MARÇ 09

ÉsTevaDesxifra les cites amagadesAula d’Acollida

El número dos de la teva revista de l’Esteve, És Teva, ja té un any.La tens a les teves mans. El que trobaràs en aquest número serà unbon grapat d’articles, jocs, dibuixos i moltes més coses, preparadesper algunes de les teves companyes i companys.

També hi trobaràs escampats, en una o altra banda, per tota larevista un seguit d’eslògans dedicats a combatre la violència masclista.Tots ells provenen de l’acte que vàrem fer a l’institut, amb motiu del25 de novembre, el dia internacional contra la violència de gènere.Amb aquest acte vàrem manifestar molt clarament que no acceptemcom a inevitable la violència contra les dones.

Per altra banda, el 30 de gener, vàrem dedicar aquest dia atreballar la No Violència i la Pau. Totes dues jornades tenen molt a veure, jaque qui més pateix els conflictes armats és la població civil, majoritàriamentles dones i les seves filles i fills. Això és el resultat de la dimensió total queles guerres han adquirit des del segle XX. La lluita ja no es produeix nomésentre els exèrcits contendents, sinó que cal assegurar la destrucció total deles forces del contrari. La reraguarda és un objectiu militar prioritari.

Des de fa uns anys han sorgit un seguit d’iniciatives protagonitzadesper dones que lluiten contra aquesta lògica de la destrucció. A Jerusalem,cap a 1988, va sorgir una grup de dones palestines i israelianes que volienacabar amb la guerra que patien: Les Dones de Negre. Des del primer nucliinicial, van anar constituint una xarxa d’abast mundial, adquirint molta forçadurant la Guerra dels Balcans. Actualment un nou grup ha sorgit a Colòmbia,la Ruta pacífica de las mujeres que recorre el seu país treballant per a la noviolència. Les Dones de Negre han estat nominades al premi Nobel de la Pauper la seva lluita a favor del diàleg i la vida davant la mort i la destrucció. Sónun exemple dels valors que hi ha implícits en la coeducació, entre els qualsno hi poden mancar el de l’antimilitarisme, l’educació per la pau i la noviolència.

Han fet possible aquest projecte:Professorat responsable: Rosa Aznar(Coordinació)i Jordi Mora (Part Tècnica)Volem agraïr la seva col·laboració activa a MontseMorte, Nicoleta Garbelota, Alba Pascual i ElisabethHuguet, Dolors Freixenet, Maribel Barba, ElisendaBerenguer, Fali Moreno, Charo Navarro, IsabelOrtega, Pilar Espax i Maite Aizcorbes.I com no, a tot l’alumnat que ha treballat per talque sortís aquest número: L’alumnat de l’aulad’acollida, de l’aula oberta, de la USEE, de l’ESO ,Batxillerats i Cicles .

La coberta és una creació original de SheilaMartínez, de 3r C de l’ESO.La tasca de preimpressió s’ha realitzat alDepartament d’Arts Gràfiques de l’IES SEP EsteveTerradas i Illa de Cornellà de Llobregat.Per a la realització de les diverses fases del treballs’han emprat les aplicacions informàtiques Word,FreeHand i Photoshop en entorns operatiusWindows i Macintosh.La impressió s’ha realitzat a Artyplan.

ÉsTevaED

ITOR

IAL

ÉsTeva

Pasa el tiempo y todo sigue igual,ya tiene un hijo y están los dos mal.El niño le dice que no puede aguantar,pues teme que un día la llegue a matar.

Laura se ha enamoradode un hombre equivocado

Primero es educado y atento,pero pronto se muestra violento.Se pone celoso de cualquier colega,y a ella la insulta y luego le pega.

Laura lo oculta, sin decir naday por la noche llora en su almohada.

S u v i d a h a ca m b i a d o to t a l m e n te ,cuida de su hijo y trabaja felizmente.Ahora mucho cuidado tendrácon el hombre que su nueva vida compartirá.No necesita que sea rico, guapo o coquetolo único que exige es que le tenga respeto.

Por fin se decide y va a la comisaría,se marcha de casa con alegría.

