Espanya i Catalunya en el Espanya i Catalunya en el mónmón

Tema 4

1

ÍndexÍndex 1. La integració en un sistema econòmic planetari

◦ 1.1. La desigualtat mundial 2. Situació d’Espanya en el món

◦ 2.1. Situació geoestratègica 3. Espanya davant les relacions Nor-Sud

◦ 3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica◦ 3.2. Espanya i Iberoamèrica◦ 3.3. Participació en organitzacions internacionals

4. Catalunya en el món

2

1. La integració en un sistema econòmica planetari

Ex. 1

1. La integració en un sistema econòmica planetari

Fons Monetari Internacional:◦ Busca fomentar la cooperació monetària

internacional, consolidar l'estabilitat financera, facilitar el comerç internacional, promoure una ocupació elevat i un creixement econòmic sostenible i reduir la pobresa al món sencer. 

◦ Fundat el 1945, és administrat pels 187 estats membres gairebé tots els països del món als quals els rendeix comptes. Té la seva seu a Washington.

1. La integració en un sistema econòmica planetari

Banc Mundial:◦ És una font d'assistència financera i tècnica per als

estats en desenvolupament de tot el món.◦ La seva missió és combatre la pobresa per a obtenir

resultats duradors, i ajudar a la gent a ajudar-se a si mateixa i al medi ambient que l'envolta, subministrant recursos, lliurant coneixements, creant capacitat i forjant associacions en els sectors públic i privat. 

◦ No es tracta d'un banc en el sentit corrent; aquesta organització internacional és propietat de 187 països membres. Té la seva seu a Washington.

1. La integració en un sistema econòmica planetari

G20:◦ El G20 o Grup dels vint està integrat per les 19

economies més gran del món i la Unió Europea.◦ El G20, que va reemplaçar el Grup dels 69, va ser

establert formalment durant la reunió dels ministres de finances del G7 el 26 de setembre, 1999.

◦ El G20 es va crear com a fòrum de cooperació i consulta de temes relacionats amb el sistema financer internacional. Estudia, revisa i promou la discussió entre els estats industrialitzats i emergents sobre temes polítics relacionats amb l'estabilitat financera internacional.

1. La integració en un sistema econòmica planetari

G20:◦ El G20 està conformat pels ministres de finances i

governadors dels bancs centrals dels estats que integren el G7 (els Estats Units, Canadà, Alemanya, França, el Regne Unit, Japó i Itàlia), i de 12 estats més (Argentina, Austràlia, Brasil, Xina,Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Rússia, Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, i Turquia), el president de la Unió Europea (si no pertany al G7), el Banc Central Europeu, el director administratiu del Fons Monetari Internacional, el president del Banc Mundial i altres ministres d'aquestes dues organitzacions internacionals.

1. La integració en un sistema econòmica planetari

G8:◦ El Grup dels vuit, o G8 o Grup dels set més Rússia, està

integrat pel Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, els Estats Units, el Regne Unit i Rússia. El G8 organitza una cimera anual de caps d'estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics.

◦ El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de 1973 i la recessió global subsegüent.

◦ El G8 no és una organització amb una administració transnacional, a diferència d'altres institucions. La presidència del grup és rotativa entre els estats membres anualment. L'estat que té la presidència ha de realitzar reunions ministerials i la cimera de tres dies dels caps d'estat, i ha d'assegurar la seguretat dels participants.

1. La integració en un sistema econòmica planetari

G8:◦ Les reunions ministerials aborden temes com ara la

sanitat, compliment de la llei, l'ocupació i altres temes importants pels estats membres. La reunió ministerial més important és el G7, la qual es refereix específicament a la reunió dels ministres de finances del G8 llevat de Rússia, però, inclou representants de la Unió Europea. També es realitza una reunió més curta, coneguda com el G8+5, que inclou a Mèxic, al Brasil, la República Popular de Xina, Índia i Àfrica del Sud.

1. La integració en un sistema econòmica planetari

OMC:◦ És essencialment un lloc on van els governs Membres

per intentar arreglar els problemes comercials que tenen entre si. 

