Els canvis al Park Güell obren la porta a fer pagar a les Tres Creus i posar un bar al VirolaiLes tres sessions participatives es tanquen amb la creació d’un grup de treball pel caos dels taxis i demanant tota la venda anticipada

Albert Balanzà

E l pla estratègic del Park Güell que l’Ajuntament va presentar en línies generals a principis de novem-bre i que s’activarà al gener a través de l’Institut Municipal d’Urbanisme ha superat aquesta setma-na la primera fase de validació amb la fi nalització

del procés participatiu pel qual hi han passat un centenar llarg de veïns en tres sessions a l’Hospital de l’Esperança. Massifi cació, ús social i mobilitat han estat reconeguts com els tres principals eixos de treball, entre els quals emergeixen ara i queden plantejades algunes de les 178 propostes que al novembre van quedar soterrades pels grans titulars, com ara l’ampliació de les àrees regulades de pagament a les Tres Creus o la instal·lació de bars-ca-feteria al Mirador del Virolai o a l’entrada de la carretera del Carmel, aquest últim en un restaurant ubicat al nou

centre d’interpretació del parc. En les sessions del 20 de novembre, 4 i 18 de desembre, l’Ajuntament ha posat sobre la taula sense massa oposició les propostes per retornar l’ús social del recinte a la ciutat i que ara mateix només representa l’1,3% entre els usuaris, per reduir una massifi -cació que “no s’ha reduït” amb l’accés de pagament des de l’octubre de 2013 a la zona monumental sinó que “s’ha des-plaçat per fora de la zona regulada”. Els veïns han dema-nat solucionar d’una vegada la mobilitat caòtica dels taxis i arribar al 100% en venda anticipada. Segueix a pàgina 3

El pla estratègic s’activarà al gener com a mesura de govern que coordinarà Urbanisme

Visitants del Park Güell a les Tres Creus Foto: Albert Vilardaga

L’historiador Contel troba a Gràcia i a Sarrià dos refugis de la Guerra Civil no catalogatsLa troballa de Sarrià, a les obres de la comissaria de Mossos. P4

Gràcia torna a ser sobiranista JxCAT, ERC i CUP repeteixen el 60% assolit el 2015 mentre el PSC es refà i el PP s’ensorra. P3

Setmanari gratuïtNúmero 693. 22 de desembre de 2017 ISSN - 1695-4793

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

2 PolíticaL’independentisme torna a sumar el 60% a Gràcia mentre el PP s’ensorra al 3%C’s se situa tercera amb dos punts més i la caiguda de la CUP va en favor del PSC, que supera Cat En Comú

A.B.

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, que es prometien com les més emo-cionants de la història, no han fet variar el mapa polític

de Gràcia, on s’han repetit gairebé fi l per randa els mateixos resultats que ara fa dos anys, almenys en les posicions capdavanteres. En aquell moment els partits independentis-tes, com a Junts pel Sí i CUP, van su-mar el 60,69%% dels vots, i aquest 21-D, a l’hora de tancar aquesta edició i amb el 80% de vot escru-tat, Junts per Catalunya, ERC i la CUP arribarien al 59%.

Junts per Catalunya ha gua-nyat el pols a ERC per la mínima en un pastís en què les dues can-didatures es reparteixen a Gràcia gairebé equitativament la meitat dels votants i superen el 50%. La fórmula de presentar-se per sepa-rat ha donat resultats i les dues llistes sumen prop de cinc punts més, encara que és justament el que perd la CUP. Els cupaires el 2015 van assolir un històric 14% i ara han caigut fi ns al 9%.

Ciutadans s’ha situat en ter-cer lloc i, a diferència del total de Barcelona, on Ciutadans s’ha situ-

at com a primera força, a Gràcia la variació ha estat mínima, del 12% al 15%. El partit taronja només ha avançat una posició per aquesta da-vallada de la CUP.

El PSC també surt afavorit d’aquesta dinàmica de concen-tració del vot independentista en Junts x CAT i ERC i se situa en quarta posició. Catalunya En Comú-Podem no ha tret cap rèdit del seu govern al Districte i gaire-bé repeteix resultats respecte del 2015. Probablement el que queda més despenjat de tot aquest arc parlamentari local és el PP, que perd la meitat dels seu ja petit su-port a la Vila, però on encara cau del 6% al 3%.•Votacions a la Sedeta, aquest dijous al matí Foto: A. V.

el report

Ambient a l’Univers. Foto: C.B.

El dia que les cues van arribar fi nsa l’Univers Tots els espais de votació viuen una jornada de forta afl uència; els que surten de votar ho fan amb alegria, com si s’haguessin tret un pes de sobre

Carlota Biel

Al’Univers no para d’afegir-s’hi gent. Només són les deu del matí i gairebé és impos-

sible votar sense abans haver fet mitja hora de cua. Una dona gran seu al banc que hi ha just al davant i m’explica que espe-rarà a que baixi l’afl uència: “no puc estar de peu tanta estona...”. Els que surten de l’escola ho fan amb alegria, com si s’haguessin tret un pes de sobre. “Ja hem vo-tat, pare!”, se sent dir a uns nens petits, “hem votat Catalunya!”.

Els apoderats ajuden a orga-nitzar i van informant de com està la situació dins de l’esco-la perquè l’espera no es faci tan pesada. A més, durant aquestes eleccions, a tots els col·legis elec-torals, i de forma excepcional, hi ha dos policies custodiant de ma-nera fi xa aquest espai, per tal que

no hi hagi cap incident. Tot i els rumors sobre la conveniència de no portar res del color prohibit, se segueixen veient bufandes i lla-ços grocs. Potser és obsessió però quasi resulta impossible no veu-re’l a tot arreu.

Al Centre Artesà Tradicionàrius

també hi ha força gent. La cua traspassa la porta i els veïns s’aturen a xerrar un cop ja han votat. Com a tots els centres, aquí també hi ha dues agents de policia palplantades a la canto-nada. Menys afl uència a l’Escola Reina Violant on hi ha un apode-rat que no para de repetir “¿qué mesa tienen?, ¿qué mesa tienen?”, per tal d’indicar on han d’anar els votants. L’afl uència forta es registra d’igual manera a Jujol, a la Sedeta (on vota l’alcaldessa Colau), al Secretari Coloma, al Rius i Taulet...

Són les dotze del migdia i tornem a l’escola Univers ente-nent que ja no hi haurà cua. No és així. Hi ha la mateixa o quasi més que fa dues hores. Tothom treu el telèfon mòbil per captu-rar aquest moment. Caminem fi ns arribar al fi nal i aixequem el cap. No es veu l’escola. És un dia de cues fi ns a l’Univers. •

apunts del 21D

Apoderats d’Andalusia, de València i un que reparteix sobres

El color groc, present al carrer; no majoritari als punts de votació

Més nits electorals que mai: La Torna, La Barraqueta, La Violeta i Tres Lliris

L’allau d’apoderats als espais electorals ha tingut aportacions de visitants, com els andalusos de C’s i els valencians del PSPV a l’Espai Jove. Al CAT un apoderat del PP ha estat recriminat per repartir sobres amb el vot del seu partit entre la gent gran.

La por a impugnacions ha reduït l’impacte del simbòlic color groc sobiranista a l’interior dels col·legis, però la cercavila que dimecres al vespre van fer uns 150 seguidors del CDR pels carrers va fer present el color a Rambla del Prat o el CAT.

A Gràcia només el PSC o CiU han fet nit electoral en altres ocasions. Però a la cita dels últims anys a La Violeta, i també de La Torna i de La Barraqueta s’hi ha afegit enguany el Casal Tres Lliris; una nit electoral en una excomissaria...

els resultats Vots

2017Percentatge

2017Vots2015

Percentatge 2015

Junts per Catalunya 15.907 25,57 ERC 15.137 24,34 Ciutadans 9.871 15,87 8.475 12,14 PSC 7.080 11,38 5.649 8,09 Catalunya en Comú 6.128 9,85 6.049 8,67 CUP 5.172 8,32 10.217 14,64 PP 2.097 3,37 4.329 6,20Junts pel Sí 32.137 46,05

*Amb el 86% escrutat

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

3SocietatEl Consorci ratifi ca per al 2022 l’institut de Vallcarca

El Consorci d’Educació ha notifi cat aquest dilluns a la Coordinadora d’AMPA

de Gràcia que l’any 2020 en-trarà en funcionament el nou institut de Vallcarca als jar-dins Comas i Llaberia en un edifi ci dissenyat per acollir quatre línies d’ESO i dues de Batxillerat. Així ho han confi r-mat fonts de la coordinadora a aquest setmanari, que també han subratllat com a possible la hipòtesi creixent que l’inici de les activitats del nou insti-tut es pugui fer un any abans i de manera provisional a les instal·lacions de l’escola Pare Poveda. “Si aquesta escola con-solida el pas de dues a una lí-nia que ha registrat enguany, això seria una opció per a l’IES”, apunten. El primer pas, segons el Consorci, és un acord de govern a la Generalitat per l’institut el febrer de 2018.

A.B.

