Envelliment, dependència i previsió de la despesa individual

Montserrat Guillén i EstanyUniversitat de Barcelona

• Longevitat i qualitat en l’esperança de vida• Atenció a les persones grans i atenció a la dependència• Cost de les diferents modalitats d’atenció a la dependència• Previsió de la despesa individual• Cofinançament• Consideracions finals

• Longevitat i qualitat en l’esperança de vida• Atenció a les persones grans i atenció a la dependència• Cost de les diferents modalitats d’atenció a la dependència• Previsió de la despesa individual• Cofinançament• Consideracions finals

Longevitat i qualitat en l’esperança de vida

• Cada individu té una trajectòria vital diferent, suposarem que inicialment es troba en un estat de salut òptim

• A partir dels 65 anys podem segmentar l’esperança de vida que resta en anys que discorren sense dependència i en estat de dependència, incloent els tres graus de severitat

Longevitat i qualitat en l’esperança de vida

Percentatge d’esperança de vida sense dependència i amb dependència moderada, severa o greu, per sexes i a partir de cada edat

Homes Dones

A partir de l’edat

Esperança de vida

Percentatge sense

dependència

Percentatge amb

dependència

Esperança de vida

Percentatge sense

dependència

Percentatge amb

dependència 65 16.61 92% 8% 20.58 87% 13%

70 13.16 90% 10% 16.35 85% 15%

75 10.08 87% 13% 12.44 81% 19%

80 7.51 83% 17% 9.01 76% 24%

85 5.41 77% 23% 6.21 69% 31%

90 3.85 69% 31% 4.14 59% 41%

95+ 2.43 60% 40% 2.44 45% 55%

Font: elaboració pròpia a partir de Guillén et al. (2006), INE (1999), Human Mortality Database i definicions de graus de severitat del Llibre Blanc de la Dependència (2005).

Longevitat i qualitat en l’esperança de vida

• Longevitat i qualitat en l’esperança de vida• Atenció a les persones grans i atenció a la dependència• Cost de les diferents modalitats d’atenció a la dependència• Previsió de la despesa individual• Cofinançament• Consideracions finals

Atenció a les persones grans i atenció a la dependència

• L’Index de Valoració de la Dependència (IVD) es va aprovar a l’any 2007 i determina les situacions de dependència moderada, dependència greu i de gran dependència que es recullen a la Llei, però empra un criteri nou, malgrat que inspirat al Llibre Blanc.

• L’IVD es basa en el Barem de Puntuació.

Atenció a les persones grans i atenció a la dependència

Segons el barem de l’IVD, la classificació es divideix en

a) Grau I. Dependència moderada: quan la persona necessita ajut per realitzar algunes activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia o té necessitats de suport intermitent o limitat per a la seva autonomia personal. Es correspon a una puntuació final del BVD de 25 a 49 punts.

b) Grau II. Dependència severa: quan la persona necessita ajut per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària dos o tres vegades al dia, però no requereix el suport permanent d'un assistent o té necessitats de suport extens per a la seva autonomia personal. Es correspon a una puntuació final del BVD de 50 a 74 punts i

c) Grau III. Gran dependència: quan la persona necessita ajut per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i, per la seva pèrdua total d'autonomia física, mental, intel•lectual o sensorial, necessita el suport indispensable i continu d'una altra persona o té necessitats de suport generalitzat per a la seva autonomia personal. Es correspon a una puntuació final del BVD de 75 a 100 punts.

Els punts s’obtenen pel Barem i amb menys de 40 punts obté el nivell 1 del Grau I, entre 40 i fins a 49 punts el nivell 2 el Grau I, entre 50 i 64 punts el nivell 1 del Grau II, entre 65 i 74 punts el nivell 2 del Grau II, entre 75 i 89 punts el nivell 1 del Grau III i més de 90 punts el màxim nivell (nivell 2 del Grau III).

Atenció a les persones grans i atenció a la dependència

Components necessaris per a efectuar una previsió de la despesa en atenció de llarga durada Activitats de la vida diària que es veuen alterades a les persones grans Cost unitari de suport Projeccions demogràfiques Projeccions d’evolució de l’economia Percentatges de cobertura de costos de dependència per part del sistema públic

Components necessaris per a efectuar una previsió de la despesa en atenció a la dependència: Definició de dependència en graus i nivells Cost unitari d’atenció Projeccions demogràfiques Projeccions d’evolució de l’economia Percentatges de cobertura de costos

• Longevitat i qualitat en l’esperança de vida• Atenció a les persones grans i atenció a la dependència• Cost de les diferents modalitats d’atenció a la dependència• Previsió de la despesa individual• Cofinançament• Consideracions finals

Cost de les diferents modalitats d’atenció a la dependència

Cost individual anual de l’Atenció a la Dependència, per a cada grau de severitat

Cost de les opcions d’atenció

Grau de severitat Anualment en euros Servei

Dependència moderada 13.198 3h/ diàries a domicili

Dependència severa 13.198 Centre de dia i 1h/ dia a domicili

Dependència greu 18.600 Residència

Mitjana* (en euros 2007) 15.168 *Ponderat segons la prevalença observada a l’EDDES, 1999

Font: IMSERSO, 2001 i elaboració pròpia.