Dibuixos: Sheila Martínez 3r DText: Clase 3r B

ÉsTevaFrida KahloFrida Kahlo va néixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacan(Mèxic).Tot i la salut fràgil a causa de la poliomielitis que vapatir als sis anys i d’un greu accident que va patir alsdivuit anys, va ser una important pintora pertanyent almoviment del surrealisme i l’expressionisme, d’idealscomunistes i lluitadora feminista.Ella sempre va dir que va néixer el 1910, a l’inici de laRevolució Mexicana, en comptes del 1907, perquè voliaque la seva vida comencés amb el Mèxic modern,demostrant amb aquesta afirmació la seva singularpersonalitat.El 1922 va entrar a l’Escola Nacional Preparatòria deCiutat de Mèxic, una prestigiosa institució educativaque tot just començava a acollir noies com a alumnes.Després del greu accident que va patir als divuit anysi que li provocà lesions permanents, el 1926, a causade l’avorriment d’estar prostrada al llit, va començara pintar. Va pintar el primer autoretrat, que va anarseguit de molts més en què expressava elsesdeveniments de la seva vida i les seves reaccionsemocionals davant els mateixos.Es va casar amb Diego Rivera el 1929, una relació queva consistir en amor, aventures amb altres persones,vincle creatiu, odi i un divorci el 1940 que només vadurar un any.Entre 1937 i 1939, el revolucionari comunista Lev Trotskyva viure exiliat a casa de Frida, amb qui va tenir unromanç. El 1938, l’artista surrealista André Breton vaqualificar l’obra de Frida de surrealista però ella vadeclarar més tard que ella no pintava els seus somnis,sinó la seva pròpia realitat.El 1939 va exposar a la galeria Renón et Collea deParís, on també va relacionar-se amb Picasso i vaaparèixer a la porta del Vogue francès.A partir de 1943 va donar classes a l’escola La Maragdade Mèxic.El 1953, la Galeria d’Art Contemporani de Mèxic li vaorganitzar una important exposició. La salut de Fridaera molt precària en aquells dies i els metges li vanprohibir l’assistència però ella hi va assistir en un llitd’hospital.Aquell mateix any li van haver d’amputar una camaper sota del genoll a causa d’una infecció de gangrena,

cosa que la va sumir en una gran depressió que la vadur a intentar el suïcidi en un parell d’ocasions. Durantaquest temps escrivia poemes als diaris, relacionatsamb el dolor i el remordiment.Va morir el 13 de juliol de 1954 a Coyoacan (Mèxic) iva ser vetllada al Palau de Belles Arts de la Ciutat deMèxic, on el seu fèretre va ser cobert amb la banderadel Partit Comunista mexicà. El seu cos va ser incinerati les seves cendres les alberga la Casa Blava deCoyocan, que quatre anys més tard es va convertir enel Museu Frida Kahlo.Diversos museus li han dedicat retrospectives i el 2007,al centenari del seu naixement, es van preparar mostres,esdeveniment i homenatges. La mostra que es vanorganitzar al Palau de Belles Arts de Mèxic i que exhibia354 peces va rebre 415.000 visitants, trencant rècordsd’assistència i mostrant, cent anys després, la sevafama com a artista.

Alejandro González Vargas, B12a

LLIBRE: El diari d’Anna Frank

La noia que el va escriure va ser MariaFrank Hollander, (Anna Frank). Va néixer aFrankfurt el 12 de juny del 1929. La sevafamília era jueva, per la qual cosa el 1933van haver de traslladar-se a Amsterdam, jaque al seu país començava l’època nazi.Tot i que Anna i la seva germana van sercriades a Holanda, no van oblidar les sevesarrels jueves i alemanyes. Un dia, l’Anna vaveure en una botiga un diari i va demanaral seu pare que li comprés per al seuaniversari. El 1940 les tropes alemanyesvan envair Holanda, i des del 1942 fins al1944 van viure amagats en un edifici, ontreballava els seu pare. Durant aquells anysella anava escrivint el que vivia. A l’agostdel 1944 l’Anna i la seva família van sertrobats. Al desembre les dues germanesvan ser portades a un camp de concentracióalemany. El 6 de gener de 1945 va morir laseva mare a Auschwitz. L’Anna i la sevagermana van morir el març de 1945 a causadel tifus. Va ser el pare qui, al 1947, va volerpublicar el diari.