Breus

Torrent de l’Olla 189 aixecarà pisos de mig milió d’eurosEncara com a solar tapiat -i pintat periòdicament amb crítiques contra la gentrifi cació-, una nova promoció de pisos de luxe s’ha començat a promocionar aquesta setmana a Torrent de l’Olla 189. La promotora ofereix pisos d’un màxim de tres habitacions en 80 metres quadrats que s’elevaran a 490.000 euros sense IVA. Només hi haurà quatre habitatges, un per planta, una amb jardí i a dalt, solàrium.

El Park Güell madura ampliar l’accés regulat a les Tres Creus i vol posar un bar al VirolaiUn grup de treball repensarà al gener la mobilitat dels taxis

Albert Balanzà

La regulació de l’accés a les Tres Creus, que ja es va po-sar sobre la taula el març de 2014, junt amb la Casa del Guarda (vegeu L’Independent

número 523), ha passat del debat informal entre els tècnics de BSM a una proposta destacada en el debat específi c sobre massifi cació del re-cinte que l’Ajuntament va exposar als veïns en la sessió del 4 de desem-bre. “Regulació de l’accés al Turó de les Tres Creus en moments d’alta ocupació per a garantir la seguretat del visitant”, diu el document ofi ci-al. “S’ha de veure com es desplega”, apunten fonts municipals.

Les Tres Creus té un problema de regulació de fluxos perquè és el primer lloc on van els turistes un cop surten de la visita de paga-ment que inclou la zona monumen-tal, amb la sala hipòstil·la i la plaça de la Natura com a principals ele-ments. Fonts dels treballadors ex-pliquen que els turistes volen tor-nar a entrar a la zona de pagament un cop ja han sortit i han anat a les Tres Creus, i el confl icte i la certa confusió fa anys que dura.

Per la seva banda, l’opció dels bars-cafeteria al Mirador del Virolai i a l’entrada del recinte per la carretera del carmel recupera parcialment la idea de desconges-tionar la zona central d’estada que ja va proposar el 2009 Imma Mayol amb el desplegament de fi ns a cinc

proposar una nova reforma o tan-car l’accés al cert caprici que supo-sa que els turistes arribin en cotxe a la porta del recinte.

El hàndicap a la part d’ús social del pla, les activitats a la plaça de la Natura com el cinema a la fresca o concerts, són les obres a l’espai, que van arrencar al juliol i s’aca-baran la tardor de 2018. Almenys hi haurà accions de petit format. L’Ajuntament aprovarà el pla com a mesura de govern aquest gener. •

El Mirador del Virolai, punt de trobada per veure la ciutat als peus, on s’hi vol posar una cafeteria mòbil. Foto: A.V.

quiosc-bar en diferents punts. En el cas del Virolai, punt de trobada de visitants que volen tenir la ciu-tat als peus, l’Ajuntament proposa una cafeteria mòbil en la placeta on també hi haurien uns lavabos. També a l’entrada del Carmel es proposa una cafeteria-restaurant en un espai de 4.500 metres qua-drats, on també hi haurà el centre d’interpretació del parc. Aquella idea de Mayol es complementa, de manera menys agressiva, amb

aquest i un altre centre de volunta-ris a l’avinguda del Coll del Portell.

Activitats, malgrat les obres. El procés participatiu viscut aques-tes setmanes, en qualsevol cas, ha fet rebrotar amb tota cruesa el con-fl icte dels veïns de la Salut amb els taxis, que es va tancar en fals en el passat mandat ja amb un canvi d’ubicació de la parada i dels sen-tits dels carrers. Ara un grup de tre-ball que engegarà al gener haurà de

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

4 SocietatTrobats a Gràcia i a Sarrià nous refugis de la Guerra Civil en la investigació de Contel La troballa de Sarrià s’ubica al subsòl de la futura comissaria dels Mossos d’Esquadra i la de Gràcia, sota d’un jardí d’una casa familiar al carrer Providència

A.B.

La recerca de l’historiador i president del Taller d’His-tòria de Gràcia, Josep Maria Contel, sobre els refugis de la Guerra Civil que hi ha es-

campats per la ciutat i que no es-tan catalogats entre els 1.400 es-pais localitzats en els últims anys continua donant els seus fruits. Després de l’entrada el passat no-vembre de 2016 (vegeu exclusi-va a L’Independent núm. 646) al refugi 14, que se situa al carrer Bellver amb Santa Clotilde, entre la plaça del Nord i el Torrent de l’Olla, Contel ha tingut accés a no-ves troballes a Gràcia però també a Sarrià.

El cas de Sarrià és el més sor-prenent perquè el refugi ha estat localitzat en el solar que acull les obres de construcció de la nova comissaria dels Mossos d’Es-quadra del carrer dels Quatre Camins 16, on s’han de traslladar els agents que hi ha encara a la instal·lació del carrer Iradier. La nova comissaria de policia se si-tua en paral·lel entre el passeig de la Bonanova i la Ronda de Dalt.

Similar a la Lira. Segons un infor-me de la direcció d’obres, al qual també hi ha tingut accés aquest setmanari, l’estructura subterrà-nia que s’ha descobert és una ga-leria perfectament visitable d’1,70 metres d’alçada i 70 centímetres d’amplada, que té una llargada su-perior als 7 metres i que culmi-na amb una sala de planta circu-lar, coberta per una volta i d’uns tres metres totals de diàmetre. “Es tracta d’un refugi similar al que es va localitzar el 2012 a la Societat La Lira de Sant Andreu”, apunta Contel.

La sala circular interna del refugi a les obres de la comissaria de Sarrià. Foto: Cedida

La direcció d’obres de la nova comissaria dels Mossos d’Esqua-dra va localitzar la galeria el pas-sat 5 de desembre durant els mo-viments de terres i una setmana més tard ja es va poder fer una visita a l’interior. L’informe ad-verteix que la base de la planta -2 queda només a 61 centímetres de la volta de ceràmica de la sala circular del refugi i sí que hi ha una certa interferència amb els fonaments. Però alhora l’infor-me conclou que la constructora ha de protegir la zona i té una pro-hibició expressa de fer feines que puguin “malmetre o alterar l’estat actual de la galeria”.

Paral·lelament, la investiga-ció de Contel també ha localitzat una altra galeria, també d’ús par-ticular privat com s’interpreta per la dimensió que seria el cas de Sarrià, al carrer Providència en el tram que va entre el carrer Escorial i el Torrent de les Flors. “La localització, en aquest cas, s’ha fet en un espai ajardinat de la fi nca”, ha apuntat.

La nova localització d’un refu-gi a Gràcia, en qualsevol cas no de les dimensions d’altres de localit-zats o de visitables com els de la plaça del Diamant o de la plaça de la Revolució, fa augmentar la xi-fra ofi cial d’espais soterranis cre-ats durant la Guerra Civil i que en el cas de Gràcia s’eleva a la noran-tena. •

La galeria de Sarrià té set metres de longitud i acaba en una sala de planta circular

l’associació tancaran amb un supe-ràvit inèdit fi ns avui en els 18 anys d’història de la publicació, primer mensual i des del 2003 setmanal.

Aquest resultat s’explica pels ingressos per quotes de socis i per publicitat, juntament amb la contenció de la despesa. Tant és així que el retard en la conces-sió de les subvencions d’enguany de la Generalitat de Catalunya a la premsa en català no ha afectat gens el funcionament normal del setmanari.

Com que l’Associació Cultural l’Independent de Gràcia no té ànim de lucre, tots els guanys de 2017 es reinvertiran en la millora de la pu-blicació i, especialment, del portal web, que des de començament de novembre passat ha patit proble-mes tècnics importants, com molts lectors hauran pogut comprovar. El portal torna a estar operatiu i ha re-près la publicació regular de notí-cies, i aprofi tarà el reset per penjar per primer cop tota l’hemeroteca des del número 0.•

L’Independent tanca l’any amb guanys El diari digital, aturat unes setmanes per una pèrdua de dades del servidor, torna amb l’hemeroteca completa

J. F.

L ’Independent de Gràcia tanca-rà l’any 2017 amb els millors comptes des que l’Associació

Cultural l’Independent de Gràcia es va fer càrrec del setmanari, a co-mençament de 2014. Si bé els tres primers anys de l’etapa de l’asso-ciació, de 2014 a 2016, van servir per tallar la sagnia de pèrdues i per consolidar la publicació, ja es pot dir que aquest any els comptes de

La resolució per a la concessió de subvencions estructurals a publicacions periòdiques en català o aranès, feta pública aquesta setmana, fi xa de nou un suport d’11.522,40 euros a L’Independent de Gràcia.

Breus

L’Abaceria provisional arrencarà obres a mitjan gener

El mercat de l’Abaceria central ha celebrat aquest dimecres el 125è aniversari amb l’anunci per part de l’Ajuntament de l’inici de les obres de construcció del mercat provisional al passeig de Sant Joan a mitjan gener. Ara ja s’hi estan fent els treballs d’alliberament de l’espai entre Indústria i Pare Claret. Un cop comenci la construcció, el termini de l’obra no serà inferior a quatre mesos i, per tant, els paradistes podran traslladar-s’hi la primavera del 2018.

Un estudi de la FAVB insta a més participació i menys ús turístic L’estudi de la Federació d’Associacions de Veïns Barri Espai de Convivència, presentat aquest dimecres, ha conclòs amb 100 qüestionaris i 22 tallers a escoles que els veïns volen més participació en les decisions del Districte, una reducció d’usos turístics, més vigilància i control de preus en l’habitatge. Els nens han criticat el trànsit (sobretot els de Travessera de Dalt), la brutícia i l’incivisme.