• Longevitat i qualitat en l’esperança de vida• Atenció a les persones grans i atenció a la dependència• Cost de les diferents modalitats d’atenció a la dependència• Previsió de la despesa individual• Cofinançament• Consideracions finals

Cost previst segons de les diferents modalitats d’atenció a la gent gran

Cost previst segons de les diferents modalitats d’atenció a la gent gran

• Per a un individu entre 65 i 85 anys, si la Llei atengués exclusivament la dependència de Grau III i un percentatge parcial dels costos de la dependència de Grau II, s'estaria cobrint aproximadament només un 15-17% del cost projectats esperats de CLD i un 50-60% del cost del SAAD vinculat a la dependència.

• Diferents estudis apunten que les aportacions pressupostàries previstes a la Llei cobriran escassament el 30% del cost estimat i que seran els governs de cada comunitat autònoma i els organismes locals els que hauran de garantir la prestació de serveis i complementar el finançament, a l’hora que compartir la responsabilitat de la gestió del SAAD.

• Longevitat i qualitat en l’esperança de vida• Atenció a les persones grans i atenció a la dependència• Cost de les diferents modalitats d’atenció a la dependència• Previsió de la despesa individual• Cofinançament• Consideracions finals

Cofinançament

• El sistema públic només es podrà concentrar en els casos de més gravetat de la dependència• L’atenció de llarga durada (CLD) en la situació de dependència moderada o severa s’hauran d’afrontar des de l’esfera individual i cal una adequada planificació al llarg de la vida. • És imprescindible estar informat sobre el cost d’atenció que no pot cobrir el sistema públic per a dissenyar instruments financers privats adequats.

Cofinançament

• Si es calcula la prima pura mensual d’una cobertura que garanteixi, en el cas que una persona es trobi en dependència severa o greu, una renda vitalícia de 1600 euros, les primes mensuals se situen al voltant dels 300 euros per a una edat de subscripció de 55 anys.

• Longevitat i qualitat en l’esperança de vida• Atenció a les persones grans i atenció a la dependència• Cost de les diferents modalitats d’atenció a la dependència• Previsió de la despesa individual• Cofinançament• Consideracions finals

Conclusions

1.El desenvolupament de la Llei de Dependència, i les dificultats reals i financeres de posar-lo a la pràctica, indiquen que les persones amb menor nivell de dependència són especialment vulnerables, ja que no tenen prioritat suficient per a accedir al suport del sistema públic del SAAD i en general hauran de trobar l’ajut econòmic al seu entorn.

Conclusions

2. Actualment poc més del 10% dels recursos pressupostaris dedicats a les persones grans es destina a l'ajut a domicili, mentre que els recursos institucionalitzats (residències i centres de dia) suposen més del 80%. S'hauria de donar major protagonisme al paper de l'atenció domiciliària, no solament per tenir en compte les preferències de les persones amb dependència, sinó també per mantenir el màxim grau d'autonomia dels afectats.

Conclusions

3. Els ajuts de la llei de Dependència només cobreixen aproximadament la meitat del cost estimat i deixen la resta per a la previsió individual o el cofinançament.

Quan els costos d’atenció a la dependència són els associats a una combinació de serveis (atenció a domicili, centres de dia i cures en residències) s'obté un cost individual notablement inferior a l’opció basada exclusivament en serveis d'atenció a domicili.

Conclusions

4. La generació que s’incorpora al col•lectiu de gent gran actualment està minvada pels efectes de la Guerra Civil i pot donar la impressió d’un alentiment en la dinàmica de la prestació de serveis especialitzats en gent gran. La presència de més dependents s’accelerarà ràpidament en la propera dècada.5. Analitzant els diferents resultats, concloem que en les edats més avançades és quan hi ha situacions de gran fragilitat, perquè hi ha més probabilitat de viure en solitud s’uneix a una menor renda de l'individu i a què aquest pot ser més vulnerable.

Conclusions

6. El sistema públic de SAAD pot concentrar-se en els dependents més greus i desfavorits.

Conclusions

6. El sistema públic de SAAD pot concentrar-se en els dependents més greus i desfavorits.

Per a les persones sense dependència, però que requereixen una atenció personal moderada, s’haurien d’idear instruments adequats: Incrementar la vida saludable i l'autonomia de la persona per a continuar desenvolupant una vida activa i ser susceptible d'alleugerir el pes sobre la comunitat

Conclusions

7.Sobretot, estimular l’estalvi i la previsió al llarg de tota la vida

Sabent que en les projeccions de cost:- falten dades demogràfiques que incorporin la dependència com a element de projecció,-existeix gran incertesa sobre l’evolució econòmica (evolució de costos i actualització de les rendes vitalícies).-el mercat d’assegurances privades és encara molt immadur.

Envelliment, dependència i previsió de la despesa individual

Montserrat Guillén i EstanyUniversitat de Barcelona