Sara Garin 4tA ESO

Rosa LuxemburgRosa Luxemburg va néixer a Polònia el 5 de marçde 1871 i va ser una política revolucionària alemanya,filla d'una família jueva de Zamosc, a la Polònia sotaocupació russa.Va estudiar a Varsòvia però als 18 anys va haver defugir a Suïssa a causa de les seves activitatspolítiques. A Suïssa va acabar els seus estudis dedret i economia i es va unir al Partit SocialdemòcrataPolonès.Contrària a tot nacionalisme, es va traslladar aA lemanya per un i r- se a l poderós Par t i tSocialdemòcrata d’aquell país, va defendrel’ortodòxia marxista davant els revisionisme deBernstein i va fer aportacions teòriques sobrel’imperialisme.Més tard, es va convertir en la líder principal delPartit Socialdemòcrata i va ser ella qui va crear lesbases teòriques de la Lliga Espartaquista (1918)que va fer abdicar l ’emperador Guil lem II .Finalment, arrel de la Revolució Espartaquista del1919 , el 15 de gener de 1919 va morir a mans delsmil itars encarregats de la seva repressió.

Carmen Bailen 1r Batxillerat

ÉsTeva

ÉsTeva

La Neus neix l’any 1915 dins d’una família decamperols dels Guiamets, un poblet de lacomarca del Priorat, i ja des de petita treballaràal camp ajudant el pare i més tard dedependenta a la Cooperativa agrícola del poble.La seva infància la recorda molt feliç, però desde ben aviat va adonar-se de les desigualtatssocials i de l’adveniment del feixisme. Peraquesta raó, en produir-se el cop d’estat feixistadel 36 contra la II República espanyola i esclatarla guerra civil, la Neus decideix implicar-se enla seva defensa, organitzar les JSUC (lesJuventuts Socialistes Unificades de Catalunya)del seu poble i entrar a militar també al PSUC(Partit Socalista Unificat de Catalunya). Infermerade professió acabarà sent la cap sanitària d’unacolònia de nens refugiats a Premià de Dalt,amb els quals travessarà la frontera cap a l’exiliel mes de febrer del 39. Refugiada a França,un cop començada la 2a guerra mundial,continuarà la lluita contra el feixisme ambl’organització d’un maquis, fent sobretot la feinad’enllaç. El 1943 és denunciada i detingudaper la Gestapo i reclosa primer a la presó deLimoges. Dos mesos més tard, serà deportadaals camps d’extermini nazi, d’on sortirà ambvida, gràcies a la sort, però també gràcies a lasolidaritat, l’afecte i la cultura que es lescompanyes es transmetien i al mantenimentde la moral de lluita per sobre de tot.Un cop alliberada va continuar implicada en lalluita clandestina contra el franquisme, portantpropaganda per al partit comunista des del’exterior; i militarà a la Unión de MujeresAntifascistas Españolas i a la Unió de Donesde Catalunya, on organitzarà activitats sobretoten foment de la pau i en defensa de la infànciai els drets humans. Els darrers anys de la sevavida els ha dedicat a la recuperació de lamemòria històrica, especialment de les dones

espanyoles que van participar en la Resistènciafrancesa i que van patir la deportació als campsd’extermini. Avui, la Neus, guardonada amb laCreu de St. Jordi 2005 per la Generalitat deCatalunya i premiada com a “catalana de l’any2006” ha aconseguit per fi un reconeixementcol.lectiu, al qual ens volem afegir, rebent-la alnostre Institut.

Per saber-ne més:- De la Resistencia y la deportación. 50testimonios de mujeres españolas. Neus Català.Edicions Península 62. Barcelona 2000- Neus Català, memòria i lluita. ElisendaBelenguer. Edita de barris. Fundació PereArdiaca. 2006.- Els catalans als camps nazis. Montserrat Roig.Edicions 62. Barcelona 2001.