L’últim cas, una falsa alarma. Totes les obres de subsol a Gràcia requereixen d’una especial atenció arqueològica per la possibilitat de refugis soterranis. No obstant això, no sempre hi ha llum verda: a principis de setembre (vegeu núm. 679) la troballa d’una galeria a l’illa interior d’Encarnació on s’hi han posat els mòduls de l’escola Gràcia va resultar ser una falsa alarma.

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

5

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

6

El Districte dóna per feta l’aplicació de la reducció de taules a les terrasses tot i el pacte amb el gremi L’Ajuntament publica l’aprovació defi nitiva de les ordenacions singulars a Diamant, Nord, Rovira, Vila, Virreina, Sol i Revolució

Albert Balanzà

Només quinze dies des-prés de la fotografia que l’Ajuntament i el Gremi de Restauració es van fer per enterrar

el confl icte per l’aplicació de l’or-denança de terrasses i que fl exi-bilitzava bona part de les mesu-res generals, l’aplicació efectiva de la reducció de taules i cadires segueix endavant a Gràcia en la interpretació que fa el Districte, un cop dijous passat el Butlletí Ofi cial de la Província va publi-car l’aprovació definitiva de les ordenacions singulars a les pla-ces del Diamant, Nord, Rovira, Vila, Virreina, Sol i Revolució.

Els documents que desestimen les al·legacions presentades pels restauradors i que confirmen una reducció general de 225 tau-les a 218 tindran una aplicació de

terrasses a les places, inici-at el març de 2016, registrarà canvis notables en els casos de Revolució, Sol, Rovira o Virreina.

L’aprovació defi nitiva, en qual-sevol cas, no ha suposat cap vari-ació en les decisions que ja es van fer públiques el març de 2017 (ve-geu L’Independent número 660) i així la plaça del Diamant es queda-rà igual (una terrassa amb 8 tau-les i de l’1,4% d’ocupació a l’1%), Nord passarà de 10 a 12 en dos ter-rasses de 6 (de l’1,6% al 2% d’ocu-pació), Rovira augmentarà de 24 a 30 taules (de dos de 12 a tres de 10 i del 4,2% al 5,2%), Vila redui-rà de 54 a 48 taules (sis terrasses de vuit taules i de 9% d’ocupació a 8%), Virreina també en perdrà, de 36 a 30 (abans tres de 12 i ara tres terrasses de 10), Sol pujarà de 58 a 60 (deu terrasses de sis i del 10,2% al 10,5% d’ocupació) i Revolució baixarà de 35 a 30 (de 6,5% d’ocu-pació a 5,6%). •

transició a partir del 31 de gener de 2018, però fonts municipals ja han apuntat que la reducció de taules i cadires serà una de les primeres mesures que es poden aplicar. “És cert que hi haurà un temps de marge fi ns que es faci el nou marcatge de zona, però hi ha elements de fàcil aplicació com la reducció de taules i altres més complexos com l’adequació del tipus de mobiliari”, segons apun-ten aquestes fonts municipals.

A Gràcia, de fet, el debat so-bre l’ordenació singular de les

A. B.

E ls llums de Nadal, enguany més presents a Gràcia amb nous carrers que s’han incorporat a la iniciativa com Riera Sant Miquel o Torrent de l’Olla, han suposat una despesa de 58. 518 eu-ros per a l’Ajuntament en el programa d’ajuts

que incentiva l’activitat entre els comerciants amb un suport econòmic que pot arribar al 50% del cost total. Els comerciants de Gràcia, doncs, en el seu conjunt, hauran contribuït amb uns 60.000 euros més per fer atractius al consum els seus carrers en aquest període festiu. La presidenta de la Federació Gràcia Comerç, Maria Chiara Ziliani, ha posat en valor la incorporació de nous carrers. “L’any que ve intentarem implicar les escoles”, ha apuntat Ziliani en nom de Riera de Sant Miquel, una de les associacions que formen part de la federació. i de la qual forma part.

El llistat d’ajuts, fet públic aquesta setmana a través del Butlletí Ofi cial de la Província, detalla que la pro-posta més cara -per raons òbvies de dimensió i llargà-ria- ha estat la del carrer Gran, que ha rebut un suport instirucional de 18.180 euros. Nova Travessera (6.276 euros), Travessera de Dalt (5.000 euros), Travessera Centre (4.930 euros) i Torrent de l’Olla (4.800 euros) li van al darrere. En un segon esglaó, el Portal de la Llibertat-Gal·la Placídia (4.000 euros), Astúries (3.690 euros), Verdi (3.300 euros), avinguda de Vallcarca (3.052 euros) i Riera de Sant Miquel (3.000 euros) també han rebut un coixí per a la seva iniciativa. Finalment, Ramon y Cajal (1.500 euros) i Torrijos (790 euros) han completat la llista d’ajuts.•

El comerç rep prop de 60.000 euros pels llums de NadalDotze entitats han participat en els ajuts al 50% de l’Ajuntament

Els llums de Nadal del carrer Verdi. Foto: A. V.

Les al·legacions dels locals queden desestimades i les taules passen de 225 a 218 totals

La plaça de la Virreina passarà a tenir tres terrasses de 10 taules cada una. Foto: A. V.

Societat

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

7

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

8 Esports

Boadilla, i en un partit on es va arri-bar amb un marcador advers de 4-6 al descans, però que les gracienques van capgirar fi ns a convertir-lo en el defi nitiu 12-9.

La màxima golejadora de la com-petició és la Carlota Serrano, la ju-gadora del ‘Cata’ ha marcat 27 gols en 7 partits i reconeix que ha estat un any fantàstic: “Hem començat molt bé la lliga, al principi estàvem una mica sorpreses de guanyar els

primers partits, perquè acabàvem de pujar i no coneixíem les rivals”. La gracienca, amb només 15 anys està demostrant ser una de les mi-llors jugadores de la lliga, però va-lora molt la feina de totes les seves companyes: “Som un equip molt jove, amb alguna jugadora amb més experiència, però sobretot som un equip molt unit”.

Aquests dies les noies del CN Catalunya segueixen entrenant de

Les noies del CN Catalunya tanquen un any fantàstic amb una nova victòria L’any 2017, l’equip que entrena Gabor Egedi ha aconseguit l’ascens a la Primera Divisió nacional i ara l’encapçala en solitari

A. V.

El primer equip femení del CN Catalunya ha viscut un 2017 inoblidable amb l’ascens a la

Primera Divisió nacional i amb un inici de temporada immaculat, on sumen 7 victòries en 7 partits i li-deren en solitari la lliga. L’últim tri-omf va arribar la setmana passa-da, contra un rival directe, el CDN

Les jugadores del ‘Cata’ durant un partit aquesta temporada. Foto: Cedida

valent per afrontar amb garanties el derbi contra l’UE Horta de des-prés de Nadal, en el partit que ser-

virà per tancar el que podria ser una primera volta perfecte de les de Gabor Egedi. •

L’Europa tanca la primera volta amb una derrota decebedoraEls escapulats van caure contra el cuer i arriben a l’equador de la temporada a 6 punts de la zona de playoff

Una Assamblea amb polèmica. Dilluns es va celebrar l’Assamblea Extraordinària que va servir per aprovar la liquidació de comptes, entre altres. La junta anterior ja ha anunciat que la impugnarà perquè els comptes auditats no estaven abans a disposició dels socis. A l’Assamblea només hi van assistir una 30a de socis.

Albert Vilardaga

L’equip de Joan Esteva ar-riba a l’equador de la lliga amb un regust amarg. Tot i haver encadenat una bona dinàmica de resultats, la

derrota contundent al camp del Vilafranca (4-1) i sobretot la últi-ma, a casa, contra el Vilassar de Mar (1-3), ha tirat per terra gran part de la feina aconseguida les jornades anteriors. L’equip arriba al fi nal de la primera volta en 9a posició, amb 28 punts, a 6 punts de la zona de playoff i 15 per sobre del descens directe, tot i que cal pen-sar en els equips catalans que bai-xaran de Segona B i els possibles descensos compensats.

El Vilassar va arribar al Nou Sardenya com a cuer de la lliga, i el conjunt escapulat va deixar esca-par una oportunitat d’or per pas-sar pàgina de la derrota contra el Vilafranca de la setmana anterior i arribar a l’aturada nadalenca amb una mirada més optimista. Tot es va posar de cara ben d’hora quan al minut 8, Javi Navarro va obrir la llauna després de rebre una pi-lota a la banda esquerra del camp, va traçar una diagonal i el seu xut va entrar fregant el pal. Ben poc va durar l’alegria escapulada i al mi-nut 23, Pitu va aprofi tar una assis-tència en profunditat de l’exeuro-peista Rovira per encarar a Arnau i fer el gol de l’empat. Lluny de re-accionar, l’equip de Joan Esteva es va desconcentrar, va desconnectar del partit i una badada en el mar-catge va deixar sol Soufi ane que va

recórrer mig camp per fer l’1 a 2 abans del descans.

