ButII. Inst . Cat. Hist. Nat., 49 ( Sec. Zool ., 5): 123-126. 1983

ELS GENERES EPIMYRMA EMERY i CHALEPOXENUS MENOZZI,FORMIGUES PARASITES SOCIALS (HYMENOPTERA: FORMICIDAE),A LA PENINSULA IBERICA . ESTAT ACTUAL DEL CONEIXEMENT

Xavier Espadaler * i Carles Restrepo *Rebut: octubre 1982

SUMMARYThe social parasitic ant genera Epimyrma Emery and Chalepoxenus Menozzi(Hymenoptera : Formicidae ) In the Iberian Peninsula . Present knowledge

Three Epimyrma species and two Chalepoxenus species are known from the IberianPeninsula according to present knowledge; E. kraussei , E. ravouxi and C. muellerianus arenew records. Scarcity of these two social parasitic ant genera in our peninsula seems to berelated with insuficient collecting and not to a very rareness of them.

INTRODUCCIO

Les especies de formigues parasites -ensentit ampli- representen un petit monben caracteristic dins dels formicids. Mal-grat la relativament elevada quantitat d'es-pecies amb aquest tipus de vida (KUTTER,1968) la major part son poc frequents, ambuna distribucio geografica sovint ailladai una baixa densitat de les poblacions.S'han suggerit diverses explicacions (BARO-NI URBANI, 1967; WILSON, 1963) per inter-pretar aquest fet i els autors donen la im-pressio que determinades especies es tro-ben en un cul-de-sac evolutiu i son prope-res a la seva extincio. Aquest fet es certa-ment possible en alguns casos, corn perexemple Sifolinia lemasnei (Bernard), es-pecie que fou descrita d'una localitat onactualment han passat les maquines, i en

l'altre floc on es coneix (ESPADALER, 1981)no l'hem trobada en cap de les cinc oca-sions en oue hi hem tornat expressament.

D'altres, pert, son ben lluny d'una si-tuacio tan penosa i es troben relativamentabundoses per tot arreu on s'han trobat,com ara Plagiolepis xene (Starcke) (ESPA-DALER, 1979; TINAUT, 1981).

Els generes Epimyrma Emery, 1915 iChalepoxenus Menozzi, 1922, semblen ser,pel que es coneixia fins ara, poc abundo-sos a la peninsula Iberica (COLLINGWOOD,1978; AcosTA, 1980), pero darrerament hemtingut ocasio de fer algunes recolleccionsi de tenir noticia de trobades, no publica-des, d'altres autors i hem cregut adientde fer una recensio de tot allo que es co-neix fins avui a la nostra peninsula, espe-cialment per aquelles especies que s'hi tro-ben per primera vegada (indicades amb •).

* Departament de Zoologia. Facultat de Ciencies. Universitat AutOnoma de Barcelona. Bella-terra, Barcelona.

123

Agraim sincerament la generositat d'A.Buschinger (Darmstadt) i C. A. Colling-wood (Leeds) que ens permeten d'aportarles seves dades inedites.

EPIMYRMA Emery, 1915

• E. KRAUSSEI (Emery, 1915)

- Voltants de Malaga (Malaga), una fe-mella desalada. H. Franz leg.; Es-padaler det.

- Calp (Alacant), 100 m, 14 societatsamb 1'especie hoste Temnothorax re-cedens (Nyl.), VII-81. Buschinger leg.det.

- Campell (Alacant), 600 m, una socie-tat amb T. recedens, VII-81. Buschin-ger leg. det.

- Xabia (Alacant), 150 m, una societatamb T. recedens, VII-81. Buschingerleg. det.

- Mont Caro (Tarragona), un mascle,1-XI-74. Espadaler leg. det. Identi-ficat per comparacio amb masclesobtinguts d'una colbnia recollectadaa Lagorce (Ardeche, Franca).

L'especie es coneguda a Sardenya, Li-guria (BARONI URBANI, 1971), Algeria(CAGNIANT, 1968a) i Banyuls de la Ma-renda (BERNARD, 1968). Pensem que tam-be caldra afegir-hi les dades correspo-nents a E. vandeli Santschi que en seriaun sinonim, opinio que es compartidaper Buschinger (com. per.).

• E. RAVOUXI (Andre, 1896)

- Nocito ( Osca ), 1.050 m, una societatamb Leptothorax unifasciatus ( Latr.),28-VII -80. Espadaler leg. det. Man-tinguda al laboratori, hem obtingutaltres obreres , femelles i mascles.Previament identificada corn a E.goesswaldi Menozzi , Buschinger ensha fet saber que aquesta darrerase n'ha de considerar un sinonim(BUSCHINGER , en premsa).