A L’ENTORN DE LA DIADA DEL 8 DE MARÇ, DIAINTERNACIONAL DE LA DONA, TENIM EL GRAN HONOR DE

REBRE AL NOSTRE INSTITUT A LA NEUS CATALÀ, LACONEGUDA LLUITADORA ANTIFEIXISTA I SUPERVIVENT

CATALANA DELS CAMPS D’EXTERMINI NAZIS

Amb motiu de la declaració del Dia Internacionalcontra la violència vers les dones,volemexpressar el nostre rebuig més rotund a laviolència de gènere. Una violènciamalauradament encara present a les nostresciutats, i que ens obliga a esmerçar tots elsesforços, recursos i voluntats per assolir la sevaeradicació.

Si tenim present els últims tres anys, les donesmortes a mans dels seus marits o exparelleshan anat augmentant notablement, i avui, dia25 de novembre del 2008, les dones mortessón 54, unes 17 menys que l’any passat, encaraque hem de tenir present que l’any encara nos’ha acabat. Però encara són moltes!!!

El maltracte es pot sofrir a qualsevol edat, enqualsevol moment i en qualsevol circumstància.I no té per què ser físic, pot ser verbal i tambépsicològic.

Per prevenir aquestes situacions seria bo tenirpresent que en cada relació des d’un principis’ha de respectar l’espai de l’altre. D’aquestamanera s’evitaran discussions que poden avocaren maltractaments i en situacions d’abús.En definitiva, si cada component de la parellaté el seu espai, es poden evitar moltesdesgràcies.

La violència de gènere s’estén al llarg del tempsi a través de cultures, creences i societats,provocant patiment a les donesindependentment del seu nivell econòmic, dela seva formació, del seu origen, o de la sevaedat. Aquesta dimensió globalitzant de laviolència de gènere no ha d’esdevenir capobstacle per actuar, contribuir a minvar els seus

efectes més esfereïdors i garantir els dretsbàsics de les dones. Tothom de maneraindividual o col·lectiva, en l’àmbit social, político institucional pot, i té l’obligació de fer algunacosa contra aquesta xacra.

I per aquests motius estem aquí reunits al’Esteve Terradas, on la violència de gènere ésel nostre pitjor enemic.Per això diem: PROU A LA VIOLÈNCIA DEGÈNERE !!

I recorda: Pensa... Després actua.

Discurs Dia contra la violènciade Gènere a l’Esteve Terradas

25 Novembre 2008.Alex Cifuentes 1r de Batxillerat.

ÉsTevaDISCURS

Soñabas con caricias y palabrasdelicadas yno encontraste más que amenazas.Querías gritar y tu boca estabacallada,de tus ojos salían lágrimas amargas.Yo te quiero, te decía cada mañana,y a la noche sus palabras en golpesse transformaban.Y yo te digo: mujer, ¡habla!, ¡grita!,¡denuncia!,que el que te quiere no te maltrata.

Alvaro Cano2n de Batxillerat (B-21)

MALTRATO

Nadie sabe, cuando nace, qué vida le va a tocar nitampoco se puede escoger nuestro destino… si fueseasí, esa oportunidad la cogería, aunque a pesar demuchas cosas malas que me han pasado, las buenasno las cambio.

La violencia de género hacia las mujeres puede serhacia las casadas, las que tienen novio, lasseparadas…todas son maltratadas y, a veces, o diremossiempre, se ven involucrados los hijos y las hijas. En micaso, sé la raíz del comportamiento del maltratador, eneste caso, mi padre.No lo voy a justificar, pero tampocodiría que nunca hizo nada malo. Él tuvo una infanciadifícil, sin cariño de su padre y con la muerte de éstecunado mi padre tan sólo tenía 11 años. Adolescenciadifícil, adicto a las drogas y después, trabajando en lapolicía y el ejército. Podría contar todo el proceso, peroeso me llevaría mucho tiempo. Fueron muchos momentosduros para él y a lo largo del tiempo lo ha ido pagandocon los más allegados.