A la represa l’Europa va inten-tar reaccionar, però amb més vo-luntat que idees, Javi Navarro es va intentar posar l’equip a l’esquena, amb jugades individuals, però sen-se èxit. Ja al tram fi nal, el Vilassar va sentenciar el partit quan al mi-nut 84, Èric va rebre la pilota es-curat a la frontal de l’àrea i la seva rematada es va colar al fons de la xarxa que va defensar Arnau. Als últims minuts, Prat hagués pogut escurçar distàncies, però el seu re-mat va marxar desviat i l’Europa va acabar evitant el 4t gol rival.•

L’Europa ha acabat l’any mostrant la seva pitjor cara. Foto: Àngel Garreta

Breus

Xavi Martínez, campió de Catalunya sub 20, per 3a cop seguit

L’escaquista del Tres Peons, Xavi Martínez es va proclamar campió de Catalunya sub20 per 3a vegada consecutiva amb 7 victòries i 2 taules. Llibert Céspedes va quedar 4t al sub14, amb 5 victòries, 2 taules i 1 derrota. Al sub 10 van participar: Pol Ortiz (4t), Aran Gasull (8è), Octavi Costa (20è), Alejandro Cantero (69è) i Ínigo Cantero (74è). Els germans Planella es van classifi car 8è i 9è a la categoria sub8. El Tres Peons va quedar 3r a la classifi cació per equips.

El CEG presenta el calendari d’activitats d’esquí de muntanyaEl Centre Excursionista de Gràcia va presentar el calendari d’activitats d’esquí de muntanya per a aquesta temporada. El calendari està composat de quatre activitats de formació, entre elles un curs de seguretat en terreny d’allaus, i 13 sortides distribuïdes entre aquest cap de setmana i el del 12 i 13 de maig. Les activitats estan obertes a tothom, però els socis i sòcies del CEG tenen prioritat a les inscripcions.

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

9Esports

L’equip que dirigeix el Sunyol Costa ja ha comprovat aquest 2017 com se les gasten a Copa Catalunya, la màxima categoria del bàsquet català. A la darrera jornada, els graciencs van visitar la pista del líder de la lliga, el Bàsquet Molins, i van caure per 34 punts de diferència (83-49). Quan només queden dues jornades per acabar la primera volta, el Vedruna ocupa la zona baixa de la classifi cació, la 12a plaça, però a només dues victòries de la zona de salvació directa, que marca el Sant Quirze, el primer rival dels verds després de l’aturada nadalenca.

El Vedruna no té opcions a la pista del líder, el Molins (83-49)

Breus

L’any passat, el Barça va imposar-se a la fi nal al CN Sabadell. Foto: Fundació Claror.

Albert Vilardaga

C om cada Nadal, els amants del bàsquet tenen una cita ineludible amb el Torneig de bàsquet infantil del Safa Claror,

que enguany arriba a la 24a edi-ció amb moltes novetats impor-tants. Després de molts anys amb un cartell d’autèntic luxe, amb la participació dels millors equips de Catalunya, i fins i tot d’Espa-nya, com ara el Barça, el Madrid, la Penya o l’Estudiantes, l’arriba-da a la direcció tècnica del club de César Sanmartín ha comportat un canvi en l’estil del torneig i s’ha de-cidit potenciar el bàsquet des de la vessant més lúdica d’aquest es-port, i deixar de banda l’esperit competitiu.

En aquesta 24a edició, que se ce-lebrarà els dies 28 i 29 de desem-bre, a més a més dels equips del Safa Claror, la resta d’equips par-

El Torneig de Nadal del Safa Claror arriba a la 24a edició amb canvis importantsSe celebrarà els dies 28 i 29 de desembre i el club ha volgut primar més l’esperit formatiu

ticipants seran, en categoria feme-nina: Ipsi, Sese, Lluïsos de Gràcia i CB Almeda. En categoria mascu-lina el cartell serà el següent: UE Sant Cugat, Lluïsos de Gràcia, UE Claret i UE Gaudí. Tots aquests equips competiran entre ells du-

rant dos dies però cap d’ells podrà aixecar el trofeu que l’any passat va guanyar el Barça tant en catego-ria masculina com femenina, per-què s’ha decidit canviar el format i que no es disputi una fi nal, sinó que es potencii l’esperit social i lú-

dic, mentre s’aparca la competició durant uns dies.

Una de les novetats que presen-ta aquesta 24a edició és el Torneig Equip Total, un esdeveniment paral·lel que neix amb la intenció de promoure el vincle entre pares i fi lls mitjançant la part més soci-al i lúdica del bàsquet. Diversos equips formats per jugadors pa-res i mares participaran durant els dos dies de diferents concursos de tir i habilitats.

El club també vol donar prota-gonisme als entrenadors, i ajudar-los a créixer perquè puguin desen-volupar millor la seva tasca, per aquest motiu s’han preparat dos clínics pel dia 27 que contaran amb la presència de l’exentrenador del Barça i del Joventut de Badalona, Miquel Nolis, que explicarà les bases del joc lliure i de l’ocupació d’espais; i de l’actual seleccionador català mini, Josep Maria Planas, que exposarà els principis bàsics de la defensa en el minibàsquet.•

veus des de l’aula

Cada persona ha de fer el seu camí, ens diu la gent gran. Des del cim del turó que els atorguen els anys viscuts, ens expliquen que ca-da fill o filla, per ser feliç, s’ha de sentir realitzat en allò que més li agrada i vol comptar amb els su-port dels qui l’envolten i l’estimen.

Des de fa alguns cursos, i aga-fant aquesta premissa fruit de l’experiència, a La Salle Gràcia hem promogut la formació de cada infant i jove en la cultura voca-cional. Una expressió que s’estén més enllà d’una acceptació de l’op-ció religiosa, i que busca la creació d’un ambient de desenvolupament personal adreçat a l’elecció del ca-mí que més l’omple, el recorregut vital que expressi millor la seva personalitat i mostri el potencial en les aptituds i interessos que més segur el facin sentir.

Quan volem seguir allò pel què hem estat cridats, cal que parem bé l’orella. Quan parlem de crida, caldrà que hi hagi algú que escolti: potenciem que cada alumne perce-bi el què li surt de dins. Hi haurà qui li digui consciència, o el jo inte-rior o Déu. Però, és important reco-

nèixer aquesta veu que neix de l’in-terior de les persones i que, sovint, el ritme frenètic que ens envolta no ens permet d’escoltar. En relació a això mateix, cal observar l’aparició de centres de meditació, tècniques anti-estrès i els seguidors de filoso-fies orientals o de practicants de io-ga que han augmentat a la nostra societat, darrerament.

En aquest procés personal de recerca, la figura de l’acompa-nyant és clau. La família, i en l’àm-bit escolar, els docents, mestres i professors, ens hem de convertir en la persona de confiança per parlar d’allò que motiva o amoïna. A La Salle Gràcia, anem més lluny de l’acció tutorial. Entenem l’acompa-nyament de l’alumne/a com l’acció destinada a reconèixer la crida de la qual parlàvem tot afavorint l’es-tabilitat al seu entorn, escoltant-lo i posant-nos al seu costat al llarg del camí. Més enllà dels resul-tats acadèmics, que, evidentment, ningú vol menystenir, entenem la nostra tasca educadora com fer-se presents en moments de dificultats i dubtes. El deixem parlar, mentre l’infant o jove ordena idees, cer-

ca interessos i es qüestiona fites. L’animem a desenvolupar el seu projecte vital.

Si observen compromís en els adults, ells seran compromesos. Si observen raonament, ells seran persones carregades de raó. Si ob-serven voluntat d’afavorir els seu jo, ells seran persones amb autoesti-ma i personalitat, dedicades i com-promeses per acompanyar, en un futur, quan els toqui fer-ho. Potser anem contracorrent. Potser la ten-dència i el tarannà educatiu actual promou el model antropològic de l’home sense vocació, guiat per la lògica i l’auto realització. Aquesta cultura, entenem que porta a joves amb fràgil identitat i la consegüent indecisió crònica. Creuen en poques referències i pocs models. La cultura de l’oci tendeix a silenciar les gran preguntes de la humanitat.

La cultura vocacional pren molts entorns i formes: grups de jo-ves, esplais i caus, grups de reflexió, comunitats esportives o culturals, acompanyament en l’acció dels tu-tors, ... Totes elles són maneres de potenciar que cada individu es co-negui, s’interrogui, i vulgui viure la

vida per la qual se sent cridat. La cultura vocacional traspassa el marc de la comunitat creient per impregnar la cultura. Fa referèn-cia a, entre d’altres valors, la gra-titud, l’obertura la transcendent, a interrogar-se per la vida, la dispo-nibilitat, la confiança en un mateix i els demés, la consciència i accep-tació de l’imperfecte de l’home, la capacitat per somniar i anhelar, la sorpresa davant la bellesa, l’altru-isme que sorgeix davant la dignitat de qualsevol esser humà.

Cal presentar a infants i joves propostes que els moguin i els com-

moguin. Opcions de vida que els facin sortir d’una societat líquida i superficial, com ens presentava el sociòleg Zygmunt Bauman. Tre-ballem per combatre una societat volàtil, amb llaços provisionals i fràgils entre les persones. Creem entorns en què cadascú trobi opci-ons que donin sentit a la seva vida i per aconseguir-ho, ens mostrem disponibles. El moment d’obrir-se i demanar-nos ajut el trien ells.