Sembla ser l'especie mes abundosa al'Europa central ( GoSSWALD , 1930; BER-NARD, 1968; BUSCHINGER et al., 1981;KUTTER , 1973a , 1977).

E. BERNARDI Espadaler, 1982

Especie coneguda d'una localitat a laSerra de Gredos (Avila) (ESPADALER,1982). La hi hem tornada a trobar perben nombre molt petit: de 250 societatsde 1'especie hoste, L. gredosi Espadaleri Collingwood, nomes en 4 hem trobatE. bernardi. Actualment aquestes qua-tre societats son en estudi per compro-var si aquesta especie, com E. goess-waldi (WINTER, 1979) es esclavista, tali com suggereix BUSCHINGER (1981). Perara podem afirmar que es desclouen pri-mer les femelles i mascles i despres lesobreres, tal com troba CAGNIANT (1968b)per E. algeriana, i que, igual que en laseva especie, es produeixen mes feme-lles que mascles.

CHALEPOXENUS Menozzi, 1922

• C. MUELLERIANUS ( Finzi, 1922)

- Monte Lalana (Osca), obreres ambL. tuberum (Fab.), 8-VIII-78. Mas leg.Espadaler det.

- San Juan de la Pena (Osca), 1.130 m,una reina i obreres en escletxa depedra amb L. unifasciatus; 1-VIII-82.Espadaler leg. det.

- Labati, prop d'Aragiies del Puerto(Osca), 1.800 m, una reina i obreresen escletxa de pedra amb L. tube-rum; 7-VIII-82. Espadaler leg. det.

L'especie, considerant a C. gribodoiMenozzi com a sinonim (KUTTER, 1973b;ERHARDT, 1982) es coneguda de Jugos-lavia, Tirol del sud, Franca meridional(KUTTER, 1973) i Alemanya meridio-nal (BERNARD, 1968; BARONI URBANI,1971).

C. KUTTERI Cagniant, 1973

- Canfranc (Osca) (COLLINGWOOD &YARROW, 1968), sota la denominacioincorrecte d'E. vandeli (Collingwood,com. per.), amb T. recedens; V-58.Collingwood leg. det.

- Vellon (Madrid) (ACOSTA, 1980). AmbL. rabaudi Bondroit; 21-VII-78. Acos-ta leg. Collingwood det.

- Gandesa (Tarragona), mascles i fe-

124

melles amb L. unifasciatus; VIII-77.Collingwood leg. det.

- Sitges (Barcelona), 100 m, diversessocietats amb L. specularis Emery,sensu COLLINGWOOD (1978). Restrepoleg. Espadaler del.

- Calp (Alacant), 100 m, 10 societatsamb L. massiliensis Bondroit; VII-81.Buschinger leg. det.

- Campell (Alacant), 600 m, una socie-tat amb L. massiliensis; VII-81. Bus-chinger leg. det.

- Xabia (Alacant), 150 m, una societatamb L. massiliensis; VII-81. Buschin-ger leg. det.

AcoSTA (1980) recull una mostra aAranjuez (Madrid) d'un Chalepoxenusidentificat com a C. gribodoi per Co-llingwood pero que, al nostre parer, isegons 1'6nic exemplar que n'hem vist,correspon a C. kutteri: aquest exemplarto les espines epinotals molt llarguesi el torax sense sutura promesonotalaparent, tal com hem trobat en els exem-plars de mida menor que s'han desclbsen les societats de C. kutteri/L. specu-laris de Sitges que mantenim al labo-ratori.La variabilitat segons la mida en certs

caracters com els esmentats, es possi-ble en la tribu Leptothoracini i ha estatla causa de la descripcio de noves es-pecies amb material escas, que pot serefectivament diferent del material tfpic,pero que, en realitat, nomes amplia elslimits de variacio d'una especie. Aquestproblema ha estat exposat d'una mane-ra molt evident per ELMES & CLARKE(1981).

DISCUSSI6

Corn a conclusio d'aquesta nota, i a partde les dades faunistiques aportades -queno permeten comentaris biogeografics en-cara- creiem que queda ben pales el fetque la raresa de determinades especies deformigues respon nomes a la manca de re-colleccions sistematiques i intenses, baseimprescindible -i per ara migrada- peral coneixement faunistic de la nostra pe-ninsula:

Resulta tambe d'interes constatar quealguna especie, com E. ravouxi, es estrictaen l'especie parasitada: sempre T. rece-dens, i que, en canvi, altres com C. kutteri

poden parasitar fins a cinc especies dife-rents, indicant una plasticitat molt acusa-da i, per tant, mes possibilitat per a lesfemelles fundadores de trobar una socie-tat hoste. En aquest sentit, el genere Cha-lepoxenus, considerat en conjunt i arreuon s'ha trobat, demostra un espectre mesampli en aquesta qi estio que no pas Epi-myrma.

