ELS INQUES

INDEX

I.- SITUACIÓ GEOGRÀFICA………………………………………….pàg.2

II.- PERÍODE HISTÒRIC………………………………………………pàg.3

III.- ORGANITZACIÓ SOCIAL………………………………………pàg.4

IV.- ORGANITZACIÓ POLÍTICA…………………………………..pàg.5

V.-ORGANITZACIÓ ECONÒMICA………………………………..pàg.6-7

VI.-APORTACIÓ A LA CIVILITZACIÓ………………………….pàg.8-9

VII.-BIBLIOGRAFIA………………………………………………….pàg.10

I.- SITUACIÓ GEOGRÀFICA

L'imperi s'estenia des de les serres de l'actual Colòmbia fins al nord de Xile i de l'Argentina, i des de la costa de l'oceà Pacífic fins a l'est dels boscos del Amazones.

Els inques eren un poble originari de les muntanyes i van dominar, mitjançant la guerra de conquesta, als pobles de les altres zones.

Van establir la capital del seu imperi a la ciutat de Cuzco, a la qual consideraven el centre de l'univers.

ELS SEUS LÍMITS EREN:

Nord: s'estenien fins al riu Ancasmayo al nord de l'actual ciutat de Colòmbia, a Equador van arribar fins a una zona que inclou les ciutats actuals de Quito , Guayaquil, Manta, Esmaragdes i Ambato.

Nord-est: s'estenien fins a la selva amazònica de les actuals república del Perú i Bolívia.

Sud-est: van arribar a creuar la serralada dels Andes arribant al que avui es coneix com les ciutats de Salta i Tucumán en Argentina que son les actuals províncies de la Rioja, Catamarca, Tucumán, Salta i Jujuy

Sud: existeixen proves que els inques van arribar fins al desert de Atacama , i van avançar fins al riu Maule (Chile).

Oest: l'imperi inca limitava amb l'oceà pacífic i hi ha els qui diuen que els inques van arribar a mantenir una relació comercial amb algun poble de la Polinèsia (Oceania).

II.- PERÍODE HISTÒRIC

Els inques, tribu petita d’origen, van anar conquistant Amèrica del Sud per la franja de terra muntanyenca que voreja l'oceà Pacífic. Es van fer amb un gran imperi, on habitaven fins i tot gents que no eren inques.L'imperi inca va acabar de formar-se al segle XV. Centralitzat i organitzat des de Cuzco. Per realitzar les seves conquestes normalment arribaven a acords amb els països petits, on els seus caps i institucions es mantenien, però passaven a formar part de l'imperi inca.

Manco Cápac

Cronologia:

1099-1170- Mano Cápac, fundador de la ciutat de Cuzco (1100).

1438-1453- Comença el regnat de Pacacuti Inca Yupanqui, va ser el que va continuar amb la política d'expansió imperialista dels Inques. (1438 – 1471).

1452-1475- Annexió del regne Chimú per l'Inca Túpac Yupanqui. Apareix el Tawantisunyu, organització imperial Inca (1460).

Els reis Inques van dividir el seu imperi en quatre parts, que van denominar Tawantinsuyu, que vol dir les quatre parts del món: est, oest, nord i sud.

El centre va ser la ciutat del Cuzco, que vol dir “melic de la terra”. Van denominar a la part nord Antisuyu, al sud Cuntisuyu, a l’est Collasuyu i al oest Chinchasuyu.

1493-1504 Inici del regnat de Huayna Cápac (de 1493 fins a 1525).

1514-1527 Període de Guerra civil incaica. Atahualpa pren presoner a Huascar (1525).

1530-1532 Els espanyols amb Francisco Pizarro al capdavant desembarquen en Tombis i funda San Miguel de Piura (1532).

1533-1538 Atahualpa es capturat per Pizarro y i mor executat (1533)

1767-1777 Revolta de Túpac Amaru durant el govern espanyol del virrei Agustín de Jáuregui (1780).

1781-1785 Últim mandatari inca, Túpac Amaru, executat a la plaça de Cuzco (1781).

III.- ORGANITZACIÓ SOCIAL

La societat incaica va ser un admirable exemple d'organització polític - social, estava estructurada en diverses classes jerarquitzades. Cap suprem de la piràmide social era l'Inca.

Inca: rei fill del déu Sol

Parents de l'Inca: ayllu

Noblesa: classe privilegiada

Noblesa de privilegi: persones de bones accions

Noblesa territorial: curacas o caps

La societat incaica estava ben jerarquitzada, cadascun tènia el seu paper i el seu lloc.Estava dominada per la figura de l'Inca, que es venerava com un déu a qui ningú podia mirar directament.