Marc Roger AzemarMestre de La Salle Gràcia

Cultura vocacional, més enllàde l’acció tutorial

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

10 Opinió

Editorial

Gràcia no es mou

Les eleccions del 21-D ja han passat, encara amb el ressò de la ferida de l’1 d’octubre i amb grans canvis en el lideratge del bloc consti-tucionalista, amb l’esclat de Ciutadans i l’ensorrament del PP. Però

a Gràcia cap element principal s’ha mogut del seu lloc: el sobiranisme continua disposant d’una còmoda majoria d’un 60%, que només s’ha concentrat en major mesura a favor de l’estratègia de dues llistes que han seguit Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Totes dues llis-tes representen la majoria dels graciencs, i superen el simbòlic 50% d’una manera més clara que ara fa dos anys, quan els ca-lia un esclatant 14% de la CUP que ara ha caigut fi ns al 9%.

A Gràcia la radiografi a so-ciopolítica fa temps que és la mateixa, però hi ha petits mo-viments en el resultat d’aques-tes eleccions en la resta de po-sicions que mereixen una atenció. Perquè tenen a veure amb la força més votada al Parlament de Catalunya, Ciutadans, que a Gràcia té encara una minsa projecció al carrer; perquè tenen a veure amb la força que gover-na el Districte, Catalunya En Comú, i que aquesta vegada no ha aprofi -tat de la seva penetració des del pont de comandament del govern local; i perquè tenen a veure amb la força que tradicionalment havia governat, almenys fi ns fa dos mandats, la Vila de Gràcia, el PSC. Cert: Ciutadans és tercera força, de la mateixa manera que ha guanyat a la ciutat de Barcelona que Esquerra va conquerir com a primera força en aquelles eleccions europees. Cert: Catalunya En Comú ha viscut de manera incò-moda l’equidistància entre els blocs. Cert: el PSC partia de molt avall i pot donar-se una alegria amb un 11% que feia temps que no ensumava. El 21-D ja ha passat, i en clau local comença la precampanya de les elecci-ons municipals. Caldrà veure si tots els resultats d’aquesta setmana te-nen alguna base a l’Ajuntament.•

Els pessebres casolans han tingut enguany una rèplica lògica d’adaptació a Gràcia d’elements infor-

matius que han estat claus a nivell local, com el Bicentenari de la Festa Major. El comissari del Bicentenari, Josep Mañà, expert en l’art dels en-velats, s’ha fet la seva versió mini de la instal·lació que hi va haver als Jardinets entre maig i agost.

Eldepen-

dent

Cartes al director

El debat educatiu a les eleccionsDes de Professors de Secundària (aspepc·sps) volem mostrar la nostra pre-ocupació de com s’ha tractat l’assumpte educatiu durant aquests comicis. En pri-mer lloc perquè se n’ha parlat amb poca profunditat i encallant-se en identitats nacionals i lingüístiques en detriment de cultura i educació; en segon lloc perquè quan se n’ha fet es polititza el tema tot fent-ne un arma electoral; i en tercer lloc perquè qui n’ha parlat no són els docents que porten anys dirigint les aules, ans al contrari, en parlen els qui no les han tre-pitjat mai, o les van abandonar per allun-yar-se’n. En aquest sentit Professors de Secundària vol manifestar que les lleis educatives del nostre país porten dèca-des oscil·lant amb cada canvi de govern. Això no obstant, seguim sense haver re-solt uns percentatges de fracàs escolar que quasi dupliquen la mitjana europea. A més, aquestes lleis educatives han estat més pendents dels interessos ideològics del govern al poder que de la millora real de l’ensenyament. Per tal d’aconseguir-ho, és imprescindible arribar a un acord entre els partits polítics amb un objectiu clar a nivell educatiu, el de formar perso-nes cíviques, cultes i crítiques mitjançant la transmissió de coneixements veraços, lògics i ètics. La fi nalitat és que esdevin-guin bons ciutadans, bons professionals i experts en un màxim d’habilitats. Tot això sota mestres i professors instruïts, que dominin la seva especialitat i la seva co-rresponent didàctica. L’educació no hau-ria de ser ni d’esquerres ni de dretes, sinó una necessitat social per brindar opor-tunitats a cada nova generació i millorar així la nostra civilització. D’altra banda el sistema educatiu no s’ha de confondre amb el sistema escolar. El sistema educa-tiu el formen les famílies, l’administració i les aules, mentre que el sistema escolar l’integren solament els centres educatius. Malauradament, les nostres lleis educa-tives han confós el sistema educatiu amb l’escolar sota mètodes no provats ni con-trastats ni demostrats. David Rabadà

Ull de dona

Conxa Garcia

Fina Birulés Bertran, fi lòsofa i docent, va passar per un programa d’Ones de Dones (Ràdio Gràcia) per parlar de la

vida i obra de Maria Mercè Marsal, com-panya seva. Aquest any el Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi per la seva intensa tasca de traducció, estudi i divulgació de la producció fi losòfi ca femenina, i parti-cularment de l’obra de Hannah Arendt. Autora de nombrosos assaigs, ha analit-zat també qüestions de subjectivitat po-

lítica i ha fet remarcables aportacions a la teoria feminista. Professora Titular de la UB, és investigadora del Centre de re-cerca ADHUC -Teoria, Gènere, Sexualitat i fundadora del Seminari Filosofi a i Gènere a la UB. Imparteix les matèries de Filosofi a Contemporània i Filosofi a de la Història. És traductora de diverses obres de fi losofi a contemporània i editora de volums col·lectius sobre el pensament d’Arendt i altres pensadores contempo-rànies. Fina Birulés ha estat professo-ra visitant a universitats d’arreu el món com Puerto Rico, Xile, Parma, Florència o Viena. Forma part de diversos comitès en revistes especialitzades com ara Lectora: revista de dones i textualitat; Società de-gli Individui; Crítica Contemporánea o Revista de Teoría Política.•

Fina Birulés Bertran

Li han concedit la Creu de Sant Jordi per divulgar la producció fi losòfi ca femenina

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director: Albert Balanzà. Redactora en cap: Silvia Manzanera. Redacció: Albert Vilardaga, Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Carlota Biel, Òscar Mejías i Mar Romero. Col·la boracions: Albert Benet, Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Josep M. Contel, Àngel Garreta, Luis Ángel Fernández Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Josep A. Torralba, Ricard Valentí i Rafael Vallbona. Disseny maqueta: Enric Jardí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263) publicitat@independent.cat. Imprimeix: Indugraf Off set, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD

La Perla, 31, 08012 BarcelonaTel. 93 217 44 10redaccio@independent.cat

de Gràcia

Què en penseu que les eleccions s’hagin celebrat en un dia laborable?

Thomas HutingtonVeí

No ho trobo just per a molta gent. Fer les eleccions un dia laborable suposa hores perdudes pels treba-lladors i també és pitjor pels co-merços, ja que es queden sense gent.

Laura ÁvilaEstudiant

No ho entenc. Les empreses han de fer més justifi cants i no és bo per a ningú. No tothom es pot perme-tre deixar de treballar o que el ne-goci romangui tancat durant unes hores.

Laura Elisabet JoaquinComercial

Em sembla patètic. No hi estic d’acord amb que es facin un dia la-borable. Per a mi no suposa cap pro-blema, ja que surto a les cinc de tre-ballar, però tinc companys als que sí.

Raül VeguéEstudiant

Fer-ho un dia laborable és una es-tratègia política. És una crida a la gent que no vota mai i que pot tenir la oportunitat de deixar de treba-llar unes hores. Em sembla injust i, fi ns i tot, podria dir que és una forma d’aprofi tar-se d’aquelles persones.

per Carlota Biel

Caldrà veure si aquests resultats tenen alguna base a l’Ajuntament

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

11OpinióLa

setmana

Dues notes per a uns dies de merda

Albert Balanzà

Escric abans de la jornada electoral llegint una entrevista que La Voz de Galícia li ha fet al conseller del PP de

Gràcia, Miguel Raposo, com a “candidato gallego del PP”. El Miguel és un dels mi-llors coneixedors de Gràcia que hi ha al Districte i és un digníssim successor de perles del seu partit que han passat per Plaça de la Vila com Carlos Pérez (“El día que entren los nacionales, tú serás el prime-ro en Montjuïc”, li va dir a un conseller de CiU), Albert Belón (condemnat recent-ment a tres mesos de presó pel cas Store Cafè) o Andrea Levy (estrella mediàtica que venia a una comissió per cobrar la di-eta). Amb tots he tingut bona relació. El Miguel, en l’entrevista, diu que els seus pares -en Jesús i la Berta- volen mar-xar per la situació política. Ni parlar-ne, Miguel; d’aquí no se’n va ningú, i molt menys sobra ningú. Jo també he pensat de marxar aquests dies: sobretot quan poc després de l’1 d’octubre algú va tru-car a l’interfon a les tres del matí i vaig dubtar de qui podria ser. Era una bro-ma, esclar. Òbviament, en l’entrevista, en Miguel col·loca l’argumentari del partit, i últimament es despatxa amb tuits que m’agraden menys que quan parla del seu Dépor o del Tour. Però el proper sopar de Festa Major de L’Independent se seguirà asseient al meu costat.