Mi madre, una mujer maltratada psicológicamentedesde que se fue a vivir con él, a sus 22 años, ahoratiene 42. Desde mi punto de vista, puedo decir que dejamás secuelas el maltrato psicológico que el físico.Aunque suene frío decirlo, los golpes, las patadas, lostortazos duelen, sí, pero el dolor se va, duran horas obien días, pero las palabras se quedan marcadas y eldolor que ellas causan no se va.

Aunque la actitud de mi padre a lo largo de todosestos años ya no es la misma, algo queda, quizá porque“mala hierba nunca muere”.

Todo comienza con gritos, insultos, peleas,…siguecon salidas hasta largas horas de la noche, al regresopeleas y ya comienzan los golpes .Tengo muy claro quequien pega una vez, lo vuelve a hacer, y si la mujer nopara eso, ya no hay nadie que remedie lo que pasarádespués. Por otro lado, yo, como hija, he sido maltratadafísicamente por mi padre de pequeña, hasta llegar auna edad en la que yo me encaré con él. Es muy doloroso,pero diré que me acostumbré a los golpes, llegó unpunto en que ya no dolían. Cuando vio que pegarme yano me afectaba, comenzó el maltrato psicológico, quizáspor rabia. Palabras duras, insultos, gritos, miradas quete puedes esperar de un desconocido, pero de un padrenunca.

A mi me afectó muchísimo, tanto por mi madrecomo por mí y mis hermanos. Todo esto me llevó a unosambientes no muy buenos, a ignorar todo y a miindiferencia hacia el mundo. A todo esto, puedoagradecer a una persona que me ayudó muchísimo, queme protegió y me habló, y pude ver las cosas de otramanera, aunque a día de hoy las sigo recordando y aella nunca la olvidaré.

En mi caso, maltrato físico ya no hay, peropsicológico siempre queda. A todo esto quiero decir quequien padezca lo mismo lo frene y que lo denuncie, sila madre no da el paso hazlo tú, ella ya tiene su vidahecha: eres tú quien estás construyendo la tuya.

Testimonio anónimo

ÉsTevaNo als maltractaments,sí als sentiments. No a la pressió,sí a la il·lusió. No a les dones amenaçades,sí a les dones estimades. No a les dones enfonsades,sí a les dones rescatades. ALUMNES D'AO

No als crits,No als insults,No a la violència,No a l'amenaça,Cap perjudici a la dona.

CANDY SOLIS

ODA AL NO

Amb violència no hi ha amor

El maltracte és com una espiral,es comença insultant i s’acaba matant.

Respecte, i prou!

Una mà aixecada,una relació acabada.

El que no vulguis per a tu,no ho vulguis per a ella.

Clara Campoamor (12 de febrer de1888)i Victoria Kent Màlaga, (març 1892) vanser dues grans lluitadores per millorarles condicions civils de la societat de laseva època i, especialment, per millorarla condició social i política de les donesdurant el període de la Segona República(1931-1936)..

Clara Campoamor i Victoria Kent vanser les dues primeres dones a formarpart del Congrés dels Diputats perquè elcodi civil republicà admetia les donescom a diputades, però encara no se’lshavia concedit el dret a vot. La discussiómés viva i recordada per tothom enrelació al paper de les dones en elcongrés, va ser la discussió sobre elsufragi femení, en la qual les dues donesvan tenir-hi una participació fonamental, tot i que no tenien la mateixa opinió idefensaven postures oposades: ClaraCampoamor estava d’acord en què lesdones poguessin votar i la seva defensaera ideològica. Per a ella el dret de votera un dret inalienable i la seva defensaera necessària si es volia ésser coherentamb el caràcter progressista i democràticde la República i amb la Constitució. Ladona, com a ésser humà, havia de gaudirdels mateixos drets polítics que l’home. E r a m o l tpositiu per a lajove Repúblicadeixar que lesdones tambét i n g u e s s i nl’oportunitat depronunciar-seperquè f insaleshores tansols els homesh a v i e ngovernat. Era més lògic i democràtic quetots dos sexes, la població sensediscriminacions, es governés i decidísentorn de les qüestions clau del país. Eldia 1 d’octubre de 1931 va pronunciarles següents paraules al Congrés deDiputats: “Teniu el dret que la llei us hadonat, la llei que vàreu fer vosaltres, peròno teniu el Dret Natural, el dretfonamental que es basa en el respecte

de tot ésser humà, i el que feu és posseirun poder; deixeu que la dona es manifestii veureu com aquest poder no el podreucontinuar posseint.”