BIBLIOGRAFIA

AcosTA, F. J. 1980. Las comunidades de hormigasen las etapas seriales del encinar. Tesi, Univer-sidad Complutense de Madrid.

BARONI URBANI, C. 1967. Le distribuzione geogra-fiche discontinue dei Formicidi mirmecobiotici.Arch. Bot. Biogeogr. Ital., 43: 355-365.

BARONI URBANI, C. 1971. Catalogo delle specie diFormicidae d'Italia. Mem. Soc. ent. Ital., 50:5-287.

BERNARD, F. 1968. Les fourmis (Hymenoptera, For-micidae) d'Europe occidentale et septentrionale.Masson, Paris.

BUSCHINGER, A. 1981. Biological and SystematicRelationships of Social Parasitic Leptothoraxfrom Europe and North America. In: Biosys-tematics of Social Insects; P. E. Howse & J.-L.Clement eds., pags. 211-222. Academic Press,London.

BUSCHINGER, A. (en premsa). Epimyrma goesswal-di Menozzi (1931)=Epimyrma ravouxi (Andre,1896). Morphological and Biological Evidence ofSynonymy (Hym., Formicidae). Zool. Anz.

BUSCHINGER, A., ERHARDT, W. & FISCHER, K. 1981.Doronomyrmex pacis, Epimyrma stumveri andE. goesswaldi (Hym., Formicidae) neu fur Frank-reich. Insectes Sociaux, 28: 67-70.

CAGNIANT, H. 1968a. Du nouveau sur la repartitiondes Epimyrma d'Algerie (Hymenopteres-Formi-cidae-Myrmicinae). Bull. Soc. Hist. Nat. Tou-louse, 104: 427-429.

CAGNIANT, H. 1968b. Description d'Epimyrma al-geriana (n. sp.). Insectes Sociaux, 15: 157-170.

COLLINGWOOD, C. A. 1978. A provisional list of Ibe-rian Formicidae with a key to the worker caste(Hym., Aculeata). Eos, 52 (1976): 65-95.

COLLINGWOOD, C. A. & YARROW, I. H. H. 1968. Asurvey of Iberian Formicidae. Eos, 44: 53-101.

ELMES, G. W. & CI.ARKE, R. T. 1981. A BiometricInvestigation of Variation of Workers of Myr-mica ruginodis Nylander (Formicidae). In: Bio-systematics of Social Insects; P. E. Howse &J.-L. Clement eds., pags. 121-140. Academic Press.London.

ERHARDT, W. 1982. Untersuchungen zum Raubzug-verhalten des sozialparasitischen Ameise Chale-poxenus muellerianus (Finzi) (Hym., Formici-dae). Zool. Anz., 208: 145-160.

ESPADALER, X. 1979. Citas nuevas o interesantesde hormigas (Hym. Formicidae) para Espana.Bol. Asoc. esp. Entom., 3: 95-101.

ESPADALER, X. 1981. Sifolinia lemasnei (Bernard,1968) en Espana (Hym. Formicidae). Bol. Asoc.esp. Entom., G: 121-124.

ESPADALER, X. 1982. Epimyrma bernardi n. sp., anew parasitic ant. Spixiana, 5: 1-6.

GOSswAI,D, K. 1930. Die Biologie eine neuen Epi-

125

myrmaart aus den mittleren Maingebiet. Zeit.Wiss. Zool ., 136: 464-484.

KUTTER , H. 1968 . Liste sozialparasitischer Amei-sen. Arch . Inst . G.-D. Luxembourg . Ser. Sci.Nat., phys . et match ., 33 (N. S .): 201-210.

KUTTER, H. 1973a . Beitrag zur losung taxonomis-cher Probleme in der Gattung Epimyrma (Hy-menoptera , Formicidae ). Mitt. Schweiz. ent.Gess., 46: 281-289.

KUTTER, H. 1973b . Zur Taxonomic der GattungChalepoxenus ( Hymenoptera, Formicidae, Myr-

micinae ). Mitt. Schweiz . ent. Gess ., 46: 269-280.KUTTER , H. 1977 . Insecta Helvetica . 6. Hvmenop-

tera . FORMICIDAE. Schweizerischen Entomolo-gischen Gesellschaft , Zurich.

TINAUT , A. 1981. Estudio de los Formicidos deSierra Nevada . Tesi , Universidad de Granada.

WILSON , E. O. 1963 . Social modifications relatedto rareness in ant species. Evolution, 17: 249-253.

WINTER , U. 1979 . Epimyrma goesswaldi Menozzi,eine sklevenhaltende Ameise . Naturwissenchaf-ten, 66: 581.

126