Segona nota: la setmana que ve ja hau-rem superat una nova fase del Procés, i sí o sí serà el moment de la reconstrucció no social (aquí no hi ha cap fractura) sinó professional; la dels periodistes. Deuen quedar pocs periodistes que encara no hagin dit la seva, o millor dit: que hagin pontifi cat clarament a favor d’una o altra opció política, fi ns i tot cada vegada n’hi ha més que van a llistes electorals. Més que periodistes, palmeros, i a sobre, en-frontats políticament a altres companys. Jo, que he envejat sovint el periodisme de colmillo que es practica a Madrid però que he odiat l’enfrontament que hi ha allà entre els mitjans, deploro que caiguem en la mateixa dinàmica a Catalunya. Entenc que un periodista és un ciutadà i vota, però el Procés sí que s’ha carregat un res-pecte que ens teníem. Serà més difícil la recomposició de la professió que la inde-pendència. •

Opinió convidada

Apunts de carrer (2)

Una cosa no és justa perquè sigui llei, sinó que ha de ser llei perquè sigui justa” (Montesquieu), la cita del fi lòsof francès ens permet entendre i raonar un xic

més el moment actual crític que vivim al nostre país, tant a Catalunya com a Espanya, més encara quan som dins un retorn a les jurisdiccions especials. La desobediència pública pot tenir cabuda i espai com un senyal de creixe-ment humà i polític? Sens dubte.

És cert que si poguéssim i volguéssim treure la pols de la memòria històrica personal i col•lectiva, podríem trobar coincidències massa visibles del temps de la dic-tadura amb ara. La història es repeteix amb diferents personatges i circunstàncies. Pot servir d’exemple: gai-rebé totes les persones que vivim a Catalunya volem que torni Carles Puigdemont I que Oriol Junqueres i els altres surtin de la presó, perquè encara hi són, però no hauri-en de tornar com a futur president o com a components del futur equip de govern. Un exiliat o un ex presoner no hauria de ser president d’un país pel sol fet de la seva his-tòria passada. No es pot ignorar que les espanyes històri-ques existeixen al mateix temps que l’immobilisme es fa evident. i tanmateix, és cert que la justícia belga ha qües-tionat la naturalesa democràtica de l’estat espanyol.

A hores d’ara, encara no tenim una versió rigorosa, política i jurídica, que justifi qui i faci entendre la situ-ació anormal permesa i fomentada pel govern d’Espa-nya per celebrar les eleccions a Catalunya. L’autonomia ha quedat més que qüestionada. Per altra banda, sembla possible que mig s’anuncien repressions signifi catives i puntuals després del 21-D a nivell polític, econòmic, soci-al, institucional i jurídic, tot tenint en compte una certa perversió en l’aplicació de l’art (anti) constitucional 155 – senyal d’autoritarisme postdemocràtic?-. Així ho han denunciat indepenendents constitucionalistes, en contra de l’esperit i la lletra, cesant un govern legítim i dissolent un parlament democràtic elegit per les urnes (X. Antich). Algunes persones de forma col·loquial es pregunten: l’UE pot permetre que un país de la seva comunitat trenqui regles democràtiques bàsiques? Fins ara, sembla que sí, i no es preveuen canvis.

L’UE en l’actualitat es comporta més aviat com a un club econòmic sense voler renunciar al propi sistema que els ha permès accedir i consolidar el poder i segons com, romandre en el mateix com a enviats salvadors de la humanitat. Una mena de religió laica, estranya, però prou evident. Cal, doncs, pensar que l’UE està subordi-nada a altres mandats o grups de presió i que alguns dels actuals governants fan de fi gurins submisos? Diu J.Pérez Royo “ en cap país civilitzat la conducta dels membres del govern pot ser qualifi cada de rebel•lió”. Fa uns dies,

100 professors de dret penal de les diferents facultats de dret d’Espanya van fer públic un escrit on afi rmaven que no hi havia delicte de rebel•lió, ni tan sols de sedició. Es fa difícil defensar que els jutges espanyols es considerin independents del poder polític quan cataloguen d’un de-licte de rebel•lió com a tal. Aquest plantejament no es pot defensar davant els seus col•legues dels altres països eu-ropeus. La justícia belga ha posat en qüestió la naturalesa democràtica de l’estat espanyol, especialment, la Fiscalia General de l’Estat, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem (J. Pérez Royo). Els responsables de les organit-zacions jurídiques esmentades i el ministre de justícia, tal volta, no s’haurien de plantejar, potser, la renúncia al càrrec públic? La comissària de l’UE de justícia, Vera Jourova, responia al ministre espanyol de justícia que “no veia cap necessitat per ampliar el catàleg de delictes tipifi cats per a l’euro ordre”.

De veritat cal que tot giri entorn als moviments de Madrid per construir la Catalunya del futur? Existeixen organitzacions que tinguin la força, la garantia i la capa-citat de construir un projecte integrador i acollidor de país? Potser és massa aviat per saber-ho perquè durant el mandat portin a terme el seu compromís: certament, no hi ha democràcia política sense la implicació i parti-cipació dels ciutadans en la gestió i desenvolupament de les polítiques. “ Una societat civilitzadora és aquella on els membres no s’humilien els uns als altres, mentre que una societat decent és aquella on les institucions no hu-milien les persones” (Arishai Margarit).

A Catalunya tenim problemes de creació de llocs de tre-ball qualifi cats, de recuperar les retallades en educació, sa-nitat, medi ambient, energies renovables, habitatge, gent gran i la lluita contra la pobresa econòmica i energètica. Tot un munt de deures públics per construir un país nou.

El somni és un desig lliure. El sobiranisme català ne-cessita idees noves, persones noves i estructures de go-vern jurídiques i econòmiques sòlides per construir una Catalunya acollidora i oberta al món global. Un país cul-te, just en la distribució de la riquesa, amb la capacitat d’escriure i interpretar la seva pròpia història i decidir la seva pròpia governabilitat.•

Josep Lluís Rueda, veí de Gràcia

El sobiranisme català necessita idees i persones noves i estructures de govern sòlides

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

12 AgendaSi

voleu publi-car els vostres ac-

tes en aquesta agen-da, envieu un correu electrònic a redaccio

@independent.cat

ExposicionsFins al 5 de deesembreExposició Uauuu, quins terapeutes. Exposició fotogràfi ca de la mà de l’Associ-ació AlPerroVerde i del fotògraf Luís Ros, dins del projecte “Potes terapèutiques” del Districte de Gràcia. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 9 de desembreExposició L’univers del medieval fantàs-tic, una selecció d’imatges i objectes sobre la temàtica medieval fantàstic: jocs de rol, fi gures, caràtules de pel·lícules, còmics o portades de llibres, entre d’altres. Coll Fantasy 2017 es converteix en el 13è ci-cle d’activitats de fantasia i ciència fi cció del Coll. Els Mons fantàstics d’inspiració medieval són una de les temàtiques que més expressions ha generat en el gènere fantàstic: literatura, cinema, còmic, jocs de rol i estratègia... El Centre Cívic El Coll organitza fi ns al 9 de desembre un munt d’activitats relacionades amb aquesta te-màtica. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15)

Del 12 de desembre al 7 de generExposició: Orígenes i memòria del coope-rativisme. Història de la cooperació soci-al en els darrers anys del segle XIX i el pri-mer terç del XX.Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15)

Fins al 16 de desembreLa Violeta de Gràcia presenta la mostra 35 anys, fusta de Bastoners. Se celebra el 35 aniversari dels Bastoners de Gràcia els quals han tingut un important recorregut a la Vila. El perquè de les moltes sensa-cions que experimenten quan ballen o el perquè de cada cop surten a plaça a fer pi-car els bastons. Mostra per descobrir els perquès, els com, quan, i quines són les petites i grans històries de la colla.La Violeta de Gràcia (Maspons, 6)

Fins al 31 de desembreExposició fotogràfi ca Click gratuïta i oberta a tots els públics. Un taller a càrrec del servei de l’Aquí T’Escoltem, juntament amb la fotògrafa Clara Antón. A l’exposi-ció es poden visualitzar fotografi es que resumeixen refl exions de nois i noies a partir de paraules i frases que se’ls plan-tejaven. Centre per a Famílies amb Adolescents (Sant Antoni Maria Claret, 64-78).

Fins al 14 de generEs presenta a la Biblioteca Jaume Fuster l’exposició: L’Avenç 40 + 10. Història, cul-tura i memòria amb motiu del 40 aniver-sari de la revista L’Avenç, i dels 10 anys que fa que l’editorial Els Llibres de l’Avenç edita literatura i assaigs. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20).