L'aristocràcia - eren els grans senyors propers a l'Inca entre els quals designava els caps militars i alts funcionaris:

•Els amautas - eren els savis i sacerdots.•Els curacas - eren els caps dels territoris conquistats.•Els ayllus - eren comunitats tribals formades per famílies consanguínies, els integrants de les quals es casaven entre si i eren regides pels curacas.

El poble: grup social respectat es dedicaven a l'agricultura se'ls exigia la monogàmia.

IV.- ORGANITZACIÓ POLÍTICA

L'imperi dels Inques va ser una monarquia absolutista i teocràtica, el poder estava centralitzat en l'Inca a qui es considerava d'origen diví. El dret de governar es tènia per herència. El comandament es transmetia dels pares als fills.Funcionaris de tots els nivells actuaven com a jutges; els casos més greus els jutjaven els administradors de mes alt rang i els casos de menor importància, els funcionaris de categories més baixes. Els càstigs variaven no solament d'acord amb el crim, sinó també d'acord a la raó per la qual s'havia comès el delicte.El gran element d'unificació va ser la llengua, tots els pobles conquistats havien

d'aprendre i practicar el quechua per que era la llengua oficial del Tawantinsuyo, Per a això els inques enviaven a professors que ensenyaven i vigilaven la practica del quechua.Un altre element d'unificació va ser la religió. Obligatòriament tots els pobles rendien culte al déu Sol , sense que per això deixessin d'adorar als seus propis déus.

Sobirà del Tawantinsuyo (sapa inca) ---------

Príncep primogènit del inca -----------------

Assessors de l’inca representats per cada suyo (Apo cuna) --------------

Governants regionals -------------------

“El que tot ho veu”. Funcionaris estatals Eren els caps de cada Ayllu. Vetllava per que observaven el compliment de les ordres l’ordre, el treball i la producció.de l’inca.

 

V.- ORGANITZACIÓ ECONÒMICA

La base de l'economia inca era l'agricultura, era molt variada, els cultius més importants era el blat de moro, la papa i la coca.Els inques van organitzar un sistema de producció que aprofitava les condicions naturals

L ‘INCA

CONSELL IMPERIAL

L’APUNCHIK

EL TUCUIRIOC EL CURACA

L’AUQUI

que hi havia a les zones de la costa, la puna , la serra i la selva ambients del món andí que es trobaven a diferents altures. cultiu Terrassa escalonada

Costa: zona àrida i seca obtenien peixos i mariscs.

Puna: zona desèrtica i freda cultiu de papa i quinoa, cria de llames i alpaques.

Sierra: zona seca i freda cultiu de blat de moro i coca.

Selva: zona humida i càlida, recol·lecció de fruites tropicals.

Els inques van desenvolupar diverses tècniques i eines de cultiu, que s'adequaven a les condicions naturals de cada ambient:Terrasses de cultiu escalonades per aprofitar al màxim les terres dels alts vessants dels camins.La ramaderia inca era un element bàsic en l'economia dels Inques, al igual que la terra, els ramats eren propietat de l'estat i estaven dividits en tres categories. Cada comunitat posseïa un cert nombre d'animals, que havia de cuidar i atendre i els productes de la qual havia de lliurar a l'estat íntegrament. Els únics animals domèstics eren la llama, el guanac, i l’alpaca. La llama s'aprofitava per la seva llana i com a animal de càrrega; i les alpacas proporcionaven les finíssimes llanes que es destinaven a les belles teles de l'inca i a la seva gent.El treball comunitari va garantir la subsistència i va permetre obtenir un excedent que s'emmagatzemava en els dipòsits reals.

L'organització de l'economia i la societat es basava en la reciprocitat i la redistribució. La reciprocitat consistia en la pràctica de la solidaritat entre els membres del ayllu (comunitat camperola). La redistribució significava el reconeixement de diferents jerarquies.

En l'Imperi inca, no es feia servir mai monedes ni mercats, sinó que tot es feia per un sistema de parentesc, on unes persones ajudaven a altres membres de la seva família, i així es feia l'economia. Ningú pagava a ningú, i els reis, per satisfer a tots els treballadors, feien festivals i festes. La majoria del poble era agrícola, i solien ser agricultors experimentats.