D’altra banda, Victoria Kent es vaposicionar en contra d’atorgar de formaimmediata el vot a les dones. La sevaargumentació en contra del sufragifemení es basava en una qüestiód’oportunitat política. Considerava quela dona espanyola no tenia, en aquellmoment, la suficientpreparació social ipolítica per a votarresponsablement, erenfàcilment manipulablesi per influència, perexemple, de l'Església,e l seu vo t se r iaconservador, la qualcosa perjudicaria elspartits d'esquerres. Enuna de les sevesi n t e r v e n c i o n s a lParlament deia així: “Enexpressar-me així, faigrenúncia del meu idealfemení, però així ho requereix la salutde la República. Perquè m’he compromèsa servir la República per tota la vida

m’a i xeco pe rp r e g a r a l aC a m b r a q u er e a n i m i l ac o n s c i è n c i arepublicana, queajorni la concessiódel vot femení. Noho demano perreduir la capacitatde la dona; nosenyors Diputats,

no és qüestió de capacitat, és qüestiód’oportunitat per a la República.” (1d’octubre de 1931 al Congrés de Diputats)

A Espanya es va reconèixer el dret devot femení a l’article 36 de la Constitucióde 1931, que fou aprovat per 166 vots afavor i 121 vots en contra. Les donesvan votar, per primera vegada a Espanya,a les eleccions de novembre de 1933. Enaquestes eleccions van guanyar partits

i coalicions de dretes; la qual cosasemblava donar la raó a Victòria Kent.Avui, però, els historiadors i historiadoresestan d’acord quan consideren queaquesta no va ser la raó de pes. Lesesquerres van perdre perquè, per raonsben diferents, la seva labor reformistano havia agradat a la majoria de lapoblació.

Victoria Kent, a part de ser diputadava ser anomenada per Azaña directora

general de Presons,càrrec que va aprofitarper introduir mesuresmés humanes a lsistema penitenciari:m i l l o r a d e l aa l imen tac ió de l sreclusos, llibertat deculte a las presons,a m p l i a c i ó d e l spermisos per raonsfamiliars... Aquestahumani t zac ió de lsistema penitenciarianava lligat a la sevaideologia, ja que ella

pensava que les presons estaven fetesper tornar a la societat activa als presos,i això només es podia fer tractant-loscom a persones i no com a animals.

Clara Campoamor, després de la pèrduade la seva representació en el Congrés,es va veure sotmesa a les crítiques delsseus antics companys de partit i delsafins a la seva ideologia que veien lapèrdua de les eleccions del 1933 delpartit republicà socialista com aconseqüència del vot femení que ellatant va defensar. Campoamor no va tenircap més oportunitat de formar part delgovern, ja que immediatament després,al 1936, s’inicià la Guerra Civil i va haverde marxar del país. Actualment, ClaraCampoamor es un símbol de la revoluciói un símbol de la lluita per la igualtatentre homes i dones.

Beasley Arteaga DíazLaura Reveter Carrión

2n Batxillerat (B21)

CLARA CAMPOAMOR I VICTORIA KENT: DUES LLUITADORES

ÉsTeva

Entrevista a Katy Gomez-¿En qué pensaste para haceresta especialidad?Para l legar a técnica enaeronáutica tenía que empezarpor aquí o hacer bachillerato,preferí hacer mecánica porquees más práctico.¿Cómo te sientes al ser la únicachica de la clase?Al principio sentía miedo yvergüenza, pero me tratarontan bien que enseguida mesentí bien.¿Te cuesta más lo queaprendes que a los chicos?No¿Te arrepientes de haberteapuntado a mecánica? No, en absoluto.- ¿Cómo reaccionaron tuspadres cuado se lo dijiste?Mi madre me apoyó en todomomento. Buscó informaciónsobre estos estudios.¿Tus compañeros aceptan bientu presencia?