Fins al 20 de generEl proper 11 de desembre es presenta a La Violeta l’exposició El pessebre de La Violeta, un pessebre menys convencio-nal. El centre de cultura exposa aquest Nadal un pessebre d’uns vuit metres quadrats, elaborat amb fi gures i comple-ments diversos de Playmobil. La Violeta de Gràcia (Maspons, 6)

ActesDivendres 22 de desembreTeatre: El canto del ladrón de poemas y otros. Sala Porta4 (Església, 4-10), a les 21 h

Concert: Frenétic Bears.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22 h

Concert: Dee Jay Foster 4tet. Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 23 h

Concert: Pau Riba & The Mortimers, El ri-fi ríndam per la indipindinçoe. CAT Tradicionàrius (Sant Antoni, 6), a les 22 h

Dissabte 23 de desembreConcert: Lluís de Arquer. El teatre més petit del món (Encarnació, 25), a les 21 h

Concert: Viatge per Brasil. Café Tenderete (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Concert: Tori Sparks & Calamento & El Rubio. Nota79 (Vallirana, 79), a les 22 h

Concert: Basarab. Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 23 h

Diumenge 24 de desembreEscudella Solidària per la Marató. Mercat de la llibertat (Pl. Llibertat), a les 11 h

Dimarts 26 de desembreAtletisme per Sant Esteve. La iniciati-va correCATagafo convida a anar fi ns al Tibidabo i tornar. Sortida des del carrer Escorial, 162, a les 9 h

Dimecres 27 de desembreTaller: Manualitats creatives, recicla ma-terials, juga amb els colors i experimenta amb textures. Cal inscripció prèvia.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 11 h

Taller: Torneig de dards. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17.30 h

Casal de Nadal de cultura popular i tradi-cional. Lluïsos de Gràcia (Pl. Del Nord, 10)

Taller: Taller de Robòtica de Nadal. Cal inscripció prèvia. Lluïsos de Gràcia (Pl. Del Nord, 10)

Llibrefòrum: El Nadal d’un nen a Gal·les, de Dylan Thomas. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19.00 h

Dijous 28 de desembreTaller: Manualitats creatives, recicla ma-terials, juga amb els colors i experimenta amb textures. Cal inscripció prèvia. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 11.00 h

Concert: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.CAT Tradicionàrius (Sant Antoni, 6), a les 21.30 h

Taller: NMalabars i Slackline. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17.30 h

Ball de Cap d’Any. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 17.00 h

Concert: Trio Sarazeno.Café Tenderete (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Concert: Losung.Nota79 (Vallirana, 79), a les 21.30 h

Concert: Chino, Victor Puertas i Jake Klamburg. Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22.30 h

Divendres 29 de desembreTaller: Manualitats creatives, recicla ma-terials, juga amb els colors i experimenta amb textures. Cal inscripció prèvia. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 11.00 h

Taller: Clash Royal IX.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17.30 h

Concert: Ivo Incuerdo + El Niño la Yunita + Kinto 5 Madres + Clkrc.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.00 h

Concert: Jazz de cinema.Café Tenderete (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Concert: Dee Jay Foster 4tet.Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 23.00 h Swing Shot Trio

Dissabte 30 de desembreBall Lindy Hop i ritmes del jazz i del swing.Mercat l’Estrella (Pi i Margall, 73), a les 11 h

Nadal de joc. Per descobrir en família jocs de taula cooperatius i altres.Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20 i 22), a les 17.30 h

Entitats

Amb el suport de

El cant de la Sibil·laLa Nit de Nadal més tradicional:drama litúrgic, missa i nada-les. Ortanitzat per la Fundació Festa Major de Gràcia amb la col-laboració de l’Orfeó Gracienc i la Parròquia de Santa Mariade Jesús de Gràcia, el proper diu-menge se celebrarà un any més el Cant de la Sibil·la, un cant medie-val que s’interpreta durant la mis-sa del Gall.Diumenge 24 de desembre a l’Església Santa Maria de Gràcia a les 23.30 h

Recomanem

Divendres 22 de desembreConcert de gospel i rom cremat. Plaça de les Obreres, a les 20 h

Dissabte 23 de desembreTitelles: Teia Moner. Organitzat per l’associació de Veïns i Comerciants de Lesseps.Amfi teatre de la pl. de Lesseps, a les 17 h

Concert: Reggae per Xics The Penguins.CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 18.30 h

Dijous 28 de desembreRobots itinerants musicals. Organitzat pels Comerços de Vallcarca i República Argentina.Avinguda Vallcarca, a les 13 h

Del dijous 28 de desembre al 5 de generFira de Reis 100% Gràcia. Passeig de Sant Joan.

Diumenge 31 de desembreL’Home dels Nassos.Inici: La Violeta, a les 10.30 h

Dimecres 3 de generActivitats infantils i personatges infantils musicals.Plaça de les Obreres, de les 11 a les 14 h

Dijous 4 de gener Carpa reial.Pl de les Obreres, d’11 a 14 h i de 17 a 19 h

Cavalcada de les Carteres ReialsRecorregut pels carrers de Gràcia fi nsa la pl. de la Vila on rebran als infants. Activitats i tallers. Sortida des de Jardinets a les 18 h

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

13

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

14 Cultura

Fotograma de la pel·lícula ‘El meu veí Totoro’, del mestre de l’animació japonesa Hayao Miyazaki. Foto: Cedida

Silvia Manzanera

E l proper dimecres 28 de de-sembre, l’Ateneu Roig vol celebrar el dia del Sants Innocents d’una mane-ra especial: una jornada

oberta al barri i dedicada a l’uni-vers del cineasta japonès Hayao Miyazaki, en què suposa la pri-mera festa d’hivern de l’entitat. L’objectiu és obrir l’ateneu a la participació i col·laboració de la gent de Gràcia, sota una temàtica que ja és l’escollida per al guarnit de la propera Festa Major del car-rer Ciudad Real. “Creiem necessa-ri per a l’entitat incorporar gent nova, veïns de Gràcia que vulguin formar part o participar de l’Ate-neu”, explica Anxo Baranga.

Així, la jornada arrencarà a les onze del matí amb una xocolatada amb melindros i amb l’explicació de les diverses activitats. Durant tot el dia, hi haurà contacontes, joc de tangram i una exposició de di-buixos i imatges de Miyazaki. “No ens imaginàvem que aquest tema pogués interessar a tanta gent, i creiem molt positiu despertar la curiositat de persones que no es-tan tan implicades amb l’Ateneu”, afegeix Baranga. De fet, és el pri-mer cop que l’entitat decideix fer

L’Ateneu Roig escull l’univers de Miyazaki en la seva primera festa oberta d’hivernL’artista japonès serà el tema del guarnit de la Festa Major

una “festa” d’hivern amb que re-cull l’esperit de les convocatòries que l’Ateneu també fa de cara a la Festa Major, un reclam que sempre suma més mans. Durant el matí, tindran lloc els tallers de còmic, guió, dibuix i construcció, taller de Haikus, a càrrec de la llibreria gra-cienca Haiku, i un altre taller d’in-troducció a Miyazaki i al grafi sme japonès. Després del dinar es pro-jectarà el fi lm El meu veí Totoro, i a la tarda, taller de màscares, i es-pai de dibuix inspirat en imatges d’aquest referent del manga.•

Breus

Concert al Màgia Roja divendres per celebrar la reobertura

L’associació cultural Màgia Roja reobrirà el seu espai de música experimental al número 20 del carrer Alzina aquest divendres, després del tancament el passat mes de maig per portar a terme les obres d’insonorització del local. El fi nançament es va aconseguir amb una campanya de micromecenatge, que va recaptar 15.134 euros de 430 participants. El concert de reobertura comptarà amb l’actuació de Dj Shak, Dj Doza, Jaco i Comisario de la Luz DJ.

El clàssic de Capra ‘Què bonic és viure’, als Texas per NadalA partir de divendres 22 de desembre i només durant les festes de Nadal, els Cinemes Texas projectaran l’obra mestra de Frank Capra It’s a wonderful life (Què bonic és viure). Dirigida l’any 1946 i interpretada per James Stewart, Donna Reed i Lionel Barrymore, és un títol imprescindible d’aquestes dates.

Amb la llibreria Haiku. La festa Miyazaki, que l’Ateneu Roig proposa aquest dimecres 28 de desembre a la seu de l’entitat, compta amb la col·laboració de la llibreria gracienca Haiku, especialista en literatura japonesa, que impartirà un taller sobre normes i construcció dels tradicionals poemes japonesos.

Cinemes(válida fi ns al 29 de desembre)

Bosque Multicinemes. Rambla del Prat. 15. Tel. 93 217 26 42.

• Star Wars: Los últimos Jedi. Dv, ds, dm, dc i dj, 15.50,19.00 i 22.10. 18.15. Dg, 18.00. Dl, 19 i 22.10. Dg, 15.50. Dl, 18.00.

• Coco. Dg, 15.50 i 18.15. Dl, 18.05 i 20.20. Dv, ds, dm, dc i dj, 15.50, 18.05, 20.20 i 22.30. Dl, 22.00.

• La cena. Dv, ds, dm, dc i dj. 16.10, 19.10 i 22.10. Dg, 16.00 i 18.30. Dl, 19.10 i 22.10.

• Jumanji: Bienvenidos a la Jungla. Dv, ds, dm, dc i dj, 16.05, 19.10 i 22.15. Dg, 16.00 i 18.30. Dl, 19.10 i 22.15.

• Wonder. Dv, ds, dm, dc i dj, 16.05, 19.05 i 22.05. Dg, 16.05, 18.35. Dl, 19.05 i 22.05.

• Asesinato en el Orient Express. Dv, ds, dm, dc i dj, 15.55 i 22.20. Dg, 15.55. Dl, 22.30.

