Click here to load reader
View
38
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Els paisatges vegetals. Adriana Serrano Sandra Moreno. El paisatge vegetal oceànic. Galícia i S.Cantàbrica. També als Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric, Serralades Catalanes. Si les condicions són adequades assoleix una altura d’uns 30m. Roure i Faig. - PowerPoint PPT Presentation
Diapositiva 1
Els paisatges vegetalsAdriana SerranoSandra MorenoEl paisatge vegetal ocenicGalcia i S.Cantbrica. Tamb als Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibric, Serralades Catalanes.
2Si les condicions sn adequades assoleix una altura duns 30m.Roure i Faig.Fulla ampla i caduca, molt fronds. Gaireb no deixa entrar la llum (sotabosc pobre).
Les rouredes pugen pels vessants de les muntanyes.Creixement dun roure: 150-300 anys fusta dura, molt utilitzada.
Fagedes: menys tolerncia a la calor que les rouredes, necessiten molta humitat. Els hi sn favorables les boires i rosades. Creixement faig: 80-100 anys. Fusta tova bona per fer mobles.
Landa per damunt dels 1600-2000m.
Les zones de matolls sovint pateixen cremes i artigaments.
Paisatge vegetal mediterraniMajor part de la Pennsula.Tamb anomenat esclerfil.
7Alzinars i suredes.ltim bosc abans de donar pas a la vegetaci de mquia.
Sempre verd.Desenvolupament lent.Capades dels arbres amples i tancades.Fulla perenne. Dures, petita i dentada.Troncs llenyosos i arrels profundes.La surera s ms termfila i necessita ms pluges que la alzina. Adaptada als sols cids (granits).Acci sser hum regressi alzinar i expansi matollar, que forma mquies, garrigues i estepes.Composici del matollar variable.Bruc, ginesta i estepa, abundants a la Meseta nord.
Sincorporen el coscoll i els llentiscles a la franja mediterrnia. A la zona sud-est de la Pennsula, margall i espart .
Paisatge vegetal de les CanriesVegetaci escassa.Gran varietat despcies.Vents, les corrents marines i la seva pendent pronunciada han condicionat la vegetaci.
Pisos de vegetaci:0 a 400m: matollar costaner(tabaiba i el cardn)
TABAIACARDN400 a 600m: boscos de savines,palmeres i dragos.600 a 1.200m: zones humides on neix la muntanya verda(laurisilva i el bruc)
800-100m: la part sud (Pi Canari) i a la part meridional ocasionalment es barreja amb1.500 a 2.000m: a la part Pi Canari.
2.000 a 2.600m : trobem els matollar del cim amb especies de blec i ginestes . Ms de 2.600m: creixen les violetes del Teide.
Paisatge vegetal de muntanyaPirineus:Pis subalp: (entre 1200-2400m) Pis alp: (entre 2.400 i 3.000m)Pis nival: (Ms de 3.000m)
Atlntic:Bosc caducifoli: (entre 1200-2400m)Arbustos: (entre 2.400 i 3.000m)Prats: (Ms de 3.000m)
Mediterrani:Perennifoli: (entre 1200-2400m). Arbustos: (entre 2.400 i 3.000m).Prats: (Ms de 3.000m).
Fi