Desconeixien la moneda. No obstant això van idear un sistema mnemotècnic amb cordes quipus amb nusos i colors que els van permetre anotar quantitats, sent fets servir com a instrument de

comptabilitat. No comptaven amb un sistema d'escriptura, van inventar una forma d'anotar dades importants per al bon funcionament de l'imperi.

Es va tractar dels quipus una sèrie de cordes amb nusos, de diferents colors i espessors, on els funcionaris reals registraven informació del que ocorria al territori inca, com a naixements, defuncions o quantitat d'aliments i armes emmagatzemats.Gran part del complex sistema administratiu d'aquesta civilització es basava en la informació estadística que es consignava en els quipus.

L'artesania era una activitat econòmica secundària, però no per això molt menys important que les altres. Les principals artesanies dels inques eren la ceràmica, els teixits, els adorns de metall i les armes.

VI.- APORTACIÓ A LA CIVILITZACIÓ

Els inques van formar una gran cultura, les seves aportacions es troben en moltes coses.

ARQUITECTURA :Les seves característiques fonamentals són la senzillesa, la simetria i la simplicitat i sobretot a l'ús d'un element primordial que va ser la pedra. L’ estil arquitectònic Inca va buscar en tot moment la sobrietat i es va caracteritzar per fer servir grans blocs de pedra, els que encaixaven perfectament uns sobre altres.Els inques ens han deixat meravelles de gran valor arqueològic com:

Machu Pichu (del quechua machu pikchu, "Muntanya Vella") és el nom contemporani que es dóna a un antic poblat andí inca construït a mitjans del segle XV a la zona rocosa que uneix les muntanyes Machu Pichu i Huayna Pichu en el vessant oriental de la Serralada Central.

Intihuana és un terme quechua que significa "on es lliga el sol ", i es creu que servia com a calendari astronòmic per definir les estacions segons l'ombra que tocava el sol a la base d'aquesta pedra.La intihuatana és considerada una construcció religiosa de l'Imperi inca. És una escultura monolítica llaurada en pedra granítica, de dimensions d'1 a 2 metres d'altura i 2 metres de diàmetre. La seva forma parteix d'una base amb diferents nivells

i en la part superior s'eleva un sortint d'aspecte cúbic on 4 de les seves cares indiquen al nord, est, sud i oest.

Ollantaytambo (del quechua: Ullantay Tampu) és un poblat i lloc arqueològic inca, capital del Districte de Ollantaytambo (Província de Urubamba), situat al sud del Perú, a uns 90 km al nord-oest de la ciutat del Cuzco. El complex arqueològic de Ollantaytambo va ser un estratègic centre militar, religiós i agrícola. L'escenari arquitectònic és d'excepcional

interès per la grandària, estil i originalitat dels seus edificis.

Choquequirao , que vol dir: "bressol d'or" són les ruïnes d'una ciutat inca situada, al sud del Perú.Les restes arqueològiques de Choquequirao estan conformats per edificis i terrasses distribuïdes en diferents nivells, Choquequirao és coneguda com la "germana sagrada" de Machu Pichu per la semblança estructural i arquitectònica amb aquesta.

AGRICULTURA:Una enorme quantitat dels vegetals que formaven part important de la dieta bàsica inca van arribar a Europa i es consumeixen avui massivament a tot el món sense que gairebé ningú tingui noció del seu origen inca, especialment la patata i la batata, el tomàquet, el frèjol, la carabassa i el blat de moro.Un altre vegetal d'importància va ser la fulla de Coca, element absolutament fonamental de la vida dels inques, i dels seus descendents de l'actualitat, que va arribar a tenir importància en el camp medicinal i va ser la base de la fórmula original de la beguda més famosa del món: la Coca – Cola, que es diu així justament per la fulla incaica.

TÈXTIL: Sistemes i dissenys per confeccionar teles en tallers andins van ser utilitzats durant molt temps per tot el planeta, i les llanes de alpaca i vicunya que utilitzaven els inques en aquests telers, són les mateixes llanes amb les quals es confeccionen algunes de les més fines peces d'abric que poden aconseguir-se en aquests dia en sofisticades tendes d'Europa i Estats Units.

VII.-BIBLIOGRAFIA

Fonts consultades:

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_inca

• http://es.wikipedia.org/wiki/Civilizaci%C3%B3n_incaica

• http://blogs.ua.es/historiadelosincas/2011/10/04/organizacion-politica/

• http://www.historiacultural.com/2009/04/organizacion-inca-politica.html

• http://www.artehistoria.jcyl.es/civilizaciones/obras/9983.htm

• http://www.portalinca.com/economia/

• http://www.historiacultural.com/