• Wonder wheel. Dg, 16.00 i 18.10. Dl, 18.10, 20.20 i 22.30. Dv, ds, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Ferdinand. Dv, ds, dc, dc i dj, 15.50, 18.05 i 20.20. Dg, 15.50 i 18.10. Dl, 18.10, 20.20 i 22.30.

Cinemes Girona. Girona, 177.• El autor. Dv i dj, 22.00.• Alanis. Dv, 20.00 i 22.00. Ds, 18.00,

20.00 i 22.00. Dg, 18.00. Dnm, 19.00 i 21.00. Dc i dj, 18.00 i 20.00.

• Un intercanvi per Nadal. Dv, ds, dg, dc i dj, 16.00.

• En la playa sola de noche. Dc i dj, 22.00. Dc i dj, 22.00.

• Columbus. Dv, 16.00, 18.00, 19.30 i 21.30. Ds, dm, dc i dj, 19.30 i 21.30. Dg, 19.00.

• El Nadal del Senyor Branquilló. Ds, dg, dc i dj, 16.30.

• El Bosc d’Haquivaqui. Ds, dc i dj, 18.00.

• Coco. Dv, ds, dg, dc i dj, 17.00. Dm, 19.00.

• Una especie de familia. Dv i ds, 20.00

i 22.00. Dg, 18.00. Dm, 21.30. Dc i dj, 20.00.

Cinemes Texas. Bailèn, 205. [VOS ca-talà. 933487748 www.cinemes-texas.cat]

• SALA 1: L’Amant doble. 16.00, 18.00 i 20.00. Frantz. 22.00.

• SALA 2: Paris pot esperar. 16.00 i 20.25. It’s a wonderful life. 18.00. Ho amici in paradiso. 22.10.

• SALA 3: Adéu a Europa. 16.00, 18.00 i 20.00. La donzella. 22.00.

• SALA 4: El ciudadano ilustre. Dv, 15.50, 18.00 i 20.10. La resta, 18.00 i 20.10. Approved for adoption. 22.15.

Sessions Texas nanos. En català i 3€. Sessions especials de Nadal:

• Ds 23, dg 24 a les 12: Nadó en cap, Saving Santa i Hermanos del Viento. 16.00: Nadó en cap.

• Dm 26, 16 h: Nadó en cap.• Dc 27, 12 h: Nadó en cap, Hermanos

del viento i Karksson de les taulades.

Verdi. Verdi, 32.

• Wonder Wheel. Excepte dl, 11.30, 16.30, 18.30 i 20.30. Dl, 18.30 i 20.30. (VOS). Dv, ds, dm, dc i dj, 19.00 i 22.30 (sub català). Dg, 19.00 (sub català). Dl, 19.40 i 22.30 (sub català.

• Star Wars: los últimos Jedi. Dv, ds, dm, dc i dj, 11.30, 16.00, 18.45, 21.00 i 22.05 (vos). Dg, 11.30, 16.00 i 18.45 (vos). Dl, 18.45, 21.35 i 22.05 (vos).

• Wonder. Dv, ds, dg, dm, dc i dj, 16.00 (vos).

• Los desheredados. Dv, ds, dg, dm, dc i dj, 11.30, 18.00, 21.30 (català). Dl, 18.00 i 21.30 (català).

• Perfectos desconocidos. Dv, ds, dl i dc, 18.35, 20.35 i 22.30 (castellà). Dg, 18.35 i 20.35 (castellà). Dm, 18.35, 20.40 i 22.30 (castellà). Dj, 18.35, 20.20 i 22.30 (castellà).

• La librería. Dv, ds, dg i dc, 16.00 i 20.20 (vos). Dl, 20.20 (vos).Dm, 16.00 i 19.35 (vos). Dj, 16.00 (vos). Dv, ds, dg, dl, dc i dj, 18.10 (sub català).

• The Square. Dv, ds, dl i dc, 22.30 (vos). Dm, 21.45 (vos). Dj, 22.15 (vos).

• Paddington 2. Dm, dc i dj, 11.30 (cat).

• Coco. Dv, ds, dg, dm, dc i dj, 11.30.• Ferdinand. Dv, ds, dg, dm, dc i dj,

12.00 (castellà).• El Nadal del Senyor Branquilló. Dv,

ds i dg, 11.30 i 16.00 (català). Dm, dc i dj, 16.00 (català).

• Se armó el Belén. Dv, ds i dg, 12.40 i 17.15 (castellà). Dm, dc i dj, 17.15 (cas-tellà). Dl, 18.00. (Castellà)

• Manet de la Royal Academy of Arts de Londres. Dm, (vos).

Verdi Park. Torrijos, 49. • Coco. Dv, ds, dm, dc i dj, 16.00 i 22.20.

Dg, 16.00. Dl, 22.20.• Muchgos hijos, un mono y un casti-

llo. 18.05.• Una vida a lo grande. 16.00, 18.00,

19.50 i 22.30. Dg, 16.00, 18.00, 19.50. Dl, 18.00, 19.50 i 22.30.

• Wonder. 20.35.• Asesinato en el Orient Express. 22.30.• Suburbicon. 16.00 i 20.30. Dl, 20.30.• Ferdinand. 20.20 i 22.30. Dg, 20.20. Dl,

19.10 i 21.20.

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

15Cultura

Joanna Chichelnitzk

Un nou col·lectiu juvenil acaba de constituir-se a la Vila de Gràcia de la mà del Casal Popular Tres Lliris. Sota el nom

de Virtual Lliris, la iniciativa neix de la necessitat d’uns quants jo-ves amants de la música de crear un teixit de barri centrat en unir diferents col·lectius musicals. A partir d’aquesta idea, el col·lectiu vol posicionar-se com una enti-tat que organitzi festes i arribi a crear una xarxa juvenil. Segons membres de la nova entitat, l’ob-jetiu és trobar una nova fórmula perquè el jovent del districte va-gin al casal.

Virtual Lliris està format per diferents pd’s (punxadiscs) del barri amb ganes d’ajuntar joves del districte i amants de la músi-ca que vulguin gaudir de la cul-tura, la nit i les festes “com mai s’havia fet fi ns ara”. Així, aquest dissabte 23 de desembre hi haurà el primer esdeveniment que servi-

rà com a carta de presentació del col·lectiu. La jornada s’ha anome-nat 23D FUM FUM PUM, una cri-da al jovent del barri per conèi-xer el projecte i participar en un esdeveniment festiu. Seran 12 ho-res de música per a tots els estils i gustos,amb dinar i sopar a preus populars a la Plaça del Nord.

La jornada arrencarà a les 12 del migdia amb una mica de dub, trance, roots i música variada fins a l’hora del dinar popular, que juntament amb el sopar, ani-ran a càrrec de l’esplai GMM i el Pere Roselló. A la tarda, els estils podran variar, i es podrà gaudir d’una mica de reagge i danceha-ll, fi ns a “l’hora happy”, un petit descans en el qual els assistents podran pendre alguna cosa de la barra que s’instal·larà a la plaça, i

també es podrà demanar una can-çó amb la consumició d’un xupi-to. La idea és proporcionar un descans tant al veïnat com per a l’equip de so.

I ja per acabar, des del vespre fi ns la 1 de la matinada hi hau-rà música variada que anirà can-viant de pd cada hora. Cadascun dels participants optarà per de-fensar un estil determinat, des de rock fins a reggaeton, pas-sant pel dub, electro, techno, rap i ska. Com afi rmen els mateixos membres de l’entitat, ningú no sho pots perdre. El reclam de la jornada que han difòs per aquest dissabte és clar: “vine a petar-ho amb 12 hores de música, bon am-bient i gent esbojarrada, però so-bretot, respectant les veïnes de Plaça del Nord”.•

Neix Virtual Lliris, un nou col·lectiu juvenil d’impuls a la música El projecte, cuinat al casal popular Tres Lliris, farà la seva carta de presentació aquest dissabte 23 amb una jornada de 12 hores de música en un esdeveniment festiu a la plaça del Nord

L’objectiu del projecte és crear xarxa amb més incorporacions de joves i enfortir el casal Coneguts com “els rumberos de Gràcia”, Tupica neix a princi-

pis de gener del 2016 com un grup d’amics amb un interès en comú: la rumba. Ells són els guanyadors del concurs organitzat per Verdi del Mig el passat mes d’abril. A causa dels atempats a Barcelona, el seu premi de tocar a la Festa Major es va cancelar. Per això, resta pendent un possible concert al carrer Verdi, que es podria celebrar a la primavera. També van ser el grup rebel-lació de rumba de ‘The Best of Yochano 2016’. Aquests set nois d’entre 17 i 20 anys no es veuen com un produc-te, per ells és molt més: és quedar, anar al bar i fer “guitarreo”; és una forma de vida, per molt tòpic que soni, és així i és pot com-provar als assajos i a dalt de l’escenari. Toquen per passar-s’ho bé i transmetre-ho així al públic. El fotògraf de la banda afi rma que Tupica va ser la medicina que necessitava quan passava per una mala època. I fi ns i tot quan deixin de tocar, l’essència de Tupica seguirà existint.

Tupica, grup rebel·lació de rumbal

L’Independent de Gràcia22 de desembre de 2017

16

de Gràcia