí Pirineus(CAP)Esglèsia, s/nEdifici Cèrvol Blanc17537 La Molina (Girona)Tel.: 93 330 30 08

Setcases Esquí Club(CASES)Jesús, s/n17867 Setcases (Girona)Tel.: 972 13 60 89

Cerdanya Club d’Esquí(CCE)Puigpedrós, 7, B-217520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 89 22 99

Club Esquí Alpí Ceretà(CEAC)Major, 50Àrea de Joventut del’Ajuntament de Puigcerdà17520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 14 07 74Fax: 972 88 30 32

Club Esportiu MasellaTeam (CEMT)Avda. Peu de Pista, s/n17538 Masella (Alp)Tel.: 972 14 40 00 Fax: 972 89 00 78

Centre Excursionista deRipoll (CER)Passeig de Sant Joan, 117500 Ripoll (Girona)Tel.: 972 70 07 59

Esquí Club Cim (CIM)C/ Ganduxer, 10, 6 2a, esc A08021 BarcelonaTels.: 93 727 83 68i 606 36 57 14

Club Gel Puigcerdà (GPUIG)Apartat de Correus 10517520 Puigcerdà (Girona)Tel. / Fax: 972 88 18 27

May Luengo Esquí Club(MLEC)Apartat de Correus 20817520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 14 50 00Fax: 972 14 50 02

Manlleu Esquí Club (ECM)Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r08560 Manlleu (Barcelona)Tel.: 93 851 14 06

Club Esquí Lúdic i TècnicCerdanya - Masella (ELIT)C/ Nord, 2717538 Alp (Girona)Tel.: 627 59 15 46Fax: 972 14 43 30

Club Esquí Figueres (FIG)Pella i Forgas, 317600 Figueres (Girona)Tel.: 972 50 95 11 Fax: 972 67 24 17

Club d’Esquí Fontalba(FON)Passeig Taga, 517534 Ribes de Freser(Girona)Tel. / Fax: 972 72 90 75

Grup ExcursionistaCampdevànol (GEC)Puigmal, s/n17530 Campdevànol(Girona)Tel.: 972 71 21 71

Grup Excursionista iEsportiu Gironí (GEIEG)Plaça del Vi, 717004 GironaTel.: 972 20 29 46 Fax: 972 20 50 88

Club d’Esquí Girona (GNA)Plaça del Vi, 417004 GironaTel.: 972 20 38 02 Fax: 972 21 47 26

Club d'Esquí Llívia (LLIVIA)Poliesportiu FòrumC/ de l’Esport, s/n17527 Llívia (Girona)Tel.: 972 14 61 00 Fax: 972 14 62 96

La Molina Club d’Esports(LMCE)Av. Supermolina, s/nEdifici Pla del Roc17537 La Molina (Girona)Tel.: 972 89 21 41Fax: 972 89 21 37

Esquí Club Mega Neu(MEGA)Edifici Pla del Roc,Avda. Supermolina, s/n17537 La Molina (Girona)Tel.: 972 14 50 62

Freestyle Club Ski & SnowLa Molina (FCSS)Xalet Pista Llarga, s/n17537 La Molina (Girona)Tel.: 972 89 22 99

Club d’Esquí Puigcerdà(PEC)Apartat de Correus 3217520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 88 00 93Fax: 972 14 00 96

Club PoliesportiuPuigcerdà (PPUIG)Apartat de Correus, 1117520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 88 02 43 Fax: 972 88 19 79

Ski Club Camprodon (SCC)Ctra. de Molló, km 11’300(Pavelló Llandrius), desp. 217867 Camprodon (Girona)Tel.: 972 74 08 84Fax: 972 74 07 37

Club Esportiu La SurferaGironina (SG)Calvé, 4717200 Palafruguell (Girona)Tel.: 651 40 61 15Fax: 972 61 22 48

Club d’Esquí Torelló (TEC)Apartat de Correus 14708570 Torelló (Barcelona)Tel.: 93 859 35 41Fax: 93 859 10 26

Voltregà Esquí Club (VCE)Bisbe Morgades, s/n08512 Sant Hipòlit deVoltregà (Barcelona)Tel.: 93 857 04 31Fax: 93 851 22 56

Club d’Esquí Vic (VIC)Apartat de Correus 12908500 Vic (Barcelona)Tel.: 93 886 00 13

Delegació Val d'Aran

Ainhoa-Copos Skiclub(ACEC)Edifici Elurra25539 Betren (Lleida)Tel.: 606 951 147

Associació ExcursionistaMontanha Aran Club (MAC)Santa Creu, 1225598 Salardú (Lleida)Tel.: 973 64 41 86

Club Aranés d'Esportsd’Iuern (CAEI)C/ Arnals, 7, baixos25530 Vielha (Lleida)Tel.: 973 64 20 57Fax: 973 64 24 09

Club d'Esquí Val d’Aran-Vielha (CEVA)Apartat de Correus 825530 Vielha (Lleida)Tel.: 973 64 02 15Fax: 973 64 28 19

Club Esports de Gèu Vald'Aran (CEGVA)Palai de GèuAvda. Garona, 33Apartat de Correus 8625530 Vielha (Lleida)Tel.: 649 31 11 46Fax: 973 64 28 75

Secció Esportiva de l'Escolad'Esquí Aran Aneu (SCEE)Santa Creu, 5525598 Salardú (Lleida)Tel.: 973 64 60 83

neu professionals

TARGENEUCaigudes?Accidents?Problemes?

Prou de mals de cap!

FEDERA'T!BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIAFEDERAT

Cognom � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � Cognom � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

Nom � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � DNI � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

Adreça � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

Codi Postal � � � � � � � � Població � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

Telèfon � � � � � � � � � � � Data de naixement � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

Número de TargeNeu temporada anterior � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

DADES DEL COMPTE BANCARI

Caixa o Banc � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

Codi entitat � � � � � � � � Oficina � � � � � � � � � � � DC � � � � � Núm� compte � � � � � � � � � � � � � � � �

Nom del titular del compte � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

DNI � � � � � � � � � � � � � � Signatura � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

�

Més informació: Federació Catalana d'Esports d'HivernC/ Balmes������è �a | ���� BarcelonaTel�: ����� ��� | Fax: �� �� ��www�fceh�cat | a/e: info@fceh�org

TARGENEU� euros

TARGENEU FAMILIA: � euros cadascun dels

tres primers membres � euros a partir del �rt

TARGEFONS: � euros

TARGEGEL: � euros