◦ Va néixer com a conseqüència d'unes negociacions i tot el que fa és el resultat de negociacions. La major part de la tasca actual de l'OMC prové de les negociacions celebrades en el període 1986-1994 - l'anomenada Ronda Uruguai - i d'anteriors negociacions celebrades en el marc de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT). 

1. La integració en un sistema econòmica planetari

Les multinacionals són les màximes beneficiàries de la integració econòmica mundial (40 % de la producció dels Estats occidentals i 80 % del comerç mundial)

Centres de decisió mundials de l’economia : USA, UE i Japó.

(http://europa.eu/abc/keyfigures/tradeandeconomy/production/index_es.htm#chart27)Internacionalització de les entitats financeres paral.lela a la globalització econòmica => oscil.lacions dels mercats financers poden desestabilitzar el conjunt de l’economia mundial

Els Estats han perdut capacitat de resposta (tenen poc control sobre l’economia a nivell global)

1. La integració en un sistema econòmica planetari

La crisi iniciada l’any 2007 als USA s’ha acabat estenen per tot el planeta

També els països menys desenvolupats pateixen les conseqüències d’aquestes crisis: ◦ Empitjorament de les condicions de vida◦ Augment de la pobresa◦ Desigualtats i conflictes socials.

1. La integració en un sistema econòmica planetari

1.1 La desigualtat mundial

Una de les característiques del sistema econòmic mundial és la desigualtat entre països rics i pobres.

Les desigualtats empitjoren degut a l’intercanvi desigual: els països del Nord exporten productes manufacturats i els del Sud exporten primeres matèries, el preu de les quals el decideix els països del Nord

Les empreses del Nord traslladen la producció als països del Sud a on: les condicions generen més rendibilitat i les legislacions mediambientals són més favorables també al rendiment

1.1 La desigualtat mundial

La pobresa => l’emigració cap als països industrialitzats

Europa i USA són els principals objectius dels emigrants, a on passen a integrar la mà d’obra barata, a fer les tasques més dures i pitjor remunerades.◦ Notícia de El País

A més planteja problemes de convivència per la dificultat a acceptar la diversitat cultura => abandonament de la seva cultura per tant, una falsa integració social

Ex. 3 i 4

ÍndexÍndex 0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics

◦ 0.1 Nació, estat i fronteres◦ 0.2 Indicadors socioeconòmics

1. La integració en un sistema econòmic planetari◦ 1.1. La desigualtat mundial

2. Situació d’Espanya en el món◦ 2.1. Situació geoestratègica

3. Espanya davant les relacions Nor-Sud◦ 3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica◦ 3.2. Espanya i Iberoamèrica◦ 3.3. Participació en organitzacions internacionals

4. Catalunya en el món

16

2. Situació d’Espanya en el món

Segles XIX i XX, Espanya perd importància en el marc internacional degut a :

Pèrdua de les colònies Endarreriment econòmic i tecnològic Aïllament durant la dictadura del general Franco• L’emigració cap a Llatinoamèrica i a l’Europa

occidental va ser molt important.• La fi de l’aïllament cap al 55 i la recuperació

econòmica dels 60 va començar a fer aparèixer Espanya dins l’escenari internacional

2. Situació d’Espanya en el món

La independència de les possessions espanyoles va implicar la millora de la imatge internacional

També l’arribada de la democràcia i la modernització del país va ajudar a la normalització de les relacions exteriors d’Espanya

OTAN (1982) i CEE (1986) defineixen el marc geopolític i geoestratègic internacional d’Espanya en l’actualitat.

2. Situació d’Espanya en el món

2. Situació d’Espanya en el món

http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_Perejil

2.1. Situació geoestratègica

Situació de la península ibèrica com a pont entre Europa i Àfrica, com a entrada a la Mediterrània

BONA SITUACIÓ GEOESTRATÈGICA

2.1. Situació geoestratègica

Suport logíst

ic durant la

guerra fre

da

2.1. Situació geoestratègica

BASE AMERICANA DE TORREJÓN

DE ARDOZ: BASE DE M

OLTES

DE LES ACCIONS EN EL 1991 A LA

GUERRA DEL GOLF

2.1. Situació geoestratègica

Sota l’ONU s’ha format part de missions internacionals Les forces armades espanyoles han participat, des del

1989, en més de 50 missions internacionals Uns 3000 efectius de l’exèrcit estan a l’estranger Les primeres missions: Angola i Namíbia; després

Guatemala, Bòsnia, Afganistan, Líban, Kosovo o el Txad.