A l p r i n c i p i o e s t a b a nsorprendidos, pero enseguidafui una más del grupo.¿Crees que por ser mujer te vaa costar más encontrar trabajo?Creo que no me va a costarporque todas las chicas que hanestudiado mecánica en elEsteve están trabajando.¿Los profesores te tratan deforma distinta que a tuscompañeros? Sí, creo que son más amablesconmigo, y me ayudan mucho.¿Sabes de empresas que hayancontratado mujeres para hacerde mecánica?Sí, en las mejores empresashay mujeres mecánicas.Si tu fueras empresaria¿En que te fijarías para elegir atu personal?Si fuese empresaria, elegiría alpersonal por sus calificaciones.

Entrevista a un compañerode Katy.¿Crees que se ha integradobien en el grupo?Sí, katy se ha integrado muybien.¿Consideras que focalizavuestra atención?No.¿Crees que el profesor le hacemás caso por ser mujer?Creo que algunos profesoresle ayudan un poco más .

Entrevista a un profesorde Katy.¿Crees que al haber una chicaha cambiado en algo el ritmode la clase?Que haya una chica mejora elclima de la clase. Los chicos semuestran menos violentos y secontrolan más.¿Le exiges lo mismo a Katy queal resto de sus compañeros?Sí, se le exige lo mismo.¿En algún momento Katytrabaría mejor si tuviera másfuerza?No necesita la fuerza. Lasmáquinas son automáticas yfuncionan con botones ypalancas.

ÉsTeva

LA ESPECIALIDAD DE MECÁNICA HA SIDO TRADICIONALMENTE

PARA HOMBRES. AQUÍ, EN EL ESTEVE TERRADAS, UNA CHICA

DEMUESTRA QUE LAS MUJERES TAMBIÉN PUEDEN SER MECÁNICAS.

Classe 3rD ESO

Les dones anessin a l’escola peraprendre català o castellà.

Mohamed El Ghoulb • Erika Solis• Fatima Ouhssain • Mariam Ait Amr

• Hamid Ouhssain • Juan RobertoSolis • Hmad Ouchen

Les dones aprenguessin moltescoses, com per exemple moltesllengües.

Ray Acevedo

Totes les dones parlessin català icastellà i treballessin fora de casa.

Fatima Ben Yechou

Les dones tinguessin tots els drets.Paolo Pimentel • Raquel Torres

Les dones tinguessin més llibertata l’hora d’expressar opinionsimportants.

Mayra Alejandra Velasco

Les dones treballessin fora decasa per tenir un bon futur.

Zouhaire Bourkaa • Hassan El Ghoulb

Les dones fossin respectades ies respectessin els seus drets.

Génessis Moreira • Mohamed Umar• Maicol Peralta

Les dones tinguessin les mateixescondicions i oportunitats a l’horade treballar.

Harumi Silva • Rafael de Souza

M’AGRADARIA QUE EN EL MÓN...

ÉsTevaAula d’Acollida

ÉsTevaLes dones no patissin cap tipusde discriminació, ni de sexe, nid’edat, ni de cultura...

Bryan Zamora • Ismail Ben Amar

Les dones i els homes esrepartissin en parts iguals la feina

de casa.Aichato Abdalahi

Les dones puguessin estudiarfísica, castellà... i tot allò que

vulguessin aprendre.Hafida Ben Amar

Les dones fossin capaces de fertot el que vulguessin sense queels homes els ho impedissin.

Ahmed Ousinsi

Les dones no fossin maltractadesi que tinguessin els mateixos dretsque els homes a tot arreu.

Melina Henao • Kevin Ramírez

Les dones fossin respectades imolt felices.

Génesis Dueñas • Daviti Zurabiani

Les dones fossin felices, que elshomes no les maltractessin i quehomes i dones tinguessin elsmateixos drets.

