of 28/28
Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes” Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 1 1. Característiques generals dels vegetals. 2. Classificació de les plantes superiors: 2.1. Gimnospermes. 2.2 Angiospermes. 3. Morfologia externa de les angiospermes. 3.1. La forma i funció de les arrels. 3.2. La forma i la funció de la tija. 3.3. La forma i la funció de les fulles. 4. La reproducció de les angiospermes. 4.1. La forma i la funció de les flors. 4.2. La forma de les llavors i la seva dispersió. El Regne Vegetal

Els Vegetals - FAIG

  • View
    1.468

  • Download
    6

Embed Size (px)

Text of Els Vegetals - FAIG

  • 1. El Regne Vegetal 1. Caracterstiques generals dels vegetals. 2. Classificaci de les plantes superiors:2.1. Gimnospermes.2.2 Angiospermes. 3. Morfologia externa de les angiospermes.3.1. La forma i funci de les arrels.3.2. La forma i la funci de la tija.3.3. La forma i la funci de les fulles. 4. La reproducci de les angiospermes.4.1. La forma i la funci de les flors.4.2. La forma de les llavors i la seva dispersi.Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal1

2. 1. Caracterstiques generals dels vegetals. Els vegetals es van originar fa 500 milions danys a partir de les algues verdes que van abandonar el mar i es van adaptar a la vida terrestre. Sn ssers vius pluricellulars que no es poden desplaar per malgrat tot han conquerit la majoria decosistemes de la Terra excepte on no hi ha claror. Viuen fixos al terra. Sn auttrofs, s a dir tenen capacitat per fabricar els seus aliments mitjanant la fotosntesi. Per aix necessiten la llum i per tal de que les seves fulles puguin captar-la tenen formes allargades. La majoria de vegetals, llevat de les molses, tenen vasos conductors, uns conductes per on circula la saba.Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal 2 3. 2. Classificaci de les plantes superiors:Les plantesambTeixits conductorsFlors que per on circula la produeixensabapollen i llavorses classifiquen enGimnospermes Angiospermes que queLes llavors noLes llavors estanestan contingudes contingudes dins dins del fruitdel fruitProjecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal 3 4. 3. Morfologia externa de les angiospermes. Les angiospermes sn plantes ambllavors protegides que formen fruits. Tenen flors vistoses i de colors. Tenen dues parts molt diferenciades:larrel i el tronc. Tenen una gran importncia per aleconomia(alimentaci, medicaments, teixits, colorants, espcies, ...). Tenen una distribuci molt extensa:en trobem als deserts o als correntsdaigua, a les altes muntanyes, a lesregions polars o als terrenys salobres oals llacs.Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal 4 5. 3.1. La forma i funci de les arrels.s lrgan subterrani que fixa la planta al sl i que absorbeix laigua i lessals minerals a travs dels seus pls absorbents. La forma de les arrels: Hi ha una arrel important i les altres sn Totes les arrels tenenla mateixa ramificacions. Ex. carlina o ginebr.importncia i mida.Ex. Ordi, blat, ceba, allProjecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal 5 6. Altres adaptacions de les arrels: Aries o adventcies: Les arrelsCarnoses.: Una arrel sengreixa persurten de les parts aries deacumulaci de substncies perles plantes que, per tant, tenenmantenir la planta.dos tipus darrels. Ex. Heura i altres enfiladises. Napiformes : si la Tuberoses: si es que sengreixa s la tracta darrels principalfasciculades. (axonomorfes). UnMolts fruits per fruit per planta. Ex.planta. Ex. Moniato. Pastanaga, rave, re molatxa, naps.Aqutiques: Les arrels estana sota laigua.Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal6 7. Arrels aries de manglarsArrels fixant el terreny al margedun riu. Arrel napiformeArrels del faigProjecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal7 8. 3.2. La forma i la funci de la tija.s lrgan que sost les fulles, que els aporta la saba bruta procedent del sl i quedistribueix la matria orgnica fabricada per elles, lanomenada sabaelaborada, per tota la planta.Tipus de tiges:Llenyoses, quan lepidermisFistuloses o canyes, quanes suberifica i internamenttenen laregiinternaapareixenteixits buida, sense medulla.endurits,sobretotconductors i dereforament. Ex. Arbres iarbusts.Herbcies, quan lepidermis noes suberifica ni desenvolupateixits interns lignificats.Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal8 9. Modificacions de les tiges:Rizoma, de creixementBulb, decreixementTubercle, de creixementsoterrat, forma esfrica isoterrat isoterrat, encara quehoritzontal, amb envoltada de fulles, lestenen formamenys externes seques i dures isubstncies de reserva iallargada. Molt rics engemmes de les queles internes tendres isubstncies de reserva.gruixudes, tamb ambneixen branques. substncies de reserva.Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal9 10. Estol, tija aria que va arran de terra i que en cada Espines iCircell,formacions nus pot arrelar i treure Agullons, formacionprimes i allargades que fulles. De poc gruix.s curtes i dures que serveixen per agafar-se.punxen.Carbassina (Bryonia cretica) Esbarzer (Rubus ulmifolius)Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal 10 11. 3.3. La forma i la funci de les fulles.Sn rgans laminars en els que t lloc principalment lintercanvi de gasos (les plantesdeixen anar O2 i agafen CO2 del medi) i la fotosntesi.Tipus de fulles: Fulla simpleFulla compostaProjecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal11 12. Tipus de fulles compostes:Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal12 13. Tipus de fulles segons la forma del limbe: EllpticaProjecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal13 14. Tipus de fulles segons la forma del marge del limbe:Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal14 15. 4. La reproducci de les angiospermes.PollinitzaciFecundaciFormaci de lallavor Formaci del fruitDispersi del fruit iles llavorsGerminaci de la llavorProjecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal15 16. 4.1. La forma i la funci de les flors. La flor s lrgan reproductor de lesangiospermes. La part masculina de la flor sn els estams quecontenen els grans de pollen on es troben lescllules reproductores masculines. Els vuls, cllula reproductora femenina estroben protegits dins lovari.La reproducci mitjanant la flor haperms a les angiospermes viure en llocsms secs ja que la seva reproducci nodepn de laigua.Les flors adopten formes i colors que elsajuden en la seva reproducci.Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal16 17. Tipus de flors segons la forma de la corollaLes flors moltesvegades espresentenagrupades eninflorescncies.Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal 17 18. Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal18 19. El pistil de les flors s lrgan reproductorfemen que cont els vuls protegits dins delovariEls estams de les flors, contenen els grans de pollen, cllulareproductoramasculinaProjecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal19 20. La pollinitzaci: s el transport del gra de pollen des de lestam al pistil de la flor perqu es produeixi la fecundaci. Les angiospermes tenen diferents estratgies perqu el transport del pollen fins al pistil sigui efectiu. Normalment el pollen s transportat pel vent o per altres animals. En les flors on el pollen s transportat pel vent, els estams sobresurten de la flor per facilitar la sortida del pollen amb un simple cop de brisa.Pollinitzaci pel vent:Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal20 21. En les angiospermes on el pollen s transportat per animals, les flors sn molt vistoses, duncolor molt viu i algunes, fins i tot desprenen olors molt fortes. Tot aix s per atreure elsanimals, normalment insectes. Fins i tot algunes angiospermes produeixen nctar, una substncia ensucrada produda amb elmateix pollen que serveix daliment a molts insectes. Aquest fet encara potencia ms latransmissi del pollen ja que els insectes shi senten atrets i ajuden encara ms la pollinitzaci.Pollinitzaci per animalsProjecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal21 22. 4.2. La forma de les llavors i la seva dispersi. De les flors fecundades es formar el fruit, dins el qual creixen les llavors. Les principals funcions del fruit sn contenir i protegir les llavors i proporcionar-li les substncies nutritives necessries per desenvolupar-se. El fruit tamb contribueix a la dispersi de les llavors. Els fruits de les angiospermes poden ser carnosos o secs Quan les llavors germinin es formar una nova planta.Fruits carnosos: el pistil senriqueix amb Fruits secs: les parets del pistilsubstncies de reserva. Quan snsendureixen i es transformen en una cobertamadurs, aquests fruits sn consumits pels que protegeix les llavors. Exemples:animals, que alhora dispersen les mongetes, llavors de gira-sol, grans de blatllavors, expulsant-les amb els excrements.Exemples: ram, pera, tomquet, poma,... PeraFreixe de fulla gran Pyrus communisFraxinus excelsiorProjecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal22 23. Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal23 24. Les formes dels fruits: Altres com el cogombre projecten les llavors cap afora per deixar-les caure en obrir-se. Alguns fruits sn molt enganxosos o presenten ganxos perqu quan passa un animal pel costat sels endugui. Ex. espina- xoca (Xanthium spinosum). Alguns fruits sn tant lleugers que sn transportats pel vent i altres presenten ales o pls que els ajuden a sostenir-se per laire. Ex. Dent de lle (Taraxacom officinali) Altres tenen cobertes molt resistents que suren a laigua com els cocosque sn transportats per laigua i poden colonitzar altres illes. Per qu creieu que els cocoters sempre creixen cap a laigua?Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal 24 25. Les llavors: Un altre gran invent de les plantes superiors per perpetuar-se van ser les llavors. Les llavors protegeixen lembri i en molts casos porten aliment per a ell. Algunes presenten estructures que faciliten la seva dispersi com ales o ganxos. Un cop sn alliberades les llavors, si les condicions ambientals sn adequades, podran germinar. Durant la germinaci, les llavors sobren i lembri es desenvolupa. Mentre lembri creix, es nodreix de les reserves de la llavor fins que s capa de dur a terme la fotosntesi. Aquestes adaptacions expliquen lxit evolutiu de les angiospermes i la seva presncia en molts indrets de la Terra.Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal25 26. Les adaptacions dels arbres: Les plantes superiors es troben distribudes arreu del mn i poden colonitzar tota mena dambients, fins i tot els deserts (cactus) o el mar (posidnia). Lnic lloc on no shi desenvolupen sn a les zones polars, ja que no sn capaos de resistir temperatures tan baixes. Presenten diverses adaptacions, segons el medi on es troben. Per exemple, les plantes tropicals que viuen en zones humides tenen les fulles grosses i fines; en canvi, les plantes de climes ms secs, com lalzina, tenen les fulles dures i petites.El faig (Fagus sylvatica) perdLalzina (Quercus ilex) s un arbre de Els pins sn arbres ambles fulles a lhivern ja que no fulla perenne, petita i endurida amb la fulla linear en formapot absorvir els nutrients della part inferior peluda i blanquinosa. dagulla i perenne.sl perqu est gelat. AAquestes fulles la protegeixen a Aquesta fulla li permetlhivern entra en una fase de lestiu de la deshidrataci i a lhivern viure en zones fredes ireps i deixa caure les fulles. del fred.aprofitar laigua.Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal26 27. Les adaptacions dels arbres: Els arbres dalta muntanya (pins i avets) tenen forma Els arbres caducifolis presenten cnica per tal devitar que el formes arrodonides i no tots acaben pes de la neu a lhivern els en punxa perqu el seu hbitat s tombi. ms sec.Projecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal27 28. RECURSOS DIDCTICS UTILITZATS: http://www.xtec.es/~jserla/projecte/index.htm http://161.116.68.83/botanica/11.espermatofits.htm http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/nutricio-plantes/ http://www.slideboom.com/presentations/30018/LA-REPRODUCCI%C3%93-DELS- VEGETALS http://www.slideboom.com/presentations/20496/La-nutrici%C3%B3-de-les-plantes http://www.nohihaquienspari.com/Botanica/Tematiques/Teoria/arrels.htm http://www.botanical-online.com/hojasadaptacionescatala.htm http://www.digital-text.com/portada.htm http://www.xtec.net/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20.htm http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html http://www.xtec.cat/~ajimeno/index.htm http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/profesor/unidades.htm http://multimedia.pedagogiainteractiva.com/guia/bm.htm http://botanicavirtual.udl.es/fam/rosacies/prunus_for.htmProjecte FAIG - PIC Cientfic: Les mil i una formesNaturals 1r de Secundria - El Regne Vegetal28