2.1. Situació geoestratègica

2.1. Situació geoestratègica

2/10/2007 Ex. 5 p. 77

ÍndexÍndex 0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics

◦ 0.1 Nació, estat i fronteres◦ 0.2 Indicadors socioeconòmics

1. La integració en un sistema econòmic planetari◦ 1.1. La desigualtat mundial

2. Situació d’Espanya en el món◦ 2.1. Situació geoestratègica

3. Espanya davant les relacions Nor-Sud◦ 3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica◦ 3.2. Espanya i Iberoamèrica◦ 3.3. Participació en organitzacions internacionals

4. Catalunya en el món

27

3.1. Espanya i els països del nord d ’Àfrica

Riba Nord del Mediterrani: europea i cristiana

Riba Sud del Mediterrani: africana i musulmana

3.1. Espanya i els països del nord d ’Àfrica Els pobles de la península Ibèrica tenen una llarga

història en comú amb els del Nord d’Àfrica. Després de l’expulsió dels musulmans (XV), va

provocar una important migració de població hispanomusulmana cap al Magrib.

Es va conquerir:◦ Ceuta 1415◦ Melilla 1476◦ Penyal de Vélez de la Gomera 1510

3.1. Espanya i els països del nord d ’Àfrica Segle XIX: intent de crear un imperi colonial Africà.

Creació del protectorat del Marroc 1912 fins el 1956

3.1. Espanya i els països del nord d ’Àfrica Estretes relacions amb Algèria: forta emigració durant

el segle XIX i primera meitat del XX. Actualitat: forta migració de treballadors africans cap

a la península.

3.1. Espanya i els països del nord d ’Àfrica La UE està preocupada pel continu increment de la

immigració africana. La solució a llarg termini està en la promoció del

desenvolupament en el Nord d’Àfrica, i en general, en tota l’Àfrica

A curt termini:◦ Programes de cooperació amb el Marroc, Algèria,

Tunísia i Egipte◦ Nou impuls a les relacions diplomàtiques◦ Recuperació de vincles històrics i culturals amb el

món àrab ( p.e.: Universitat Islàmica Internacional de Còrdova)

3.1. Espanya i els països del nord d ’Àfrica 1994: Fòrum del Mediterrani: Espanya, França, Itàlia,

Portugal, Grècia, Malta, Turquia, Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte.◦ http://www.maec.es/es/MenuPpal/Paises/

Mediterraneo/Paginas/foroMediterraneo.aspx 2008. Unió per a la Mediterrània, organisme de 43

països, amb l’objectiu d’aprofundir en la pau a la regió i promoure el desenvolupament dels països riberencs. ◦ http://www20.gencat.cat/portal/site/sue/

menuitem.4dae56badd05323fdcb9f210b0c0e1a0/?vgnextoid=70a0edada709d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=70a0edada709d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

3.1. Espanya i els països del nord d ’Àfrica

3.1. Espanya i els països del nord d ’Àfrica Factors que poden ser font de tensions amb aquests

països:◦ La immigració◦ Les disputes econòmiques (productes agraris,

pesca,...)◦ Reivindicació de ciutats com Ceuta i Melilla

Ex. 6 p. 77

3.2. Espanya i Iberoamèrica

Remunta a la colonització castellana del continent americà

1898: es tanca la colonització i s’inicia un període de relacions amb els països iberoamericans. ◦ http://sauce.pntic.mec.es/jotero/Emigra1/

emigra1pr.htm

Ex. 7 i 8 p. 77

3.2. Espanya i Iberoamèrica

Segle XX: període d’inestabilitat política i recessió econòmica => creixement del deute extern => impossibilitat de desenvolupar les economies, i també un augment de la inflació