Lady Elizabeth Yagloa • Temo Guntsadze

Totes les dones fossin felices ique tothom respectés els seus

costums i idiomes.Sully Carvache

Les dones fossin més valoradesi que no patissin el masclisme.

Carol Peralta

Les dones no fossin esclaves delseu treball.Les dones tinguessin els mateixosdrets en totes les cultures.

Brayan Gómez

ÉsTevapara eso tecompro lasmuñecas,este lego esde tuhermano!

SHEILA ES PEQUEÑA YJUEGA CON UN LEGO

quiero sermecánica

Pero, si eresuna chavala!¡Marimacho!

Te lotendrÌas

que pensarmejor.

Pues estoes lo que

hay, si no tegusta, losiento.

¿Dónde vas, todo chavales y tú la única chica?Què quieres? ¿Què te miren todos?

CON SU NOVIO

LA VIDAES MUYDIFÍCIL

EN 4º DE ESO EN ORIENTACIÓN PROFESIONAL

ÉsTeva Jose, piensa

que desdepequeña le va

Es lo único queme interesa.En Tecno soymuy buena.

¡Quédesperdicio

de tía buena!

Pasa de él,no le hagas

caso.

Lo hace tanbien como

un chico

Pues claroque paso, al

fin heconseguidolo que quería

Es untrabajo

dehombres.

Aquí hay unaoferta

interesante.

A lo mejorprefieren

coger a unhombre.

¡Qué negativa!Pero si Sheila es

super, me arreglóel coche el otro

día.

¡Felicidades!¡Yeah! ¡Yatengo curro!

¡Lo ha conseguido!

FIN

BUSCANDO TRABAJO

CON SUS PADRES

EN EL TALLER, ENCLASE DE MECÁNICA

EL VIAJE DEL EMPERADOR(La marche de l'empereur)

Dirección: Luc Jacquet.País: Francia.Año: 2005.Duración: 80 min.Género: Documental.Guión: Luc Jacquet y Michel Fessler

En este vídeo, la madre pingüino pone el huevosobre las patas y con la piel de su barriga lo tapapara incubarlo. Se lo pasa al padre con muchísimocuidado para que no toque el hielo porque sinose resquebraja y el pollito de dentro muere.Mientras el macho lo incuba, la hembra se va acomer y a reponer fuerzas.El padre se queda en la fría Antártida, incubandoel huevo y todos los machos se quedan sin comery pasando frío durante 4 meses. Para darse calorhacen una bola. Si la hembra no vuelve, el pollitomuere de hambre. Cuando la madre vuelve, elmacho le vuelve a pasar el pollito y la madre lealimenta. El padre se va a comer al mar y lasmadres se quedan cuidando a los hijos.Yo creo que tienen una forma de cuidarlo muybonita. Se preocupan mucho de su hijo. Tienenuna responsabilidad muy grande ya que el pollitoen la fría Atártida puede morir fácilmente y losdos se ocupan de su hijo.

Virginia Fernandez 1rC ESO

Aquí teniu l’exemple d’aquests animals. Tenencura de les seves cries d’una forma equitativa.Tot és qüestió d’organitzar-se!Coneixes altres exemples d’animals que el paress’encarreguin d’incubar els ous?

ÉsTeva

Relaciona les següents dones catalanes amb la seva professió:

El cavallet de mar, el peix espinós, la tilapia, elKurtus, el peix-flauta, el tauró-brau, i molts més.

a) Ministrab) Actriuc) Esportistad) Cantant d’òperae) Metgessaf) Empresàriag) Escriptorah) Dissenyadora de modai) Cuineraj) Advocadak) Directora de cinemal) Mestra

1) Carme Riera2) Gemma Mengual

3) Montserrat Caballé4) Anna Lizaran

5) Isabel Coixet 6) Carme Chacon

7) Núria Basi 8) Rosa Clarà

9) Magda Oranich 10) Carme Ruscalleda 11) Rosa Sensat

12) Dolors Aleu

Aula

d’A

colli

da

Aula

d’A

co

llida