3.2. Espanya i Iberoamèrica

Els governs intenten mesures:◦ Facilitar les inversions estrangeres

http://www.hidrocarburosbolivia.com/iberoamerica-mainmenu-98/perinmenu-106/17396-repsol-planea-invertir-us-500-millones.html

3.2. Espanya i Iberoamèrica

Aquestes mesures van provocar un cert creixement econòmic, però no van acabar de beneficiar a la població. Al final han provocat més atur i més pobresa, i més diferència social

Les actuals polítiques intenten: ampliar els mercats nacionals i aconseguir una millor integració econòmica, a més de millorar les relacions amb USA i UE. (http://www.mercosur.int/)

3.2. Espanya i Iberoamèrica

1991: inici de les Cimeres Iberoamericanes (http://www.cumbresiberoamericanas.com/)

En elles s’estableixen acords institucionals per a la cooperació econòmica, política, cultural, científica,...

L’entrada d’Espanya i Portugal a la UE ha intensificat les relacions amb Iberoamèrica.

La UE ha acordat destinar a Iberoamèrica, per tal de fomentar el progrés global d’aquest països, considerant el desenvolupament econòmic, la justícia social i l’estabilitat democràtica :◦ aportacions dels Fons Europeus per al Desenvolupament◦ Contribucions a través de la OMS◦ Contribucions a través de la FAO◦ Crèdits concedits al Banc Interamericà de Desenvolupament.

3.2. Espanya i Iberoamèrica

Trobem tractats de col.laboració a través dels Acords Bilaterals amb: Argentina, Nicaragua, Mèxic i Veneçuela.

Des dels 90 fins a l’actualitat: ◦ Fortes inversions d’empreses espanyoles◦ Privatització dels serveis públics => adquisició per

part d’empreses espanyoles◦ Inversions en el sector financer i turístic◦ Han generat, també conflicte (aspectes socials i

aspectes econòmics) http://www.zonaeconomica.com/blog/federicoa/

nacionalizaciondelpetroleoboliviano

3.3. Participacions en organitzacions internacionals

Espanya participa entre d’altres a diversis institucions de la ONU, com UNICEF, UNESCO, PNUD i ACNUR.

També en organitzacions humanitàries com Creu Roja o Càritas

També la ciutadania s’ha bolcat amb les ONGD, de les quals les més importants, tenen representació a Espanya.

Els cooperants s’han convertit en elements visibles dels conflictes internacionals, i fins i tot han estat objecte d’atacs.

La finalitat de les ONGD és promoure un desenvolupament autosostenible, per tal de que els habitants d’aquella soci millorin les seves condicions de vida i no hagin de dependre tant dels ajuts externs.

3.3. Participacions en organitzacions internacionals

◦ http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=1◦ http://www.setem.org/◦ http://www.msf.es/◦ http://www.es.amnesty.org/◦ http://www.fundacionvicenteferrer.org/esp/

index.php

◦...

ÍndexÍndex 0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics

◦ 0.1 Nació, estat i fronteres◦ 0.2 Indicadors socioeconòmics

1. La integració en un sistema econòmic planetari◦ 1.1. La desigualtat mundial

2. Situació d’Espanya en el món◦ 2.1. Situació geoestratègica

3. Espanya davant les relacions Nor-Sud◦ 3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica◦ 3.2. Espanya i Iberoamèrica◦ 3.3. Participació en organitzacions internacionals

4. Catalunya en el món

44

4. Catalunya al món

L’espai de participació de les institucions catalanes és a Europa, per mitjà d’organismes com el Comitè de les Regions o d’altres associacions que ha hm vist en el tema anterior. (http://europa.eu/institutions/consultative/cor/index_es.htm)

La societat civil catalana té una forma implicació en la cooperació internacional

Catalunya ha estat un país receptor d’una diversitat molt gran de cultures, fet que ha ajudat a enriquir la pròpia, però també, sovint a entrar-hi en conflicte.

Molts catalans, per diversos motius (exili, personals, de treball,...) s’han establert a l’estranger, i també en l’actualitat està succeint per d’altres motius (feina, estudis,).

4. Catalunya al món

Cal observar el volum de casals catalans en diversos països del món. ◦ http://www.tv3.cat/videos/228938484 (Afers Exteriors:

Albània)